BarretPicat-192

38
barret picat JUNY 2012
Opinió
Tot està per fer i tot és possible
Aina Montserrat
Tot està per fer i tot és possible,
clama el poeta. I el poble, la gent,
nosaltres, cridem que volem ser
lliures, que volem la independència.
Per què aquest crit no és escoltat
pels qui diuen que governen, que
no volen sentir-lo i que miren cap a
una altra banda? Per què s’inventen
eufemismes, paraules estranyes,
per confondre’ns? Per què ens
tracten com si fóssim carallots? Ho
veiem clar. Només podem ser, si
som lliures, com deia un altre poeta.
Només podem ser lliures, si som independents.
El pitjor que pot passar
a un poble com el nostre, mil·lenari,
arrelat en la història, és haver d’estar
sotmès a un estat que no únicament
no el representa, sinó que li és hostil
per sistema. Que li nega el dret a ser,
que li nega la cultura, la llengua, la
identitat, que l’ofega econòmicament
per minimitzar-lo, com ja feia la dictadura
franquista. Per això més val
tenir-ne un de propi, d’estat, construir
allò que és possible: un estat
nou d’Europa.
Tot està per fer i tot és possible. Com
que bona part dels nostres polítics
no estan per la feina, haurem de
tornar a estirar fort, perquè es vegin
obligats a canviar d’estratègia. La
situació crítica que viu la societat
catalana els ha desemmascarat més,
si calia. Els uns, filisteus, es limiten a
defensar només els interessos dels
grups de poder del capitalisme de
mercat, mentre deixen desemparat
el poble. Només els preocupa
mantenir l’estatus quo, perquè
afavoreix aquests grups financers
amb qui mantenen tractes i negocis
suspectes. I el país es va empobrint.
Els altres aixequen l’espantall de la
por i llencen més llenya al foc del
nacionalisme excloent espanyol,
tot alimentant un estat corrupte i
fatu, d’una qualitat democràtica
molt baixa. Alguns dubten, atents al
batec de la societat, exhausta, que
cada dia veu tot el que perdem com
a poble, que en tots els àmbits fem
reculades enormes per culpa de
polítiques que ens són contraproduents
i que compten amb el suport
o el vistiplau d’alguns partits d’aquí.
La majoria dels polítics catalans, bé
podem dir-ho, no estan a l’altura de
les circumstàncies. No defensen els
interessos del seu poble.
Tot està per fer i tot és possible. Ja
no és temps per a buscar arguments
i raons fal·laços sota les pedres. Ja
no és temps de més enganys, de
més dilacions, de més trampes, de
més marrades, de més miratges. Cal
parlar clar. Ben clar. Cal dir les coses
pel seu nom. Cal fer-ho possible. Hem
renunciat massa, hem dubtat massa,
hem transigit massa. Ara ja no és
temps ni de renúncies, ni de dubtes,
ni de transaccions. És el temps de
l’acció. Cal mirar endavant i projectar
el futur que volem. No podem perdre
més el temps. No podem resistir més
el llast d’un estat que ens escanya.
No volem ser súbdits, ni colons, ni
caps de turc. Ens acollim al dret internacional
i a la força de la democràcia.
Vinguem d’on vinguem, siguem conservadors
o progressistes, de dretes
o d’esquerres, hem d’unir-nos per
fer possible un país socialment just,
econòmicament ric, nacionalment
lliure. Un nou estat en l’Europa dels
estats. Si no s’és estat de ple dret, si
ningú ens representa com a estat, no
hi som comptats per a res. La sanitat,
l’educació, la cultura, la llengua, les
comunicacions, l’economia, la dignitat,
tot hi depèn. I volem un país ple.
Tot està per fer i tot és possible.
Només una societat organitzada,
unida, ferma, exigent, autocrítica, pot
empènyer els polítics catalans a encetar
el camí cap a la independència.
LINYOLA