Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Linyola, juny 2012. Lo Pla d’Urgell<br />
Catifa de Corpus<br />
Entrevista a<br />
mossèn<br />
Pere Cañada<br />
número <strong>192</strong>
Sant Jordi<br />
Premi de poesia<br />
Fotos: C. Arenas, M. Darbra i Escola El Sitjar.
Fundat l’any 1979<br />
linyola – juny 2012. lo pla d’urgell<br />
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola<br />
http://www.barretpicat.cat<br />
e-mail: barretpicat@yahoo.com<br />
Redacció:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Montse Giné<br />
Roger Guillem i Martí<br />
Quim Balaguer<br />
Carme Arenas Alcalà<br />
Jordi Soldevila i Roig<br />
Marta Ortiz<br />
Judit Pedrós i Caba<br />
Eva Llauet i Giné<br />
Director:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Ninotaire: Perenton Massana<br />
Col·laboracions:<br />
Fotografies: Adoli, J. Balcells, CELI, Arnau Fontanet,<br />
J.R. Tarragó, Moisès Mata, Escola El Sitjar,<br />
CF Linyola, Àlex Tàsies, Jaume Balcells, Cau,<br />
Dani Hernàndez, Joan Gesé, Escola de Música,<br />
Meritxell Rodés, Llar Jubilats, Linyola Gym, Josep<br />
Pinyol Vidal.<br />
TextsText: Adoli, Josep Mª Mas i Mas, El Sitjar,<br />
Pere Badia, Arnau Fontanet, CELI, Xavier Diez, Cau,<br />
Jaume Balcells, Gerard Soldevila, Dani Hernández,<br />
Linyola Gym. Alba Montserrat, Josep Binefa, Josep<br />
Pinyol Vidal.<br />
Publicitat i subscripció:<br />
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67<br />
barretpicat@yahoo.com<br />
Edita: Associació Cultural Alorenil<br />
Dipòsit Legal: L. 182-1981<br />
Muntatge i impressió:<br />
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53<br />
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig<br />
Amb la col·laboració de:<br />
Revista associada a:<br />
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre<br />
les opinions expressades en els articles signats o<br />
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.<br />
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar<br />
totes i cadascuna de les col·laboracions.<br />
RESCATATS<br />
Editorial<br />
Quan el sistema financer espanyol –cas Bankia– trontollava, la Comunitat<br />
Europea –però, llegiu principalment Alemanya– han decidit rescatar Espanya<br />
amb 100.000 milions d’euros. A hores d’ara, els ciutadans desconeixem quin<br />
preu en pagarem pel rescat. Temps durs. Molt durs.<br />
CATALUNYA. GOTA MALAIA<br />
Tot i que a Catalunya tampoc es feren les coses bé, de les caixes només<br />
queda CaixaBank, la pluja fina o la gota malaia que és dia si i la sensació<br />
que per part de l’Estat que no se’ns vol ajudar –tema corredor mediterrani,<br />
aeroport, port de Barcelona, rodalies de l’àrea metropolitana, la línia fèrria<br />
Lleida-Manresa-Barcelona...–, malgrat l’elevat nombre d’impostos que paguem,<br />
fa que els qui vivim en aquest país, en aquesta nació, ara hi hagi una<br />
majoria –uns els de la ceba, per convenciment però la majoria per cansament<br />
que es vol divorciar de l’Estat Espanyol. Repetim, gota malaia, la pluja fina<br />
de cada dia...<br />
LINYOLA<br />
Des que va sortir l’anterior Barret Picat fins a la sortida d’aquest, gairebé<br />
cada cap de setmana s’ha fet alguna activitat de caire cultural a la nostra<br />
vila, en un moment d’una gran recessió social i de la que no sabem com<br />
ens en sortirem.<br />
CONEIxES EL<br />
TEU PObLE?<br />
El dia 30 de juny es farà<br />
el Coneixes el teu poble<br />
més espectacular<br />
amb els historiadors de<br />
l’art Joan Yeguas, Maria<br />
Garganté, Alberto Velasco<br />
i per part de Barret<br />
Picat, Esteve Mestre.<br />
Hi esteu convidats.<br />
3
4<br />
La barretada<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Sumari<br />
1 PORTADA .......................C. Arenas<br />
3 EDITORIAL ............................BP<br />
4 Sumari / La Barretada .......Perenton Massana<br />
CARTES AL DIRECTOR<br />
5 Creient? Fe? .........................SINTAR<br />
NOTÍCIES ................................BP<br />
6 Festa de fi de curs de l’AMPA / Catifa de Corpus. Adoli<br />
/ Celi. I Marxa Mascançà. Catigat 2012 / Parròquia de<br />
Linyola<br />
7 Escola de música / Presentació del llibre l’Església<br />
de Linyola / Festa Major de Maig<br />
8 Calor al mes de maig i juny / Xerrades i d’altres actes<br />
/ Sant Jordi / Noms propis<br />
9 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas<br />
10 Escola El Sitjar ..................Laura Ardèvol<br />
i claustre de professors<br />
ExCURSIONISME<br />
15 Hem pintat el cau!. . . . . . . . . . . . . . AEiG Mascançà<br />
ESPORTS<br />
16 Centre Lliri Blau. . . . . . . . . . . . . . . . . . .Montse Giné<br />
17 Una campiona ............Esports Linyola Gym<br />
18 CF Linyola ........................Pere Badia<br />
20 Arriba l’Eurocopa més emocionant ....A. Fontanet<br />
22 Camí d’un ironman .............Dani Hernàndez<br />
L’estat de pandereta és en bones mans, tranquils<br />
VISTES DE LINYOLA<br />
23 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas<br />
24 L’església i el campanar<br />
ens expliquen la seva història .........Pol Galitó<br />
ENTREVISTA<br />
31 Entrevista amb Mn. Pere Cañada ....... E. Mestre<br />
HISTÒRIA<br />
35 Linyola 1942 (4) .................... E. Mestre<br />
OPINIÓ<br />
37 Marató de la pobresa .................. X. Díez<br />
38 Tot està per fer i tot és possible ...Aina Montserrat<br />
39 Avui, una de por... ................ Josep Binefa<br />
41 Ultratge a la bandera .................. X. Díez<br />
45 Escampada general ...............Judit Pedrós<br />
LITERATURA<br />
46 Xavier Gosé (1876-1915). Un lleidatà<br />
al París de la Belle Époque ..........Josep Pinyol<br />
49 Estranyes tradicions .............Jaume Balcells<br />
51 Primer premi<br />
de poesia infantil ...........El Sitjar i Ajuntament<br />
ENTRETENIMENTS<br />
53 El racó dels acudits ........... Gerard Soldevila<br />
54 Com passa el temps<br />
56 CONTRPORTADA .......... Eu Civit Campos
Creient? Fe?<br />
Creient? Fe?: dues preguntes que<br />
sempre vénen formulades des del<br />
mateix costat de la balança però<br />
que, lògicament, tenen la seva vessant<br />
alternativa, la seva resposta<br />
pròpia. Em disposo a respondre-les<br />
breument:<br />
Creient? Crec en la cultura. Crec en<br />
la poesia. Crec en el comunisme<br />
llibertari (sense concretar més).<br />
Crec en una societat del tothom per<br />
tothom, i res d’economia de mercat!<br />
Crec en la utopia, aquella que serveix<br />
per caminar.<br />
Cartes al director<br />
5<br />
Fe? Fe en la cultura, en la poesia,<br />
en l’art, en la llibertat d’expressió<br />
real, ...fe en una societat que no<br />
faci pudor, una societat del tothom<br />
per tothom (de cadascú segons les<br />
seves capacitats, a cadascú segons<br />
les seves necessitats). Vet-ho aquí.<br />
TAXI Jordi<br />
687 847 648<br />
973 575 375<br />
Linyola<br />
SINTAR
6<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Notícies<br />
FESTA DE FI DE CURS<br />
DE L’AMPA<br />
Es va celebrar el dissabte 16 de juny<br />
al poliesportiu i durant la festa es van<br />
fer demostracions de les diferents<br />
activitats extraescolars que es porten<br />
durant el curs. Aquest curs s’havia<br />
recuperat el patinatge extraescolar i<br />
hi ha hagut activitats noves com les<br />
de tennis i balls moderns. A la fi de<br />
la festa hi hagué l’entrega d’orles als<br />
alumnes de 6è que deixen l’escola i<br />
la foto amb els professors. Una festa<br />
molt emotiva.<br />
El dia 12 de maig de 2012, es va celebrar<br />
a Mollerussa la 3ª trobada de<br />
grups escolars d’activitat amb suport<br />
musical i hi van participar-hi grups<br />
de Mollerussa, Lleida, Balaguer, i<br />
Linyola amb aquest grup de nens<br />
i nenes de l’activitat Extraescolar<br />
de l’escola El Sitjar (Balls Moderns)<br />
que van realitzar uns dels balls més<br />
bonics de la jornada.<br />
CATIFA DE CORPUS.<br />
ADOLI<br />
El matí del diumenge 10 de juny, les<br />
Adoli tornaren a fer una magnífica i<br />
artística Catifa de Corpus a la pujada<br />
del Castell, en la que hi treballàrem<br />
les seves sòcies.<br />
Les Adoli el diumenge 17 de juny<br />
es desplaçaren a peu als Arcs i esmorzaren<br />
al Tossal de les Sogues.<br />
També havien fet una caminada el<br />
22 d’abril al Castell del Remei. Com<br />
el dia 21 d’abril havien fet un curs<br />
de canapès i el dia i el dia 5 de maig<br />
feren una excursió a Salàs de Pallars.<br />
CELI. I MARxA<br />
MASCANÇÀ. CATIGAT<br />
2012<br />
El CELI, a part de participar en curses<br />
a peu, ara també ha organitzat la<br />
Notícies<br />
1ª Marxa Mascançà<br />
1ª Marxa Mascançà<br />
I Marxa Mascançà i la seva secció de<br />
BTT també va organitzar la Catigat<br />
2012, dues activitats de molta vàlua<br />
i costoses però CELI va guanyant<br />
experiència en molts àmbits.<br />
El dia 4 de maig es va fer la presentació<br />
de la I Marxa Mascançà amb<br />
una xerrada en la que hi participà el<br />
Dr. Marc Villanueva i l’esportista Dani<br />
Hernández.<br />
El diumenge 27 de maig, es va realitzar<br />
la I Marxa Mascançà a benefici de<br />
la Marató de la pobresa de TV3. La<br />
prova va consistir en dos recorreguts<br />
(15 i 23 km), va comptar amb un total<br />
de 150 inscrits i va recaptar 617,58 ¤.<br />
Hi hagué tres avituallaments en ruta.<br />
I fou un èxit.<br />
El 29 d’abril es va celebrar la pedalada<br />
popular (per alguns realment<br />
una cursa amb totes les de la llei).<br />
El CELI s’havia inscrit amb 17 bikers,<br />
tot i que a l’hora de la cursa sols 12<br />
van participar a la cursa (3 a la llarga<br />
i 9 a la curta). La resta van estar a<br />
l’organització de la cursa.<br />
El dia va estar esplèndid, però no<br />
pas els camins, que donat a la pluja<br />
del dia anterior van fer patir de valent<br />
als bikers per superar el fang.<br />
PARRÒQUIA DE<br />
LINYOLA<br />
El divendres 25 de maig es va presentar<br />
a l’església, per part de la
Parròquia, l’audiovisual “Crònica<br />
del 2011” amb totes les activitats<br />
que s’havien portat a terme durant<br />
l’any 2011.<br />
El divendres 11 de maig, la parròquia<br />
va presentar a l’església el DVD de<br />
Salvador Camí que havia filmat la<br />
processó del Divendres Sant. En<br />
acabar hi hagué un ressopó en que<br />
hi participaren prop de 200 persones<br />
que havien assistit a l’acte.<br />
ESCOLA DE MÚSICA<br />
L’Escola de Música de Linyola ha<br />
organitzat els darrers mesos, a part<br />
de les audicions i de la participació<br />
per parts dels seus estudiants i professors<br />
en diferents col·laboracions<br />
amb d’altres centres, a Linyola els<br />
dies 4 i 5 de maig, oferiren dos<br />
concerts de piano i violí a l’església,<br />
actuacions que foren altament elogiades<br />
pel públic assistent.<br />
El dia 18 de maig amb motiu de la<br />
presentació del llibre de L’Església<br />
de Linyola, una dotzena d’alumnes<br />
interpretaren davant d’un nombrós<br />
públic un parell de peces....<br />
El dia 1 de juny, a la plaça de l’església<br />
es va fer un gran concert de<br />
Soul Machine per part dels alumnes<br />
i professors de l’Escola Municipal,<br />
que entusiasmà al públic assistent.<br />
Potser caldria fer el salt i fer una<br />
actuació al poliesportiu.<br />
PRESENTACIÓ DEL<br />
LLIbRE L’ESGLÉSIA<br />
DE LINYOLA<br />
El divendres 18 de maig a les 8 de<br />
vespre es presentà en un temple<br />
parroquial amb les seves millors<br />
gales, amb una il·luminació i posada<br />
en escena magnífiques, el llibre<br />
L’Església de Linyola, editat per<br />
l’Ajuntament, i que ha comptat amb<br />
la col·laboració de la Diputació de<br />
Lleida i la Parròquia.<br />
L’acte molt ben organitzat va comptar<br />
amb l’actuació d’un grup musical<br />
de l’Escola Municipal de Música que<br />
va interpretar dues peces a l’inici i<br />
final de l’acte, la presentació de l’acte<br />
a càrrec de Pol Galitó, que va llegir<br />
un text que publiquem en aquest<br />
Balls moderns<br />
Notícies<br />
7<br />
Presentació L’Església de Linyola<br />
Barret Picat, de l’alcalde Manel Mas,<br />
dels autors del llibre, Esteve Mestre,<br />
Joan Yeguas i Maria Garganté, de<br />
mossèn Pere Cañada i de l’escriptora<br />
i diputada Marta Alòs.<br />
A l’acte hi assistiren més de 150<br />
persones i a l’acabar els autors signaren<br />
llibres.<br />
El dilluns 28 de maig, el llibre fou<br />
presentat a l’Arxiu del Pla d’Urgell<br />
per E. Mestre i J. Yeguas.<br />
El llibre es pot trobar a Cal Eduardet<br />
i Cal Camarasa i a l’Ajuntament al<br />
preu de 10 euros.<br />
FESTA MAJOR DE MAIG<br />
La Festa Major de Maig va començar<br />
el divendres 18, amb l’acte més<br />
popular de la festa, la Cassola de<br />
Linyola, amb el ple de rigor.<br />
Per la mainada, hi hagué els actes de<br />
Cucanyes tradicionals el dissabte i la<br />
Trobada de Gegants del diumenge,<br />
entre els Gegants de Linyola i els de<br />
Llavaneres. I el dilluns els més petits<br />
gaudiren d’un gran parc infantil i d’un<br />
espectacle de màgia.<br />
Els balladors, els joves tingueren<br />
l’actuació el divendres de la disco<br />
Band Disc, els sardanistes, sardanes<br />
el dissabte i els balladors, l’Orquestra<br />
Maravella el dissabte amb sessió<br />
de tarda i nit i concert i el diumenge<br />
l’orquestra Setson.
8<br />
Gegants Llavaneres<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Notícies<br />
Pels esportistes, la tirada habitual<br />
de bitlles i la festa major va coincidir<br />
amb el partit de campionat contra<br />
el Mollerussa i el camp es va omplir.<br />
CALOR AL MES DE MAIG<br />
I JUNY<br />
Hem passat un mes de maig i inici de<br />
juny amb unes setmanes amb una<br />
calor sufocant, no pròpia del temps<br />
de l’any així com ens assenyala el<br />
nostre home del temps, el Mia, en<br />
dos dies del mes de maig s’ha arribat<br />
a 34º C. El mes d’abril fou plujós.<br />
xERRADES I D’ALTRES<br />
ACTES<br />
Els dies 25 i 27 d’abril Marc Moyà i<br />
Joan Gesé passaren diferents reportatges<br />
audiovisuals que agradaren<br />
força als assistents, el dia 27 d’abril,<br />
2002-2012<br />
10 anys al vostre<br />
servei<br />
Exhibició de tractors Lanz<br />
l’arxiver de Mollerussa, Josep Mª Cabau<br />
va fer una dissertació sobre “Els<br />
escuts dels pobles del Pla d’Urgell”.<br />
El 29 d’abril es va fer al Planell un<br />
Joc de Fustes Gegants i la Llar de<br />
Jubilat també organitzà un parell de<br />
xerrades pels seus associats i dues<br />
excursions, la primera el 12 d’abril a<br />
Barcelona i la segona, el 26 d’abril a<br />
Bràfim-Cambrils-Parc de Sama.<br />
SANT JORDI<br />
El dia del llibre i la rosa, una tradició<br />
arrelada a Linyola des de fa uns decennis<br />
i que aquest any, malgrat la<br />
crisi, va tenir un gran èxit, ja que es<br />
van vendre tants o més llibres i roses<br />
que els altres anys.<br />
NOMS PROPIS<br />
Alberto Velasco, Maria Garganté, Esteve Mestre, Joan Yeguas i Joan<br />
Gesé, el primer amb el pròleg, els altres tres autors del text i el darrer<br />
amb la portada de l’Església de Linyola.<br />
Ignasi Carles. En els darrers actes que s’han fet a l’església, Ignasi Carles<br />
és el tramoista que prepara amb gran encert la il·luminació, la posada<br />
en escena de l’acte..., aporta un valor afegit als actes.<br />
100 anys de premsa a Bellpuig. Podeu seguir la seva evolució en aquest<br />
vídeo http://vimeo.com/41712473<br />
Futbol Sala Dental Linyola, que en el seu retorn al futbol ha acabat campió<br />
i puja de categoria. Linyola, poble de grans jugadors de futbol sala.<br />
Floristeria – Jardineria<br />
Mireia Caba Muntada<br />
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)<br />
* Flor i planta natural<br />
* Arranjaments per Bodes i<br />
comunions<br />
* Ornamentació d’església,<br />
restaurants i sales conferències<br />
* Poms i centres florals per<br />
celebracions<br />
* Palmes i corones funeràries<br />
* Composicions florals en artificial<br />
* Disseny de jardins<br />
* Creació i manteniment de<br />
jardins<br />
* Articles de regal
Notícies<br />
Meteorologia i pluviometria<br />
abril 2012 maig 2012<br />
Temperatura màxima. 30 o el dia 26 34 o els dies 11 i 12<br />
Temperatura mínima 2 o el dia 17 6 o els dies 1 i 2<br />
Mitjana de les màximes 20,6 o 28,3 o<br />
Mitjana de les mínimes 7,9 o 12,8 o<br />
Mitjana del mes 4,2 o 20,5 o<br />
Dies de precipitació 9 3<br />
Dia de màxima precipitació 26 l. el dia 3 17 l. el dia 19<br />
Precipitació tºtal del mes 65,5 l. 18,5 l.<br />
Dies de tempesta 1 el dia 30<br />
Dades referides a l’interior de la població.<br />
9<br />
Josep M. Mas i Mas<br />
Foto: C.Arenas.
10<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Notícies<br />
ALUMNES ALEMANYS<br />
I TURCS DEL PROJECTE<br />
COMENIUS VISITEN<br />
L’ESGLÉSIA DE LINYOLA<br />
El passat mes d’abril coincidint amb<br />
la setmana cultural i concretament<br />
Sant Jordi; al poble de Linyola vàrem<br />
rebre la visita de 5 noies i nois<br />
alemanys, i 3 turcs; va ser gràcies a<br />
un projecte impulsat per l’escola de<br />
Linyola conjuntament amb escoles<br />
de: Grècia, Turquia i Alemanya.<br />
El “Projecte Comenius”: és un projecte<br />
de treball amb escoles d’altres<br />
països d’Europa, generalment tres<br />
anys, durant aquest període es fan<br />
trobades de mestres i alumnes per<br />
intercanviar diferents formes d’organització<br />
i funcionament.<br />
L’experiència va ser molt positiva i<br />
enriquidora; els nois i noies van gaudir<br />
durant cinc dies del nostre poble,<br />
de la nostra escola, van compartir<br />
activitats i van conviure intensament<br />
amb els nostres fills i filles, sempre<br />
parlant amb anglès, naturalment, que<br />
era la llengua vehicular.<br />
Escola El Sitjar<br />
Laura Ardèvol, claustre de professors<br />
Intercanvi Comènius<br />
Una de les visites que no es van<br />
voler perdre, va ser pujar al campanar<br />
i visitar l’església, que com tots<br />
nosaltres ja sabem és una joia de<br />
l’arquitectura .<br />
El Sr: Jutge ens va fer la visita guiada<br />
i ens va explicar i comentar tot al<br />
respecte.<br />
Els nois i noies van pujar al campanar:<br />
van estar en l’habitacle del<br />
rellotge, van espiar per les torres de<br />
vigilància, i van poder contemplar la<br />
vista des de dalt: tota la panoràmica<br />
del Pla d’Urgell, va ser emocionant…<br />
i tota una aventura!.<br />
Es van emportar moltes fotos , postals<br />
i records entranyables cap als<br />
seus països d’origen.<br />
ACTIVITATS DE<br />
L’ESCOLA<br />
A L’ESCOLA ENS HAN VISITAT…<br />
Els escriptors Alfredo Gómez<br />
Cerdà, J. Manuel Gisbert i la<br />
il·lustradora i escriptora Mercè<br />
Arànega. Són autors que ens han<br />
vingut al centre després que els i<br />
les alumnes de cicle inicial, mitjà i<br />
superior haguessin llegit i treballat<br />
a l’aula alguns dels seus llibres.<br />
El fet de poder gaudir de la seva<br />
presència, escoltar-los, fer-los-hi<br />
preguntes i que ens fessin autògrafs,<br />
dibuixos i dedicatòries va<br />
enriquir més el treball que s’havia<br />
fet prèviament a les classes.<br />
DIA DEL MEDI AMBIENT<br />
A GOLMÉS<br />
El diumenge, dia 3 de juny, es celebrà<br />
el III Dia del Medi Ambient a la<br />
localitat de Golmés, on s’hi van fer
jocs, tallers diversos, titelles i activitats<br />
relacionades amb el reciclatge.<br />
També hi va haver una exposició<br />
feta amb diferents materials reciclats<br />
d’algunes escoles de la nostra comarca.<br />
El nostre centre també hi va<br />
col·laborar aportant diferents treballs<br />
que els i les alumnes han anat fent<br />
al llarg d’aquest curs amb diversos<br />
materials de rebuig.<br />
CANTATA D’ESCOLES DEL PLA<br />
El diumenge 6 de maig els i les alumnes<br />
de 5è van participar, amb gran<br />
èxit, a la Cantata de l’Amistat anomenada<br />
El Follet Valent, amb prop<br />
de 200 alumnes més d’altres centres<br />
de la comarca. Va ser una activitat<br />
coordinada pel Centre de Recursos<br />
Pedagògics del Pla d’Urgell amb<br />
l’objectiu de potenciar l’educació<br />
musical a les escoles i intercanviar<br />
experiències entre el professorat<br />
especialista de música.<br />
JORNADES CULTURALS<br />
A L’ESCOLA EL SITJAR<br />
L’escola va celebrar, dels dies 23 al<br />
27 d’abril, les Jornades Culturals,<br />
amb tot un seguit d’activitats variades.<br />
Aquest any ens han acompanyat<br />
un grup de mestres i alumnes<br />
dels països de Turquia, Grècia i<br />
Alemanya, que van venir a visitar el<br />
nostre centre en el marc del projecte<br />
Comenius que estem duent a terme<br />
Jornades Culturals<br />
i van compartir amb tots nosaltres<br />
aquests dies tan especials. Durant<br />
aquests dies els alumnes d’educació<br />
infantil van representar tres obres de<br />
teatre que van satisfer d’allò més a<br />
tot el públic assistent.<br />
Ens van visitar també el magnífic<br />
DJ Marc Marzènit, algunes mares<br />
ens van venir a explicar contes i<br />
històries molt interessants, l’Anna<br />
Camarasa ens va donar una xerrada<br />
sobre bons hàbits saludables, el Sr.<br />
Esteve Mestre ens va fer una mica<br />
d’història dels carrers de Linyola,<br />
es va realitzar una bicicletada al<br />
Notícies<br />
11<br />
Castell del Remei, hi va haver activitats<br />
intercicles, una exposició<br />
itinerant de destacades escriptores<br />
de la literatura catalana i, finalment,<br />
el divendres, els pares i mares van<br />
organitzar tota una sèrie de jocs<br />
d’ara i de sempre que ens van<br />
encisar a tots i a totes. Com a cloenda<br />
d’aquesta setmana l’AMPA va<br />
organitzar, amb gran èxit, els II Jocs<br />
Linyolímpics que van posar fi a unes<br />
jornades marcades pel bon ambient<br />
i la diversitat cultural. Agraïm la collaboració<br />
de tots i totes les que han<br />
fet possible aquestes jornades.
12 barret picat JUNY 2012<br />
Cansaladeria<br />
Artesana<br />
M a Teresa<br />
Elaboració Artesana<br />
Pons i Arola, 35 - 25240 LINYOLA - Tel. 973 57 56 64<br />
Cristina Mir Balagueró<br />
Dietista — Nutricionista<br />
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades<br />
Servei<br />
d’Auto-rentat<br />
de cotxes<br />
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA<br />
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es<br />
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)<br />
Taller de reparació<br />
Electricitat i mecànica en general<br />
Especialitat en revisions ITV<br />
Planxisteria i pintura<br />
Alineació de direccions per ordinador<br />
Servei de grua permanent<br />
TALLERS PLA D’URGELL<br />
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola<br />
• Estudi antropomètric<br />
mitjançant impedància<br />
bioelèctrica<br />
• Estudi dels hàbits nutricionals i<br />
dietètics<br />
• Realització de dietes<br />
personalitzades durant les<br />
diferents etapes de la vida i<br />
estats fisiològics
Campionat bitlles<br />
Campions de lliga. FS Dental Linyola<br />
Fotos: E. Llauet, Linyola Gym, Lliri Blau i CFS Dental Linyola<br />
Taekwondo Linyola Gym<br />
13<br />
Hípica
Celi<br />
Cau<br />
14<br />
Segells del Pla<br />
Corpus<br />
Cursa bombers<br />
Excursió<br />
Jurat Premi Poesia<br />
Fotos: CELI, M. Mata, C. Arenas i E. Llauet
Al passat maig ens vam reunir totes<br />
les branques per fer una cosa molt<br />
especial, i és que... Hem pintat el<br />
cau! Vam estrenar el nou local a<br />
l’inici de curs, i és un local molt maco<br />
però... faltava sentir-nos-el nostre.<br />
Així que vam armar-nos amb pinzells<br />
i pots de pintura i una bona vestimenta<br />
i vam començar a tapar el terra,<br />
barrejar colors i familiaritzar-nos<br />
amb els pinzells i rodes i ja estàvem<br />
llestos per a pintar! Ara tenim una<br />
pissarra enorme que surt d’una<br />
Hem pintat el cau!<br />
Les caps de l’AEiG Mascançà<br />
llàntia màgica, les nostres mans estampades<br />
a la paret, unes columnes<br />
acolorides i una escala representant<br />
totes les etapes al cau. I els ràngers<br />
i noies guia i les caravel·les van encarregar-se<br />
de pintar un logo gegant<br />
del cau de Linyola.<br />
Després d’un matí on vam treballar<br />
molt, vam fer una pausa per dinar,<br />
descansar una mica i menjar algun<br />
que altre gelat, però sense badar<br />
molta estona ja que encara faltava<br />
acabar de polir alguns detalls i repassar<br />
algunes zones, i sobretot,<br />
deixant-ho tot ben net, menys la roba<br />
i algunes cares, que semblaven un<br />
autèntic Picasso!<br />
Excursionisme<br />
15<br />
El resultat és encara millor del que<br />
ens esperàvem, el cau es veu més<br />
ple, més nostre, a més vam passar<br />
una estona genial amb tot l’agrupament!
16<br />
El centre eqüestre Lliri Blau va ser l’organitzador del<br />
concurs de Salt de la Lliga de Lleida que es va celebrar<br />
al mateix centre el passat diumenge 6 de maig. Segons<br />
informa Antoni Vallès hi van haver 93 sortides a pista<br />
amb participants de l’Aragó, Lleida, Tarragona, Andorra<br />
i Barcelona.<br />
Resultats del concurs celebrat a Linyola:<br />
Prova de salt 0,60 m<br />
1a (ex aequo) Genoveva Serrano<br />
1a (ex aequo) Maria Salse<br />
Prova de salt 0,80 m<br />
3a Genoveva Serrano<br />
Prova de salt de 1 m<br />
3a Júlia Gené<br />
Tel. 610402795<br />
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola<br />
www.centreequestrelliriblau.com<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Esports<br />
Prova de salt de 1,10 m<br />
3r Albert Martínez<br />
Prova de salt de 1,20 m<br />
2n Joel Vallès<br />
Una altra prova es va celebrar a Torredembarra i cal<br />
destacar el palmarès del Joel Vallès i de la Júlia Gené.<br />
Centre Lliri Blau<br />
Montse Giné<br />
Prova de salt de 1 m<br />
2a Júlia Gené<br />
Prova de salt de 1,20m<br />
2n Joel Vallès<br />
Més endavant, el 20 de maig, es va celebrar un altre<br />
concurs de la llig de Lleida al Club Hípica Terra Ferma<br />
on el Joel Vallès i la Genoveva Serrano van obtenir una<br />
bona puntuació.<br />
Prova de salt 0,60 m<br />
1a (ex aequo) Genoveva Serrano<br />
Prova de salt 1,10 m<br />
2n i 3r Joel Vallès<br />
Prova de salt 1’20 m<br />
1r i 3r Joel Vallès<br />
Així mateix cal destacar el bon treball del genet Joel Vallès<br />
que al CSN2* (Concurs de Salts Nacionals 2 estrelles),<br />
celebrat al Real Club de Polo de Barceolon va obtenir el<br />
triomf a la prova de salt 1,30 m amb el cavall Vincenzo.<br />
Amb el mateix cavall va obtenir el sisè lloc a la prova 1,40<br />
m del campionat d’Espanya. Enhorabona Joel!<br />
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets<br />
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general
El passat 21 d’abril es va celebrar<br />
a Almenar (Lleida) el Campionat<br />
d’Espanya de les arts marcials, organitzats<br />
per la F.I.D.A.M. Federació<br />
Internacional d’Arts Marcials, un<br />
esdeveniment obert a divers estils<br />
com Karate, Taekwondo, Kung-fu, Tai<br />
Chi, Semi-Contact, Licht contacte.<br />
La notícia és que Míriam Pérez Vidal de<br />
Linyola s’ha proclamat Quarta classificada<br />
en el campionat d’Espanya, dins<br />
Una campiona<br />
Linyola Gym<br />
Equip d’aeròbic<br />
la secció en les formes tradicionals<br />
de caiguda de Taekwondo, entre 8 i 9<br />
anys; aquesta disciplina que consta<br />
en l’aplicació de Tècniques i Pumses<br />
amb la màxima perfecció.<br />
www.clublinyolagym.com<br />
ROBA DE CORTINATGES,<br />
DE LLAR I LLENCERIA<br />
GARPI<br />
Esports<br />
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377<br />
17<br />
Felicitats per aconseguir un resultat<br />
tan considerat en un esport amb<br />
moltíssima competència, i que dóna<br />
l’evidència clara de l’existència d’altres<br />
esports en la nostra estimada Linyola.
18<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Esports<br />
Aquesta vegada començarem l’article<br />
parlant del futbol base.<br />
JUVENILS. Han acabat la temporada<br />
a la 1ª Divisió provincial amb 9 victòries,<br />
5 empats i 14 derrotes, en total<br />
han fet 32 punts. En aquests moments<br />
no se sap si podran mantenir la categoria,<br />
doncs depenen si hi ha equips<br />
lleidatans que baixin de la preferent.<br />
Els hem de felicitar per la seva lluita i<br />
entrega cada cap de setmana.<br />
CADET. Han fet molt bona temporada<br />
i segur que l’any vinent lluitaran<br />
per l’ascens a la 1ª Divisió, doncs<br />
tenen ganes i equip per fer-ho.<br />
INFANTIL. Comentàvem en anteriors<br />
números que es mereixien<br />
guanyar un partit i aquest arribà<br />
per la Festa major de maig que van<br />
guanyar el trofeu de l’Ajuntament<br />
al guanyar al Balaguer per 2-1. Va<br />
semblar que havien guanyat una<br />
final. Enhorabona i endavant!<br />
ALEVÍ. L’equip aleví ha tingut alts<br />
i baixos durant la temporada ha<br />
marcat molts gols i també n’hi ha<br />
fet molts però a la fi ha quedat per<br />
davant de l’Almacelles.<br />
CF Linyola<br />
Pere Badia<br />
BENJAMÍ–PREBENJAMÍ. A<br />
aquests dos equips no se’ls hi pot<br />
demanar res més, han fet un gran<br />
esforç durant tota la temporada i no<br />
han jugat tots els caps de setmana<br />
amb l’ajuda dels seus familiars que<br />
els han acompanyat als partits. Els<br />
èxits arribaran per tots.<br />
BABYS. Són els més joves, juguen<br />
i amb les jornades que es feren a<br />
Linyola portaren al camp, 600 persones.<br />
Participen en trobades i s’ho<br />
passen bé. Son el futur de Linyola.<br />
AMATEUR. En la darrera revista<br />
dèiem que al Linyola li esperaven 7<br />
Benjamíí<br />
finals, i l’equip va complir i els resultats<br />
foren:<br />
Linyola, 3 – Juneda, 0<br />
La Seu d’Urgell, 1 – Linyola, 2<br />
Linyola, 0 – Andorra, 0<br />
Tremp, 2 – Linyola, 2<br />
Linyola, 1 – Mollerussa, 1<br />
Artesa de Segre, 2 – Linyola, 0<br />
Linyola, 1 – Alpicat, 0<br />
Infantil<br />
Els golejadors han estat Llauradó<br />
amb 8 gols, Folguera 5, Alpha 4,<br />
Simó 4, Boldú 4, Ruben 3, Mestres<br />
3, Joval 3, Osorio 1, Aitor, 1 Lavin 1<br />
i Martí 1.<br />
Prebenjamí
Amateur<br />
No hem fet massa gols, 38, però han<br />
estat suficients per mantenir la categoria<br />
i hem quedat en 10è lloc, a 5<br />
punts del descens. Hem quedat per<br />
davant d’un equip com el Mollerussa<br />
que no ens va poder guanyar en els<br />
dos enfrontaments i cal fer constar<br />
que el Linyola ha quedat per davant<br />
d’equips que tenen 6 vegades més<br />
de pressupost que el que té el CF<br />
Linyola.<br />
Agrair en aquest esforç a l’equip<br />
tècnic i al seu entrenador Joan Balcells,<br />
que ha entrenat a l ‘equip tres<br />
vegades a la setmana i que cada<br />
diumenge amb les seves tàctiques<br />
i combinacions ha aconseguit mantenir<br />
l’equip a la II Catalana, però<br />
també ha mantingut als 20 jugadors<br />
del primer equip. Balcells a més de<br />
ser un bon entrenador és un bon<br />
psicòleg.<br />
Felicitar a la Junta directiva pel seu<br />
esforç i per la seva feina treballant pel<br />
futbol cada cap de setmana.<br />
Si haguéssim de destacar a algun<br />
jugador, diríem que tots, però potser<br />
apuntaria el retorn després de lesions<br />
greus de Pàmpols i Heribert i el porter<br />
de l’equip amateur Mario Huguet de<br />
19 anys i també el seu padrí que és<br />
el president del Butsènit de Mongai.<br />
SEMbRA DE GESPA AL<br />
CAMP<br />
El dia 7 de juny l’Ajuntament va llogar<br />
una empresa especialitzada en<br />
Esports<br />
19<br />
camps de futbol i va fer una sembra<br />
“directa” de gespa, sense treure la<br />
gespa vella del camp. Confiem en<br />
que duri tota la temporada vinent.<br />
També es rumoreja que l’Ajuntament<br />
