You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Linyola, agost 2013. Lo Pla d’Urgell<br />
número <strong>199</strong><br />
CERCAVILA<br />
Festa Major 2013<br />
• Dossier Cinema Planell<br />
• Reportatge fotogràfic<br />
Festa Major<br />
• Contes de<br />
J. Balcells i J.Gesé
2<br />
Reial Cercle Artístic de Barcelona
Editorial<br />
3<br />
Fundat l’any 1979<br />
linyola – agost 2013. lo pla d’urgell<br />
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola<br />
http://www.barretpicat.cat<br />
e-mail: barretpicat@yahoo.com<br />
Redacció:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Montse Giné<br />
Roger Guillem i Martí<br />
Quim Balaguer<br />
Carme Arenas Alcalà<br />
Jordi Soldevila i Roig<br />
Marta Ortiz<br />
Judit Pedrós i Caba<br />
Eva Llauet i Giné<br />
Director:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Ninotaire: Perenton Massana<br />
Col·laboracions:<br />
Fotografies: M. Mata, J. Balcells, Adoli, J.R. Tarragó,<br />
M. Rodés, Escola El Sitjar, CELI, Arnau Fontanet,<br />
Linyola Gym, P. Galitó, Mayra Troyano, Susi Caba,<br />
Ramon Niubó, Elena Gispert, Lidia Peiró, Pol Galitó<br />
Text: Josep M. Mas i Mas, Pere Badia, Miquel<br />
Martorell, Arnau Fontanet, Xavier Diez, Jaume<br />
Balcells, Montse Espina, J. Binefa, P. Galitó, Maite<br />
Pons Cortes, Carla Fuentes, Josep Binefa, Pol Galitó,<br />
Daniel Vilarúbies Cuadros, Joan Gesé.<br />
Publicitat i subscripció:<br />
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67<br />
barretpicat@yahoo.com<br />
Subscripció anual local ......19,50 ¤<br />
Subscripció anual forània .....22,50 ¤<br />
EL CINE PLANELL PLEGA...<br />
El Cine Planell tancarà portes el proper dia 8 de setembre... Amb el seu<br />
tancament deixarem enrere 90 anys de cinema que es va projectar en diferents<br />
cines com el Catalunya, el Sindicat, l’Español, el Mingo i el Planell... A<br />
l’interior de la revista hi trobareu entrevistes i articles.<br />
TECLAM’S<br />
Linyola ha vist el naixement d’una nova associació, l’Associació d’Amics<br />
de Telstar i Escorpiones, que ha posat en marxa el seu millor actiu, el grup<br />
musical TECLAM’S –format per antics membres dels grups Telstar i Escorpiones–<br />
que té com a fi la recollida de menjar per associacions i ONG’s. El dia<br />
28 de juliol s’entrenaren a Linyola davant d’un miler d’espectadors i recolliren<br />
uns 1.500 quilos d’aliments. Esperem que tinguin força èxit.<br />
CARRETERA<br />
Les obres de la carretera canviaran la fesomia del poble i tot sembla indicar<br />
que –amb les mesures de trànsit que aplicarà el consistori– el ciutadans<br />
guanyem més qualitat de vida. Ho podrem analitzar d’aquí un any.<br />
Edita: Associació Cultural Alorenil<br />
Dipòsit Legal: L. 182-1981<br />
Muntatge i impressió:<br />
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53<br />
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig<br />
Amb la col·laboració de:<br />
Cadena per la independència al Planell.<br />
LA VIA CATALANA<br />
Revista associada a:<br />
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre<br />
les opinions expressades en els articles signats o<br />
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.<br />
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar<br />
totes i cadascuna de les col·laboracions.<br />
L’11 de setembre de 2013, el poble català donarà un altre pas cap a la independència,<br />
formant una gran cadena humana que seguirà la Via Catalana<br />
–l’antiga via Augusta– de 400 km. de longitud. És el més difícil. No es tracta<br />
de fer una gran manifestació, ara es tracta de repartir-nos per tot el territori<br />
i que a tot el món sàpiguen que el poble català està demanant que es faci<br />
un referèndum pel dret a decidir, ja que aleshores es podrà saber que vol<br />
la ciutadania. L’11 de setembre de 2013, a l’igual que el de 2012, també<br />
passarà a la història.
4<br />
Sumari<br />
Portada ...........................C.arenas<br />
3 Editorial ............................BP<br />
4 Sumari / La Barretada .........Perenton Massana<br />
CARTES AL DIRECTOR<br />
5 Coneixes el teu poble? .......Caputxeta Vermella<br />
NOTÍCIES ................................BP<br />
6 La Festa Major / Cadena per la independència al<br />
Planell<br />
7 El cine Planell tanca / Exposició al cine Planell /<br />
II Curs de piano Linyola. Concerts / Les obres a<br />
la carretera / Temps<br />
8 L’estiu / Teclam’s / Festa del jovent / Sant Cristòfol<br />
/ Presentació especial Melcior Niubó a Barcelona /<br />
Noms propis<br />
9 Linyola per la independència / Festa de sant Jordi /<br />
Futbol sala Dental Linyola, campió / XXVII Aniversari<br />
de la Llar / Adoli<br />
10 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas<br />
ESPORTS<br />
13 CELI. Sortida amb BTT ..............Maite Pons<br />
14 CF Linyola ........................Pere Badia<br />
14 Torneig d’estiu de futbol sala<br />
Linyola 2013 ..............P. Badia i M. Martorell<br />
15 El torneig de futbol sala se l’enduen els joves del<br />
Mec-mec ......................Arnau Fontanet<br />
Dossier CINEMA PLANELL<br />
16 Entrevista a la família<br />
del Cinema Planell ................Judit Pedrós<br />
20 Filla del cine ....................Carla Fuentes<br />
22 Carta de comiat i d’agraïment<br />
al cinema Planell ................. Un antic soci<br />
23 Entrevista a Pere Aumedes ...........Pol Galitó<br />
VISTES DE LINYOLA<br />
26 Teclam’s in concert ...............Esteve Mestre<br />
27 Coneixes el teu poble? ............ Josep Binefa<br />
HISTÒRIA<br />
34 Conferència d’Àngel Samblancat<br />
a Linyola .......................Corresponsal<br />
35 L’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell:<br />
un equipament al servei de tots ......D. Vilarúbies<br />
OPINIÓ<br />
38 Èxode vers la desil·lusió .............Xavier Díez<br />
40 Xerrada a l’Aula Magna de l’Institut<br />
Terres de Ponent .............. Francesc Foguet<br />
43 S’ha acabat el cinema? .............Joan Gesé<br />
LITERATURA<br />
44 La dama de la Font Vella ............Joan Gesé<br />
47 Biblioteca Salvador Espriu ............M. Espina<br />
52 El Toll de la Mula ................Jaume Balcells<br />
RACÓ VERD<br />
56 Els ocells de Linyola ............. Roger Guillem<br />
La Barretada<br />
Cadena catalana<br />
barret picat AGOST 2013
Cartes al director<br />
5<br />
CONEIXES EL TEU<br />
POBLE?<br />
Linyola és un poble diferent dels<br />
seus veïns. Una cosa que el diferencia,<br />
per exemple, són les inscripcions<br />
de músics i poetes als seus<br />
carrers i places públiques, del tot<br />
introbable –i impensable– en segons<br />
quin poble veí. Vegem quatre exemples<br />
d´aquesta sensibilitat col·lectiva<br />
cívica i cultural, a Linyola:<br />
–“No podrem ser / si no som<br />
lliures.”(Salvador Espriu. Monument<br />
de l’11 de setembre. Plaça 11 de<br />
setembre).<br />
–“Dels teus versos / fem la nostra<br />
divisa de vida.”(Maria Mercè Marçal.<br />
Placeta del carrer de Isabel II).<br />
–“Quan veig vessar sang innocent i<br />
llàgrimes de les víctimes de la injustícia<br />
ho trobo molt més important que<br />
tota la meva música.”(Pau Casals.<br />
Plaça de Pau Casals).<br />
– “No és prou que a cada instant<br />
mori una mica. / Cal que morin<br />
també, dins meu, els meus records<br />
/ i jo els perdi... / Pàtria potent i rica,<br />
/ ànima, què faré sense els meus<br />
morts?”(Màrius Torres, 1939. Al memorial<br />
de la Guerra Civil del carrer<br />
Major).<br />
Gràcies Linyola, per treballar –abans<br />
i ara– en la bona direcció i per la<br />
cultura.<br />
CAPUTXETA VERMELLA<br />
ASSEGURANCES DIVERSES<br />
Agent Josep Lechosa Enrech<br />
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas<br />
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.<br />
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”<br />
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA
6<br />
Notícies<br />
Notícies<br />
LA FESTA MAJOR<br />
Una festa major per sortir del pas<br />
en temps de crisi. I que a més el divendres<br />
16 d’agost es va veure castigada<br />
per una gran tempesta que<br />
desferen tota una sèrie d’actes, –ball<br />
al poliesportiu, la festa i sopar de les<br />
penyes, apart de fer caure totes les<br />
casetes de les penyes, el partit de<br />
futbol...– però la festa major la fan<br />
els joves i aquests, mitjançant les<br />
penyes van respondre el dissabte,<br />
amb els sopars aplaçats, l’Olimpíada<br />
rural i festa fins a les 8 del matí.<br />
En tot cas, a la Festa Major, hi hagué<br />
cercavila, cinema a la fresca, una<br />
sessió llarga de ball, festa per la<br />
mainada a les piscines, la festa de<br />
les Penyes, l’exposició de Càritas,<br />
l’exposició del cine Planell i la cadena<br />
humana per la independència a<br />
la Plaça Planell.<br />
Colles Festa Major<br />
CADENA PER LA<br />
INDEPENDÈNCIA AL<br />
PLANELL<br />
El diumenge 18 d’agost es va fer una<br />
doble cadena a la plaça Planell, amb<br />
gran èxit, al participar-hi més de 300<br />
persones de la vila. Ha estat un assaig<br />
Colles Festa Major<br />
RICHI’S<br />
PERRUQUERIA<br />
HOME I DONA<br />
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)<br />
Tel./Fax 973 60 01 03<br />
xapaipinturamarpri@gmail.com<br />
Plaça Planell, 2<br />
25240 Linyola<br />
Lleida<br />
Telèfon<br />
973 57 53 08<br />
barret picat AGOST 2013
Notícies<br />
7<br />
per la gran cadena humana que es<br />
farà l’11 de setembre, en el que s’ha<br />
anomenat la Via Catalana i que té<br />
com a objectiu cobrir 400 km. de la<br />
geografia catalana i en la que participaran<br />
uns centenars de linyolencs.<br />
EL CINE PLANELL,<br />
TANCA<br />
El cine Planell tanca el 8 de setembre.<br />
Linyola ha tingut sala de cinema de<br />
manera continuada des de l’any 1923,<br />
en que s’inaugurà el Cine Catalunya...,<br />
com que aleshores les pel·lícules eren<br />
mudes, les sessions de cinema eren<br />
acompanyades per un tercet compost<br />
per violí, piano i contrabaix...; després<br />
seguiren els cines Sindicat i que<br />
després de la guerra prendria el nom<br />
d’Español, el Cine Mingo que plegarien<br />
l’any 1965 i des del 9 de novembre<br />
de 1964 el Cine Planell.<br />
Ara 90 anys després de la seva inauguració,<br />
el cine Planell, ha decidit<br />
tancar les seves portes, després de<br />
servir gairebé 60 anys, a la població<br />
en diferents vessants: reunions de<br />
cooperativa, actuacions musicals,<br />
actuacions escolars, teatre, mítings<br />
polítics...<br />
EXPOSICIÓ AL CINE<br />
PLANELL<br />
El diumenge 18 d’agost es va inaugurar<br />
l’exposició que recordava la<br />
història del Cine Planell (1964 – 2013)<br />
amb unes emotives paraules del<br />
regidor Pol Galitó i del propietari del<br />
cinema Pere Aumedes que davant<br />
del tancament, decidiren –ajuntament<br />
i Cine Planell- fer una exposició del<br />
que havia estat el cinema a Linyola,<br />
aportant material per ambdós costats.<br />
També s’ha comptat amb la<br />
col·laboració de Josep Mª Bonjorn i<br />
de material de Barret Picat. El resultat,<br />
és una exposició feta amb rigor i que<br />
agradarà a l’aficionat al cinema.<br />
II CURS PIANO A<br />
LINYOLA. CONCERTS<br />
Del 8 al 11 d’agost es va realitzar<br />
el II Curs de Piano de Linyola, del<br />
dijous al diumenge els 10 alumnes<br />
i 7 professors van oferir diferents<br />
recitals a l’església de Linyola interpretant<br />
obres de Bach, Schumann,<br />
Beethoven, Mozart, Chopin, Debussy,<br />
Granados.... Amb un gran recital de<br />
cloenda amb la col·laboració de Bernad<br />
Bonjorn al piano i Jaume Darba<br />
a la flauta que van acompanyar en<br />
tres recitals. També les alumnes de<br />
l’Escola de Música de Linyola Iris<br />
Salse i Laura Vasiete i Marta Escribà.<br />
A tots i totes els que van fer possible<br />
els recitals agrair-los les vetllades que<br />
ens van oferir als veïns del poble i la<br />
seva professionalitat mostrada. R.M.<br />
LES OBRES A LA<br />
CARRETERA<br />
Finalment s’han iniciat unes obres,<br />
que des de fa quinze anys, legislatura<br />
darrera legislatura s’anava dient<br />
que es farien; ara s’estan fent, i les<br />
carreteres que passen per l’interior –<br />
la LP-3322 (1.930 metres) i la LV-3331<br />
(596 metres)- desapareixeran i es<br />
convertiran en carrers, vies urbanes<br />
i esperem que aquest fet, ajudi a<br />
millorar la fesomia del nostre poble,<br />
amb la restricció del trànsit de camions<br />
i cotxes que seran desplaçats<br />
cap a les rotondes...<br />
TEMPS<br />
Ens explicaven que no tindríem estiu,<br />
però quan les temperatures comença-<br />
Tel. 690 601 729<br />
e-mail: construccionsjsans@hotmail.com<br />
www.construccionsjsans.com<br />
Ronda St. Pau, 35<br />
25240 Linyola<br />
La Fassina, 22 2n<br />
25243 El Palau d’Anglesola
8<br />
Notícies<br />
ren a pujar es van desencadenar, una<br />
darrera de l’altre i en un període d’un<br />
mes, cinc gran tempestes, amb fortes<br />
pedregades per terres lleidatanes, una<br />
d’elles, la del 10 de juliol, va “tocar” el<br />
terme i vila de Linyola, però va trinxar –literalment-<br />
el terme de Bellcaire d’Urgell<br />
i altres poblacions. Durant la fi de juliol i<br />
inicis d’agost ha fet calor. El nivell dels<br />
embassaments que serveixen al Canal<br />
d’Urgell, al mes d’agost, superen el<br />
90% de la seva capacitat, una situació<br />
potser única.<br />
El divendres 16 d’agost va caure novament<br />
una gran tempesta d’aigua i<br />
vent sobre la Plana d’Urgell i també<br />
sobre Linyola, que va fer molts danys<br />
als immobles –sobretot teulades,<br />
apart d’inundacions a algunes cases-<br />
però també causà força danys<br />
als cultius del terme, al ploure en un<br />
parell d’hores, sobre 100 l. d’aigua<br />
per m 2 i amb forts vents. Les cortines<br />
d’aigua no deixaven veure més enllà<br />
de 20 o 30 metres, davant del nas i<br />
a l’endemà trossos, camins i alguns<br />
trams de carretera secundària encara<br />
estaven envaïts per l’aigua. Una<br />
tempesta que serà recordada.<br />
L’ESTIU<br />
Durant l’estiu a la vila, es fan moltes<br />
activitats, des dels cursets de natació,<br />
les II estades vila de Linyola,<br />
campaments, excursions, futbol<br />
sala..., i sobretot el prendre a la<br />
fresca durant les nits per part dels<br />
veïns...<br />
Recollida d’ aliments.<br />
TECLAM’S<br />
NOMS PROPIS<br />
El dia 16 de juliol es va presentar en<br />
una roda de premsa feta a l’ajuntament,<br />
el grup Teclam’s i l’Associació<br />
d’Amics Telstar-Escorpions, que té<br />
com a finalitat recollir els aliments per<br />
diferents associacions benèfiques.<br />
Intervingueren en l’acte, el President<br />
del Consell Comarcal, Francesc Fabregat,<br />
la regidora Teresa Lamarca,<br />
el president de la nova associació<br />
Ignasi Carles, i el president de Càritas<br />
Agustí Colell.<br />
Durant els dies previs i el mateix<br />
dia de l’actuació es recolliren a<br />
canvi de les entrades, 1.600 quilos<br />
d’aliments.<br />
FESTA DEL JOVENT<br />
El dia 20 de juliol es va celebrar a<br />
l’incomparable marc de la plaça<br />
Planell, la II Festa del Jovent, amb<br />
el títol “Mascançà sona fort” amb els<br />
Josep Caba Massana. El dia 24 de juny, fou ordenat diaca a l’església<br />
de Linyola, pel bisbe de la Seu. L’acompanyaren 40 celebrants, família i<br />
feligresos. El bisbe l’ha destinat a pobles de la zona de Ponts.<br />
Àlex Tàssies. Guanya les curses on participa. Se’l considera un dels<br />
millors corredors de les Terres de Ponent. Darrerament ha guanyat la de<br />
Bell·lloc i la d’Albesa. L’Àlex s’ha convertit pel seu punt d’honor en un<br />
referent de la vila de Linyola.<br />
J. R. Tarragó. Li agraïm que ens hagi cedit a Barret Picat les seves<br />
fotografies. Gràcies.<br />
grups De Noche, Kayo Malayo i el<br />
grup que va aportar més seguidors,<br />
Brams, que seguiren les actuacions<br />
fins a la matinada. Durant la nit,<br />
assistiren a la Festa, centenars de<br />
joves...<br />
SANT CRISTÒFOL<br />
El dia 7 de juliol es va celebrar la<br />
tradicional benedicció dels cotxes a<br />
la plaça Planell, on hi acudiren tota<br />
mena de vehicles.<br />
PRESENTACIÓ<br />
ESPECIAL MELCIOR<br />
NIUBÓ A BARCELONA<br />
El dia 1 de juliol a la tarda es va presentar<br />
l’especial Melcior Niubó Niu,<br />
al Reial Cercle Artístic de Barcelona,<br />
on hi intervinguérem Teresa Pinyol<br />
i Esteve Mestre per parlar de la revista<br />
i de Melcior Niubó els millors<br />
estudiosos de ninotaires catalans,<br />
Josep Pinyol Vidal, Jordi Artigas,<br />
Lluís Solà i Jaume Capdevila KAP,<br />
també intervingué a la fi de l’acte,<br />
Ramon Niubó el fill de Melcior. Els<br />
assistents seguiren amb gran interès<br />
totes les intervencions.<br />
Durant les intervencions es va mencionar<br />
la tesi sobre la iconografia<br />
publicada per Josep Pinyol Vidal<br />
com un treball únic a Europa... La<br />
revista Barret Picat està orgullosa<br />
barret picat AGOST 2013
Notícies<br />
9<br />
XXVII Aniversari de<br />
la Llar<br />
La Diada que es va celebrar el dia 9<br />
de juny de 2013, va començar amb<br />
una missa a la que hi assistiren els<br />
membres de la Junta i l’alcalde de<br />
Linyola, Manel Coll, per seguir amb<br />
un bon dinar al poliesportiu per a tots<br />
els socis i acompanyants.<br />
Sant Cristòfol.<br />
d’haver publicat aquest especial i<br />
de les repercussions que està tenint<br />
i tindrà en un futur.<br />
LINYOLA PER LA<br />
INDEPENDÈNCIA<br />
Linyola per la Independència va<br />
vendre en un matí les entrades per<br />
assistir al Concert per la Llibertat que<br />
es celebrà el dissabte 29 de juny al<br />
Camp Nou on hi assistiren 90.000<br />
catalans.<br />
També Linyola per la Independència-ANC<br />
ha recollit les sol·licituds<br />
dels linyolencs que participaran en<br />
la Via Catalana –que vol fer l’11 de<br />
setembre, una cadena humana de<br />
400 km– per reclamar la independència<br />
