BarretPicat-199

20
Dossier CINEMA PLANELL
Filla del cine
Carla Fuentes
Els meus records van lligats des de ben petita al cine
Planell. La primera paraula que vaig llegir va ser la
marca de la cafetera que hi havia (perquè abans, no fa
tants anys, hi havia cafetera i fins i tot màquina de fer
palometes). Els primers amics que vaig fer a Linyola van
ser gràcies al cine, socis de tota la vida que venien un
cop per setmana. De tant en tant em donaven un duro
i anava a comprar un regalíssia a la Ramona i quan
feien pel·lícules de por la meva mare, que llavors feia
d’acomodadora, em pelava les pipes que em menjava
a fora. Els meus primers records són de quan encara no
vivíem a Linyola, veníem de Tornabous cada divendres,
dissabte i diumenge. Els divendres i dissabtes que no
podia jugar mirava les pel·lícules que feien a la sala gran
o a la petita (també funcionaven les dos sales). Una nit
de Reis la meva germana va tenir greus problemes per
explicar-me per què hi havia les carrosses dels Reis a
Tornabous, Tarròs, La Fuliola, Boldú i Linyola. Els de debò
eren els de Linyola, la resta eren ajudants.
Els diumenges passava hores a dalt amb el pare, amb
el soroll de les màquines, un soroll del que el meu pare
mai s’ha cansat, i a la mitja part, quan s’havien acabat les
dues primeres pel·lícules i es tornava a repetir la primera,
ens menjàvem un entrepà. A vegades fins i tot la gent
venia a veure el futbol enlloc del cinema, i mai faltaven
cacauets que fessin entrar la set als clients més fidels,
que sempre tenien paraules amables per la xiqueta que
corria amunt i avall.
Quan vaig començar al col·legi El Sitjar era la nena nova
que vivia a un cine, cosa que sempre m’ha agradat
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
que em diguessin. La Ramona i el Lluís es van jubilar i
nosaltres vam venir a viure aquí, i jo vaig viure una de
les millors experiències que una criatura pot viure...tenia
totes les xuxeries gratis!!
M’explicaven que fa anys la gent anava al galliner, on no
hi havia gallines per molt que m’esforcés a buscar-les,
sinó que hi havien butaques perquè la sala gran es
quedava petita per tota la gent que venia. A mi no em
molestava que ara no hi pugés gent. Això volia dir que
podia mirar les pel·lícules amb pijama i tirar palometes
de dalt a baix, amb alguna que altra bronca que ben
bé ens havíem guanyat amb, ara ja sí, els amics de la
classe. A l’antic vestíbul, on fins fa poc s’hi allotjaven
les ADOLI, jo hi tenia totes les meves joguines, hi vaig
aprendre a patinar i a anar amb bicicleta (la prova de foc
sempre era el Planell per això, on també vaig aprendre
que els rosers punxaven més del que em pensava si
no agafaves bé les corbes). Em sentia molt afortunada
de viure allà, a més, com que només hi havia una televisió
a casa, podia baixar a veure la del bar quan no
em deixaven mirar Bola de Drac i Ranma, entre altres.
Així van passar uns quants anys, veient cada setmana
almenys una de les dues pel·lícules que es projectaven,
barret picat AGOST 2013