BarretPicat-199

Dossier CINEMA PLANELL
23
El Cine Planell tanca
Entrevista a Pere Aumedes
Pol Galitó
El dia 8 de setembre el cine Planell tancarà les seves
cortines per sempre, ja no es projectaran més pel·lícules.
Quants records ens quedaran! Qui no recorda el dia
de la seva inauguració? Fou un dia ple d’emocions, de
neguit per formar part d’un dels esdeveniments més
multitudinaris que mai ha tingut Linyola.

Inauguràvem el
Cine Planell, del que tot el poble en parlava”, ...és el més
gran de la província, té una pantalla com la del cinerama
de Barcelona, més de mil butaques, bar amb cafetera...”,
molts érem infants i necessitàvem noves experiències i
quina experiència, barrejats entre les autoritats locals, el
governador civil i els centenars de vilatans, varen donar el
tret d’entrada i el Manolo Nebra amb prou feines ens podia
aturar. De cop, tots vàrem quedar bocabadats davant
aquella sala immensa en la qual la gent, com una riuada,
anava entrant i ocupant aquelles butaques embuatades
de color vermell. Ja mai més ens tornaria a fer mal el cul.
I finalment es va obrir aquella grandiosa pantalla per on
va començar a desfilar el Cid matant moros i tot el que
se li ficava pel davant. Aquell 7 de novembre de 1964
fou memorable.

Durant 49 anys cada cap de setmana i a
través de la seva pantalla hem viscut moments fantàstics,
hem donat la volta al món, viscut entre dinosaures, creuat
tots els mars, esmorzat a Tiffany’s, escalat els Himalaies,
viatjat i aterrat com hem pogut..., però tot té el seu final,
i ara arriba el teu, encara que per molt de temps estaràs
per sempre més entre nosaltres.
Amb aquest recordatori des del Barret Picat volem
fer una entrevista a Pere Aumedes soci de Circuit
Urgellenc.
Pere, per a tu el cine de Linyola
ha estat un cine més de l’empresa
Circuit Urgellenc? O el fet de ser el
cine amb el qual s’inicia la creació
de l’empresa fundada pel teu pare
(Joan Aumedes) i Ramon Vilaltella,
li heu tingut una consideració
especial?
El cine de Linyola no ha estat un
cine més. Junt amb els de Penelles
i Mollerussa han estat amb els que
hi he estat més vinculat. El Ramon i
el pare el van fer amb molta il·lusió i
se’ls notava. El Ramon sempre deia
que Linyola era el poble on el públic
era més agraït!
Com recordes la feina del teu pare
i al Ramon?
Feien molt bon equip. Entre els dos
van tenir una enorme empenta i molta
constància, els agradaven els reptes
i també posar-los en pràctica. Es
compenetraven bé i es tenien gran
confiança. Des de Penelles, varen
fer el Circuit Urgellenc gestionant la
majoria dels cines del Pla d’Urgell i
rodalies (Penelles, Linyola, Barbens,
Ivars, Golmés, Mollerussa, El Palau
d’Anglesola, el Poal, Les Borges
Blanques, La Sentiu, Menàrguens,
Bellvís...) a cada poble hi havia un
cine com a mínim. Ells, festa i feina
estaven cine amunt i cine avall.
Quan vas decidir continuar amb la
gestió de l’empresa i la circumstància
de què el teu pare en fos un
dels socis hi va influir?
Cine PLANELL
És clar que hi va influir. El pare va
morir bastant jove i jo tenia 21 anys.
Em va tocar seguir les seves passes
i el Ramon em va ajudar moltíssim.
Amb el Ramon vàrem estar treballant
junts 20 anys, obrint i reformant
molts cinemes (Tàrrega, Balaguer,
Tremp, Tamarit de Llitera, Graus,
Barbastro, Binéfar, Jaca, Sabiñánigo,
Monzón, Vielha, Alfarràs, Berga,
Ripoll, Montblanc, Calatayud,
Agramunt, Bellpuig, Sariñena...) El
Ramon tenia una energia especial.