BarretPicat-192

48
barret picat JUNY 2012
Literatura
un referent esencial d’aquesta faceta
del grafisme. La seva reputació
el portà a integrar-se en el selecte
grup d’il.lustradors que treballaven
per a les revistes de moda més
importants del moment com ara Le
Journal des Dames et des Modes i
La Gazette du Bon Ton.
L’any 1903 fou l’any de la consagració
de Xavier Gosé com artista gràfic
confirmada per la seva exposició al
prestigiós Salon de la Société Nationale
des Beaux-Arts. Tot seguit a la
Sala Parès de Barcelona presentà
dibuixos seus de temàtica exclusivament
parisenca. Al 1911, any que
marca l’inici de l’estil noucentista,
Gosé exposà per primer cop a Les
Gal·leries Dalmau que es consideraven
com la vitrina de l’avantguardisme
a Catalunya i on es van introduir
els corrents estètics europeus més
innovadors. En una dècada Gosé
esdevingué, com deia Pilar Vélez
a l’ocasió d’una exposició a la Sala
Artur Ramon organitzada per Trenc-
Ballester, un «Il·lustrador brillant, refinat
i enlluernador, tan representatiu
del gust de començament de segle».
(Avui, 4-06-1998).
Xavier Gosé, morí prematurament
de tuberculosi a Lleida al març de
1915 on havia tornat malalt i fugint
de la guerra que havia esclatat un
any abans de la seva mort. Una de
les seves darreres participacions
com a il.lustrador la va fer en un
número extraordinari de la revista
L’Assiette au Beurre on hom demanà
a un grup de dibuixants coneguts
que aportessin una il·lustració per
denunciar els horrors de la guerra.
Per un cop, Gosé va deixar de banda
els temes complaents que havien
marcat la seva obra i representà un
dibuix ombrívol, terrible i punyent
on es veu un voltor que agafa una
calavera amb les seves urpes. En
un article pòstum, L’Esquella de
Dibuix publicat a
la revista alemanya
Simplicissimus,
núm 726, (9-01-
1912)
la Toratxa (26-03-1915) va publicar
dos dibuixos inèdits de l’artista i
nombroses publicacions catalanes
li van retre un homenatge sens dubte
merescut. Durant els anys 2008
i 2009 s’organitzà una exposició
itinerant per diferents museus de
la Xarxa de Museus Locals de la
Diputació de Barcelona produïda
per l’Ajuntament de Lleida i la Diputació
de Barcelona que ha permès
mantenir viva la memòria d’un dels
més talentosos artistes lleidatans.