BarretPicat-192

34
barret picat JUNY 2012
Entrevista
creients que practiquen la seva
creença, també és un edifici on hi té
cabuda una part de festes populars
i un altre de festes familiars. Per moltes
persones la vida comença en el
temple amb el baptisme, i acaba en
el temple amb un servei funerari de
memòria i record.
En el cas de Linyola hi ha un afegit: el
temple esdevé una església basilical
de grans proporcions, construït amb
material noble, amb unes característiques
arquitectòniques lineals i d’audició
que el converteixen en edifici
únic, primer i singular a Linyola i al
Pla d’Urgell.
Vist així és una responsabilitat seriosa
fer un manteniment rigorós
d’aquest patrimoni que, en definitiva,
és del poble.
–En quines millores es treballa ara
mateix o en un futur immediat?
–S’estan acabant tres quadres de
gran format: Un calvari i sepulcre,
(reproducció renaixement) de la
família Sans-Salse. Un Sant Sopar,
pintura a oli d’Antonio Ruiz. Una
Pietat, també pintura a oli, de Robert
Pérez. Un vitrall a la finestra de la
sagristia, de Jordi Batista. Plafons
informàtics de l’interior-exterior de
l’església i campanar, de Pol Galitó.
–Alguna raó especial us ha fet escollir
artistes de Linyola?
–Sí. És un fet de noblesa descobrir
i valorar l’ànima creativa de molts
veïns de Linyola. Les parròquies
acostumen ser fidels dipositàries
d’aquests patrimonis. A Linyola hi ha
professionals que dominen les arts
musicals, literàries i plàstiques; què
millor, doncs, que bastir un patrimoni
d´àmbit religiós-cultural elaborat per
tots ells, pels de casa nostra.
–Amb la sortida el setembre del
2011 d’un tríptic sobre l’església i
al maig del 2012 d’un llibre “L’Es-
glésia de Linyola”, penseu que
augmentarà el nombre de visitants
de l’església?
–No ho sé. Tant amb el tríptic com
amb el llibre, s’ha pretès documentar
i donar a conèixer en lo possible
aquesta joia del gòtic català que és
l’església de Linyola. En aquests
moments tot està net i visitable:
sagristia, nau principal amb les 11
capelles laterals, golfes il·luminades,
massís del campanar amb la sala
dels rellotges, sala de les 4 torretes,
galeria de campanes i terrassa
superior. Amb visitants o no, ja és
prou gaudi i confort saber que les
coses de casa estan endreçades i
en bon estat.
–Deixem les coses del poble, i
tornem a temes de caire més general:
Com a sacerdot, quins són
els temes que més us preocupen
ara mateix?
–La formació dels desinformats.
Poder arribar amb fets i no tant en
paraules, com fer entendre que,
passi el que passi, només hi ha un
Absolut, tot lo demés és relatiu.
Lluny d’utopies, i com a treballador
assalariat dins l’àmbit religiós, em
preocupa com ser útil davant un
malalt terminal; d’una família que es
desmunta; d’uns pares amb fill que
delinqueix; em preocupa aprendre
els paràmetres d’un món canviant
sense perdre el que ja he après. Malgrat
tants pesars, és cert que es pot
viure preocupat, però no amargat.
–I la darrera pregunta: Com veieu
el futur de la comunitat cristiana
de Linyola
–Futur incert. Ja estan dient que la
crisi actual és un canvi global de pensament
i d’actituds on els valors i l’ètica
inicien un nou i desconegut camí.
Com influirà tot això en la comunitat
cristiana de Linyola? No ho sé. El que
sí puc constatar és que anys enrere
sovint s’era cristià perquè tocava; ara
se’n és per convicció.
Quan acabem l’entrevista, continuem
parlant una estona més.... Quan surto
de la rectoria, és cap al tard d’una
tarda d’una primavera que fineix. El
temps sembla aturat, mentre quatre
gats juguen entre els bancs de la
plaça Àngel Guimerà, davant del
monument al Sagrat Cor, els darrers
raigs del sol donen un caire místic al
temple i quan passo per la plaça de
l’església, el campanar, es fa sentir,
al tocar nou campanades...