BarretPicat-199

Opinió
39
peradament compensacions materials
no alleuja el dolor profund, la
humiliació d’ingressar en una nova
societat al graó més baix, de viure
al voltant dels corbs de les societats
receptores, sempre sotjant la
vulnerabilitat dels nouvinguts, o
l’esforç a refer un altre món en una
nova societat amb regles del joc
invisibles de regions inexplorades.
Per això, quan sento que des dels
mitjans de comunicació, des dels
propis responsables governamentals,
des de les instàncies empresarials,
que s’inciten les noves generacions
a cercar noves oportunitats
a milers de quilòmetres del nostre
país, em vénen ganes d’agafar un
bat de beisbol i contribuir a la millora
ecològica planeta i la sostenibilitat
dels recursos.
L’emigració beneficia només als
explotadors dels països receptors,
i a les porugues, caciquistes
i defensives elits de les regions
exportadores. Resulta una manera
d’alleujar tensions internes... per
poder continuar mantenint els privilegis
dins d’un país arruïnat per
la seva cobdícia, incompetència,
corrupció i males pràctiques. La
responsabilitat com a país, és que
les nostres joves generacions, les
més ben formades de la història,
no vagin a servir cafès a Londres.
Si cal, el que convé és cuinar els
nostres explotadors, els nostres
responsables d’aquesta misèria
planificada. Cal quedar-se aquí
per treballar de l’única manera
possible: repartir una riquesa pèssimament
distribuïda. Ser aquí per
incomodar. Que sentin que som
una amenaça, una amenaça poderosa,
disposada a no resignar-nos
en sortides individuals. Que deixin
de dormir en veure com sotgem al
voltant dels seus bancs, els seus
luxes, les seves mansions i les
seves corrompudes institucions.
Que tinguin constància que sabem
on viuen, i que estem disposats a
fer pagar els deutes que han contret
amb nosaltres. Que tinguin la
certesa de la nostra renúncia a la
resignació, de la nostra aposta per
una ardida determinació per aterrar
el cim de la piràmide on es van
instal·lar amb nocturnitat i traïdoria.
Marco, després d’innombrables
vicissituds, després d’un llarg peregrinatge
per terres desconegudes,
ajudat per compatriotes i sortejant
mil perills, no fa altra cosa que seguir
el mite de l’odissea, del viatge
iniciàtic. A la fi del camí, troba la seva
mare, terriblement malalta. Malalta
fins al punt que els metges ja s’han
resignat a perdre-la. Tanmateix, l’arribada
del noi la fa revifar. La narració
s’acaba amb una frase del metge
que, adreçant-se al protagonista:
«ets tu qui has salvat la teva mare».
S’entén que, amb aquest final feliç,
la mare torna i la família, trencada pel
drama de l’emigració, es recompon
al seu indret. L’únic final feliç de
qualsevol emigrant és el retorn, si és
que no passa massa temps a fora.
Quan els anys han passat, i com
narra magistralment Narcís Oller al
seu conte “el transplantat”, quan un
home ja gran, després de fracassar
al seu intent d’instal·lar-se a la gran
ciutat, retorna al seu poble i es troba
com un nou estrany, algú que ja ha
perdut les arrels fins que mor de
desil·lusió.
Era ja tard. L’alegria és una saba
que, si es perd a certa edat, ja no
es recobra. En Daniel l’havia perduda
per sempre. i, si en retornar
a la seva terra pogué per un instant
creure-la reconquerida, aviat en tocà
el desengany.
Ell ho havia dit: era un arbre vell
transplanta. I l’arbre vell, un cop
arencat, és inútil replantar-lo en el
lloc primitiu: ja mai més farà brotada.
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola