BarretPicat-192

40
barret picat JUNY 2012
Opinió
que no: ahora son tiempos de solidaridad”.
Hem fet tard! Fa anys que
hem fet tard!
Als anys 60 alguns economistes
i sociòlegs explicaven gran part
de l’emergència econòmica dels
Estats Units per una triple aliança,
el consorci de tres forces que treballaven
plegades: Les Universitats
(investigant), el Departament de
Defensa-NASA (finançant, provant
els invents i comprant) i la indústria
tecnològica/armamentística (fabricant,
implementant la tecnologia
militar obsoleta per a l’ús civil i venent).
Aquesta simbiosi ameri-cana,
consideracions ètiques a banda, en
una primera instància era encebada
amb diner públic, però funcionava
produint béns, creant riquesa i desenvolupant
saber.
L’ectoplasma que tenim aquí és
parasitari: no aporta autèntica
riquesa ni desenvolupament real,
sinó només aparença, ufanor de
tip quan la mamella dels recursos
públics raja amb força. Està format
bàsicament per tres blocs: l’economia
especulativa, alguns mitjans de
comunicació i una part important
del poder polític.
Tots els empresaris, banquers i
persones de negocis (per dir-ne
d’alguna manera) que formen part
d’aquesta màfia basen la seva
activitat econòmica en saquejar la
Hisenda Pública i especular amb
els diners dels altres (obra pública,
subvencions, informació privilegiada,
tràfic d’influències, exempcions,
càrrecs..., o directament estafes),
en comandita amb els polítics. Han
teixit tota una xarxa de persones
connectades entre elles per molts
fils (parents, amics, coneguts i saludats)
per on circulen les influències,
les prebendes i la corrupció. A
Madrid aquesta malla ja fa segles
que funciona i està ben consolidada;
si canvien els polítics de color
o de persones, el flux de corrupció
simplement busca altres camins i
arriba on ha d’arribar, com a Internet.
I a viure de la “unidad de España”!
Als “models de corrupció autonòmics”,
més recents i no tan consolidats,
l’artèria principal són els
partits, convertits massa sovint en
autèntiques agències de col·locació
i tràfic d’influències.
Fa la sensació que també hem abocat
la democràcia en un vas brut i
foradat.
Aquests dirigents (polítics i no polítics)
ineptes, desorientats, que senyalen
estar en connivència amb la
corrupció, que fan retallades sense
cap full de ruta ni cap planificació
(improvisen sobre la marxa per
arreplegar diners d’on es pugui),
només ens diuen que esperem el
Gran Dia. “Dies illa”. Aquell dia
que, quan arribi, tot ho canviarà.
Ens el fan esperar com a la Madama
Butterfly: cantant cada matí “un bel
di veremo” des del terrat de casa,
mirant la bocana del port i esperant
que hi apareguin les xemeneies del
vaixell de l’esperança, el Gran Dia
del Dèficit Zero. Què passarà quan
hàgim aconseguit aquest dèficit del
0% que tants sacrificis ens costa?
S’obrirà el cel i ens caurà euromanà
pels descosits? Hi veurem aparèixer
el Cristall Verd que, quan toqui a
terra, farà créixer l’economia més
ràpid que el castell de glaç de Superman?
Em penso que no. Tinc
por que ens passarà com al famós
ruc del gitano, que quan ja el tenia
acostumat a no menjar, se li va morir.
Això sí, nosaltres ja no caldrà que
ens fem l’harakiri (el jigai, per als
perepunyetes) com la Butterfly! Cal
mirar la part positiva de les coses.
Roma ha renunciat a organitzar els
Jocs Olímpics. Madrid salta d’alegria
perquè els han confirmat la candidatura.
Inqualificable!
Trieu i marqueu vosaltres mateixos
la qualificació que trobeu més escaient:
Pocavergonyes
Exemple de gestió
¡Que me quiten lo “bailao”!
Pares de la Pàtria
Fills de Puta
Inconscients
Llestos
Passeu molt bon estiu i no us cremeu!