BarretPicat-199

38
Opinió
Èxode vers la desil·lusió
Xavier Díez
En iniciar la meva recerca doctoral,
centrada en el món cultural anarquista,
em va sorprendre trobar a
les biblioteques d’Ateneus i antics
militants, un nom que es repetia.
Es tractava d’Edmundo d’Amicis, i
molt especialment la seva novel·la
més cèlebre, Cuore. D’Amicis era un
vell conegut de la infantesa. Qui no
havia plorat amb Marco, l’adolescent
genovès, amb l’única companyia del
seu inseparable Amedio, a la desesperada
recerca de la seva mare pels
ports argentins i els camins polsosos
dels Andes?
Dels Apenins als Andes era una
narració inscrita en el sí d’aquesta
famosa novel·la per entregues que
retratava, amb una certa sobredosis
de sentimentalisme, la vida de tres
nens de primària. Amb un profund
sentit de moralitat, D’Amicis materialitzava
la seva evolució des de la
seva primerenca condició de militar
que abandona les armes per esdevenir
periodista, i que, a partir de qüestionaments
ètics, realitza una íntima
singladura personal des del nacionalisme
propi del Rissorgimento fins
a adoptar unes idees socialistes que
el porten a denunciar la perversió
del capitalisme i les seves tràgiques
conseqüències humanes. Potser és
per això que, també tocats per un
sentit tan elemental com sofisticat
de justícia social que caracteritza al
moviment llibertari, Cuore no faltava
a les biblioteques anarquistes, al
costat de les grans novel·les de
Tolstoi, Balzac o les obres teatrals
d’Ibsen o Àngel Guimerà.
Alguns anys després, a mitjans
noranta, en una estada acadèmica
a l’Argentina, entre mate i mate,
al voltant d’una espessa boira de
tabac, vaig mantenir una conversa
amb un escultor d’origen asturià
sobre d’Amicis, un altre escriptor
argentí d’origen italià, Alberto Ghiraldo,
i nombrosos autors de lletres
de tangos. Manuel m’alliçonà sobre
el ròssec implacable de l’emigració.
L’emigració, aquesta gran trinxadora
de carn humana... Precisament
en aquella estada, sufragada pel
Ministeri d’Afers Exteriors per a un
inacabat projecte de recerca sobre
l’emigración española en Argentina,
els papers que m’anava mirant em
parlaven d’allò que, com a mestre,
aniria comprovant al llarg dels anys
següents: històries d’explotació,
de dol migratori, de dissolució i
trencament de famílies, d’abusos,
de frustració, de prostitució, de desarrelament,
de suïcidis, i de fracàs
com a la norma que amb prou feines
tapava l’excepció d’èxits parcials,
efímers i precaris.
Tots els emigrants fracassen. Encara
que alguns resultin hàbils en
l’art de l’autoengany. Encara que
molts dissimulin en benestar material
la buidor espiritual que acaben
patint. No es tracta de coses etèries.
Si fem una anàlisi de balanç
comptable entre guanys i pèrdues,
l’habitual és un empobriment. Un
empobriment que va més enllà
de béns tangibles, car resulta un
terrorífic error considerar les coses
a partir de tècniques comptables.
Es perden les relacions i contactes
bastits al llarg dels primers anys de
vida, els més essencials i determinants.
Es perd una vida hipotètica
al propi entorn. Es perd l’esperança
de felicitat al lloc de referència. Es
perden amistats i amors, anhels i
records. I tractar de buscar deses-
Confeccions OLGA SL
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24
barret picat AGOST 2013