VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

28
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
GUY STANDING
Especial #01
L’economista Guy Standing (1948), doctorat a Cambridge, és un dels pares teòrics de
la renda universal bàsica: un sou per a tothom, tant si té feina com si no. Standing
també ha teoritzat molt sobre el precariat, la nova classe social que té feina ara
sí, ara no, sense cobertures ni vacances pagades. Aquests dies, la seva idea de sou
per a tothom ha agafat més empenta que mai, i es veu com una possible solució
a la crisi econòmica causada per la Covid-19. El darrer a mostrar-se’n partidari
ha estat el papa de Roma. A Catalunya, el govern Torra hi és favorable. VilaWeb
entrevista telefònicament el senyor Guy Standing per parlar de la renda universal
bàsica. Suau de formes i radical de fons, Standing és contundent en les crítiques a
governs, sindicats i polítics.
—Sou un dels ideòlegs de la renda universal bàsica. De donar un sou a tothom,
tant si té feina com si no. Una idea radical que darrerament ha agafat molta força.
—Aquestes dues darreres setmanes s’han posat en contacte amb mi centenars de
persones de tot el món. He vist interès de polítics de tota mena. Fins i tot el papa s’hi
ha mostrat a favor! És un canvi de posició radical que es vegi la renda bàsica com a
resposta a la pandèmia. Hi ha un interès enorme. Finalment, molta gent normal i
corrent s’ha adonat que s’ha d’aplicar una cosa semblant a la renda bàsica. I que es
veu com una necessitat. No se n’havia parlat mai tant com ara.
—La gent es pot demanar com ho poden fer els estats per pagar un sou a tothom,
tant si té feina com si no.
—Hem de mirar-ho en tres fases. La fase del rescat, la fase de la resistència, i la
fase del ressorgiment. Ara som en la fase del rescat. Hem de donar renda universal
bàsica a tothom. És una emergència. I les autoritats poden fer servir polítiques
monetàries.
—Polítiques com les del Banc d’Anglaterra? Diners creats pels bancs centrals que
no s’haurien de tornar?
—Exacte. Es podria pagar així en la fase de rescat. Però només en la fase de rescat. A
mi no m’agrada la idea de llançar diners des d’un helicòpter, com a manera de fer.
La renda bàsica es pot pagar d’unes altres maneres en la fase de resistència i ressorgiment
. Per això hauríem de tenir un fons nacional de capital. D’aquí trauríem els
diners. Aquest fons s’alimentaria d’imposts a la riquesa i imposts als mals ecològics,
que jo en dic. Imposts per les activitats nocives per a l’ecologia. Començaríem amb
un impost al carboni i més combustibles. Aquest impost que, per definició, és regressiu
(els pobres paguen més que no els rics, proporcionalment) es pot convertir
en progressiu i popular si recicles els diners que en treus, posant-los en un fons
de capital nacional. Fa anys que ho proposo. Amb aquests diners dónes dividends i
rendes bàsiques. De fet, aquest sistema es basaria en el model de pensions noruec.
Però no caldria que els països tinguessin el petroli que tenen els noruecs, es podria
fer aplicant imposts a activitats digitals, als creuers i a totes les altres ecològicament
nocives. Amb aquests diners es podria aixecar el fons de capital. Aquesta és la base
del meu llibre, Plunder of the Commons. Sé que això requereix temps. Però si hem
de tenir una renda bàsica universal, comencem amb polítiques monetàries, després
amb polítiques fiscals i a la llarga bastim el fons de capital nacional que ens permetrà
de pagar la renda bàsica. Tot això que explico és perfectament factible.