BarretPicat-192

Durant uns anys ens crèiem els Reis
del Mambo. No ens acabàvem ni els
diners, ni la feina. Ningú patia per
quedar-se a l’atur, ni per la prima de
risc, ni per l’opinió favorable o no de
l’Angela Merkel.
Estudiar semblava només una opció
més, perquè si decidies deixar
d’anar a classe als 16 anys i marxar
a treballar, tenies un sou, et podies
comprar un cotxe i sortir cada cap
de setmana. Els que continuàvem
estudiant semblàvem els tontos:
passar-se 4 o 5 anys estudiant una
carrera era perdre el temps, retardar
l’ingrés de diners.
Se’ns va dir però, que amb un nivell
d’estudis més alt, amb el pas del
temps (perquè “el temps posa a tothom
al seu lloc”), la carrera ens serviria.
Que les empreses ens vindrien
a buscar a la porta de la universitat
només haver acabat. Que si ens
esforçàvem a treure bones notes,
a anar a classe cada dia, a estudiar
mentre els altres tenien vacances,
en un futur tot ens aniria millor. I els
vam fer cas.
No obstant, va arribar el 2007 i tot va
començar a canviar. Ja no tots els
llicenciats trobaven feina l’endemà
de graduar-se, i els sous no eren
tan elevats, però encara no patíem.
Escampada general
Judit Pedrós
“Serà una cosa passatgera –ens
convencíem– ja veuràs com l’any
que ve serà millor”. Des del Govern,
tant el central com el nostre, ens
donaven ànims: “formeu-vos, intenteu
aprendre tot el que pugueu,
que ja veureu que sereu els únics
que us en sortireu”. I els vam tornar
a fer cas.
Ens vam especialitzar, vam fer
Erasmus a l’estranger per aprendre
més idiomes, la família ens ha pagat
màsters milionaris per ser més
competitius. I hem arribat a 2012 i
estem pitjor que mai. Sí, la crisi serà
general, però com va dir Rubalcaba
“vosotros habéis hecho todo lo que
os hemos pedido y no os ha servido
de nada”.
I la veritat, n’estem una mica farts.
Estem una mica farts de treballar
gratis com a becaris a empreses que
ens exploten, estem farts d’haver
d’esborrar línies del nostre currículum
per demanar feina a llocs que no
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
45
necessiten titulació perquè “ui, estàs
sobre-qualificada pel lloc de treball”
i sobretot, estem farts que l’única
solució que ens queda sigui emigrar.
Sí, potser marxar a l’estranger ens
permetrà viure (dignament!), però
això no és el que se’ns havia dit. I
d’aquí uns anys, quan Espanya torni
a necessitar arquitectes, metges,
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA
Opinió
enginyers, periodistes o professors
que a ningú li estranyi si són pocs
els que volen tornar.
Al final potser tenien raó els que amb
16 anys van deixar d’estudiar i ens
deien tontos. Al cap i a la fi, ara estem
en la mateixa situació, però sense
haver pagat 4 anys de matrícula
universitària, un Erasmus i un màster.
PD: Estudiants que acabeu de fer la
selectivitat, llicenciats, graduats: no
defallim! Tard o d’hora, aquí o allà,
ens haurà servit d’alguna cosa clavar
els colzes, ser ambiciosos i creure
en nosaltres.