18 vilaweb.cat Divendres 18 <strong>de</strong> setembre 2020 MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN SUSANNA SIEGEL <strong>Especial</strong> #01 ens aïllen <strong>de</strong> la realitat. Aquest és un punt que va explicar la filòsofa Hannah Arendt quan <strong>de</strong>ia que els governs autoritaris <strong>de</strong>penen <strong>de</strong> la seva capacitat d’excloure’ns <strong>de</strong> la realitat. En aquest cas, la <strong>pandèmia</strong> és un exemple <strong>de</strong> la realitat que empeny cap enrere, tràgicament, amb morts i malaltia i més tràgicament en la manera en què la gent escolta els experts i en mo<strong>de</strong>la el comportament segons els seus suggeriments. —Com penseu que afectarà la <strong>de</strong>mocràcia? —Depèn <strong>de</strong> les respostes polítiques que hi adoptem. Si les polítiques no abor<strong>de</strong>n la inseguretat econòmica i no ens guien cap a mo<strong>de</strong>s d’interacció saludables, crec que hi haurà dues reaccions: Hi haurà qui respondrà retraient-se i sospitant <strong>de</strong> la cooperació social -per exemple, la venda <strong>de</strong> les armes al meu país va augmentant-, però hi haurà qui hi respondrà <strong>de</strong> manera diferent, es tornarà més conscient <strong>de</strong> les inter<strong>de</strong>pendències socials i formarà, per exemple, societat d’ajuda mútua, com ja ha passat en alguns llocs. —I el capitalisme? —En principi crec que és difícil per a molts d’imaginar el món sense el capitalisme. Cal reinventar l’economia d’una manera o d’una altra. Jo crec que hauria <strong>de</strong> passar que es fessin servir noves estructures per a donar feina a tothom qui està aturat, reutilitzar els edificis que no es fan servir, reentrenar els tècnics com a infermeres i les infermeres com a metgesses. Aquestes són coses <strong>de</strong> gran coordinació que necessiten d’un govern. La part important és que hi hagi un govern, però els autoritaris no volen ser funcionals. Volen treballar només per al seu gu<strong>any</strong> i aquesta no és una situació estable. I, <strong>de</strong> fet, ara és encara més inestable precisament per la <strong>pandèmia</strong>, perquè la gent escolta els experts. —El populisme es veurà reforçat o afeblit? —Depèn <strong>de</strong> nosaltres, al cap i a la fi <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> l’extensió en què la gent escolti els experts. Serà més difícil <strong>de</strong> mantenir narratives que afirmen, per exemple, que és una malaltia <strong>de</strong> la Xina o una malaltia <strong>de</strong>ls qui viuen a Nova York. És menys creïble en aquest context i potser sí que en aquest sentit afeblirà aquests governs, però qui ho sap? Veurem si Trump, per exemple, o Bolsonaro, po<strong>de</strong>n reintroduir les seves narratives conegu<strong>de</strong>s d’èxit si tota la població es posa malalta. —Amb quin fenomen històric podríem comparar la crisi actual? —Amb la Primera Guerra Mundial quant a la transformació sobtada <strong>de</strong> l’economia. I amb experiments filosòfics, com l’estat <strong>de</strong> naturalesa <strong>de</strong> Hobbes que mai no va existir. És un escenari imaginari que fem servir per a pensar en una possibilitat o una altra. Crec que ara hi ha com un experiment, un experiment en la filosofia política, perquè po<strong>de</strong>m veure què passa si un govern es <strong>de</strong>smantella, si els dirigents retiren el govern i treuen les estructures polítiques que havien <strong>de</strong> protegir-nos. Què passarà? Això que ara veiem. Hobbes <strong>de</strong>ia que ens posaríem a sospitar els uns <strong>de</strong>ls altres, però alguns altres filòsofs <strong>de</strong>ien que ens posaríem a cooperar. Ja ho veurem. —L’estat <strong>de</strong>l benestar en sortirà reforçat o <strong>de</strong>teriorat? —Com que aquí [als Estats Units] no tenim un sistema sanitari bo, tenim aquest <strong>de</strong>sastre actual. Si en po<strong>de</strong>m sortir per reconstruir les estructures que necessitem, no sé si això seria un altre estat <strong>de</strong> benestar, però si més no seria un estat <strong>de</strong> benestar econòmic, perquè la gent podria tenir una feina.
19 vilaweb.cat Divendres 18 <strong>de</strong> setembre 2020 MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN <strong>Especial</strong> #01 EL SISTEMA FRANCESC CABANA Economista. Països Catalans. JOHN RALSTON SAUL Filòsof. Canadà. GUY STANDING Economista. Regne Unit. SASKIA SASSEN Sociòloga. Canadà. EUDALD CARBONELL Antropòleg. Països Catalans. MARTA MARÍN-DÒMINE Escriptora. Canadà.
Change language