busca una parcel·la prop del camp<br />
de futbol, que serviria de dia per a<br />
tots els infants del poble i de nit per<br />
entrenar els equips del CF Linyola i<br />
d’aquesta manera no caldria sembrar<br />
cada any el camp de futbol.<br />
Doncs el que necessitem és que<br />
l’Ajuntament recolzi l’esport, ja que<br />
la joventut se’n beneficia i ho agraeix.<br />
Durant la festa major, s’entregaren<br />
diferents trofeus en els diferents partits,<br />
pel president del club, Heribert<br />
Badia, el vicepresident Ruben Pou,<br />
el regidor d’esports Josep Capdevila<br />
i la regidora de cultura Roser Martí.<br />
ASSEMbLEA ORDINÀRIA<br />
El divendres 15 de juny es va celebrar<br />
a la sala de reunions de cal<br />
Formiguera, l’assemblea anual<br />
ordinària, on s’aprovaren tots els<br />
punts de l’ordre del dia i no hi hagué<br />
cap observació de consideració.<br />
La Junta continua, però no tots, es<br />
buscaran nous membres perquè<br />
quan més serem, millor..., així que<br />
animeu-vos a entrar i formar part de<br />
la Junta del CF Linyola.<br />
Fins a la propera temporada i Visca<br />
el CF Linyola.<br />
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics<br />
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal<br />
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.<br />
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.<br />
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA<br />
Tel. 657 27 46 36<br />
www.santimotor.com
20<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Esports<br />
Aquest any es juga l’Eurocopa, probablement<br />
el millor torneig de seleccions,<br />
només superat pel Mundial.<br />
Un torneig en el que es pot veure<br />
bon futbol i en el que també, molts<br />
equips envien ulladors per trobar algun<br />
jugador no gaire conegut encara,<br />
en algunes Eurocopes, jugadors no<br />
gaire coneguts, en acabar el torneig<br />
han fitxat per un dels grans equips<br />
d’Europa.<br />
En aquest article parlaré de les seleccions<br />
que crec que poden arribar<br />
més lluny en aquest gran torneig i<br />
també d’alguns dels jugadors més<br />
interessants que juguen en alguna de<br />
les seleccions participants.<br />
D’Espanya no en parlaré perquè sempre<br />
és una de les candidates al títol.<br />
Les següents són les seleccions que<br />
crec que poden arribar molt lluny en<br />
aquest torneig:<br />
— Alemanya: Per darrere d’Espanya,<br />
és la millor selecció europea. Joachim<br />
Low amb el seu sistema de<br />
joc, ha aconseguit crear una de<br />
les millors seleccions, amb jugadors<br />
com: Ozil, Schweinsteiger,<br />
Lahm,Podolski i Mario Gómez.<br />
La Manschaft, té les seves millors<br />
armes, en el seu bon joc i la seva<br />
Arriba l’Eurocopa<br />
més emocionant<br />
Arnau Fontanet Palou<br />
ASSEGURANCES DIVERSES<br />
potència física. l’alineació habitual<br />
és: Neuer, Boateng, Hummels,<br />
Badstuber, Lahm, Schweinsteiger,<br />
Khedira, Muller, Ozil, Podolski<br />
i M. Gòmez. Però jo crec que<br />
amb 3 canvis encara seria millor,<br />
Schmelzer en el lloc de Boateng,<br />
Kroos en el lloc de Khedira i Gotze<br />
o Reus en el lloc de Thomas Muller.<br />
Crec que Alemanya és la que<br />
li pot fer més ombra a Espanya.<br />
Sens dubte és una de les millors<br />
del món.<br />
— França: En els últims anys, França<br />
no era el que havia de ser, en els<br />
últims torneigs ha mostrat una imatge<br />
molt pobra, però Laurent Blanc<br />
ha aconseguit tornar a la selecció<br />
Bleu la imatge que es mereix per<br />
la seva història. Traient de l’equip<br />
molts jugadors veterans com<br />
Henry, Anelka o Gallas, i fent entrar<br />
en el seu lloc jugadors joves, com:<br />
Ben Arfa o M’vila, i deixant el lideratge<br />
en mans de grans jugadors,<br />
com Ribery, Nasri o Benzema, i<br />
altres que han explotat aquest any,<br />
Giroud, Cabaye o Debuchy. L’alineació<br />
habitual, és un 4-3-3, amb: Lloris,<br />
Debuchy, Mexés, Rami, Evra,<br />
A.Diarra, Cabaye, Nasri, Menez,<br />
Ribery, Benzema.<br />
Agent Josep Lechosa Enrech<br />
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas<br />
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.<br />
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”<br />
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA<br />
Jo faria dos canvis, M’vila en el<br />
lloc d’Alou Diarra i Ben Arfa en el<br />
lloc de Ménez. Jo crec que França<br />
arribarà lluny i canviarà la historia<br />
dels últims anys. En la meva opinió<br />
podria arribar a endur-se l’Eurocopa.<br />
— Croàcia: Si aconseguís arribar a<br />
semifinals ja seria una sorpresa,<br />
però aquesta selecció dels<br />
Balcans, està capacitada per fer<br />
quelcom gran. Amb jugadors de la<br />
qualitat de, Modric,Rakitic,Srna o<br />
Jelavic. L’equip de Bilic ha passat<br />
de ser una selecció incapaç de fer<br />
res a una selecció que juga molt<br />
bé a futbol, en el primer partit va<br />
guanyar 1-3 a Irlanda, però en el<br />
segon van sorprendre amb un<br />
empat a l’azzura de Prandelli, amb<br />
una exhibició a la segona part,
amb els jugadors que té i els joves<br />
que d’aquí uns anys hi jugaran pot<br />
arribar a ser una gran selecció.<br />
Habitualment juga amb un 4-4-2<br />
amb: Pletikosa, Srna, Schildenfeld,<br />
Corluka, Strinic, Vukojevic,<br />
Rakitic, Perisic, Modric, Jelavic i<br />
Mandzukic.<br />
Jo, faria tres canvis, Kelava en el<br />
lloc de Pletikosa, Vida per Schildenfeld<br />
i Badelj per Vukojevic.<br />
Crec que Croàcia arribarà a semifinals<br />
com a mínim, i farà un gran<br />
joc.<br />
I aquí teniu els jugadors que els<br />
equips europeus haurien de tenir en<br />
compte:<br />
— Mandzukic: 26 anys (Croàcia).<br />
Juga al Wolfsburg de segon davanter.<br />
És un davanter alt, tot i això<br />
es mou molt bé, és un golejador<br />
que marca, molt de cap i entrant<br />
de segona línia, ha fet una molt<br />
bona temporada a la Bundesliga<br />
C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA<br />
Tel. 973 57 52 27<br />
amb 12 gols, i a l’Eurocopa ja<br />
n’ha marcat tres, probablement<br />
després de l’Eurocopa fitxi per un<br />
gran equip. Té un perfil semblant<br />
a Fernando Torres.<br />
— Pilar: 23 anys (Rep.Txeca). Wolfsburg,<br />
ha jugat cedit al Viktoria<br />
Pilsen, interior o lateral. Aquest<br />
és un jugador de banda, molt<br />
ràpid i hàbil, aquesta temporada<br />
ha jugat cedit al V. Pilsen, on ha<br />
marcat 5 gols, aquesta Eurocopa<br />
ja n’ha fet 2, si continua fent-ho tan<br />
bé, el Wolfsburg el podria perdre<br />
juntament amb Mandzukic. Perfil<br />
semblant a Jordi Alba.<br />
— Dzagoev: 21 anys (Rússia). CSKA<br />
Moscoú, mitjapunta. És la millor<br />
promesa del futbol rus, aquesta<br />
temporada ha sigut la millor amb<br />
5 gols, aquesta Eurocopa ja n’ha<br />
marcat 3, aquest jugador pot arribar<br />
a ser un dels millors mitjapunta<br />
del món, segurament després<br />
NABAU, S.L.<br />
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris<br />
Esports<br />
21<br />
d’aquesta Eurocopa vagi a parar<br />
a un dels grans d’Europa. Perfil<br />
semblant a Cesc.<br />
— Lewandowski: 23 anys (Polònia).<br />
B.Dortmund, davanter centre.<br />
Aquest any ha marcat 30 gols amb<br />
el Dortmund fent una gran temporada,<br />
amb gols de tota mena, en<br />
aquesta Eurocopa n’ha marcat<br />
un, amb la seva gran temporada,<br />
el Manchester United el vol fitxar.<br />
Perfil semblant a Di Natale.<br />
— Debuchy: 26 anys (França). Lille,<br />
lateral dret. Aquesta temporada<br />
primer amb el Lille i ara amb la<br />
selecció, ha demostrat que és un<br />
dels millors laterals dret del món,<br />
amb les seves pujades per la<br />
banda i les seves centrades dóna<br />
moltes assistències de gol. El Lille<br />
no el podrà retenir. Perfil semblant<br />
a Dani Alves.<br />
L’1 de juliol veurem qui és el campió<br />
de l’Eurocopa, fins una altra.<br />
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)<br />
Tel./Fax 973 60 01 03<br />
xapaipinturamarpri@gmail.com<br />
Tel. 973 71 43 77<br />
Camí de Lleida, s/n<br />
25240 LINYOLA (Lleida)
22<br />
La paraula Ironman sona amb for-<br />
ça entre molts triatletes catalans,<br />
aquesta prova consta en superar<br />
un total de 3.800 metres nedant,<br />
180 quilòmetres en bici de carretera<br />
i una marató en l’apartat de córrer<br />
(42 quilòmetres). Totes tres proves<br />
en un mateix dia i enllaçades entre<br />
si on s’acostuma a recórrer entre 10<br />
i 15 hores aproximadament.<br />
Els linyolencs Dani Hernández i<br />
Carles Mir tenen en ment poder<br />
realitzar aquest gran repte a mitjans<br />
de 2013, per aquesta raó ja han començat<br />
a entrenar-se a un any vista<br />
per poder realitzar aquesta prova en<br />
bones condicions. Aquesta disciplina<br />
necessita gran dedicació ja que<br />
suposa una mitjana de 2 o 3 hores<br />
d’entrenament diari entre nedar,<br />
córrer i pedalar en bicicleta de carretera,<br />
a part, en diverses jornades<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Esports<br />
Camí d’un ironman<br />
Dani Hernandez<br />
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)<br />
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com<br />
es duplica la sessió d’entrenament<br />
en un mateix dia.<br />
Per aquesta temporada els dos atletes<br />
catalans persegueixen objectius<br />
molt similars, ja què durant l’estiu<br />
disputaran varis triatlons Sprint i<br />
olímpic per poder afrontar a mitjans<br />
de setembre de 2012 un mig Ironman<br />
a la localitat de Berga, on el<br />
circuit constarà de 1.900 m nedar, 90<br />
km ciclisme i 22 km córrer. Esperem<br />
que la seva dedicació en aquesta<br />
dura disciplina donin els seus fruits<br />
per poder realitzar aquest nou repte.
