BarretPicat-192

“Si el vas no és net, tot allò que hi
aboquis es corromprà”
Quint Horaci Flac (65 aC - 8 aC)
És desesperant en aquesta crisi
constatar a cada moment, a cada
passa, a cada forat que afegim al
cinturó que tot l’esforç que fem és
inútil i que cada vegada estem pitjor:
com si ens haguéssim cagat al cove.
Potser, com avisava el vell Horaci,
el vas on aboquem tot allò que ens
exprimeixen amb les retallades no és
prou net, sinó empastifat d’ineptitud
i corrupció. Ineptitud i corrupció
són dos verins que per separat fan
estralls i quan es combinen són
demolidors. Nosaltres hi estem
submergits de tota la vida i no ens
en deixen sortir.
La corrupció de cada lloc és proporcional
al poder i als diners que s’hi
remenen. Per això segur que n’hi ha
més a Balaguer que als Arcs, i molta
més a Barcelona que a Lleida.
Seguint aquest raonament, on més
n’hi ha d’haver és a Madrid. La paradoxa
és que de la d’allà no se’n
troba mai rastre ni als jutjats ni als
diaris. Ells no tenen cap cas “Gurtel”
ni cap cas “Palau de la Música”; allà
la corrupció és tan gran, que no s’hi
nota, perquè tot ho és; fins i tot els
carrers n’estan empedrats.
De tota la vida Madrid ha estat La
Meca del “qué hay de lo mío”, de “a
ver si también me rebanas un cacho
de esa otra subvención que sacáis
mañana, si eso”, de l’endollisme i
del “mamoneo” (o “chalaneo”, que
fa més castís). Una Meca que m’imagino
com emanada d’un ectoplasma
malèfic amb l’epicentre a l’eix
“Llotja del Benabeu- Bankia (i altres
entitats)-certes empreses -Paradisos
Fiscals“ i amb connexions amb tots
els nuclis de poder d’Espanya: a tot
Avui, una de por...
Josep Binefa
arreu hi apanen servents, acòlits,
cheerleaders i beneficiats.
Quan algun cas de corrupció apareix
a la llum pública i prospera als
tribunals, és que no és dels seus, no
pertany a l’ectoplasma; simplement
el fan servir per maquillar la situació,
destruir la competència (el model
madrileny, única referència de poder
des de fa segles, s’imita per tot el
país) o parar els peus a algun personatge
estrafolari que va per lliure,
tant se val si es diu Gil y Gil com que
sigui de la Casa Reial. L’ectoplasma
només es destapa una mica quan
va molt malament i necessita agafar
aire, i encara de manera camuflada
per justificar que el Govern hi aboqui
calé, com el cas Bankia. I sempre
figura que és per al bé de tots. És
increïble! No, el vas no és net!
Sempre que des de Madrid han intentat
connectar aquest ectoplasma
tan tòxic a la xarxa de control econòmic
internacional –molt probablement
l’autèntic govern del món– (el
President Aznar hi va dedicar bona
part de la seva política exterior), per
alguna raó la iniciativa ha fracassat;
sembla ser que a la reunió del Grup
Bilderberg a Sitges al 2010 els van
confirmar el no. El grup espanyol
està molt mal considerat als cercles
internacionals: no tenen cap credibilitat.
Només cal llegir les opinions de
la premsa econòmica mundial i de
les agències de “rating” (controlades
totes per la xarxa internacional).
Davant tot això, no és gens d’estrany
que Frau Merkel, després de constatar
les falsificacions continuades
dels comptes dels bancs i de l’Estat,
i veure en què ens hem gastat els
ajuts de la UE encaminats precisament
a evitar que arribéssim on ara
som, es negui a posar un euro més.
Interessos dels alemanys a banda
Opinió
39
(que hi són i molt), saben que el vas
no és net!
Amb les esperances tan minses de
rebre calé de fora, el monstre de
corrupció ara no en té d’altra que
alimentar-se del poc diner que queda
dins, com a l’època franquista.
Euskadi de moment està blindada
pel concert econòmic (de moment!),
però nosaltres no.
Ja han preparat el terreny. Primer
han donat les culpes del dèficit a
les autonomies; ja tenen l’excusa
per fermar-nos curt i justificar-ho
a nivell internacional; tenen feta
i aprovada la llei que els permet
venir a Catalunya, intervenir els
comptes i destituir i inclús empresonar
qualsevol autoritat que
se’ls oposi (així ho va recordar la
vicepresidenta del govern, Soraya
Sáenz de Santamaría, a la conferència
de premsa del divendres
18 de maig). En segon lloc volen
arrancar tot l’ “entrebanc identitari”
de Catalunya (les declaracions de
l’Esperanza Aguirre sobre la Final
de la Copa i les seves seqüeles no
són gratuï-tes): preparen la nova
llei d’educació que sortirà a la
tardor on desapareixeran la immersió
lingüística i l’ensenyament
en català. En tercer lloc estan ofegant
econòmicament la Generalitat
per provocar qualsevol motiu que
justifiqui la intervenció, que és la
meta final. S’ho volen emportar tot
(inclús l’aigua de l’Ebre). Algun
economista ha fixat la intervenció
de Catalunya pel mes de novembre;
jo no en sé tant. L’Artur Mas,
que ja fa temps que se la sent
córrer, reclama desesperat el pacte
fiscal (per poder fer una mica de
parada i quedar-nos alguna cosa)
o tenir Agència Tributària pròpia
(controlar la comporta). “Va a ser