BarretPicat-199

Dossier CINEMA PLANELL
19
A: A mi m’agradaria tornar a veure
una pel·lícula que van fer quan encara
treballàvem al cine d’Ivars. Era
una peli d’un cavall, “El Campeón”
es deia... Sé que em va agradar
molt, ja no només l’argument, sinó
la imatge. Em va impactar.
Carla Fuentes i Teresa Boix.
venda. No és el primer cop que volen
tancar-lo, per això. Ja fa temps,
potser fa 15 anys, ja van voler fer-ho,
però entre uns quants van aconseguir
salvar-lo. De fet va ser llavors
quan es va col·locar, al pis de dalt
on abans havíem viscut, les seus
del Cau i les Adoli. Pagaven quota i
així van ajudar molt al cine, perquè
entre això i els socis que hi havia
es mantenia bé. Però al mudar-se a
l’edifici de Cal Formiguera...
T: Feia temps que ho veiem venir.
Ja pensàvem que al jubilar-se l’Antonio
acabarien tancant. A més, el
canvi a la maquinària digital costa
uns 60 mil euros i clar, és molt car.
Nosaltres creiem que el poble no
l’hauria de deixar tancar, perquè
és un espai molt gran on podrien
fer moltíssimes activitats... s’hauria
d’apostar per mantenir el cinema.
Però és complicat.
–Entenc que, després de tants
anys, ho trobareu a faltar... Si fos
a fer ara però, tornaríeu a agafar el
cine tal i com vau fer? O algun cop
us n’heu penedit?
T: I és clar que ho trobarem a faltar,
són tants anys! Hem agafat carinyo
no només al lloc, sinó a tota la gent
que hi ve sovint... la gent gran on
anirà ara? Què farà? Jo mai m’he penedit
de la decisió que vam prendre.
A: Si fos a fer ara, ho tornaria a fer
tot igual. Per mi el cine no és només
una feina, és un hobby. Ho trobaré a
faltar moltíssim. Són molts anys de
dedicació, d’estar lligat a una sala.
En els últims 20 anys he vist més de
2000 pel·lícules, a dues per setmana,
i sense contar les que es fèiem en
programació especial, com ara a les
Festes Majors. I les que ja havia vist
al Cine d’Ivars!
–El Cinema Planell tancarà el
diumenge 8 de setembre amb un
clàssic, “Cinema Paradiso”. Quina
és la pel·lícula que us agradaria
tornar a veure, per tornar-la a gau·
dir a la gran pantalla?
T: A mi m’agraden les pel·lícules
romàntiques,res de guerres! Si
n’hagués de triar una, m’agradaria
tornar a veure “Oficial y Caballero”.
Recordo que quan la van estrenar
em va encantar.
C: Ostres, és molt complicat d’escollir-ne
una! Potser la que m’agradaria
veure es “ET”. Jo no vaig arribar a
veure-la mai al cine perquè era molt
petita, però la meva germana, la
Fina, sempre em deia que quan la
van fer li va semblar espectacular.
Després l’he vista a la tele, però no
és el mateix...
Fent l’entrevista he descobert què
significa per l’Antonio, la Teresa i la
seva família el Cinema Planell. No va
ser fàcil de fer, perquè en molts moments
l’emoció va fer que haguéssim
de parar. A més, he pogut adonar-me
que, tal i com diuen, per ells no no-
més era una feina, sinó també una
afició. L’Antonio ha apuntat, durant
tots aquests anys, totes i cadascuna
de les pel·lícules que s’han projectat a
Linyola. I la Teresa recorda amb afecte
tots els treballadors que han passat
pel cine mentre ells hi han treballat.
Amb el tancament del cine no només
s’acaba una etapa per al poble, sinó
també per aquesta família.
Moltes gràcies per aquests anys!