Coneixes on són aquestes dades i aquesta cara que apareix en una porta, que es<br />
troben a pocs metres, uns dels altres...<br />
Respostes a barretpicat@yahoo.com<br />
Vistes de Linyola<br />
Coneixes el teu poble?<br />
Carme Arenas<br />
La resposta a l’anterior número ens la dóna de nou Laura Mas: la llinda correspon a la casa<br />
de Pere Margalida es troba a la tercera casa de la dreta pujant pel carrer Major, deu.<br />
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA<br />
Tel. 973 57 55 39<br />
BAR<br />
Des de 1984<br />
23
24<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Vistes de Linyola<br />
L’església i el campanar ens<br />
expliquen la seva història<br />
Pol Galitó Martí.<br />
El dia 18 de maig en motiu de la<br />
presentació del llibre L’Església de<br />
Linyola, Pol Galitó, que presentava<br />
l’acte va fer el següent parlament.<br />
Voldria fer una breu introducció<br />
amb un conte explicat per la pròpia<br />
església.<br />
I diu l’església:<br />
Jo i el meu campanar tenim una<br />
part de la història del poble gravada<br />
en aquests murs de pedra, tot va<br />
començar quan l’any 1586 els linyolencs,<br />
després de la visita de Felip II,<br />
van decidir que l’església existent no<br />
era prou per un poble com Linyola i<br />
varen manar a l’arquitecte Bartomeu<br />
Roig, el jove, la meva construcció<br />
que havia de durar 7 anys, però com<br />
sempre passa, les obres saps quan<br />
comencen però mai quan s’acaben,<br />
i en total foren catorze els anys que<br />
van tardar en construir-me.<br />
El meus ulls a dalt del campanar<br />
han vist infinitat d’històries, algunes<br />
de les quals vull compartir i recordar<br />
amb vosaltres des de la perspectiva<br />
que ens dóna el temps i algunes de<br />
les quals les recordo amb alegria:<br />
les cerimònies dels batejos, de les<br />
comunions, les noces, el soroll dels<br />
infants a la plaça i les ofrenes per les<br />
bones collites.<br />
Altres en canvi les recordo amb<br />
tristesa, els acomiadaments de tots<br />
els vilatans que ens han deixat, les<br />
males collites, les malalties, la pesta,<br />
les guerres.<br />
He vist marxar joves i homes emigrant<br />
permanentment o temporalment<br />
a conseqüència de la sequera<br />
i la fam, degut a la situació del poble,<br />
enmig d’una terra de secà, condicionada<br />
als capricis del temps fins l’any<br />
1862 en que es construím el canal<br />
d’Urgell, veritable motor econòmic<br />
de la plana d’Urgell i que la va convertir<br />
en un jardí.<br />
També els he vist marxar cap a guerres<br />
maleïdes de les quals molts ja<br />
no en van tornar, la dels segadors,<br />
la de successió, la del francès, les<br />
carlines, la guerra civil, conflictes que<br />
vaig patir en la meva pròpia pedra.<br />
Recordo especialment la darrera, la<br />
de l’any 1936, des de Lleida el campanar<br />
de la Seu Vella em va avisar<br />
dient que pels seus carrers s‘estava<br />
produint un gran enrenou, doncs uns<br />
grups de descerebrats vestits amb<br />
granotes blaves es dedicaven a cremar<br />
esglésies i que jo estigués a la<br />
guaita i vet tu aquí que tenia tota raó.<br />
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI<br />
Pensa amb els qui més estimes.<br />
Tú no els pots fallar. Assegura’t!<br />
Amb la garantia de<br />
| VIDA
Un matí vaig veure com s’atansaven<br />
uns milicians amb cara de poques<br />
raons, em van obrir la portalada de<br />
bat a bat i em van despullar, per<br />
cremar les meves millors ornamentacions,<br />
els retaules de les capelles<br />
laterals, el magnífic retaule de l’altar<br />
major i allò que no els hi feia peça,<br />
fins i tot les campanes es varen emportar<br />
per fer-ne material de guerra<br />
i feta la feina es va utilitzar el meu<br />
campanar com a observatori militar<br />
dels soldats anomenats republicans.<br />
Aquell conflicte s’acabà l’any 1939.<br />
Catalunya havia perdut la guerra i<br />
tot un munt de drets que tant havien<br />
costat d’aconseguir, fins i tot ens van<br />
prohibir parlar en català, això sí els<br />
nous mandataris, altra vegada, em<br />
van tornar a vestir, quants records<br />
d’aquells temps de repressions i<br />
prohibicions.<br />
Ara em vénen a la memòria alguns<br />
dels mossens que em varen cuidar,<br />
recordeu en mossèn Juli, quin goig<br />
feia quan sortia a les processons<br />
“bajo palio” i escoltat per les autoritats<br />
municipals.<br />
També em recordo d’un capellanet<br />
petit i ple d’energia en mossèn<br />
Naudí, a mi el pas dels anys no<br />
m’havien tractat massa bé i la meva<br />
constitució estructural presentava<br />
símptomes de feblesa i el mossèn<br />
s’encarregà de cercar ajut per fer-me<br />
un diagnòstic precís del meu estat<br />
de salut, es confirmaren les pitjors<br />
sospites i l’any 1969 em van tancar<br />
per fer les reformes necessàries i van<br />
aprofitar l’ocasió per adequar-me a<br />
les normes del Concili Vaticà II i altra<br />
vegada, em vaig quedar mig despullada,<br />
però cal dir que havia quedat<br />
més que bé, i, oberta a tots i a totes.<br />
Després d’en Naudí, mossèn Font,<br />
Vilà i Roc també ells van aportar el<br />
seu gra de sorra, quants records que<br />
em deixo al tinter però el temps em<br />
colla i he d’anar per feina.<br />
Recordo que després de la pèrdua<br />
fatal d’en mossèn Roc, l’any 2009, el<br />
campanar de la Fuliola em va comunicar<br />
que aviat tindria un nou rector,<br />
mossèn Pere Canyada i que si volia<br />
més informació de la seva persona<br />
ho preguntés als campanars de la<br />
vall de Boí, doncs per aquella zona<br />
havia contribuït molt en fer del conjunt<br />
d’esglésies romàniques de la<br />
Vall patrimoni de la humanitat.<br />
Què contenta que estic des que<br />
arribat el mossèn no ha parat de<br />
vestir-me, calçar-me, i fer-me anar<br />
ben mudada, i, com diem aquí, em<br />
fa anar de 21 botons.<br />
Amb 4 anys ell i els seus companys<br />
de la junta parroquial amb el filaberquí<br />
amunt i avall m’han arreglat les<br />
capelles, les golfes i nois, què me’n<br />
dieu del meu campanar, net com una<br />
Vistes de Linyola<br />
25<br />
patena i visitable per a tots aquells<br />
que des de la seva atalaia volen<br />
contemplar en tot el seu esplendor i<br />
magnitud les terres de Ponent.<br />
Mai havia estat tan contenta i formosa<br />
i preparada per acollir actes<br />
culturals com el d’avui, la meva<br />
presentació oficial a través d’aquest<br />
llibre tan ben estructurat i rigorós<br />
que han fet realitat l’Esteve, la Maria<br />
i el Joan.<br />
Nois vull donar-vos les gràcies per<br />
haver-me fet aquest regal. Vosaltres<br />
ara també passareu a formar part de<br />
la meva història.<br />
Vinga que ja acabo, hi ha altres parlaments<br />
i sé que després d’aquest<br />
acte voleu anar a les cassoles, la<br />
setmana vinent ja tornarem a parlar<br />
de la crisi i els moments difícils, encara<br />
que vos puc assegurar des de<br />
l’experiència que em donen els meus<br />
426 anys, que res dura eternament.<br />
I acabo aquest relat amb el que ha<br />
escrit l’Alberto Velasco en el pròleg<br />
del llibre:<br />
Ell ens diu molt encertadament que<br />
tots “Estem obligats a conèixer el<br />
nostre passat per saber el que som,<br />
i aquest acte de militància històrica i<br />
cultural hauria de ser un gest no forçat,<br />
natural. La història fa país i la fem<br />
tots nosaltres: vivint-la, escrivint-la, i<br />
es clar llegint-la”. He dit.
26 barret picat JUNY 2012<br />
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT<br />
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44
Fotos: Escola El Sitjar.<br />
Mercè Aránega<br />
Joan M. Gisebert<br />
Montse Darbra<br />
Anna Camarasa<br />
DJ Marzènit<br />
Josep M. Mas<br />
Jordi Sió<br />
Alfredo Gómez Cerdà<br />
Jaume Pedrós<br />
Esteve Mestre<br />
27
28 Festa Major de Maig
Fotos: C. Arenas, M. Giné, Adoli i JR Tarragó<br />
29
30<br />
Presentació del llibre<br />
L’església de Linyola<br />
Fotos: C.Arenas i M. Rodés.