de Catalunya i al Pla d’Urgell<br />
li ha tocat el tram de l’Hospitalet de<br />
l’Infant.<br />
FESTA DE SANT JOAN<br />
Es va fer la recollida de la flama del<br />
Canigó a Mollerussa i al vespre s’inicià<br />
la festa amb la foguera de Sant<br />
Joan. Hi hagué el sopar popular i<br />
ball, però el temps –feia fresca– no<br />
acompanyà, el que no fou problemes<br />
per a que es fessin esclatar<br />
centenars de petards...<br />
FUTBOL SALA DENTAL<br />
LINYOLA, CAMPIÓ<br />
Amb la victòria en el darrer partit de<br />
la temporada, el dia 15 de juny, el FS<br />
Dental Linyola es proclamà campió<br />
de la categoria Preferent G5 i jugadors<br />
i aficionats ho celebraren amb<br />
una gran festa.<br />
"Pots plorar perquè ha marxat o<br />
pots somriure perquè ha viscut;<br />
pots tancar els ulls i plorar<br />
perquè torni o pots obrir-los i<br />
veure tot el que ha deixat;<br />
el teu cor pot estar buit perquè<br />
no el pots veure o pot estar ple<br />
de l'amor que vàreu compartir.<br />
En acabar el dinar es donaren unes<br />
plaques commemoratives als socis<br />
que aquest any feien 85 anys –als<br />
qui no assistiren al dinar, se’ls hi va<br />
entregar a casa seva– i tot seguit<br />
es va fer un ball acabant l’acte amb<br />
una sardana i amb la rotllana “L’hora<br />
dels adéus”.<br />
ADOLI<br />
Pots plorar, tancar la teva ment,<br />
sentir el buit i donar l'esquena<br />
o pots fer el que a ell li agradaria,<br />
somriure, obrir els ulls, estimar i continuar"<br />
El dissabte 29 de juny, les Adoli<br />
celebraren al poliesportiu amb un<br />
berenar-sopar el seu fi de curs 2012-<br />
2013. Hi hagué festa i sortejos... i fins<br />
al proper curs...<br />
La família Ménager-Hernàndez vol agrair totes les mostres d’afecte<br />
i de suport per la sobtada marxa del nostre Maxime.<br />
Max, sempre estaràs amb nosaltres.<br />
Linyola i Vigneux de Bretagne
10<br />
Notícies<br />
Meteorologia i pluviometria<br />
juny 2013 juliol 2013<br />
Temperatura mínima 10 o 17 o<br />
Temperatura màxima 34 o 38 o<br />
Mitjana mínimes 13,3 o 19,5 o<br />
Mitjana màximes 29 o 34,6 o<br />
Mitjana del mes 21,1 o 27 o<br />
Dies de pluja 5 6<br />
Total pluja 42,5 l. 26,5 l.<br />
Dia màx. Precipitació 18 l. el dia 17 11 l. el dia 13<br />
Dies de tempestes 2 els dies 17 i 18 3 dies: el 10, 13 i 14<br />
Dades referides a l’interior de la població.<br />
Josep M. Mas i Mas<br />
Tempesta d’estiu<br />
(C. Arenas)<br />
barret picat AGOST 2013
ACTUALITAT<br />
Premsa Comarcal<br />
Campanya del Servei Català de Trànsit<br />
El Servei Català de Trànsit<br />
inicia la nova campanya per<br />
prevenir accidents a la carretera<br />
amb el lema “Podem<br />
evitar-ho”. Una campanya<br />
impactant basada en diferents<br />
testimonis, tots casos<br />
reals que han patit algun tipus<br />
d’accident de trànsit que<br />
els ha marcat de per vida.<br />
Redacció<br />
Barcelona<br />
Malauradament, ningú està<br />
exempt dels perills de la carretera.<br />
En qüestió de segons, un accident<br />
pot capgirar per complet la vida<br />
de moltes persones. És per això<br />
que, amb l’objectiu de reduir el<br />
nombre d’accidents viaris, el Servei<br />
Català de Trànsit promou la<br />
campanya ‘Podem evitar-ho’. El<br />
projecte, basat en històries de testimonis<br />
reals, vol conscienciar a la<br />
població sobre la importància de<br />
prendre les màximes precaucions<br />
al volant.<br />
Testimonis reals<br />
expliquen directament a<br />
càmera com un accident<br />
els va canviar la vida<br />
La campanya està centrada<br />
en les històries personals de vuit<br />
casos diferents. O potser no tant.<br />
Tots ells tenen una cosa en comú:<br />
un accident de trànsit els va canviar<br />
totalment la vida. Però no<br />
només l’accidentat pateix les conseqüències<br />
de la tragèdia. Sinó que,<br />
al darrere, hi ha familiars i persones<br />
properes que viuen l’accident<br />
gairebé amb la mateixa intensitat.<br />
És per això que ‘Podem evitar-ho’<br />
també contempla la perspectiva<br />
de testimonis indirectes que expliquen<br />
les seves vivències des d’un<br />
altre punt de vista.<br />
Testimonis<br />
De ben segur que ni el Josep<br />
Roca, l’Albert Quiles, el Jordi<br />
Casellas o la Mireia Sanz eren<br />
conscients de què difícilment<br />
tornarien a caminar. Tots ells<br />
han estat víctimes de les pitjors<br />
conseqüències que pot comportar<br />
un accident a la carretera: la<br />
paraplegia, el traumatisme cranioencefàlic<br />
i, en algun cas, també la<br />
mort d’algun acompanyant.<br />
No obstant, encara que ells se’n<br />
emporten la pitjor part, no són els<br />
únics afectats en un accident. A<br />
banda, hi ha tot el col·lectiu de<br />
familiars que també en pateix les<br />
“Podem evitar-ho”<br />
Que hi hagi accidents a la carretera<br />
El Servei Català de Trànsit inverteix en la prevenció d’accidents<br />
engegant una campanya de sensibilització viària que compta amb<br />
testimonis reals<br />
La campanya es difon a través de<br />
televisió, ràdio, sales de cinema<br />
i en format pre-roll a Internet<br />
Vuit dels testimonis i les conseqüències del seu accident<br />
ENRIQUE QUILES Va perdre el fill i la jove<br />
en un accident de trànsit T’ha canviat la vida<br />
i el seu nét de 2 anys va per complet.”<br />
resultar greument ferit.<br />
MIREIA SÁNCHEZ<br />
MONTSE MONTAL<br />
FAMÍLIA CASELLAS<br />
ALBERT QUILES<br />
JORDI CASELLAS<br />
MIREIA SANZ<br />
JOSEP ROCA<br />
conseqüències i ha d’assumir<br />
nous canvis en la dinàmica de<br />
les seves vides. “Perdre un fill et<br />
Va patir un accident<br />
de moto als 18 anys.<br />
Lesió: traumatisme<br />
cranioencefàlic.<br />
La mare de la Montse va<br />
morir atropellada per<br />
un cotxe en un pas de<br />
vianants als 58 anys.<br />
Els fills del Jordi i la Joana<br />
van tenir un accident.<br />
El petit va morir i el gran va<br />
patir seqüeles irreversibles.<br />
Va patir un accident de<br />
cotxe als 2 anys.<br />
Lesió: traumatisme<br />
cranioencefàlic.<br />
Va patir un accident de<br />
cotxe als 26 anys.<br />
Lesió: traumatisme<br />
cranioencefàlic.<br />
Va patir un accident<br />
de moto als 25 anys.<br />
Lesió: paraplegia.<br />
Atropellat per<br />
un cotxe als 38 anys.<br />
Lesió: tetraplegia.<br />
També es poden visionar les històries<br />
impactants d’aquests vuit testimonis a<br />
través del web: www.gencat.cat/transit2013/<br />
canvia la vida per complet”. El fill<br />
de la família Casellas va morir a<br />
la carretera, com el de l’Enrique<br />
Siento rabia,<br />
por lo que era<br />
y cómo acabé.”<br />
Que marxin així,<br />
en un instant, és<br />
molt injust.”<br />
Això de sóc feliç ja no<br />
ho puc dir, perquè ja<br />
no ho seré mai.”<br />
els meus pares van<br />
morir per culpa d’un<br />
cotxe que anava<br />
contra direcció”<br />
jo vaig ser el que vaig<br />
tenir menys culpa<br />
perquè no conduïa”<br />
la meva vida<br />
es va quedar a l’asfalt<br />
amb 25 anys”<br />
surts de l’hospital<br />
amb una tetraplegia i<br />
condemnat tota la vida<br />
a una cadira de rodes”<br />
Quiles, qui també va perdre a la<br />
seva jove. Igual que la mare de<br />
la Montse Montal que va morir<br />
atropellada, i la Mireia Sánchez i<br />
la seva germana, que va patir un<br />
accident de moto. Persones que<br />
han de dedicar part de la seva vida<br />
a l’atenció de l’afectat o, fins i tot,<br />
superar-ne la mort.<br />
Responsabilitat<br />
“Mira com estic, perquè a tu<br />
també et pot passar”. En el moment<br />
en què posem un peu a la<br />
carretera, tots passem a ser responsables<br />
de la situació. Una situació<br />
que requereix de la màxima concentració<br />
i prudència. La responsabilitat<br />
mai desapareix. Tant si<br />
tenim el peu sobre l’accelerador<br />
com si anem de copilot. “Els meus<br />
pares van morir per culpa d’un cotxe<br />
que anava en contra direcció”,<br />
explica Albert Quiles, que pateix<br />
un traumatisme cranioencefàlic.<br />
Hi ha casos en què no se sap<br />
qui pot sortir-ne malparat o qui<br />
n’és el culpable. És per això que<br />
no hi ha distracció que valgui, la<br />
responsabilitat és de tots.<br />
A més, com demostren algunes<br />
de les històries, els familiars<br />
també són víctimes indirectes dels<br />
accidents. “Això de què sóc feliç ja<br />
no ho puc dir, perquè ja no ho seré<br />
mai”, afirma la família Casellas,<br />
després d’haver perdut el seu fill.<br />
Conscienciar<br />
La campanya vol<br />
fer reflexionar sobre<br />
els perills que<br />
hi ha a la carretera<br />
Sensibilització<br />
“El temps ho cura tot: no, el<br />
temps no ho cura tot, el temps<br />
et deixa una cicatriu”. Amb vuit<br />
testimonis diferents com a protagonistes<br />
principals, la campanya<br />
pretén sensibilitzar sobre com un<br />
sol instant pot tenir efectes irreversibles<br />
per tota la vida.<br />
‘Podem evitar-ho’ vol aconseguir<br />
l’impacte amb l’espectador<br />
i s’espera que, amb declaracions<br />
i vivències de testimonis reals i<br />
directes, el missatge pugui arribar<br />
millor. És qüestió d’unir esforços<br />
per fer de la carretera un entorn<br />
més segur, on tothom prengui<br />
consciència del perill que pot<br />
arribar a suposar. A la carretera,<br />
amb els cinc sentits.<br />
T’agrada la campanya:<br />
“Podem evitar-ho”<br />
Dóna’ns la teva opinió a:<br />
C/e: premsasct@gencat.cat
12<br />
l’estiu }<br />
Monitors estiu<br />
II Estades<br />
Linyola GYM<br />
Casal d’estiu<br />
Fotos: Elena Gispert, Moises Mata, Linyola Gym
Esports<br />
13<br />
CELI. Sortida amb BTT<br />
Maite Pons Cortés<br />
El dia 20 de Juliol el CE Linyola va organitzar<br />
una sortida amb BTT, la ruta<br />
era anar de Linyola a Cambrils, però<br />
no per carretera, sinó tot per camins<br />
i senders, passant per tota la serralada<br />
de Prades mes el coll d’Algorfa,<br />
amb uns paisatges impressionants,<br />
amb el pantà de Siurana inclòs.<br />
El Circuit va ser bastant dur, amb<br />
alguna pujada amb un 29% de<br />
pendent i com que tot el que puja,<br />
desprès baixa, on era bastant perillós<br />
degut a les pedres, grava, arena<br />
i una caiguda pot tenir conseqüències<br />
greus. La sortida era a les 5<br />
del matí del planell, amb frontals<br />
de llum, amb pluja, trons i llampecs<br />
però tots en teníem tantes ganes<br />
que ningú va dir per deixar-ho per<br />
un altre dia.<br />
A les 10 érem a Prades on vam parar<br />
a fer un bon esmorzar, ja que portàvem<br />
60 km, recuperar una mica de<br />
forces i a tornar-hi. Entre esmorzar,<br />
les parades per gaudir dels paisatges,<br />
vam arribar a Cambrils a les<br />
3 de la tarda, després de 10 hores<br />
d’haver sortit de Linyola, en total<br />
115 km amb 1800 mts de desnivell<br />
positiu. Al arribar a Cambrils un bon<br />
dinar amb tots els familiars, carregar<br />
les bicis al carro i cap a Linyola. On<br />
ja vam empalmar amb la festa del<br />
jovent.<br />
Total que a les 5 marxàvem del planell<br />
amb BTT, i a les 5 del dia següent<br />
retiràvem de la festa, això se’n diu 24<br />
hores ben aprofitades. Els membres<br />
del Celi que vam fer la sortida foren:<br />
Maite Pons, Rafel Rocaspana, Jesús<br />
Vázquez, Àlex Tàssies, Antoni Martí,<br />
Josep M. Pérez, Marc Mata i Àlex<br />
Mases.<br />
Des de el CE Linyola volem agrair<br />
el suport que ens va donar el Xavi<br />
Morcillo, que amb el seu “Buggi” va<br />
fer tot el recorregut i no ens va faltar<br />
beure fresc, suport logístic i tècnic i<br />
reportatge fotogràfic. Moltes gràcies<br />
Xavi.<br />
Cristina Mir Balagueró<br />
Dietista — Nutricionista<br />
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA<br />
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es<br />
• Estudi antropomètric<br />
mitjançant impedància<br />
bioelèctrica<br />
• Estudi dels hàbits nutricionals i<br />
dietètics<br />
• Realització de dietes<br />
personalitzades durant les<br />
diferents etapes de la vida i<br />
estats fisiològics<br />
TAXI Jordi<br />
687 847 648<br />
973 575 375<br />
Linyola
14<br />
Esports<br />
CF Linyola<br />
Pere Badia<br />
En un camp de futbol on ha arrelat la<br />
gespa que es va portar de Califòrnia,<br />
el passat 5 d’agost es va fer el primer<br />
entrenament de l’equip que de nou<br />
entrenarà a les ordres de Joan Balcells<br />
–que repeteix per tercer any– i<br />
sota la presidència de Ruben Pou<br />
que ho és per segon any.<br />
En aquests moments el Linyola té<br />
25 jugadors, alguns d’ells a prova i<br />
ja veurem a qui deixarà o descartarà<br />
l’entrenador. De moment i com fixatges<br />
tenim a un davanter procedent<br />
del Mollerussa, Ivan i a un porter<br />
que ja havia jugat amb els juvenils<br />
del Linyola, que es diu Matemala i<br />
segurament com que es farà equip<br />
juvenil, tindrem a dos juvenils que<br />
podran ajudar a l’equip amateur com<br />
són Escobosa i el golejador Nervin.<br />
La resta de plantilla és la mateixa<br />
de la temporada passada, que vam<br />
quedar cinquens del grup.<br />
Camp de futbol, 17 agost.<br />
Les baixes han estat Capdevila que<br />
ha anat a l’Ivars, i Romero i Simó<br />
(Suker) al Palau d’Anglesola.<br />
El dia 14 d’agost es va jugar un amistós<br />
a Vallfogona on el resultat fou<br />
d’empat a tres gols. Els golejadors<br />
foren Didi, Nervin i Civit.<br />
El dia 17 d’agost es tenia de jugar<br />
contra el Bellpuig a casa però es<br />
va aplaçar perquè a la nit anterior<br />
van caure uns 115 l/m 2 a Linyola. La<br />
festa del futbol que la Junta volia fer<br />
s’ha traslladat al 31 d’agost quan el<br />
Linyola s’enfrontarà al primer equip<br />
de Balaguer i haurà bocates calents<br />
i sortejos...<br />
Fins al proper número, en què ja<br />
haurà començat la jornada.<br />
Torneig d’estiu de futbol sala<br />
Linyola 2013<br />
Pere Badia i Miquel Martorell<br />
Com cada any entre els mesos<br />
de juliol i agost es celebra aquest<br />
campionat que cada any té èxit,<br />
especialment al mes d’agost, que<br />
hi acudeix més públic, doncs hi ha<br />
moltes persones de vacances al poble.<br />
Aquests partits, també motiven<br />
que la gent surti de casa a la nit i<br />
s’ho passin força bé durant el temps<br />
que duren els partits i en general, els<br />
partits estan molt ben organitzats.<br />
Els equips participants foren: Veterans<br />
de Linyola, Duracel, Trilita,<br />
Mec-Mec, Bar JJ i Pizzeria Giovanni.<br />
Els partits foren molt intensos i cap<br />
al final molt igualats, on el campionat<br />
el va guanyar un gran equip, que a<br />
prio ri no era el favorit, arribant a la<br />
final, després de derrotar a Trilita.<br />
Estem parlant de l’equip Mec-Mec<br />
que fou el just guanyador al derrotar<br />
al Bar JJ per: 3 a 2. Els gols del<br />
Mec-Mec foren fets per Nebra, Alfa<br />
i Nervin i els del Bar JJ, els dos per<br />
Siddhart.<br />
El trofeu al porter menys golejat fou pel<br />
porter del Mec Mec, Blai Carles Guillem<br />
que fou la revelació del torneig.<br />
El trofeu al màxim golejador fou per<br />
Siddhart, per segon any consecutiu,<br />
jugador del Bar JJ.<br />
La classificació va quedar de la següent<br />
manera: 1) Mec-Mec, 2) Bar<br />
JJ, 3) Trilita, 4) Duracel, 5) Pizzeria<br />
Giovanni, 6) Veterans de Linyola.<br />
Esperem que l’any vinent hi hagi<br />
més equips a disputar el torneig de<br />
futbol sala i així gaudirem més de<br />
les nits d’estiu<br />
barret picat AGOST 2013
Esports<br />
15<br />
El torneig de futbol sala se<br />
l’enduen els joves del Mec-mec<br />
Arnau Fontanet<br />
En aquest article parlaré sobre com<br />
va anar la final del torneig de futbol<br />
sala de Linyola, on va guanyar el<br />
Mec-mec.<br />
Però comencem pel que és més<br />
important, de la final del torneig<br />
de futbol sala del nostre poble. En<br />
aquesta edició l’equip campió va ser<br />
el Mec-mec, passant per sobre del<br />
Bar JJ, el partit va acabar amb un<br />
ajustat 3 – 2, amb gols de Alfa, Cuco<br />
i Nervin per l’equip campió i dos gols<br />
de Siddhart per l’equip derrotat. La<br />
final va ser molt disputada, el partit<br />
va estar durant molts minuts bastant<br />
dominat per part del JJ, però el Mecmec<br />
és va defensar molt bé, i va<br />
aprofitar molt bé les seves ocasions.<br />
L’equip més jove va plantar molta<br />
cara, a un dels millors equips del<br />
torneig en molts estius, però ja se<br />
sap que moltes vegades l’esforç i les<br />
ganes poden superar l’experiència i<br />
amb això com més jove és un equip<br />
més ganes té, i així ho va fer el Mecmec<br />
que amb les seves ganes van<br />
poder endur-se el torneig.<br />
Se l’enduen!<br />
Tot l’equip va fer un paper més que<br />
destacat, però hi va haver un jugador<br />
que la seva actuació va sobresortir<br />
per sobre dels altres, aquest va ser el<br />
porter de l’equip campió, Blai Carles.<br />
El Blai va tenir una gran actuació<br />
durant el partit ja que va fer moltes<br />
grans parades algunes de les quals<br />
van ser espectaculars, va tenir una<br />
gran actuació sota pals, que l’equip<br />
contrari no marqués més de dos<br />
gols en gran part va ser gràcies a<br />
l’actuació de Blai Carles. El porter<br />
potser va ser el més destacat, però<br />
la resta de l’equip va jugar un gran<br />
partit a un gran nivell. El Mec-mec,va<br />
començar a jugar bé des del primer<br />
cop que van jugar el torneig de futbol<br />
sala, però aquest any han pogut<br />
demostrar lo bons que són guanyant<br />
el torneig amb bons partits i una<br />
gran final. I així va acabar el torneig<br />
de futbol sala del nostre poble, amb<br />
els jugadors del Mec-mec com a<br />
campions, almenys ho seran fins el<br />
pròxim estiu, veurem si l’estiu que ve<br />
ho tornen a aconseguir o no.<br />
L’equip del Mec-mec, també va tenir<br />
una gran afició, ja que la majoria<br />
dels joves de Linyola van animar<br />
amb força i ganes, un equip amb<br />
jugadors de la seva edat o no gaire<br />
més grans.
