BarretPicat-199

36
Història
el conjunt de documents creats
o reunits per una persona física
(un particular) o jurídica (entitat o
institució) en el decurs de les seves
activitats i funcions que li són
pròpies. Per tant, els documents
es creen d’una manera lògica i natural
durant el transcurs de la vida
del productor. D’aquesta manera,
existiran tants fons com productors
diferents existeixin.
L’ESTAT DE LA
DOCUMENTACIÓ A LA
COMARCA
Josep M. Cabau, arxiver de l’Ajuntament
de Mollerussa va traçar en
un article a la revista “Mascançà”
del 2010 un panorama global de
l’estat arxivístic de la comarca. Amb
la perspectiva dels vint anys de la
constitució del Pla d’Urgell com a
regió comarcal, Cabau afirmava,
carregat de raó: “AI al Pla d’Urgell,
què ha passat? Res, no ha passat
res, podríem dir que hem viscut fora
de la llei. Aquest any 2010, l’Arxiu
Comarcal del Pla d’Urgell serà una
realitat. Però quins documents hi
haurà? No se sap. Més de vint anys
d’abandonament ens fan preguntar
per l’estat de la documentació al Pla
d’Urgell. He de dir que tinc una enveja
sana quan miro les comarques
veïnes. No és que estigui tot bé,
potser encara tenen moltes coses
a millorar, però al Pla s’ha de fer tot.
S’ha fet, però, ‘alguna cosa’al Pla
d’Urgell? La resposta és afirmativa.
Però tot a mitges.”
Pels volts de 1988 des de les comarques
de la Noguera, la Segarra
i l’Urgell es va fer una campanya
per inventariar els arxius municipals
del territori. Els pobles del Pla d’Urgell
varen ser sondejats i els seus
ajuntaments foren sumàriament
inventariats, però ara convindria que
els inventaris fossin més exhaustius
i complerts.
Josep M. Cabau prossegueix: “La
comarca del Pla d’Urgell ha tingut
sempre una mena de discurs ‘oficialista’que
afirmava que [...] l’aigua
va portar la vida a la comarca i, com
que és una comarca jove, no tenim
història [...] nosaltres sempre hem
venut que som la modernitat i el
progrés dels pobles de la plana de
Lleida. Un discurs que es va anant
fent a poc a poc i que va donar com
a resultat que s’evités mirar enrere.
El passat representava la pobresa i la
misèria, amb l’arribada del canal com
any zero. Aquesta desafecció cap al
passat ha portat moltes vegades a
menysprear e que és vell, estris per la
pagesia, edificis...i aquells paperots
vells. Tots en som culpables en certa
mesura, d’això.”
Si bé els arxius han tingut de sempre
una funció de preservació històrica,
avui dia són una peça important en
el procés de millorar la gestió de
documents a la pròpia administració.
Per tant, l’Arxiu Comarcal ha de
contribuir decisivament al fet que
les administracions públiques de la
comarca compleixin el marc legal,
bàsicament la Llei 10/2001 de 13 de
juliol, coneguda com a “Llei d’Arxius
i Documents”.
Els supòsits més importants d’aquesta
llei són els següents:
— Totes les persones tenen dret
a accedir als documents que
formen part de procediments
administratius tancats. L’accés
als documents públics només es
pot denegar en aplicació de les
limitacions establertes legalment, i
sempre s’ha de motivar o justificar.
— Totes les administracions titulars
de documents públics han de
fer-se’n càrrec i destinar-hi els recursos
per tenir-los correctament.
— Els Consells Comarcals han de
tenir arxiu, integrat a l’arxiu comarcal.
— Tots els titulars de documentació
són els responsables de fer organitzar,
custodiar i fer accessibles
els documents als ciutadans i les
institucions.
— El fet que un document no sigui
en un arxiu no exclou la possibilitat
de ser consultat.
QUÈ TENIM?
Tenim els espais i els mitjans per ingressar,
custodiar, tractar i posar en
barret picat AGOST 2013