54 Literatura De Sas els mirà amb un lleuger somriure. Potser no era prou conscient que aquells dos homes s’havien estimat més ajudar–lo a ell que tenir una fortuna que els hagués permès viure com a reis la resta de les seves vides. Potser no era prou conscient que els seus companys valoraven molt més les persones i l’amistat que no pas els diners. Potser no era prou conscient que ell, d’haver estat en el seu lloc, potser no hagués actuat de la mateixa manera. –Com et trobes, germà? –li preguntà el de Torralba. –Bé, bastant adolorit, però bé. –T’has fet un bon trep al front! –observà el vell monjo. –Sí, però sembla que ja ha parat de sagnar! –Bé, doncs, hem de continuar! Blai, ajuda’m a pujar al germà Francesc a la mula... –Demanà el Climent– Hem d’arribar a la Pobla de Bellaguarda 1 abans que surti el sol. * * * Per prudència, tal i com els havia recomanat el Prior, van evitar el poble d’Ulldemolins. A mesura que s’allunyaven d’aquesta localitat es sentien més segurs, més tranquils. Ara gairebé ja no plovia i una mitja lluna creixent espiava, de tant en tant, pels forats –cada cop més generosos– que començaven a obrir– se per entre la negror dels núvols . “La tempesta ens ha complicat el viatge, però també ens ha protegit de mals encontres” – reflexionava silenciós el Francesc De Sas. El monjo de més edat se li apropà mentre que ara era el Blai qui encapçalava el grup, concentrat, com sempre, en les seves interminables oracions. –Germà– li digué el Climent – el Blai i jo ja som grans i no crec que tornem mai per aquestes contrades. Sempre portarem el Montsant i la nostra cartoixa al cor, però, a hores d’ara, hi ha massa gent que no ens vol cap bé... –El monjo va fer un llarg sospir i continuà: –Nosaltres no necessitem gran cosa per a viure i ben segur que amb els diners que ara portem ja en tindrem prou per estar tranquils els anys que ens queden en aquest món. Tu, en canvi, encara ets jove, i la vida –ja ho has pogut veure– pot donar molts tombs... Vull dir que si mai et veus necessitat, no dubtis de venir a buscar el “tresor”... –Però, però... si ni sé on l’heu amagat! –exclamà confós el Francesc. Recorda el nostre lema, germà, i el trobaràs: “La creu roman mentre la Terra gira” 2 –digué el vell monjo– pensa que érem a prop de les Cadolles Fondes i només et cal buscar bé al peu de la creu... –Creu? Quina creu? – preguntà, al cap d’uns instants, el ferit. Però el Climent ja s’havia apropat al Blai, s’havia afegit als seus resos i no escoltà la pregunta. * * * Res més se’n sap d’aquells tres monjos que, en una nit de forta tempesta, van creuar el Montsant fugint de la Cartoixa d’Escaladei. Hi ha qui diu que mai més van tornar al Congost de Fra Guerau. També hi ha veus que insisteixen en afirmar que, passats alguns anys, un empobrit Francesc De Sas, va ser vist prop de les cadolles, febril i enfollit, cercant un tresor que mai no va poder trobar. Fins i tot algú va arribar a assegurar que, en les nits de tempesta i en l’esmentat congost, es pot veure l’espectre d’un monjo buscant amb desesperació el tresor dels cartoixans, com si en aquell afer hi hagués en joc la salvació de la seva ànima. 1) La localitat de Bellaguarda ha vist variar el seu nom al llarg de la història: La Pobla (o pobleta) de Bellaguarda o La Pobla (o pobleta) de la Granadella en són bons exemples. 2) El lema dels cartoixans era :”Stat crux dum volvitur orbis” (La creu roman mentre la terra gira). Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció. Pressupostos sense compromís, vine i informa’t. C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA Tel. 657 27 46 36 www.santimotor.com barret picat AGOST 2013
arret picat AGOST 2013 55