16<br />
Dossier CINEMA PLANELL<br />
Entrevista a la família del Cinema Planell<br />
Judit Pedrós<br />
Ja és un fet: el Cinema Planell tanca les seves portes<br />
el dia 8 de setembre després de gairebé cinquanta<br />
anys d’emissió ininterrompuda de pel·lícules<br />
d’estrena. La vida de molts linyolencs ha estat<br />
estretament lligada, en algun moment de la vida,<br />
amb aquesta sala. Qui més qui menys té alguna<br />
anècdota relacionada amb aquest cine. La meva<br />
és enamorar-me completament d’un tal Leonardo<br />
DiCaprio l’any <strong>199</strong>8, en una peli sobre un vaixell<br />
que s’enfonsava. No vaig ser l’única. Molts hi hem<br />
“viscut” durant moltes tardes de diumenge. No<br />
només veient pel·lícules, sinó passant-hi l’estona.<br />
Els “amos” de la sala viuen fora, i per nosaltres la<br />
cara visible del Cinema Planell ha estat, durant els<br />
últims anys, la família Fuentes Boix. Van arribar al<br />
cine l’any <strong>199</strong>1 i es van mudar definitivament a Linyola<br />
uns anys després. És hora que, després de 22<br />
anys mostrant-nos històries a la gran pantalla, ens<br />
expliquin ara la seva.<br />
–Quan va començar la vostra re·<br />
lació amb el cinema de Linyola?<br />
ANTONIO: Quan els antics treballadors,<br />
en Lluís i la Ramona, estaven<br />
a punt de jubilar-se. Jo ja treballava<br />
a un altre cine i em van agafar com<br />
a substitut.<br />
TERESA: Sí, hi havia un home de<br />
Barbens que ho va fer un temps<br />
quan el Lluís i la Ramona s’havien<br />
de jubilar. Llavors van agafar a<br />
l’Antonio per substituir-lo durant un<br />
mes i mira, ja fa 22 anys... sort que<br />
era temporal!<br />
–Recordeu quan va ser, exacta·<br />
ment, que us vau fer càrrec per<br />
primer cop Cinema Planell?<br />
T: Jo no... al ser al bar no ho tinc tan<br />
present com l’Antonio. Ell sí que se’n<br />
recorda de tot! Però recordo que era<br />
cap a l’any <strong>199</strong>1 o 92.<br />
CARLA: Sí, ja és això! Al bar encara<br />
tenim un pòster del Barça del 92<br />
(el que va guanyar la primera Copa<br />
d’Europa!) penjat. El mantenim perquè<br />
ens recorda a quan vam començar.<br />
Jo era molt petita... tenia 3 anys!<br />
A: Era l’1 de novembre de <strong>199</strong>1, el<br />
dia de “Tots Sants”. Em vaig estrenar<br />
amb una pel·lícula de la Isabel Pan-<br />
Antonio Fuentes.<br />
toja, “Yo soy esa”, “Colmillo blanco”<br />
i l’altra era “La casa Rusia”.<br />
–Dèieu que abans del de Linyola<br />
però, ja havíeu treballat en un<br />
altre, oi?<br />
T: Sí sí, al d’Ivars... també hi vam<br />
estar força temps treballant allà!<br />
A: Uf, jo feia molts anys que tenia<br />
relació amb el món del cinema. Com<br />
deia la Teresa, vam treballar al d’Ivars<br />
abans. De fet, la meva història amb el<br />
cine va començar quan jo tenia uns<br />
12 o 13 anys, quan em vaig oferir<br />
per dur les pel·lícules d’un cine a<br />
l’altre. En aquella època Ivars tenia<br />
dos cines, i jo portava, en bicicleta!,<br />
les bovines d’un a l’altre. I després ja<br />
tot va anar rodat: vaig anar aprenent<br />
l’ofici i ja mai més l’he deixat.<br />
–I així, vau venir a viure directa·<br />
ment a Linyola l’any <strong>199</strong>1/92?<br />
T: No, durant els primers anys vivíem<br />
a Tornabous, a una masia. No va ser<br />
fins que el Lluís i la Ramona es van<br />
jubilar del tot que no ens vam mudar.<br />
A l’anar-se’n ells, el pis de sobre el<br />
cine quedava buit. El pis era part del<br />
contracte: els treballadors podien<br />
barret picat AGOST 2013
Dossier CINEMA PLANELL<br />
17<br />
gaudir-ne. Així, quan ja vam ser els<br />
únics que ens n’encarregàvem, vam<br />
anar-hi a viure-hi.<br />
–Com era la sensació de viure<br />
“dins” el cine?<br />
T: La veritat és que molt bona. La<br />
veritat és que hi estàvem molt a gust.<br />
De fet encara hi seríem, però ens vam<br />
comprar la casa i vam mudar-nos. La<br />
veritat és que a més ens vam integrar<br />
molt ràpid al poble, sempre ens hem<br />
avingut molt amb la gent.<br />
C: Quan vam venir jo tenia 6 anys,<br />
vaig incorporar-me a P5. I per a<br />
una nena era una sensació molt<br />
especial. Tenir un espai tan gran<br />
només per mi, per jugar-hi, era<br />
espectacular.<br />
–Com era el Cinema Planell<br />
d’aquella època?<br />
A: Era tot un èxit, per aquells temps.<br />
Hi havia dues sales en funcionament:<br />
la gran tenia una capacitat de gairebé<br />
800 persones, i la petita, de 200.<br />
Venia moltíssima gent.<br />
T: Sí, els primers anys ens va anar<br />
molt bé, vam arribar a ser quatre<br />
persones despatxant! I el jovent, a<br />
un quart de deu ja eren allí. Venien<br />
no només a veure la pel·lícula, socialitzaven<br />
allà.<br />
–Recordeu alguna pel·lícula que<br />
fos especialment important, que hi<br />
anés més gent de l’habitual?<br />
C: “Titànic”! Va ser un èxit... També<br />
recordo que va venir molta gent a<br />
veure “Expediente X”, perquè la<br />
vam fer d’estrena... la sala estava<br />
ben plena.<br />
A: Definitivament, “Titànic” va ser<br />
l’èxit més clar. Vam omplir els tres<br />
dies, però la sala plena, eh? Va venir<br />
tot el poble. I després la vam tornar a<br />
portar tres cops més, i sempre venia<br />
molta gent. Impressionant!<br />
–I a la sala petita què hi feien? Fins<br />
quan va funcionar?<br />
C: Hi feien les pel·lícules més alternatives,<br />
les de dibuixos per als nens,<br />
les menys comercials... si se’n repetia<br />
alguna també anava a la petita.<br />
A: Va funcionar fins l’any <strong>199</strong>8. Progressivament<br />
va anar baixant el número<br />
de socis i al final va sortir més<br />
a compte tancar la petita i mantenir<br />
només la gran. Fins ara.<br />
–Fa gairebé 22 anys que treballes,<br />
cada cap de setmana,”tirant” pel·<br />
lícules. Quants cops no ho has<br />
pogut fer?<br />
A: És una feina molt lligada, això<br />
sí, però la veritat és que mai, en els<br />
22 anys, m’he posat malalt. Només<br />
m’han hagut de substituir algun cop<br />
com quan se’m va casar la filla i per<br />
altres coses molt puntuals, però mai<br />
per malaltia. És una sort.<br />
–I d’aquests 22 anys, hi ha hagut<br />
algun cop en que no es pogués fer<br />
cine per algun problema?<br />
A: Hi ha hagut algun problema petit,<br />
però mai res que hagi impedit projectar<br />
la pel·lícula. Algun cop sí que<br />
havia passat que arribava l’hora de<br />
començar i encara no tenia les bovines...<br />
llavors s’havia de trucar a l’empresa,<br />
avisar-los que les duguessin<br />
i la pel·lícula començava tard. Però<br />
cancel·lar-la, no.<br />
–Quantes hores setmanals es dedi·<br />
ca a una feina com aquesta?<br />
A: En el meu cas, deuen ser unes 20<br />
hores en total.<br />
T: Sí, per mi són unes 15 hores entre<br />
els tres dies de projeccions (posa
18<br />
Dossier CINEMA PLANELL<br />
unes 5 hores per dia) i, a més, les<br />
que dedico a les feines de neteja. Els<br />
dilluns hi vaig a passar l’escombra, i<br />
el divendres (o la vigília dels festius)<br />
hi vaig a netejar i a deixar tots els<br />
productes del bar preparats.<br />
C: Tot i que, pel que fa a la neteja,<br />
des que ja no es poden menjar pipes<br />
s’hi ha notat molt!<br />
–Pels que no coneixem com fun·<br />
ciona un cinema, ens pots explicar<br />
quin és el procés des que la pel·<br />
lícula arriba fins que nosaltres la<br />
veiem projectada?<br />
A: Els que s’encarreguen del transport<br />
ens fan arribar el material,<br />
llavors el que faig és muntar les<br />
bovines. Una pel·lícula acostuma a<br />
tenir entre 5 i 10 bovines, depèn de<br />
la durada. Llavors s’han d’empalmar<br />
entre sí (ho faig amb cel·lo!) perquè<br />
no es noti el canvi d’una bovina a<br />
l’altra. La veritat és que la feina no ha<br />
canviat gens des que vaig començar<br />
a dedicar-m’hi fins ara. El tema del<br />
digital no té res a veure, per això.<br />
–Precisament, el tema del canvi al<br />
sistema digital, com ha afectat a un<br />
cine analògic com el de Linyola?<br />
L’obertura de sales 3D a d’altres mu·<br />
nicipis han fet baixar la clientela?<br />
T: No crec que hagi estat tant els altres<br />
cines, sinó Internet, em sembla.<br />
Això sí que ha fet molt mal. Quan vam<br />
veure que realment la cosa anava de<br />
baixa va ser amb l’auge d’internet. Va<br />
ser quan vam passar de tenir 2 sales<br />
plenes a estar com ara.<br />
–Quin tipus de socis són els que<br />
encara es mantenen?<br />
C: Sobretot gent gran (jubilats) i<br />
famílies amb nens petits. Quan la<br />
canalla creix, sobre els 16 anys o<br />
així, es van esborrant de la quota<br />
perquè és l’època en que entren a<br />
l’adolescència, comencen a sortir<br />
fora i ja no volen venir tant.<br />
T: Sí, també hi ha alguna parella,<br />
però majoritàriament és gent gran<br />
i famílies.<br />
–Si els anys 90 era l’època daura·<br />
da, ara com està la situació?<br />
T: Els diumenges encara fem una<br />
trentena o quarantena de persones,<br />
però molts divendres i dissabtes només<br />
hi ha 4 o 5 persones de públic, i<br />
la veritat és que fa pena. I des que va<br />
pujar l’IVA i els socis han de pagar, a<br />
banda de la subscripció, 1 euro cada<br />
vegada que vénen, encara més.<br />
A: Sí, no té res a veure el número de<br />
públic que ve ara amb el que venia<br />
abans. Les pel·lícules que porten més<br />
gent són les d’acció i les que són per<br />
a la canalla (dibuixos, animació...)<br />
però tot i així la sala no s’omple.<br />
–I suposo que això va fer que els<br />
propietaris es decidissin a tancar...<br />
C: Sí, fa un any o així ja van penjar<br />
el cartell de que el local estava en<br />
barret picat AGOST 2013
Dossier CINEMA PLANELL<br />
19<br />
A: A mi m’agradaria tornar a veure<br />
una pel·lícula que van fer quan encara<br />
treballàvem al cine d’Ivars. Era<br />
una peli d’un cavall, “El Campeón”<br />
es deia... Sé que em va agradar<br />
molt, ja no només l’argument, sinó<br />
la imatge. Em va impactar.<br />
Carla Fuentes i Teresa Boix.<br />
venda. No és el primer cop que volen<br />
tancar-lo, per això. Ja fa temps,<br />
potser fa 15 anys, ja van voler fer-ho,<br />
però entre uns quants van aconseguir<br />
salvar-lo. De fet va ser llavors<br />
quan es va col·locar, al pis de dalt<br />
on abans havíem viscut, les seus<br />
del Cau i les Adoli. Pagaven quota i<br />
així van ajudar molt al cine, perquè<br />
entre això i els socis que hi havia<br />
es mantenia bé. Però al mudar-se a<br />
l’edifici de Cal Formiguera...<br />
T: Feia temps que ho veiem venir.<br />
Ja pensàvem que al jubilar-se l’Antonio<br />
acabarien tancant. A més, el<br />
canvi a la maquinària digital costa<br />
uns 60 mil euros i clar, és molt car.<br />
Nosaltres creiem que el poble no<br />
l’hauria de deixar tancar, perquè<br />
és un espai molt gran on podrien<br />
fer moltíssimes activitats... s’hauria<br />
d’apostar per mantenir el cinema.<br />
Però és complicat.<br />
–Entenc que, després de tants<br />
anys, ho trobareu a faltar... Si fos<br />
a fer ara però, tornaríeu a agafar el<br />
cine tal i com vau fer? O algun cop<br />
us n’heu penedit?<br />
T: I és clar que ho trobarem a faltar,<br />
són tants anys! Hem agafat carinyo<br />
no només al lloc, sinó a tota la gent<br />
que hi ve sovint... la gent gran on<br />
anirà ara? Què farà? Jo mai m’he penedit<br />
de la decisió que vam prendre.<br />
A: Si fos a fer ara, ho tornaria a fer<br />
tot igual. Per mi el cine no és només<br />
una feina, és un hobby. Ho trobaré a<br />
faltar moltíssim. Són molts anys de<br />
dedicació, d’estar lligat a una sala.<br />
En els últims 20 anys he vist més de<br />
2000 pel·lícules, a dues per setmana,<br />
i sense contar les que es fèiem en<br />
programació especial, com ara a les<br />
Festes Majors. I les que ja havia vist<br />
al Cine d’Ivars!<br />
–El Cinema Planell tancarà el<br />
diumenge 8 de setembre amb un<br />
clàssic, “Cinema Paradiso”. Quina<br />
és la pel·lícula que us agradaria<br />
tornar a veure, per tornar-la a gau·<br />
dir a la gran pantalla?<br />
T: A mi m’agraden les pel·lícules<br />
romàntiques,res de guerres! Si<br />
n’hagués de triar una, m’agradaria<br />
tornar a veure “Oficial y Caballero”.<br />
Recordo que quan la van estrenar<br />
em va encantar.<br />
C: Ostres, és molt complicat d’escollir-ne<br />
una! Potser la que m’agradaria<br />
veure es “ET”. Jo no vaig arribar a<br />
veure-la mai al cine perquè era molt<br />
petita, però la meva germana, la<br />
Fina, sempre em deia que quan la<br />
van fer li va semblar espectacular.<br />
Després l’he vista a la tele, però no<br />
és el mateix...<br />
Fent l’entrevista he descobert què<br />
significa per l’Antonio, la Teresa i la<br />
seva família el Cinema Planell. No va<br />
ser fàcil de fer, perquè en molts moments<br />
l’emoció va fer que haguéssim<br />
de parar. A més, he pogut adonar-me<br />
que, tal i com diuen, per ells no no-<br />
més era una feina, sinó també una<br />
afició. L’Antonio ha apuntat, durant<br />
tots aquests anys, totes i cadascuna<br />
de les pel·lícules que s’han projectat a<br />
Linyola. I la Teresa recorda amb afecte<br />
tots els treballadors que han passat<br />
pel cine mentre ells hi han treballat.<br />
Amb el tancament del cine no només<br />
s’acaba una etapa per al poble, sinó<br />
també per aquesta família.<br />
Moltes gràcies per aquests anys!
20<br />
Dossier CINEMA PLANELL<br />
Filla del cine<br />
Carla Fuentes<br />
Els meus records van lligats des de ben petita al cine<br />
Planell. La primera paraula que vaig llegir va ser la<br />
marca de la cafetera que hi havia (perquè abans, no fa<br />
tants anys, hi havia cafetera i fins i tot màquina de fer<br />
palometes). Els primers amics que vaig fer a Linyola van<br />
ser gràcies al cine, socis de tota la vida que venien un<br />
cop per setmana. De tant en tant em donaven un duro<br />
i anava a comprar un regalíssia a la Ramona i quan<br />
feien pel·lícules de por la meva mare, que llavors feia<br />
d’acomodadora, em pelava les pipes que em menjava<br />
a fora. Els meus primers records són de quan encara no<br />
vivíem a Linyola, veníem de Tornabous cada divendres,<br />
dissabte i diumenge. Els divendres i dissabtes que no<br />
podia jugar mirava les pel·lícules que feien a la sala gran<br />
o a la petita (també funcionaven les dos sales). Una nit<br />
de Reis la meva germana va tenir greus problemes per<br />
explicar-me per què hi havia les carrosses dels Reis a<br />
Tornabous, Tarròs, La Fuliola, Boldú i Linyola. Els de debò<br />
eren els de Linyola, la resta eren ajudants.<br />
Els diumenges passava hores a dalt amb el pare, amb<br />
el soroll de les màquines, un soroll del que el meu pare<br />
mai s’ha cansat, i a la mitja part, quan s’havien acabat les<br />
dues primeres pel·lícules i es tornava a repetir la primera,<br />
ens menjàvem un entrepà. A vegades fins i tot la gent<br />
venia a veure el futbol enlloc del cinema, i mai faltaven<br />
cacauets que fessin entrar la set als clients més fidels,<br />
que sempre tenien paraules amables per la xiqueta que<br />
corria amunt i avall.<br />
Quan vaig començar al col·legi El Sitjar era la nena nova<br />
que vivia a un cine, cosa que sempre m’ha agradat<br />
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades<br />
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)<br />
que em diguessin. La Ramona i el Lluís es van jubilar i<br />
nosaltres vam venir a viure aquí, i jo vaig viure una de<br />
les millors experiències que una criatura pot viure...tenia<br />
totes les xuxeries gratis!!<br />
M’explicaven que fa anys la gent anava al galliner, on no<br />
hi havia gallines per molt que m’esforcés a buscar-les,<br />
sinó que hi havien butaques perquè la sala gran es<br />
quedava petita per tota la gent que venia. A mi no em<br />
molestava que ara no hi pugés gent. Això volia dir que<br />
podia mirar les pel·lícules amb pijama i tirar palometes<br />
de dalt a baix, amb alguna que altra bronca que ben<br />
bé ens havíem guanyat amb, ara ja sí, els amics de la<br />
classe. A l’antic vestíbul, on fins fa poc s’hi allotjaven<br />
les ADOLI, jo hi tenia totes les meves joguines, hi vaig<br />
aprendre a patinar i a anar amb bicicleta (la prova de foc<br />
sempre era el Planell per això, on també vaig aprendre<br />
que els rosers punxaven més del que em pensava si<br />
no agafaves bé les corbes). Em sentia molt afortunada<br />
de viure allà, a més, com que només hi havia una televisió<br />
a casa, podia baixar a veure la del bar quan no<br />
em deixaven mirar Bola de Drac i Ranma, entre altres.<br />
Així van passar uns quants anys, veient cada setmana<br />
almenys una de les dues pel·lícules que es projectaven,<br />
barret picat AGOST 2013
Dossier CINEMA PLANELL<br />
21<br />
qui ens perdonarà que no portem prous diners per pagar<br />
la consumició del bar, qui ha passat, durant més de vint<br />
anys cada cap de setmana de la seva vida pendent que<br />
les sessions comencessin a l’hora indicada.<br />
i així ho hem viscut moltes generacions, tot i que els nascuts<br />
a la meva quinta també hem gaudit del cine d’una<br />
manera diferent, hi hem passat moltes tardes d’hivern,<br />
a vegades jugant a amagar a les fosques a la sala gran,<br />
fent sopars i fins i tot quedant-nos a dormir alguna nit.<br />
Per això, ara que la vida del cine Planell toca a la seva fi,<br />
em dono compte que es tanquen les portes d’un local<br />
que podria explicar mil i una històries, que ha vist passar<br />
a gran part dels habitants del poble, que qui més qui<br />
menys hi té algun record (qui sap, potser se’n podria<br />
escriure un llibre i tot), i que d’alguna manera o d’una<br />
altra, quan d’ara en endavant hi pensem, veurem que<br />
són molts anys d’un lloc que, sense fer soroll, sempre<br />
tindrem a la memòria.<br />
El cine ha perdut protagonisme a mesura que els joves<br />
hem pogut sortir. Sense donar-nos-en compte, un dia<br />
no fa gaire van penjar un cartell que el local estava en<br />
venda, i llavors t’adones de com ha canviat tot, que la<br />
gent prefereix veure pel·lícules d’una altra manera, que<br />
ja fa temps que no s’hi fan suficients diners i que és un<br />
negoci que en pobles petits acaba sent inviable. A tots els<br />
que ens agrada gaudir de la màgia del cine, sabem que<br />
el de Linyola no té les tecnologies més avançades ni fan<br />
les pel·lícules que s’acaben d’estrenar, però sabem qui<br />
ens dirà amb un somriure si la pel·lícula ens ha agradat,
22<br />
Dossier CINEMA PLANELL<br />
Carta de comiat i d’agraïment<br />
al cinema Planell<br />
Un antic soci<br />
El passat 6 d’agost va sortir publicat<br />
al diari on-line VilaWeb la notícia sobre<br />
el tancament del cinema Planell<br />
de Linyola amb aquest titular: “Linyola<br />
es queda sense cinema. El Planell<br />
tancarà el 8 de setembre”. Després<br />
de llegir la notícia, va venir-me a la<br />
ment tota una sèrie de records dels<br />
meus anys d’infantesa i joventut,<br />
vivències de moltes tardes passades<br />
en aquest cinema.<br />
Vaig ser-ne un usuari fidel durant<br />
molts anys com la majoria dels linyolencs<br />
i linyolenques que vam néixer a<br />
finals dels 60 o principis dels 70. Els<br />
de casa meva n’érem socis i els caps<br />
de setmana de cinema eren la principal<br />
font d’esbarjo per tota la canalla i,<br />
possiblement, la gent gran d’aquells<br />
anys. Com un hàbit, totes les tardes<br />
de diumenge vaig anar al “cini” en<br />
la doble sessió contínua fins ben bé<br />
fets el 14 anys, després vaig substituir<br />
les tardes de cinema per les tardes<br />
de discoteca (a la famosa Musicland<br />
de Mollerussa, també tancada) però<br />
vaig continuar sent-hi fidel en les<br />
sessions nocturnes, especialment la<br />
dels divendres. Posteriorment vaig<br />
deixar d’anar-hi amb tanta assiduïtat<br />
i, si no recordo malament, cap a l’any<br />
89 o 90 ens vam treure de socis. Des<br />
de llavors i fins ara l’he freqüentat<br />
molt poc, escassament dues o tres<br />
vegades a l’any i encara.<br />
Recordo aquells diumenges a la<br />
tarda de cinema, els de finals dels<br />
anys 70 i fins a mitjans dels 80, amb<br />
les dues sales (la gran i la petita) i el<br />
galliner plenes de gom a gom. A la<br />
sala gran seien els pares i els avis al<br />
fons de la sala, la canalla al mig i al<br />
davant, i els adolescents i les parelles<br />
joves al galliner. 4 pel·lícules a la<br />
setmana, 2 per sala i amb repetició<br />
de la primera. Quants diumenges<br />
havia vist fins a tres pel·lícules seguides!!<br />
Carregat de bosses de pipes i<br />
alguna Coca-Cola.<br />
I aquelles mitges parts amb el bar,<br />
el hall i les escales del carrer plenes<br />
de gent i de fum!! A la barra del bar<br />
els empleats anaven de bòlit mentre<br />
despatxaven llaminadures, beures,<br />
cafès i aquelles coques tan bones. I<br />
quantes vegades havia vist la furgoneta<br />
del Circuit Urgellenc arribant a<br />
corre-cuita i descarregant les llaunes<br />
per poder començar la 2a pel·lícula.<br />
També recordo com jugàvem la canalla<br />
a la sala gran, entre la pantalla<br />
i la primera fila, a indis i pistolers,<br />
a karateques, a lladres i policies,<br />
quantes corredisses amunt i avall.<br />
Recordo els aplaudiments dels linyolencs<br />
i les linyolenques després<br />
de moltes pel·lícules, quan aquesta<br />
havia agradat i la gent en sortia<br />
satisfeta. Això no ho he vist en cap<br />
altre cinema i n’he freqüentat uns<br />
quants (de la província i de fora).<br />
També recordo els primers cigarrets<br />
fumats d’amagatotis al galliner i com<br />
ens havíem colat a la sala petita per<br />
veure “la de destape” i, evidentment,<br />
ens havien enxampat.<br />
Faig memòria de les moltes tardes<br />
que, al sortir del col·legi, anàvem a<br />
veure “els quadros del cine” i miràvem<br />
embadalits, tot imaginant-nos<br />
l’argument de la pel·lícula. Si la memòria<br />
no em falla, també recordo<br />
que especialment els diumenges<br />
a la tarda venia gent dels pobles<br />
veïns (Vallverd d’Urgell, Poal, Palau<br />
d’Anglesola...) a veure les pel·<br />
lícules, jo era petit i trobava estrany<br />
que ells no tinguessin cinema al<br />
seu poble.<br />
Per acabar només dir que el tancament<br />
del cinema Planell era des de fa<br />
anys, i això ho sabem tots, la crònica<br />
d’una mort anunciada. Només agrair<br />
al Sr. Pere Aumedes i a l’empresa<br />
Circuit Urgellenc aquests 50 anys<br />
de pel·lícules en pantalla gran a Linyola,<br />
mig segle de cinema al poble<br />
que es diu aviat, tot un luxe. A nivell<br />
personal, també vull agrair-los tots<br />
els bons moments m’han fet passar<br />
i els bons records que m’han deixat.<br />
Sense cap mena de dubte, ells<br />
m’han donat més del que jo els hi he<br />
donat i han sabut ser més fidels –cal<br />
reconèixer-ho– del que jo ho he estat<br />
amb ells. Moltes gràcies.<br />
barret picat AGOST 2013
Dossier CINEMA PLANELL<br />
23<br />
El Cine Planell tanca<br />
Entrevista a Pere Aumedes<br />
Pol Galitó<br />
El dia 8 de setembre el cine Planell tancarà les seves<br />
cortines per sempre, ja no es projectaran més pel·lícules.<br />
Quants records ens quedaran! Qui no recorda el dia<br />
de la seva inauguració? Fou un dia ple d’emocions, de<br />
neguit per formar part d’un dels esdeveniments més<br />
multitudinaris que mai ha tingut Linyola. Inauguràvem el<br />
Cine Planell, del que tot el poble en parlava”, ...és el més<br />
gran de la província, té una pantalla com la del cinerama<br />
de Barcelona, més de mil butaques, bar amb cafetera...”,<br />
molts érem infants i necessitàvem noves experiències i<br />
quina experiència, barrejats entre les autoritats locals, el<br />
governador civil i els centenars de vilatans, varen donar el<br />
tret d’entrada i el Manolo Nebra amb prou feines ens podia<br />
aturar. De cop, tots vàrem quedar bocabadats davant<br />
aquella sala immensa en la qual la gent, com una riuada,<br />
anava entrant i ocupant aquelles butaques embuatades<br />
de color vermell. Ja mai més ens tornaria a fer mal el cul.<br />
I finalment es va obrir aquella grandiosa pantalla per on<br />
va començar a desfilar el Cid matant moros i tot el que<br />
se li ficava pel davant. Aquell 7 de novembre de 1964<br />
fou memorable. Durant 49 anys cada cap de setmana i a<br />
través de la seva pantalla hem viscut moments fantàstics,<br />
hem donat la volta al món, viscut entre dinosaures, creuat<br />
tots els mars, esmorzat a Tiffany’s, escalat els Himalaies,<br />
viatjat i aterrat com hem pogut..., però tot té el seu final,<br />
i ara arriba el teu, encara que per molt de temps estaràs<br />
per sempre més entre nosaltres.<br />
Amb aquest recordatori des del Barret Picat volem<br />
fer una entrevista a Pere Aumedes soci de Circuit<br />
Urgellenc.<br />
Pere, per a tu el cine de Linyola<br />
ha estat un cine més de l’empresa<br />
Circuit Urgellenc? O el fet de ser el<br />
cine amb el qual s’inicia la creació<br />
de l’empresa fundada pel teu pare<br />
(Joan Aumedes) i Ramon Vilaltella,<br />
li heu tingut una consideració<br />
especial?<br />
El cine de Linyola no ha estat un<br />
cine més. Junt amb els de Penelles<br />
i Mollerussa han estat amb els que<br />
hi he estat més vinculat. El Ramon i<br />
el pare el van fer amb molta il·lusió i<br />
se’ls notava. El Ramon sempre deia<br />
que Linyola era el poble on el públic<br />
era més agraït!<br />
Com recordes la feina del teu pare<br />
i al Ramon?<br />
Feien molt bon equip. Entre els dos<br />
van tenir una enorme empenta i molta<br />
constància, els agradaven els reptes<br />
i també posar-los en pràctica. Es<br />
compenetraven bé i es tenien gran<br />
confiança. Des de Penelles, varen<br />
fer el Circuit Urgellenc gestionant la<br />
majoria dels cines del Pla d’Urgell i<br />
rodalies (Penelles, Linyola, Barbens,<br />
Ivars, Golmés, Mollerussa, El Palau<br />
d’Anglesola, el Poal, Les Borges<br />
Blanques, La Sentiu, Menàrguens,<br />
Bellvís...) a cada poble hi havia un<br />
cine com a mínim. Ells, festa i feina<br />
estaven cine amunt i cine avall.<br />
Quan vas decidir continuar amb la<br />
gestió de l’empresa i la circumstància<br />
de què el teu pare en fos un<br />
dels socis hi va influir?<br />
Cine PLANELL<br />
És clar que hi va influir. El pare va<br />
morir bastant jove i jo tenia 21 anys.<br />
Em va tocar seguir les seves passes<br />
i el Ramon em va ajudar moltíssim.<br />
Amb el Ramon vàrem estar treballant<br />
junts 20 anys, obrint i reformant<br />
molts cinemes (Tàrrega, Balaguer,<br />
Tremp, Tamarit de Llitera, Graus,<br />
Barbastro, Binéfar, Jaca, Sabiñánigo,<br />
Monzón, Vielha, Alfarràs, Berga,<br />
Ripoll, Montblanc, Calatayud,<br />
Agramunt, Bellpuig, Sariñena...) El<br />
Ramon tenia una energia especial.
24<br />
Dossier CINEMA PLANELL<br />
Comparteixes la gestió amb algun<br />
membre de la família Vilaltella?<br />
Des de l’any 2.006 Montserrat Vilaltella<br />
Domenjó és administradora del<br />
Circuit Urgellenc<br />
La màxima quantitat de socis quina<br />
ha estat i actualment quants<br />
en som?<br />
Els abonaments es van posar en<br />
marxa l’any 1978. En aquell any hi<br />
havia 325 famílies abonades, el que<br />
suposava unes 1.000 persones.<br />
Actualment són uns 240 els abonats<br />
que continuen, molts d’ells des<br />
d’aquella data, als quals se’ls ha<br />
d’agrair especialment la seva fidelitat<br />
i afició al cinema. <br />
Fa anys que ets el cap visible de<br />
l’empresa i si ara mires enrere.<br />
Pensaves que es produiria el daltabaix<br />
que ha patit el cinema en<br />
general i la davallada tan accentuada<br />
d’espectadors?<br />
Des de l’any 2005, la davallada<br />
ha estat constant. En bona part<br />
per la facilitat de descarregar-se<br />
pel·lícules per internet, amb l’entrada<br />
de l’ADSL a totes les cases.<br />
Els canvis d’hàbits de la generació<br />
adolescent i jove, també han influït<br />
en que l’assistència hagi davallat.<br />
Cinema se’n veu més que mai. L’any<br />
2004 a Espanya es van vendre 145<br />
milions d’entrades; l’any 2012 van<br />
ser 94 milions. Aquest públic, a més,<br />
s’ha concentrat en grans centres comercials<br />
i d’oci, en lloc dels cinemes<br />
clàssics.<br />
La sala fou concebuda en una època<br />
en què el cinema fou per la gent<br />
l’esbarjo per excel·lència. Només<br />
cal pensar que en els primers anys<br />
de funcionament, a Linyola, hi havia<br />
dies que es podia haver ficat<br />
el cartell de “no hi ha entrades”.<br />
Pere, en l’actualitat a Linyola i<br />
arreu, hi ha molts pocs espectadors,<br />
creus que no vàreu, en<br />
Pere Aumedes i Pol Galitó<br />
general, saber adaptar-vos a les<br />
noves tendències, sala més petita<br />
i acollidora...?<br />
En moltes de les sales, es van reformar<br />
els amfiteatres, convertint-los<br />
en noves sales, per tal d’ampliar<br />
l’oferta (Tàrrega, Balaguer, Mollerussa<br />
o Berga). Les millores sempre<br />
requereixen grans inversions. Fins<br />
l’any 2005, es necessitaven sales<br />
amb bon aforament; per fer sales<br />
més petites es tornaven a necessitar<br />
grans inversions que difícilment amb<br />
la davallada d’espectadors hauríem<br />
pogut recuperar.<br />
A finals de 2013 la cinta de cine<br />
convencional (cel·luloide) desapareix<br />
per la qual cosa no hi haurà<br />
més remei que actualitzar-se amb<br />
els projectors digitals que tindran<br />
un cost aproximat de 60.000 euros.<br />
Aquesta inevitable adaptació<br />
Inauguració exposició<br />
provocarà el tancament de sales<br />
de cine a escala de poble?<br />
Doncs és evident. Alguns cinemes,<br />
ja ho han fet (El Pont de Suert, Berga,<br />
La Pobla de Segur, i malauradament<br />
Linyola ben aviat). Estem en anys de<br />
pocs espectadors i pocs recursos<br />
per invertir. Les administracions locals<br />
han de voler apostar per la tasca<br />
social i cultural que fan els cines; del<br />
contrari, “tots” els de poblacions de<br />
menys de entre 15 i 20.000 habitants<br />
hauran de tancar. <br />
N’hi haurà prou amb aquesta<br />
adaptació i el que comportarà<br />
tecnològicament per potenciar el<br />
cinema?<br />
L’adaptació al digital és un estalvi<br />
econòmic per les distribuïdores<br />
“majors” i una millora de qualitat<br />
important, però el principal d’una<br />
pel·lícula és el contingut, l’argument,<br />
barret picat AGOST 2013
Dossier CINEMA PLANELL<br />
25<br />
Exposició Cine Planell.<br />
el guió, el treball de l’equip tècnic i<br />
artístic, i en els més de 100 anys de<br />
cinema hi ha obres mestres en totes<br />
les dècades independent del format.<br />
El concepte de cine a la sala, passa<br />
per augmentar l’espectacle i gaudir<br />
de la tecnologia; però el principal repeteixo<br />
és que la pel·lícula es quedi<br />
dins l’espectador, no només el temps<br />
de veure-la. <br />
Com veus el futur del cinema en<br />
l’àmbit mundial. Poden desaparèixer<br />
les sales convencionals i la<br />
indústria del cine enfocar els seus<br />
objectius cap a la visualització<br />
de cinema a través d’internet o<br />
de suports multimèdia dirigits al<br />
consum familiar?<br />
El cinema és cinema al cinema.<br />
Els grans èxit a la gran pantalla,<br />
després ho són a les altres finestres<br />
de visió (internet, Tv, DVD...)<br />
El cinema és espectacle a la sala.<br />
A molts països el cinema a les sales<br />
recupera espectadors. La gran crisi<br />
econòmica a Espanya i Europa, ha<br />
ajudat a treure espectadors de les<br />
sales que sens dubte hi tornaran si la<br />
indústria (distribució i exhibició) i les<br />
administracions posen els medis per<br />
fer-ho, com per exemple reduir els<br />
preus, l’IVA i fidelitzar l’assistència.<br />
Linyola amb la quantitat de socis<br />
actuals podria assumir una sala de<br />
cine amb dues-centes butaques i<br />
cobrir despeses?<br />
Crec que sí seria possible, però amb<br />
alguns abonats més i si la sala fos<br />
municipal. <br />
Creus que l’ajuntament podia<br />
haver fet alguna acció per donar<br />
continuïtat al cine o la falta d’espectadors,<br />
que no vol dir socis, no<br />
justificaria una intervenció per part<br />
de consistori?<br />
En el moment que les ADOLIS i el<br />
CAU, van deixar l’edifici del cine i<br />
l’ajuntament va deixar d’aportar el<br />
lloguer, el cinema va començar el<br />
compte enrere pel tancament.Tots<br />
els ajuntaments de poblacions més<br />
gran que Linyola, donen suport<br />
econòmic i de difusió per mantenir<br />
i potenciar el cinema. La llàstima<br />
és que l’ajuntament no hagi valorat<br />
seriosament l’adquisició de l’edifici<br />
per adaptar-lo a necessitats socials<br />
i culturals municipals. El tancament<br />
és una llàstima, però si es ven i es<br />
converteix en una nau per qualsevol<br />
activitat no cultural, encara ho serà<br />
més. <br />
La pregunta anterior ve com a<br />
conseqüència d’una hipotètica<br />
proposta de continuïtat del cine,<br />
amb la creació d’una associació<br />
d’amics del cinema i així accedir<br />
als ajuts de l’ajuntament com la<br />
resta d’associacions, però la falta<br />
d’espectadors i les inversions a<br />
realitzar, creus que, hauria fet la<br />
proposta inviable?<br />
Al cine Planell per seguir fent<br />
cinema, a banda del projector<br />
digital caldria fer millores importants,<br />
que es podrien fer a la sala<br />
petita d’unes 200 localitats, però<br />
el Circuit no pot assumir aquestes<br />
inversions.<br />
Pere el dia 8 de setembre tancarà<br />
el cine Planell després de 49 anys<br />
de funcionament i tots plegats estem<br />
plens de records. Tu en quins<br />
et quedes del cine de Linyola?<br />
L’amistat amb el Lluís (amb el que<br />
vaig fer molts kilòmetres i amb la<br />
Ramona; la primera vegada que<br />
vaig projectar cinema, donat que<br />
l’operador que havia de venir no<br />
es va presentar, la il·lusió que tenia<br />
l’Amadeu per acompanyar a fer el<br />
passi a Mollerussa, el gran interès i<br />
col·laboració de totes les persones<br />
que hi ha treballat, alguns durant<br />
més de 20 anys com l’Antonio que<br />
es jubila; també la fidelitat i estima<br />
al cinema de tants linyolencs.Tant<br />
de bo es pugui seguir gaudint del<br />
cinema a Linyola.<br />
Gràcies Pere, ja només ens queda<br />
dir-li adéu al cine i el millor comiat<br />
que li podem fer serà amb un diàleg<br />
de pel·lícula, d‘una de les escenes<br />
finals de la pel·lícula Casablanca, en<br />
la que el Humphrey Bogart (Rick) i la<br />
Ingrid Bergman (Ilsa) es deien:<br />
Rick a Ilsa: Si no vas amb ell, et<br />
pesarà. Potser no ara, però més tard,<br />
tota la vida.<br />
Ilsa a Rick: I nosaltres?<br />
Rick a Ilsa: A nosaltres sempre ens<br />
quedarà el “Cine Planell”. 1<br />
1) A la pel·lícula es diu ”...ens quedarà “París”.
26<br />
Vistes de Linyola<br />
Teclam’s in concert<br />
Esteve Mestre<br />
ANYS 60’s<br />
Ara fa 50 anys, un grup d’amics<br />
s’uniren per formar un grup musical<br />
per donar veu i forma a un festival<br />
que volia fer el jovent de Linyola.<br />
Buscaren un nom innovador i el<br />
trobaren en el del primer coet de<br />
telecomunicacions que els nordamericans<br />
volien llançar a l’espai:<br />
TELSTAR<br />
EL gran èxit del TELSTAR FESTIVAL<br />
els va esperonar per crear un nou<br />
grup, LOS ESCORPIONES, que es<br />
convertiren en un cometa brillant que<br />
sobrevolà durant tres anys el cel de<br />
les terres lleidatanes, portant la música,<br />
l’alegria i una sensació de llibertat<br />
als joves de la seva generació.<br />
ANYS 2012-3<br />
50 anys més tard, es reunien de nou,<br />
per celebrar una gran Festa.... i en<br />
la que recuperaren unes sensacions<br />
que mai havien oblidat i tocaren de<br />
nou el cel amb les mans...<br />
Teclam’s<br />
Roda de premsa.<br />
I, el que semblava tan llunyà, la<br />
utopia de crear un nou grup, en un<br />
sol dia es convertí en una realitat...<br />
I per poder tornar de nou als escenaris,<br />
han treballat molt durament en<br />
els darrers mesos, incorporant saba<br />
nova i grans idees al projecte i amb<br />
el nom de TECLAM’S recuperaren la<br />
música dels 60’s i al mateix temps,<br />
han format una associació Amics de<br />
Telstar-Escorpions que té com a finalitat<br />
ajudar a la societat, en principi,<br />
mitjançant Càritas.<br />
TECLAMS IN CONCERT<br />
EL dissabte 28 de juliol, amb un<br />
poliesportiu ple de gom a gom, TE-<br />
CLAM’S es presentaren en societat<br />
amb la següent formació, Marcel·lí<br />
Piquer, Joan Margalida, Josep Mª<br />
Garcia, Montse Carles, Jesús Molina,<br />
Ramon Martí, i el cor format<br />
per Carmina Molina, Nuri Pérez i<br />
Conxita Mata. Tingueren com a veus<br />
convidades Diana Piquer i Jesús, un<br />
cantant de La Seu d’Urgell, amb un<br />
gran concert en la que recuperaren<br />
una part de l’essència dels 60’s amb<br />
les cançons:<br />
Primera Part<br />
SAN CARLOS CLUB<br />
ESTREMÉCETE<br />
WOOLLY BULLY<br />
YOU GOT IT<br />
EL RITMO DEL SILENCIO<br />
EL CHICO DE LA ARMÓNICA<br />
CHICA YE YE<br />
MEJOR<br />
barret picat AGOST 2013
Vistes de Linyola<br />
27<br />
POESIA EN MOVIMIENTO<br />
TINTARELLA DI LUNA<br />
Segona Part<br />
OBLADÍ OBLADÀ<br />
THE SHOOP SHOOP SONG<br />
SAPORE DI SALE<br />
MARY JO BLUES<br />
TU SERÁS MI BABY<br />
PALABRAS<br />
PREGUERÓ<br />
DON’T BE CRUEL<br />
HEY JUDE<br />
UN MON JUST (nenes)<br />
UN MON JUST (tots)<br />
UN MON JUST<br />
És una composició –lletra i música–<br />
de Jesús Molina que retrata el que<br />
pretén fer el nou grup musical.<br />
UN MÓN JUST<br />
SI ET TROBES SOL EN UN MÓN<br />
MALMÈS I TRIST.<br />
DÓNA’NS LA MÀ I VINE AQUÍ.<br />
VES CAP EL FONS DEL TEU COR<br />
Teclam’s després del Concert.<br />
I BUSCA BÉ<br />
ENS TROBARÀS, ALLÀ ESTAREM.<br />
CAP COSA NO ET FARÀ MAL<br />
SI CREUS EN TU<br />
EL TEU PODER NO EL TÉ NINGÚ.<br />
I AQUESTA NIT, SI TENS MALSONS<br />
FES-LOS FUGIR CRIDANT BEN FORT<br />
I AIXÍ DEMÀ QUAN TRENQUI EL SOL<br />
T’ADONARÀS QUE ESTÀS DE SORT.<br />
TENIM LA PORTA I LA CLAU<br />
D’UN MÓN MÉS JUST<br />
FEM-HO ENTRE TOTS, TREBALLEM JUNTS.<br />
I AQUESTA NIT, SI TENS MALSONS<br />
FES-LOS FUGIR, CRIDANT BEN FORT<br />
I AIXÍ DEMÀ QUAN TRENQUI EL SOL<br />
T’ADONARÀS QUE ESTÀS DE SORT.<br />
I AQUESTA NIT, SI TENS MALSONS<br />
FES-LOS FUGIR, CRIDANT BEN FORT<br />
I AIXÍ DEMÀ QUAN TRENQUI EL SOL<br />
T’ADONARÀS QUE ESTÀS DE SORT.<br />
Coneixes el teu poble?<br />
Josep Binefa<br />
Els elements que avui mostrem<br />
es troben al voltant d’un<br />
dels carrers més curts del<br />
poble, però també més bonics<br />
del poble...<br />
Respostes a:<br />
barretpicat@yahoo.com<br />
Laura Mas Darbra: la barana<br />
empedrada correspon al balcó<br />
del pis superior Cal Xena,<br />
Pompeu Fabra, xamfrà del Planell, la porta correspon a la part superior de una gran casa pairal coneguda com Cal<br />
Blanc, situada al carrer Domènec Cardenal, i la dovella central on s’indica la data correspon a l’arc de mig punt de<br />
la mateixa porta.
Implants i dents<br />
en un sol dia.<br />
Informa’t! 973 71 44 53<br />
• primera consulta i diagnosi gratuïtes<br />
• odontologia general<br />
• finançament a sis mesos sense interessos.<br />
• ortodòncia<br />
la clínica dental<br />
de referència<br />
al Pla d’Urgell<br />
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com<br />
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE<br />
JOSEP M. FOLGUERA<br />
Renda, Patrimoni, IVA,<br />
Societats i Comptabilitats<br />
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA<br />
BAR<br />
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA<br />
Tel. 664 398 654<br />
Des de 1984<br />
28 barret picat AGOST 2013
29<br />
Mec-Mec<br />
Bar JJ<br />
Torneig d'estiu de futbol sala<br />
Duracel<br />
Trilita<br />
Fotos: J.R. Tarragó.<br />
Giovanni
30<br />
Olimpiada Festa Major<br />
Foto: Gràcia Palou<br />
Fotos: J.R. Tarragó.
