VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

14
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
JORDI SERRA-COBO
Especial #01
—En el cas del coronavirus en concret, com ha afectat la qüestió de la biodiversitat?
—En el cas de la Covid-19, parlem d’una regió amb molta biodiversitat i diversitat
de patògens, en aquest cas de virus. Una zona en què, a més, culturalment, la gent
consumeix fauna salvatge i sense control sanitari. També és una zona on la població
humana s’ha expandit molt, s’han fet alteracions ambientals i s’ha guanyat molt
territori a la natura. Tenint en compte tot això, la probabilitat que un virus passi a
l’espècie humana augmenta. Però amb això no n’hi ha prou.
—Què més cal?
—Això no va acabar amb els primers casos perquè la densitat de Wuhan és tremenda.
Hi ha milions de persones i celebraven una festa local que empalmava amb la
celebració de l’Any Nou. A més, el mercat de Wuhan és molt concorregut i les persones
es toquen les unes a les altres. Això va fer que les persones que es van infectar
propaguessin el virus més de pressa. A més, hi ha molta humitat ambiental, cosa
que facilita la transmissió. Per tant, un fenomen que podria ser local s’amplifica,
perquè, a més, Wuhan és un centre econòmic i de recerca molt important. Sembla
que el mercat no és l’origen del virus, sinó l’amplificació d’un virus que ja havien
passat algunes persones. No sabem on s’ha originat, l’epidèmia. És un virus de
ratpenat. Tots els estudis que s’han fet demostren que no és modificat, no és cap
invent humà, contràriament al que es fa córrer.
—També s’ha especulat molt sobre l’origen animal del virus…
—Això del pangolí jo no ho tinc clar. Quan al principi van assenyalar aquest animal,
havien fet un estudi amb un tros del virus que havien trobat, però era molt petit.
Quan van agafar el virus i el van estudiar sencer, van veure que aquell virus i la Covid
eren molt diferents. Els virus aquests són llarguíssims. Si n’agafes un trosset de
res, potser casualment s’hi assembla, però si seqüencies tot el virus veus que s’hi
assembla com un ou a una castanya. Estudis recents tornen a dir que és el pangolí.
Jo ja no sé què dir… [Riu.] Però hi ha un aspecte important: s’ha de prohibir que es
consumeixin pangolís o espècies protegides en perill d’extinció.
—Hauríem de reconsiderar el consum de carn?
—Passa que a la Xina això és una tradició molt arrelada i allà valoren que els animals
siguin vius quan els compren, perquè diuen que així tenen més propietats.
Fer canviar els hàbits a la nostra espècie és complicat. Crec que seria bo protegir
les espècies de fauna salvatge en perill d’extinció o amenaçades i que les altres,
més que prohibir-les, els fessin anàlisis o controls sanitaris.
—Abans parlàveu també de la SARS i la MERS. Entitats com Ecologistes en Acció
detallen com nombrosos virus, com ara el VIH, tenen un origen animal, però no
s’haurien expandit si no hagués estat per la conducta humana. Això pot haver influït
més que no pensem en altres epidèmies i durant molts anys?
—Hem estat molts els qui hem alertat que això podia passar. El problema és que
quan la situació és normal i tothom té salut, la gent et diu que ets un alarmista i que
no cal prendre mesures de prevenció. No ho he dit només jo, hi ha molts científics
estrangers que també ho diuen. Aquest segle hem tingut avisos que una cosa com
aquesta podia passar. El 2002-2003 la SARS va originar pànic a molts llocs, però va
quedar més acotada perquè no era tan infecciosa com la Covid-19. El 2012 vam tenir
el virus de la MERS, que és un altre coronavirus que hi ha a la península aràbiga i
que afecta molt la gent, amb un 35% de mortalitat humana, aproximadament, i una
infecciositat a partir de camells. També hi ha hagut l’Ebola, originat en una regió
de l’Àfrica a partir del consum d’un ratpenat. Després, hi va haver el chikungunya,