BarretPicat-199

Opinió
41
beca i ja vaig poder fer una vida més
folgada. Vaig anar a viure en un pis
compartit amb tres noies més, estudiants
de Psicologia. Tot un canvi...
Val a dir que tant ma germà com jo
hem pogut estudiar i arribar on hem
arribat gràcies a les beques i els ajuts
oficials, que, em sembla, ens hem
guanyat i que hem sabut tornar a la
societat amb escreix.
Penso que tothom té una oportunitat
en aquesta vida, si està ben convençut
del que fa i si hi lluita tenaçment.
No amb criteris pragmàtics, sinó
d’acord amb la seua voluntat i els
seus somnis. Quan jo vaig acabar
la carrera, a la Universitat de Barcelona,
vaig decidir de continuar. Volia
fer el doctorat, fos com fos. Tenia
una mitjana d’un 9,2 i vaig demanar
una beca. Volia fer-lo a la Universitat
Autònoma de Barcelona, perquè hi
havia un programa de doctorat que
m’agradava més. No vaig escoltar a
ningú. Bé, sí, a un professor que em
va dir que, si volia sortir-me’n, havia
de ser tenaç, havia de lluitar de valent.
Vaig jugar-me-la, perquè les beques
no es concedien fins a final d’any. Van
concedir-me-la, per bona sort, i vaig
estudiar el doctorat.
Un cop acabat el doctorat, vaig haver
de buscar-me feines molt diverses
per sobreviure (treballs editorials,
correccions, classes de català per
adults, encàrrecs, col·laboracions a
la premsa, etcètera). Vaig passar un
any malvivint així. Fins que em vaig
plantar i vaig decidir tornar-m’ho a
jugar tot: vaig dedicar-me gairebé en
exclusiva a escriure la tesi doctoral
durant un any i escaig. Hi vaig invertir
tots els meus estalvis. Vaig presentar
la tesi. Em vaig quedar escurat. No
vaig poder ni convidar els membres
del tribunal a fer un beure. I el sopar
amb amics i familiars per celebrar-ho,
el va pagar el pobre pare. Per anar
fent, vaig haver de demanar-li un
crèdit que, més tard, vaig pagar amb
interessos i tot. No pas perquè el pare
me’l reclamés, ni de bon tros, sinó
perquè, un cop ja era doctor, em van
començar a anar millor les coses i
vaig poder tornar-li els diners.
D’entrada, vaig accedir a la docència
universitària com a professor
associat, cobrant molt poc. Després,
vaig obtenir una beca important,
de recerca, a la qual vaig haver de
renunciar perquè em va sortir la
gran oportunitat de la meua vida:
tenir la perspectiva d’una plaça a la
universitat. Val a dir que, quan vaig
fer el doctorat, el primer que em va
dir el meu director de tesi és que,
a la universitat, no hi tindria cap
oportunitat, que no hi havia lloc per
a mi. No hi tenia cap “padrí”, i a més
venia de la Universitat de Barcelona,
la universitat rival. La veritat és que
aleshores no em preocupava gaire
això, perquè pensava que, quan ets
jove, necessites sobretot acomplir
els teus reptes personals. Volia fer la
tesi i, després, ja veuríem què faria.
Durant els anys de beca, com que
sóc així, tampoc no vaig patir gens
a afalagar els possibles “padrins”.
Doncs bé, vaig renunciar a la beca
de recerca i vaig començar la carrera
d’obstacles que suposa accedir a
una plaça: 3 acreditacions externes,
2 oposicions públiques, 1 habilitació.
Ara sóc professor agregat de la UAB,
i em sento molt afortunat d’haver-ho
aconseguit.
Recordo que, en la darrera oposició
que vaig fer, una vegada superada,
vaig trucar de seguida als meus pares,
a Linyola. La mare estava molt
contenta. El pare plorava per dintre,
d’alegre que estava. Afortunament,
va poder viure aquesta bona notícia
pocs mesos abans de morir. Estava
molt orgullós també de ma germà,
el Quintí, que és doctor en medicina
i també metge psiquiatre, a més
d’investigador en un centre de recerca
d’alt nivell. Hem treballat molt
per aconseguir-ho. No hem tingut
“endolls” i no ens han regalat res.
I, malgrat tot, hem pogut gaudir de
la nostra oportunitat, precisament
perquè hem lluitat i perquè hem estat
tenaços i perseverants.
De les etapes de la vida, la de la
universitat és una de les més intenses
que hi ha, una de les més
boniques. Les experiències que es
viuen durant els anys universitaris
marquen moltíssim. És un gran salt
cap a la maduresa, en molts sentits.
No únicament perquè se surt del
clos familiar i s’amplien els horitzons,
sinó perquè t’obliguen a afrontar-te
a reptes desconeguts i et permeten
AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís