VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

30
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
GUY STANDING
Especial #01
—Ara recordo una frase de la vostra darrera entrevista a VilaWeb: el precariat veu
els sindicats com a part del sistema.
—Els sindicats s’han acomodat. I no m’agrada de dir-ho, però els sindicats són
part del problema. I no m’agrada de dir-ho perquè crec en l’acció col·lectiva. Sóc
d’esquerres. L’esquerra verda. Però els sindicats s’han convertit en un impediment,
una barrera per a reformes reals. Mireu la Gran Bretanya: els sindicats hi van
encapçalar la pressió per introduir subvencions regressives als salaris, en lloc de la
renda bàsica. I en això s’han arrenglerat amb el govern Johnson. I se’n feliciten. És
un desastre! Els sindicats no han canviat ni sembla que en siguin capaços. I és una
pena, perquè necessitem entitats col·lectives. El precariat necessita organitzacions
amb agendes transformadores. Però crec que els joves i el precariat s’enfortiran
de resultes d’aquesta pandèmia. D’entrada els joves i el precariat s’enfadaran. La
ràbia és necessària. I la ràbia es transformarà en un moviment progressista, i en
una protesta progressista que prendrà els carrers i es manifestarà. I que es traduirà
en un moviment polític que entrarà al govern i actuarà des del govern. I si Podem i
altres grups no hi ajuden, que se’n vagin.
—Quins senyals hi veieu en l’establishment, aquests dies, que us donin
esperança?
—Crec que l’establishment està espantat. I això em dóna esperança. Han d’estar-ho.
M’agrada. Fa dues setmanes un home que es diu Jim O’Neill, Lord O’Neill,
que havia estat president de Goldman Sachs, molt hostil amb la renda bàsica i més
idees, de sobte va escriure un article dient que havia canviat de manera de pensar.
I que ara donava suport a la renda bàsica. Per què un home com ell fa una cosa com
aquesta? Doncs perquè no té clar que el sistema econòmic pugui subsistir. I vol que
subsisteixi. Crec que quan tinguem legitimada la renda bàsica, la gent normal i corrent
s’apoderarà econòmicament. I no s’aturarà aquí. Farà seves més demandes. I
serà molt interessant de veure com l’establishment agafa pànic. Han d’agafar-ne,
perquè no poden tornar a les mesures d’austeritat del 2008. N’hem vist el resultat a
Espanya, a Grècia. Ells saben que van fracassar. Nosaltres sabem que van fracassar.
La gent normal que no són ni economistes ni sociòlegs ho saben: el resultat van ser
deu anys de misèria. Deu anys d’afebliment dels sistemes sanitaris. I això ha fet que
la pandèmia encara fos molt pitjor. La gent ara no s’hi conformarà.
—Personalment com viviu el confinament?
—Fa quatre setmanes que sóc a Suïssa. Normalment seria a Itàlia, on visc en un molí
d’aigua. Però el confinament em va agafar aquí, i aquí m’he quedat. Clarament veig
l’efecte en la consciència de la gent. Som més conscients de la necessitat de pensar
en la família, en la comunitat i en els petits detalls. La nostra consciència tindrà un
canvi profund. I la nostra valoració del fet local, també. Si sobrevivim, a la llarga això
és potencialment beneficiós. Però l’experiència actual és dolorosa perquè sabem que
la crisi és sistèmica. I els polítics i els financers en són tan responsables com qualsevol
altre. Crec que tot plegat ens induirà a esmerçar més temps a tenir cura dels
éssers estimats i de les nostres comunitats. I crec que la renda bàsica ho facilitaria.
Aquesta eina construiria una altra mena de societat. La renda bàsica universal seria
meravellosament alliberadora.