BarretPicat-192

24
barret picat JUNY 2012
Vistes de Linyola
L’església i el campanar ens
expliquen la seva història
Pol Galitó Martí.
El dia 18 de maig en motiu de la
presentació del llibre L’Església de
Linyola, Pol Galitó, que presentava
l’acte va fer el següent parlament.
Voldria fer una breu introducció
amb un conte explicat per la pròpia
església.
I diu l’església:
Jo i el meu campanar tenim una
part de la història del poble gravada
en aquests murs de pedra, tot va
començar quan l’any 1586 els linyolencs,
després de la visita de Felip II,
van decidir que l’església existent no
era prou per un poble com Linyola i
varen manar a l’arquitecte Bartomeu
Roig, el jove, la meva construcció
que havia de durar 7 anys, però com
sempre passa, les obres saps quan
comencen però mai quan s’acaben,
i en total foren catorze els anys que
van tardar en construir-me.
El meus ulls a dalt del campanar
han vist infinitat d’històries, algunes
de les quals vull compartir i recordar
amb vosaltres des de la perspectiva
que ens dóna el temps i algunes de
les quals les recordo amb alegria:
les cerimònies dels batejos, de les
comunions, les noces, el soroll dels
infants a la plaça i les ofrenes per les
bones collites.
Altres en canvi les recordo amb
tristesa, els acomiadaments de tots
els vilatans que ens han deixat, les
males collites, les malalties, la pesta,
les guerres.
He vist marxar joves i homes emigrant
permanentment o temporalment
a conseqüència de la sequera
i la fam, degut a la situació del poble,
enmig d’una terra de secà, condicionada
als capricis del temps fins l’any
1862 en que es construím el canal
d’Urgell, veritable motor econòmic
de la plana d’Urgell i que la va convertir
en un jardí.
També els he vist marxar cap a guerres
maleïdes de les quals molts ja
no en van tornar, la dels segadors,
la de successió, la del francès, les
carlines, la guerra civil, conflictes que
vaig patir en la meva pròpia pedra.
Recordo especialment la darrera, la
de l’any 1936, des de Lleida el campanar
de la Seu Vella em va avisar
dient que pels seus carrers s‘estava
produint un gran enrenou, doncs uns
grups de descerebrats vestits amb
granotes blaves es dedicaven a cremar
esglésies i que jo estigués a la
guaita i vet tu aquí que tenia tota raó.
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA