BarretPicat-192

46
barret picat JUNY 2012
Literatura
Xavier Gosé (1876-1915)
Un artista lleidatà al París de la Belle Époque
Xavier Gosé és un dels artistes
gràfics lleidatans més coneguts i
documentats. Un carrer de la capital
lleidatana porta el seu nom i el Museu
d’Art Jaume Morera exposa una
mostra molt important i força representativa
de la seva obra. Gosé ha
estat un lleidatà universal reconegut
com un dels il.lustradors europeus
més influents i personals de la seva
època. Ben poca cosa que no s’hagi
dit es pot afegir a la biografia i a
l’obra d’en Gosé, així, doncs, aquest
article no té cap altra ambició que la
de recollir dades perfectament exposades
en els nombrosos estudis
que li han estat dedicats. Probaré,
però, d’afegir una modesta reflexió
centrada en la part de la seva obra
que es va publicar fora de Catalunya.
Xavier Gosé i Rovira, fill de pares
lleidatans, va nèixer a Alcalà de Henares
on el seu pare, pèrit agrònom
i funcionari de l’Instituto Geogràfico y
Estadístico hi havia estat destinat. De
molt nen anà a viure amb la família a
Barcelona on va estudiar a l’Escola
d’Arts i Oficis i més tard, al 1895, a
l’Escola Superior de Belles Arts coneguda
com la Llotja. Un dels seus
mestres fou en Josep Lluís Pellicer
un dels més millors dibuixants de
premsa de la seva generació que col.
laborava habitualment a La Campana
de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa
entre moltes altres publicacions que
s’editaven a Barcelona durant aquells
darrers anys del segle XIX. Segurament
esperonat pel seu mestre,
aquell mateix any publicà els seus
primers dibuixos a L’Esquella de la
Torratxa. Aquelles obres de joventut
foren dibuixos costumistes on Xavier
Josep Pinyol Vidal
Gosé s’exercia reproduïnt escenes
camperoles i masies que reflexaven
l’autenticitat d’una Catalunya pintoresca
i tradicional o una pàgina amb
escenes de les Falles de València. A
La Il.lustració Llevantina dibuixà un
castell de la colla Los Xiquests de
Valls i per la portada de la revista
Quatre Gats al mars del 1899 escollí
de representar un pescador amb
esclops. Poc a poc el nom de Gosé
començava a gaudir d’una certa
popularitat en els cercles artístics
barcelonins i això li va obrir les portes
dels ambients culturals. També al
1899 exposà amb èxit al mític local
Els Quatre Gats, bressol d’aquella
generació d’artistes
modernistes que tant
van marcar l’art català
de l’entresegle
centralitzant la vida
cultural barcelonina
entre
1897 i 1903.
En aquell
grup de
creadors
hi trobem
noms tan
prestigiosos
com Ramon
Casas, Santiago
Rusiñol,
Joaquim Mir, Isidre
Nonell, Marià Pidelaserra
i el jove gairebé
desconegut llavors
Pablo Picasso. Els
seus dibuixos es publicaren
a revistes
d’art com l’esmentada
Quatre Gats i
Pèl i Ploma, revistes satíriques de
caire republicà com La Campana
de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa,
revistes satíriques en castellà com
Madrid Cómico i El Gato Negro i, fins
i tot, a la molt conservadora i catòlica
La Il.lustració Llevantina. En aquesta
darrera revista, al maig del 1900,
Gosé publicà una pàgina de dibuixos
al·lusius a l’arribada d’Eduardo Dato,
ministre de Governació que rebé una
ostentosa xiulada durant la seva visita
a Barcelona l’any 1900 pocs dies
després de la cel·lebració dels Jocs
Florals. El contingut catalanista i revindicatiu
de la revista en provocà la
suspensió fins al mes de novembre.
Aquell mateix any, aconsellat pel
seu mestre Pellicer, Gosé es tralladà
a París on s’integrà a aquella
vida d’artistes i de creadors bohemis
que tant s’associa al París de
tombants de segle. L’obra del gran
il.lustrador i caricaturista Honoré
Daumier, del cartellista excepcional
Toulouse-Lautrec i l’estetisme
de l’anomenat Art Nouveau, foren
les fonts artístiques que nodriren
aquell jove i entusiasta lleidatà
en una ciutat cosmopolita, burgesa
i materialista que s’exaltava
davant la creació dels pintors
impresionistes. Segons un article
signat per René Puaux publicat
al periòdic Mediterrània a l’abril
de 1915, Gosé es va instal.lar en
una petita habitació que també li
feia de taller al carrer Campagne-
Première, concretament al número
9, com així figura a l’inventari d’ar-
Retrat de Xavier Gosé per Ramon Casas
Pèl i Ploma, núm 98, (1-10-1903)