Festa piscines<br />
31<br />
Fotos: J.R. Tarragó, Susi Caba<br />
Fotos: J.R. Tarragó.<br />
tempesta (16 d’agost)
32<br />
Cadena humana<br />
Cadena humana<br />
Exposició Cinema Planell<br />
Exposició Cinema Planell<br />
Exposició Càritas<br />
Exposició Càritas<br />
Piscines<br />
Piscines<br />
Fotos M. Rodes, J.R. Tarragó, C. Arenas
arret picat AGOST 2013 33
34<br />
Història<br />
Conferència d’Àngel Samblancat<br />
a Linyola<br />
Corresponsal<br />
El dilluns de Pasqua, a les nou de la<br />
nit, tingué lloc a la nostra vila, una<br />
conferència a càrrec del prestigiós<br />
lluitador republicà n’Àngel Samblancat,<br />
i organitzada pel Centre Català<br />
Republicà Socialista, la qual havia<br />
despertat un gran interès entre els<br />
nostres valents republicans, desitjosos<br />
de sentir la paraula càlida del<br />
gran idealista que, per defensar les<br />
causes justes, s’ha vist empresonat<br />
infinitat de vegades.<br />
A l’hora anunciada, arribà el conferenciant,<br />
al que se li féu una entusiàstica<br />
rebuda, i acte seguit, es dirigí,<br />
acompanyat de la Junta Directiva<br />
del Centre amb la seva bandera al<br />
davant i seguit dels demés manifestants,<br />
a la plaça, on va tenir lloc la<br />
conferència, essent ovacionat durant<br />
el trajecte.<br />
Obert l’acte pel nostre amic Anselm<br />
Reig, féu aquest la presentació del<br />
conferenciant, anunciant que també<br />
faria ús de la paraula el jove correligionari<br />
de Joventut Esquerrana de<br />
Mollerussa, en Lluís Bossa, el qual<br />
seguidament ocupa la tribuna, fent<br />
un parlament fort, en el qual atacà<br />
durament el caciquisme rural que,<br />
malgrat el canvi radical de règim<br />
operat a Espanya, encara hem de<br />
suportar, i posant de manifest d’una<br />
manera brillant l’obra catastròfica<br />
portada a cap des dels Jutjats i Municipis<br />
pels dictadorets dels pobles,<br />
que avui també volen ésser republicans<br />
i que encara com gossos<br />
rastres van a trucar a les portes dels<br />
Governs civils per conservar la seva<br />
omnipotència damunt del poble. Fou<br />
molt aplaudit.<br />
Seguidament, fa ús de la paraula<br />
n’Àngel Samblancat, descabdellant<br />
el tema “Problema previ de la República”.<br />
Comença dient que, des del 14<br />
d’abril, en dirigir-se als que l’escolten,<br />
els pot nomenar ciutadans,<br />
dret que varen conquistar en implantar-se<br />
la República a Espanya,<br />
ja que durant els set anys indignes<br />
de dictadura, i en època de postdictadura,<br />
no se’ns podia nomenar<br />
ciutadans als espanyols més que<br />
per sarcasme.<br />
Fa història de diferents monarquies,<br />
explicant la vida fastuosa i depravada<br />
dels que formaven aquella casta,<br />
treient a relluir algunes anècdotes<br />
molt oportunes, que són celebrades<br />
pel públic. Censura enèrgicament la<br />
monarquia espanyola, encarnada<br />
en la persona del Borbó del número<br />
desagradable, de les garres del qual<br />
els espanyols ens hem deslliurat per<br />
sempre més, i ataca amb broma<br />
l’obra funestíssima de la dictadura<br />
de Primo de Rivera, les conseqüències<br />
del qual, diu, que passaran<br />
molt temps damunt els que, per<br />
debilitat, varen suportar aquell règim<br />
vergonyós. Explica el procés de la<br />
quartelada, seguit amb viu interès<br />
pel públic, i diu, recordant una frase<br />
de Soriano, que Espanya, durant la<br />
dictadura, era un corral de gallines,<br />
del qual era amo absolut un sol gall:<br />
Primo de Rivera.<br />
Parla apassionadament de la nova<br />
República, dient que és la nostra<br />
núvia, i per tant, estem amb ella en<br />
plena lluna de mel. Diu que, abans<br />
del 14 d’abril, era republicà incondicional,<br />
però ara que ja tenim el que<br />
anhelàvem, és republicà condicional;<br />
o sigui, que, si la República sap<br />
resoldre amb justícia els problemes<br />
que hi ha plantejats a Espanya,<br />
col·laborarà amb ella, però, en cas<br />
contrari, treballarà per enderrocar-la,<br />
com ho féu amb la Monarquia.<br />
Es refereix als problemes que demanen<br />
una ràpida solució, com<br />
són el problema social, el problema<br />
religiós, el problema de Catalunya,<br />
fent atinades observacions per cada<br />
un dels mateixos i, quant al problema<br />
català, diu, reconeix que per raons<br />
poderosíssimes els destins de Catalunya<br />
han d’estar supeditats a la<br />
voluntat suprema dels catalans, fent<br />
observar que, a pesar del seu federalisme,<br />
si Catalunya en el plebiscit,<br />
es manifestés per la independència,<br />
ell serà el primer a acatar aquesta<br />
voluntat.<br />
Acaba el seu brillant parlament, tirant<br />
uns quants “piropos” als emmascarats<br />
que fins al dia gloriós del 14<br />
d’abril varen lluitar descaradament<br />
contra el règim suara instaurat, i<br />
que, a pesar d’haver-se declarat<br />
republicans, fan tuf d’“unió patriòtica”,<br />
aconsellant que per tots els<br />
mitjans es procuri allunyar-los dels<br />
llocs que durant els temps de les<br />
seues vaques grasses, ostentaven<br />
il·legalment i que avui encara pretenen<br />
conquistar.<br />
Durant el curs de la seua llarga peroració,<br />
en què hi consumí uns set<br />
quarts d’hora va ésser interromput<br />
diverses vegades pels aplaudiments<br />
de la concurrència, i al final de la<br />
mateixa, el públic li tributà una ovació<br />
calorosa que no cessà fins que arribà<br />
al local del Centre.<br />
Al despedir-se, el públic manifesta<br />
novament la seua simpatia envers<br />
l’infatigable lluitador, obsequiant-lo<br />
amb una nova ovació.<br />
La Jornada [Lleida], 30 de maig de<br />
1931, p. 1. Hemeroteca de l’Institut<br />
d’Estudis Ilerdencs. [Transcripció<br />
de FFB.]<br />
barret picat AGOST 2013
Història<br />
35<br />
L’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell:<br />
un equipament al servei de tots<br />
Daniel Vilarúbies Cuadras<br />
Director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell<br />
INTRODUCCIÓ<br />
L’any 2009 s’inaugurava als afores<br />
de Mollerussa un modern i singular<br />
edifici, de vastes proporcions i cuidada<br />
arquitectura, un equipament<br />
funcional pensat per a conservar la<br />
memòria històrica del Pla d’Urgell i<br />
dels seus habitants, així com també<br />
per donar-la a conèixer dins i fora del<br />
mateix territori, donant acolliment als<br />
investigadors i estudiosos, però també<br />
als joves que es volen iniciar en el<br />
coneixement de la realitat d’aquesta<br />
terra els temps precedents. Parlem<br />
de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell.<br />
Des d’aquestes línies volem donar-nos<br />
a conèixer, animar-vos a<br />
fer-nos una visita a les nostres instal·<br />
lacions i si ho desitgeu, rebre assessorament<br />
en matèria de documents<br />
antics i no tant antics.<br />
QUÈ ÉS UN ARXIU?<br />
Si bé les biblioteques són un servei<br />
més ben conegut, molta gent ignora<br />
que un arxiu és molt més que un edifici:<br />
és un conjunt de documents, és<br />
una funció sobre d’aquestos (gestionar-los,<br />
conservar-los, fer-ne difusió<br />
i, quan cal, també<br />
eliminar-los). Un<br />
document d’arxiu<br />
és informació fixada<br />
en algun suport<br />
(paper, pergamí,<br />
cd, cintes<br />
magnètiques, etc)<br />
i que és testimoni<br />
de l’acivitat d’una<br />
persona o d’una<br />
institució, ja sia<br />
pública o privada.<br />
Els documents d’arxiu es distingeixen<br />
dels documents bibliogràfics (els<br />
llibres de les biblioteques) perquè, a<br />
diferència d’aquells, han de ser sempre<br />
originals, han de tenir un valor<br />
probatori (donar fe d’alguna cosa)<br />
i la majoria de vegades són únics.<br />
No acostumen a ser obres amb un<br />
contingut creatiu o artístic (tot i que<br />
n’hi ha, com algunes fotos o alguns<br />
documents enriquits artísticament)<br />
però són importants com a testimonis<br />
de les funcions i activitats que<br />
es desenvolupen en la vida de les<br />
persones. Tots generem documents<br />
d’arxiu, encara que no en siguem<br />
conscients: des d’un Llibre de Família,<br />
al DNI o passaport, els historials<br />
clínics, les declaracions de renda,<br />
l’expedient acadèmic, els tiquets de<br />
compra dels comerços, els fulls de<br />
salaris, els extractes bancaris...<br />
Per tant, la nostra vida és plena de<br />
documents d’arxiu, i és gràcies a<br />
ells que amb posterioritat es podran<br />
saber coses de nosaltres o del nostre<br />
temps i manera de viure. Per això els<br />
arxius són centres de la memòria<br />
i la informació i, al cap dels anys,<br />
esdevenen també centres amb un<br />
fort component cultural.<br />
Els arxius es nodreixen dels fons<br />
documentals. Un fons doncs, és<br />
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877<br />
25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
Tel. 973 71 44 79 - 25240 LINYOLA<br />
gruesbessmo@hotmail.com
36<br />
Història<br />
el conjunt de documents creats<br />
o reunits per una persona física<br />
(un particular) o jurídica (entitat o<br />
institució) en el decurs de les seves<br />
activitats i funcions que li són<br />
pròpies. Per tant, els documents<br />
es creen d’una manera lògica i natural<br />
durant el transcurs de la vida<br />
del productor. D’aquesta manera,<br />
existiran tants fons com productors<br />
diferents existeixin.<br />
L’ESTAT DE LA<br />
DOCUMENTACIÓ A LA<br />
COMARCA<br />
Josep M. Cabau, arxiver de l’Ajuntament<br />
de Mollerussa va traçar en<br />
un article a la revista “Mascançà”<br />
del 2010 un panorama global de<br />
l’estat arxivístic de la comarca. Amb<br />
la perspectiva dels vint anys de la<br />
constitució del Pla d’Urgell com a<br />
regió comarcal, Cabau afirmava,<br />
carregat de raó: “AI al Pla d’Urgell,<br />
què ha passat? Res, no ha passat<br />
res, podríem dir que hem viscut fora<br />
de la llei. Aquest any 2010, l’Arxiu<br />
Comarcal del Pla d’Urgell serà una<br />
realitat. Però quins documents hi<br />
haurà? No se sap. Més de vint anys<br />
d’abandonament ens fan preguntar<br />
per l’estat de la documentació al Pla<br />
d’Urgell. He de dir que tinc una enveja<br />
sana quan miro les comarques<br />
veïnes. No és que estigui tot bé,<br />
potser encara tenen moltes coses<br />
a millorar, però al Pla s’ha de fer tot.<br />
S’ha fet, però, ‘alguna cosa’al Pla<br />
d’Urgell? La resposta és afirmativa.<br />
Però tot a mitges.”<br />
Pels volts de 1988 des de les comarques<br />
de la Noguera, la Segarra<br />
i l’Urgell es va fer una campanya<br />
per inventariar els arxius municipals<br />
del territori. Els pobles del Pla d’Urgell<br />
varen ser sondejats i els seus<br />
ajuntaments foren sumàriament<br />
inventariats, però ara convindria que<br />
els inventaris fossin més exhaustius<br />
i complerts.<br />
Josep M. Cabau prossegueix: “La<br />
comarca del Pla d’Urgell ha tingut<br />
sempre una mena de discurs ‘oficialista’que<br />
afirmava que [...] l’aigua<br />
va portar la vida a la comarca i, com<br />
que és una comarca jove, no tenim<br />
història [...] nosaltres sempre hem<br />
venut que som la modernitat i el<br />
progrés dels pobles de la plana de<br />
Lleida. Un discurs que es va anant<br />
fent a poc a poc i que va donar com<br />
a resultat que s’evités mirar enrere.<br />
El passat representava la pobresa i la<br />
misèria, amb l’arribada del canal com<br />
any zero. Aquesta desafecció cap al<br />
passat ha portat moltes vegades a<br />
menysprear e que és vell, estris per la<br />
pagesia, edificis...i aquells paperots<br />
vells. Tots en som culpables en certa<br />
mesura, d’això.”<br />
Si bé els arxius han tingut de sempre<br />
una funció de preservació històrica,<br />
avui dia són una peça important en<br />
el procés de millorar la gestió de<br />
documents a la pròpia administració.<br />
Per tant, l’Arxiu Comarcal ha de<br />
contribuir decisivament al fet que<br />
les administracions públiques de la<br />
comarca compleixin el marc legal,<br />
bàsicament la Llei 10/2001 de 13 de<br />
juliol, coneguda com a “Llei d’Arxius<br />
i Documents”.<br />
Els supòsits més importants d’aquesta<br />
llei són els següents:<br />
— Totes les persones tenen dret<br />
a accedir als documents que<br />
formen part de procediments<br />
administratius tancats. L’accés<br />
als documents públics només es<br />
pot denegar en aplicació de les<br />
limitacions establertes legalment, i<br />
sempre s’ha de motivar o justificar.<br />
— Totes les administracions titulars<br />
de documents públics han de<br />
fer-se’n càrrec i destinar-hi els recursos<br />
per tenir-los correctament.<br />
— Els Consells Comarcals han de<br />
tenir arxiu, integrat a l’arxiu comarcal.<br />
— Tots els titulars de documentació<br />
són els responsables de fer organitzar,<br />
custodiar i fer accessibles<br />
els documents als ciutadans i les<br />
institucions.<br />
— El fet que un document no sigui<br />
en un arxiu no exclou la possibilitat<br />
de ser consultat.<br />
QUÈ TENIM?<br />
Tenim els espais i els mitjans per ingressar,<br />
custodiar, tractar i posar en<br />
barret picat AGOST 2013
Història<br />
37<br />
disposició de consulta la documentació<br />
que mereixi ser conservada per<br />
a les generacions futures i preservar<br />
la memòria històrica d’aquest territori:<br />
dipòsits per a documentació<br />
vigilats, espai per a catalogar, programes<br />
per a descriure, pàgina<br />
web on anar penjant els inventaris i<br />
reproduccions fotogràfiques, taules<br />
de digitalització, sala de consulta i<br />
sala d’exposicions i conferències.<br />
Tenim els Fons dels Ajuntaments<br />
de Mollerussa i Sidamon i realitzem<br />
custòdia de suports informàtics de<br />
Torregrossa; Realitzem periòdicament<br />
ingressos de documentació<br />
semiactiva de l’Oficina Comarcal<br />
del Departament d’Agricultura de<br />
la Generalitat; també hi ha documentació<br />
del patronat de Fires de<br />
Mollerussa i de la Societat Recreativa<br />
l’Amistat.<br />
Un dels fons dels quals estem<br />
més orgullosos és el conjunt de<br />
documentació sobre els Canals<br />
d’Urgell, tant la que procedeix de la<br />
Comunitat General de Regants (de<br />
la qual encara resta a la Casa Canal<br />
molta documentació per ingressar<br />
encara) i la que es va trobar al xalet<br />
de l’ACUDAM, ja ingressada del tot.<br />
Aquest aplec de documentació serà<br />
en un futur un focus d’atracció d’investigadors<br />
i una font imprescindible<br />
per a l’estudi de l’activitat hidràulica<br />
i agrària a bona part de les Terres<br />
de Ponent.<br />
QUÈ PODEM<br />
INGRESSAR?<br />
L’Arxiu Comarcal del la d’Urgell<br />
pot ingressar documentació amb<br />
caràcter històric que sigui part del<br />
patrimoni documental. Què vol dir<br />
això? Vol dir documentació de totes<br />
les institucions públiques i de l’Administració<br />
de més de 15 anys i documentació<br />
de persones físiques (per<br />
exemple un particular o una família<br />
la documentació de la qual pugui<br />
esdevenir significativa) de més de<br />
cent anys o de persones jurídiques<br />
(associacions, entitats, empreses,<br />
etc.) de més de quaranta anys d’antiguitat.<br />
Donades les característiques<br />
del territori, es pot flexibilitzar aquest<br />
criteri si la documentació ja presenta<br />
un cert interès o un potencial cultural,<br />
donat que la documentació<br />
antiga no és precisament abundant.<br />
Així doncs, es poden ingressar conjunts<br />
documentals molt diversos<br />
i, pel que fa als municipals de la<br />
comarca, els quals són la principal<br />
raó d’existir de l’Arxiu Comarcal del<br />
Pla d’Urgell, es realitza una custòdia<br />
en dipòsit, ja que el titulars de<br />
documentació pública no poden ni<br />
despendre’s ni alienar la documentació<br />
de la qual són titulars.<br />
Darrerament també hem ingressat<br />
publicacions periòdiques i revistes<br />
i sobretot algunes col.leccions fotogràfiques<br />
particulars. Aquest fet<br />
anirà ben segur en augment, ja que<br />
si bé els particulars tenen un recel<br />
inicial, oferim la opció de conservar<br />
en dipòsit, a manera d’usdefruit, o<br />
bé de digitalitzar les imatges i retornar-les<br />
als propietaris reservant-se<br />
òbviament l’arxiu els drets d’utilitzar<br />
el material obtingut. També se’n pot<br />
lliurar una còpia als titulars.<br />
ON SOM?<br />
Ens trobareu al C/ Tossal Blanc, s/n,<br />
a l’Urbanització Torre Pintó de Mollerussa.<br />
Per fer-vos una idea més clara,<br />
la zona residencial entre Miralcamp<br />
i Mollerussa, però encara dins el<br />
terme d’aquesta capital. El telèfon<br />
és el 973 71 20 74 i el correu-e és<br />
acplaurgell@gencat.cat. L’horari de<br />
consulta és de 9 a 14 i de 15:30 a 18<br />
h de dilluns a divendres. A l’estiu es<br />
fa horari intensiu de 8 a 15 h.<br />
És d’aquesta manera que es pot<br />
considerar com un servei que<br />
veritablement té possibilitats d’arrelar<br />
al territori i aquest se’l faci seu i se’n<br />
senti partícep i col·laborador. Tots<br />
els plaurgellencs sou i feu l’Arxiu<br />
Comarcal.<br />
Nota de redacció<br />
Francesc Foguet i Boreu va fer<br />
donació de material escolar i<br />
familiar a l’arxiu del Pla d’Urgell.<br />
Esperem que d’altres particulars,<br />
institucions i empreses vagin fent<br />
donació dels seus fons al jove<br />
arxiu del Pla d’Urgell.<br />
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI<br />
Pensa amb els qui més estimes.<br />
Tú no els pots fallar. Assegura’t!<br />
Amb la garantia de<br />
| VIDA
38<br />
Opinió<br />
Èxode vers la desil·lusió<br />
Xavier Díez<br />
En iniciar la meva recerca doctoral,<br />
centrada en el món cultural anarquista,<br />
em va sorprendre trobar a<br />
les biblioteques d’Ateneus i antics<br />
militants, un nom que es repetia.<br />
Es tractava d’Edmundo d’Amicis, i<br />
molt especialment la seva novel·la<br />
més cèlebre, Cuore. D’Amicis era un<br />
vell conegut de la infantesa. Qui no<br />
havia plorat amb Marco, l’adolescent<br />
genovès, amb l’única companyia del<br />
seu inseparable Amedio, a la desesperada<br />
recerca de la seva mare pels<br />
ports argentins i els camins polsosos<br />
dels Andes?<br />
Dels Apenins als Andes era una<br />
narració inscrita en el sí d’aquesta<br />
famosa novel·la per entregues que<br />
retratava, amb una certa sobredosis<br />
de sentimentalisme, la vida de tres<br />
nens de primària. Amb un profund<br />
sentit de moralitat, D’Amicis materialitzava<br />
la seva evolució des de la<br />
seva primerenca condició de militar<br />
que abandona les armes per esdevenir<br />
periodista, i que, a partir de qüestionaments<br />
ètics, realitza una íntima<br />
singladura personal des del nacionalisme<br />
propi del Rissorgimento fins<br />
a adoptar unes idees socialistes que<br />
el porten a denunciar la perversió<br />
del capitalisme i les seves tràgiques<br />
conseqüències humanes. Potser és<br />
per això que, també tocats per un<br />
sentit tan elemental com sofisticat<br />
de justícia social que caracteritza al<br />
moviment llibertari, Cuore no faltava<br />
a les biblioteques anarquistes, al<br />
costat de les grans novel·les de<br />
Tolstoi, Balzac o les obres teatrals<br />
d’Ibsen o Àngel Guimerà.<br />
Alguns anys després, a mitjans<br />
noranta, en una estada acadèmica<br />
a l’Argentina, entre mate i mate,<br />
al voltant d’una espessa boira de<br />
tabac, vaig mantenir una conversa<br />
amb un escultor d’origen asturià<br />
sobre d’Amicis, un altre escriptor<br />
argentí d’origen italià, Alberto Ghiraldo,<br />
i nombrosos autors de lletres<br />
de tangos. Manuel m’alliçonà sobre<br />
el ròssec implacable de l’emigració.<br />
L’emigració, aquesta gran trinxadora<br />
de carn humana... Precisament<br />
en aquella estada, sufragada pel<br />
Ministeri d’Afers Exteriors per a un<br />
inacabat projecte de recerca sobre<br />
l’emigración española en Argentina,<br />
els papers que m’anava mirant em<br />
parlaven d’allò que, com a mestre,<br />
aniria comprovant al llarg dels anys<br />
següents: històries d’explotació,<br />
de dol migratori, de dissolució i<br />
trencament de famílies, d’abusos,<br />
de frustració, de prostitució, de desarrelament,<br />
de suïcidis, i de fracàs<br />
com a la norma que amb prou feines<br />
tapava l’excepció d’èxits parcials,<br />
efímers i precaris.<br />
Tots els emigrants fracassen. Encara<br />
que alguns resultin hàbils en<br />
l’art de l’autoengany. Encara que<br />
molts dissimulin en benestar material<br />
la buidor espiritual que acaben<br />
patint. No es tracta de coses etèries.<br />
Si fem una anàlisi de balanç<br />
comptable entre guanys i pèrdues,<br />
l’habitual és un empobriment. Un<br />
empobriment que va més enllà<br />
de béns tangibles, car resulta un<br />
terrorífic error considerar les coses<br />
a partir de tècniques comptables.<br />
Es perden les relacions i contactes<br />
bastits al llarg dels primers anys de<br />
vida, els més essencials i determinants.<br />
Es perd una vida hipotètica<br />
al propi entorn. Es perd l’esperança<br />
de felicitat al lloc de referència. Es<br />
perden amistats i amors, anhels i<br />
records. I tractar de buscar deses-<br />
Confeccions OLGA SL<br />
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)<br />
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com<br />
Vestuari i calçat per a professionals<br />
C/ President Macià, 7<br />
25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
Tel. 973 60 22 24<br />
barret picat AGOST 2013
Opinió<br />
39<br />
peradament compensacions materials<br />
no alleuja el dolor profund, la<br />
humiliació d’ingressar en una nova<br />
societat al graó més baix, de viure<br />
al voltant dels corbs de les societats<br />
receptores, sempre sotjant la<br />
vulnerabilitat dels nouvinguts, o<br />
l’esforç a refer un altre món en una<br />
nova societat amb regles del joc<br />
invisibles de regions inexplorades.<br />
Per això, quan sento que des dels<br />
mitjans de comunicació, des dels<br />
propis responsables governamentals,<br />
des de les instàncies empresarials,<br />
que s’inciten les noves generacions<br />
a cercar noves oportunitats<br />
a milers de quilòmetres del nostre<br />
país, em vénen ganes d’agafar un<br />
bat de beisbol i contribuir a la millora<br />
ecològica planeta i la sostenibilitat<br />
dels recursos.<br />
L’emigració beneficia només als<br />
explotadors dels països receptors,<br />
i a les porugues, caciquistes<br />
i defensives elits de les regions<br />
exportadores. Resulta una manera<br />
d’alleujar tensions internes... per<br />
poder continuar mantenint els privilegis<br />
dins d’un país arruïnat per<br />
la seva cobdícia, incompetència,<br />
corrupció i males pràctiques. La<br />
responsabilitat com a país, és que<br />
les nostres joves generacions, les<br />
més ben formades de la història,<br />
no vagin a servir cafès a Londres.<br />
Si cal, el que convé és cuinar els<br />
nostres explotadors, els nostres<br />
responsables d’aquesta misèria<br />
planificada. Cal quedar-se aquí<br />
per treballar de l’única manera<br />
possible: repartir una riquesa pèssimament<br />
distribuïda. Ser aquí per<br />
incomodar. Que sentin que som<br />
una amenaça, una amenaça poderosa,<br />
disposada a no resignar-nos<br />
en sortides individuals. Que deixin<br />
de dormir en veure com sotgem al<br />
voltant dels seus bancs, els seus<br />
luxes, les seves mansions i les<br />
seves corrompudes institucions.<br />
Que tinguin constància que sabem<br />
on viuen, i que estem disposats a<br />
fer pagar els deutes que han contret<br />
amb nosaltres. Que tinguin la<br />
certesa de la nostra renúncia a la<br />
resignació, de la nostra aposta per<br />
una ardida determinació per aterrar<br />
el cim de la piràmide on es van<br />
instal·lar amb nocturnitat i traïdoria.<br />
Marco, després d’innombrables<br />
vicissituds, després d’un llarg peregrinatge<br />
per terres desconegudes,<br />
ajudat per compatriotes i sortejant<br />
mil perills, no fa altra cosa que seguir<br />
el mite de l’odissea, del viatge<br />
iniciàtic. A la fi del camí, troba la seva<br />
mare, terriblement malalta. Malalta<br />
fins al punt que els metges ja s’han<br />
resignat a perdre-la. Tanmateix, l’arribada<br />
del noi la fa revifar. La narració<br />
s’acaba amb una frase del metge<br />
que, adreçant-se al protagonista:<br />
«ets tu qui has salvat la teva mare».<br />
S’entén que, amb aquest final feliç,<br />
la mare torna i la família, trencada pel<br />
drama de l’emigració, es recompon<br />
al seu indret. L’únic final feliç de<br />
qualsevol emigrant és el retorn, si és<br />
que no passa massa temps a fora.<br />
Quan els anys han passat, i com<br />
narra magistralment Narcís Oller al<br />
seu conte “el transplantat”, quan un<br />
home ja gran, després de fracassar<br />
al seu intent d’instal·lar-se a la gran<br />
ciutat, retorna al seu poble i es troba<br />
com un nou estrany, algú que ja ha<br />
perdut les arrels fins que mor de<br />
desil·lusió.<br />
Era ja tard. L’alegria és una saba<br />
que, si es perd a certa edat, ja no<br />
es recobra. En Daniel l’havia perduda<br />
per sempre. i, si en retornar<br />
a la seva terra pogué per un instant<br />
creure-la reconquerida, aviat en tocà<br />
el desengany.<br />
Ell ho havia dit: era un arbre vell<br />
transplanta. I l’arbre vell, un cop<br />
arencat, és inútil replantar-lo en el<br />
lloc primitiu: ja mai més farà brotada.<br />
Servei<br />
d’Auto-rentat<br />
de cotxes<br />
Taller de reparació<br />
Electricitat i mecànica en general<br />
Especialitat en revisions ITV<br />
Planxisteria i pintura<br />
Alineació de direccions per ordinador<br />
Servei de grua permanent<br />
TALLERS PLA D’URGELL<br />
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola
40<br />
Opinió<br />
Xerrada a l’Aula Magna de l’Institut<br />
Terres de Ponent<br />
Francesc Foguet Boreu<br />
L’entrada a la Universitat 1<br />
Fet transcendental a la nostra vida, l’entrada a la Universitat. És potser<br />
l’únic canvi no ensombrit per cap mena de recança. Abandonats els<br />
anys de la infantesa, i totes les limitacions que d’inèrcia els han sobreviscut,<br />
ens sentim lliures abans de sentir-nos responsables. “Joventut,<br />
diví tresor”, diví: perquè sembla etern. En entrar a la Universitat diríeu<br />
que se’ns obren totes les portes, a l’hora que l’optimisme salvatge<br />
d’una sang bullenta i l’apetit intel·lectual, vigorós i insaciable, ens<br />
encaren agosarats amb els problemes del pensament i de la vida.<br />
Gosadia, petulància, sentit caricaturesc de la turbulenta adolescència.<br />
I en el fons, un gran esperit de justícia.<br />
Lluís Nicolau d’Olwer, Caliu. Records de mestres i amics, Mèxic: Institut<br />
Català de Cultura, 1958, p. 48.<br />
1) Aquest text és la reelaboració de la xerrada que vaig fer a l’Aula Magna de l’Institut Terres de Ponent de Mollerussa<br />
el 24 de maig de 2013, en el marc de l’acte de lliurament d’orles als alumnes de segon de batxillerat.<br />
Fa uns quants dies em vaig trobar<br />
una alumna que havia tingut a segon<br />
curs. Es diu Núria i està a punt<br />
d’acabar la carrera. Vaig preguntar-li<br />
si, després, faria el Màster d’Estudis<br />
Avançats en Llengua i Literatura Catalanes<br />
o el d’Estudis Teatrals. Em va<br />
dir que no ho sabia. Vam parlar una<br />
bona estona. Estava molt decebuda,<br />
perquè considerava que no hi havia<br />
futur. Ho veia tot negre. “Quin sentit té<br />
estudiar més?” Etcètera. Vaig intentar<br />
animar-la amb el diàleg, l’intercanvi i<br />
la mútua confiança entre professor i<br />
alumne que reclama George Steiner a<br />
Les lliçons dels mestres. Costa trobar<br />
arguments per a l’esperança. Molts<br />
dels nostres estudiants se senten així.<br />
I potser no els manca de raó. Ara bé,<br />
crec que actualment la millor inversió<br />
que podeu fer és la formació. Preparar-vos<br />
molt bé perquè, quan el futur<br />
sigui millor que el present que ara<br />
vivim, tingueu l’oportunitat d’accedir<br />
al món del treball.<br />
Us explicaré com vaig arribar a ser<br />
professor de la Universitat Autònoma<br />
de Barcelona. Començaré per les<br />
beceroles. Tant ma germà, el Quintí,<br />
com jo, que som bessons, vam estudiar<br />
al col·legi públic de Linyola i, després,<br />
a l’Institut Terres de Ponent de<br />
Mollerussa. Va ser aquí, a l’Institut, on<br />
vam fer el gran canvi. Veníem d’una<br />
escola molt precària, molt deutora<br />
encara d’una educació postfranquista<br />
(tinc molt clavat a la memòria el que<br />
ens va dir un mestre de l’escola: “sou<br />
tots uns rucs, cap de vosaltres no<br />
anirà a la universitat”). A l’Institut vam<br />
descobrir que podíem pensar críticament<br />
i que érem importants, que<br />
érem algú. En aquells anys, hi havia<br />
professors molt joves (la Montse, la<br />
Maria, la Marisol, l’Eladio, i altres),<br />
amb moltes ganes d’ensenyar. En<br />
vam treure un bon partit. En tinc un record<br />
magnífic, i ni ma germà, que ara<br />
és doctor en medicina, ni jo, que sóc<br />
doctor en lletres, no ens hem penedit<br />
mai d’haver estudiat en una escola i<br />
en un institut públics, ans al contrari.<br />
Avui encara, la millor educació que<br />
podeu rebre és al sistema públic (escoles,<br />
instituts i universitats), encara<br />
que estiguin tan assejades per les<br />
polítiques neoliberals.<br />
A casa, els nostres pares eren pagesos<br />
i no teníem gaires diners. Quan<br />
vaig decidir anar a estudiar a Barcelona<br />
(en bona part, perquè la Maria<br />
Moyà m’hi va encaminar), el primer<br />
que em van dir els pares és que no<br />
en teníem prou, que no hi havia diners<br />
per a tan dispendi. Érem dos, i<br />
ma germà volia fer medicina de totes<br />
totes. Prou li deien els meus pares<br />
que era millor que fes infermeria, que<br />
eren tres anys... Afortunadament, ma<br />
germà es va mantenir en els seus<br />
tretze: volia fer medicina. Vaig resignar-me<br />
i vaig fer els papers per anar a<br />
la Universitat de Lleida. (Amb això no<br />
vull dir que no sigui una bona opció.<br />
Ma germà hi va estudiar Medicina...)<br />
Un dia ma mare, de tornada del<br />
mercat, va sentenciar solemnement,<br />
a l’hora de dinar, que el Francesc, o<br />
sigui jo, aniria a Barcelona, “encara<br />
que ens hàgim de vendre un tros”.<br />
Es veu que havia trobat una amiga<br />
seua, la Dolors de cal Castelló, que<br />
li havia fet veure que a Barcelona,<br />
un xiquet com jo, amb tan bones<br />
notes, hi tindria més oportunitats.<br />
El pare, sempre desconfiat, perquè<br />
havia patit molt de petit, em va fer<br />
dues consideracions. Primera: “vols<br />
dir, fill, que no seria millor estudiar<br />
Filologia espanyola, perquè si torna<br />
a venir una dictadura...?” I segona:<br />
“vigila, fill, sobretot, amb les dones,<br />
no t’emboliquis en política i no gastis<br />
gaires diners, perquè no n’hi ha”. No<br />
cal dir que, en alguns aspectes, no li<br />
vaig fer gaire cas. I segurament havia<br />
de ser així.<br />
Vaig passar el primer curs acadèmic,<br />
vivint a Terrassa, a casa d’una<br />
tieta llunyana del meu pare, que era<br />
d’una austeritat benedictina, i no vaig<br />
gastar ni un duro en llibres: els anava<br />
a buscar a les biblioteques. A partir<br />
del segon any, ja vaig obtenir una<br />
barret picat AGOST 2013
Opinió<br />
41<br />
beca i ja vaig poder fer una vida més<br />
folgada. Vaig anar a viure en un pis<br />
compartit amb tres noies més, estudiants<br />
de Psicologia. Tot un canvi...<br />
Val a dir que tant ma germà com jo<br />
hem pogut estudiar i arribar on hem<br />
arribat gràcies a les beques i els ajuts<br />
oficials, que, em sembla, ens hem<br />
guanyat i que hem sabut tornar a la<br />
societat amb escreix.<br />
Penso que tothom té una oportunitat<br />
en aquesta vida, si està ben convençut<br />
del que fa i si hi lluita tenaçment.<br />
No amb criteris pragmàtics, sinó<br />
d’acord amb la seua voluntat i els<br />
seus somnis. Quan jo vaig acabar<br />
la carrera, a la Universitat de Barcelona,<br />
vaig decidir de continuar. Volia<br />
fer el doctorat, fos com fos. Tenia<br />
una mitjana d’un 9,2 i vaig demanar<br />
una beca. Volia fer-lo a la Universitat<br />
Autònoma de Barcelona, perquè hi<br />
havia un programa de doctorat que<br />
m’agradava més. No vaig escoltar a<br />
ningú. Bé, sí, a un professor que em<br />
va dir que, si volia sortir-me’n, havia<br />
de ser tenaç, havia de lluitar de valent.<br />
Vaig jugar-me-la, perquè les beques<br />
no es concedien fins a final d’any. Van<br />
concedir-me-la, per bona sort, i vaig<br />
estudiar el doctorat.<br />
Un cop acabat el doctorat, vaig haver<br />
de buscar-me feines molt diverses<br />
per sobreviure (treballs editorials,<br />
correccions, classes de català per<br />
adults, encàrrecs, col·laboracions a<br />
la premsa, etcètera). Vaig passar un<br />
any malvivint així. Fins que em vaig<br />
plantar i vaig decidir tornar-m’ho a<br />
jugar tot: vaig dedicar-me gairebé en<br />
exclusiva a escriure la tesi doctoral<br />
durant un any i escaig. Hi vaig invertir<br />
tots els meus estalvis. Vaig presentar<br />
la tesi. Em vaig quedar escurat. No<br />
vaig poder ni convidar els membres<br />
del tribunal a fer un beure. I el sopar<br />
amb amics i familiars per celebrar-ho,<br />
el va pagar el pobre pare. Per anar<br />
fent, vaig haver de demanar-li un<br />
crèdit que, més tard, vaig pagar amb<br />
interessos i tot. No pas perquè el pare<br />
me’l reclamés, ni de bon tros, sinó<br />
perquè, un cop ja era doctor, em van<br />
començar a anar millor les coses i<br />
vaig poder tornar-li els diners.<br />
D’entrada, vaig accedir a la docència<br />
universitària com a professor<br />
associat, cobrant molt poc. Després,<br />
vaig obtenir una beca important,<br />
de recerca, a la qual vaig haver de<br />
renunciar perquè em va sortir la<br />
gran oportunitat de la meua vida:<br />
tenir la perspectiva d’una plaça a la<br />
universitat. Val a dir que, quan vaig<br />
fer el doctorat, el primer que em va<br />
dir el meu director de tesi és que,<br />
a la universitat, no hi tindria cap<br />
oportunitat, que no hi havia lloc per<br />
a mi. No hi tenia cap “padrí”, i a més<br />
venia de la Universitat de Barcelona,<br />
la universitat rival. La veritat és que<br />
aleshores no em preocupava gaire<br />
això, perquè pensava que, quan ets<br />
jove, necessites sobretot acomplir<br />
els teus reptes personals. Volia fer la<br />
tesi i, després, ja veuríem què faria.<br />
Durant els anys de beca, com que<br />
sóc així, tampoc no vaig patir gens<br />
a afalagar els possibles “padrins”.<br />
Doncs bé, vaig renunciar a la beca<br />
de recerca i vaig començar la carrera<br />
d’obstacles que suposa accedir a<br />
una plaça: 3 acreditacions externes,<br />
2 oposicions públiques, 1 habilitació.<br />
Ara sóc professor agregat de la UAB,<br />
i em sento molt afortunat d’haver-ho<br />
aconseguit.<br />
Recordo que, en la darrera oposició<br />
que vaig fer, una vegada superada,<br />
vaig trucar de seguida als meus pares,<br />
a Linyola. La mare estava molt<br />
contenta. El pare plorava per dintre,<br />
d’alegre que estava. Afortunament,<br />
va poder viure aquesta bona notícia<br />
pocs mesos abans de morir. Estava<br />
molt orgullós també de ma germà,<br />
el Quintí, que és doctor en medicina<br />
i també metge psiquiatre, a més<br />
d’investigador en un centre de recerca<br />
d’alt nivell. Hem treballat molt<br />
per aconseguir-ho. No hem tingut<br />
“endolls” i no ens han regalat res.<br />
I, malgrat tot, hem pogut gaudir de<br />
la nostra oportunitat, precisament<br />
perquè hem lluitat i perquè hem estat<br />
tenaços i perseverants.<br />
De les etapes de la vida, la de la<br />
universitat és una de les més intenses<br />
que hi ha, una de les més<br />
boniques. Les experiències que es<br />
viuen durant els anys universitaris<br />
marquen moltíssim. És un gran salt<br />
cap a la maduresa, en molts sentits.<br />
No únicament perquè se surt del<br />
clos familiar i s’amplien els horitzons,<br />
sinó perquè t’obliguen a afrontar-te<br />
a reptes desconeguts i et permeten<br />
AGROQUÍMICS<br />
BOSCH<br />
· Tractaments agrícols<br />
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís
42<br />
Opinió<br />
conèixer persones com tu que tenen<br />
esperances i tenen somnis de futur.<br />
De l’etapa de la universitat, en conservo<br />
una de les meues millors amigues,<br />
en recordo vivències que marquen<br />
moltíssim (també amoroses, malgrat<br />
el que em digués el pare) i, sobretot,<br />
n’agraeixo tot el que n’he après i<br />
tot els estímuls que n’he rebut per<br />
continuar aprenent, perquè això,<br />
l’aprenentatge, no té fi.<br />
Quan vaig acabar l’escola, volia ser<br />
mestre; quan vaig acabar la Secundària,<br />
volia ser professor (els exemples<br />
que vaig tenir m’esperonaven a serho;<br />
m’agradava molt com la Maria o<br />
la Marisol, professores de literatura,<br />
feien les seues classes); quan vaig<br />
acabar la universitat, aspirava a ser<br />
professor d’universitat. Un professor<br />
de llatí de l’Institut Terres de Ponent,<br />
l’Eladio, ens va dir un dia que sempre<br />
havíem d’aspirar a l’excel·lent, encara<br />
que no hi arribéssim. Tenia tota la raó.<br />
Les lliçons dels mestres sempre són<br />
un esperó per anar més lluny. George<br />
Steiner o Lluís Nicolau d’Olwer ho<br />
sabien molt bé.<br />
A un dels meus estudiants, el Víctor,<br />
que venia de la Seu d’Urgell, el vaig<br />
esbroncar un dia al meu despatx.<br />
Intel·ligent i viu, el Víctor tenia el defecte<br />
del conformisme i de la mandra.<br />
Li vaig dir que era llest i que podia<br />
aspirar a molt més, que no entenia<br />
per quina raó s’acontentava a anar<br />
passant sense pena ni glòria, malbaratant<br />
els anys d’universitat. Havia de<br />
ser conscient que tenir un bon expedient<br />
era imprescindible per obtenir<br />
una beca. Era un cas malaguanyat.<br />
Em va respondre que ningú, mai, no<br />
li havia dit que podia arribar més lluny.<br />
A l’estiu, em va escriure un correu, en<br />
què em deia que feia de manobre pel<br />
seu pare, que era paleta, i que tenia<br />
molt present tot el que li havia dit. Ara<br />
li he perdut la pista, però sé que va arribar<br />
a fer el Màster. Sempre que ens<br />
trobàvem em saludava efusivament.<br />
Quan parlo amb els meus estudiants,<br />
els dic que han d’informar-se bé, que<br />
han de valorar molt bé el que fan,<br />
que han de triar allò que els motivi<br />
més, però sobretot que han d’escollir<br />
d’acord amb allò que els dicta el cor.<br />
Actualment, el món laboral està malament<br />
en tots els àmbits, però això ha<br />
estat sempre cíclic i no durarà tota la<br />
vida. De moment, el millor que podeu<br />
fer és formar-vos bé. És estudiar allò<br />
que us interessi més, allò que us toqui<br />
la fibra. Hi haureu d’invertir moltes<br />
hores i molts esforços, i per això és<br />
important que us engresqui i que us<br />
faci vibrar.<br />
Cal treballar molt intensament. Obstinadament.<br />
No deixar-se endur pel<br />
pessimisme. El futur sempre és dels<br />
joves. Els pares o els familiars que<br />
sou en aquesta sala també heu hagut<br />
de lluitar per aconseguir el que<br />
ara teniu. Els joves haureu de fer-ho,<br />
potser en un món diferent, però de<br />
segur que no us regalaran res. La<br />
universitat ha de ser el vostre objectiu<br />
vital durant els anys en què hi estudiareu,<br />
sense que això vulgui dir haver<br />
de renunciar a viure. Estudiar és una<br />
manera de viure.<br />
Sabeu quina és la meua satisfacció<br />
més gran? Doncs, quan de tant en<br />
tant rebo notícies dels meus exalumnes<br />
o me’ls trobo que participen<br />
en activitats o iniciatives vinculades<br />
amb la professió. El Roger, que no<br />
era un estudiant gaire aplicat, va<br />
aconseguir una feina com a corrector<br />
d’un diari i em va escriure, tot content,<br />
per comunicar-m’ho. O la Maria, per<br />
exemple, que és una de les que ha<br />
impulsat una organització que es diu<br />
Som Països Catalans i que treballa<br />
com a professora d’adults. O la Sandra,<br />
una noia hiperactiva, que fa de<br />
professora en un institut i participa<br />
en mil històries. O la Sílvia, que em<br />
va escriure per dir-me que havia anat<br />
a l’hospital on treballa ma germà i<br />
m’havia vist amb bata blanca..., ara<br />
treballa també com a professora. O<br />
la Mariona, que va aconseguir una<br />
feina en un organisme internacional.<br />
O la Núria, que va anar-se’n a Berlín<br />
a fer un lectorat...<br />
Són només alguns exemples. És<br />
veritat que hi ha altres casos, com<br />
el del Josep Maria, que encara no<br />
ha acabat la carrera i que, a més<br />
de filtrejar amb les noies, es guanya<br />
la vida com a entrenador de futbol.<br />
Però estic segur que, quan acabi,<br />
també trobarà el seu lloc. O el de<br />
l’Anna, una alumna que fa el Màster<br />
d’Estudis Teatrals i que treballa en<br />
un institut de Secundària, que ara vol<br />
deixar-ho tot perquè vol dedicar-se<br />
a un projecte d’alfabetització per a<br />
immigrants. Cadascú troba el seu<br />
lloc, més aviat o més tard. De vegades,<br />
fa marrades o aturades, però al<br />
final el troba.<br />
Com a professor, us desitjo que<br />
tingueu el coratge de treballar de<br />
valent per aconseguir el vostre lloc<br />
en el món. Costa molt, però val la<br />
pena. No us deixeu envair mai per la<br />
desesperança i l’apatia. La vida, cal<br />
viure-la intensament, i la formació és<br />
part de la vida. És una manera de<br />
viure. Si teniu algun somni, si aspireu<br />
a ser metges, professors, enginyers,<br />
arquitectes, biòlegs, periodistes,<br />
filòlegs, infermers, matemàtics, historiadors,<br />
arqueòlegs, filòsofs, etcètera,<br />
no defalliu, malgrat les adversitats, i<br />
intenteu d’aconseguir-ho. A la universitat,<br />
hi ha moltes portes que podeu<br />
obrir, molts camins que us obligaran<br />
a triar, moltes oportunitats que us<br />
permetran formar-vos com a professionals<br />
i com a persones. Com dic<br />
als meus estudiants: “endavant les<br />
atxes, que hi ha molta feina per fer!<br />
El futur és vostre!”<br />
barret picat AGOST 2013
Opinió<br />
43<br />
S’ha acabat el cinema?<br />
Joan Gesé<br />
A Linyola, com a tantes localitats<br />
de les nostres contrades, tanca el<br />
cinema.<br />
Després de noranta anys ininterromputs<br />
esperant que en els dies<br />
de festa, s’il·luminés la pantalla de<br />
les nostres sales, per a veure-hi<br />
