12 vilaweb.cat Divendres 18 <strong>de</strong> setembre 2020 MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN JORDI SERRA-COBO <strong>Especial</strong> #01 JORDI SERRA-COBO: ‘CAL QUE ENS PREPAREM PERQUÈ HI HAURÀ NOVES EPIDÈMIES, SEGUR’ Entrevista al doctor en biologia, ecoepi<strong>de</strong>miòleg i investigador sobre la relació entre l’alteració d’entorns naturals i la pèrdua <strong>de</strong> biodiversitat i el sorgiment d’epidèmies Text: Clara Ardévol Mallol / Foto: Arxiu
13 vilaweb.cat Divendres 18 <strong>de</strong> setembre 2020 MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN JORDI SERRA-COBO <strong>Especial</strong> #01 Jordi Serra-Cobo és doctor en biologia, ecoepi<strong>de</strong>miòleg i investigador <strong>de</strong> l’Institut <strong>de</strong> Recerca <strong>de</strong> la Biodiversitat <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Barcelona. Tal com ell mateix explica, la seva feina consisteix a observar com les malalties, sobretot les víriques, es troben a la natura, en quins animals i quina dinàmica segueixen. Gran coneixedor <strong>de</strong>ls coronavirus, el 2013 ja alertava <strong>de</strong> la relació entre la pèrdua <strong>de</strong> la biodiversitat <strong>de</strong>l planeta i l’extensió <strong>de</strong> les epidèmies. Segons que <strong>de</strong>talla, l’alteració <strong>de</strong>ls entorns naturals per part <strong>de</strong>ls éssers humans ha originat una pèrdua <strong>de</strong> biodiversitat i una modificació <strong>de</strong>ls hàbits d’alguns animals que alhora ha trencat una ca<strong>de</strong>na que feia <strong>de</strong> barrera natural a moltes malalties. Aquest factor, sumat a uns altres, pot ajudar a explicar el sorgiment i l’extensió no tan sols <strong>de</strong> la Covid-19, sinó també d’altres malalties infeccioses que han causat problemes en moltes zones els darrers <strong>any</strong>s. Parlem amb ell sobre aquesta qüestió i també sobre la seva participació en el projecte CONVAT, que calcula que permetrà d’obtenir proves ràpi<strong>de</strong>s, barates i fiables per a tots els coronavirus el 2021. —Quina relació hi ha entre la pèrdua <strong>de</strong> biodiversitat i el sorgiment d’epidèmies? —Allà on hi ha més biodiversitat, és a dir, més espècies, també hi ha més patògens. En aquest cas, virus. Hi ha una relació directa i sempre ha estat així. L’origen <strong>de</strong> la major part <strong>de</strong> malalties infeccioses és animal. El problema és quan nosaltres <strong>de</strong>gra<strong>de</strong>m un entorn natural o l’alterem. Fer alteracions als ecosistemes no és gratuït, té unes conseqüències. Quan s’alteren aquestes espècies, que són reservoris <strong>de</strong> virus, es canvia la probabilitat <strong>de</strong> la transmissió d’aquests virus, la probabilitat que passin a altres espècies, entre les quals, la població humana. Per a entendre-ho millor, la pregunta que cal fer-se és: si sempre hi ha hagut animals que són reservoris <strong>de</strong> virus, per què ara hi ha aquesta epidèmia? La Covid, la SARS, l’Ebola, la MERS… Quan tu alteres un ecosistema on viuen diversos animals i en treus una peça aquell equilibri es trenca. —Per exemple? —Imagineu que hi ha una població <strong>de</strong> ratolins. Tu hi vas i els <strong>de</strong>sfàs el niu on viuen. Marxen cap a un altre lloc i, si portaven virus, canviaran la probabilitat <strong>de</strong> transmissió allà on arribin. Potser arriben a un lloc on els ratolins no són <strong>de</strong> bosc, sinó que són més propers a les cases, i la població <strong>de</strong> ratolins d’aquest nou lloc, on no hi havia virus, comença a tenir-ne. El fet d’haver-los canviat <strong>de</strong> lloc els pot fer més perillosos. Si entrem a llocs <strong>de</strong>l planeta on abans no hi havíem estat <strong>de</strong> manera massiva ens exposem a nous virus. És molt il·lustratiu quan ens fixem en zones tropicals. Concretament, el sud-est asiàtic. És una <strong>de</strong> les regions <strong>de</strong>l món on hi ha més biodiversitat i, per tant, més diversitat <strong>de</strong> virus. —Quines són les altres? —L’altra regió és Centreamèrica i una part <strong>de</strong> Sud-amèrica, sobretot l’Amazones, i també el centre d’Àfrica. La diferència amb el sud-est asiàtic és que, com que és una zona emergent (i més la Xina), està molt comunicat amb la resta <strong>de</strong>l món i, per tant, el que passa allà ràpidament s’expan<strong>de</strong>ix. Hi ha epidèmies d’àmbit molt global, que po<strong>de</strong>n ser pandèmies, i unes altres que són territorials, molt més limita<strong>de</strong>s a l’espai però que po<strong>de</strong>n ser més freqüents. Imagineu que hi ha una alteració que fa que hi hagi més mosquits. Pot ser que faci créixer les malalties <strong>de</strong> transmissió vectorial, a partir <strong>de</strong>ls mosquits. Això pot passar aquí, a casa nostra, encara que no és tan exagerat perquè no hi ha tanta diversitat <strong>de</strong> patògens.
Change language