BarretPicat-199

54
Literatura
De Sas els mirà amb un lleuger somriure.
Potser no era prou conscient
que aquells dos homes s’havien
estimat més ajudar–lo a ell que tenir
una fortuna que els hagués permès
viure com a reis la resta de les seves
vides. Potser no era prou conscient
que els seus companys valoraven
molt més les persones i l’amistat que
no pas els diners. Potser no era prou
conscient que ell, d’haver estat en el
seu lloc, potser no hagués actuat de
la mateixa manera.
–Com et trobes, germà? –li preguntà
el de Torralba.
–Bé, bastant adolorit, però bé.
–T’has fet un bon trep al front! –observà
el vell monjo.
–Sí, però sembla que ja ha parat de
sagnar!
–Bé, doncs, hem de continuar! Blai,
ajuda’m a pujar al germà Francesc a
la mula... –Demanà el Climent– Hem
d’arribar a la Pobla de Bellaguarda 1
abans que surti el sol.
* * *
Per prudència, tal i com els havia
recomanat el Prior, van evitar el
poble d’Ulldemolins. A mesura que
s’allunyaven d’aquesta localitat es
sentien més segurs, més tranquils.
Ara gairebé ja no plovia i una mitja
lluna creixent espiava, de tant en
tant, pels forats –cada cop més generosos–
que començaven a obrir–
se per entre la negror dels núvols .
“La tempesta ens ha complicat el
viatge, però també ens ha protegit
de mals encontres” – reflexionava
silenciós el Francesc De Sas.
El monjo de més edat se li apropà
mentre que ara era el Blai qui encapçalava
el grup, concentrat, com
sempre, en les seves interminables
oracions.
–Germà– li digué el Climent – el Blai i
jo ja som grans i no crec que tornem
mai per aquestes contrades. Sempre
portarem el Montsant i la nostra
cartoixa al cor, però, a hores d’ara,
hi ha massa gent que no ens vol cap
bé... –El monjo va fer un llarg sospir i
continuà: –Nosaltres no necessitem
gran cosa per a viure i ben segur
que amb els diners que ara portem
ja en tindrem prou per estar tranquils
els anys que ens queden en aquest
món. Tu, en canvi, encara ets jove, i
la vida –ja ho has pogut veure– pot
donar molts tombs... Vull dir que si
mai et veus necessitat, no dubtis de
venir a buscar el “tresor”...
–Però, però... si ni sé on l’heu amagat!
–exclamà confós el Francesc.
Recorda el nostre lema, germà, i el
trobaràs: “La creu roman mentre la
Terra gira” 2 –digué el vell monjo–
pensa que érem a prop de les Cadolles
Fondes i només et cal buscar
bé al peu de la creu...
–Creu? Quina creu? – preguntà, al
cap d’uns instants, el ferit.
Però el Climent ja s’havia apropat al
Blai, s’havia afegit als seus resos i
no escoltà la pregunta.
* * *
Res més se’n sap d’aquells tres monjos
que, en una nit de forta tempesta,
van creuar el Montsant fugint de la
Cartoixa d’Escaladei.
Hi ha qui diu que mai més van tornar
al Congost de Fra Guerau. També hi
ha veus que insisteixen en afirmar
que, passats alguns anys, un empobrit
Francesc De Sas, va ser vist
prop de les cadolles, febril i enfollit,
cercant un tresor que mai no va
poder trobar.
Fins i tot algú va arribar a assegurar
que, en les nits de tempesta i en
l’esmentat congost, es pot veure
l’espectre d’un monjo buscant amb
desesperació el tresor dels cartoixans,
com si en aquell afer hi hagués
en joc la salvació de la seva ànima.
1) La localitat de Bellaguarda ha vist variar el seu nom al llarg de la història: La Pobla (o pobleta) de Bellaguarda o La Pobla (o
pobleta) de la Granadella en són bons exemples.
2) El lema dels cartoixans era :”Stat crux dum volvitur orbis” (La creu roman mentre la terra gira).
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com
barret picat AGOST 2013