BarretPicat-199

Racó verd
57
darrers anys s’hi ha cultivat força
hectàrees d’ordi i blat.
El botxí ha patit una regressió del
50% de la població catalana als
darrers anys, passant d’estatus de
vulnerable a en perill. Personalment
aquesta any només he pogut observar
3 individus en zones de secà,
quan l’any passat era habitual en la
partida del Barret Picat.
Mentre les poblacions de gralla han
disminuït a tot Espanya, a Catalunya
es mantenen estables els darrers
10 anys, compensant la disminució
a la zona prelitoral amb l’increment
a la plana de Lleida. Per tant se l’hi
manté la categoria de preocupació
menor. És habitual observar-la per
damunt de Linyola, en estols volant
cap al dormidor de l’Estany d’Ivars,
sobretot a l’hivern. Cria als secans
de Lleida.
El mussol comú també es classifica
com a preocupació menor, aparentment
sense regressió. A les zones
de secà s’observa fàcilment, criant
en cabanes i piles de pedres.
Tot i això, abans s’observava en
major nombre a la nostra vila, on han
desaparegut algunes parelles reproductores
a causa de la desaparició
de les cabanes on feien el niu. És
una pena perdre un bon aliat en la
lluita contra els ratolins i talps.
Tot i que de la tórtora comú no s’observa
regressió als darrers 10 anys,
mantenint-se com a preocupació
menor, si que enguany ha estat molt
més difícil d’observar, quedant més
restringides a les àrees habituals de
cria (mosaics de secans amb boscos
esclarissats, brolles i garrigues).
Finalment, comentar el cas de la perdiu
roja. Tot i que aquesta espècie no
s’observa regressió ni a nivell d’Espanya
ni a Catalunya, on se li manté
l’estatut de preocupació menor, cal
mencionar que moltes d’aquestes
poblacions es mantenen a partir
d’alliberaments anuals per a la caça.
Aquesta pràctica és molt agressiva
en alguns cotos, doncs a banda de
no deixar suficient temps entre l’alliberament
i l’inici de la caça, es sol
caçar tots aquests individus. Així no
es pot establir una població reproductora,
que reduiria la dependència
dels alliberament anuals i només
caldria fer-ne reforços. A les zones
de secà, en canvi, és fàcil observar
mascles cantant i famílies amb pollets
durant l’època reproductora, tot
i que amb un lleuger descens de les
citacions i, fins i tot, desapareixent en
alguns sectors on s’ha implantat la
concentració parcel·lària.
En conclusió, de les espècies d’ambients
agrícoles que s’ha detectat
una major preocupació a nivell
d’Espanya, només el botxí ha petit
un descens preocupant tant a Catalunya
com a nivell local. De la resta
d’espècies, a nivell local preocupa el
descens de les poblacions de mussol
comú i guatlla, mentre s’hauria de
realitzar canvis en la gestió cinegètica
de la perdiu roja. La calàndria i
la tallareta cuallarga no s’han tractat
al ser absents al nostre terme, la primera
la trobem a les zones de secà,
sobretot a Belianes, i la segona en
brolles i matolls entre els 200 i 1.400
m d’altitud.