LLIBRET_TRAFALGAR_2020

3
TINC EL
ENCÉS EN
3

4
TINC EL
llibret 2020
AGRAÏMENTS
Pau Carrascosa
Roberto Elías
ARTISTE FALLER FALLA GRAN
Vicente Herrando i Soler
ARTISTE FALLER FALLA INFANTIL
José Fuster
BANDA DE MÚSICA
Unió Musical de Catadau
PIROTÉCNIA
Hermanos Caballer Pirotécnicos S.L.
ANIMACIÓ
Gerardo Just Producciones
La Comissió de la Falla Illes Canàries - Trafalgar
agraïx la participació desinteressada de totes les
firmes comercials, fallers d’honor, colaboradors i
fallers, gràcies al quals ha segut possible l’edició
un any mes del present llibret.
Els continguts apareguts en el llibret són
propietat intelectual dels autors i en l’últim termi
de la comissió de la Falla Trafalgar. La reproducció
total o parcial d’estos continguts deurà constar en
l’autorisació expressa dels mateixos.
La Comissió de la Falla Trafalgar no s’identifica
necessàriament en les opinions dels autors dels
artículs inclosos en este llibret.
Asociació Cultural Falla Illes Canàries - Trafalgar
Cens 178 - Bunyol d’Or i Brillants en Fulles de Llorer
Colectiu.
Carrer Illes Canàries, 108, 46023
Cap i Casal del Regne.
10
Fallera Major
60
Fallera Major Infantil
24
26
31
38
94
ENCÉS EN FLAMA
Junta Directiva Infantil
Comissió Infantil
Recompenses
“Tribalis”
President
14
President Infantil
66
Junta Directiva
74
Comissió Major
76
Bunyols
78
“Tinc el Cor Encés en
Flama”
82
“El Romanticisme es cultiva
en els nostres Parcs i Jardins”
Els nostres escritors
128
4

5
Falles de Valéncia
Patrimoni cultural immaterial de la humanitat
Festes d’interés turístic internacional
COORDINACIÓ I DIRECCIÓ
Penélope Aguilar i Morales
FOTOGRAFÍES
Francisco Ojeda i Priego
Gonzalo Montoro i Edo
Carlos A. de la Maza i Díaz
Penélope Aguilar i Morales
SELECCIÓ FOTOGRÀFICA
Gonzalo Montoro i Edo
COORDINACIÓ PUBLICITARIA
Gonzalo Montoro i Edo
Jorge Casarrubio i De la Rubia
Vicente Granell i Palanca
MAQUETACIÓ
Josep Lluis Aguilar i Querol
PORTADA
Penélope Aguilar i Morales
Josep Lluis Aguilar i Querol
ADMINISTRACIÓ
José María Reina i Viader
Jorge Casarrubio i De la Rubia
Vicente Granell i Palanca
Fran Salmerón i Rodríguez
El present Llibret està escrit en llengua
valenciana seguint les normes de la Real
Acadèmia de la Cultura Valenciana (RACV),
a excepció d’aquells texts en que per
desig exprés de l’autor, s’ha mantingut la
lliteralidad del mateix.
El present Llibret ha participat en la
convocatoria de Concurs de Llibrets de
Falla 2020 que organisa Lo Rat Penat Secció
General i Portada patrocinats per el Excm.
Ajuntament de Valéncia, la Excma. Diputació
de Valéncia, Las Provincias, Levante - EMV, la
Casa de los Falleros, Armando Serra, Familia
Peris, Familia Camps i Familia Meliá.
Este Llibret participa en el Premis Casal Bernat
i Baldoví en els categoríes Premi “El Mòle”
al millor artícul d’investigació en el Llibret, el
Premi de Narrativa Fallera Jove i la Distinció
“Purna” a l’us de la llengua valenciana en
el Llibret.
5

A LA VANGUARDIA EN SEGURIDAD Y CONFORT
CONOZCA NUESTRA CLASE PREMIUM CLASS
Disponemos de autocares desde 14plazas hasta 71plazas
Con una antigüedad de la flota de 5años
TL961390301 TORRESAUTOCARS.COM TL 963674700
Polígono Industrial los vientos
6
C/ Vendaval nº2 Náquera C.P. 46119 (VALENCIA)
TINC EL
ENCÉS EN

7
El llibret que tens en les teues mans amic llector, com dirien
en atres temps, no és qualsevol cosa: és la culminació d’un
treball de molts mesos i que veu la llum ara que ho tens en
les teues mans. Els valors d’este llibret són enormes, puix en
ells trobarem els somis i desijos dels nostres Presidents i Falleres
Majors, pero sobretot, la llabor impagable de grans artistes de
la paraula escrita.
Un llibret no és llibret si no conté aquella famosa “Relació
de lo que conté la falla” com dia Josep Bernat i Baldoví allà
per 1855, i que escriu el nostre volgut Donís Salvador en un
mestrage com a pocs. I lo que conté la falla no té sentit si
no és en un guió com el del nostre volgut Roberto Elías. Pero
enguany ademés relluïxen nous protagonistes entre les seues
pàgines, ya que un atre gran amic com Javier Mozas, nos
porta de la mà pels parages més romàntics i bucólics de
Valéncia en un artícul d’investigació que va a ser referència
obligatòria per a qualsevol estudiós del tema. I per últim, i no
per això menys importants, els jóvens escritors de la nostra
comissió que competixen en el premi de Narrativa Jove.
Entre les pàgines d’este llibret, el curiós podrà trobar,
ademés, distints models de la carta de la “Regina de Cors”
(figura central de nostra falla gran) a lo llarc del temps i del
món, en una mostra també única.
Sense dubte un llibre digne de l’estanteria del faller i el
coleccioniste. I és que esta festa nos posa “el cor encés en
llama”.
I tant és aixina que any rere any, podem presumir de contar
en l’equip creatiu més important i l’enveja d’atres comissions,
perque en Trafalgar sempre contem en lo millor per a seguir
escrivint el nom de nostra falla en lletres d’or.
Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de
Cultura Festiva per a les activitats de les Falles de 2020
FESTES de
7

8

9

10
TINC EL
ENCÉS EN

DAVID ALCALÁ I CANTAVELLA
Orgullós, felicitat..., és el meu sentiment i més
despuix de quatre anys seguir en la mateixa
ilusió, 2020 seran unes falles especials. Volia donar
les gràcies a tota la Directiva, a la Comissió i com
no als meus Vicepresidents donar-vos les gràcies
millons de voltes. Elena, Iker, Macarena que gogeu
com lo esteu fent i seguir com sou de feliços i a
les vostres famílies “gràcies”. I per últim a Olaya
i Marc agrair-los tot el seu respal. Moltes gràcies
a la Comissió Illes Canàries - Trafalgar, el vostre
President.
PRESIDENT
11
LLIBRET
2020

DAVID ALCALÁ CANTAVELLA
Orgulloso, felicidad..., es mi sentimiento y
más después de cuatro años seguir con la
misma ilusión. 2020 serán unas fallas especiales.
Queria dar las gracias a toda la directiva, a
la comisión y como no a mis vicepresidentes
daros las gracias millones de veces. Elena, Iker,
Macarena que disfrutéis como lo estáis haciendo
y seguir como sois de felices y a vuestras
familias “gracias”. Y por último a Olaya y Marc
agradecerles todo su apoyo. Muchas gracias a
la comisión Islas Canarias - Trafalgar, vuestro
Presidente.
PRESIDENTE
12
NOTA: “El text contingut en esta pàgina s’ha reproduït respectant la literalitat
del mateix per desig explícit de l’autor”.
TINC EL
ENCÉS EN

entrevista
Edat: 40
Horòscop: AQUARIO
Mar o Montanya: MAR
Color favorit: BLAU
Menjar favorit: PAELLA
Llibre favorit: JOHAN CRUYFF
Serie favorita: LA QUE SE AVECINA
Película favorita: HARRY POTTER
Cançó favorita: NO DEJES DE SOÑAR
Actor/ Actriu favorit: DANIEL RADCLIFFE
Les Millors Vacacions: PUNTA CANA
3 adjectius que et definixquen: ALEGRE,
SIMPÀTIC, TREBALLADOR
Elegix un Superpoder: VOLAR
El teu trage favorit: SARAGUELL
Lloc favorit de Valéncia: PLAJA
Mascletá o Despertá: MASCLETA
Plantá o Cremá: PLANTA
¿Qué destacaries de la teua comissió?
Que som una falla treballadora, participativa i familiar.
¿ Quins són els recorts que millor guardaràs despuix de 4 anys de president?
Tot lo que he deprés de les falles i les 12 famílies.
¿ Que acte de falles esperes en més ilusió?
La Plantà, perque és quan arranca la semana fallera.
¿ Si pogueres dir-li alguna cosa a la teua comissió, que seria?
Gràcies, Gràcies i mils de Gràcies.
¿ En quí estes compartint els teus moments i vivències enguany?
En els meus fills i tots els meus amics.
¿ Un desig per a estes falles?
Gojar i tindre un bon temps.
13
LLIBRET
2020

14
TINC EL
ENCÉS EN

MACARENA SALMERÓN I RODRÍGUEZ
Volguda família fallera,
Falta molt poc per a la semana més esperada pels fallers, una semana de festa,
llum i color, la nostra semana fallera i enguany tinc l’honor de dirigir-me a tots
vosatros com vostra Fallera Major.
Per a mosatros els fallers, les falles duren 365 dies, els quals estan plens
de treball, per lo que vullc agrair a tota la directiva el seu esforç, implicació i
dedicació per a que este eixercici faller haja segut maravellós.
Agrair també a tota la comissió per haver-me acompanyat enguany en cada u
dels actes que des de les distintes delegacions nos han preparat. Sense vosatros res
haguera segut lo mateix, gràcies per fer falla.
Este somi no haguera segut possible sense el respal incondicional de la meua
família i amics, i per això, aprofite per a donar-los les gràcies per cuidar-me,
recolzar-me i ajudar-me sempre.
Tampoc em puc oblidar dels meus companyers de viage, Elena, Iker i David,
aixina com de les seues respectives famílies, quatre famílies unides per un mateix
somi, junts estem fruint d’un any que mai oblidarem i estic segura de que lo millor
està per aplegar.
Per últim, vullc donar les gràcies als fallers d’honor i abonats per la seua
desinteressada colaboració. M’agradaria invitar-vos junt al restant de veïns, a gojar
de la millor festa del món junt a la millor comissió, la comissió de la Falla Illes
Canàries Trafalgar.
FALLERA MAJOR 2020
15
LLIBRET
2020

MACARENA SALMERÓN I RODRÍGUEZ
Querida familia fallera,
Falta muy poco para la semana más esperada por los falleros, una semana de
fiesta, luz y color, nuestra semana fallera y este año tengo el honor de dirigirme
a todos vosotros como vuestra Fallera Mayor.
Para nosotros los falleros, las fallas duran 365 días, los cuales están llenos de
trabajo, por lo que quiero agradecer a toda la directiva su esfuerzo, implicación
y dedicación para que este ejercicio fallero haya sido maravilloso.
Agradecer también a toda la comisión por haberme acompañado durante
este año en cada uno de los actos que desde las distintas delegaciones nos han
preparado. Sin vosotros nada hubiese sido lo mismo, gracias por hacer falla.
Este sueño no hubiese sido posible sin el apoyo incondicional de mi familia y
amigos, y por ello, aprovecho para darles las gracias por cuidarme, apoyarme y
ayudarme siempre.
Tampoco me puedo olvidar de mis compañeros de viaje, Elena, Iker y David,
así como de sus respectivas familias, cuatro familias unidas por un mismo
sueño, juntos estamos disfrutando de un año que nunca olvidaremos y estoy
segura de que lo mejor está por llegar.
Por último, quiero dar las gracias a los falleros de honor y abonados por su
desinteresada colaboración. Me gustaría invitaros junto al resto de vecinos, a
disfrutar de la mejor fiesta del mundo junto a la mejor comisión, la comisión de
la Falla Islas Canarias Trafalgar.
FALLERA MAJOR 2020
16
NOTA: “El text contingut en esta pàgina s’ha reproduït respectant la literalitat
del mateix per desig explícit de l’autora”.
TINC EL
ENCÉS EN

entrevista
Edat: 27
Horòscop: ARIES
Mar o Montanya: MAR
Color favorit: GRANAT
Menjar favorit: LLENTILLES
Llibre favorit: “MARINA” DE CARLOS RUIZ
ZAFÓN
Serie favorita: FRIENDS
Película favorita: EN BUSCA DE LA FELICITAT
Cançó favorita: “AQUÍ ME TIENES” D’ARREBATO
Actor/ Actriu favorit: WILL SMITH
Les Millors Vacacions: WROCLAW EN FAMÍLIA
3 adjectius que et definixquen: ATREVIDA, GENEROSA
I PERFECCIONISTA
Elegix un Superpoder: CRONOQUINESIS
(CONTROLAR EL TEMPS)
El teu trage favorit: EL DE LA MEUA EXALTACIÓ
Lloc favorit de Valéncia: EL CASC ANTIC DE LA
CIUTAT
Mascletá o Despertá: MASCLETÀ
Plantá o Cremá: PLANTÀ
Si pogueres dir-li alguna cosa a la teua comissió, ¿Qué seria?
Gràcies. Gràcies per tot el carinyo que m'heu donat, estic molt orgullosa de pertànyer a
esta comissió i espere haver-vos representat com vos mereixeu.
17
LLIBRET
2020

Si tingueres que destacar un moment vixcut fins ara
¿Quin seria?
La meua exaltació, eixe dia ha segut un dels més feliços que
he vixcut com a Fallera Major. Quan les coses es fan en el
cor, apleguen al cor. Tot estava preparat en molt carinyo i,
entre tots, varen conseguir que no deixara de somriure ni un
sol moment.
Si tingueres que donar les gràcies per l’any vixcut ¿A quí li
les donaries?
Sense dubte, a la meua família. Sempre pendents de que no
em falte de res, sempre pendents de que siga feliç. Lo que
diga o faça mai serà suficient per a agrair tot lo que fan per
mi.
Si et pergueres per Valéncia ¿On et trobaríem?
Valéncia té racons maravellosos per a perdre-se, pero el meu
lloc preferit és el casc antic de la ciutat, deixar-me portar i
passejar per els sus carrerons plens d'encant, és lo que més
m'agrada.
¿Hi ha alguna anècdota fallera que pugues compartir en
mosatros?
Una cosa que mai oblidaré d'enguany és el concurs de
playbacks de JCF i el primer premi que hem tornat a
conseguir. Vore recompensat l'esforç de tot l'equip en el que
conta el grup de playbacks va ser maravellós. Sabíem que
era molt difícil, pero com sempre dic, els impossibles també
existixen, i enguany, Trafalgar ha fet història.
Un desig per a estes falles
Desige que el treball dels nostres artistes, Vicente Herrando i
Jose Fuster, siga recompensat com es mereixen i, per supost,
que gogem tots junts d'unes falles inoblidables.
18
TINC EL
ENCÉS EN

LLIBRET
2020
19

20
TINC EL
ENCÉS EN

Macarena
Donís Salvador i Chàfer
En honor al Sant fuster,
sense més endevinalles,
Macarena en les muralles,
és reina del món faller,
que del casal al taller
entre suro i borumballes,
s’ha forjat en mil batalles,
i és palés en el carrer.
Puix havent caigut del cel,
vas, tan dolça com la mel,
enguany a pintar la mar,
tal i com de tu s’espera,
dels colors de la Senyera,
que reflexa el teu mirar.
21
LLIBRET
2020

22
TINC EL
ENCÉS EN

LLIBRET
2020
23

24
JUNTA
president
En David Alcalá i Cantavella
vicepresidents
En Jorge Casarrubio i De la Rubia
En Gonzalo Montoro i Edo
En Juan Antonio Giménez Sanchis
En Carlos Alberto De la Maza i Díaz
En Francisco Salmerón i Rodríguez
En Vicente Granell i Palanca
secretaría
En José María Reina i Viader
Na Belén Asunción i Tatay
delegació loteríes
Na María Luisa Chinarro i Párraga
Na Belén Rodríguez i García
24

25
delegació infantils
Na Paqui Fernández i Rodríguez
Na Ana María Cano i Morenete · Na Juani Ibáñez i Molina · Na Isabel Macián i Panisello
Na Eva Martínez i Del Haya · Na Beatriz Palacios i Real
delegació cultural
Na Ana María Ibáñez i Piqueras
Na Yolanda Marín i Luque
delegació protocol
Na Patricia Granell i Marín
Na Jéssica Ojeda i Vázquez de Agredos · Na Almudena Piquero i Ibáñez
delegació de festejos
En Adrián Piquero i Ibáñez
En Carlos Anaya i Garrigues · En Mario Anaya i Garrigues
En Iván Andrés i Soler · Na Inés Baraza i Lajusticia · Na Iris Correoso i Cano
Na Paula Correoso i Cano · En Francisco Diaz i Alcaide · Na Paula Fabra i Aldana
Na Nuria Goig i Boronat · Na Lidia Gómez i Agut · Na Lucía Hidalgo i López
En Alejandro Martínez i Valero · Na Sheila Sánchez i Escudero · Na Ángela Torres i Chinarro
delegació comunicacions
Na Andrea Granell i Marín
documentació
Na Penélope Aguilar i Morales
25

COMISSIÓ
26
Daniel Abad i Gómez
Begoña Abalos i Ajado
José Ramón Abalos i Ajado
Marco Abalos i Salinas
María Abellán i Damiá
Alba Abil i Del Pozo
Jéssica Acebrón i Ferrer
Sergio Domingo Acebrón i Ferrer
Francisco Javier Adriá i Vega
Josep Lluis Aguilar i Querol
María Victoria Ajado i Pascual
Marta Alagarda i Verdejo
Yaiza Albalat i Rodero
Carmen Alcaraz i Álvarez
Francisco Jose Alcaraz i Álvarez
Yolanda Aldana i Ballester
Mari Cruz Alegre i Mañas
Pedro Alfonso i Pons
Carlos Anaya i Molina
Rosa María Andrés i Fernández
Virginia Armentia i Gallardo
Ana María Arnal i Gómez
Susana Arnáu i Berlanga
Antonio Asensio i Pérez
Leandro Avilés i Alcacer
Fernando Badenes i Adelantado
Mari Ángeles Badenes i Fernández
María Isabel Badenes i Fernández
Vicenta Ballester i Ten ()
Sonia Ballesteros i Muñoz
Encarnación Barranca i Moix
Mari Carmen Barranca i Moix
Andres Belmonte i Bernácer
Andrea Belmonte i Maroto
Francisco Javier Belmonte i Sedeño
Francisco José Berlanga i Cordero
Jose Bernat i Pascual
Oscar Bokoko i Pintanel
Diego Bonilla i Matías
José Antonio Borrás i López
Beatriz Borrachero i Pérez
José Antonio Bosch i Mares
Conchín Burguete i Bayo
Alba Cabanillas i Velert
Maria Teresa Cabedo i Soriano
José Vicente Calabuig i Valls
Ernesto Calpe i Hernández
Hannah Calpe i Tomás
Jobanna Calpe i Tomás
Tatyana Calpe i Tomás
Claudia Canales i Abellán
José Canales i Gómez
Juani Cantero i Ruiz
Carlos Vicente Cardona i Campos
Zahira Cardona i Palomo
Noelia Carreres i Galindo
Sandra Casales i Armentia
Jose Antonio Casales i Egea
Juan Casales i Egea
Manuel Casarrubio i De la Rubia
Eva Casarrubio i Martínez
Alejandro Casas i Belenguer
Naiara Casas i Donaire
José Cases i Almonacil
David Casquete i Espinós
Carlos Castelló i Palomares
TINC EL
ENCÉS EN

Manuel Castillo i García
María del Carmen Castillo i Valiente
Vicent Català i García
Eusebio Cerros i Cazallas
Juan Carlos Chinarro i Párraga
María Isabel Chinarro i Párraga
Luis Chinarro i Vera
Jorge Climent i Mont
Elena Climent i Piqueras
Raúl Cobos i Silva
Juan Francisco Cobos i Villalba
Laura Conde i Recuero
María Mercedes Contreras i Castelló
David Corbí i Gradoli
Gemma Córdoba i Pablo
Federico Cuallado i Camacho
Lucía Cuallado i Chinarro
Toni Cuallado i Chinarro
Raúl Cuñat i Badenes
German Cuñat i Martínez
Juan Carlos Da Costa i Diez
Victoria Daboise i Gabarda
Susana De Haro i García
Beatriz De Haro i Terrado
Juan José De la Cruz i Bazataqui
Francisco Wladimir De Maya i Córdoba
Gemma De Maya i Córdoba
Raúl De Maya i Díaz-Pinto
Ramón Del Campo i González
Darío Del Campo i Romero
Cristina Del Pino i Morillas
Maria Luisa Del Pozo i Fernández
Manuel Delgado i Domínguez
Jaime Devis i Navarro
Alberto Díaz i Real
Consuelo Dobón i Porta
Andrés Domínguez i Martínez
José Duaso i Jiménez
Laura Duaso i Mengual
María Belén Duaso i Mengual
Laura Dutrús i López
Ana Egea i González
Damiana Egea i González
María Araceli Eransus i López
Diego Escobar i Mesa
Antonio Escrich i Martín
Ana María Escudero i Sáez
Eduardo Esparza i Navarro
Vicente Feliu i Martí
Ángela Fernández i Escudero
Maria Amparo Fernández i Fernández
Mari Ángeles Fernández i Rodríguez
Ruth Ferrer i Navarro
Maria Amparo Ferrer i Perona
Emilia Ferri i Quevedo
José Antonio Ferriol i Pastor
Juan Carlos Fuentes i Herbón
Alicia Gallur i Muñoz
Jorge Gallur i Muñoz
Emilio Gallur i Navarro
Manuel Galvis i Martínez
María Pilar García i Andrés
Victoria García i Aristondo
Elisa García i Blasco
María Amparo García i Blasco
Noemí García i Cabero
27
LLIBRET
2020

28
María Isabel García i Femenía
Beatriz García i Fernández
Francisco Javier García i Ferrer
Mayte García i Frías
María Elvira García i Guerra
Carlos García i Medrano
Laura Garcia i Medrano
Ana García i Molina
Marcos García i Palacios
Raúl García i Palacios
José David García i Ramos
Josefa García i Rodriguez
María Elena Garel i Navarro
Marina Garrigues i García
Rafael Garrigues i García
Matilde Garrigues i Latorre
Rafael Garrigues i Latorre
José Antonio Gaya i Toral
Beatriz Gil i Calomarde
Nicolás Gilabert i Iñigo
Javier Giménez i Sanchís
Lucía Elidia González i Domínguez
Alicia González i Pozo
Carla Gonzalvo i Tejero
Begoña Gosp i Bru
Noelia Gramaje i Martínez
Javier Hernandez i Cerrillo
Concepción Hernández i Mora
Javier Martín Herrera i Ramirez
Paula Hidalgo i López
Pedro Hortelano i García
Rosa Huerta i Martínez
Sonia Hurtado i Navarro
Francisco Ibáñez i Andrés
Cristina Ibáñez i Molina
Emiliano Ibáñez i Piqueras
Laura Iborra i Serna
José Luis Iranzo i Liñana
Vicente Iranzo i Liñana
Yolanda Iranzo i Liñana
Paula Iranzo i Perujo
Mari Carmen Jareño i Vinuesa
Paqui Jareño i Vinuesa
Lara Javaloyas i Abalos
Raquel Jiménez i Campos
Francisco Jimenez i Morales
Sergio Jiménez i Plá
Juan Jiménez i Urbán
Jose Germán Juan i Juan
Vanesa Juárez i Morente
Rafael Justicia i Latorre
Lucia Lajusticia i Rubio
Jose Rafael Lapasió i Casamayor
María Amparo Lapaz i Romero
Juan Carlos Lara i Mora
Amaya Lecumberri i Candelas
Santiago Linuesa i García
Raúl Llanas i Córcoles
Rosa María López i Navarro
Sergio López i Royo
Salvador Mallol i Barceló
Sergio Marco i Villar
Beatriz Marco i Zapata
José Marco i Zapata
Antonio Marín i Martín
Enrique David Maroto i Blay
Sali Maroto i Blay
Mari Carmen Maroto i Ruiz
Oscar Martín i González
Eva María Martín i Ramos
María Lourdes Martínez i Contreras
Amadeo Antonio Martínez i Martínez
Sacramento Martínez i Martínez
Alejandro Martínez i Monfort
Jose Manuel Martínez i Monje
Sandra Martínez i Palacios
Gustavo Martínez i Tamarit
María Amparo Martínez i Vivó
María Pilar Masiá i Herranz
Rafael Mayordomo i Alberti
Bienvenida Medrano i Montes
María Belén Mengual i Sánchez
Josefa Micó i Bort
Sandra Miguel i Ferri
TINC EL
ENCÉS EN

Jose Francisco Miguel i Hernandez
Juan Carlos Mochales i Arribas
Francisco José Molina i Duaso
Manuel Molina i Pérez
Juani Molina i Vivo
Maria Cristina Molina i Vivó
Cristina Mollá i Platero
Juan José Monleón i Casa
Jose Montañana i Soriano
Juan Montecelo i Salvado
Juan Vicente Montoro i Dolz
María Amparo Montoro i Edo
Miguel Ángel Montoro i Edo
Francisco José Morante i Lurbe
María Isabel Morante i Lurbe
Rosa María Morenete i Foix
Nicolás Morenete i Medina
Francisco Jose Mota i García
Lucía Mullor i Rodríguez
Félix Muñoz i Boza
Charo Muñoz i Cazalla
Antonio Muñoz i López
Juan Francisco Murillo i López
Andrés Santiago Mústieles i Serrano
Pablo Navalón i Lozano
María Teresa Navarro i Folgado
María Dolores Navarro i Miquel
Verónica Navarro i Penalba
Marta Nieto i Jordán
Francisco Ojeda i Preigo
Adrián Ojeda i Vázquez de Agredos
Francisco José Ortega i Navarro
Juan Ortega i Navarro
María Dolores Ortega i Navarro
Juan Ortega i Ruiz
María Dolores Pablo i Lluch
Álvaro Palacios i Martínez
Cristina Palacios i Martínez
Inmaculada Palacios i Martínez
María José Palomart i Velert
Mari Carmen Palomo i Garrido
Mari Carmen Pardo i Ojeda
Josefina Pardo i Tamarit
Isabel Párraga i Martínez
Marina Peña i Castellar
Víctor Pérez i Caballer
Sheila Perez i Gavilán
Ángel Pérez i Pérez
Josefina Pérez i Pousada
Joaquín Peris i Ramón
Víctor Manuel Perujo i Richart
Sara Perujo i Tejero
Ana María Piqueras i Hernández
Raquel Piqueras i Martínez
Vanessa Plaza i Ruiz
Alberto Pons i Ramis
Francisco Javier Portillo i Rivas
Arantxa Poyatos i Eransus
Miguel Prado i Vázquez
Raúl Quirós i Rodríguez
Estrella Rabadán i Carretero
Adoración Ramírez i López
Oscar Ramirez i Martínez
Maite Ramírez i Vayá
Antonio Ramón i Casas
Pablo María Redondo i Carrión
Jose Manuel Reina i Blasco
Javier Reyes i Badenes
Juan Jose Ricós i Marti
Cira Ricós i Valle
Isabel Rebeca Ricós i Valle
Daniel Ridaura i Rubio
Ramón Ridaura i Rubio
Raúl Ridaura i Rubio
Susana Ríos i Burguete
Manuel Ríos i Jurado
Lucía Rodero i Romero
Mari Carmen Rodrigo i Caballero
Dolores Rodríguez i García
Alejandro Rodríguez i Guerrero
José Antonio Rodríguez i Jiménez
Manuel Rodríguez i Martínez
Sergio Rodríguez i Mimbiela
Cristina Rodríguez i Rodrigo
29
LLIBRET
2020

Manuel Rodríguez i Rubiales
Ninoschka Rodríguez i Ruiz
Nuria Rodríguez i Zamorano
Luis Tomás Romero i Meco
Elvira Isabel Romero i Rodríguez
Isabel Romero i Rubio
María Teresa Romero i Rubio
Nerea Ros i Canales
Rebeca Pilar Rotmistrovsky i Alcón
María Shakira Rubio i Caurel
María Teresa Rubio i Coll
Dolores Rubio i Segovia
Josefa Sabater i Alonso
Lucía Sacristán i Arnal
Antonio Sacristán i Zapata
Raúl Sáez i Milán
Vanesa Sáez i Milán
Mari Ángeles Salinas i Pérez
Francisco José Salmerón i Álvarez
Alicia San Isidoro i Cabo
María del Mar Sánchez i Avia
Alejandro Sánchez i Casaballs
Pedro Luis Sánchez i Murciano
Laura Sánchez i Pérez
Celia Segarra i Lapaz
Lucía Segarra i Lapaz
Manoli Serna i Sáez
Carmen Serral i Collado
Rosa María Silva i Mariño
Sonia Sinisterra i Insa
Susana Soler i Calvo
María Amparo Soler i Morenete
Judith Soliva i García
Adelina Soro i Gómez
Raquel Sotos i Garrido
Juan Carlos Tamarit i Rueda
Manuel Tamarit i Rueda
Susana Tamarit i Rueda
Manuel Tamarit i Verdejo
Luciano Tapia i Priego
Ambrosio Tejedo i Gallego
María Luisa Tercero i Velencoso
Daniel Terrén i Salvador
María Amparo Tomás i Blasco
Vicente Torres i Ballester
Carolina Torres i Chinarro
Juan Miguel Torres i Martínez
Adrián Valero i Mollá
Nuria Valero i Mollá
Jesús Valero i Valero
Cira Valle i Piqueras
Alberto Varela i Iranzo
María Pilar Vázquez de Agredos i Alcázar
Rosana Vázquez i Gasent
Juan Carlos Vázquez i Rueda
Mari Ángeles Villalón i Coca
Silvia Vitoria i García
Pablo Yranzo i Alba
María Pilar Zapata i Ropero
30
TINC EL
ENCÉS EN

RECOMPENSES
Fallers de la comissió en el
bunyol d’or en brillants i fulles de llorer
Ramón Abalos i Parras () 2013
María Abellán i Damiá 2018
Charo Adriá i Soler () 2010
María Victoria Ajado i Pascual 2012
Rosa María Andrés i Fernández 2011
María Teresa Cabedo i Soriano 2015
Ernesto Calpe i Hernández 2004
Enrique Cano i Gómez () 1997
Ana María Cano i Morenete 2011
Noelia Carreres i Galindo 2018
Francisco Casales i Sánchez () 2016
José Cases i Almonacil 2010
Juan José De la Cruz i Bazataqui 2011
Emilia Duaso i Jiménez () 2005
José Duaso i Jiménez 2005
Ana Egea i González 2019
María Araceli Eransus i López 2011
Vicente Feliu i Martí 2009
Mari Ángeles Fernández i Rodríguez 2018
Paqui Fernández i Rodríguez 2017
Emilio Gallur i Navarro 2002
Noemí García i Cabero 2018
María Isabel García i Femenia 2008
Ana García i Molina 2016
Matilde Garrigues i Latorre 2011
Rafal Garrigues i Latorre 2006
Vicente Gómez i Bo () 2012
Rosa Huerta i Martínez 2008
Emiliano Ibáñez i Piqueras 2019
José Iranzo i Alba () 2001
Yolanda Iranzo i Liñana 2018
Francisca Jareño i Vinuesa 2017
María Belén Mengual i Sánchez 2009
Juan Carlos Monchales i Arribas 2019
Francisco Molina i Donderis () 2009
Francisco José Molina i Duaso 2007
Ana Morenete i Medina () 2005
Nicolás Morenete i Medina 2017
Charo Muñoz i Cazalla 2007
Antonio Muñoz i López 2015
María Teresa Navarro i Folgado 2012
María Dolores Navarro i Miquel 2012
Juan Ortega i Ruiz 2007
Ángel Pérez i Pérez 2013
Sara Perujo i Tejero 2019
Francisco Javier Portillo i Rivas 2013
José María Reina i Viader 2004
Juan José Ricós i Martí 2011
Belén Rodríguez i García 2016
María Teresa Romero i Rubio 2014
María Rueda i Chillerón () 2017
Josefa Sabater i Alonso 2009
Pedro Luís Sánchez i Murciano 2014
Manuel José Senent i Sebastián () 2005
Manuel Tamarit i Verdejo 2009
María Amparo Tomás i Blasco 2005
Cira Valle i Piqueras 2015
Pedro Varela i Andrés () 2012
31
LLIBRET
2020

32
bunyol d’or en brillants i fulles de llorer
Yolanda Aldana i Ballester
Jorge Casarrubio i De la Rubia
Cristina Ibáñez i Molina
María Amparo Lapaz i Romero
Eva María Martín i Ramos
Eva Martínez i Del Haya
Juani Molina i Vivó
Gonzalo Montoro i Edo
Ramón Ridaura i Rubio
Francisco José Salmerón i Álvarez
bunyol d’or en fulles de llorer
María Belén Duaso i Mengual
Ruth Ferrer i Navarro
Francisco Javier García i Ferrer
Noelia Gramaje i Martínez
Enrique David Maroto i Blay
Rosalía Maroto i Blay
Amadeo Antonio Martínez i Martínez
Miguel Ángel Montoro i Edo
Isabel Rebeca Ricós i Valle
Alberto Varela i Iranzo
i a títul pòstum a Na Vicenta Ballester i Ten ()
bunyol d’or
Mari Carmen Barranca i Moix
Jose Vicente Calabuig i Valls
Maria Luisa Del Pozo i Fernández
Antonio Escrich i Martín
Lidia Gómez i Agut
Juan Carlos Lara i Mora
Sheila Pérez i Gavilán
Pablo Maria Redondo i Carrión
Juan Miguel Torres i Martínez
32

33
bunyol d’argent
bunyol de coure
Yaiza Albalat i Rodero
Carmen Alcaraz i Álvarez
Francisco José Alcaraz i Álvarez
Andrés Belmonte i Benácer
Andrea Belmonte i Maroto
Naiara Casas i Donaire
Raúl Cobos i Silva
Toni Cuallado i Chinarro
Juan Carlos Da Costa i Diez
Susana De Haro i García
Elisa García i Blasco
José David García i Ramos
Lucía Elidia González i Domínguez
Javier Martín Herrera i Ramirez
Laura Iborra i Serna
María Belén Asunción i Tatay
Sandra Casales i Armentia
Carlos Castelló i Palomares
Iris Correoso i Cano
Lucía Cuallado i Chinarro
Germán Cuñat i Martínez
Raúl De Maya i Díaz-Pinto
Laura Dutrús i López
María Amparo Fernández i Fernández
María Pilar García i Andrés
Beatriz García i Fernández
Raúl García i Palacios
Pedro Hortelano i García
Rosa María López i Navarro
Mari Carmen Pardo i Ojeda
Adrián Piquero i Ibáñez
Francisco Miguel Prado i Vázquez
Francisco Salmerón i Rodríguez
Manoli Serna i Sáez
Ángela Torres i Chinarro
Isabel Macian i Panisello
Salvador Mallol i Barceló
Lucía Mullor i Rodríguez
Pablo Navalón i Lozano
Verónica Navarro i Penalba
Marina Peña i Castellar
Víctor Pérez i Caballer
Javier Reyes i Badenes
Nuria Rodríguez i Zamorano
Nerea Ros i Canales
Lucia Sacristán i Arnal
María del Mar Sánchez i Avia
Sheila Sánchez i Escudero
Judith Soliva i García
Adrián Valero i Mollá
33

34
PREMIS
agrupació
PADEL
1 er Premi
DOMINÓ
3 er Premi
PIC I PALA
3 er Premi
CANUT
3 er Premi
ACTIVITAT FALLERA
4 rt Premi
PREMIS
jcf
PLAYBACK
1 er Premi
Nominats a Millor Decorat
Nominats a Millor Vestuari
Nominats a millor Intérpret masculí
Fran Salmerón
Nominats a millor Intérpret femení
Yolanda Aldana
PADEL
2 on Premi 5 a Divisió
34

35
ATRES PREMIS
PLAYBACK
3 er Premi Concurs Playbacks
Falla Plaça Lepanto de Benetusser
Premi Millor Ballarí - Fran Salmerón
Premi Millor Intérpret masculí - Fran Salmerón
Premi Millor Interpretació Grupal
LO RAT PENAT
Premi Extraordinari Emili Camps 2019
CASAL BERNAT I BALDOVÍ
2 on Premi “Garrofa” a la millor crítica en llengua
valenciana en la Falla 2019
Distinció Flama a l’us de la llengua valenciana
en els cartells de la Falla Gran 2019
Distinció Purna a l’us de la llengua valenciana
en el Llibret de Falla 2019
FEDERACIÒ DE FALLES EN ESPECIAL INGENI I GRÀCIA
Nominats al Premi Especial Ingeni i Gràcia 2019
35

36
FALLERS D’
Clarkdis
En Juan Alcalá i Cantavella
Na Victoria Pascual i Lagunas
Hnos. Caballer Pirotecnicos S.L.
Horchatería NOU SENDRA
La 99 de Valencia - EL EXPLORADOR
Restaurante Islas Canarias
36

37
Francisca Lleonart i Roselló
José Luis Bonet i Montón
Gracia Morillas i Carbajo
Tomasa Párraga i Martínez
María Teresa Martínez i Gimeno
Farmacia Jose Manuel Ruiz i Ros
Ferreteria EL MARTILLO
Carnicería JOCAR
Pilar Sanchís i Ibáñez
Mari Carmen Lorca i Prieto
37

Artista:
Vicente Herrando
Diseny:
Pau Carrascosa
Guió:
Roberto Elías
38

TINC EL
ENCÉS EN
per DONÍS SALVADOR I CHÀFER
PRÒLEC
A l’iglésia es va acostar,
una chica que aduïa,
ser nimfómana i volia,
poder-se allí confessar.
Al retor va comentar:
“Pare, me’n faig dèu per dia,
encà que a l’alça varia:
¿Creu que me podré salvar?”
“Ves resant”-digué el retor-,
“Demana a Nostre Senyor,
en eixa única premissa,
puix te dic en jurament,
que en este precís moment,
t’has salvat perque tinc missa”.
· · · · · · · · ·
39

40
INTRODUCCIÓ
“Al temps que vaig rodant per baix la falla,
ya vaig imaginant-me la contalla”.
[L’autor en primer lloc vol agrair,
com és faller de cor, que esta missió,
d’escriure enguany de nou, la comissió,
li l’haja encarregat, que ya és molt dir.]
· · · · ·
Me ve com un honor caigut del cel,
i accepte, començant el repertori,
dient que per la gent i l’abolori
del barri, posaré tot el meu zel.
(Serà tal com se veu en moltes ganes,
amprant, com no, les lletres valencianes).
Amic faller, t’alvance de bestreta,
que pense que és de dèu el monument,
i encara que l’amor porte torment,
està-te atent al brot de l’historieta.
(Llavors, te puc donar l’enhorabona,
sabent d’alvanç, que alguna escena trona).
40

41
Abans de comentar lo que conté,
i fer l’explicació i la relació,
vullc fer del cadafal àgil menció,
puix vaig quedar-me al vore’l sense alé.
(El tema és molt freqüent i pense ya,
que alguna s’endurà una pardalà).
Puix fon el cas tan fort que de repent,
me va pujar el fret per un colló,
al tindre en el taller la sensació,
de que un yayo em mirava fixament...
(No és atre que el mateix que està plantat,
i atent perque un idili t’ha portat).
De que han gastat un bon grapat de titos,
no tinc cap dubte, amic. Sobre el tamany,
al màxim, com d’ingeni un gran apany,
i un bon ornat de flautes ...i de ‘pitos’.
(I un ‘latin lover’ va per les escenes,
a vore a qui li pot llevar les penes).
També veus en la creu dels dos carrers,
la musa de mirada seductora,
que espera una paraula encantadora,
i ve a fer les delícies dels fallers.
(Que no és per res, perdona que t’ho diga,
mes vol unes carícies en la... espiga).
41

