La poesia trobadoresca - 4C
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
LA POESIA TROBADORESCA<br />
Grup <strong>4C</strong>: Denise Camero Sánchez<br />
Maria Granel Barba<br />
Sergi Saldaña Leal del Ojo<br />
Ariadna Tramunt Herreros<br />
Nom del prof.: Jordi Ramírez<br />
Assignatura: Català<br />
Escola: C. E. San Francisco<br />
Curs: 4t ESO<br />
Data:
Grup <strong>4C</strong>: Denise Camero, Maria Granel, Sergi Saldaña, Ariadna Tramunt<br />
LA POESIA TROBADORESCA<br />
ÍNDEX<br />
CONTEXT HISTÓRIC<br />
CONTEXT POLÍTIC<br />
ECONOMIC<br />
SOCIAL<br />
BÈL·LIC<br />
1 de Septembre de l’any 1150 (RAMON BERENGUER IV I PERONELLA D'ARAGÓ)<br />
1 de Març de l’any 1157 (ALFONS I EL CAST)<br />
11 de Octubre de l’any 1162<br />
2 de Febrer de l’any 1208<br />
12 de Septembre de l’any 1213 (Primer rei de la Corona<br />
d'Aragó)<br />
Català 4r ESO 2017/2018 Professor: Jordi Ramírez C.E.San Francisco
Grup <strong>4C</strong>: Denise Camero, Maria Granel, Sergi Saldaña, Ariadna Tramunt<br />
LA POESIA TROBADORESCA<br />
LITERATURA<br />
Des de mitjans del segle XIV i fins a finals del segle XV, Catalunya va ser una etapa de crisi i<br />
agitacions socials que li van fer perdre la seva hegemonia en el si de la Corona d’Aragó i en el<br />
context del Mediterrani occidental.<br />
1. CONTEXT HISTÒRIC<br />
1.1. CONTEXT POLÍTIC<br />
<strong>La</strong> situació política a la baixa edat mitjana és la següent:<br />
Els francesos dominen la Catalunya Vella després de fer fora als visigots i bàrbars que<br />
antigament dominaven les terres de Catalunya, avanç anomenada “Tarraconense”.<br />
Aquest francs van dividir Catalunya en sis comptats: Pallars,<br />
Ribagorça, Urgell i Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i<br />
Barcelona. Per cada una d’aquests comptats hi havia un compte,<br />
normalment un membre de l’aristocracia franca.<br />
S. XI El comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, s’imposa per<br />
damunt de la resta de comtats.<br />
Per a aconseguir el comtat de Provença contraeix matrimoni amb<br />
Dulce de Provença.<br />
Ramon Berenguer IV (fill de Ramon Berenguer III) conquereix<br />
alguns comtats occitans. A més, hereta la corona d’Aragó en<br />
casar-se amb Peronella d’Aragó.<br />
Català 4r ESO 2017/2018 Professor: Jordi Ramírez C.E.San Francisco
Grup <strong>4C</strong>: Denise Camero, Maria Granel, Sergi Saldaña, Ariadna Tramunt<br />
LA POESIA TROBADORESCA<br />
1.2. ECONÒMIC<br />
Els elements que van caracteritzar la crisi de la baixa edat mitjana a Catalunya van ser:<br />
1. <strong>La</strong> davallada demogràfica: Des de mitjans del segle XIV<br />
fins a finals del segle XV, Catalunya va patir una etapa de<br />
crisis i agitacions socials que li van fer perdre el predomini<br />
en el sí de la corona d’Aragó. L’inici de la crisi va<br />
començar l’any 1333, anomenat ‘Lo mal any primer’, quan<br />
una mala collita de blat va provocar una pujada dels<br />
preus i de la fam.<br />
Amb l’aparició de la pesta negra Catalunya va<br />
experimentar una gran mortaldat,entre els sectors de les<br />
ciutats i els pagesos pobres. El nombre d’habitants es va reduir en una tercera part.<br />
<strong>La</strong> pesta negra era una malaltia molt contagiosa, mortal i no hi havia remei, es<br />
manifestava de dues maneres:<br />
- Pesta bubònica: Tenia un 80% de mortalitat<br />
- Pesta pulmonar: Tenia un 100% de mortalitat<br />
2. <strong>La</strong> crisi al camp: Durant els segles XIII i a primers del segle XIV, el<br />
camp va estar molt poblat. A Catalunya vella es conreava qualsevol terreny,<br />
gracies a aquesta agricultura la producció es va mantenir abundant i estable.<br />
Al segle XIV i XV, la crisi va incidir sobre l’economia i va provocar Catalunya<br />
la crisis Agrícola i els conflictes socials. <strong>La</strong> pressió que provocava els senyor<br />
cap als pagesos, va impulsar l’emigració cap a les ciutats.<br />
3. <strong>La</strong> crisi a la ciutat: Les dificultats econòmiques que va travessar<br />
Catalunya durant el segle XV, van ser conflictes socials com el de la<br />
busca i biga a Barcelona. <strong>La</strong> busca representava els que es<br />
dedicaven a l’exportació, dels artesans i dels menestrals del gremis.<br />
Controlava el govern municipal per fer complir els privilegis, les<br />
llibertats i els costums de Barcelona. <strong>La</strong> Biga representava els<br />
interessos de les ciutats honrats i dels mercaders dedicats a<br />
d’importació d’espècies i blat. Controlava el poder municipal. <strong>La</strong> crisi<br />
es va manifestar a les ciutats amb més retard que al camp<br />
Català 4r ESO 2017/2018 Professor: Jordi Ramírez C.E.San Francisco
Grup <strong>4C</strong>: Denise Camero, Maria Granel, Sergi Saldaña, Ariadna Tramunt<br />
LA POESIA TROBADORESCA<br />
4. <strong>La</strong> caiguda del comerç i la fallida de les finances: L’activitat econòmica es va mantenir<br />
en un bon nivell fins a l’any 1430. Els mercaders catalans van ser desplaçats pels<br />
genovesos en els mercats Andalusos. Hi va haver una substitució de la presència<br />
catalana en les costes atlàntiques d’Àfrica per part de castellans i portuguesos, causant<br />
una greu pèrdua a l’economia catalana. També va produir-se un endarreriment tècnic<br />
del comerç català.<br />
1.3. SOCIAL<br />
Els clergues tendiren a difondre la teoria que la societat estava dividida en tres grup:<br />
En primer lloc estava el rei i la seva<br />
familia. A sota d’aquest es troba la<br />
noblesa, dividia en alta noblesa<br />
formada per l’alt clergat i la noblesa<br />
de la cort i la baixa noblesa formada<br />
per els monjos, els caballers. Per el<br />
últim es troven els pagesos i els<br />
esclaus.<br />
<strong>La</strong> societat excloïa els artesans, els mercaders i els habitants de la ciutat perquè la seva<br />
importància era encara escassa i hi havia la convicció que la riquesa provenia de la terra.<br />
Arrel d’aquesta expulsió, desde del començament de l’Edat Mitjana, van haver revoltes els uns<br />
contra els altres.<br />
A la baixa Edat Mitjana, van haver revoltes dels pagesos contra els senyors. Els reis europeus<br />
estaven acompanyats pels nobles i els caballers, que els ajudaven dintre de les guerres. Les<br />
diverses ciutats i els reis es van aliar contra les ambicions dels senyors feudals, encara que les<br />
grans ciutats estaven lliures de feudalisme.<br />
EL FEUDALISME<br />
Entre els segles VIII i X, a l’Europa occidental cristiana es va consolidar un sistema econòmic i<br />
polític heterogeni que pels seus trets comuns en l’economia i la societat denominem feudal.<br />
El feudalisme es va caracteritzar per l’existència d’infinitat de petits grup de persones<br />
autosuficients que vivien del producte del treball de les famílies camperoles, que constituïen la<br />
majoria de la població.<br />
Les relacions de poder s’establien a partir de les persones febles respecte a les fortes. Els forts<br />
oferien protecció a canvi de que els febles donin obediència i fidelitat.<br />
Per controlar tot això existien monarquies feudals. Aquestes eren febles perquè un sistema<br />
d’organització social tan grans no podia haver una centralització política, ja que la sobirania<br />
s’exercia en múltiples cèl·lules de poder pràcticament autònomes.<br />
Català 4r ESO 2017/2018 Professor: Jordi Ramírez C.E.San Francisco
Grup <strong>4C</strong>: Denise Camero, Maria Granel, Sergi Saldaña, Ariadna Tramunt<br />
LA POESIA TROBADORESCA<br />
1.4. BÈL·LIC<br />
1 de Septembre de l’any 1150 (RAMON BERENGUER IV I PERONELLA D'ARAGÓ)<br />
El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires es va celebrar, segons l'historiador<br />
Antonio Ubieto, l'agost del 1150 a Lleida.<br />
31 de Desembre de l’any 1229 (CONQUESTA DE MALLORCA)<br />
<strong>La</strong> croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a<br />
conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca,<br />
l'esclavització de la població andalusí autòctona.<br />
22 de Septembre de l’any 1232<br />
(CONQUESTA DE VALÈNCIA)<br />
<strong>La</strong> Corona d'Aragó va ser aconseguida la conquesta de gran<br />
part del que seria el Regne de València. Davant l'èxit<br />
aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell<br />
particular per nobles aragonesos, que van comportar la<br />
presa de Morella per Blasco I d'Alagón el 1232.<br />
30 d’Agost de l’any 1282 (CONQUESTA A SICÍLIA)<br />
Pere II el Gran va desembarcar a Tràpena (Trapani, en italià), i va iniciar una campanya<br />
de conquesta que va acabar el 2 d’octubre, quan els catalans van derrotar el que<br />
s’havia fet fort a Messina.<br />
5 de Gener de l’any 1287 (CONQUESTA DE MENORCA)<br />
<strong>La</strong> Conquesta de Menorca és el nom amb què és coneguda la invasió catalanoaragonesa de<br />
l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades duta a terme en el marc de la campanya<br />
militar de Confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.<br />
8 d’Agost de l’any 1335 (CONQUESTA DE EIVISSA)<br />
A partir de la conquesta de Mayuqa pels cristians el 1229, Eivissa primer i, més tard, Menorca,<br />
recolliran l’herència islàmica de Mallorca com petites nacions independents en les lluites contra<br />
l’afany expansionista de la corona catalanoaragonesa.<br />
Català 4r ESO 2017/2018 Professor: Jordi Ramírez C.E.San Francisco
Grup <strong>4C</strong>: Denise Camero, Maria Granel, Sergi Saldaña, Ariadna Tramunt<br />
LA POESIA TROBADORESCA<br />
27 de Febrer de l’any 1442 (CONQUESTA DE NÀPOLS)<br />
<strong>La</strong> Conquesta del Regne de Nàpols van ser les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442<br />
que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.<br />
Català 4r ESO 2017/2018 Professor: Jordi Ramírez C.E.San Francisco
Grup <strong>4C</strong>: Denise Camero, Maria Granel, Sergi Saldaña, Ariadna Tramunt<br />
LA POESIA TROBADORESCA<br />
TROBADORS CATALANS MÉS DESTACATS<br />
●<br />
●<br />
●<br />
Guillem de Berguedà (1138-1192). Va compondre, bàsicament, cançons de temàtica<br />
amorosa i sirventesos.<br />
Cerverí de Girona (1259-1285). Va compondre cançons amoroses, pastorel·les…<br />
Guillem de Cabestany (final del segle XII i principi del segle XIII): trobador cèlebre<br />
per les seves cançons amoroses en estil senzill (trobar lleu) i per la llegenda del cor<br />
menjat.<br />
Català 4r ESO 2017/2018 Professor: Jordi Ramírez C.E.San Francisco
Grup <strong>4C</strong>: Denise Camero, Maria Granel, Sergi Saldaña, Ariadna Tramunt<br />
LA POESIA TROBADORESCA<br />
FONTS D’INFORMACIÓ<br />
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/10/la-crisi-de-la-baixa-edat-mitjana/<br />
http://montse.quintasoft.net/2ESO/diapos/baixa_emitjana.pdf<br />
https://es.slideshare.net/Esclarmonda/la-<strong>poesia</strong>-<strong>trobadoresca</strong>-3171702<br />
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/20/catalunya-i-la-crisi-de-la-baixa-edat-mi<br />
tjana/<br />
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/21/la-davallada-demografica-de-la-catalu<br />
nya-medieval/<br />
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/21/la-crisi-de-la-baixa-edat-mitjana-al-ca<br />
mp-el-conflicte-remenca/<br />
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/21/la-crisi-a-la-ciutat-la-busca-i-la-biga/<br />
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/21/la-caiguda-del-comerc-i-la-fallida-de-le<br />
s-finances/<br />
Català 4r ESO 2017/2018 Professor: Jordi Ramírez C.E.San Francisco