Mn. Pere Cañada Illa, home d’aspecte<br />
discret, aire auster però molt<br />
amable, em rep al despatx de la<br />
rectoria de Linyola. Damunt les<br />
dues taules, hi ha diferents llibres.<br />
Un cop asseguts, entrem en conversa<br />
i li explico que l’entrevista<br />
es centrarà, principalment, en les<br />
activitats que porta la parròquia. El<br />
cas és que han passat quatre anys,<br />
des que va arribar Mn. Pere, s’ha<br />
fet present en nombroses activitats<br />
de caire cultural, obrint les portes<br />
de l’església de bat a bat per fer-hi<br />
diferents actes, arreglant i netejant<br />
el campanar, rellançant Càritas,...,<br />
Mn. Pere respondrà amb serenitat<br />
a aquestes i d’altres preguntes més<br />
punyents d’una manera molt precisa<br />
i didàctica...<br />
–Esteve Mestre: Expliqueu-nos<br />
breument el vostre recorregut sacerdotal<br />
fins arribar a la parròquia<br />
de Linyola.<br />
–Mn. Pere: És un recorregut de 10<br />
canvis geogràfics i de comunitats: 1<br />
any vicari a Balaguer; 3 anys vicari<br />
a Ribes de Freser; 5 anys rector<br />
a les Valls de Tuixent i la Vansa; 4<br />
anys secretari particular del bisbe<br />
Joan Martí Alanis; 4 anys de rector<br />
a Llívia; 4 a Puerto Rico, als boscos<br />
de Cupey Alto; 8 a Andorra, Encamp<br />
i Pas de la Casa; 4 anys rector de la<br />
Vall de Boí; 6 a Tornabous i, quasi<br />
4, a Linyola.<br />
–Després d’aquests quatre anys a<br />
Linyola, quina és la vostra opinió<br />
dels linyolencs/ques?<br />
–Està demostrada la diferència existent<br />
entre els humans que viuen a les<br />
planes, respecte dels qui viuen a les<br />
muntanyes. Aquests segons, amb<br />
Entrevista<br />
Entrevista amb Mn. Pere Cañada Illa<br />
Esteve Mestre Roigé<br />
un caràcter important i valuós, són<br />
més reservats, més íntims i reflexius;<br />
entre moltes raons n’assenyalo una:<br />
La geografia d’alta muntanya priva<br />
d’una visualització ampla per veure<br />
les sortides i postes de sol.<br />
Per contra, els que viuen a les planes,<br />
i tant val per la Plana de Vic,<br />
com l’Empordà, com el Pla d’Urgell,<br />
el caràcter és més expansiu i<br />
predisposat a la comunicació. Els<br />
linyolencs, fills d’aquesta immensa<br />
plana, estan situats en aquesta positura.<br />
Amb lo poc que encara conec,<br />
els definiria com a persones serioses<br />
quan l’assumpte és seriós; capaços<br />
d’una amistat fiable encara que l’interlocutor<br />
no sigui del tot conegut;<br />
el linyolenc és festiu sense caure en<br />
la disbauxa; posseeix una capacitat<br />
cultural envejable i un estil de saber<br />
fer i estar sense fingiment. En quan<br />
a l’aspecte religiós o areligiós o antireligiós<br />
sempre he captat una gran<br />
mesura de tolerància i comprensió<br />
entre uns i altres.<br />
–Com a rector, li toca conviure<br />
també amb situacions de famílies<br />
31<br />
que viuen a l’atur i amb els problemes<br />
que pat eixen els immigrants...<br />
De l’atur<br />
–L’atur a Linyola, amb la falta d’oportunitats<br />
i la pèrdua de treball i<br />
encara, si entremig, s’hi entafora<br />
una hipoteca o deutes, el desgavell<br />
personal i familiar, ja toca fons. Un<br />
atur crònic de feia anys, però que ara<br />
ha quedat accentuat del tot. Cada<br />
dia oïm notícies de veïns de Linyola<br />
en situació límit: qui en ple hivern<br />
hagué de prescindir de calefacció,<br />
qui ha venut el cotxe per 1.500,00¤<br />
i n’ha comprat un de 600,00, per tal<br />
de tenir un temps, més liquiditat; el<br />
que s’ha desdit de pagar el lloguer<br />
perquè res hi ha per pagar; l’altre<br />
amb el pis o la casa perduda i sense<br />
remei; el jove amb titulació recent<br />
sense possibilitat d’exercir-la; el que<br />
encara té treball, vivint amb la por<br />
de quedar-se’n sense; el jubilat amb<br />
incertes garanties de que es respecti<br />
la seva pensió....<br />
Tot i que no deu ser pas l’apocalipsi,<br />
infon temor no saber ni el quan ni el<br />
com acabarà aquest malson que a
32<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Entrevista<br />
Linyola sofreixen tantes persones i<br />
nuclis familiars.<br />
–...i sobre la darrera immigració.<br />
–La immigració, comparada amb que<br />
tenen altres llocs, especialment els<br />
pobles fruiters a Linyola sembla com<br />
més equilibrada, com si aquí hi són<br />
els qui toca ser-hi; vinguts de fora<br />
buscant una oportunitat i que, poc a<br />
poc, van fent el procés d’immersió.<br />
Penso, especialment, amb la darrera<br />
immigració, la que va arribar durant<br />
les acaballes de les alegries econòmiques<br />
i començament de “la festa<br />
s´ha acabat”: la crisi. Ha estat i és<br />
encara un descontrol de l’emigració<br />
que l’Administració ja no aconsegueix<br />
canalitzar; però mentrestant ja<br />
són aquí. Ens miren, ens observen,<br />
ens veuen ben vestits, menjats,<br />
sanejats i cultes. Ells observen quin<br />
ús en fem dels recursos, vull dir dels<br />
diners; els diners pels quals gairebé<br />
els portà a fer un suïcidi per tal de<br />
poder arribar al que en diem primer<br />
món. Ells callen (tampoc poden fer<br />
res més) però observen.<br />
Dic això per fer memòria del clàssic<br />
seny del poble català que sempre<br />
ha anat acompanyat d’una gran<br />
dosi d’austeritat pràctica i elegant;<br />
i si no arribem a tant, almenys fem<br />
un esforç per ser discrets davant<br />
aquests immigrants de darrera hora;<br />
si un dia notem que som mirats per<br />
ells, i no hem sabut ser ni austers<br />
ni discrets, desitjo que tinguem, tan<br />
sols, la valentia de passar una mica<br />
de vergonya.<br />
LA JUNTA PARROQUIAL<br />
–En les vostres activitats, sempre<br />
esteu recolzat per la Junta<br />
Parroquial. Què és la Junta o el<br />
Consell Parroquial? Quina és la<br />
seva funció?<br />
–La Junta o Consell Parroquial és<br />
un grup de persones nomenades<br />
per aconsellar i, si cal, per dirigir i<br />
executar els afers que són d’interès<br />
per a la comunitat parroquial.<br />
En el nostre cas és un grup de 9<br />
persones que actuen des de primera<br />
fila en les responsabilitats del rector;<br />
priven, en lo possible, que aquest<br />
pugui cometre desencerts; procuren<br />
que les tasques parroquials siguin<br />
útils i d’interès per a la comunitat.<br />
Són 9 persones de diferents estaments<br />
socials, amb situacions familiars<br />
i econòmiques també diferents,<br />
que moguts per un desig de servei<br />
dediquen energies i hores de lleure<br />
a favor de la parròquia. És del tot<br />
segur que sense aquesta Junta o<br />
Consell la parròquia de Linyola no<br />
tindria la capacitat d’obertura en el<br />
treball religiós, social i cultural que<br />
ara té. Estic molt agraït de tots ells.<br />
FULL PARROQUIAL-<br />
LINYOLA<br />
–Aquest mes de juliol el Full Parroquial-Linyola<br />
publicarà el seu<br />
número 50. Quins temes tracteu<br />
al Full Parroquial. El feu tot sol?<br />
–El Full Parroquial-Linyola és un<br />
humil i sobri mitjà de comunicació<br />
mensual. No s’hi descriu ni vides de<br />
sants ni exhortacions religioses; més<br />
aviat manifesta la vida i els fets de la<br />
parròquia i la seva comunitat.<br />
El primer tema tracta del moviment<br />
parroquial: batejos, casaments,<br />
defuncions... Segon, la crònica del<br />
mes enumerant els esdeveniments<br />
que ja han passat. Tercer, l’agenda<br />
del mes que comença, així tothom té<br />
la informació del que passarà. Quart,<br />
frases i contes de renom; crec que<br />
molts, en prendre el Full, és lo primer<br />
que llegeixen.<br />
El Full el faig tot sol i composar-lo<br />
em representa de 8 a 10 hores de<br />
dedicació.<br />
CÀRITAS LINYOLA<br />
–En aquests darrers anys, Càritas-<br />
Linyola s’ha revifat força amb la<br />
creació del rober i rebost. Ens<br />
podeu explicar a grans trets qui-
nes són actualment les seves<br />
activitats?<br />
–Ja seria ben plausible que els<br />
grans organismes de l’esport de<br />
masses, empreses multinacionals,<br />
sindicats i grups polítics, marquessin<br />
en els seus programes signes<br />
més evidents i amples d’acció social.<br />
Càritas-Linyola s’ha revifat empesa<br />
pel creixement de necessitats<br />
i per l’aparició d’un gran nombre<br />
de voluntaris que n’ha facilitat la<br />
gestió. El rober, el rebost, el reforç<br />
escolar, l’acompanyament sanitari<br />
i jurídic fan que 32 persones de Linyola<br />
estiguin implicades en aquest<br />
voluntariat.<br />
Ara per ara intentem abastir les carències<br />
que es presenten a Linyola<br />
i als demés pobles de l’arxiprestat;<br />
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1<br />
també d’altres pobles que ni tan<br />
sols són d’aquest bisbat ni comarca<br />
(per allò que la caritat no sap de<br />
fronteres).<br />
Entre forans i autòctons, Càritas-<br />
Linyola, atén una mitjana de 350<br />
persones amb aliments o roba o assistència<br />
mèdica o accés a medicaments<br />
o reforç escolar o assumptes<br />
jurídics de legalitat o gestoria.<br />
També per la Festa Major de l’Assumpció,<br />
els qui treballen al rober<br />
estan ja preparant una exposició<br />
de roba antiga i objectes diversos<br />
trobats i seleccionats a les bosses<br />
del contenidor de Càritas. Serà<br />
el segon any que exposen. Són<br />
activitats senzilles i valuoses que<br />
expressen un grau elevat d’il·lusió i<br />
voluntarisme.<br />
Entrevista<br />
EL TEMPLE<br />
33<br />
–Un dels vostres èxits ha estat<br />
l’obertura de l‘ edifici de l’església<br />
al poble de Linyola per actes de<br />
caire cultural.<br />
–Sí, és així. Del mes de juny de l’any<br />
passat fins avui, s’han celebrat 18 actes<br />
culturals a l’església de Linyola, i<br />
tan variats com des del Coneixes el<br />
teu poble, a la 17ª Nit de la Sardana,<br />
des dels Concerts de Nadal de Coral<br />
i Escola de Música a la presentació<br />
del tríptic o del llibre de L’Església de<br />
Linyola, etc...; en total i repeteixo 18<br />
actes que han tingut com a escenari<br />
el temple.<br />
–Esteu omplint les capelles de<br />
l’església: també heu netejat i<br />
arreglar les sales del campanar,<br />
facilitant-ne les visites...<br />
–No es tracta de posar, posar i posar!<br />
Cal, però, ocupar els buits que la mateixa<br />
estètica reclama. Tant la Junta<br />
o Consell Parroquial com jo mateix<br />
tenim molta cura amb aquestes iniciatives.<br />
Tot el que s’ha fet fins ara és<br />
reversible, per tant es pot treure o<br />
canviar o eliminar arribat el dia que es<br />
considerés com una obra inoportuna.<br />
–Què fou el que us va portar a fer<br />
totes aquestes millores al temple<br />
i la seva obertura al poble?<br />
–De sempre, els temples, són un<br />
espai d’acollida no solament pels
34<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Entrevista<br />
creients que practiquen la seva<br />
creença, també és un edifici on hi té<br />
cabuda una part de festes populars<br />
i un altre de festes familiars. Per moltes<br />
persones la vida comença en el<br />
temple amb el baptisme, i acaba en<br />
el temple amb un servei funerari de<br />
memòria i record.<br />
En el cas de Linyola hi ha un afegit: el<br />
temple esdevé una església basilical<br />
de grans proporcions, construït amb<br />
material noble, amb unes característiques<br />
arquitectòniques lineals i d’audició<br />
que el converteixen en edifici<br />
únic, primer i singular a Linyola i al<br />
Pla d’Urgell.<br />
Vist així és una responsabilitat seriosa<br />
fer un manteniment rigorós<br />
d’aquest patrimoni que, en definitiva,<br />
és del poble.<br />
–En quines millores es treballa ara<br />
mateix o en un futur immediat?<br />
–S’estan acabant tres quadres de<br />
gran format: Un calvari i sepulcre,<br />
(reproducció renaixement) de la<br />
família Sans-Salse. Un Sant Sopar,<br />
pintura a oli d’Antonio Ruiz. Una<br />
Pietat, també pintura a oli, de Robert<br />
Pérez. Un vitrall a la finestra de la<br />
sagristia, de Jordi Batista. Plafons<br />
informàtics de l’interior-exterior de<br />
l’església i campanar, de Pol Galitó.<br />
–Alguna raó especial us ha fet escollir<br />
artistes de Linyola?<br />
–Sí. És un fet de noblesa descobrir<br />
i valorar l’ànima creativa de molts<br />
veïns de Linyola. Les parròquies<br />
acostumen ser fidels dipositàries<br />
d’aquests patrimonis. A Linyola hi ha<br />
professionals que dominen les arts<br />
musicals, literàries i plàstiques; què<br />
millor, doncs, que bastir un patrimoni<br />
d´àmbit religiós-cultural elaborat per<br />
tots ells, pels de casa nostra.<br />
–Amb la sortida el setembre del<br />
2011 d’un tríptic sobre l’església i<br />
al maig del 2012 d’un llibre “L’Es-<br />
glésia de Linyola”, penseu que<br />
augmentarà el nombre de visitants<br />
de l’església?<br />
–No ho sé. Tant amb el tríptic com<br />
amb el llibre, s’ha pretès documentar<br />
i donar a conèixer en lo possible<br />
aquesta joia del gòtic català que és<br />
l’església de Linyola. En aquests<br />
moments tot està net i visitable:<br />
sagristia, nau principal amb les 11<br />
capelles laterals, golfes il·luminades,<br />
massís del campanar amb la sala<br />
dels rellotges, sala de les 4 torretes,<br />
galeria de campanes i terrassa<br />
superior. Amb visitants o no, ja és<br />
prou gaudi i confort saber que les<br />
coses de casa estan endreçades i<br />
en bon estat.<br />
–Deixem les coses del poble, i<br />
tornem a temes de caire més general:<br />
Com a sacerdot, quins són<br />
els temes que més us preocupen<br />
ara mateix?<br />
–La formació dels desinformats.<br />
Poder arribar amb fets i no tant en<br />
paraules, com fer entendre que,<br />
passi el que passi, només hi ha un<br />
Absolut, tot lo demés és relatiu.<br />
Lluny d’utopies, i com a treballador<br />
assalariat dins l’àmbit religiós, em<br />
preocupa com ser útil davant un<br />
malalt terminal; d’una família que es<br />
desmunta; d’uns pares amb fill que<br />
delinqueix; em preocupa aprendre<br />
els paràmetres d’un món canviant<br />
sense perdre el que ja he après. Malgrat<br />
tants pesars, és cert que es pot<br />
viure preocupat, però no amargat.<br />
–I la darrera pregunta: Com veieu<br />
el futur de la comunitat cristiana<br />
de Linyola<br />
–Futur incert. Ja estan dient que la<br />
crisi actual és un canvi global de pensament<br />
i d’actituds on els valors i l’ètica<br />
inicien un nou i desconegut camí.<br />
Com influirà tot això en la comunitat<br />
cristiana de Linyola? No ho sé. El que<br />
sí puc constatar és que anys enrere<br />
sovint s’era cristià perquè tocava; ara<br />
se’n és per convicció.<br />
Quan acabem l’entrevista, continuem<br />
parlant una estona més.... Quan surto<br />
de la rectoria, és cap al tard d’una<br />
tarda d’una primavera que fineix. El<br />
temps sembla aturat, mentre quatre<br />
gats juguen entre els bancs de la<br />
plaça Àngel Guimerà, davant del<br />
monument al Sagrat Cor, els darrers<br />
raigs del sol donen un caire místic al<br />
temple i quan passo per la plaça de<br />
l’església, el campanar, es fa sentir,<br />
al tocar nou campanades...
