20 vilaweb.cat Divendres 18 <strong>de</strong> setembre 2020 MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN FRANCESC CABANA <strong>Especial</strong> #01 FRANCESC CABANA: ‘NO POT SER QUE EL CAPITALISME CONTINUÏ’ Entrevista a l’historiador <strong>de</strong> l’economia i cofundador <strong>de</strong> Banca Catalana sobre la gestió econòmica <strong>de</strong> la Covid-19 Text: Andreu Barnils / Foto: Albert Salamé
21 vilaweb.cat Divendres 18 <strong>de</strong> setembre 2020 MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN FRANCESC CABANA <strong>Especial</strong> #01 Francesc Cabana (1934) és advocat i historiador <strong>de</strong> l’economia. Fa més <strong>de</strong> seixanta <strong>any</strong>s que estudia i publica llibres sobre aspectes econòmics i durant <strong>any</strong>s va estar al capdavant <strong>de</strong> la divisió internacional <strong>de</strong> Banca Catalana, que va cofundar. També ha estat consultor <strong>de</strong>l Banc Mundial a la Guinea Equatorial i més països en via <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupament (1988-92) i professor associat <strong>de</strong> la Universitat Internacional <strong>de</strong> Catalunya (1997-2005). <strong>VilaWeb</strong> s’hi ha posat en contacte per parlar <strong>de</strong> la Covid-19 i s’ha trobat que, a vuitanta-cinc <strong>any</strong>s, el senyor Cabana es mira la <strong>pandèmia</strong> amb perspectiva històrica, un punt d’optimisme i tota la crítica necessària. Ja en un <strong>de</strong>ls seus darrers llibres, L’agonia <strong>de</strong>l capitalisme (Editorial Pòrtic), es <strong>de</strong>clarava contrari al sistema capitalista. La gestió <strong>de</strong> la <strong>pandèmia</strong> el referma en aquesta posició. —Com passeu la <strong>pandèmia</strong>? —Ben confinat i sense rebre visites. Tinc vuitanta-cinc <strong>any</strong>s, i amb totes les patologies incorpora<strong>de</strong>s que et puguis imaginar. De tal manera que si agafo el coronavirus, vaig a veure sant Pere en quatre dies. Ningú no em ve a veure. Les empreses <strong>de</strong> telèfons sí que han <strong>de</strong> gu<strong>any</strong>ar diners. Hi som tot el dia. Truca<strong>de</strong>s d’hores. —Com se la mira, la Covid-19, el senyor Cabana? —Crec que en po<strong>de</strong>m treure profit, d’aquesta crisi. M’explicaré. Hi he donat moltes voltes i m’han sortit quatre punts. Primer, aquesta crisi és mundial. Vol dir que si volem sortir-nos-en, hi ha d’haver solidaritat. I aquí hi ha una cosa que no es valora prou: ha <strong>de</strong>saparegut l’odi entre els europeus. A la meva època, alem<strong>any</strong>s i anglesos no es podien ni veure. Ara hi ha simpaties o antisimpaties, però aquella època hi havia odi. I això ara no hi és. Segon: la Primera Guerra Mundial va crear la Societat <strong>de</strong> Nacions. La Segona Guerra Mundial va crear l’ONU (que ha fet alguna cosa, però no se n’ha sortit gaire, entre altres raons perquè al Consell <strong>de</strong> Seguretat hi ha els vencedors i no els vençuts). Però l’ONU sí que va po<strong>de</strong>r fer una cosa extraordinària: la Declaració Universal <strong>de</strong>ls Drets Humans. Ara falta que es compleixi. Per això dic que crec que en po<strong>de</strong>m treure profit, d’aquesta crisi. Però, d’entrada, la UE ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>mostrar que no és la cosa encarcarada que és avui, sinó que és un <strong>de</strong>ls actors mundials que ha <strong>de</strong> trobar una solució per a tot el món. —I el quart punt? —El quart punt, que ja veig i<strong>de</strong>ològic, però absolutament necessari: cal la revisió <strong>de</strong>l sistema econòmic capitalista. Fa uns mesos vaig publicar l’Agonia <strong>de</strong>l capitalisme (Grup 62). I continuo en la mateixa línia: no pot ser que el capitalisme continuï. Capitalisme vol dir que mana el capital. I el capital mana per sobre <strong>de</strong>l treball per una qüestió històrica, però no hi ha raó <strong>de</strong> ser. Tal com han anat les coses, tantes crisis capitalistes al final donaran la raó a Karl Marx, sense que jo sigui marxista: ens trobem amb una crisi darrere una altra. Això es va <strong>de</strong>mostrant. I arribem a un extrem que pot ser l’inici d’una auto<strong>de</strong>strucció. Tu recor<strong>de</strong>s El planeta <strong>de</strong>ls simis? L’estàtua <strong>de</strong> Llibertat a la platja al final? Allò és impressionant. Doncs pot ser. Tal com anem, si no fem bondat, malament rai. Des <strong>de</strong>l segle XVIII aquí mana el capital. I ha manat d’una manera <strong>de</strong>terminada, que ha fet pujar el nivell <strong>de</strong> renda <strong>de</strong>l món, però arriba un moment que entrem en crisi rere crisi, i cal revisar-ho. Entén-me: la solució bona seria que el representant <strong>de</strong>l capital tingués un màster d’economia i que es trobés amb el representant <strong>de</strong>l treball, que també en tingués un. Falta cultura. A l’Àfrica m’hi vaig trobar. Contínuament. La <strong>de</strong>mocràcia sense cultura no va enlloc. Cultura vol dir llibertat, però també estar al corrent <strong>de</strong> què passa. I un <strong>de</strong>ls problemes <strong>de</strong>ls sindicats és que són constituïts en bona part per gent que només parla la seva llengua i mancats <strong>de</strong> cultura general.
Change language