42
Voràs a un drac alat que tira el lleu,
que ataca a un cavaller a la conquista,
que tira fòc a la protagonista,
mes ella és més calenta com se veu.
(El conte puix... No és tan desgavellat.
¡Pijors en l’assamblea n’he escoltat!).
Si mires el remat un poc atent,
voràs l’enchís que du el món animal,
i al tindre soles un abdominal,
crec yo que simbolisa al president.
(L’enchís igual el posa la cachimba,
que està fumant-se a ritme de marimba).
Mes ara mamprendré traent la canya,
pensant en lo que conta el meu guió,
que ya no observe cap de situació,
sens dur algun embroll, caos o maranya.
(Pareix que la tendrea es tanca en clau,
per tant llector, esta-te a la que cau).
Que en esta falla es veu que és tot amor,
i porta situacions molt quotidianes,
metàfores i arrels molt valencianes,
i algun apunt collita de l’autor.
(Segur que en algun lloc te planta un nap,
si no li amarga el vers i veu que cap).
42

43
Que no és que clave el nap allà a on li càpia,
si be és cert que se sol tirar al vert,
puix és el guioniste un gran expert,
en naps i en eixe tipo de teràpia...
(I tal volta és millor continuar,
que açò yo crec que no es pot arreglar).
Anem, per tant seguint en la memòria,
que veig se n’està anant de mare açò,
i encara no hem entrat casi en lo bo,
i ya casi m’he tret la safanòria.
(Lo dit, anem rodant per baix la falla,
que ací pareix que va a haver molta... palla).
· · · · · · · · · ·
43

44
CENTRE I REMAT
“Pel lema ya tinc prou clar,
que ací no vaig a fallar”.
[No pensí que anava a ser,
tan fàcil com arribar,
besar el sant, carregar,
i ser l’amo del carrer.
Pero este lema faller,
deixa vore certa eufòria,
que en faena adulatòria,
sempre te va a favorir,
o tirant a resumir,
te va a fer fàcil l’història.]
· · · · ·
En el cor encés en flama,
i tan brava com se veu,
ya te dic que no hi ha deu,
que em puga ficar la cama.
Això pensí de la dama,
que de la falla és el TOP,
quan yo allobint com un llop,
comencí a marcar la pauta,
quan me vaig notar la... flauta,
com el braç de Robocop.
Optí per fer com abans,
i a l’iniciar el corteig,
me vaig pegar un passeig,
previ al gentil besamans.
Sense pressa, ni descans,
mentrestant guanyava estima,
li vaig llançar una rima,
d’exclusiu sagell i estil,
deixant aroma a gesmil,
al temps que calfava el clima.
I sobre eixe calfament,
que li viu més tart que pronte,
fon la princesa del conte,
qui va fer el moviment.
Reconec estar prou llent,
pero al passar a l’acció,
puix pots trobar querubins,
ni tan elegants ni fins, e
n l’art de la seducció.
44

45
Lo cert és que algun ninot,
fent-me senyes prou subtils,
a mi, que tinc ya uns abrils,
volgué tirar-me un capot.
Mes quan pensa el... cirialot,
no responc a atra atenció,
i aixina parà un avió,
que aterrisà en diplomàtics,
i tres globos aerostàtics,
sense fer yo ni menció.
Fon a la fi una pancarta,
que deixava caure el gat,
qui avisà des del remat,
que la chica estava farta.
I jugant l’última carta,
a carchots entre la gent,
va manar-me a prendre vent,
deixant clar d’esta manera,
que la figa era palera,
i volia moviment.
La cosa pegà tal gir,
que em vaig vore suplicant,
perdent dignitat, talant,
i a la fi vaig desistir.
Aixina que li vaig dir,
en intent desesperat:
“El tronc que duc amagat,
sàpies que és un desperdici,
si no vols fer-ho per vici, f
es-ho per humanitat”.
I es complí la previsió,
de que al remat la contalla,
anava a dur molta... palla,
con dia l’introducció.
Mes no imaginava yo,
que més o manco templat,
m’anava a vore implicat,
per panoli i optimiste,
fins a ser yo l’onaniste,
en tot lo que duc penjat.
· · · · · · · · · ·
45

46
COR TRENCAT
“Molts bacs hauràs de pegar,
si a la fi vols encertar.”
[Com tot lo món ha pensat
quan només era un donzell,
rondava pel seu cervell,
la dòna a mida trobar,
i mirant sempre al futur,
en eixa inocent premissa,
li pergué la llonganiça,
i ací t’ho vaig a contar.]
· · · · ·
Mamprengué quan era jove,
una moguda carrera,
en una chiqueta que era
filla de la neu i el fret,
Puix conten les males llengües,
que ell era de molta acció,
i ella de poca passió
al tocar el clarinet.
Recorda que en acabant,
va pegar la campanada,
i una jove apassionada,
se li entregà per demés.
Ya que segons lo que he oït,
en confidencialitat,
cent per cent fogositat,
li llevava tot l’estrés.
Pero font de torbació,
sempre trobava problemes,
i en gran passió per certs temes,
que amarguen al personal,
no va tindre més remei,
que, per no pegar-se un tir,
deixar-ho tot i fugir,
a ser un gall de corral.
46

47
I fent un gir radical,
se va posar atra meta,
per tornar a la bragueta,
i algun hàbit més amé,
se llançà a per emoció,
i com era de esperar,
la va tornar a clavar...
...I sí, la pata també.
Li va arribar com un raig,
la chica templada i fina,
que era pura adrenalina,
pecant de nou per excés,
i al no parar ni un moment,
puix l’ímpetu la portava,
a estar sempre en l’almadrava,
la deixà una volta més.
En edat ya d’assentar-se,
va vore la solució:
Una dòna en ambició,
que el sabera valorar.
I en conegué una sensata
que tenia els peus en terra,
sense por a la desferra,
i en la chica es va casar.
I el valorà més que mai,
...Puix en ambició admirable,
feu un càlcul estimable,
i al poquet se divorcià,
i no fa falta que et diga,
que, com has imaginat,
ell se quedà en lo posat,
i mai més s’enamorà.
Hui parla en veterania,
i assegura, convençut,
que pergué la joventut,
volent entendre l’amor,
i ara complix penitència,
tornant a buscar en elles,
un bon cul i grans mamelles,
i eixe chic, és este autor.
· · · · · · · · · ·
47

48
PRIMAVERA
“Ací el cor que s’ha trencat,
deu de quedar arreglat”.
Tal com marca aquell refrany
que dona nom a l’escena,
esta és l’época de l’any
que a la gent el cor li plena.
(Si és d’estiu, la primavera,
la sanc en el cos altera).
Tal volta siguen les flors,
el paisage o eixe ambient,
que fa obrir-se a tots els cors,
i estar sempre somrient.
(És l’efecte, amic tendral,
que fa pujar-te el pardal).
Açò és lo que li passà,
al nostre protagoniste,
que de cóm s’enamorà,
be podríem fer un chiste.
(Encara que ací ya has vist,
que l’amor pot ser prou trist).
És el cas que en Pasqua un dia,
anà a menjar-se la mona,
darrere d’on ell vivia,
i es trobà en una chicona.
(Ella era la novetat,
femella del veïnat).
Educat i molt amable,
ad ella es va dirigir,
i tingué un èxit notable,
per lo que he pogut sentir.
(Puix va seguir el consell,
d’este autor, que és ya gos vell).
48

49
Com se fa, si erres en falles,
no pergueren ni un moment,
i apuraren les sobralles,
no deixant ni un gram de rent.
(D’aquella... mona d’anou,
només va quedar que... l’ou).
La chica se va alvançar,
i en un moviment furtiu,
en l’ou li va colpejar,
més ràpit que es diu “somriu”.
(Molt atent a lo que veus,
a vore si agarra els teus).
No es podia imaginar,
que aquell colp de l’ou bollit,
el faria reaccionar,
botant-li el cor en el pit.
(Li va rebentar un ou,
mes tenia l’atre nou).
Pareix que el destí volguera,
haver-los allí juntat,
posant a la primavera,
de testic d’eixa unitat.
(I en un ou, fon en giner,
quan arribà el fill primer).
· · · · · · · · · ·
49

50
L’AMOR NO TÉ EDAT
“A un amor tan cast i pur,
no li augure bon futur”.
Un senyor major i afable,
en molts diners i fadrí,
té el pensament raonable,
d’obrir-se a parella estable,
per a compartir destí.
(Vora huitanta anys tenia,
i una femella volia).
En un parc l’ha vist l’autor,
en els coloms cada dia,
esperant en la foscor,
trobar un poc de calor,
que li faça companyia.
(Sol tornar en el cap cacho,
puix res hi ha que valga un pacho).
Cupido en el seu tir d’arc,
li dona faena al mege,
perque tirant des de llarc,
ha deixat al yayo amarc,
al pegar-li en tot el fege.
(Diuen que s’ha equivocat,
i ha dut l’arc de veritat).
Una chicona l’espera,
i en tal moment cluca l’ull,
posant-li la yogurtera,
com branca de garrofera,
despertant el seu antull.
(També l’home se somriu,
al vore que això està viu).
Ara el uelo va d’eixida,
puix ha passat de repent,
a tindre la chufa activa,
assumint el preu més IVA,
d’un colossal casament.
50

51
(No era conscient el seu cap,
de que pensava en el nap).
Ell pensava que jamai,
en la vida es casaria,
pero és que estava en desmai,
i no pensà que... ¡Carai!
¡Fins a casar-se viuria!
(L’octogenari aprofita,
que la carn és tendra i cuita).
En tants anys de castitat,
sense llevar-se les llaganyes,
un gran sprint li ha portat,
el piu sobrecarregat,
rebentant-li les castanyes.
(Puix de tant que l’ha volgut,
l’ha deixat al pobre eixut).
Un epitafi sincer,
per tan bonica experiència,
vol escriure la muller,
agraint al cavaller,
que està vist per a sentència.
(Un romàntic pensament,
li escriu en el seu torment).
“El ací descansa en pau,
la figa m’ha encés en flama,
puix l’hercúleu vell que jau,
va caure en l’assalt octau,
tenint recta l’entrecama”.
(Ara va a viure a Calcuta,
i es planteja fer-se... monja).
· · · · · · · · · ·
51

52
LES APARÈNCIES
“Com se sap i s’intuïx,
no és or lo que relluïx”.
(I valora este consell,
abans de vendre la pell).
· · · · ·
Que el meló i el casament,
enganyen a molta gent,
és evident estos dies,
tan en mascles com femelles,
si et deixes dur per mamelles,
com si ho fas per chirivies.
Que tractant d’aparentar,
és molt fàcil enganyar,
i a voltes t’enganyes tu,
quan tanta força vols fer,
fent-te damunt, sens voler,
lo que se fa en el comú.
I veus chicones tan fines,
de bellees submarines,
que es desfan com el palluç,
o també qui sense intriga,
deixa aguaitar per la figa,
tot el forat del parruç.
Puix és prou normal que un gat,
vullga rellepar un plat,
i atres coses que endevines,
pero espai que si és un orc...
...Val més un duro de porc,
que sis quinzets de sardines.
· · · · ·
(Tan vàlit per a votar,
com si te penses casar).
· · · · · · · · · ·
52

53
CONFLICTE AMORÓS
“En l’amor, parlant de dames,
és millor fugir de drames”.
(D’un amic que en mala sòrt,
mai ha arribat a bon port).
· · · · ·
Un fet sense precedents,
fa un moment he contemplat,
que me fa llargues les dents,
(com a tot el veïnat).
On la falta de perícia,
que un chicon ha demostrat,
en l’amor ha fet justícia,
encara que està plorant,
puix dos chiques en malícia,
per ell s’estan barallant.
I en sentiments en barreja,
pel succés desconcertant,
confesse que tinc enveja,
pero al creuar el carrer,
veig que el disgust té que ser... ...
perque va guanyant la lleja.
· · · · · · · · · ·
53

54
BALADA SODOMITA DE TROMPETA
“Ixen els dos sense por,
a traure els colors del cor”
(I es veu que ningú s’estranya,
ni hi ha estupor, ni maranya).
· · · · ·
En l’escena que ací se presenta,
l’amor ya no intenta,
passar amagat,
i en orgull valentia i respecte,
algun membre erecte,
serà passejat.
A parells, per a ser més exactes,
voràs artefactes,
que venen i van,
i a qui els busca fugint de la pena,
tirant-se... d’esquena,
per un tobogan.
Ad alguns esta festa d’amor,
provoca estupor,
i du a confusió,
i comenten que és una gran pena,
que a l’home condena,
a clara extinció.
Yo vullc dir-te que està be triar,
fruir i donar,
total llibertat,
i ademés llibertat de la bona,
encà que si és dòna,
me sembla una pecat.
Puix si és home qui tria a un senyor,
li deixa a este autor,
més ample el mercat,
i entre dònes, i sense acritut,
me deixa fotut,
el pla mencionat.
54

55
Mes pot fer cadascú lo que vullga,
que trie o que cullga,
prestant atenció,
sobretot si soc yo qui algun dia,
s’acosta a una orgia.
¡Organisació!
Que un descuit pot deixar-te el furó,
com l’ent de Japó,
si tires a naps,
o te’l pot perfilar com Korea,
qui en base a esta idea,
te fa quatre arraps.
Mes no vullc al govern animar,
ni alevalentar,
en tot lo citat,
i ya tanque abans que en dissimul,
que et donen pel cul,
ya siga obligat,
· · · · · · · · · ·
55

56
EPÍLEC
“Este llibret ha parlat,
en gran objectivitat”.
(També al parlar del meu piu,
he segut molt objectiu).
· · · · ·
Si en els temes de l’amor,
tires més be a fracassat,
ací tens complet llistat,
dels “èxits” del teu autor.
Si eres més be un guanyador,
o estàs molt enamorat,
oblida lo aconsellat,
que t’anirà molt millor.
Este és el mensage humil,
que el poeta et dona al fil,
del resum del seu quefer,
acumulant experiència,
fent de l’amor una ciència:
t’ho diu el “Satis-faller”.
· · · · ·
Al jurat una esperança,
demane tancant l’escrit,
puix posant en la balança
d’un llector, figa i templança:
Dubte que tinga profit.
· · · · · · · · · ·
56

LLIBRET
2020
57

58

59

60
TINC EL
ENCÉS EN

IKER MAROTO i DE HARO
Hola amics i fallers:
Soc Iker, enguany he complit un dels somis de la meua vida ser president
infantil de la meua falla, TRAFALGAR.
Estic molt feliç de poder viure-ho en tota la meua comissió infantil i en
especial en Elena perque em ric i em divertixc molt en ella. També ha segut una
sòrt compartir-ho en Macarena i David que són un gran eixemple per a mi. I no
volia oblidar a la família de tots ells que em cuiden i em mimen molt.
Ya queda menys per a la gran semana fallera, la que desige que gogem a tope en
els passacarrers, berenes i tots els actes que prepara la junta directiva i la delegació
d’infantils a la que aprofite per a felicitar i agrair per tot el treball que han fet
durant l’any.
¡MIL GRÀCIES!
Volia agrair a la meua família i amics que m’hagen recolzat en tot per a que
poguera viure enguany en molta felicitat i ilusió.
Vos desige unes felices falles i que tingam molt conte en la pólvora.
Besos.
PRESIDENT INFANTIL 2020
¡Visca les falles 2020!
¡Visca Valéncia!
¡VISCA LA FALLA ILLES CANÀRIES TRAFALGAR!
61
LLIBRET
2020

IKER MAROTO DE HARO
Hola amigos y falleros:
Soy Iker, este año he cumplido uno de los sueños de mi vida ser presidente
infantil de mi falla, TRAFALGAR.
Estoy muy feliz de poder vivirlo con toda mi comisión infantil y en especial
con Elena porque me rio y me divierto mucho con ella. También ha sido una
suerte compartirlo con Macarena y David que son un gran ejemplo para mí .Y
no quería olvidar a la familia de todos ellos que me cuidan y me miman mucho.
Ya queda menos para la gran semana fallera, la que deseo que disfrutemos a
tope en los pasacalles, meriendas y todos los actos que prepara la junta directiva
y la delegación de infantiles a la que aprovecho para felicitar y agradecer por
todo el trabajo que han hecho durante el año.
¡MIL GRACIAS!
Quería agradecer a mi familia y amigos que me hayan apoyado en todo para
que pudiera vivir este año con mucha felicidad e ilusión.
Os deseo unas felices fallas y que tengamos mucho cuidado con la pólvora.
Besos.
PRESIDENTE INFANTIL 2020
¡Viva las fallas 2020!
¡Viva Valencia!
¡VIVA LA FALLA ISLAS CANARIAS TRAFALGAR!
62
NOTA: “El text contingut en esta pàgina s’ha reproduït respectant la literalitat
del mateix per desig explícit de l’autor”.
TINC EL
ENCÉS EN

entrevista
Edat: 12
Horòscop: ARIES
Mar o Montanya: MONTANYA
Color favorit: BLAU
Menjar favorit: ARRÒS AL FORN
Llibre favorit: LOS FUTBOLÍSIMOS
Serie favorita: THE WALKING DEAD
Película favorita: PADRE NO HAY MAS QUE
UNO
Cançó favorita: “LA PROMESA” DE MELENDI
Actor/ Actriu favorit: LEO HARLEM
Les Millors Vacacions: DISNEYLAND
3 adjectius que et definixquen: ALEGRE, NERVIÒS
I RESPETUÒS
Elegix un Superpoder: SER INVISIBLE
El teu trage favorit: EL DE LA PRESENTACIÒ
Lloc favorit de Valéncia: L’AJUNTAMENT
Mascletá o Despertá: MASCLETÀ
Plantá o Cremá: PLANTÀ
¿Definix en un adjectiu als teus companyers de viage?
David atent, Macarena dolça i Elena divertida
¿Pensaves que aplegaria este moment de representar a la teua comissió ?
Ténia l'esperança de que algun any poguera ser President d'esta gran comissió
¿Despuix de tot enguany, repetiries com a President major de tota la teua comissió?
No ho sé, ya que ser President major porta molta responsabilitat
Qué és lo més fàcil i difícil de representar a la teua Falla?
Tots els actes em resulten fàcils ya que la meua passió per la meua Falla és molt gran,
pero quan el meu cansanci o els meus nervis em poden em resulta una miqueta difícil,
pero pense que és un privilegi haver segut President de Trafalgar
¿Qué va ser lo primer que vares pensar quan et varen elegir ?
Per fi el meu somi s'ha complit
¿ Un desig per a estes falles?
Que pugam gojar tots junts la semana fallera i siguen unes Falles inoblidables.
63
LLIBRET
2020

64
TINC EL
ENCÉS EN

LLIBRET
2020
65

66
TINC EL
ENCÉS EN

ELENA TEJEDO i ROMERO
Volguts fallers i amics,
És un orgull poder dirigir-vos unes paraules com a Fallera Major Infantil de
la meua comissió, la gran família fallera que m’ha vist créixer, deprendre i fruir
de les falles com ningú. Perque esta festa, declarada Patrimoni Immaterial de la
Humanitat, cal viure-la i gojar-la intensament.
Com si d’una mecha encesa es tractara, comença el conte arrere per a gojar dels
dies màgics del calendari faller en els cinc sentits. Per a transformar el nostre barri
en art, en música, en llum i soroll. I, com no, per a obrir les portes de la carpa i del
nostre casal a fallers, veïns i visitants per a gojar en convivència de la millor festa
del món: les nostres FALLES.
També vullc aprofitar estes llínees per a donar les gràcies: a la delegació
d’infantils, als meus amics i a tota la comissió pel seu respal i la seua participació
en tots els actes. I sobretot a la meua família, per convertir un somi en el millor
any de la meua vida. Sense oblidar-me d’Iker, Macarena i David, la meua sòrt
2020, el destí els va posar en el meu camí per a acompanyar-me en el millor regnat
que haguera pogut imaginar. Sempre tindreu un lloc especial en el meu cor.
Solament em queda desijar-vos unes falles plenes d’alegria, que siguen
inoblidables per a tots.
¡Qué vixquen les Falles 2020!
FALLERA MAJOR INFANTIL 2020
67
LLIBRET
2020

