BarretPicat-192

tistes catalans que participaren als
salons de París. El talent d’en Gosé
no passà desapercebut car molt
aviat començà a publicar els seus
dibuixos. Dues revistes satíriques
parisenques, Le Rire i L’Assiette au
Beurre, li dedicaren a partir de 1902
dos números monogràfics. Al principi
Xavier Gosé explotà el gènere del
pintoresquisme folklòric espanyol
que gaudia d’una certa acceptació
popular. Cupletistes, gitanes i d’altres
estereotips espanyols foren els
temes representats en uns dibuixos
que els lectors francesos prenien
com si fossin curiositats ibèriques
gairebé antropològiques. Des de
París continuava enviant dibuixos
a Barcelona que es publicaven a
revistes com Pèl i Ploma o Catalunya
Artística i paral.lelament, a França,
ampliava la seva llarga llista de collaboracions
amb revistes com La Vie
Parisienne, Cocorico, La Vie Illustrée
o Sans Gêne. Tanmateix, l’àmbit
geogràfic de l’obra d’en Gosé no es
limità només a Catalunya o França
car la fama de la què va arribar a
gaudir el conduí a publicar a revistes
alemanyes com Jugend, Simplicissimus
i Ulk. Hom calcula que entre
1906 i 1914, Gosé publicà uns 270
dibuixos a la premsa francesa i
alemanya. Com deia José Francés
en un article publicat a la mort del
dibuixant: «… su nombre se asomaba
a todas las revistas prestigiosas
de Francia y de Alemania. Se citaba
entre los escasos que constituyen el
orgullo del arte internacional…» (La
Esfera, núm. 66, 3-04-1915)
Cal dir que, d’ençà la seva arribada
a París, l’estil i els temes de l’obra
d’en Xavier Gosé evolucionaren molt
en poc temps i que ben aviat derivà
cap un tipus de dibuix que finalment
s’imposaria com una marca personal
molt imitada ans inimitable. Podriem
dir que en Gosé va fer escola i
que alguns dibuixants s’inspiraren
Dibuix publicat a la revista francesa Le Rire, núm 414, 11-10-1902
d’aquell estil particular amb el què
representava escenes mundanes i
personatges sofisticats. El periòdic
La Esfera al seu número 67 del 10
d’abril de 1915 definia la influència
d’en Gosé sobre d’altres dibuixants
qualificant-lo com un “artista capaz
de imponer un arte de sutil decadencia
a sus contemporáneos”.
Un dels artistes gràfics que en certs
moments es va inspirar de l’obra
de Gosé fou Ramon Roqueta que
va ser, al nostre parer, injustament
atacat per una crítica ferotge com
la que li va adreçar la revista Vell i
Nou al juny de 1916 a l’ocasió d’una
exposició qualificant-lo d’ ”èmul d’en
Xavier Gosé, al qui pastitxa encarniçadament
(…) Ah, quina saludable
virada faria el talent d’en Gosé
davant d’aquestes falsificacions”.
Cal dir que Ramon Roqueta fou un
dels dibuixants que van excel.lir en
l’adopció d’un estil d’avantguarda
amb tendències geomètriques i que,
si més no, una part de la seva obra
va rebre, com és natural, influències
d’altres dibuixants. Aquesta crítica
Literatura
47
oblida, però, que dibuixants com
ara Ismael Smith o Francesc Labarta
“Lata” que es trobaren a Papitu a
partir de 1910, adoptaren posats,
escenes i personatges que recorden
també el to sofisticat i mundà dels
d’en Gosé.
Gosé esdevingué el grafista d’un
art de viure hedonista, despreocupat
i elegant propi dels sportmen,
dandis i damisel.les del “París des
années folles” que precediren la
Primera Guerra Mundial. Joves
despreocupats que juguen al golf,
la societat el.legant i frívola que
assisteix a les curses de cavalls a
l’hipòdrom de Longchamp o dones
sofisticades que llueixen vestits
i pameles completaven un ampli
ventall de retrats d’aquella època
exhuberant i un xic exhibicionista.
La dona refinada esdevé un motiu
cabdal en la seva obra, sempre
posant èmfasi en els detalls de la
seva vestimenta. El dibuix de moda
fou sens dubte una de les grans
composants de l’obra gràfica de
l’artista i avui encara se’l considera