reflectida aquella història famosa,<br />
aquella escultural actriu o bé aquell<br />
guapo galant, es tanquen per darrera<br />
vegada les denses cortines del<br />
quasi cinquantenari cinema Planell<br />
de Linyola.<br />
El decés estava cantat, el virus de<br />
l’enfosquiment va progressant, i va<br />
deixant les grans pantalles sense<br />
vida. Només les grans, perquè el<br />
televisor de plasma ha anat guanyant<br />
adeptes i va recollint els espectadors<br />
que marxen de les grans instal·<br />
lacions que oferien l’espectacle de<br />
la llum enmig de la foscor.<br />
Com sempre ha succeït, la tecnologia<br />
més moderna desbanca a<br />
l’antiga, és llei de vida. Tal vegada<br />
un dels factors que també han<br />
estat capaços d’incidir en aquesta<br />
davallada, es troba en l’increment<br />
i èxit sense precedents del que jo<br />
anomeno Cinema Realitat, o sia, el<br />
que vèiem cada dia i que ens manté<br />
desperts els tres-cents seixanta cinc<br />
dies de l’any amb títols tan excitants<br />
com: “Buscando los eros desesperadamente”,<br />
“La història porno de que<br />
macho”, “Coge lo del psoe y corre”,<br />
“Millet i els tresors del Palau”, “El<br />
príncipe ya no es mendigo”, “Safari<br />
real”, “Alí-bárcenas y los 400.000<br />
Ladrones”, “La princesa que se escapó<br />
por los pelos”, “CIU, viatge a la<br />
fantasia” i tantes d’altres...<br />
Totes amb uns arguments i unes<br />
trames tan recargolades que ja les<br />
voldria per a les seves productores,<br />
la Metro, la Warner o la Universal...<br />
El mateix Hitchcock quan acabava<br />
la història et deixava amb una tal<br />
sensació de relax, que marxaves<br />
del cinema satisfet, ja que s’havien<br />
carregat al dolent, o bé, l’advocat de<br />
torn havia deixat el cas resolt.<br />
El final d’aquests arguments Made<br />
in Spain, crec que acabaran al revés,<br />
els dolents i mafiosos se’n aniran<br />
contents i els espectadors acabarem<br />
palmant.<br />
Però el cinema..., si la cosa segueix<br />
així, no s’acabarà ni ara ni mai...<br />
El Cinema-Realitat vull dir!<br />
2002-2012<br />
10 anys al vostre<br />
servei<br />
Floristeria – Jardineria<br />
Mireia Caba Muntada<br />
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)<br />
* Flor i planta natural<br />
* Arranjaments per Bodes i<br />
comunions<br />
* Ornamentació d’església,<br />
restaurants i sales conferències<br />
* Poms i centres florals per<br />
celebracions<br />
* Palmes i corones funeràries<br />
* Composicions florals en artificial<br />
* Disseny de jardins<br />
* Creació i manteniment de<br />
jardins<br />
* Articles de regal
44<br />
conte<br />
Literatura<br />
La dama de la Font Vella<br />
Joan Gesé<br />
Dedicat a les nenes Bruna i Ada Solsona Trepat<br />
L’ADOPCIÓ<br />
Fa moltíssims anys, tants, que el pas<br />
del temps, n’ha esborrat el record<br />
que en podia quedar de l’origen de<br />
la restaurada Font Vella de Linyola.<br />
Era una masia senyorial, la que aixecava<br />
els seus torricons i el seu aire<br />
distingit, en el lloc on ara hi canten les<br />
granotes sota l’aigua verda que protegeix<br />
la petita paret que la circumda.<br />
Dins de les seves estances hi passejava<br />
la seva rica opulència un<br />
matrimoni de mitjana edat, a la que la<br />
providència no els havia correspost<br />
amb la descendència natural que<br />
tota família desitja. Així que passava<br />
el temps, la senyora Elionor i el<br />
senyor Laureà, es varen començar a<br />
preocupar per a quines mans aniria<br />
a parar la seva fortuna, quan ells<br />
deixessin d’existir.<br />
–Ho podríem deixar a l’església, deia<br />
la senyora Elionor.<br />
–No! Jo crec que seria més just<br />
deixar-ho a l’hospital! replicava el<br />
seu marit.<br />
Així passaren dies, sense posar-se<br />
d’acord fins que una nit una decisió<br />
els va avenir a tots dos.<br />
–Anirem a la casa de la caritat i adoptarem<br />
un nen, el farem hereu i així<br />
la nostra hisenda tindrà continuïtat.<br />
La mare superiora els anava acompanyant<br />
per les estances de l’entitat<br />
d’acollida fent-los-hi l’explicació<br />
del poc o molt que sabia de cada<br />
infant que allí residia. Després de<br />
passar-se molta estona escoltant<br />
les suggerències de la superiora, la<br />
senyora Elionor va fixar els seus ulls<br />
en una nena d’uns tres anys que la<br />
va copsar des del primer instant que<br />
la va veure.<br />
–Perdona, però el que hem decidit<br />
adoptar és un nen- li comentà el<br />
senyor Laureà, al observar el canvi<br />
en la preferència de la seva dona.<br />
–Sí, però aquesta nena... no sé..., té<br />
alguna cosa que m’atreu i no puc<br />
explicar el què és...<br />
–Serà perquè les dones senten més<br />
predilecció per les nenes –digué el<br />
seu marit.<br />
–No, no és això...<br />
La religiosa entrà en la conversa per<br />
a fer-los-hi una reflexió...<br />
–Té raó la senyora, tal vegada,<br />
aquesta nena no sigui com les altres...<br />
La persona que la va dur, tenia<br />
un posat misteriós, tota la comunitat<br />
ens vàrem sentir..., no sé..., com una<br />
mica insegures per l’acolliment de la<br />
criatura...<br />
Aleshores intervingué l’altra monja,<br />
Mare del Bon Cònsol, que també els<br />
acompanyava en la visita: - Crec que<br />
fóra oportú explicar-los-hi el que ens<br />
va advertir aquell estrany missatger.<br />
–Estic intrigada, -exclamà la senyora<br />
Elionor<br />
–Doncs, ja que volen la nena, ho han<br />
de saber –prosseguí la monja– Mirin<br />
aquest cordonet que l’hi penja del<br />
coll no porta cap medalla... –i fent-l’hi<br />
pujar del darrera el pitet del vestit els<br />
hi mostrà el que penjava...<br />
–Un anell! –exclamaren amb admiració<br />
els dos visitants, mentre miraven<br />
un anell força singular.<br />
Mentre el matrimoni observava amb<br />
atenció aquella petita joia, la superiora<br />
entrà en una fosca estança, i al<br />
tornar duia un paper amb una nota<br />
on s’hi podia llegir:<br />
“Estimades religioses, moltes gràcies<br />
pel bé que féu i per la confiança<br />
que vos podem tenir. Aquesta que<br />
porta el nostre servent, i que tant ens<br />
estimem, és la nostra filla Estela. Ara<br />
per motius que el destí de la vida ens<br />
porta, i amb tot el dolor del nostre cor,<br />
ens hem de separar d’ella. Confiem<br />
que vostès la sabran estimar i guiar<br />
com ho hauríem fet nosaltres.<br />
Una recomanació molt important les hi<br />
hem de fer, veureu que porta un anell<br />
penjant al coll amb un cordó negre,<br />
doncs bé, és molt important que el dugui<br />
així fins que arribi el dia en què l’hi<br />
encaixi perfectament en el dit anular.<br />
Després tindreu molta cura, que, a<br />
la pedra verda que du la joia no s’hi<br />
reflecteixi mai la lluna plena del mes<br />
d’agost, ni es mulli de l’aigua de la<br />
pluja, doncs l’hi podria suposar un<br />
greu perjudici a la nena i a les persones<br />
que convisquessin amb ella.<br />
Esperant que Déu ens perdoni rebeu<br />
una forta abraçada d’aquests pares<br />
desconsolats”.<br />
–Un cas ben singular – digué el senyor<br />
Laureà.<br />
–Tots els nostres interns són casos<br />
singulars, no ho dubtin senyors –<br />
contestà la mare superiora.<br />
La tarda donava senyals de voler<br />
iniciar la seva retirada, el senyor i la<br />
senyora, que ja han decidit endur-se<br />
a l’Estela, marxen satisfets amb la<br />
seva luxosa tartana i la lluenta euga<br />
Castanya. La nena no diu res, només<br />
té la mirada perduda cap a l’infinit,<br />
com si esperés la resposta d’algú,<br />
el seu diminut cos va trontollant al<br />
ritme de les rodes que van marcant<br />
les imperfeccions del llarg camí que<br />
els torna a casa.<br />
I així amb els imparables canvis de<br />
calendari, la noia es plantà en els<br />
disset anys.<br />
barret picat AGOST 2013
Literatura<br />
45<br />
LA FESTA<br />
DELS DISSET ANYS<br />
Per a celebrar-ho s’organitzà una<br />
gran festa a la masia, convidant a<br />
tots els veïns del poble, dels masos<br />
i altres masies dels voltants i hi va<br />
haver un gran sopar, bon beure i<br />
molta música.<br />
Quan ja s’havia acabat la gresca, la<br />
senyora Elionor s’endugué a sa filla<br />
a l’habitació i l’hi feu provar l’anell.<br />
–Em va perfecta, ja me la puc deixar<br />
posada, oi?<br />
–Sí, però t’he de fer unes recomanacions<br />
molt importants.<br />
Llavors la mare adoptiva l’hi explicà<br />
el que la religiosa de la casa d’acollida<br />
l’hi havia recomanat catorze anys<br />
abans i tot seguit li ensenyà la carta.<br />
L’Estela la va llegir, a la vegada que<br />
la llum de les espelmes feien ressaltar<br />
la brillantor d’unes llàgrimes que<br />
començaven a caure dels seus ulls.<br />
LA CITA<br />
El dia era esplèndid, el sol del mes<br />
d’agost es feia notar, l’Estela endreçava<br />
el gran pati interior que tenia la<br />
masia, amb moltes flors i arbres i un<br />
pou al bell mig que feia gaudir als<br />
seus propietaris i a tothom que en<br />
volia, de l’aigua més fresca i deliciosa<br />
que hom pogués trobar.<br />
El Ricard del Mas Rojals, ja feia dies<br />
que es deixava caure per la finca<br />
amb el pretext de si necessitaven<br />
ajut per als seus<br />
jornalers, doncs<br />
era el temps<br />
de batre l’ordi i<br />
el blat i la feina<br />
en aquests dies<br />
sempre és abundant.<br />
El senyor<br />
Laureà l’hi deia<br />
que no en necessitava,<br />
doncs els<br />
seus treballadors<br />
portaven la feina<br />
al dia...<br />
En realitat pel<br />
que tenia interès<br />
l’hereu del Mas Rojals era per l’Estela,<br />
que era una noia molt atractiva<br />
i elegant, i per tot el que podria<br />
posseir temps a venir, ja que seria<br />
l’hereva de tota la propietat.<br />
–Aquest vespre vindré a fer-te una<br />
visita, enraonarem, mirarem els estels,<br />
gaudirem de l’olor d’aquestes<br />
flors tan boniques, hi podré veure la<br />
teva dolça cara a la llum de la lluna.<br />
–A la llum de la lluna, no! que seria<br />
massa tard – respongué la noia.<br />
–Bé, doncs així que apunti la lluna,<br />
agafaré el cavall i me’n tornaré a<br />
casa...<br />
LA TRAGÈDIA<br />
Començava a perdre força la lluentor<br />
del sol, alguns núvols s’anaven<br />
passejant d’un costat a l’altre. Per la<br />
llunyania es podia divisar la pols que<br />
aixecava l’elegant cavall negre que<br />
muntava l’hereu Rojals.<br />
L’Estela, mentrestant, aprofitava per<br />
tallar les flors i fulles seques que<br />
desmereixien el bell acoloriment de<br />
que gaudia aquell bonic jardí.<br />
A l’arribar a la porta de la masia,<br />
l’animal féu un fort renill aixecant les<br />
potes del davant. La noia al sentir<br />
el rebombori sortí a rebre al Ricard,<br />
que en aquell moment acabava de<br />
desmuntar i que anava ben mudat per<br />
l’ocasió, amb camisa blanca, armilla i<br />
pantaló de vellut fi de clor blau morat,<br />
igual que la barretina, mitjons blancs<br />
fins a sota el genoll, amb espardenyes<br />
d’espart envetades i faixa negra.<br />
–Arribes, puntual i vas molt elegant...<br />
–La circumstància s’ho demana<br />
–digué el noi deixant entreveure<br />
una rialla.<br />
ELS POR<br />
RXOS<br />
Teresa Solsona Farré<br />
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola<br />
Tel. 973 575 455<br />
moda home / dona<br />
SUPERMERCAT<br />
DISBO-DOLORS<br />
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94<br />
25240 LINYOLA (Lleida)
46<br />
Literatura<br />
–Tens set? Vols prendre alguna<br />
cosa...<br />
–Si em dones una mica d’aigua<br />
d’aquest pou tant bó que teniu ací<br />
t’ho agrairé molt.<br />
La noia n’omplí una gerra de vidre<br />
i en serví en dues tasses de porcellana<br />
i els dos s’assegueren en un<br />
banc de fusta que encara restava a<br />
resguard del sol per l’ombra d’una<br />
densa morera. Els núvols que durant<br />
la tarda s’havien mogut d’un lloc cap<br />
a l’altre, deixant anar alguna que altra<br />
gota, ara sembla que tenen l’intenció<br />
d’ajuntar-se i enfosquir una mica més<br />
la tarda.<br />
–Perquè no seiem al cantell del pou,<br />
digué el noi, hi passa l’aire més<br />
suau...<br />
La lluna encara no es veia, però<br />
semblava esperar l’ocasió per a espiar<br />
entre els núvols, quan deixessin<br />
un forat.<br />
–Com és que portes guants en un<br />
dia calorós com avui? – li preguntà<br />
en Ricard a la noia a l’adonar-se que<br />
duia una guants fins de fil color clar.<br />
–És que m’he cremat una mica els<br />
dits a l›hora de fer el dinar i ara tinc<br />
por que se m’hi faci llagues...<br />
–A veure, ensenya-m’ho....<br />
I sense que la noia ho pogués evitar,<br />
el Ricard d’una ràpida estirada<br />
l’hi tragué el guant que li tapava<br />
l’anell...<br />
L’hereu Rojals, de manera immediata,<br />
començà a cridar de dolor...:<br />
No hi veig! No hi veig! M’he quedat<br />
cec...!<br />
En aquell precís moment un núvol<br />
havia deixat passar un lluminós<br />
raig de lluna que impacta de ple en<br />
la verda pedra d’aquell misteriós<br />
anell...i la resplendor de la pedra fou<br />
tan forta que va cremar la vista del<br />
noi, que com va poder i a palpentes<br />
pujà al seu cavall i fugí més ràpid<br />
que el vent.<br />
L’Estela també va caure a terra fent<br />
uns crits esgarrifosos, a la vegada<br />
que se li arrugava la pell i se li deformava<br />
el cos, quedant convertida<br />
en una dona molt velleta amb una<br />
cara espantosa.<br />
Mentre tenien lloc aquests successos<br />
es desencadenà una terrible<br />
tempesta i uns llamps molt poderosos<br />
caigueren sobre la masia, provocant<br />
un incendi que destruí totalment<br />
la masia. La senyora Elionor i el<br />
senyor Laureà varen desaparèixer i<br />
mai més se’n va saber d’ells.<br />
A l’inici de l’incendi, l’Estela s’arrossegà<br />
pel fang i clavant les ungles<br />
al terra aconseguí sortir de la finca,<br />
quedant extenuada en un racó<br />
del camí. Quan feia estona que la<br />
masia cremava i les seves flames<br />
eren l’única llum que il·luminava el<br />
seu entorn, la forma d’una persona<br />
gran apuntalada en un bastó, va<br />
anar apropant-se al lloc del succés.<br />
Quan arribà a l’indret on es trobava<br />
la pobra velleta Estela, li agafà la mà,<br />
mentre li deia:<br />
–Aixecat Estela i vine amb mi que jo<br />
t’ajudaré.<br />
La dona, com va poder, es va anar<br />
incorporant ajudada per aquell bon<br />
home, i quan va arribar a l’alçada<br />
dels seus ulls, exclamà: Ets tu!<br />
–Si, Estela, sóc jo! El que et va acollir<br />
quan els teus pares et varen abandonar<br />
i el que et va portar a la casa<br />
de la caritat.<br />
Mentre s’anaven allunyant lentament,<br />
il·luminats per les darreres<br />
flames d’aquell foc destructor, el<br />
misteriós caminant li digué: “Jo sabia<br />
que no havies de sortir mai del teu<br />
lloc!” i aleshores el cos de la dona<br />
es va anar transformant fins tornar<br />
a ser la nena que havia estat disset<br />
anys abans...<br />
EPÍLEG<br />
Amb el pas del temps tots els records<br />
d’aquella masia es varen fondre,<br />
quedant com a darrer vestigi el<br />
pou d’aigua que hi havia al bell mig<br />
del jardí i que ara coneixem com la<br />
Font Vella.<br />
Segons algunes veus, encara hi ha<br />
algú, que en les nits clares de lluna<br />
plena del mes d’agost, ha vist una<br />
bella donzella, asseguda a les parets<br />
de la restaurada font, amb la mirada<br />
fixa cap al firmament, com si encara<br />
esperés una resposta del més enllà.<br />
barret picat AGOST 2013
Literatura<br />
47<br />
Biblioteca Salvador Espriu<br />
Montserrat Espina Bellet<br />
Des de la biblioteca …<br />
Enguany, arrencà el mes d’agost<br />
amb la presentació del balanç del<br />
Sistema de Lectura Pública 2012<br />
i les noves iniciatives de cara el nou<br />
curs 2013 i 2014.<br />
Tot just en l’anterior exemplar de<br />
la revista, es comentaven els bons<br />
resultats dels indicadors estadístics<br />
de les biblioteques públiques dels<br />
darrers anys i que calia continuar treballant<br />
amb compromís i il·lusió per<br />
a la promoció de la lectura per poder<br />
fer front al context advers actual.<br />
Doncs bé, el conseller de cultura de<br />
la Generalitat, en Ferran Mascarell,<br />
celebrava el bon estat del conjunt de<br />
les biblioteques catalanes en presentar<br />
aquest balanç 2012 que mostra<br />
unes xifres rècord, amb increments<br />
en gairebé tots els paràmetres.<br />
Així, durant l’any passat, les biblioteques<br />
van rebre 25 milions de visites;<br />
un 44,4% de la població té carnet de<br />
biblioteca; més d’un milió de ciutadans<br />
han fet ús del servei de préstec<br />
de les biblioteques (on decreix la<br />
petició de material audiovisual i augmenta<br />
el préstec de llibres; s’han fet<br />
més de 3,5 milions d’usos d’internet<br />
des de les biblioteques; es van dur<br />
a terme 51.745 activitats.<br />
A Linyola, la biblioteca va rebre<br />
10.723 visites ( 5.296 infants i 5.427<br />
adults ); va prestar 14.836 documents<br />
(6.517 llibres, 1.330 revistes<br />
i 6.928 audiovisuals ); 1.673 usuaris<br />
van fer ús d’internet; es van dur a<br />
terme 17 activitats que van comptar<br />
amb 800 assistents; el moviment del<br />
préstec interbibliotecari va ser de<br />
1.782 documents.<br />
Pel que fa a les iniciatives de cara el<br />
nou curs 2012-2013, Carme Fenoll,<br />
cap del Servei de biblioteques de<br />
la Generalitat, va parlar de treballar<br />
i projectar iniciatives i activitats per<br />
dinamitzar les biblioteques com a<br />
centres culturals de proximitat. Per<br />
tant, tot i estar en ple estiu, enmig de<br />
la calor i les vacances, la biblioteca<br />
Salvador Espriu us comença presentant<br />
les activitats per a la temporada<br />
tardor-hivern a Linyola. Comença el<br />
compte enrere ....<br />
Dir-vos que l’agenda d’activitats s’inicia<br />
amb una exposició “Simone de<br />
Beauvoir, feminista i escriptora“,<br />
de l’ICD i que tindrà lloc del 27 de<br />
setembre fins el 15 d’octubre i en<br />
horari de biblioteca.<br />
Simone de<br />
Beauvoir ha<br />
estat una de<br />
les figures<br />
més destacades<br />
del<br />
canvi social<br />
i simbòlic<br />
protagonitzat<br />
per les<br />
dones i el<br />
feminisme.<br />
I la mostra<br />
proposa<br />
un trajecte<br />
per la<br />
vida i l’obra<br />
d’aquesta<br />
escriptora i<br />
filòsofa, una<br />
dona que<br />
amb el seu enfrontament a les convencions<br />
dominats del seu temps va<br />
provocar debats apassionants que,<br />
encara avui, cent anys després del<br />
seu naixement, generen reflexions i<br />
polèmiques.<br />
A continuació, dins els actes<br />
commemoratius de l’any Espriu, la<br />
biblioteca continuarà les activitats<br />
de promoció de la lectura tot acowww.clublinyolagym.com
48<br />
Literatura<br />
llint l’exposició “Salvador Espriu.<br />
Forma guardada“ que comença<br />
a itinerar per les biblioteques de<br />
Lleida aquest mes de setembre<br />
i que serà a Linyola del 17 al 31<br />
d’octubre.<br />
La mostra, comissariada per Jordi<br />
Cerdà i Víctor Martínez Gil, es centra<br />
en l’obra poètica de Salvador Espriu<br />
deixant en un segon terme la biografia<br />
del poeta. Els seus poemes són<br />
els protagonistes de la instal·lació i<br />
s’organitzen en dos temes cabdals<br />
de la seva obra: la ceguesa i el<br />
silenci.<br />
I és que la Institució de les Lletres Catalanes<br />
amb la col·laboració del Servei<br />
de Biblioteques del Departament<br />
de Cultura han creat una instal.lació<br />
itinerant. L’exposició s’estructura al<br />
voltant d’un pilar, un monòlit com<br />
a punt central des d’on el visitant<br />
pot anar obrint els calaixos on es<br />
desenvolupen els temes a través de<br />
poemes, textos i imatges.<br />
En aquest context, la biblioteca<br />
us proposa un “Especial Club de<br />
Lectura”, un grup de persones que<br />
llegeixen un mateix llibre en un mateix<br />
espai de temps i, en acabar es<br />
reuneixen per comentar-lo.<br />
El Club llegirà “Laia”, la tercera<br />
novel.la de l’escriptor català (1932),<br />
llibre que facilitarà la biblioteca a tots<br />
els inscrits . Per tant, podeu passar<br />
per la biblioteca per inscriure-us i<br />
sol·licitar l’exemplar.<br />
I com a cloenda de les activitats realitzades<br />
amb motiu de l’Any Espriu, la<br />
Tertúlia per comentar el llibre i posar<br />
idees en comú i Xerrada sobre la<br />
figura de Salvador Espriu serà el<br />
divendres, 25 d’octubre, a càrrec<br />
del professor Joan Ramon Veny,<br />
tot un professional i especialista del<br />
tema. Us la recomanem!<br />
Amb aquestes activitats, la biblioteca<br />
començarà el curs. Però, ben aviat,<br />
us parlarem de noves iniciatives culturals.<br />
Avui, si més no, us suggerim<br />
“ Obrir els llibres i gaudir de l’estiu!<br />
barret picat AGOST 2013
II Curs de piano<br />
49<br />
Audició EMML<br />
Concert EMML<br />
Audició EMML<br />
Festa jubilats<br />
Ciclistes CELI<br />
Fotos M. Rodes, CELI, Jubilats.<br />
CELI a Cambrils
50<br />
Encesa Estelada al Planell<br />
Concert d’arpa<br />
Ordenació diaca Josep Caba Massana<br />
Recollida aliments<br />
Teclam’s<br />
Donants de sang<br />
Donants de sang<br />
Teclam’s<br />
Teclam’s<br />
Fotos: C.Arenas, J. Binefa, J.R. Tarragó I. Carles.
