BarretPicat-192

Mn. Pere Cañada Illa, home d’aspecte
discret, aire auster però molt
amable, em rep al despatx de la
rectoria de Linyola. Damunt les
dues taules, hi ha diferents llibres.
Un cop asseguts, entrem en conversa
i li explico que l’entrevista
es centrarà, principalment, en les
activitats que porta la parròquia. El
cas és que han passat quatre anys,
des que va arribar Mn. Pere, s’ha
fet present en nombroses activitats
de caire cultural, obrint les portes
de l’església de bat a bat per fer-hi
diferents actes, arreglant i netejant
el campanar, rellançant Càritas,...,
Mn. Pere respondrà amb serenitat
a aquestes i d’altres preguntes més
punyents d’una manera molt precisa
i didàctica...
–Esteve Mestre: Expliqueu-nos
breument el vostre recorregut sacerdotal
fins arribar a la parròquia
de Linyola.
–Mn. Pere: És un recorregut de 10
canvis geogràfics i de comunitats: 1
any vicari a Balaguer; 3 anys vicari
a Ribes de Freser; 5 anys rector
a les Valls de Tuixent i la Vansa; 4
anys secretari particular del bisbe
Joan Martí Alanis; 4 anys de rector
a Llívia; 4 a Puerto Rico, als boscos
de Cupey Alto; 8 a Andorra, Encamp
i Pas de la Casa; 4 anys rector de la
Vall de Boí; 6 a Tornabous i, quasi
4, a Linyola.
–Després d’aquests quatre anys a
Linyola, quina és la vostra opinió
dels linyolencs/ques?
–Està demostrada la diferència existent
entre els humans que viuen a les
planes, respecte dels qui viuen a les
muntanyes. Aquests segons, amb
Entrevista
Entrevista amb Mn. Pere Cañada Illa
Esteve Mestre Roigé
un caràcter important i valuós, són
més reservats, més íntims i reflexius;
entre moltes raons n’assenyalo una:
La geografia d’alta muntanya priva
d’una visualització ampla per veure
les sortides i postes de sol.
Per contra, els que viuen a les planes,
i tant val per la Plana de Vic,
com l’Empordà, com el Pla d’Urgell,
el caràcter és més expansiu i
predisposat a la comunicació. Els
linyolencs, fills d’aquesta immensa
plana, estan situats en aquesta positura.
Amb lo poc que encara conec,
els definiria com a persones serioses
quan l’assumpte és seriós; capaços
d’una amistat fiable encara que l’interlocutor
no sigui del tot conegut;
el linyolenc és festiu sense caure en
la disbauxa; posseeix una capacitat
cultural envejable i un estil de saber
fer i estar sense fingiment. En quan
a l’aspecte religiós o areligiós o antireligiós
sempre he captat una gran
mesura de tolerància i comprensió
entre uns i altres.
–Com a rector, li toca conviure
també amb situacions de famílies
31
que viuen a l’atur i amb els problemes
que pat eixen els immigrants...
De l’atur
–L’atur a Linyola, amb la falta d’oportunitats
i la pèrdua de treball i
encara, si entremig, s’hi entafora
una hipoteca o deutes, el desgavell
personal i familiar, ja toca fons. Un
atur crònic de feia anys, però que ara
ha quedat accentuat del tot. Cada
dia oïm notícies de veïns de Linyola
en situació límit: qui en ple hivern
hagué de prescindir de calefacció,
qui ha venut el cotxe per 1.500,00¤
i n’ha comprat un de 600,00, per tal
de tenir un temps, més liquiditat; el
que s’ha desdit de pagar el lloguer
perquè res hi ha per pagar; l’altre
amb el pis o la casa perduda i sense
remei; el jove amb titulació recent
sense possibilitat d’exercir-la; el que
encara té treball, vivint amb la por
de quedar-se’n sense; el jubilat amb
incertes garanties de que es respecti
la seva pensió....
Tot i que no deu ser pas l’apocalipsi,
infon temor no saber ni el quan ni el
com acabarà aquest malson que a