1. El Cinema
Primera Part
Primera Part
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
PRIMERA PART
Abans no aparegués el cinema com a tal, s'havien<br />
provat molts sistemes per jugar amb les imatges i<br />
llums com els miralls, les ombres xineses o la<br />
llanterna màgica.<br />
Una de les fórmules més reeixides foren les<br />
fantasmagories, projeccions a través de la llanterna<br />
màgica. <strong>El</strong> seu propòsit era espantar els assitents,<br />
sense l'ambientació que s'afegia al espectacle, la<br />
suggestió del públic no hagués tingut tanta forç, i<br />
per tant no hagués tingut tant èxit.<br />
<strong>El</strong> 1824 el metge anglès Peter Mark Roget, planteja<br />
el principi de la persistència retiniana, segons el qual<br />
l’ull té la capacitat de guardar l’última imatge que li<br />
arriba, fent que un objecte sigui percebut fins i tot<br />
quan ja no hi és.<br />
Les fantasmagories més conegudes van ser les de<br />
Étiènne Gaspar Robert, celebrades a l’interior d’un<br />
convent parisenc. Per arribar al claustre on es duia a<br />
terme l’exhibició, a més de pagar alguns francs, el<br />
públic havia de travessar catacumbes i a més durant<br />
l’espectacle afegia fum d’olors i colors.<br />
Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment<br />
d’éssers vius. <strong>El</strong> 1872, va ser contractat per Leland<br />
Standford, per demostrar que el cavall quan galopa<br />
aixeca les quatre potes. Muybridge va ubicar 12<br />
càmeres al llarg de la pista. A l’obturador de<br />
cadascuna d’elles va enganxar una corda que<br />
creuava la pista, que seria tallada pel cavall, obtenint<br />
aixi fotografies en seqüència de diferents moments<br />
del galop.
S’inventaren diferents aparells simuladors del moviment<br />
a partir del fenomen de la persistència, les anomenades<br />
joguines òptiques.<br />
- Traumàtrop<br />
- Fenaquistocopi<br />
- Zootrop
Les pel·lícules han evolucionat gradualment<br />
des de les fires ambulants fins a les<br />
modernes sales de projeccions. I han passat<br />
de ser una atracció curiosa a esdevenir un<br />
mitjà de comunicació de masses.<br />
A William K. Dickson se li atribueix la invenció<br />
d’un tipus de banda de cel·luloide que pot<br />
contenir una seqüència d’imatges, tot sent la<br />
base d’un mètode de fotografiar i projectar<br />
imatges que es mouen.
L’Exposició Universal de Chicago, celebrada el<br />
1983, va ser el lloc escollit per l’inventor nordamericà<br />
Thomas Alba Edison per presentar en públic<br />
dues invencions basades en els descobriments de<br />
Dickson:<br />
- <strong>El</strong> kinetograph, primera càmera en captar imatges<br />
en moviment.<br />
- <strong>El</strong> kinetoscope, tenia forma d’armari dins el qual<br />
una pel·lícula de cel·luloide, alimentada per un<br />
motor elèctric, girava en bucle continu.<br />
Les sales de kinetoscope van arribar a Europa, però<br />
Edison no va patentar aquestes invencions a l’altre<br />
costat de l’Atlàntic, ja que es confiava en els<br />
precursors i innovadors britànics i europeus. Això va<br />
permetre que es desenvolupessin imitacions com ara<br />
la càmera ideada per Rover William Paul, un fabricant<br />
de productes elèctrics i científic anglès.<br />
Paul va inventar un projector de pel·lícules. La primers exposició pública va ser el 1985. Alhora a<br />
França, Auguste i Louis Lumière havien inventat el cinematògraf, un aparell portàtil amb una triple<br />
funcionalitat: càmera, impressora i projector.<br />
Entre les primeres pel·lícules Lumière, que no sobrepassen el minut de durada, hi ha clàssics com<br />
ara L’arribada d’un tren a l’estació o la Sortida dels treballadors de la fàbrica Lumière, la primera<br />
pel·lícula que va ser projectada comercialment al públic.<br />
<strong>El</strong> 1910 Charles Pathé patenta el projector Pathé, primer aparell amb motor per a la projecció, amb<br />
creu de Malta de 4 aspes i corrent continua. Com Edison, Pathé serà un dels primers promotors de la<br />
gran indústria cinematogràfica.
No fou fins al 1927 que es realitzà el primer film sonor<br />
de la historia: <strong>El</strong> cantant de Jazz. En molts casos la<br />
projecció d’imatges s’acompanyava de música en viu o<br />
d’un gramòfon.<br />
La lenta integració del so respongué a raons<br />
econòmiques. No fou fins que Warner Bros, per mirar<br />
de superar problemes financers provà de buscar<br />
quelcom de nou: la sonorització dels films. A partir del<br />
1927, tota la indústria cinematogràfica es convertí en<br />
sonora.<br />
Amb l’arribada de la televisió als anys 50, el cinema<br />
ha de buscar nous procediments per a afrontar la<br />
competència. <strong>El</strong> 1952 ja es fan gravacions<br />
tridimensionals per a ser visionades amb ulleres<br />
polaritzades.<br />
També a la dècada dels cinquanta, la productora<br />
MetroGM va presentar el sistema Cinegrama, que<br />
consistia en filmar amb tres càmeres sincronitzades i<br />
projectar per mitjà de tres projectors treballant en<br />
igual sincronia. <strong>El</strong> so era estereofònic. <strong>El</strong> cinegrama<br />
presentava el,problema de que la imatge projectada<br />
contenia dues línies on s’unien els tres panells.<br />
Degut al seu elevat cost, aquest sistema s’abandona<br />
el 1963.<br />
<strong>El</strong> 1953 la FOX presenta el sistema <strong>Cinema</strong>scope,<br />
caracteritzat per l’ús d’imatges àmplies en les preses<br />
de filmació, assolides al comprimir una imatge<br />
normal dintre del quadre estàndard de 35mm, per a<br />
després descomprimir-les durant la projecció. Les<br />
pantalles permetia eliminar certes distorsions<br />
pròpies del sistema en els seus començaments. La<br />
primera pel·lícula rodada en <strong>Cinema</strong>scope va ser La<br />
túnica sagrada, produïda per la 20th Century.<br />
<strong>El</strong> 1967 a l’Exposició Universal de Montréal, es<br />
presenta el sistema IMAX, que ha donat lloc a<br />
l’aparició de cinemes monumentals en les principals<br />
ciutats del món. <strong>El</strong> 1976 apareix l’Omnimax i el 1986,<br />
a l’Expo de Vancouver, arriba l’IMAX 3D. La primera<br />
pel·lícula projectada en IMAX 3D va ser Space<br />
Station, encara que el verdader boom comercial en<br />
3D va ser The Polar Express.<br />
A partir de llavors hem viscut en una espiral contínua<br />
d’estrenes de cinema en 3D, amb les pel·lícules<br />
d’animació com a principals protagonistes.
#ProtectTransKids
Tot relat de ficció audiovisual ens parla d’alguna cosa, aborda una temàtica o una<br />
problemàtica concreta. L’argument determina el contingut essencial i resumit d’una<br />
narració ja es tracti d’un llibre, una pel·lícula o un telefilm.<br />
Aquí teniu alguns exemples per a entendre a què ens referim quan parlem<br />
d’argument.<br />
Moltes pel·lícules d’aventura es construeixen a partir<br />
d’un argument semblant. L’heroi clàssic de les<br />
narracions d'aventures es desplaça en el temps i<br />
l’espai per acomplir una missió sublim a la que<br />
dedicarà una despesa il·limitada d’energia.<br />
Un altre argument vindria definit per l’aventura<br />
itinerant d’algú que ha abandonat la seva llarg i<br />
intenta retornar. Aquest retorn ve determinat pel<br />
drama que representa una comunitat que s’ha<br />
modificat durant la seva absència.
Un altre dels argumnets comuns en el cinema és el<br />
que s’estructura al voltant d’una comunitat, d’un grup<br />
humà que s’enfronta a una experiència de canvi que<br />
és traumàtica però també alliberadora.<br />
Aquest personatge que apareix pot esdevenir el<br />
salvador o el defensor, una espècie d’heroi messiànic.<br />
Narra la intromissió d’uns éssers malignes en una<br />
comunitat. L’argument es desenvolupa a partir de<br />
l’aparició d’aquest, els efectes i les reaccions dels seus<br />
actes envers la comunitat, la presa de desicions<br />
d’aquesta per a afrontar el problema i la resolució<br />
final.
<strong>El</strong> desenvolupament del conflicte segueix<br />
normalment paràmetres semblants: l’amor prohibit<br />
provoca un seguit de trobades secretes entre els<br />
amants que es desenvolupen paral·lelament a les<br />
topades amb els agents externs contraris a la seva<br />
desició.<br />
Moltes estructures argumentals prenen com a eix<br />
conductor el viatge. Les circumstàncies del viatge i les<br />
situacions tràgiques que se succeeixen, posen al límit<br />
les reaccions i relacions entre els diferents passatgers,<br />
personatges que, d’alguna manera, ens il·lustren<br />
En molts casos es repeteixen uns mateixos arquetips, que per convenció se’ls ha atribuït uns valors i unes<br />
característiques determinades. <strong>El</strong>s herois i les heroïnes que apareixen en les produccions audiovisuals solen<br />
funcionar a través d’arquetips o models estàndards adaptats a diferents situacions.<br />
Molts d’aquests herois tenen l’origen en relats mítics i llegendaris i han estat posteriorment adaptats en<br />
d’altres contextos per a protagonitzar pel·lícules i sèries de televisió. En molts casos se’ls situa per damunt<br />
dels altres. Són admirats i constitueixen a l’eix de l’acció i de les desicions que es prenen. Aquesta i d’altres<br />
estratègies provoquen que el públic s’identifiquin amb l’heroi i que aquest personatge esdevingui un<br />
model a seguir.