Tel. 610402795<br />
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola<br />
www.centreequestrelliriblau.com<br />
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets<br />
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general<br />
LINYOLA<br />
NABAU, S.L.<br />
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris<br />
Tel. 973 71 43 77<br />
Camí de Lleida, s/n<br />
25240 LINYOLA (Lleida)<br />
barret picat AGOST 2013 51
52<br />
Literatura<br />
El Toll de la Mula<br />
Jaume Balcells i Palou<br />
Breu introducció<br />
històrica<br />
La Cartoixa d’Escaladei va ser fundada,<br />
als peus del Montsant, a finals<br />
del SXII. Fou la primera cartoixa de<br />
la península Ibèrica i va existir durant<br />
637 anys. Al llarg de tant temps va<br />
acumular molt poder i riqueses.<br />
Al 1835 (És a dir, 101 anys abans<br />
d’esclatar la guerra civil) els monjos<br />
cartoixans d’Escaladei es van veure<br />
obligats a abandonar precipitadament<br />
la seva cartoixa. No hi havia<br />
alternativa; a causa de l’anomenada<br />
desamortització de Mendizábal havien<br />
perdut, de la nit al dia, totes les<br />
seves propietats.<br />
Van arreplegar les coses de més valor<br />
i van fugir tan de pressa i tan lluny<br />
com van poder. Sabien que hi havia<br />
camperols ressentits pel fet d’haver<br />
hagut de pagar, durant molts i molts<br />
anys, delmes (una mena d’impostos)<br />
als cartoixans.<br />
En efecte, al cap de poc temps, la<br />
magnífica cartoixa d’Escaladei ja<br />
estava brutalment saquejada i incendiada.<br />
D’altra banda, el poble d’Ulldemolins<br />
està situat en la part nord est de la<br />
falda del massís del Montsant, no<br />
massa lluny d’Escaladei (a una hora<br />
i quart de Linyola). En el seu terme<br />
neix el riu Montsant, que travessa la<br />
serralada que porta el mateix nom<br />
formant llocs de gran bellesa i espiritualitat,<br />
com el conegut congost<br />
de Fra Guerau. Allí, al costat de les<br />
Cadolles Fondes (Clotades o “piscines”<br />
naturals que forma el riu) hi<br />
ha un punt del riu conegut com “el<br />
toll de la mula”, on té lloc la nostra<br />
història...<br />
El Toll de la Mula<br />
Si algú hagués vist aquells tres<br />
homes, hagués pensat que eren<br />
ànimes en pena, fantasmes del món<br />
dels morts condemnats, en les nits<br />
de tempesta, a vagar –ves a saber<br />
per quins terribles pecats!– per<br />
aquells indrets feréstecs i solitaris.<br />
Sí, si algú hagués vist aquells tres<br />
monjos, amb els seus vestits blancs<br />
xopats i les caputxes ben aferrades<br />
al cap, tot procurant inútilment<br />
protegir–se de la pluja, caminant<br />
poc a poc, gairebé a palpentes, pel<br />
caminoi del congost, hagués tingut<br />
un bon ensurt.<br />
Un llamp il·lumina l’escena i els<br />
homes aprofiten per veure per on<br />
s’enfila el camí i per fer unes passes<br />
endavant. Per uns instants el soroll<br />
de la pluja s’esvaeix amb el poderós<br />
ressò del tro que s’escampa per la<br />
serralada, per retornar, tot seguit,<br />
amb més força.<br />
La mula que acompanya als homes<br />
s’espanta a cada llamp, a cada tro, i<br />
es mou perillosament i inquieta per<br />
l’estret lloc de pas.<br />
–Tranquil·la, petita, tranquil·la– li diu<br />
el Climent de Torralba, el monjo de<br />
més edat, el que passa a davant<br />
assenyalant les dificultats del camí.<br />
A banda i banda de l’animal, procurant<br />
calmar–lo i fer–lo tirar endavant,<br />
el jove Francesc De Sas i el Blai<br />
Domadell.<br />
Aquest darrer, amb veu molt fluixa,<br />
va resant tota l’estona : –Pater nostre,<br />
qui est in caeli, sanctificétur...<br />
El Francesc, però, no resa; està<br />
desconcertat, anihilat, superat pels<br />
esdeveniments. Segueix al grup per<br />
inèrcia, com un animal ferit que, per<br />
instint, busca un refugi segur. Ara<br />
sí que ell se sent ben bé com una<br />
ànima en pena, com un mort en vida.<br />
En dos dies, el món, el seu món, se<br />
li ha enfonsat a sobre, com si aquestes<br />
roques de conglomerats que<br />
envolten el congost li caiguessin,<br />
de sobte, al damunt. Pitjor encara!<br />
Tot just feia uns quatre anys que<br />
havia aconseguit entrar a l’ordre<br />
dels cartoixans. A la Cartoixa d’Escaladei<br />
l’havien acollit com un més<br />
i, per primer cop en molts anys, era<br />
feliç... Dedicava el seu temps a Déu,<br />
a l’oració i a la vida contemplativa.<br />
Però ara tot s’havia acabat; havien<br />
hagut de marxar a corre–cuita de<br />
la Cartoixa, de nit, com uns vulgars<br />
lladregots, evitant els camins principals<br />
on podien perdre el seu valuós<br />
carregament i, fins i tot, la vida.<br />
– Endavant, germans, endavant! Ja<br />
estem prop de les Cadolles Fondes...–<br />
encoratjà el vell Climent que<br />
es coneixia les serralades del Montsant<br />
com el seu palmell de la mà.<br />
–...adveniat Regnum tuum...– murmurava,<br />
concentrat en guiar a l’animal,<br />
un aterrat Blai, que tenia tanta<br />
por de la tempesta com de trobar–se<br />
a algun grup de pagesos renegats<br />
que els volguessin prendre la preuada<br />
fortuna que portaven.<br />
Un llamp proper il·luminà l’escena;<br />
el Francesc De Sas alçà els ulls i<br />
veié les cares de cera dels seus<br />
companys que regalimaven aigua de<br />
pluja i neguit. El tro que acompanyà<br />
al llamp fou ensordidor i, la mula, tot<br />
i la pesada carga que portava a les<br />
alforges, va fer un gran bot lateral<br />
empenyent al Francesc cap al buit.<br />
El Blai intentà endebades subjectar<br />
amb totes les seves forces a l’animal,<br />
que s’esmunyí, darrera del Francesc<br />
De Sas, per el fort pendent de la vora<br />
barret picat AGOST 2013
Literatura<br />
53<br />
del riu. Allí, monjo, mula i les alforges<br />
plenes d’or i de plata, en forma<br />
de diners, de creus, de calzes, de<br />
safates...van lliscar per un pendent<br />
d’herbotes, rames i matolls fins gairebé<br />
arribar a l’aigua.<br />
Amb penes i treballs van poder pujar<br />
al Francesc i a la mula al camí. Miraculosament<br />
ni l’animal ni el monjo<br />
s’havien fet cap ferida de consideració,<br />
encara que estaven plens<br />
de cops i d’esgarrinxades, com si<br />
acabessin de participar en una bona<br />
batussa. El cartoixà, però, s’havia<br />
torçut un turmell. El tenia inflamat i<br />
ben just podia caminar.<br />
– Deixeu–me aquí –digué el De Sas<br />
conscient de la seva situació– ja<br />
m’espavilaré tot sol.<br />
–Ai, germà Francesc, per què ens<br />
demanes allò que no podem fer!?<br />
– exclamà calmosament el de Torralba–<br />
Continuarem tots junts. Déu<br />
ens protegirà.<br />
– Què no ho veieu, germans, que<br />
gairebé no puc caminar!? – replicà<br />
el monjo ferit.<br />
–Però la mula sí, la mula sí –va repetir<br />
amb un somriure el monjo anomenat<br />
Climent de Torralba.<br />
En Climent convencé als seus companys<br />
de buidar les alforges i de<br />
guardar–se només un bon grapat<br />
de diners:<br />
Amb aquests diners ja en tindrem<br />
de sobres per anar tirant. La resta<br />
de monedes i les peces sagrades<br />
les deixarem amagades per aquí.<br />
D’aquesta manera podrà pujar el<br />
germà Francesc dalt de la mula i,<br />
d’altra banda, cas que tinguéssim un<br />
mal encontre i ens robessin, sempre<br />
ens en podrem refer.<br />
Ni el Francesc ni el Blai podien pensar<br />
massa clar ni tenien ganes de<br />
discutir la proposta del vell cartoixà.<br />
Així doncs, mentre el “ferit” tenia cura<br />
de la mula, els altres dos, van carregar–se<br />
les alforges curulles d’or i de<br />
plata i van endinsar–se en la foscor<br />
Ermita de Sant Bertomeu, al Congost de Fra Guerau.<br />
tot esperant que el proper llamp els<br />
descobrís un bon lloc del terreny per<br />
amagar–hi el tresor.<br />
El monjo més jove lligà l’animal a<br />
un arbre i s’assegué, adolorit, en<br />
una roca del costat del camí. Curiosament,<br />
ara que estava ple de cops<br />
i rascades, ara que tenia el turmell<br />
inflamat i un bon tall a la front que<br />
encara li sagnava una mica, ara<br />
començava a sentir–se bé, a tenir<br />
ganes de viure i de tirar endavant.<br />
ROBA DE CORTINATGES,<br />
DE LLAR I LLENCERIA<br />
GARPI<br />
Sense adonar–se’n va somriure i,<br />
aleshores, va notar el gust salat de<br />
la sang barrejada amb pluja que li<br />
queia per la cara.<br />
I al cap d’una bona estona, que al ferit<br />
li semblà una eternitat, aparegueren,<br />
d’entre la foscor, els dos monjos.<br />
Crec que hem trobat un bon amagatall<br />
– comentà el Blai Domadell,<br />
que semblava alleugerit d’haver–se<br />
desempallegat d’aquell tresor tan<br />
voluminós.<br />
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377
54<br />
Literatura<br />
De Sas els mirà amb un lleuger somriure.<br />
Potser no era prou conscient<br />
que aquells dos homes s’havien<br />
estimat més ajudar–lo a ell que tenir<br />
una fortuna que els hagués permès<br />
viure com a reis la resta de les seves<br />
vides. Potser no era prou conscient<br />
que els seus companys valoraven<br />
molt més les persones i l’amistat que<br />
no pas els diners. Potser no era prou<br />
conscient que ell, d’haver estat en el<br />
seu lloc, potser no hagués actuat de<br />
la mateixa manera.<br />
–Com et trobes, germà? –li preguntà<br />
el de Torralba.<br />
–Bé, bastant adolorit, però bé.<br />
–T’has fet un bon trep al front! –observà<br />
el vell monjo.<br />
–Sí, però sembla que ja ha parat de<br />
sagnar!<br />
–Bé, doncs, hem de continuar! Blai,<br />
ajuda’m a pujar al germà Francesc a<br />
la mula... –Demanà el Climent– Hem<br />
d’arribar a la Pobla de Bellaguarda 1<br />
abans que surti el sol.<br />
* * *<br />
Per prudència, tal i com els havia<br />
recomanat el Prior, van evitar el<br />
poble d’Ulldemolins. A mesura que<br />
s’allunyaven d’aquesta localitat es<br />
sentien més segurs, més tranquils.<br />
Ara gairebé ja no plovia i una mitja<br />
lluna creixent espiava, de tant en<br />
tant, pels forats –cada cop més generosos–<br />
que començaven a obrir–<br />
se per entre la negror dels núvols .<br />
“La tempesta ens ha complicat el<br />
viatge, però també ens ha protegit<br />
de mals encontres” – reflexionava<br />
silenciós el Francesc De Sas.<br />
El monjo de més edat se li apropà<br />
mentre que ara era el Blai qui encapçalava<br />
el grup, concentrat, com<br />
sempre, en les seves interminables<br />
oracions.<br />
–Germà– li digué el Climent – el Blai i<br />
jo ja som grans i no crec que tornem<br />
mai per aquestes contrades. Sempre<br />
portarem el Montsant i la nostra<br />
cartoixa al cor, però, a hores d’ara,<br />
hi ha massa gent que no ens vol cap<br />
bé... –El monjo va fer un llarg sospir i<br />
continuà: –Nosaltres no necessitem<br />
gran cosa per a viure i ben segur<br />
que amb els diners que ara portem<br />
ja en tindrem prou per estar tranquils<br />
els anys que ens queden en aquest<br />
món. Tu, en canvi, encara ets jove, i<br />
la vida –ja ho has pogut veure– pot<br />
donar molts tombs... Vull dir que si<br />
mai et veus necessitat, no dubtis de<br />
venir a buscar el “tresor”...<br />
–Però, però... si ni sé on l’heu amagat!<br />
–exclamà confós el Francesc.<br />
Recorda el nostre lema, germà, i el<br />
trobaràs: “La creu roman mentre la<br />
Terra gira” 2 –digué el vell monjo–<br />
pensa que érem a prop de les Cadolles<br />
Fondes i només et cal buscar<br />
bé al peu de la creu...<br />
–Creu? Quina creu? – preguntà, al<br />
cap d’uns instants, el ferit.<br />
Però el Climent ja s’havia apropat al<br />
Blai, s’havia afegit als seus resos i<br />
no escoltà la pregunta.<br />
* * *<br />
Res més se’n sap d’aquells tres monjos<br />
que, en una nit de forta tempesta,<br />
van creuar el Montsant fugint de la<br />
Cartoixa d’Escaladei.<br />
Hi ha qui diu que mai més van tornar<br />
al Congost de Fra Guerau. També hi<br />
ha veus que insisteixen en afirmar<br />
que, passats alguns anys, un empobrit<br />
Francesc De Sas, va ser vist<br />
prop de les cadolles, febril i enfollit,<br />
cercant un tresor que mai no va<br />
poder trobar.<br />
Fins i tot algú va arribar a assegurar<br />
que, en les nits de tempesta i en<br />
l’esmentat congost, es pot veure<br />
l’espectre d’un monjo buscant amb<br />
desesperació el tresor dels cartoixans,<br />
com si en aquell afer hi hagués<br />
en joc la salvació de la seva ànima.<br />
1) La localitat de Bellaguarda ha vist variar el seu nom al llarg de la història: La Pobla (o pobleta) de Bellaguarda o La Pobla (o<br />
pobleta) de la Granadella en són bons exemples.<br />
2) El lema dels cartoixans era :”Stat crux dum volvitur orbis” (La creu roman mentre la terra gira).<br />
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics<br />
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal<br />
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.<br />
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.<br />
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA<br />
Tel. 657 27 46 36<br />
www.santimotor.com<br />
barret picat AGOST 2013
arret picat AGOST 2013 55
56<br />
Racó verd<br />
Els ocells de Linyola<br />
Roger Guillem Martí<br />
Descens de les<br />
poblacions<br />
d’ocells d’ambients<br />
agrícoles<br />
Una percepció personal, el descens<br />
d'ocells als ambients agrícoles,<br />
confirmada pel programa de<br />
seguiment d’ocells Sacre.<br />
En l’anterior Barret Picat ens fèiem<br />
ressò dels resultats del programa<br />
Sacre, entre el <strong>199</strong>8 i el 2012, el<br />
qual pretén obtenir l’evolució de<br />
la població dels ocells comuns a<br />
l’època reproductora. Aquests foren<br />
presentats, el passat 23 d’abril, per<br />
SEO/BirdLife, l’encarregada de fer el<br />
seguiment a Espanya.<br />
Entre aquestes conclusions vam<br />
observar que les poblacions d’ocells<br />
lligades a ambients agrícoles<br />
són les que més descendeixen,<br />
mentre que pugen les generalistes<br />
pròpies de medis forestals. En el<br />
present número farem un anàlisi<br />
de l’estat d’algunes d’aquestes<br />
poblacions que s’han detectat canvis<br />
més significatius als ambients<br />
agrícoles, però al nostre entorn<br />
immediat, a partir d’observacions<br />
pròpies i de cites bibliogràfiques.<br />
Gralles reposant en un arbre al secà de Bellmunt. Foto: © Roger Guillem Martí.<br />
Deixant per una tercera i darrera<br />
entrega les espècies d’ambients<br />
forestals i urbans.<br />
El 7 d’agost d’enguany es va presentar<br />
el document Estatus d’amenaça<br />
dels ocells nidificants de Catalunya<br />
2012. Llista vermella dels ocells nidificants<br />
de Catalunya 2012 (Institut<br />
Català d’Ornitologia. Barcelona). Es<br />
tracta de l’actualització de les categories<br />
d’amenaça dels ocells que es<br />
reprodueixen a Catalunya, d’ençà de<br />
la publicació dins l’Atles dels ocells<br />
nidificants de Catalunya <strong>199</strong>9-2002<br />
(Estrada et al. 2004). Aquest document,<br />
que es pot descarregar en la<br />
web de l’ICO, (http://www.ornitologia.<br />
org/mm/file/quefem/conservacio/<br />
Llista_Vermella_2012.pdf) ens servirà<br />
per observar l’estatus d’amenaça<br />
més actual de les diferents espècies<br />
d’ocells que tractarem a continuació<br />
i la seva variació als darrers 10 anys.<br />
Les poblacions de guatlla a Catalunya<br />
es mantenen estables als<br />
darrers 10 anys, tenint un estatus<br />
de conservació de preocupació<br />
menor. Els mascles són fàcils d’escoltar<br />
durant l’època reproductora<br />
als secans de Lleida, però sobta<br />
l’escassetat al terme de Linyola,<br />
sobretot tenint en compte que als<br />
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1<br />
barret picat AGOST 2013
Racó verd<br />
57<br />
darrers anys s’hi ha cultivat força<br />
hectàrees d’ordi i blat.<br />
El botxí ha patit una regressió del<br />
50% de la població catalana als<br />
darrers anys, passant d’estatus de<br />
vulnerable a en perill. Personalment<br />
aquesta any només he pogut observar<br />
3 individus en zones de secà,<br />
quan l’any passat era habitual en la<br />
partida del Barret Picat.<br />
Mentre les poblacions de gralla han<br />
disminuït a tot Espanya, a Catalunya<br />
es mantenen estables els darrers<br />
10 anys, compensant la disminució<br />
a la zona prelitoral amb l’increment<br />
a la plana de Lleida. Per tant se l’hi<br />
manté la categoria de preocupació<br />
menor. És habitual observar-la per<br />
damunt de Linyola, en estols volant<br />
cap al dormidor de l’Estany d’Ivars,<br />
sobretot a l’hivern. Cria als secans<br />
de Lleida.<br />
El mussol comú també es classifica<br />
com a preocupació menor, aparentment<br />
sense regressió. A les zones<br />
de secà s’observa fàcilment, criant<br />
en cabanes i piles de pedres.<br />
Tot i això, abans s’observava en<br />
major nombre a la nostra vila, on han<br />
desaparegut algunes parelles reproductores<br />
a causa de la desaparició<br />
de les cabanes on feien el niu. És<br />
una pena perdre un bon aliat en la<br />
lluita contra els ratolins i talps.<br />
Tot i que de la tórtora comú no s’observa<br />
regressió als darrers 10 anys,<br />
mantenint-se com a preocupació<br />
menor, si que enguany ha estat molt<br />
més difícil d’observar, quedant més<br />
restringides a les àrees habituals de<br />
cria (mosaics de secans amb boscos<br />
esclarissats, brolles i garrigues).<br />
Finalment, comentar el cas de la perdiu<br />
roja. Tot i que aquesta espècie no<br />
s’observa regressió ni a nivell d’Espanya<br />
ni a Catalunya, on se li manté<br />
l’estatut de preocupació menor, cal<br />
mencionar que moltes d’aquestes<br />
poblacions es mantenen a partir<br />
d’alliberaments anuals per a la caça.<br />
Aquesta pràctica és molt agressiva<br />
en alguns cotos, doncs a banda de<br />
no deixar suficient temps entre l’alliberament<br />
i l’inici de la caça, es sol<br />
caçar tots aquests individus. Així no<br />
es pot establir una població reproductora,<br />
que reduiria la dependència<br />
dels alliberament anuals i només<br />
caldria fer-ne reforços. A les zones<br />
de secà, en canvi, és fàcil observar<br />
mascles cantant i famílies amb pollets<br />
durant l’època reproductora, tot<br />
i que amb un lleuger descens de les<br />
citacions i, fins i tot, desapareixent en<br />
alguns sectors on s’ha implantat la<br />
concentració parcel·lària.<br />
En conclusió, de les espècies d’ambients<br />
agrícoles que s’ha detectat<br />
una major preocupació a nivell<br />
d’Espanya, només el botxí ha petit<br />
un descens preocupant tant a Catalunya<br />
com a nivell local. De la resta<br />
d’espècies, a nivell local preocupa el<br />
descens de les poblacions de mussol<br />
comú i guatlla, mentre s’hauria de<br />
realitzar canvis en la gestió cinegètica<br />
de la perdiu roja. La calàndria i<br />
la tallareta cuallarga no s’han tractat<br />
al ser absents al nostre terme, la primera<br />
la trobem a les zones de secà,<br />
sobretot a Belianes, i la segona en<br />
brolles i matolls entre els 200 i 1.400<br />
m d’altitud.
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT<br />
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44<br />
58 barret picat AGOST 2013
59<br />
Campions!<br />
FS DENTAL LINYOLA<br />
Reportatge Ramon Tarragó.<br />
barret picat AGOST 2013 59
Concert per la Llibertat del Camp Nou<br />
Alumnes de sisè CEIP El Sitjar<br />
Monitores Casal<br />
Darrera: Fàtima Yero Barry, Fàtima Barry,<br />
Manuel Xifré Ortiz, Pau Chavero Fernández,<br />
Guillem Escolà Tilló, Aaron Tejeda Duran,<br />
Aina Fontanet Gispert, Cristina Fernández<br />
Trullols, Joel Cuenca Ortiz, Xavier Navarro<br />
Mas, Anna Soldevila Pelegrí, Àlex Vallverdú<br />
Rodríguez, Laura Mas Darbra, Bochra Azzi<br />
Hayar, Cristina Negrean, Judith Coma Civit,<br />
Eva Planes Llovera, Èric Carulla Fabregat,<br />
Gemma Serra Serrano, Daniel Mas Pedrós,<br />
Núria Pérez Gatnau, Irene Martínez Pérez.<br />
Asseguts: Natàlia Fernández Pérez, Mario<br />
Florensa Díez, Wijdane Naji Zorgane, Alba<br />
Monyarch Tàpies, Arnau Tarragona Llauet,<br />
Dylan Calasanz Marchan, Eduard Fernández<br />
Armario, Júlia Sans Armario, Miquel Sirera<br />
Fabregat, Laia Vázquez Colell, Nerea Luque<br />
Vázquez, Carol Bonjorn Masana, Blanca<br />
Batista Riera, Marc López Castany.<br />
Fotos: Escola Sitjar i E. Gispert.