VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

13
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
JORDI SERRA-COBO
Especial #01
Jordi Serra-Cobo és doctor en biologia, ecoepidemiòleg i investigador de l’Institut
de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona. Tal com ell mateix explica,
la seva feina consisteix a observar com les malalties, sobretot les víriques, es
troben a la natura, en quins animals i quina dinàmica segueixen. Gran coneixedor
dels coronavirus, el 2013 ja alertava de la relació entre la pèrdua de la biodiversitat
del planeta i l’extensió de les epidèmies. Segons que detalla, l’alteració dels entorns
naturals per part dels éssers humans ha originat una pèrdua de biodiversitat i una
modificació dels hàbits d’alguns animals que alhora ha trencat una cadena que feia
de barrera natural a moltes malalties. Aquest factor, sumat a uns altres, pot ajudar
a explicar el sorgiment i l’extensió no tan sols de la Covid-19, sinó també d’altres
malalties infeccioses que han causat problemes en moltes zones els darrers anys.
Parlem amb ell sobre aquesta qüestió i també sobre la seva participació en el projecte
CONVAT, que calcula que permetrà d’obtenir proves ràpides, barates i fiables per a
tots els coronavirus el 2021.
—Quina relació hi ha entre la pèrdua de biodiversitat i el sorgiment d’epidèmies?
—Allà on hi ha més biodiversitat, és a dir, més espècies, també hi ha més patògens.
En aquest cas, virus. Hi ha una relació directa i sempre ha estat així. L’origen de la
major part de malalties infeccioses és animal. El problema és quan nosaltres degradem
un entorn natural o l’alterem. Fer alteracions als ecosistemes no és gratuït, té
unes conseqüències. Quan s’alteren aquestes espècies, que són reservoris de virus,
es canvia la probabilitat de la transmissió d’aquests virus, la probabilitat que passin
a altres espècies, entre les quals, la població humana. Per a entendre-ho millor,
la pregunta que cal fer-se és: si sempre hi ha hagut animals que són reservoris de
virus, per què ara hi ha aquesta epidèmia? La Covid, la SARS, l’Ebola, la MERS…
Quan tu alteres un ecosistema on viuen diversos animals i en treus una peça aquell
equilibri es trenca.
—Per exemple?
—Imagineu que hi ha una població de ratolins. Tu hi vas i els desfàs el niu on
viuen. Marxen cap a un altre lloc i, si portaven virus, canviaran la probabilitat de
transmissió allà on arribin. Potser arriben a un lloc on els ratolins no són de bosc,
sinó que són més propers a les cases, i la població de ratolins d’aquest nou lloc, on
no hi havia virus, comença a tenir-ne. El fet d’haver-los canviat de lloc els pot fer
més perillosos. Si entrem a llocs del planeta on abans no hi havíem estat de manera
massiva ens exposem a nous virus. És molt il·lustratiu quan ens fixem en zones
tropicals. Concretament, el sud-est asiàtic. És una de les regions del món on hi ha
més biodiversitat i, per tant, més diversitat de virus.
—Quines són les altres?
—L’altra regió és Centreamèrica i una part de Sud-amèrica, sobretot l’Amazones,
i també el centre d’Àfrica. La diferència amb el sud-est asiàtic és que, com que és
una zona emergent (i més la Xina), està molt comunicat amb la resta del món i, per
tant, el que passa allà ràpidament s’expandeix. Hi ha epidèmies d’àmbit molt global,
que poden ser pandèmies, i unes altres que són territorials, molt més limitades a
l’espai però que poden ser més freqüents. Imagineu que hi ha una alteració que
fa que hi hagi més mosquits. Pot ser que faci créixer les malalties de transmissió
vectorial, a partir dels mosquits. Això pot passar aquí, a casa nostra, encara que no
és tan exagerat perquè no hi ha tanta diversitat de patògens.