VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

21
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
FRANCESC CABANA
Especial #01
Francesc Cabana (1934) és advocat i historiador de l’economia. Fa més de seixanta
anys que estudia i publica llibres sobre aspectes econòmics i durant anys va estar
al capdavant de la divisió internacional de Banca Catalana, que va cofundar. També
ha estat consultor del Banc Mundial a la Guinea Equatorial i més països en via de
desenvolupament (1988-92) i professor associat de la Universitat Internacional de
Catalunya (1997-2005). VilaWeb s’hi ha posat en contacte per parlar de la Covid-19 i
s’ha trobat que, a vuitanta-cinc anys, el senyor Cabana es mira la pandèmia amb
perspectiva històrica, un punt d’optimisme i tota la crítica necessària. Ja en un dels
seus darrers llibres, L’agonia del capitalisme (Editorial Pòrtic), es declarava contrari
al sistema capitalista. La gestió de la pandèmia el referma en aquesta posició.
—Com passeu la pandèmia?
—Ben confinat i sense rebre visites. Tinc vuitanta-cinc anys, i amb totes les patologies
incorporades que et puguis imaginar. De tal manera que si agafo el coronavirus, vaig
a veure sant Pere en quatre dies. Ningú no em ve a veure. Les empreses de telèfons
sí que han de guanyar diners. Hi som tot el dia. Trucades d’hores.
—Com se la mira, la Covid-19, el senyor Cabana?
—Crec que en podem treure profit, d’aquesta crisi. M’explicaré. Hi he donat moltes
voltes i m’han sortit quatre punts. Primer, aquesta crisi és mundial. Vol dir que si
volem sortir-nos-en, hi ha d’haver solidaritat. I aquí hi ha una cosa que no es valora
prou: ha desaparegut l’odi entre els europeus. A la meva època, alemanys i anglesos
no es podien ni veure. Ara hi ha simpaties o antisimpaties, però aquella època hi havia
odi. I això ara no hi és. Segon: la Primera Guerra Mundial va crear la Societat de Nacions.
La Segona Guerra Mundial va crear l’ONU (que ha fet alguna cosa, però no se
n’ha sortit gaire, entre altres raons perquè al Consell de Seguretat hi ha els vencedors
i no els vençuts). Però l’ONU sí que va poder fer una cosa extraordinària: la Declaració
Universal dels Drets Humans. Ara falta que es compleixi. Per això dic que crec que
en podem treure profit, d’aquesta crisi. Però, d’entrada, la UE ha de demostrar que
no és la cosa encarcarada que és avui, sinó que és un dels actors mundials que ha de
trobar una solució per a tot el món.
—I el quart punt?
—El quart punt, que ja veig ideològic, però absolutament necessari: cal la revisió del
sistema econòmic capitalista. Fa uns mesos vaig publicar l’Agonia del capitalisme
(Grup 62). I continuo en la mateixa línia: no pot ser que el capitalisme continuï.
Capitalisme vol dir que mana el capital. I el capital mana per sobre del treball per
una qüestió històrica, però no hi ha raó de ser. Tal com han anat les coses, tantes
crisis capitalistes al final donaran la raó a Karl Marx, sense que jo sigui marxista:
ens trobem amb una crisi darrere una altra. Això es va demostrant. I arribem a un
extrem que pot ser l’inici d’una autodestrucció. Tu recordes El planeta dels simis?
L’estàtua de Llibertat a la platja al final? Allò és impressionant. Doncs pot ser. Tal
com anem, si no fem bondat, malament rai. Des del segle XVIII aquí mana el capital.
I ha manat d’una manera determinada, que ha fet pujar el nivell de renda del món,
però arriba un moment que entrem en crisi rere crisi, i cal revisar-ho. Entén-me:
la solució bona seria que el representant del capital tingués un màster d’economia i
que es trobés amb el representant del treball, que també en tingués un. Falta cultura.
A l’Àfrica m’hi vaig trobar. Contínuament. La democràcia sense cultura no va enlloc.
Cultura vol dir llibertat, però també estar al corrent de què passa. I un dels problemes
dels sindicats és que són constituïts en bona part per gent que només parla la seva
llengua i mancats de cultura general.