ELENA TEJEDO ROMERO
Queridos falleros y amigos,
Es un orgullo poder dirigiros unas palabras como Fallera Mayor Infantil de
mi comisión, la gran familia fallera que me ha visto crecer, aprender y disfrutar
de las fallas como nadie. Porque esta fiesta, declarada Patrimonio Inmaterial de
la Humanidad, hay que vivirla y disfrutarla intensamente.
Como si de una mecha encendida se tratase, empieza la cuenta trás para
disfrutar de los días mágicos del calendario fallero con los cinco sentidos. Para
trasformar nuestro barrio en arte, en música, en luz y ruido. Y, como no, para
abrir las puertas de la carpa y de nuestro casal a falleros, vecinos y visitantes
para disfrutar en convivencia de la mejor fiesta del mundo: ¡nuestras FALLAS!
Tambien quiero aprovechar estas líneas para dar las gracias: a la delegación
de infantiles, a mis amigos y a toda la comisión por su apoyo y su participacion
en todos los actos, y sobre todo a mi familia, por convertir un sueño en el mejor
año de mi vida. Sin olvidarme de Iker, Macarena y David, mi suerte 2020, el
destino los puso en mi camino para compañarme en el mejor reinado que
hubiera podido imaginar. Siempre tendréis un lugar especial en mi corazón.
Sólo me queda desearos una fallas llenas de alegría, que sean inolvidables
para todos.
¡Qué vivan las Fallas 2020!
FALLERA MAYOR INFANTIL 2020
68
NOTA: “El text contingut en esta pàgina s’ha reproduït respectant la literalitat
del mateix per desig explícit de l’autora”.
TINC EL
ENCÉS EN

entrevista
Edat: 13
Horòscop: AQUARI
Mar o Montanya: MAR
Color favorit: TURQUESA
Menjar favorit: LA PAELLA I LA PASTA
Llibre favorit: CHARLIE I LA FÀBRICA DE
CHOCOLATE
Serie favorita: STRANGER THINGS I LA CASA
DE PAPER
Película favorita: INFERN BLAU
Cançó favorita: “A SKY FULL OF STARS” I
“DREAM GIRL” DE COLDPLAY
Actor/ Actriu favorit: BLAKE LIVELY, ESTER
EXPOSITO I MIGUEL BERNARDEU
Les Millors Vacacions:
ELS ESTIUS QUE PASE EN NAQUERA
3 adjectius que et definixquen: CABUDA, PRESUMIDA I DOLÇA
Elegix un Superpoder: PODER RESPIRAR BAIX L’AIGUA
El teu trage favorit: EL BLAU ATLANTIS
Lloc favorit de Valéncia: LA PLAÇA DE LA VERGE
Mascletá o Despertá: MASCLETÀ
Plantá o Cremá: PLANTÀ
¿Qué va ser lo primer que vares pensar quan et varen elegir F.M.I. de la teua
comissió?
Vaig pensar que seria un any súper bonico i en que lo tenia que gojar al màxim
¿Que acte de falles esperes en més ilusió?
L'ofrena, perque tinc molt que agrair a la Verge
¿Trage favorit d'els que tens?
El meu trage favorit és el blau Atlantis
¿Si pogueres dir-li alguna cosa a la teua comissió, que seria?
Moltes Gràcies per acompanyar-nos en tots els actes, i sense vosatros no haguera segut lo
mateix
¿Que és lo que més t'agrada de la teua Falla?
Lo que més m'agrada de la meua Falla és que en qualsevol acte sempre nos ho passem molt
be tots
¿Un desig per a estes falles?
El meu desig seria tindre unes Falles úniques i inoblidables, i que per favor no ploga
69
LLIBRET
2020

70
TINC EL
ENCÉS EN

Elena
Donís Salvador i Chàfer
Al final, en ilusió,
esta aventura acomesa,
te porta a ser la princesa,
d’un conte d’animació,
i en somriure d’impressió,
ballant com estrela encesa,
dus, Elena, la ma estesa,
a tota la comissió.
És per això flor preciosa,
que l’alegria reboça,
quan estàs prop de la gent,
que t’admira i que te vol,
perque eres com un cresol,
subtil, bell, i retillent.
71
LLIBRET
2020

72
TINC EL
ENCÉS EN

LLIBRET
2020
73

74
JUNTA
president infantil
vicepresident primer
vicepresident segon
secretaria
tesorer
contador
delegada
delegada
Iker Maroto i De Haro
Hugo Jiménez i Ibáñez
Sergio Llanas i García
Cynthia Mota i Rios
Jorge Casarrubio i Martínez
Jordi Climent i Piqueras
Carla Adriá i Lapaz
Ariadna Molina i Fernández
74

LLIBRET
2020
75

COMISSIÓ
76
Mateo Ramón Abalos i Camacho
Marc Alcalá i Ferrer
Olaya Alcalá i Ferrer
Aitana Alcaraz i Navarro
Daniel Alcaraz i Navarro
Curro Alfonso i Gallur
Carmen Anaya i Molina
Judith Ballesteros i Sáez
Martín Ballesteros i Sáez
Giselle Ballesteros i Sánchez
Zoe Barceló i Cano
Gabriela Belmonte i Maroto
Alba Berlanga i Lecumberri
Eva Bokoko i Jiménez
Elena Calero i Iglesias
Emma Calero i Iglesias
Lucia Cañabate i Ferri
Zahira Carrasco i Ferri
Erika Casales i Valle
Ángel Casarrubio i Martínez
Leticia Casarrubio i Terrón
Candela Casquete i Ricós
Mariola Casquete i Ricós
Claudia Cerros i Juárez
Daniel Chinarro i Rubio
Raúl Conde i Recuero
Víctor Cuñat i Badenes
Saray Da Costa i Rodero
Raúl De Maya i Contreras
Elsa Del Rincón i Domínguez
Alicia Delgado i Tamarit
Rubén Delgado i Tamarit
Ariadna Felices i Gallur
Diego Fernández i Dobón
Irene Fernández i Dobón
Iván Fernández i Marinas
Diego Ferriol i García
Carlos Fuentes i García
Ariadna García i Álvarez
Daniela García i Macian
Dario García i Macian
María García i Pérez
Raúl García i Pérez
Carla García i Prado
Nora García i Prado
Julia Gil i De Haro
Joan Giménez i Del Pino
Oliver Giménez i Del Pino
Oriol Gimeno i Martínez
Julia González i Domínguez
Abel Grimaldos i Del Pino
Irina Grimaldos i Del Pino
Galia Gutiérrez i Gonzalvo
Pedro Herranz i Arnedo
Aarón Herrera i Morenete
Héctor Herrero i Arnau
Marcos Herrero i Arnau
Marcos Iranzo i Perujo
María Iranzo i Perujo
Hugo Iranzo i San Isidoro
Alba Javaloyes i Ibáñez
María Jiménez i Estepa
Lucas Jimenez i Ibáñez
Aitana Lapasió i Ricós
Alejandra Linuesa i Asunción
Mario Llanas i García
Carla López i Alagarda
Martína López i Alagarda
Paula López i Fernández
Javier Mancebo i Chinarro
TINC EL
ENCÉS EN

Laura Mancebo i Chinarro
Sergio Marco i Montoro
Antonio Marin i Romero
Patricia Maroto i De Haro
Álvaro Martín i Maroto
Blanca Martín i Maroto
Martina Martínez i Barranca
Valeria Martínez i Barranca
Adriana Martínez i Martínez
Cayetana Martínez i Ramos
Esperanza Martínez i Ramos
Ángel Matallín i Perez
Francisco Matallín i Pérez
Alexandra Mon i Acebrón
Miranda Montecelo i Sotos
Juan Vicente Montoro i Hernández
Cari Morante i Villalón
Roberto Mota i Ríos
Andrés Mústieles i Palomar
Mario Mústieles i Palomar
Shaila Mústieles i Palomar
Marta Navarrete i Guzmán
Manuel Nebot i Gallur
Hugo Ortega i Magistris
Adrián Ortega i Vázquez
Izan Ortega i Vázquez
Álvaro Palacios i Rubio
David Pérez i Chuliá
Valeria Perez i García
Alejandro Pérez i Payan
Miguel Ángel Perez i Payan
Marcos Perujo i Plaza
Jimena Pozuelo i Ramos
Alba Prado i Pardo
Víctor Prado i Pardo
Iago Ramírez i Fraga
Noa Ramírez i Fraga
Victoria Ramón i Senchak
Alejandro Reina i Rabadán
Marta Isabel Reyes i Badenes
Miguel Ridaura i Gonzalvo
Ramón Ridaura i Martín
Daniel Ridaura i Martínez
Pablo Ridaura i Martínez
Eva Rigabert i Sáiz
Erik Rodriguez i Gil
Marco Rodríguez i Gil
Elsa Rodríguez i López
Eric Rodriguez i López
Paula Romero de Ávila i Gómez
Eric Ros i Canales
Erik Rubio i Ferrer
Hugo Rubio i Ferrer
Celia Ruiz i López
Pablo Ruiz i López
Sofía Ruiz i Roques
Alejandro Sacristán i Arnal
Noelia Sáez i Ibáñez
Sofía Sáez i Ibáñez
Adrián Salcedo i Palacios
Carolina Sánchez i Cortés
Luis Sánchez i Cortes
Guillermo Sánchez i Ortega
Álvaro Sancho i Ramírez
Pablo Sancho i Ramirez
Aitana Sansano i Barranca
Alejandra Sansano i Barranca
German Sargas i Lozano
Mario Tamarit i Rotmistrovsky
Naiara Torres i López
Daniela Traver i Duaso
Lucas Trolle i Valle
Ainara Varela i Pérez
María Vázquez i Hurtado
Nerea Vázquez i Hurtado
Carlos Velencoso i Tercero
Víctor Vitoria i García
77
LLIBRET
2020

78
RECOMPENSES
distintiu d’or
distintiu d’argent
Diego Ferriol i García
Lucia Elidia González i Domínguez
Marcos Herrero i Arnau
Laura Mancebo i Chinarro
Alexandra Mon i Acebrón
Ígor Ramírez i Fraga
Ramón Ridaura i Martín
Luis Sánchez i Cortés
Mario Tamarit i Rotmistrovsky
Silvia Vitoria i García
Marc Alcalá i Ferrer
Alba Berlanga i Lecumberri
Rubén Delgado i Tamarit
Joan Giménez i Del Pino
Martina López i Alagarda
Juan Vicente Montoro i Hernández
Andrés Mústieles i Palomar
Marcos Perujo i Plaza
Victoria Ramón i Senchak
Paula Romero de Ávila i Gómez
Lucas Trolle i Valle
78

79
distintiu de coure
Mateo Ramón Abalo i Camacho
Aitana Alcaraz i Navarro
Daniel Alcaraz i Navarro
Curro Alfonso i Gallur
Giselle Ballesteros i Sánchez
Iván Fernández i Marinas
María García i Pérez
Raúl García i Pérez
Héctor Herrero i Arnau
Antonio Marín i Romero
Cayetana Martínez i Ramos
Esperanza Martínez i Ramos
Marta Navarrete i Guzmán
Alejandro Pérez i Payan
Miguel Ángel Pérez i Payan
Jimena Pozuelo i Ramos
Iago Ramírez i Fraga
Eva Rigabert i Sáiz
Pablo Ruíz i López
Sofía Ruíz i Roques
Naiara Torres i López
Daniela Traver i Duaso
Ainara Varela i Pérez
79

80
PREMIS
agrupació
PARCHÍS
1 er Premi
FUTBOLÍ
1 er Premi
BOLOS
2 on Premi
DICCIÓ
2 on Premi
CASTELLS D’ARENA
2 on Premi
CULTURA VALENCIANA
3 er Premi
BELEM CATEGORÍA TRADICIONAL
3 er Premi
ACTIVITAT FALLERA
2 on Premi
80

81
PREMIS
jcf
CONCURS DE MAQUETES
10 m Premi
ATRES PREMIS
CASAL BERNAT I BALDOVÍ
Distinció Flama a l’us de la llengua valenciana
en els cartells de la Falla Infantil 2019
Distinció Purna a l’us de la llengua valenciana
en el Llibret de Falla 2019
81

82
Artista:
José Fuster

per DONÍS SALVADOR I CHÀFER
¡Hola menuts i menudes!
Ad este llibret en flor,
vos dic en la ma en lo cor,
¡Benvinguts, i benvingudes!
En les vostres millors mudes,
acosteu-se sense por,
a fruir d’este tesor,
sens pressa ni corregudes.
Puix en templança i tendrea,
és immensa la bellea,
que tenim enguany ací,
i es veu molt clar en la falla,
que tota nostra chicalla,
té un lloc en este jardí.
83

“Els natius en els jardins,
conviuen en querubins”.
Esta tribu que s’estén,
vol deixar ací constància,
de que és un “Jardí d’infància”,
pel gran amor que desprén.
Llavors per açò s’entén,
que en este frondós brosquil,
nostre conte atrapa un fil,
tan primorós i enchiser,
que porta el color faller,
¡De la Comissió Infantil!
Al ser com un tro de bac,
que esclata en la despertà,
als nanos impregnarà,
de passió per cada escac.
Que sense alçar tres pams dret,
per valenciania ingent,
per descart, i per talent,
entre els ninots és un clam,
a un indi que fa reclam,
¡Ser enguany el President!
És paraula capital,
pero s’ho mereix: ¡Princesa!
Puix en tota la devesa,
no hi ha una chiqueta igual.
En eixa gràcia especial,
té, com l’indi, gran vivor,
si no està de mal humor...
Pero clar, això no lleva,
que siga la més llongeva,
¡La Fallereta Major!
84
TINC EL
ENCÉS EN

No vos voldria enganyar,
puix viu que es menjà una garsa,
i me pareix que és del Barça,
(només per a escomençar).
Mes a l’hora de tentar,
té un ingeni prou soberp,
puix en un fruit prou acerp,
li gastà a l’india una broma,
dient-li... “¡Tasta la poma!”
¡Aneu espai en la serp!
Uns atres plens d’alegria,
de primor i de content,
en estrèpit permanent,
obliden la punteria.
D’estos que volen diria,
que l’amor porten ben dins,
que per si baixen veïns,
a tota la comissió,
disparen a discreció,
¡Nostres nanos Querubins!
També he de fer referències,
per ad aquell bon menut,
que encà no haja conegut,
la resta de dependències.
Molt d’ull a les advertències,
com és sabut i palés,
no siga que com adés,
es fique la mà a on no toca,
s’alce la gallina lloca,
i no cove ni un ou més.
85
LLIBRET
2020

86
TINC EL
ENCÉS EN
Ara com és evident,
un arbre de trista història,
té presència obligatòria
i és el del Coneiximent.
¡Un Cactus sense alicient!
A vore si estant prohibit,
sense pomes ni atre fruit.
no tenint cap tentació,
i havent fet l’indicació...
¡Encara fiqueu el dit!
Junt a la vega florida,
se pot vore un Taronger,
que vigila un gos rater...
¡I que és l’Arbre de la Vida!
Podeu menjar sense mida,
que el gosset no té perill,
de fet, li té por a un grill,
i el motiu de tindre’l fon,
que vera un poc este mon,
¡Pero ell es sent el caudill!
Sol tindre gràcies al llac,
el jardí llum i color,
que la flor ompli d’amor,
o per lo manco llimac.
Mes que no sone a afalac,
que cada volta em sorprén,
quan el crepúscul encén,
en estiu o primavera,
l’aigua de nostra Albufera,
portant-me al mateix Edén.
Com l’au que mamprén el vol,
continuarem el viage,
despuix de fer l’abordage,
d’un simpàtic ravachol.
I a trenc d’alba junt al sol,
fetes les presentacions,
vorem atres situacions,
que en tant d’afecte i voler,
a sovint venen a ser,
talles, quadres... ¡O cançons!

“No existirà mai la calma,
a on tinguen fulla de palma”.
És un fet prou natural,
que nos trobem en la falla,
el fragor de la batalla,
que porta el regne animal.
(Ya es sap que la primavera,
la chicalla desespera).
Puix la tribu ha divisat,
al Cactus en l’horisó,
pero semblava un talpó,
quan d’emoció l’ha abraçat.
(L’Arbre del Coneiximent,
atrau a qui està carent).
Atre indi chicotet,
que no pot montar en bici,
va sobreeixint de desfici,
ha montat un canyaret.
(Puix en el peu ha desfet,
quatre timbres i un chiulet).
Atre menut més badoc,
que es veu entre els animals,
celebrant récorts mundials,
de llançament d’albercoc.
(El primer home en la terra,
du una vida prou gamberra).
El gos ha mirat d’esquill,
i sospita que és un frau,
quan ha vist eixir d’un cau,
a una chica i un conill.
(Alícia i les maravelles,
fem un cluc i alcem les selles).
87
LLIBRET
2020

Sent les fulles els vestits,
per error la roba bruta,
ha causat una disputa,
que li fa perdre els sentits.
(L’indi ha tastat l’ensalada,
i diu que estava salada)
La chica me’l deixa abstret,
puix no sap per qué sospita,
que sosté una carta escrita,
d’un antic amor secret.
(Pareix que no està molt cuit,
al no vore’s aludit).
Quan unes flors li regala,
que en carinyo ha collit ell,
i ben fort en un cordell,
personalment les embala.
(És gallart i airós senyor,
quan demostra el seu amor).
I mostrant el seu voler,
s’ha acabat esta aventura,
com una bella oradura,
de passió en el món faller.
(Fins al rabo tot és bou,
i el llibret ¡Encara es mou!)
88
TINC EL
ENCÉS EN

“Ara l’autor fa un apunt,
per a aclarir un assunt”.
¿Qué hem creuat per vindre ací?
¡El Jardí!
¿Per qué sona enchisador?
¡Per l’amor!
¿I qué li dona bellea?
¡L’Infantea!
Segons en la tribu es vea,
va oferir al món antic,
les tres bases per abric:
¡Jardí, amor i infantea!
--- --- ---
“Vos parle com un chiquet,
en un sentir satisfet”.
El matís més important,
d’este Jardí de l’Amor,
no és que sone adulador,
ni que mostre el seu encant,
és conforme estem parlant,
puix res més captivador,
pot expressar germanor,
en oir fi i elegant,
que en la tribu o baix del cel,
per ser tan dolç com la mel,
sentint-lo en mon pit rebullc,
i això ningú ho canviarà,
puix només en valencià,
pots i podràs dir “TE VULLC”.
89
LLIBRET
2020

90
TINC EL
ENCÉS EN

Promeses
Ainara Varela i Pérez
Curro Alfonso i Gallur
Daniela Traver i
Duaso
Naira Torres i López
Pablo Ruiz i López
Antonio Marín i
Romero
Ariadna Felices i
Gallur
Héctor Herrero i
Arnau
Mateo Ramón
Abalos i Camacho
91
Eva Rigabert i Saiz
LLIBRET
2020

92

93

Este artícul participa en el Premi “El Mòle” al
millor artícul d’investigació en el Llibret del
Casal Bernat i Baldoví.
94
“Valéncia és la terra de les flors, de
la llum i de l’amor”
(‘Valéncia’, José Padilla, 1924)
El romanticisme es cultiva en
els nostres jardins
L
’unió en una mateixa frase dels
conceptes ‘flors’ i ‘amor’ de la
coneguda marcha-passodoble del
mestre Padilla, nos porta a propondre al
llector una passejada pels nostres jardins
com a epicentre del romanticisme dels
valencians.
La perspectiva temporal que nos dona
escriure este artícul a cavall entre 2019
i 2020, nos permet superar els treballs
d’investigació i les publicacions que
sobre els jardins de la ciutat de Valéncia
s’han realisat fins a la data. Òbviament
este artícul no es tracta d’una Tesis
Doctoral, sino d’una recopilació de
l’informació sense precedents fins a la
data, ya que intenta aünar i posar al
dia, una informació bàsica sobre tots
els jardins i espais ajardinats de la nostra
ciutat.
Per un costat, els llibres dels viagers
Javier Mozas Hernando és documentalista,
historiador, archiver, genealogiste, paleógraf
i bibliotecari. Responsable de la Biblioteca
Tècnica de Air Nostrum i Genealogista
del proyecte mundial Gen Web en el que
investiga sobre els llinages de la província
de Soria, es va llicenciar en Història per
l’Universitat de Valéncia, especialisat en
Cultura escrita, paleografia i genealogia.
És articuliste i redactor documentalista i
repartix el seu treball en l’Associació d’Estudis
Fallers (ADEF), Junta Central Fallera i el
Conjunt-Museu de Sant Joan de l’Hospital de
Valéncia.
Ha rebut diversos reconeiximents i premis
entre els quals destaca el Premi Mocador al
millor ensaig sobre Falles i Cultura Popular.
EL ROM
CUL
ELS N
I JARD
TINC EL
ENCÉS EN
Jardi de Monforte. Foto: Penélope Aguilar →

per JAVIER MOZAS HERNANDO
MANTICISME ES
LTIVA EN
NOSTRES PARCS
RDINS
95
LLIBRET
2020

estrangers, principalment anglesos i francesos, que
varen realisar per Espanya a lo llarc dels sigles XVII, XVIII
i XIX i que, en passar per la nostra ciutat, alguns d’ells
varen fer menció als nostres jardins i passejades. Esta
recopilació ha segut realisada de manera no completa
per Bas, Pujalte i Sala. I este text pretén seguir aportant
més descripcions d’atres viagers casi coneguts.
Ademés, s’ha realisat el corresponent buidat de
prensa per a poder aportar les senyes i dates de casi
tots els jardins contemporàneus i espais ajardinats,
per a aportar una actualisació de les senyes de les
publicacions, fins i tot afegint l’últim inaugurat el passat
més de decembre, el de Amelia Chiner.
Per últim, s’ha tingut en conte la bibliografia publicada
com a base de les descripcions de la situació actual
dels nostres parcs i jardins.
Els primers jardins valencians
La Russafa de Valéncia (Al-Russafi, fallit en 1177)
¡No hi ha llar com la Russafa!
Pluges primaverals li donen els nuvols.
L´enyor per ella i pels meus
me fan sofrir com al poeta de Mossul
Les informacions més antigues que tenim sobre
jardins valencians, situen l’inici del relat en época
àrap. Conegut és l’orige del barri de Russafa, de l’àrap
Ruṣāfatu, que significa jardí. AbdAllah al-Balansí ‏,ةفاصر
va construir en el sigle IX una bella finca de recreo a uns
2 km de la Balansiya musulmana, a imitació de la que el
seu pare va construir en Còrdova, i que seria l’orige de
l’antic poble i hui barri.
Els seus fills ya no varen continuar vivint ni en Russafa ni
en Valéncia, per lo que passaria a ser d’us públic. Potser
va ser perque a lo millor era l’únic jardí de la ciutat,
potser per la seua popularitat, sembla ser que va haver
poetes àraps que varen lloar els jardins de Russafa.
96
IbnHariq (1156-1225)
Valéncia, allunta’t del meu cor per a que trobe l’oblit;
puix eres un jardí despuix de les flors del qual no sospir.
¿Cóm podria un home amar una ciutat dividida
pel full tallant de la fam
i per l’acossament dels politeistes?
TINC EL
ENCÉS EN

IbnJaqan
[Descrivint la munya de Abd al-Aziz, hui els Jardins de Vivers]
Al centre del pati “existia un pabelló les portes del qual s’obrien sobre un
jardí creuat per un canal lluent com el tall d’una espasa i que semblava
una culebra esgolant-se. Aquell pabelló, rodejat de bells arbres era com
la perla d’una recent desposada.”
Atres alqueríes de recreo pròximes a la ciutat, varen
ser la de la Walaya, pertanyent a l’últim governador
almohade Çeit, que ocupava gran part de l’actual
plaça de l’Ajuntament i que despuix ho seria el convent
de Sant Francesc. També la de la princesa Zaydia, filla de
Ibn Mardanis, que va rebre del seu pare una munya en
l’actual Pla de la Zaidía.
La Renaixença aplega als nostres jardins
No sabem si va anar primer l’ou o la gallina. Si va ser
la fama dels jardins o el descobriment per part dels
primers turistes que varen visitar la nostra ciutat. El cas és
que els nostres jardins, poc a poc, varen agarrant fama,
lo que comportarà a que la ciutat siga coneguda pels
seus monuments i els seus jardins. A continuació anem
a expondre els dos primers gravats i ilustracions on
apareixen els jardins de la ciutat.
Vista de Valéncia des del nord l’any 1563, obra del flamenc Anton van der Wyngaerde.
En primer lloc, destaquem el dibuix de la ciutat de
Valéncia realisat en l’any 1563 per Anthonie Van der
Wijngaerde. Des d’una perspectiva al nort de la ciutat
a certa altura, es representa la vella ciutat en els jardins
intramurs i els circumdants: l’hort de Frígola (hui està el
Museu de BellesArts), el jardí de Cavanelles (en l’arraval
de Sant Vicent) dividit en sis parceles, el Palau Real, i horts
de convents com el de la Trinitat o la Zaidía.
97
LLIBRET
2020

98
“Mapa de l’horta i contribució particular de la Ciutat de Valéncia” d’Ascensio Duarte, 1595
En el posterior “Mapa de l’horta i contribució particular
de la Ciutat de Valéncia” traçat per Ascensio Duarte
en 1595, destaca un chicotet jardí situat en Benimaclet
en quatre grans arbres i una font, i atres dos de majors
dimensions en el terme de Russafa dividits en quarters
geomètrics a l’estil renaixentiste.
Els jardins del Palau del Real, principi dels
Vivers
L’orige de l’edifici i el seu primitiu jardí es troba en
l’época del rei àrab Abd al-Aziz (XI). Pero realment,
el Palau del Real de Valéncia va adquirir importància
gràcies a que la reina María de Castella, virregina i
esposa d’Alfons el Magnànim, va habitar durant el
sigle XV en ell com a sèu de la Cort. Davant de l’accés
principal a l’edifici, va manar acondicionar el Pla del
Real, una àmplia extensió que es convertiria en lloc de
trobada entre el poble i el Rei per a albergar actes de
caràcter popular i multitudinari.
TINC EL
ENCÉS EN

Per ser un conjunt de màxima importància en la ciutat,
va acaparar l’atenció durant sigles. Menys han segut els
que s’han parat a comentar el seu jardí i hort. Encara
que sabem de l’importància que va tindre el Palau Real
com a font de suministrament de plantes a atres llocs,
com l’enviament de triats gesmils del rei Martín l’Humà
al seu jardí del Palau Major de Barcelona en 1406. O
la petició del rei Alfons el Magnànim en 1450 als seus
jardiners valencians Guillem Guerau i Pedro Franch per
a que visitaren el jardí del palau de Nàpols per a que ho
arreglaren per ser “mestres de plantar i lligar tarongers i
murteres i fer jardins”. També el rei Fernando el Catòlic va
solicitar en 1484 diferents plantes al jardí d’ací per al de
l’Alcasser de Sevilla. I Felipe II va fer manar cítrics i atres
frutals a Aranjuez en l’any 1560.
Les descripcions de viagers oferixen descripcions de
cóm eren els jardins del Real. Jerónimo Munzer (1494) ho
denomina ‘el jardí de la ciutat’, i diu d’ell que està “molt
ben plantat de llimeres, tarongers, cedres i palmeres. En
una prop coberta completament en branques i fulls de
tarongers i adornat de taules, altars, púlpits, naus, cadires
i atres objectes fermosament confeccionats de murta...
planta que era fàcilment guiada cap a totes parts per
a la formació de diverses figures... jardins en general tan
ben arreglats, que el visitant creu estar en el paraís.”
Una atra descripció
casi immediata és la
de Antoine de Lalaing,
senyor de Montigny,
qui es va estajar en el
Palau del Real en 1501:
“L’estage és molt antic,
pero el jardí és bellíssim,
on hi ha una cosa molt
exquisita: és un taronger
de qui ixen atres
quatrecents, els quals
estan tan ben portats
i conduïts que formen
cobertes i emparrats al
voltant del jardí”.
Jardins dels Vivers. Foto: Penélope Aguilar
LLIBRET
2020
99

100
Pero és Felipe de Gauna (1599) qui nos proporciona la
descripció més detallada dels jardins del Palau del Real.
Este estava dividit en vàries parts diferenciades, pero
comunicades. Una zona recordava els jardins àraps, en
gran diversitat sobre colors, plantes molt aromàtiques i
aigua. Al costat estava la ‘horta del Vivel’, que sembla
de la que va derivar el nom de Vivers, i en el centre dels
quals de la travessia s’elevava un vivel (una espècie de
quiosc en cimborri). Els quadrats estaven plantats de
frutals i dividits per bardices de murta. Comunicava per
mig d’una portada de tarongers i arrayans en una atra
horta,
Sigles despuix, durant la Guerra de l’Independència,
el Palau Real va ser arrasat per la seua posició
estratègica. El mariscal francés Suchet, una volta havia
conquistat la ciutat, va procedir a repoblar en arbres el
seu solar. Este podem dir que va ser el verdader inici dels
jardins dels Vivers actuals. El General Elio va repoblar
l’espai que havia ocupat el palau. Entre els anys 1817
i 1820 s’adquirixen una série d’obres escultòriques
procedents de l’hort del canonge Pontons en Patraix
per a l’ornamentació de jardins, entre elles les quatre
estacions que s’exhibixen en els Vivers.
Pero serà a partir de 1869, que el Real Patrimoni
cedix els Vivers a la Diputació de Valéncia, i en 1903
d’esta a l’Ajuntament. Ha segut sèu de diferents actes
culturals, socials i econòmics, com l’Exposició Regional
d’Agricultura, Indústria i Arts (1883), les eleccions de Miss
Valéncia i Fallera Major (anys 30), la Fira del Llibre o els
concerts de la Fira de Juliol. Atres espais de fruïment
actual són el Museu de Ciències Naturals, la Rosaleda,
o la zona de jocs infantils en un parc de tràfic. Entre 1968
i 2008 va estar el zoològic. El conjunt té 2.769 eixemplars
d’arbres i 167 espècies botàniques, en eixemplars
excepcionals com les Washingtoniasfiliferas, la gran
Jacaranda mimosifolia i el Podocarpusmacrophyllus.
Tota una serie de escultures es varen ser incorporant
al patrimoni artístic del jardí: Constantí Llombart (1-VIII-
1928, de Ramón Andrés Cabrelles), Roque Chabás (18-
V-1929, de José Arnal), Pedro Ponce de León (21-V-1951,
de Octavio Vicent), Walt Disney (III-1968, de Vicente
TINC EL
ENCÉS EN

Rodilla), Lluis Fullana (11-XI-1978, de Rafael Orellana),
Francisco Guals Dalmau (10-XI-1979, de José Esteve
Edo), Antonio Machado (1984), Ausiàs March (7-IV-1984,
d’Andreu Alfaro), Felipe María Garín Ortiz de Taranco
(1993, de Vicente María Patón Espí), i del horticultor
Francisco Domingo (1996, de Jesús Castelló).
L’Albereda, el passeig dels enamorats per
antonomàsia (1530 o 1677)
L’orige de l’Albereda
està en l’ampliació del
Pla del Real. En l’any 1530
consta que ya existia en la
seua primera extensió i era
conegut com a Passeig
del Prat. Sembla ser que
aixina li’l va trobar el rei
Felipe III quan va vindre
a casar-se a Valéncia en
Margarita d’Àustria, i aixina
va quedar reflectit per
Felipe de Gauna (1599) en
la seua publicació.
A lo llarc del sigle XVII,
tenim notícies molt difuses
i puntuals. Es va realisar una primera plantació d’arbres
(1642), i una atra posterior d’àlbers (1664), reformant-se
l’Óval Real en el Pla del seu nom. En l’any 1677 sembla
ser que el passeig es va ampliar fins a conectar en el
camí que conduïa a la Mar —Camí Vell del Grau— a la
baixada del pont del mateix nom. Per a finalisar el sigle
(1692) en una nova plantació d’arbres.
Una volta passada la Guerra de Successió, l’intendent
Rodrigo Cavaller va manar construir en 1714 les dos
torres dels Guardes que encara subsistixen, dedicades a
Sant Felipe i Sant Jaime. Passarà un sigle sense a penes
reformes, i aixina li’l varen trobar els diferents viagers
estrangers que varen visitar la nostra ciutat i ho varen
deixar escrit en els seus llibres de viages:
“Vista de l’Albereda, passeig de Valéncia”. Gravat de Jean Desaulx per a “Viage pintoresc”
d’Alexandre Laborde (1806-1820). Biblioteca Valenciana
“L’albereda o passeig, s’assembla al nostre parc de St. James, pero és
molt més bell, pels arbres, que són palmeres, ciprers, oms i moreres entre-
101
LLIBRET
2020

mesclats, d’ells hi ha quatre rencs dobles, formant tres passejos o passadiços.
” [Twiss, 1772-1773]
“L’Albereda, una llarga avinguda doble en àlbers i ciprers i palmeres, on
en les grans festes, la noblea ix a passejar en els seus coches. La carretera
polsegosa [cap al Grau] des de la ciutat fins a ací és el passeig de moda,
i per a els que no tenen carruages de la seua propietat.” [Swinburne,
1775-1776]
“Vue Generale de Valence”. Litografia de L. Turgis per a la colecció “Ports de Mer d’Europe” (1840,
París)
“L’Albereda, o passeig públic, és un dels més agradables d’Espanya, si
afegim a la varietat dels seus bells arbres, els cridaners carruages i la gran
cantitat de gent que concorre allí, es crea una escena molt pintoresca
alegrada pels camps, en una vista de la ciutat i els seus ponts, com si
volguera sobrepassar els màxims poders de la descripció; i l’esperit públic
s’igualara a les bonançes naturals, casi podent-se comparar en maravelloses
escenes d’amor” [Talbot Dillon, 1778]
“L’entrada a Valéncia a través de la porta del Real, dona una gran idea
de la ciutat, ya que un aplega allí per una magnífica Albereda, és el nom
que se li dona al passeig principal en casi totes les ciutats d’Espanya: està
adornada en arbres alts, tarongers, granades i palmeres, i està terminada
per quatre belles columnes.” [Peyron, 1782]
102
TINC EL
ENCÉS EN

“... els llocs particularment destinats a esta diversió són tan somrients, tan
bells els seus contorns, com els seus vegetals i servicis, i tant la cantitat
de persones de tots els nivells, que van a peu o en carruage, com per
les descripcions que vullgam fer, mai serà just i adequat. Tots els passejos
públics van a informar una miqueta llunt del riu. L’esperit es recrea, diu
l’abad Cavanilles, caminant entre eixes àmplies avingudes formades per
varietats d’arbres. Es poden vore àlbers, palmeres, bananes i tarongers.
El pimentó bort, o més be el schinus molle de Lineo, es convertix en un
arbre gran i alt. El chirimoyo, la yuca, l’albocat i atres plantes americanes
s’aclimaten com en el seu sol natiu per al clima templat. El principal
d’estos passejos es diu Albereda, on comença el camí cap al Grau, es
va desviar a mija llegua de la ciutat, es veu el solitari sodomeo i vàries
mimoses, que es despleguen en els camps més allà dels rencs d’arbres.”
[Conca 1793]
Albereda 1907
“Despuix del café, vàrem anar a l’albereda, que és un passeig noble,
pero mal conservat i mai freqüentat, llevat un dumenge. Té dos camins,
un per a carruages, que fan un bell espectàcul, i l’atre per a peatons. Este
lloc està adornat en palmeres, granades, àlbers platejats i atres arbres, i
també numeroses flors que produïxen un efecte agradable. Va pertànyer
a un francés, que havia acumulat una gran fortuna en Valéncia, i que ho
va presentar a la ciutat.”[Carr, 1809]
La Guerra del Francés va arrasar part de l’Albereda.
El mariscal Suchet va manar replantar els arbres
desapareguts en l’any 1812. Pocs anys despuix, l’Albereda
seguia lluint el seu esplendor, que va seguir admirant a
propis i estranys durant les següents décades:
103
LLIBRET
2020

“Els principals passejos de Valéncia són avingudes descrites, el mont
Oliveto i especialment l’Albereda; este últim, sempre ben regat, està
vorejat a cada costat per dos banyes de pedra i dos aceres ombrejades
en oms, àlbers, bananes, tarongers i arbres exòtics. Els sostres seguixen la
carretera del mig. Les persones a peu, entre les que notem a les persones
més distinguides, els carros més lluents, caminen per les aceres. Els
canals vorejats per flors encara se sumen a les comoditats d’este lloc ple
d’encants.” [Breton, 1815]
Albereda 1920
“esta vesprada les senyores de Valéncia, ficades en les seues tartanes,
recorren les prolongades arboredes de l’albereda. Sembla açò,
perdoneu-me la frase, un Longchamps de carromatos.” [Boissier, 1837]
“Es designa en este nom àrap [l’Albereda] un bell passeig situat a l’atre
costat del riu, a lo llarc de la seua vora, en bells arbres, decorat en
algunes estàtues, i dividit en vàries zones per a peatons, ginets i coches”
[Menière, 1846]
104
Este transitat passeig durant els sigles XVIII i XIX per
als nobles i burguesos en carrosses o berlines, va ser
també lloc de trobada per al poble pla. En la segona
mitat del sigle XIX, es varen realisar algunes reformes.
Es va prolongar el seu traçat, segons disseny primer de
Joaquín Belda (1861) i a continuació de Carlos Spain
(1862). També es va instalar La font de les Quatre
Estacions (1863) i es va traslladar la font del Mercat
TINC EL
ENCÉS EN

