You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
44<br />
conte<br />
Literatura<br />
La dama de la Font Vella<br />
Joan Gesé<br />
Dedicat a les nenes Bruna i Ada Solsona Trepat<br />
L’ADOPCIÓ<br />
Fa moltíssims anys, tants, que el pas<br />
del temps, n’ha esborrat el record<br />
que en podia quedar de l’origen de<br />
la restaurada Font Vella de Linyola.<br />
Era una masia senyorial, la que aixecava<br />
els seus torricons i el seu aire<br />
distingit, en el lloc on ara hi canten les<br />
granotes sota l’aigua verda que protegeix<br />
la petita paret que la circumda.<br />
Dins de les seves estances hi passejava<br />
la seva rica opulència un<br />
matrimoni de mitjana edat, a la que la<br />
providència no els havia correspost<br />
amb la descendència natural que<br />
tota família desitja. Així que passava<br />
el temps, la senyora Elionor i el<br />
senyor Laureà, es varen començar a<br />
preocupar per a quines mans aniria<br />
a parar la seva fortuna, quan ells<br />
deixessin d’existir.<br />
–Ho podríem deixar a l’església, deia<br />
la senyora Elionor.<br />
–No! Jo crec que seria més just<br />
deixar-ho a l’hospital! replicava el<br />
seu marit.<br />
Així passaren dies, sense posar-se<br />
d’acord fins que una nit una decisió<br />
els va avenir a tots dos.<br />
–Anirem a la casa de la caritat i adoptarem<br />
un nen, el farem hereu i així<br />
la nostra hisenda tindrà continuïtat.<br />
La mare superiora els anava acompanyant<br />
per les estances de l’entitat<br />
d’acollida fent-los-hi l’explicació<br />
del poc o molt que sabia de cada<br />
infant que allí residia. Després de<br />
passar-se molta estona escoltant<br />
les suggerències de la superiora, la<br />
senyora Elionor va fixar els seus ulls<br />
en una nena d’uns tres anys que la<br />
va copsar des del primer instant que<br />
la va veure.<br />
–Perdona, però el que hem decidit<br />
adoptar és un nen- li comentà el<br />
senyor Laureà, al observar el canvi<br />
en la preferència de la seva dona.<br />
–Sí, però aquesta nena... no sé..., té<br />
alguna cosa que m’atreu i no puc<br />
explicar el què és...<br />
–Serà perquè les dones senten més<br />
predilecció per les nenes –digué el<br />
seu marit.<br />
–No, no és això...<br />
La religiosa entrà en la conversa per<br />
a fer-los-hi una reflexió...<br />
–Té raó la senyora, tal vegada,<br />
aquesta nena no sigui com les altres...<br />
La persona que la va dur, tenia<br />
un posat misteriós, tota la comunitat<br />
ens vàrem sentir..., no sé..., com una<br />
mica insegures per l’acolliment de la<br />
criatura...<br />
Aleshores intervingué l’altra monja,<br />
Mare del Bon Cònsol, que també els<br />
acompanyava en la visita: - Crec que<br />
fóra oportú explicar-los-hi el que ens<br />
va advertir aquell estrany missatger.<br />
–Estic intrigada, -exclamà la senyora<br />
Elionor<br />
–Doncs, ja que volen la nena, ho han<br />
de saber –prosseguí la monja– Mirin<br />
aquest cordonet que l’hi penja del<br />
coll no porta cap medalla... –i fent-l’hi<br />
pujar del darrera el pitet del vestit els<br />
hi mostrà el que penjava...<br />
–Un anell! –exclamaren amb admiració<br />
els dos visitants, mentre miraven<br />
un anell força singular.<br />
Mentre el matrimoni observava amb<br />
atenció aquella petita joia, la superiora<br />
entrà en una fosca estança, i al<br />
tornar duia un paper amb una nota<br />
on s’hi podia llegir:<br />
“Estimades religioses, moltes gràcies<br />
pel bé que féu i per la confiança<br />
que vos podem tenir. Aquesta que<br />
porta el nostre servent, i que tant ens<br />
estimem, és la nostra filla Estela. Ara<br />
per motius que el destí de la vida ens<br />
porta, i amb tot el dolor del nostre cor,<br />
ens hem de separar d’ella. Confiem<br />
que vostès la sabran estimar i guiar<br />
com ho hauríem fet nosaltres.<br />
Una recomanació molt important les hi<br />
hem de fer, veureu que porta un anell<br />
penjant al coll amb un cordó negre,<br />
doncs bé, és molt important que el dugui<br />
així fins que arribi el dia en què l’hi<br />
encaixi perfectament en el dit anular.<br />
Després tindreu molta cura, que, a<br />
la pedra verda que du la joia no s’hi<br />
reflecteixi mai la lluna plena del mes<br />
d’agost, ni es mulli de l’aigua de la<br />
pluja, doncs l’hi podria suposar un<br />
greu perjudici a la nena i a les persones<br />
que convisquessin amb ella.<br />
Esperant que Déu ens perdoni rebeu<br />
una forta abraçada d’aquests pares<br />
desconsolats”.<br />
–Un cas ben singular – digué el senyor<br />
Laureà.<br />
–Tots els nostres interns són casos<br />
singulars, no ho dubtin senyors –<br />
contestà la mare superiora.<br />
La tarda donava senyals de voler<br />
iniciar la seva retirada, el senyor i la<br />
senyora, que ja han decidit endur-se<br />
a l’Estela, marxen satisfets amb la<br />
seva luxosa tartana i la lluenta euga<br />
Castanya. La nena no diu res, només<br />
té la mirada perduda cap a l’infinit,<br />
com si esperés la resposta d’algú,<br />
el seu diminut cos va trontollant al<br />
ritme de les rodes que van marcant<br />
les imperfeccions del llarg camí que<br />
els torna a casa.<br />
I així amb els imparables canvis de<br />
calendari, la noia es plantà en els<br />
disset anys.<br />
barret picat AGOST 2013
Change language