ALL.<br />
FESTA MAJOR DE MAIG<br />
Al mes d’abril, a un de la colla que<br />
quedava a Linyola, també li tocà anar<br />
a fer el soldat a l’Àfrica. Un company<br />
li va escriure que pensava que<br />
aquest company s’ho passaria molt<br />
malament, perquè estava acostumat<br />
a menjar i pensava que patiria molt.<br />
Li arribava una altra d’un amic que<br />
havia anat al poble de permís que<br />
ara les noies agafen compromís per<br />
ballar un diumenge per l’altre, però<br />
que ben aviat, quan cridin la quinta<br />
del 42 no els tocarà ballar sinó amb<br />
els joves de 16 a 18 anys.<br />
Sobre la Festa Major de Maig, li escriuen<br />
vàries amigues, que li expliquen<br />
que en van quedar fartes de l’orquestra<br />
Ritmo Club, perquè ja l’havien vist<br />
per Nadal i van haver de veure els<br />
mateixos números de revista, però<br />
de totes maneres ballaren els tres<br />
dies..., li expliquen que van pujar als<br />
cavallets i a la nòria.<br />
Una de les amigues que li escriu el<br />
7 de juny, diu que la Quinta del 42<br />
ja ha marxat a fer el soldat i que han<br />
de ballar amb els més joves, perquè<br />
els qui han tornat de la mili o de la<br />
guerra, ja han perdut les ganes de<br />
ballar i són uns vells. Al ball, ara els<br />
diumenges ballen quatre parelles, la<br />
canalla que en diem nosaltres.<br />
Una darrera amiga li diu que quan<br />
li escrigui no li tiri “piropos” dolços,<br />
perquè amb la falta de sucre que<br />
hi ha l’acusaran d’estraperlista. Li<br />
diu que hi ha hagut noies que no<br />
han anat al ball, perquè amb la falta<br />
d’homes que hi ha, només haurien<br />
ballat un parell de balls a tot estirar.<br />
En canvi el seu germà, li comenta<br />
que ha estat una de les millors festes<br />
Linyola 1942 (IV)<br />
Esteve Mestre Roigé<br />
Programa Festa Major de 1943<br />
majors, amb barques, nòries i cavallitos<br />
i fotògrafs a cada pas, però molt<br />
cars i que la talla de la Festa Major<br />
ha costat 5 duros i l’orquestra, Ritmo<br />
Club. Referent a la Quinta del 42, li<br />
comenta que han estat de sort perquè<br />
s’han quedat tots a Catalunya.<br />
LA VIDA QUOTIDIANA<br />
Li escriu el germà, que li parla d’una<br />
pedregada que va caure a Linyola,<br />
però sobretot allà on tenen la terra.<br />
Li parla d’una persona desapareguda<br />
–fugida per motius polítics– de<br />
la que diu que potser mai més en<br />
sabran res...; que fuma els cigarrets<br />
que li envia i el 17 de juny li diu que<br />
ja s’ha començat a segar amb bons<br />
resultats. Ell sega amb dalla. Cada<br />
dia s’alça entre les tres i tres i mitja<br />
i arriba a la nit rebentat.<br />
El 19 de juny, el seu germà li escriu<br />
que li envia un paquet amb ametlles<br />
rapinyades, un tros de formatge,<br />
una pastilla de xocolata, dos trossos<br />
de pernil i cansalada i un xoriço. El<br />
Història<br />
35<br />
formatge que t’enviem costa 15 pessetes.<br />
I el mateix germà, al mes de<br />
juliol li comenta que fa un parell de<br />
setmanes van medir a la quinta del<br />
1943. I que l’11 de juliol començaran<br />
a trillar.<br />
El 12 de juliol li escriu una amiga: Fa<br />
molta calor, cosa que notem quan<br />
treballem per la tarda a l’era. Ara fem<br />
ball tots els dies a la plaça, però no<br />
et pensis que tenim una orquestra,<br />
fem ball amb la gramola del cine,<br />
que ja saps que s’escolta gairebé
36<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Història<br />
a tot el poble. Ahir dissabte es va<br />
trencar la màquina de fer cine abans<br />
de començar i així fou que ballàrem<br />
fins a les onze i mitja de la nit, una<br />
estona més que els altres dies. Jo,<br />
les revetlles les vaig passar ballant a<br />
la terrassa i mirant els focs artificials.<br />
Sembla que la Festa Major serà més<br />
lluïda que l’anterior.<br />
El 17 de juliol, un amic li explica: A<br />
Linyola tenim cada diumenge, una<br />
orquestra que pita molt, la mateixa<br />
de sempre, la del Simonet (de Mollerussa),<br />
però que d’un temps cap<br />
aquí s’ha reforçat molt d’elements<br />
musicals: una bona trompeta, tres<br />
saxos etc i fan un bon conjunt. El ball<br />
guanya amb tot això. Es veuen cares<br />
de llicenciats. Per la festa major, vull<br />
estrenar un vestit que m’estan fent.<br />
El 19 de juliol li arriba una carta d’un<br />
conegut a qui han llicenciat el 15 de<br />
juliol, on li comenta que es preparin<br />
les nenes de Linyola a rebre els nois<br />
durs, després d’anys de mili i he<br />
escrit als amics que ens preparin un<br />
gran tiberi, doncs la borratxera serà<br />
descomunal.<br />
El 29 de juliol el seu germà li explica<br />
com van les coses a casa: sembla<br />
que estiguem a l’Equador per la<br />
calor que fa i hi ha una sequera que<br />
té alarmada a la gent. Degut a les<br />
pestes i al temps s’ha collit poques<br />
patates i mongetes però els melons<br />
vénen força bé. Tinc entrada la<br />
tercera sega d’alfals al cobert i la<br />
civada i el blat –que és el que ha<br />
donat més bon resultat– demà el<br />
portaré al SNT (Servei Nacional del<br />
Blat) a Tàrrega. Hem trillat i ja hem<br />
travessat el moment més crític de<br />
l’estiu.<br />
FESTA MAJOR D’AGOST<br />
Que té els companys a la mili i les<br />
amigues de Linyola el van oblidant<br />
es nota en què només conserva<br />
dues cartes amb referències de la<br />
Festa Major d’Agost.<br />
La primera del 20 d’agost és la del<br />
seu germà, que l’avisa que li han<br />
enviat un paquet de menjar i 150<br />
pessetes. «I em demanes que et<br />
par-li de la festa major i no he vist ni<br />
un sol programa, ni he sabut qui ha<br />
jugat a futbol. El primer dia al matí<br />
vaig treballar, a la tarda vaig dormir<br />
fins a les 7 de la tarda i quan hi vaig<br />
anar, el ball ja estava ple amb “La<br />
Rabosa”. No hi havia ni una parada<br />
per divertir-se, només que ball i cine<br />
i després de sopar vaig anar al ball<br />
fins a la una de la matinada.<br />
Al segon dia, ball matinal i després<br />
de dinar vaig fer un viatge amb el<br />
carro a buscar aigua, des de que<br />
vas marxar no tenim ni una gota<br />
d’aigua al poble, a dormir fins a les<br />
7 i a fer el mateix que el primer dia.<br />
El dilluns a treballar tot el matí i per<br />
la tarda van venir Los Gitanos i el seu<br />
repertori de ball per la tarda i a la nit,<br />
espectacle, a ballar una estona i a<br />
dormir... què et sembla? Això sí, 40<br />
pessetes de talla, ja que a més de no<br />
gaudir de la festa, et roben el diners.»<br />
I el dia 25 d’agost un amic li comentava:<br />
«La Festa major d’agost no va<br />
tenir res de particular. Els dies 15 i 16<br />
d’agost vam tenir l’orquestra Rabasa<br />
de Barcelona. Deien que abans havia<br />
arribat a ser una gran orquestra<br />
però ara no ho feien malament. El<br />
ball de nit es va haver d’acabar a la<br />
una de la matinada pel que la festa<br />
va perdre la seva gràcia.<br />
El tercer dia, el 17 van venir els qui<br />
abans es feien dir Los Gitanos que<br />
ara porten el nom d’“Antonio Puig i<br />
su Orquesta”, amb les varietés de<br />
sempre “Chelmi”, “Purita”...El primer<br />
dia de festa era impossible donar un<br />
pas dins del ball i la calor era terrible.<br />
La màxima atracció de la festa major<br />
foren les cares boniques de les forasteres<br />
que vingueren a Linyola. Vaig<br />
estrenar vestit i semblava un ianqui:<br />
americana creuada, pantalons apretats,<br />
corbata roja amb lunars i tirants<br />
pels pantalons que ara és la darrera<br />
novetat. Hi havia bastants quintos<br />
del 42 amb permís.»