(1878) a la baixada del pont de la Mar —des de 1933 junt
al pont d’Aragó—. Els elogis al nostre passeig principal
seguien:
“Valéncia té molts passejos. […] En la marge esquerra, al final del pont
porta de la Mar; i a la dreta, comença l’Albereda. Este nom indica una
caminada plantada en àlbers, àlber tremoler i àlber negre. Un gran
número de passejades en Espanya porten este nom d’albereda. El
passeig marítim de Valéncia està ben ombrejat; El riu i els ciprers, molt
prop un de l’atre, ho protegixen contra la violència dels vents de l’est,
aixina com si fora un mur. Ella s’unix en el camí que conduïx al Grau.”
[Fée, 1861]
“Al final d’esta avinguda, apleguem a l’Albereda, un magnífic jardí ubicat
a les portes de la ciutat i que nos portarà al bell pont cridat: pont del Mar,
tirat al Turia o Guadalaviar.” [Huysmans, 1862]
Poc despuix, es va crear la Fira de Juliol, que va fer de
l’Albereda el seu principal escenari d’actes per al citat
més, i també sèu de l’Exposició Regional d’Agricultura
d’Indústria (1880), l’Exposició de Belles arts (1882), la Fira
Mostrari Internacional (1936) i la Fira de Nadal (1944).
Algunes escultures varen anar complementant la seua
bellea: a Cavanilles (per Rafael Rubio, 12-IV-1905), a Luis
de Santángel (per José Terencio Farre, 12-X-1920), i al
doctor Moliner (per José Capuz, 1920). En 1932, va vindre
la reforma integral per l’arquitecte Javier Goerlich, i ya en
1996 es va acometre el ajardinament de la prolongació
de l’Albereda fins a l’avinguda de Serrería.
El Jardí Botànic: de l’aïllament i serietat, a
l’obertura i romanticisme
El Jardí de Botànic de la Universitat Lliterària de Valéncia
té el seu orige en l’any 1567, com ho atesta el propi
nomenament en dit any de Juan Plaza com a Catedràtic
de ‘yerbas’:
“Que tinga compte ab hunort en lo qual se planten les erbes que ad
aquell parexeran necesaries, donantli lo chopport uhon se fasa ditort e
ortola que tinga carrech de cultivar aquell.”
Es desconeix la seua ubicació original, pero casi segur
estaria situat en alguna parcela intramuros. Este primitiu
hort de simples va ser destinat a la docència de la
Botànica i Medicina en plantes medicinals. Inicialment, es
105
LLIBRET
2020

varen plantar espècies d’Amèrica, encara que pronte
es varen introduir espècies valencianes i mediterrànees
per a la docència.
En el temps, va ser
canviant d’ubicació
segons decisió dels
catedràtics de
‘herbes’. Gaspar Pons
(1633) va fundar un
de nou en el llavors
hort de l’hospital de
Sant Lázaro del carrer
Sagunt. I Gaudencio
Senach (1684), un atre
nou hort dels herbes
medicinals, que va ser
arrasat per la Guerra de
Successió. Esta situació,
junt en l’introducció de
l’Ilustració, va donar
com a resultat que el
rector Demetri Lorés i el
catedràtic de ‘yerbas’ José Manuel Gascó plantejaren
en 1755 crear un autèntic jardí Botànic.
“Vista de Valéncia des del Jardí Botànic”. Gravat de George Vivian (1838, Londres)
Pero no seria fins a l’any 1802 quan es va materialisar
el proyecte. L’Universitat i l’Ajuntament, en ajuda de
la Real Societat Econòmica d’Amics del País, varen
comprar a l’Hospital Provincial el conegut com a Hort
de Tramoyeres, fòra de les muralles en el camí de Quart.
L’arquitecte Cristóbal Sales va elaborar el proyecte
en 1797.En el conegut catedràtic de Botànica Félix
Pizcueta (1829-1863), varen ampliar les coleccions i va
introduir plantes exòtiques que es pogueren aclimatar.
En esta época, varen visitar el jardí Menière i la comtesa
de Gasparín:
“té una colecció de les principals espècies zoológiques, un jardí botànic;
en una paraula, tot lo que pot servir per a complementar els estudis de
medicina.” [Menière, 1846]
“Despuix del renou dels carrers, gogem en delícia la pau del Jardí Botànic.
¿Voleu saber qué és lo que nos delecta? [realisa una permenorisada
descripció de varis espais]. Passejàvem entre aquells arbres, i alguna cosa
106
TINC EL
ENCÉS EN

més prodigiosa que aquell paraís, la primavera, tébea, rosada, florecient,
nos acompanyava. Passaven estranys perfums en ales de céfirs carinyosos;
nos detenien les branques penjants dels llimoners; pluja de pétals desfullats
cobria de sobte els molls; i sentíem la força i l’impuls d’aquella vegetació,
embriagada, com mosatros, dels tébeus hálits de l’abril i de la bondat de
Deu.” [Gasparín, 1866]
A finals de sigle, es va ampliar cap a la Pechina, i es
va construir l’hivernàcul de la Bassa i el Umbrácul. Atres
dos destacats directors del jardí varen ser els naturalistes
José Arévalo Baca i Rafael Cisternes, en carrer en la
nostra ciutat. Solament en març de 1968 es varen realisar
algunes obres de millora puntuals, pero el jardí de quedar
sense atenció, fins que es va realisar l’última restauració
integral entre 1987 i 2000.
Un espai recuperat per a que la ciutadania puga
admirar la bellea de les seues més de 3.000 espècies
de plantes i arbres provinents dels cinc sentits. Sense
dubte alguna, un lloc per a deixar-se enamorar per la
naturalea… i per qui t’acompanye la passejada.
Jardins que varen enamorar a en l’edat
moderna
Sembla ser que fins al sigle XVII, els nostres jardins
no varen cridar l’atenció dels visitants. Un dels primers
eixemples ho tenim en el llibre de viages Journal du
voyage d’Espagne, editat en París en 1669. En ell indica
que la ciutat “on solament hi ha bells jardins, en frutes
de tot tipo i delicioses. S’escolta en tots els llocs, per lo
que sembla que Valéncia té tot este extens”. Junt a esta
genèrica afirmació, destaca el comentari dedicat en
exclusiva a “una bella Albereda que conduïx al Palau del
Virrey” .
En el sigle següent, Udal (1749) fa un afalac “de les
passejades dels tarongers i llimeres, i la bellea del lloc es
correspon molt be en la de les seues afores i avingudes,
que mereix el seu epítet de Valéncia la bella, o la bella”.
Per la seua banda, Laborde (1816) és molt més descriptiu
i generós en els seus elogis als nostres espais verts:
107
LLIBRET
2020

108
“Per qualsevol punt que s’ixca de Valéncia, es troben delicioses passejos,
siga en els camins reals, siga en les vàries travessies que formen les sendes
en els camps de l’horta. Pero entre els que l’art ha volgut embellir, es
distinguixen els de el Azud, de Mont Olivete, i sobretot la Albereda, que
sense contradicció és el més magnífic que hi ha en Europa. S’estén fòra
de la ciutat a l’est des del pont del Real fins al de la Mar […], donen
lloc a la gent de a peu; sent est el punt de reunió de la millor societat
de Valéncia. Pel mig, que es rega en freqüència, van els coches. Un
camí immediat a este passeig forma un atre de distinta classe, pero no
menys agradable; perque entre els granats que li cerquen, s’eleven
sense orde ni simetria ciprers, palmes, àlbers i atres arbres, l’estudiada
irregularitat dels quals imita a la naturalea i forma un espectàcul agrest.
Els arbres conserven ací els seus fulls encara en el més de Novembre, i
encara llavors es pot passejar; les cinc de la vesprada. Un atre passeig
s’està construint des de la porta de la Mar, fins a on comença el del
Mont Olivete, i seria el més amé de Valéncia, si terminara en el punt del
Lazareto, en la mateixa costa de la mar.”
Edificis vs jardins en la primera mitat del
XIX
Va transcórrer prou temps, sigles, des d’aquelles
preocupacions per tindre espais verts en la nostra ciutat.
I no varen anar precisament els autòctons els que varen
donar el següent pas. El mariscal francés Louis Gabriel
Suchet va realisar durant el seu breu govern (1811-1813),
una intervenció urbanística que va permetre el derribe
de vàries illes de cases al voltant de la Porta de la Mar
de la muralla, l’antiga Aduana —hui Palau de Justícia— i
el Pla de Sant Domingo. Els carrers del vell entramat urbà
que varen desaparéixer varen ser les de Palpa Cuixes,
Paraís, Infern i Atarazana; i Verger, Olivera, Barcelona i
Nau varen vore retallades el seu traçat. Pel contrari, els
derribos varen donar lloc a dos àmples places davant de
l’Aduana i del citat convent, que donaran lloc la Glorieta
i el Parterre, respectivament.
El solar originat front a la porta principal de l’Aduana, va
ser plantejat com a jardí de la Glorieta pel Capità General
Elio per a instalar una estàtua en honor al rei Fernando
VII, rodejat d’una frondosa arboleda. L’escultura mai va
aplegar a realisar-se, pero sí que es va començar pronte
a plantar sauces, fresnos i tarongers en la planta del jardí
traçat per l’arquitecte Manuel Serrano Insa, a els que es
TINC EL
ENCÉS EN

va afegir l’escultura del Neptú (Ponzanelli), comprada
pel municipi entre 1817 i 1820 procedent de l’antic jardí
de Pontons. El Capità General O’Donell va manar en 1826
cercar el jardí en una balaustrada de fusta entre pilars
de pedra que sostenien pomos i gerros, en una porta
monumental front al carrer de la Mar construïda per
l’arquitecte municipal Cristóbal Ixes i arrematada per
dos lleons llaurats en pedra per Vicente Piquer. En 1846
es varen plantar saigons del Canadà, castanyers de
indies, catalpes, bananes d’Orient i tiles, i el comerciant
Domingo Cicchiari va instalar un café, que segur va ser
lloc de trobades romàntiques de parelles enamorades. I
huit anys despuix, les palmeres i els magnolios, ademés
d’un hivernàcul junt al pabelló de música. El viager
Menière (1846) es va fixar en este bell espai:
“hem visitat igualment un atre lloc públic, que es diu Glorieta. És un
chicotet jardí ple de tarongers i llimeres, on també es troben alguns
vegetals menys rars per a nosatres, els parisins” [Menière, 1846]
En el canvi de sigle, la Glorieta sofrix una reforma a nivell
de jardineria, en cedre, alborcers, matagallines i romer,
pins, carrasques, ficus i bananes. En 1927, l’alcalde Luis
Oliag torna a acometre una profunda reforma, derribant la
majoria dels edificis que hi havia, molts dels impressionants
arbres, i el reixat de ferro que va ser traslladada als Vivers.
Hui en dia, conta en un parc infantil que fan les delícies
dels més menuts, deixant lliures als pares per a perdre-se
per un banc més o menys propenc… o be admirar les
escultures de varis personages valencians destacats, com
els de els pintors Joaquín Agrasot (Francisco Marco Díaz-
Pintat), Francisco Domingo Marqués (obra de Mariano
Benlliure), Muñoz Degrain (Francisco Marco Díaz-Pintat) i
Mariano Benlliure, el doctor Gómez Ferrer (obra de Parets)
o l’escritor Eduardo Escalante.
Per la seua banda, l’actual espai del Parterre va
començar la seua marcha a mitat del sigle XIX. Sobre els
solars produïts pels derribos de vàries pomes de carrers,
es va ajardinar este espai adjacent a la Glorieta i que
aniria més o menys parell sobre plantacions de arbustos
i arborat. Pocs canvis a este nivell ha sofrit des de llavors.
Els grans magnolis, araucaries i ficus plantats al mateix
temps que en la Glorieta, s’han mantingut són major
LLIBRET
2020
109

110
problema. Espècies rares com els metrosidos que cita
Martínez Aloy, varen poder ser traslladats del jardí del
Palau Arzobispal, i que eren els únics en la ciutat. L’única
viagera que es va fixar en este espai va ser la comtesa
de Gasparín:
“al costat del passeig de carruages s’estén el parterre, on les dames
passegen un moment la seua indolencia: està ple de roses i anémones,
i la llarga coa de les senyoretes, roçant les flors, escampa els seus molls
perfums, com una aromàtica estela.” [Gasparín, 1866]
Es varen construir quatre estanys circulars en escultures,
i un banc corregut de pedra que rodeja tot el jardí. En
el costat de l’inici de l’actual carrer de la Pau, es va
instalar un edifici per a teatre-circ, que posteriorment
va ser destinada al Tribunal Tutelar de Menors. Per este
motiu, l’Ajuntament va tancar el jardí en l’any 1932 per
a us exclusiu del personal especialisat que atenia als
chiquets. La desastrosa Riada d’octubre de 1957 es va
portar per davant la major part del jardí. Solament va
quedar un dels quatre estanys en la font que soporta
l’escultura del deu Neptú, obra de l’escultor Ponzanelli i
procedent de l’antic jardí de Pontons.
La perla que dona vida al jardí és l’estàtua eqüestre
del rei Jaime I. L’idea original va ser encapçalada en
1875 per Teodoro Llorente per a commemorar els 600
anys del decés del rei. Molts anys varen passar fins
que es va poder portar a terme dit proyecte, obra de
l’escultor Agapito Vallmitjana Barbany, materialisada la
seua fundició en la fàbrica La Maquinista Valenciana
(1888-1890) i inaugurada en el jardí el 20 de juliol de
1891.
Podem agregar a este conjunt, l’espai ajardinat que
hi ha a l’atre costat del Palau de Justícia, en l’arrancada
del carrer Colón. Encara que és zona de pas, sugerim
al llector parar-se uns segons a contemplar l’escultura
dedicada al pintor Ignacio Pinazo, realisada en 1949
per l’escultor Vicente Navarro Romero.
Les conegudes Alberedetes de Serrans també
partixen d’esta etapa. En l’any 1827 es varen plantejar
les primeres. Pero a penes hi havia espai ajardinat,
resultant més un niu de brutea i mals hàbits. En l’any
1830, el Corregidor Baró d’Hervás, va encarregar als
TINC EL
ENCÉS EN

arquitectes de la Real Acadèmia de Sant Carlos el
proyecte de ajardinamient de l’allargat espai entre el
pont de Sant Josep i el de la Trinitat.
Els Jardins del canvi de sigle
El Jardí de Monforte té el seu orige en l’hort en
casa de descans que va pertànyer a José Vic,
baró de Llaurí. Estava situat junt al desaparegut
molí de Borrull, i apareix insinuat el seu dibuix en
el pla del Pare Tosca (1704). Lo que sí és segur
és que ho va vendre a Juan Bautista Romero
Almenar, marqués de Sant Joan, en l’any
1847 per 80.000 reals. A partir d’este moment
és conegut com a Jardí de Romero, alusió al
llinage del propietari. Romero va contractar
a l’arquitecte Sebastián Monleón Estellés per
a cometre una profunda reforma de l’hort en
jardí. La seua viuda, en 1872 ho va passar en
herència a una de les seues nebodes, Josefa
Sancho Cortés, casada en Joaquín Monforte
Parrés, i pel qual serà conegut el jardí a partir
d’eixe moment.
El jardí es dividix en tres zones. Una primera
d’horta, pero que en l’actualitat està perduda.
Una segona zona d’inspiració francesa, en
formes geomètriques rodejades de bardices retallades,
camins rectilíneus i escultures de marbre d’orige italià.
Esta zona està a la seua volta subdividida en quatre
zones: el Parterre vell, el Parterre nou, la Rosaleda que
voreja a un llorer monumental; la Gruta, el pont de fusta,
la Cascada de falagueres, i el mur perimetral en curioses
banyes de cabra incrustats i el Túnel de Bouganvillea. Els
rosers i crisantems copen el seu paisage. L’accés és pel
conegut Pati dels Lleons, on estan les escultures de José
Bellver i que va comprar en 1864 el propietari al no anar
definitivament destinats a l’entrada del Congrés dels
Diputats pel seu menor tamany.
Una atra zona en un clar toc romàntic i naturaliste,
recorreguda per sinuosos camins i canalisada per bardices
de major tamany. Un espai sugerent i vistós que ho fa
interessant per a qui es vol adinsar pel seu recorregut. Té
Jardins de Monforte. Foto: Penélope Aguilar
LLIBRET
2020
111

112
Jardí d’Ayora. Foto: Ajuntament de Valéncia
una Montanyeta artificial en arbres de gran frondositat
i tamany estil sotobosque, com a pins, el gran ginkgo
biloba, o els ciprers fúnebres. Tot això coronat per un
mirador en on estava un antic aljibe que suministrava
l’aigua necessària per a les fonts. Als seus peus, un gran
estany replet de nenúfars i sortidors d’aigua.
En l’any 1941, el Ministeri ho va declarar “Jardí Artístic
Nacional”, reconeixent el seu alt valor com a jardí artístic
que permaneixia des del sigle XIX. L’Ajuntament ho va
adquirir en 1970, que va obrir al públic tres anys despuix
despuix d’una profunda restauració i rehabilitació.
En definitiva, una àmplia superfície de 12.597 metros
quadrats d’inspiració neoclàssica, pensat en el repòs i
la passejada, que conta en un gran valor estètic per les
33 escultures de marbre, algunes convertides en fonts
ornamentals i fins i tot estanys. L’amor impossible de
Dafnis i Cloe, les representacions de les estacions, o dels
Continents. No pot pertocar més idòneu per a l’amor
que este jardí, i sobretot el seu palau, construït també
per Sebastián Monleón en 1859, destinat hui en dia a
celebrar bodes civils per part de l’Ajuntament.
El Jardí d’Ayora és el gran pulmó vert dels
districtes de Camins al Grau i Algirós. Hui en
dia està resistint en mig de les construccions
de la plaça Organista Cabo i els carrers Sants
Just i Pastor, Jerónimo Monsoriu, i Conserva.
Pero antany estava sol, junt a l’antic camí i
séquia d’Algirós. Un espai idílic ideat pel seu
propietari en mig de l’horta valenciana.
El seu propietari era el comerciant José
Ayora Olcina, que ho va idear com a finca de
recreu i descans. Ho va encarregar al mestre
d’obres Peregrín Mustieles, qui ho va construir
entre els anys 1889 i 1900 seguint les pautes
de l’estil moderniste. Es troba sobre una
plataforma elevada tancada en balaustrada
i permetent observar el seu entorn en aire
senyorial. La combinació bicolor de la pedra
natural i rajola roja és lo més distintiu del
conjunt. Els seus propietaris ho varen vendre
a un privat, que ho va destinar a discoteca.
TINC EL
ENCÉS EN

Despuix, l’Ajuntament va comprar el conjunt en 1976,
destinant-ho a guarderia, i hui en dia a servicis socials per
a majors. Junt a ell, es va inaugurar el 18 d’octubre de
1985 una àmplia i variada zona de jocs infantils per a totes
les edats, rodejada de tarongers i palmeres.
Junt al palau es conserven alguns dels arbres primigenis,
com a plantejament d’un jardí de traça regular. Separat
per un mur, està la segona zona, el jardí pròpiament dit,
en gran part de la vegetació i arboreda centenària,
semblant un bosc. Sense dubte, l’antiguetat de certs
arbres proporciona eixe recolliment i ombra necessari
per al fruïment de la naturalea, un plaer per a la vista,
ademés de la tranquilitat que busquen els enamorats en
les seues passejades.
Les diferents illetes de vegetació i arbres estan rodejades
per bardices vorejades de terra i rodeno, formant al seu
pas camins serpentejants. En el seu centre hi ha dos
glorietes, una de les quals té bancs de pedra en ceràmica
vidriada. Destaca pels seus magnífics eixemplars de falses
acacies, aligustres chinencs, araucaria, arbres de la llana,
cinanomos, eucaliptos de gran tamany, ficus, jacarandes,
pins canadencs, pita, washingtonies… i l’impressionant
zona dels magnolis. En una dels seus cantons, hi ha una
font pública de ferro fos d’orige.
El jardí original en la zona del palau ocupa una superfície
de 48.300 metros quadrats.Entre 1999 i 2003 es va ampliar
22.000 m2 més pels seus dos laterals, en diferents usos i
equipacions. La zona Oest en un jardí obert rodejat d’una
pérgola coberta per bouganvillea i pistes de petanca. I
la zona Est en jocs infantils, skate i oci de gossos. Tot el
conjunt va ser declarat Be d’Interés Cultural en 1982.
Un espai àmpliament ajardinat perdut va ser la plaça
de l’Ajuntament. Ocupava este espai el convent de Sant
Francisco, la tàpia del qual del seu hort va ser derribada
en l’any 1805, per a que fòra d’accés públic. El convent
va permanéixer en peu fins a 1894, en que va ser derribat
i el seu solar convertit en una gran plaça ajardinada per
l’arquitecte Antonio Ferrer. Hui en dia és un espai de trànsit
i d’usufructe ciutadà, pero en a penes espai arbòreu.
113
LLIBRET
2020

