BarretPicat-199

Dossier CINEMA PLANELL
25
Exposició Cine Planell.
el guió, el treball de l’equip tècnic i
artístic, i en els més de 100 anys de
cinema hi ha obres mestres en totes
les dècades independent del format.
El concepte de cine a la sala, passa
per augmentar l’espectacle i gaudir
de la tecnologia; però el principal repeteixo
és que la pel·lícula es quedi
dins l’espectador, no només el temps
de veure-la.
Com veus el futur del cinema en
l’àmbit mundial. Poden desaparèixer
les sales convencionals i la
indústria del cine enfocar els seus
objectius cap a la visualització
de cinema a través d’internet o
de suports multimèdia dirigits al
consum familiar?
El cinema és cinema al cinema.
Els grans èxit a la gran pantalla,
després ho són a les altres finestres
de visió (internet, Tv, DVD...)
El cinema és espectacle a la sala.
A molts països el cinema a les sales
recupera espectadors. La gran crisi
econòmica a Espanya i Europa, ha
ajudat a treure espectadors de les
sales que sens dubte hi tornaran si la
indústria (distribució i exhibició) i les
administracions posen els medis per
fer-ho, com per exemple reduir els
preus, l’IVA i fidelitzar l’assistència.
Linyola amb la quantitat de socis
actuals podria assumir una sala de
cine amb dues-centes butaques i
cobrir despeses?
Crec que sí seria possible, però amb
alguns abonats més i si la sala fos
municipal.
Creus que l’ajuntament podia
haver fet alguna acció per donar
continuïtat al cine o la falta d’espectadors,
que no vol dir socis, no
justificaria una intervenció per part
de consistori?
En el moment que les ADOLIS i el
CAU, van deixar l’edifici del cine i
l’ajuntament va deixar d’aportar el
lloguer, el cinema va començar el
compte enrere pel tancament.Tots
els ajuntaments de poblacions més
gran que Linyola, donen suport
econòmic i de difusió per mantenir
i potenciar el cinema. La llàstima
és que l’ajuntament no hagi valorat
seriosament l’adquisició de l’edifici
per adaptar-lo a necessitats socials
i culturals municipals. El tancament
és una llàstima, però si es ven i es
converteix en una nau per qualsevol
activitat no cultural, encara ho serà
més.
La pregunta anterior ve com a
conseqüència d’una hipotètica
proposta de continuïtat del cine,
amb la creació d’una associació
d’amics del cinema i així accedir
als ajuts de l’ajuntament com la
resta d’associacions, però la falta
d’espectadors i les inversions a
realitzar, creus que, hauria fet la
proposta inviable?
Al cine Planell per seguir fent
cinema, a banda del projector
digital caldria fer millores importants,
que es podrien fer a la sala
petita d’unes 200 localitats, però
el Circuit no pot assumir aquestes
inversions.
Pere el dia 8 de setembre tancarà
el cine Planell després de 49 anys
de funcionament i tots plegats estem
plens de records. Tu en quins
et quedes del cine de Linyola?
L’amistat amb el Lluís (amb el que
vaig fer molts kilòmetres i amb la
Ramona; la primera vegada que
vaig projectar cinema, donat que
l’operador que havia de venir no
es va presentar, la il·lusió que tenia
l’Amadeu per acompanyar a fer el
passi a Mollerussa, el gran interès i
col·laboració de totes les persones
que hi ha treballat, alguns durant
més de 20 anys com l’Antonio que
es jubila; també la fidelitat i estima
al cinema de tants linyolencs.Tant
de bo es pugui seguir gaudint del
cinema a Linyola.
Gràcies Pere, ja només ens queda
dir-li adéu al cine i el millor comiat
que li podem fer serà amb un diàleg
de pel·lícula, d‘una de les escenes
finals de la pel·lícula Casablanca, en
la que el Humphrey Bogart (Rick) i la
Ingrid Bergman (Ilsa) es deien:
Rick a Ilsa: Si no vas amb ell, et
pesarà. Potser no ara, però més tard,
tota la vida.
Ilsa a Rick: I nosaltres?
Rick a Ilsa: A nosaltres sempre ens
quedarà el “Cine Planell”. 1
1) A la pel·lícula es diu ”...ens quedarà “París”.