BarretPicat-199

22
Dossier CINEMA PLANELL
Carta de comiat i d’agraïment
al cinema Planell
Un antic soci
El passat 6 d’agost va sortir publicat
al diari on-line VilaWeb la notícia sobre
el tancament del cinema Planell
de Linyola amb aquest titular: “Linyola
es queda sense cinema. El Planell
tancarà el 8 de setembre”. Després
de llegir la notícia, va venir-me a la
ment tota una sèrie de records dels
meus anys d’infantesa i joventut,
vivències de moltes tardes passades
en aquest cinema.
Vaig ser-ne un usuari fidel durant
molts anys com la majoria dels linyolencs
i linyolenques que vam néixer a
finals dels 60 o principis dels 70. Els
de casa meva n’érem socis i els caps
de setmana de cinema eren la principal
font d’esbarjo per tota la canalla i,
possiblement, la gent gran d’aquells
anys. Com un hàbit, totes les tardes
de diumenge vaig anar al “cini” en
la doble sessió contínua fins ben bé
fets el 14 anys, després vaig substituir
les tardes de cinema per les tardes
de discoteca (a la famosa Musicland
de Mollerussa, també tancada) però
vaig continuar sent-hi fidel en les
sessions nocturnes, especialment la
dels divendres. Posteriorment vaig
deixar d’anar-hi amb tanta assiduïtat
i, si no recordo malament, cap a l’any
89 o 90 ens vam treure de socis. Des
de llavors i fins ara l’he freqüentat
molt poc, escassament dues o tres
vegades a l’any i encara.
Recordo aquells diumenges a la
tarda de cinema, els de finals dels
anys 70 i fins a mitjans dels 80, amb
les dues sales (la gran i la petita) i el
galliner plenes de gom a gom. A la
sala gran seien els pares i els avis al
fons de la sala, la canalla al mig i al
davant, i els adolescents i les parelles
joves al galliner. 4 pel·lícules a la
setmana, 2 per sala i amb repetició
de la primera. Quants diumenges
havia vist fins a tres pel·lícules seguides!!
Carregat de bosses de pipes i
alguna Coca-Cola.
I aquelles mitges parts amb el bar,
el hall i les escales del carrer plenes
de gent i de fum!! A la barra del bar
els empleats anaven de bòlit mentre
despatxaven llaminadures, beures,
cafès i aquelles coques tan bones. I
quantes vegades havia vist la furgoneta
del Circuit Urgellenc arribant a
corre-cuita i descarregant les llaunes
per poder començar la 2a pel·lícula.
També recordo com jugàvem la canalla
a la sala gran, entre la pantalla
i la primera fila, a indis i pistolers,
a karateques, a lladres i policies,
quantes corredisses amunt i avall.
Recordo els aplaudiments dels linyolencs
i les linyolenques després
de moltes pel·lícules, quan aquesta
havia agradat i la gent en sortia
satisfeta. Això no ho he vist en cap
altre cinema i n’he freqüentat uns
quants (de la província i de fora).
També recordo els primers cigarrets
fumats d’amagatotis al galliner i com
ens havíem colat a la sala petita per
veure “la de destape” i, evidentment,
ens havien enxampat.
Faig memòria de les moltes tardes
que, al sortir del col·legi, anàvem a
veure “els quadros del cine” i miràvem
embadalits, tot imaginant-nos
l’argument de la pel·lícula. Si la memòria
no em falla, també recordo
que especialment els diumenges
a la tarda venia gent dels pobles
veïns (Vallverd d’Urgell, Poal, Palau
d’Anglesola...) a veure les pel·
lícules, jo era petit i trobava estrany
que ells no tinguessin cinema al
seu poble.
Per acabar només dir que el tancament
del cinema Planell era des de fa
anys, i això ho sabem tots, la crònica
d’una mort anunciada. Només agrair
al Sr. Pere Aumedes i a l’empresa
Circuit Urgellenc aquests 50 anys
de pel·lícules en pantalla gran a Linyola,
mig segle de cinema al poble
que es diu aviat, tot un luxe. A nivell
personal, també vull agrair-los tots
els bons moments m’han fet passar
i els bons records que m’han deixat.
Sense cap mena de dubte, ells
m’han donat més del que jo els hi he
donat i han sabut ser més fidels –cal
reconèixer-ho– del que jo ho he estat
amb ells. Moltes gràcies.
barret picat AGOST 2013