114
Jardins de l’antic caixer.
Foto: J. Mozas
El despertar dels jardins valencians a partir
de la segona mitat del sigle XX
La ciutat va despertar
una volta travessat
la mitat de sigle. La
forta migració es va
traduir en un gran
creiximent de la ciutat i
la transformació d’atres
espais, que va favorir a
la seua volta l’aparició
de nous jardins.
Un dels primers
eixemples va ser el
Jardí Arqueològic de
l’antic Hospital Provincial. Del gran complex, solament
va quedar en peu dos edificis, donant lloc a un extens
solar en els anys 60. El passeig per este espai es combina
en l’admiració de les escultures dedicades a Nicolau
Primitiu Gómez (de José Esteve Edo en 1979) i ‘A la Mar
Mediterrànea Fecunda’ (de Ramón de Soto en 1982).
Fa pocs anys, l’arquitecte sevillà Vázquez Consuegra
va remodelar el jardí en l’integració en el mateix dels
restants arqueològics conservats del citat hospital i
antiga Facultat de Medicina, guanyador en 2015 del
premi ‘The Pla Award’ al millor espai públic.
Poc abans, en octubre de 1957, Valéncia va sofrir
una desastrosa riada, la solució de la qual va ser la
construcció d’un nou caixer. ¿I l’antic caixer? Despuix
de varis anys d’espera, per fi en l’any 1979 es va donar
com a solució convertir-ho íntegrament en un jardí en
diferents instalacions deportives. Encara que el camí
va ser encara llarc, en la redacció del proyecte per
part de Ricardo Bofill (1981), aprovació del mateix per
l’Ajuntament (decembre de 1983) i començ oficial de
les obres el 27 de febrer de 1986 per part de l’alcalde
Ricardo Pérez Casado.
Poc a poc es varen ser acondicionant els diferents
trams per atres dos empreses, la de Santiago Calatrava
i la de Vetges Tu - Mediterrania. Una fita important va
TINC EL
ENCÉS EN

ser l’inauguració del Parc Gulliver el 29 de decembre de
1990, a càrrec de l’arquitecte Rafael Rivera, l’artiste faller
Manolo Martín i el dissenyador SentoLlobell. Escales, ponts
i tobogans de formes tretes del personage principal quan
és atrapat pels habitants de Liliput. Impensables per als
chiquets… d’ara i de recorts per als d’aquella época.
L’ampliació cap al sur en el nou barri de l’avinguda
de França, va permetre el ajardinamient de la part
corresponent de l’antic caixer junt als dos nous ponts de
la mateixa avinguda i del carrer Menorca.
En resum, és el verdader pulmó vert de la ciutat per
ser el parc urbà més extens d’Espanya en més de 100
hectàrees i nou kilómetres. És ademés un dels seus focs
deportius, turístics i culturals, en pistes d’atletisme, fútbol
i rugby, el Palau de la Música immediat, i l’integració de
la Ciutat de les Arts i les Ciències i el seu extens jardí en
evocadores escultures de Lucas Karrvaz.
Atres parcs, jardins i espais ajardinats de
la ciutat
En estes últimes décades han aparegut una série
de parcs i jardins urbans distribuïts per tots els barris, en
l’objectiu del benestar i oferir espais de fruïment comunal.
A continuació, enumerem per orde cronològic, els jardins
o parcs municipals:
Parc de Benimar. Inaugurat en l’any 1969 en el barri de
Natzaret. Despuix del seu estat abandonat, l’Ajuntament
de Valéncia va aprovar el 10 de giner de 2019 el proyecte
que ho incorpora a un gran parc de 86.296 m2, la nova
ciutat deportiva de l’Alce O.D: i edificis d’us terciari
portuari.
Parc de Natzaret. Inaugurat en juny de 1987. 33.000 m2
Parc de Benicalap. Inaugurat en 24 d’abril de 1983.
80.000 m2, convertint-se en el segon parc de Valéncia en
extensió. Conta en pistes deportives, piscina, teatre i la
‘Cabanya de Tarzán’.
Parc de l’Oest. Inaugurat el 13 de maig de 1995, sobre
els terrenys de l’antic Quarter d’Aviació. 43.750 m2.
Construït per Ángel Zurrilla. Té espai per a concerts, pista
de patinage i petanca, i minigolf.
115
LLIBRET
2020

Jardins de la Ciutat de les Ciéncies.
Foto: J. Mozas
Parc de Orriols. Inaugurat en setembre del 2000. 43.977
m2. Complex deportiu, piscina, zona de jocs infantils.
Parc de la Rambleta. Inaugurat el 5 de juny de
2002. 54.227 m2. Construït per l’empresa Inventarie
d’Arquitectura S.L. (Carmel Gradolí i Arturo Sanz) per
un cost de 5.393.035,68 €. La seua zona deportiva es va
inaugurar en 2003.
Parc de Marxalenes. Inaugurat en dos fases, la
primera el 6 de juny de 2001 i la segona el 26 de març
de 2003. Va ser construït per l’arquitecte Ampar Medina
Piles en 76.590 m2. Zona deportiva, piscina i zona de
jocs infantils. Alqueríes de Barrinto, del Foraster, de la
Lluna, de Voro, i de Félix, una antiga fàbrica d’oli, i la
primera estació de ferrocarril metropolità de la ciutat.
Escultures de Thomas Thieme, Antonio Becker i Caterina
Zimmermann.
Parc Central. Últim gran parc en construcció de la
ciutat, dissenyat per la paisagista Kathryn Gustafson. El
27 de maig de 2015 varen començar les obres de la
seua primera fase, acabades el 17 de decembre de
2018, de 110.26 m2.
Ademés dels jardins municipals com a tal, hui en dia,
la ciutat de Valéncia conta en més d’un centenar de
solars convertits en espais ajardinats, escampats per tots
els barris de la ciutat. A continuació, sense ànim de ser
exhaustius, oferim un quadro indicatiu dels mateixos, en
les senyes principals que hem localisat bucejant en la
prensa, llibres, pàgines d’internet o in situ.
116
TINC EL
ENCÉS EN

NOM (SITUACIÓ) Any Superficie
Nº
d’abres
Aben al Abbar II-1985 37
Actriu Encarna Máñez 65
Alberedetes de Cervantes (G. Castro)
8-III-1975
Albacete - Beato Gálvez 54
Albalat dels Tarongers XII-1994 17.241 m 2 249
Albocàsser, P. Altet
Alcalde Cano Coloma 38
Alfredo Candel (Pl.) 7-XI-1999 62
Alquería de Benlloch 34
Amparo Arce Millares 11-IX-2018 2.420 m 2
Amelia Chiner (Pl.)
23-XI-2019
Andrés Mancebo 36
Antonio Sancho (Pl.) 24-VII-1985 4.000 m 2
Arquitecte Calvo (Pl.) 68
Arts i Oficis 38
Balears - França 172
Barri de la Llum 25-IV-1986 1.500 m 2
Beato Nicolas Factor 138
Benidoleig 65
Benifairó 164
Bernat Descoll 75
117
LLIBRET
2020

NOM (SITUACIÓ) Any Superficie
Nº
d’abres
Camelias (C/ Industria - M. Albesa) 75
Camí de Moncada 2010 1.250 m 2
Campanar (Pl.)
VI-1985
Campoamor (1) 161
Campoamor (2) 147
Campoamor (3) 55
Carcaixent / Uruguay 132
Carmen (Pl.) 8-III-1975 10
Carolina Álvarez 52
Casa Misericordia 32
Castán Tobeñas 47
Cedro (Pl.) 1987 199
Chile - Antonio Suárez
04-III-1999
Clariano 95
Cronista Carreres 34
Diputat Lluís Llucia (Pl.) 1995 4.750 m 2 108
Dr. Berenguer Ferrer (Pl.) 63
Doctor Landete (Pl.) 1995 1.285 m 2
Doctor Lluch 3-VI-1987 19.000 m 2 494
118
Dr. N. Benlloch - V. Ayora 178
TINC EL
ENCÉS EN

NOM (SITUACIÓ) Any Superficie
Nº
d’abres
Doctor Ruiz Comes 59
Economista Gay 61
El Palmar
29-III-1985
Emilio Baró - Masquefa 33
Emilio Gascó Contell 53
Emilio Lluch 70
Enrique Granados (Pl.)
XII-1985
Equipo Crónica (Pl.)
Ermita de San Jeronimo 6-II-2018 3.965 m 2
Escultor Alfonso Gabino (Pl.) V-2008 53
Escultor Frechina (Pl.) 32
Filipinas 93
Franco Tormo
Fray Junípero Serra 4-III-1986 20.000 m 2 80
General Avilés 42
Godella, Camí Vell 84
Grabador Enguídanos 46
Guillem de Anglesola 34
Guillem Jafer 1985 4.500 m 2
Historiador Claudio Sánchez Albornoz 22
119
LLIBRET
2020

NOM (SITUACIÓ) Any Superficie
Nº
d’abres
Holanda (Pl.) (Jesús) 1985 5.000 m 2
Honduras (Pl.) 198
Jacinto Benavente 156
Jacinto Labaila - Esq. R. Boix 127
Jerónima Galés 96
Jesús Morante Borrás 50
José María Orense (Pl.) 68
Juan Verdeguer II-1985 53
Lebón 43
Lleons
VI-1985
Lleida 19
Llombay 75
Lorenzo de la Flor
VI-1985
Maguncia (Pl.) 11-V-1978 162
Malilla 2017 69.925 m 2
Marqués de Sant Joan 220
Marqués del Turia, Gran Vía 277
Mestre Ripoll (Pl.) 97
Mestre Vt. Ballester Fandos (Pl.) 41
120
Milagrosa, Stalsabel
TINC EL
ENCÉS EN

NOM (SITUACIÓ) Any Superficie
Nº
d’abres
Ministre L. Mayans - M. Thous 90
Monteolivente (Pl.) 28
Montesa - Dr. Marañón 22
Morvedre - Ruaya 15-III-2015 4.709 m 2
Motilla del Palancar 44
Músic Espí (Pl.) 74
Músic Gans (Pl.) 11-IX-2018 5.068 m 2
Músic Ginés 154
Neptú, Passeig 272
Pablo Picasso (Pl.) 31
Pare Diego Mirón (Pl.) 34
Pare Orfes (Pl.) 8-III-1975 25
Pare Muedra 50
Panach (chalet) 2003 6.066 m 2
Papa Joan Pau II (Pl.) 33
Parcent 1973
Patraix - Pontons 2018
Pere III (Lebón)
Pintor Nicolau (Pl.) 29
Poeta Durán Tortajada 41
121
LLIBRET
2020

NOM (SITUACIÓ) Any Superficie
Nº
d’abres
Policía Local (Pl.) 72
Prof. Antoni Llombart (Tendetes) 2011 10.872 m 2
Port de l’Albufera 94
Regina (Pl.) 78
Regne de Valéncia 226
Remonta 142
Rubén Darío 89
Salvador Allende (Pl.) 32
Sant Felipe Neri (Pl.) 24
Sant Frances de Borja 35
Sant Isidre 15-III-1984 3.000 m 2 150
Santa Apolonia (Pl.)
Serreria - Justo Vilar 41
Tramoyeres, Tarongers
Valladolid, Dolores Marqués
Vall de la Ballestera 61
Verge del Castell de Vilches 30-IX-1989 53
Xúquer (Pl.) 85
Yecla 24-VII-1985 1.400 m 2 36
122
Zapadores 1-III-1985 800 m 2
TINC EL
ENCÉS EN

Tres eixemples de parcs de disseny:
Polífilo, Hespérides i Capçalera
El Jardí de Polífilo té una extensió de 39.399 metros
quadrats. Va ser inaugurat en octubre del 2000 prop del
Palau de Congressos. El seu disseny està inspirat en el
conte ‘El somi de Polífilo’ de Francesco Colonna (1499).
Esta obra lliterària tracta l’amor cortés entre una senyora
casada i un enamorat vassall seu.
Els ondulants camins que conecten totes les zones nos
inviten a passejar en tranquilitat. Té una enorme varietat
d’arbres i arbustos, com a tarongers, llorers, ciprers,
almeces, falses bananes, tipuanes, etc. Ademés, conta
en àmplies zones d’herba per a descansar.També té una
chicoteta montanya artificial que domina la panoràmica
de tot el jardí, i una zona de jocs infantils.
Com a peculiaritat del jardí, a cada zona se li dona
un nom sugerent, provinent de la novela: la Plaça de
les Portes del Destí, la Plaça dels Sentits, el Guardià dels
Horts —un llaberint bardices en cítrics—, l’Illa de Citerea,
l’Estany dels Tarongers, la Plaça dels Ciprers o la Montanya
Sagrada —en la carrasca que rememora el lloc on Polífilo
es va quedar dormit—.
És un clar eixemple de cóm la ficció es trasllada a la
realitat. I més d’acort en el nostre tema, l’amor, ya que
tot el jardí està pensat en eixa història d’amor, i que els
enamorats la recreen en les seues passejades i descansos
per este jardí.
El Jardí de les Hespérides fou inaugurat el 8 de giner de
2001 darrere del Botànic, sobre proyecte de l’arquitecte
Antonio Gallud Martínez i els seus colaboradors Carlos
Campos González i Miguel del Rei Aynat. Una superfície
de 4.762 metros quadrats inspirada en l’antiga llegenda
grega d’Hércules, i en concret en el mit de les Hespérides.
La passejada pel jardí que nos conduïx per les diferents
escultures dels seus personages i escenes del seu relat
mitològic en combinació en les seues fonts en jocs
d’aigua i emmarcat en un llaberint de ciprers.
L’arbre dels fruts d’or, la metamorfosis de les nimfes en
arbres (om, sauce i àlber), el fantàstic dragó guardià de
123
LLIBRET
2020

les pomes d’or i que es va transformar en serp, Hércules
a punt de furtar les pomes, la deesa Venus protectora
dels jardins, i atres passages representats per una
àmplia varietat d’espècies vegetals com gesmiler, mirto
i més de cinquanta varietats de cítrics… Les escultures
de l’hongarés Miklos Pàlfy nos mostra el fil argumental
del jardí.
I el més recient Parc de Capçalera, una superfície
total de 334.000 metros quadrats inaugurada el 29 de
juliol de 2004, fent honor el seu nom per ser la capçalera
i primer tram de l’antic caixer del riu Turia. Els seus artífexs
varen ser els arquitectes Arancha Muñoz, Eduardo de
Miguel, Vicente Corell i Joaquín Monfort (empresa Rain
Forest), en la jardineria a càrrec de Manuel Colominas.
Este gran espai combina l’opció de realisar una gran
varietat d’activitats relacionades en la cultura, l’oci i el
deport. Es dividix en quatre espais. La Plataforma Mirador,
un tossal elevat des d’on es pot gojar d’una magnífica
vista panoràmica del conjunt, en un amfiteatre per a
activitat cultural en un lateral. El Parc d’Atraccions, en
instalacions i servicis per a fruïment dels més menuts,
ademés d’un port en lloguer d’embarcacions en forma
de cisne al voltant d’un llac artificial navegable i una
cafeteria. El Bosc de la Ribera, que recorre el marge
esquerre del riu Turia a través d’una àmplia zona
boscosa, ideal per a passejar en bicicleta, degustar un
pícnic o admirar el jardí botànic. L’a l’atre costat del
llac, el segon recorregut, la passejada del Molí del Sol,
que conduïx al citat edifici. I el Bioparc, modern zoològic
en espais que recreen diferents hàbitats com la sabana
i els boscs de Madagascar i l’Àfrica Equatorial en on els
animals viuen en esta rèplica del seu hàbitat original.
124
Conclusió
Sense lloc a dubtes, els diferents parcs i jardins
valencians han segut des de fa sigles el lloc idòneu per
a que els enamorats buscaren el seu objectiu: l’amor. La
tranquilitat del lloc, be siga per les poques persones que
ho freqüenten en alguns moments del dia, o be perque
el lloc sempre invita a passejar espai o assentar-se en
un banc per a admirar el paisage. La bellea dels parcs,
TINC EL
ENCÉS EN

multiplicat en cada racó en punts de fuga… d’amor. Bo,
també acodixen a estos espais els pares en els seus fills
menuts… i algunes voltes els divorciats i divorciades que
en l’excusa de portar als seus refillols a jugar, entaulen
conversacions en uns atres de la seua espècie.
L’element que juga la seua basa principal és el banc
que es troba normalment als laterals dels camins dels
parcs i jardins. Pero sense dubte els més buscats són els
més amagats per a que els enamorats demostren el seu
amor. Bo, també els bancs fer la seua llabor social per a
que convixquen i dialoguen els més majors del barri…
En total, contant els jardins i zones ajardinades, la
publicació oficial de l’ajuntament nos tira les següents
sifres i senyes resumixen. Tenim 214 espècies dels més de
100.000 arbres que tenim en la nostra ciutat, en principal
procedència d’Europa, Àsia i Amèrica casi a parts iguals,
seguit de llunt d’Oceania i Àfrica. Els més numerosos són
el taronger amarc (citrus aurantium), arce negundo (acer
negundo), banana d’ombra (platanus hispànica), ciprer
comú (cupressussempervirens), melia (meliaazedarach),
aligustre (ligustrumjaponicum) i palmera datilera (Phoenix
dactylifera). Tant en els coleges com en els cementeris,
l’arbre predominant és el ciprer comú.
La Wikipedia, considerada hui en dia per moltes persones
com la principal font de documentació i informació, nos
tira la senya de que el 90% dels carrers i places conta
en parcs o zones ajardinades en major o menor mesura.
Pese a este alt percentage, i degut sobretot perque deu
correspondre a que molts són espais només en arbres, la
ciutat conta només en 5,64 metros quadrats de superfície
verda per habitant, una de les taxes més baixes de les
grans ciutats espanyoles.
DOCUMENTACIÓ CONSULTADA
Llibres de viages
BAS CARBONELL, Manuel (1996): Viajeros Británicos por la Valencia de la Ilustración, Segle XVIII.
Ajuntament de Valéncia
BAS CARBONELL, Manuel (1999): Viajeros franceses por la Valencia del siglo XVIII. Ajuntament de València
CARR, Sir John (1811):Descriptive travels in the Southern and Eastern parts of Spain, and the Balearic Isles
in the year 1809. London, 1811, páginas 240-241
ANTONIO CONCA: Descrizione odeporica della Spagna. Parma, 1793-1797, 4 vols.Páginas 83-85.
LLIBRET
2020
125

FÉE, ANTOINE LAURENT APOLLINAIRE: l’Espagne a cinquante ans d’intervalle. 1861. Pàgina 173
GASPARÍN, Valérie de (1866): A travers les Espagnes.
GAUNA, Felipe de (1599): Fiestas nupciales que la ciudad y reyno de Valencia han hecho en el felicísimo
casamiento del Rey don Phelipe nuestro señor III deste nombre con doña Margarita de Austria, reyna y
señora nuestra, impreso en 1599
HUYSMANS, JEAN BAPTISTE (1862): Voyage illustré, en Espagne et en Algérie 1862. Página 145
JOURNAL du voyaged’Espagne. Paris, 1669 [1659] [pp.243]
LABORDE, Alexandre de (1816): Itinerario descriptivo de las provincias de España. Imprenta de Ildefonso
Mompié.
LALAING, Antoine de, señor de Montigny (1501-1506): [diario de viaje], en L. P. Gachard (ed.), Collection
des voyages des souverains des Pays-Bas, t. I, Bruxelles, CommissionRoyaled’Histoire, 1876; J. García
Mercadal (ed.) en “Viajes de extranjeros por España y Portugal: desde los tiempos más remotos, hasta fines
del siglo XVI”, t. [I], Madrid, Aguilar, 1952, págs. 429-599.
MÜNZER, Hieronymus: Itinerariumsiueperegrinatioexcellentissimiviriartiumacvtriusque medicine
doctorisHieronimiMonetarii de FeltkirchenciuisNurembergensis. Traducido por Julio Puyol, “Viaje por España
y Portugal en los años 1494 y 1495”, Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 84 (1924).
PEYRON, Jean François (1783): Essais sur l’Espagne. NouveauvoyageenEspagne fait en 1777 e 1778.
Londres, volumen 1, páginas 87-88.
PUJALTE CASTELLÓ, Nieves (2012): Lo valenciano visto por los viajeros de los siglos XVIII y XIX. InstitutAlfons
el Magnànim, València
SETTIER, JOSÉ M. (1866): Guía del viajero en Valencia. Páginas 330-332.
SWINBURNE, Henry (1779):Travels through Spain in the years 1775 and 1776. Londres
TALBOT DILLON, JOHN (1779): Travels throught Spain, with a view to illustrate the natural history and
physical geography of that kingdom, in a series of letters.Frankfurt
TWISS, RICHARD (1775): Travels through Portugal and Spain in 1772 and 1773
UDAL AP RHYS (1749):An account of Spain and Portugal / Etat de l’Espagne & du Portugal.
VIAJES por toda España en idea d’ilustrar l’història natural i la geografia física d’eixe regne en una série
de cartes. 1780
Bibliografía
AAVV (1984):Cartografía Histórica de la Ciudad de Valencia 1704–1910. Ayuntamiento de Valencia
ALMELA Y VIVES, Francesc (1945): “ Jardines valencianos”. La semana gráfica. Valencia
BERNÉ VALERO, José Luis; OLIVARES BELINCHÓN, Jesús; SAMO LUMBRERAS, Antonio José (2001): Guía del
arbolado de la ciudad de Valencia. Ajuntament de València
CARRASCOSA CRIADO, J. (1932):Jardinería Valenciana. Elementos para el estudio histórico. Valencia.
INSAUSTI, Pilar (1993): Los Jardines del Real de Valencia. Origen y plenitud. Ayuntamiento de Valencia
SALVADOR P. J., SANTAMARIA, Mª Teresa (1995): “Valencia y los agrios: Del jardín de los cinco sentidos al
huerto productivo burgués.” Atti del V Colloquio Internazionale. Pietrasanta
SANTAMARIA, Mª Teresa (1993):El Jardín de Monforte”. Aproximación a la jardinería valenciana de los s.
XVI al XIX. Valencia
SANTAMARIA, Mª Teresa: Jardines valencianos en la memoria
SANTAMARIA, Mª Teresa (1985): Jardines de Valencia. La Glorieta y el Parterre. Ayuntamiento de Valencia.
126
http://jardins.valencia.es/es
TINC EL
ENCÉS EN

