1. El Cinema

No fou fins al 1927 que es realitzà el primer film sonor
de la historia: El cantant de Jazz. En molts casos la
projecció d’imatges s’acompanyava de música en viu o
d’un gramòfon.
La lenta integració del so respongué a raons
econòmiques. No fou fins que Warner Bros, per mirar
de superar problemes financers provà de buscar
quelcom de nou: la sonorització dels films. A partir del
1927, tota la indústria cinematogràfica es convertí en
sonora.
Amb l’arribada de la televisió als anys 50, el cinema
ha de buscar nous procediments per a afrontar la
competència. El 1952 ja es fan gravacions
tridimensionals per a ser visionades amb ulleres
polaritzades.
També a la dècada dels cinquanta, la productora
MetroGM va presentar el sistema Cinegrama, que
consistia en filmar amb tres càmeres sincronitzades i
projectar per mitjà de tres projectors treballant en
igual sincronia. El so era estereofònic. El cinegrama
presentava el,problema de que la imatge projectada
contenia dues línies on s’unien els tres panells.
Degut al seu elevat cost, aquest sistema s’abandona
el 1963.
El 1953 la FOX presenta el sistema Cinemascope,
caracteritzat per l’ús d’imatges àmplies en les preses
de filmació, assolides al comprimir una imatge
normal dintre del quadre estàndard de 35mm, per a
després descomprimir-les durant la projecció. Les
pantalles permetia eliminar certes distorsions
pròpies del sistema en els seus començaments. La
primera pel·lícula rodada en Cinemascope va ser La
túnica sagrada, produïda per la 20th Century.
El 1967 a l’Exposició Universal de Montréal, es
presenta el sistema IMAX, que ha donat lloc a
l’aparició de cinemes monumentals en les principals
ciutats del món. El 1976 apareix l’Omnimax i el 1986,
a l’Expo de Vancouver, arriba l’IMAX 3D. La primera
pel·lícula projectada en IMAX 3D va ser Space
Station, encara que el verdader boom comercial en
3D va ser The Polar Express.
A partir de llavors hem viscut en una espiral contínua
d’estrenes de cinema en 3D, amb les pel·lícules
d’animació com a principals protagonistes.