VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

22
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
FRANCESC CABANA
Especial #01
—M’agradaria comentar alguns aspectes econòmics que s’han posat damunt la
taula, darrerament. Jordi Galí, per exemple, i l’helicopter money: imprimir diners
que no es tornin.
—En aquests moments ha de desaparèixer la por que hi havia a la inflació. S’han de
fer diners nous. Que això provoca inflació és evident. Però perdem la por. El govern
espanyol parlava d’un deute perpetu, que ve a ser un deute que no s’ha de tornar.
Veig que al diari d’avui ja no ho diuen. Jo recordo haver-ne parlat amb Milton Friedman,
Nobel d’economia, amb qui jo no estava gens d’acord. Ell havia fet un treball
sobre el tipus d’interès històric. El posava al 4%. Doncs ara és al 0,1% o 0,2%. I això
tampoc no pot ser. No lliga que comprar diners no tingui cap cost. Podríem tornar a
un tipus d’interès que permeti de competir, però que també permeti de treure profit
de l’estalvi. Una situació que ja existia.
—El futur del petroli és en negatiu. Què vol dir?
—Vol dir que hi ha una oferta de petroli molt superior a la demanda. I en aquests
moments tenir magatzem de petroli és més important que no pas tenir petroli.
Guardar el petroli costa més diners que els que et donen per vendre’l. Mira, el petroli
com a tal és una font d’energia que desapareixerà. No és com el vent. I per tant hem
d’anar a una política de reducció del petroli. I a mi, personalment, em sembla bé.
Dependre de l’Aràbia Saudita no em fa gens de gràcia. Ni de bon tros. De Noruega ja
me’n fa més. Però no pot ser que depenguem d’aquesta trepa.
—El govern de Pedro Sánchez, què li ha semblat?
—Et trobes amb la presència de militars a les conferències de premsa. No fotem,
tu. Els militars van per sota dels civils. Si algú ha de sortir són els ministres, tu. Se’t
regira l’estómac.
—Què implica una caiguda del 13% del PIB, com pronosticava el Banc d’Espanya?
—Aquí hi ha el problema de les lletres: la V, la U, i la L. La V vol dir una baixa
molt sobtada, però una recuperació molt sobtada també. La U és una baixa que es
recupera molt a poc a poc. I la L és la davallada forta i el manteniment. Si no es
fan bestieses, ens en podríem sortir bé. Això vol dir la vacuna, i que tots plegats
deixéssim estar les bestieses que ens separen per tal de fer una cosa conjunta i
adonar-nos que som tots la mateixa espècie. Arriba un moment que les ideologies
s’han de deixar una mica al marge. Ens ho juguem tot. Hi insisteixo, el Planeta
dels simis no em fa gens de gràcia. Jo he parlat amb persones que em diuen que
hi ha la possibilitat que el virus arribi a causar l’extinció de la humanitat, si no
s’hi troba una vacuna. No fotem. No pot ser. Entén-me. Suposo que la trobarem,
la vacuna. Però ens hi hem de posar seriosament.
—Autònoms. Què s’hi pot fer?
—Ho conec poc. Sí que veig que en aquest moment un dels problemes greu del capitalisme
és la desigualtat que es va creant. Cada crisi porta a un augment dels rics
i una baixa relativa dels pobres i una reducció de les classes mitjanes. I això no pot
ser. Això només es resol amb unes mesures econòmiques que ens vagin acostant
els uns als altres.