PERSONALIZAMOS TODO TIPO DE JOYAS EN ORO Y PLATA
PARA CUALQUIER ACONTECIMIENTO
HACEMOS COMPOSTURAS DE JOYERIA Y RELOJERIA
Movil - 606 823 275 WWW.JOYERIARELOJERIACAPRICHOS.COM FIJO - 963 311 818
127
LLIBRET
2020

LA
FALLERA
I
LA
FLAMA
128
TINC EL
ENCÉS EN
per PENÉLOPE AGUILAR I MORALES

Este relat participa en el Premis Casal Bernat
i Baldoví en la modalitat “Narrativa Fallera
Jove”.
Modelada en suro i bromera, en el rostre més bell que artiste poguera
plasmar, s’empinava com remat el símbol de la dòna valenciana.
Els seus ulls marrons observaven al públic que caïa rendit davant
la seua bellea. Enlluernava eixa expressió serena i maravellada al mateix
temps, com si no volguera demostrar l’èxtasis que la rodejava.
Als seus peus i durant dies s’estenien escenes i ninots que buscaven
eixe segon en que cap ser humà mirava per a alçar la mirada davant
aquella fallera a la que l’artiste havia conferit ànima. I el silenci i el prodigi
s’apropiaven de cada rostre, de cada pinzellada, de cada llistó, de cada
sacabuig, i de cada sospir que s’escapava entre les boletes del suro.
Ella va vore passar cada faller, a cada curiós als seus peus, com la reina
fallera que era. Va vore cada càmara immortalisar la seua bellea, va vore
cada chiquet detindre’s a mirar-la, cada home alçar llentament el rostre
fins a detindre’s en els seus ulls, a cada dòna contemplar-la en admiració.
Fins i tot aquella nit, quan el cansanci dels seus fallers feyen mòs en les
rialles, que cada volta eren menys, en la música, que cada volta sonava
més baixeta, i en els seus cors que semblaven despedir-se d’ella en una
mescla de nostàlgia i resignació.
Calia completar el rito.
Un home gros que cada migdia havia anat a vore-la i a regalar els
fallers una simfonia d’explosions que feya les delícies dels assistents que no
apartaven la vista, ara disponia meches i explosius al voltant d’ella, entre
els seus semblants als seus peus, entre el decorat, trencant en ocasions la
delicada malla d’art de les formes de la seua falda. Pero en fer-ho sempre
alçava la vista buscant els seus ulls, com per a demanar-li permís o disculpes
per cometre tal atrocitat.
129
LLIBRET
2020

130
Poc a poc es va ser congregant cada volta més gent al seu entorn.
El vent nocturn no era desapacible pero portava aromes de brases
lluntanes.
Una dòna estilisada i bella, abillada també en les gales de valenciana,
va prendre una flama en una mà i va botar fòc la mecha que l’envolia.
Els que observaven detenidament el seu rostre varen jurar despuix que
un gest de dolor es va dibuixar en ella per uns segons. Pero lo que si varen
poder tots contemplar és com va sorgir voraç una flama entre palmeres
i fonts de fòc, una flama que va ascendir en virulència i que de sobte es
va quedar paralisada.
Va mirar el rostre de la fallera de suro i bromera. La fallera li va tornar
la mirada.
¿Qué fer? Si s’acostava per a contemplar en major deteniment tal
bellea, la seua sola naturalea la consumiria, pero… és que era tan
bonica…
El cor de la flama clapia en força, allí, en peu, junt a la seua dama. Mai
hi havia vist res més bell.
Es va desplaçar cap a un costat. Cap a un atre. Sempre intentant no
cremar-la. Va rodar la falla en sum conte. Va calcinar poc a poc tot
lo demés, escena per escena, ninot per ninot, llistó per llistó mentres el
delicat teixit de la seua pintura s’evaporava en purnes vives que giraven
al voltant de la bella fallera de suro i bromera.
La flama va alçar un braç i les va apartar d’una manotada. I ascendint
fins a casi tocar el seu rostre va vore que la seua dama començava a
plorar vapors del seu rostre. La flama va vore llavors que tota la base
de la seua amada havia segut pràcticament past del fòc. La fusta va
començar a cedir en un llastimer ganyit i la figura va iniciar una dansa
que l’arrastrava a caure. La flama alarmat, va allargar la seua mà i la va
subjectar de la cintura en delicadea.
La sentència estava llançada. El fòc va alvançar llentament recorrent
la seua esquena fins a alcançar els monyos de suro i bromera. La flama
va entrar en pànic i va voler apartar-se, pero era inútil. El dolor es reflectia
en els ulls de la bella fallera.
Una sensació de desassossec va fer assut dels cors dels assistents. Els
TINC EL
ENCÉS EN

compassos de “El Faller” resonaven una i una atra volta mentres centenars
d’espectadors contemplaven aquella dansa que el seu final tots coneixien.
Pero semblava que la bella fallera i la flama no.
Llavors va ocórrer lo inevitable. L’esquena de la fallera va terminar de
quebrar-se i va arrastrar el cos sobre lo que encara era reconeixible de la
seua falda i el rostre caigué mirant cap al públic.
Ningú es va atrevir a aplaudir per la caiguda de la falla. Ningú va parlar.
Ningú es va moure. Solament eren capaços de mirar els ulls de la fallera
que anaren desapareixent poc a poc raere del fòc.
La flama va mirar cap a avall i en contemplar els efectes de la seua ígnea
naturalea va entrar en còlera.
Va alçar els braços cap al cel nocturn de Valéncia i bramà en fúria.
Purnes enfurides varen brotar d’ell en totes direccions. El públic, acovardit
va començar a retirar-se per a buscar refugi. Els bombers tractaven de
dominar-li en valor. Pero la seua fúria semblava no conéixer llímits.
Un ganyit va sorgir en el silenci entre els restants de la falla. Un ganyit
envolt en fum que va ascendir ràpidament. La flama es va detindre en
la seua fúria i va contemplar eixa menuda voluta de fum blanc. I despuix
d’abocar una llàgrima sobre les brases de lo que moments abans havia
segut la falla, va expirar també un ganyit, transformant la seua ira en una
atra voluta de fum baix el poder de les mànegues que li rodejaven, i que
va ascendir en l’aire despuix de la primera.
Abdós volutes es varen fer una en un moment d’intimitat envolta en
l’obscuritat de la nit i es varen perdre de vista. Els espectadors varen quedar
durant uns minuts mirant les brases, les cendres de la seua falla. I durant
anys molts contarien que aquell any, varen tindre una falla tan bella, que
en la nit de Sant Josep, el mateix fòc es va enamorar d’ella, i que despuix
de devorar-la en flames, abdós es varen convertir en volutes de fum que
unides varen desaparéixer en la nit de la cremà per a sempre.
131
LLIBRET
2020

132

133

Processó de Sant Vicent
Elecció de President 2019 - 2020
Creu de Maig
Festa Rociera
134
ENCÉS EN
flama
TINC EL

Festa Rociera
Peregrinació a la Mare de Deu
Processó de la Mare de Deu
135
LLIBRET
2020

Besamans a la Mare de Deu
Nomenament de Falleres
Majors i President Infantil
136
ENCÉS EN
flama
TINC EL
Processó de la Mare de Deu
(Parroquia Sant Mauro)

Sant Joan
Fogueres d’Alacant
Nit de Sant Joan
LLIBRET
2020
137

Festes de Carolina Àlvarez
despedida i proclamació
138
ENCÉS EN
flama
TINC EL

Mig Any
139
LLIBRET
2020

140
ENCÉS EN
flama
TINC EL

preseleccions
141
LLIBRET
2020

Sopar Parchís
142
ENCÉS EN
flama
TINC EL
Halloween

presentació d’esbossos
LLIBRET
2020
143

e
Concurs de Tortilles
Concurs de Postres
144
ENCÉS EN
flama
TINC EL

exaltació falleres majors
LLIBRET
2020
145

146
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
147

playback
primer premi
148
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
149

150
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
151

agrupació
152
ENCÉS EN
flama
TINC EL
Homenaje a la Senyera

Gala d’Estandarts
LLIBRET
2020
153

balls regionals
154
ENCÉS EN
flama
TINC EL

premis
casal bernat i baldoví
LLIBRET
2020
155

federació
Premis Borumballa
156
ENCÉS EN
flama
TINC EL
Exposició de Maquetes

La Primera en la Frente
157
LLIBRET
2020

Sopar de Nadal
Una de Primera
Primera Ofrena
158
ENCÉS EN
flama
TINC EL

agrupació
Campeonat de Canut
Campeonat de Peixca
Campeonat de Petanca
Campeonat de Parchís Falles amigues
LLIBRET
2020
159

Camins a la Mar
Campeonat de Birles
160
ENCÉS EN
flama
TINC EL

Campeonat de Futbolí
Campeonat de Frontó
Campeonat de Pàdel
Sopar Falleres Majors
Entrants i eixints
161
LLIBRET
2020

Campeonat de Truc
Campeonat de Darts
Campeonat de Parchís
Falla Sants Just i Pastor
Sopar de Nadal
162
ENCÉS EN
flama
TINC EL
Sector Camins al Grau

infantils
Berenar Infantils Maig
Berenar Presentació
Representants Infantils
163
LLIBRET
2020

Sant Joan
Jornada Deportiva
Gulliver
164
ENCÉS EN
flama
TINC EL
Festival Internacional de Cinema
Infantil

LLIBRET
2020
165

Presentació d’Esbossos
Visita a la Falla Infantil
166
ENCÉS EN
flama
TINC EL

Inauguració del Belem
Nadalenques
167
LLIBRET
2020

El Barco del Nadal
Brindis Nadal
168
ENCÉS EN
flama
TINC EL
ExpoJove
Circo

agrupació infantils
Campeonat de Canut
Infantil
Concurs de Dibuix
Campeonat de Ping Pong
Infantil
Concurs de Castells d’Arena
Campeonat de Pic i Pala Infantil
169
LLIBRET
2020

Campeonat de Parchís
Infantil
Campeonat de Futbolí Infantil
Campeonat de Birles Infantil
Campeonat de Cultura
Valenciana
170
ENCÉS EN
flama
TINC EL
Concurs de Dicció
Berenar Falleres Majors Infantils i Presidents
Infantils Entrants i eixints

Concurs de Dibuix de JCF
j.c.f. infantils
¿Anem al cine?
s
171
LLIBRET
2020

PROGRAMA DE
festejos
DISSABTE 29 DE FEBRER
13:00 hrs. Presentació del Llibret 2020
de la nostra Falla.
14:00 hrs. Dinar d’Honor per als nostres
Abonats i Fallers d’Honor.
DUMENGE 1 DE MARÇ
12:30 hrs. Quint i tapa per a posterior
Dinar en el Casal.
16:30 hrs. Eixida cap a les Torres de
Serrans per a assistir a la Crida.
DILLUNS 2 DE MARÇ
21:00 hrs. Sopar en la falla per a a
continuació decorar la demarcació.
DIJOUS 5 DE MARÇ
20:00 hrs. Encés de llums de mans del
nostre Quadro d’Honor.
DISSABTE 7 DE MARÇ
17:30 hrs. Festival de Disfrassos.
21:00 hrs. Sopar de Pa i porta.
23:00 hrs. Playbacks Majors i
Discomovil.
172
TINC EL
ENCÉS EN

DUMENGE 8 DE MARÇ
12:30 hrs. Entrega de Recompenses
Infantils en el Casal.
14:30 hrs. Dinar
17:30 hrs. Entrega de Recompenses
Majors en el Hotel Eurostars Acteon.
DIMECRES 11 DE MARÇ
Montage i acondicionament de la
Carpa.
DIVENDRES 13 DE MARÇ
Montage i acondicionament de la
Carpa
Sopar.
DISSABTE 14 DE MARÇ
12:00 hrs. Paelles Infantils
14:30 hrs. Dinar
18:00 hrs. Recollida del nostre ninot
infantil
21:00 hrs. Sopar de la Plantà Infantil
patrocinat per VITAL TRES FORQUES en
posterior espectàcul per a la comissió
infantil, i una volta acabe Discomovil.
DUMENGE 15 DE MARÇ
8:00 hrs. Plantà de la Falla Infantil
Desdejuni
11:00 hrs. Unflables
13:00 hrs. Globotà
14:30 hrs. Dinar per a la Comissió
Infantil oferida pel Presi Iker Maroto
d’Haro
18:00 hrs. Recollida del nostre ninot
major
21:30 hrs. Sopar de la Plantà major,
que correrà a càrrec de la Falla.
LLIBRET
2020
173

DILLUNS 16 DE MARÇ
DIMARTS 17 DE MARÇ
8:00 hrs. Despertà. Posterior Almorzar
oferit pels nostres representants.
12:00 hrs. Passacarrer
14:00 hrs. Mascletà de Germans
Caballer
Arreplegada de Premis Infantils. Es
concretarà l’hora de concentració.
21:30 hrs. Gran Festival de Paelles. A
continuació Discomóvil en animació i
actuació de Jesús de Manuel.
8:00 hrs. Despertà. Posterior Almorzar.
10:30 hrs. Recollida de Premis majors
14:00 hrs. Mascletà de Germans
Caballer
14:15 hrs. Dinar típic d’Arròs en fesols i
naps.
17:30 hrs. Berenar per a la comissió
infantil oferida pels nostres
representants infantils Iker i Elena.
21:30 hrs. Sopar oferit per la nostra
Fallera Major Macarena per a la
comissió major.
00:00 hrs. Orquesta Azahara i verbena.
DIMECRES 18 DE MARÇ
8:00 hrs. Despertà i posterior almorzar.
12:00 hrs. Passacarrer
14:00 hrs. Mascletà de Germans
Caballer
21:00 hrs. Hora de concentració
per a acodir a l’Ofrena de Flors a la
nostra patrona la Mare de Deu dels
Desamparats.
Al regrés seguirem la festa.
174
TINC EL
ENCÉS EN

DIJOUS 19 DE MARÇ
8:00 hrs. Despertà i posterior almorzar.
11:30 hrs. Passacarrer i Missa en honor
del nostre patró Sant Josep en la
Parròquia de Sant Mauro.
14:00 hrs. Mascletà de Germans
Cavaller.
17:00 hrs. Playbacks infantils. En
finalisar Chocolatà infantil.
20:30 hrs. Acodirem a arreplegar als
nostres representants per a procedir a
la Cremà de la falla infantil.
22:00 hrs. Sopar de Pa i Porta.
I quan vingen els bombers, Cremà de
la Falla Gran.
AVÍS:
Es recorda l’obligatorietat de portar
el carnet de faller en tots els actes.
Si algun faller demana alguna cosa
en barra i no li demanen el seu
corresponent carnet preguem ho pose
en coneiximent lo abans possible als
vicepresidents.
Gràcies per la vostra colaboració.
175
LLIBRET
2020

176

ELS NOSTRES
177

178
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
179

180
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
181

182
TINC EL
ENCÉS EN

LLIBRET
2020
183

184
TINC EL
ENCÉS EN

LLIBRET
2020
185

186
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
187

188
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
189

190
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
191

192
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
193

194
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
195

196
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
197

198
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
199

200
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
201

202
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
203

204
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
205

206
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
207

208
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
209

210
ENCÉS EN
flama
TINC EL

LLIBRET
2020
211

212
ENCÉS EN
flama
TINC EL

¿Quieres vender o comprar un inmueble?
¡SOY TU MEJOR ALIADO!
¡LLÁMAME Y TE AYUDARÉ!
¡VALORACIÓN GRATUITA!
Jose Almudever
Asesor inmobiliario
Tel. 960 44 35 95 / 722 51 48 44
jose.almudever@inmopeople.es
www.inmopeople.es
C/Isabel la Católica 2, 1 (esq. C/Colón)
46004, Valencia
213
LLIBRET
2020

214
TINC EL
ENCÉS EN

DEL TURIA AL PUERTO, LA ESENCIA DE VALENCIA
SE ALOJA CON NOSOTROS
EUROSTARS
ACTEÓN
****
VALENCIA
Eurostars Acteón es un alojamiento a la medida de Valencia. Contemporáneo, con todo tipo de servicios y
prestaciones y con un ambiente acogedor y alegre que invita a disfrutar de una estancia sin preocupaciones.
La ubicación, entre los jardines del Turia, donde se ubica la Ciudad de las Artes y las Ciencias, y el Puerto y las
playas valencianas, es uno de los grandes atractivos del Eurostars Acteón.
Vicente Beltrán Grimal, 2 • Valencia 46023
LLIBRET
2020
215

216
TINC EL
ENCÉS EN

LLIBRET
2020
217

himne de valéncia
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
Tots a una veu germans vingau
Ya en el taller i en el camp remoregen
Càntics d’ amor, himnes de pau
¡¡Pas a la regió que avança en marcha triumfal!!
Per a tu la vega envia la riquea que atesora
I és la veu de l’aigua càntic d’alegria
acordat al ritme de guitarra mora.
Paladins de l’art t’ofrenen
ses victòries jagantines
i als teus peus sultana tos jardins estenen
un tapís de murta i de roses fines.
Brinden fruites dora(d)es, els paraïsos de les riberes.
Pengen les arraca(d)es baix les arca(d)es de les palmeres.
Sona la veu amada i en potentíssim vibrant resò.
Notes de nostra albada canten les glòries de la regió.
Valencians en peu alcem-se.
Que nostra veu, la llum salude, d’un sol novell.
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
Tots a una veu, germans vingau.
Ya en el taller i en el camp remoregen, càntics d’amor,
himnes de pau.
Flamege en l’aire, nostra Senyera. Glòria a la pàtria.
Vixca Valéncia.
¡¡Vixca!! ¡¡¡Vixca!!! ¡¡¡¡Vixca!!!!
218
TINC EL
ENCÉS EN
Lletra en valencià.
Normes Real Acadèmia de Cultura Valenciana RACV.

Un Nuevo Concepto
de grupo Inmobiliario
COLABORAMOS CON TODAS LAS INMOBILIARIAS
DE VALENCIA PARA VENDER TU CASA
DEPARTAMENTO
JURÍDICO
TRAMITACIÓN DE
HERENCIAS
FINANCIACIÓN
100%
120 OFICINAS
COLABORADORAS
REPORTAJE
FOTOGRÁFICO 3D
C/ Duque de Mandas, n.º 32 bajo, C.P. 46019, Valencia
Tel. 963 276 016 · info@grupohogares.es · www.grupohogares.es
219
LLIBRET
2020