Com resulta habitual, ahir vaig recollir<br />
de la bústia un sobre de La Caixa<br />
amb diverses informacions a dins.<br />
Sol ser un moment delicat, perquè<br />
la lectura de les xifres sempre em<br />
porta algun disgust, i efectivament,<br />
ahir no va ser cap excepció. Pujada<br />
de les comissions per manteniment<br />
de targetes, transferències i qualsevol<br />
altre fet (o simplement per<br />
no fer res) il·lustren un fenomen<br />
de parasitisme financer de manual<br />
d’instruccions. Tanmateix, entre els<br />
microinformes (pels quals també em<br />
cobren una pasta sota l’epígraf «correspondència»<br />
m’hi trobo un díptic<br />
de color blau amb quatre siluetes<br />
que apareixen agafades de la mà,<br />
i una llegenda que resa «1 de cada<br />
4 nens a Espanya viu en risc de pobresa<br />
o vulnerabilitat social». Obres<br />
l’imprès i resulta ser una publicitat<br />
de l’obra social de l’entitat on explica<br />
les «bones obres» a què es dedica el<br />
meu paràsit. Per un moment dubto<br />
si és una incitació a participar en la<br />
pròxima Marató de la pobresa, on<br />
el paràsit de l’estel blau que té en<br />
nòmina la Infanta Cristina, ben segur,<br />
en deu tenir alguna participació. El to<br />
i l’estètica resulten similars.<br />
Aixeco els ulls. Examino els darrers<br />
esdeveniments. No només a partir<br />
del repàs a la informació publicada,<br />
sinó sobretot, al coneixement directe<br />
de la realitat. Coneixia perfectament<br />
aquesta xifra d’un 25 % d’infants<br />
sota el llindar de la pobresa. Més<br />
de dues dècades fent classe resulta<br />
una immersió en la realitat que<br />
pesa en la consciència com una<br />
llosa. També conec perfectament<br />
Marató de la pobresa<br />
Xavier Díez<br />
els mecanismes pels quals s’arriba<br />
o no es pot sortir d’aquesta exclusió,<br />
dramàticament accentuada aquests<br />
darrers anys. Acomiadaments,<br />
desocupació, endeutament, desnonaments...<br />
Quatre fets als quals no<br />
hi és aliè l’organisme presidit per<br />
Isidre Fainé: bombolla immobiliària<br />
i financera, pressió al govern per<br />
reduir la imposició progressiva, per<br />
abaratir l’acomiadament,<br />
per propiciar pensions<br />
infames, per desnonar,<br />
encadenant per vida a<br />
un deute impossible de<br />
pagar, a milers i milers<br />
de famílies amb i sense<br />
nens.<br />
Això té un nom. Es diu<br />
hipocresia! La Caixa és<br />
responsable de bona part<br />
dels pobres que pretén<br />
redimir la seva obra social<br />
(per cert, finançada amb<br />
les escorrialles de les percepcions<br />
milionàries dels<br />
seus executius, als advocats que<br />
treballen per amagar capitals a les<br />
Illes Caiman, al seu torn finançades<br />
amb la seva activitat parasitària<br />
respecte dels diners de la majoria).<br />
Després d’especular i empobrir, ara<br />
pretenen arreglar el món. Després<br />
de trencar-te les cames, s’han decidit<br />
a pal·liar el dolor mitjançant unes<br />
tiretes i una aspirina!<br />
És veritat. També l’univers de La<br />
Caixa s’ha dedicat a altres activitats.<br />
Com, per exemple administrar els<br />
peatges dels catalans, o finançar<br />
estudis que demostren les bondats<br />
de privatitzar els serveis públics (per<br />
Opinió<br />
37<br />
col·locar-hi peatges, també), o per<br />
exigir la privatització de les jubilacions,<br />
l’abaratiment del treball, la<br />
reducció de qualsevol prestació. Els<br />
suborns o l’activitat de lobbie davant<br />
els partits polítics a fi de neutralitzar<br />
la democràcia. En altres termes, per<br />
apostar clarament per una mena<br />
d’enaltiment de l’empobriment col-<br />
lectiu, preu a pagar per l’enriquiment<br />
individual.<br />
En una època de polarització social<br />
creixent, muntar una marató de la<br />
pobresa resulta un insult a la intelligència.<br />
Quan és evident que la<br />
pobresa no sorgeix per generació<br />
espontània, i que hi ha una clara correlació<br />
amb l’expansió de les rendes<br />
a la part alta de la piràmide social.<br />
Això és el que se sent cada vegada<br />
més als carrers i que ens remeten als<br />
anys trenta: hi ha pobres perquè hi<br />
ha rics. No hi haurà pau social fins<br />
que La Caixa i els seus hagin perdut<br />
la guerra!
38<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Opinió<br />
Tot està per fer i tot és possible<br />
Aina Montserrat<br />
Tot està per fer i tot és possible,<br />
clama el poeta. I el poble, la gent,<br />
nosaltres, cridem que volem ser<br />
lliures, que volem la independència.<br />
Per què aquest crit no és escoltat<br />
pels qui diuen que governen, que<br />
no volen sentir-lo i que miren cap a<br />
una altra banda? Per què s’inventen<br />
eufemismes, paraules estranyes,<br />
per confondre’ns? Per què ens<br />
tracten com si fóssim carallots? Ho<br />
veiem clar. Només podem ser, si<br />
som lliures, com deia un altre poeta.<br />
Només podem ser lliures, si som independents.<br />
El pitjor que pot passar<br />
a un poble com el nostre, mil·lenari,<br />
arrelat en la història, és haver d’estar<br />
sotmès a un estat que no únicament<br />
no el representa, sinó que li és hostil<br />
per sistema. Que li nega el dret a ser,<br />
que li nega la cultura, la llengua, la<br />
identitat, que l’ofega econòmicament<br />
per minimitzar-lo, com ja feia la dictadura<br />
franquista. Per això més val<br />
tenir-ne un de propi, d’estat, construir<br />
allò que és possible: un estat<br />
nou d’Europa.<br />
Tot està per fer i tot és possible. Com<br />
que bona part dels nostres polítics<br />
no estan per la feina, haurem de<br />
tornar a estirar fort, perquè es vegin<br />
obligats a canviar d’estratègia. La<br />
situació crítica que viu la societat<br />
catalana els ha desemmascarat més,<br />
si calia. Els uns, filisteus, es limiten a<br />
defensar només els interessos dels<br />
grups de poder del capitalisme de<br />
mercat, mentre deixen desemparat<br />
el poble. Només els preocupa<br />
mantenir l’estatus quo, perquè<br />
afavoreix aquests grups financers<br />
amb qui mantenen tractes i negocis<br />
suspectes. I el país es va empobrint.<br />
Els altres aixequen l’espantall de la<br />
por i llencen més llenya al foc del<br />
nacionalisme excloent espanyol,<br />
tot alimentant un estat corrupte i<br />
fatu, d’una qualitat democràtica<br />
molt baixa. Alguns dubten, atents al<br />
batec de la societat, exhausta, que<br />
cada dia veu tot el que perdem com<br />
a poble, que en tots els àmbits fem<br />
reculades enormes per culpa de<br />
polítiques que ens són contraproduents<br />
i que compten amb el suport<br />
o el vistiplau d’alguns partits d’aquí.<br />
La majoria dels polítics catalans, bé<br />
podem dir-ho, no estan a l’altura de<br />
les circumstàncies. No defensen els<br />
interessos del seu poble.<br />
Tot està per fer i tot és possible. Ja<br />
no és temps per a buscar arguments<br />
i raons fal·laços sota les pedres. Ja<br />
no és temps de més enganys, de<br />
més dilacions, de més trampes, de<br />
més marrades, de més miratges. Cal<br />
parlar clar. Ben clar. Cal dir les coses<br />
pel seu nom. Cal fer-ho possible. Hem<br />
renunciat massa, hem dubtat massa,<br />
hem transigit massa. Ara ja no és<br />
temps ni de renúncies, ni de dubtes,<br />
ni de transaccions. És el temps de<br />
l’acció. Cal mirar endavant i projectar<br />
el futur que volem. No podem perdre<br />
més el temps. No podem resistir més<br />
el llast d’un estat que ens escanya.<br />
No volem ser súbdits, ni colons, ni<br />
caps de turc. Ens acollim al dret internacional<br />
i a la força de la democràcia.<br />
Vinguem d’on vinguem, siguem conservadors<br />
o progressistes, de dretes<br />
o d’esquerres, hem d’unir-nos per<br />
fer possible un país socialment just,<br />
econòmicament ric, nacionalment<br />
lliure. Un nou estat en l’Europa dels<br />
estats. Si no s’és estat de ple dret, si<br />
ningú ens representa com a estat, no<br />
hi som comptats per a res. La sanitat,<br />
l’educació, la cultura, la llengua, les<br />
comunicacions, l’economia, la dignitat,<br />
tot hi depèn. I volem un país ple.<br />
Tot està per fer i tot és possible.<br />
Només una societat organitzada,<br />
unida, ferma, exigent, autocrítica, pot<br />
empènyer els polítics catalans a encetar<br />
el camí cap a la independència.<br />
LINYOLA
“Si el vas no és net, tot allò que hi<br />
aboquis es corromprà”<br />
Quint Horaci Flac (65 aC - 8 aC)<br />
És desesperant en aquesta crisi<br />
constatar a cada moment, a cada<br />
passa, a cada forat que afegim al<br />
cinturó que tot l’esforç que fem és<br />
inútil i que cada vegada estem pitjor:<br />
com si ens haguéssim cagat al cove.<br />
Potser, com avisava el vell Horaci,<br />
el vas on aboquem tot allò que ens<br />
exprimeixen amb les retallades no és<br />
prou net, sinó empastifat d’ineptitud<br />
i corrupció. Ineptitud i corrupció<br />
són dos verins que per separat fan<br />
estralls i quan es combinen són<br />
demolidors. Nosaltres hi estem<br />
submergits de tota la vida i no ens<br />
en deixen sortir.<br />
La corrupció de cada lloc és proporcional<br />
al poder i als diners que s’hi<br />
remenen. Per això segur que n’hi ha<br />
més a Balaguer que als Arcs, i molta<br />
més a Barcelona que a Lleida.<br />
Seguint aquest raonament, on més<br />
n’hi ha d’haver és a Madrid. La paradoxa<br />
és que de la d’allà no se’n<br />
troba mai rastre ni als jutjats ni als<br />
diaris. Ells no tenen cap cas “Gurtel”<br />
ni cap cas “Palau de la Música”; allà<br />
la corrupció és tan gran, que no s’hi<br />
nota, perquè tot ho és; fins i tot els<br />
carrers n’estan empedrats.<br />
De tota la vida Madrid ha estat La<br />
Meca del “qué hay de lo mío”, de “a<br />
ver si también me rebanas un cacho<br />
de esa otra subvención que sacáis<br />
mañana, si eso”, de l’endollisme i<br />
del “mamoneo” (o “chalaneo”, que<br />
fa més castís). Una Meca que m’imagino<br />
com emanada d’un ectoplasma<br />
malèfic amb l’epicentre a l’eix<br />
“Llotja del Benabeu- Bankia (i altres<br />
entitats)-certes empreses -Paradisos<br />
Fiscals“ i amb connexions amb tots<br />
els nuclis de poder d’Espanya: a tot<br />
Avui, una de por...<br />
Josep Binefa<br />
arreu hi apanen servents, acòlits,<br />
cheerleaders i beneficiats.<br />
Quan algun cas de corrupció apareix<br />
a la llum pública i prospera als<br />
tribunals, és que no és dels seus, no<br />
pertany a l’ectoplasma; simplement<br />
el fan servir per maquillar la situació,<br />
destruir la competència (el model<br />
madrileny, única referència de poder<br />
des de fa segles, s’imita per tot el<br />
país) o parar els peus a algun personatge<br />
estrafolari que va per lliure,<br />
tant se val si es diu Gil y Gil com que<br />
sigui de la Casa Reial. L’ectoplasma<br />
només es destapa una mica quan<br />
va molt malament i necessita agafar<br />
aire, i encara de manera camuflada<br />
per justificar que el Govern hi aboqui<br />
calé, com el cas Bankia. I sempre<br />
figura que és per al bé de tots. És<br />
increïble! No, el vas no és net!<br />
Sempre que des de Madrid han intentat<br />
connectar aquest ectoplasma<br />
tan tòxic a la xarxa de control econòmic<br />
internacional –molt probablement<br />
l’autèntic govern del món– (el<br />
President Aznar hi va dedicar bona<br />
part de la seva política exterior), per<br />
alguna raó la iniciativa ha fracassat;<br />
sembla ser que a la reunió del Grup<br />
Bilderberg a Sitges al 2010 els van<br />
confirmar el no. El grup espanyol<br />
està molt mal considerat als cercles<br />
internacionals: no tenen cap credibilitat.<br />
Només cal llegir les opinions de<br />
la premsa econòmica mundial i de<br />
les agències de “rating” (controlades<br />
totes per la xarxa internacional).<br />
Davant tot això, no és gens d’estrany<br />
que Frau Merkel, després de constatar<br />
les falsificacions continuades<br />
dels comptes dels bancs i de l’Estat,<br />
i veure en què ens hem gastat els<br />
ajuts de la UE encaminats precisament<br />
a evitar que arribéssim on ara<br />
som, es negui a posar un euro més.<br />
Interessos dels alemanys a banda<br />
Opinió<br />
39<br />
(que hi són i molt), saben que el vas<br />
no és net!<br />
Amb les esperances tan minses de<br />
rebre calé de fora, el monstre de<br />
corrupció ara no en té d’altra que<br />
alimentar-se del poc diner que queda<br />
dins, com a l’època franquista.<br />
Euskadi de moment està blindada<br />
pel concert econòmic (de moment!),<br />
però nosaltres no.<br />
Ja han preparat el terreny. Primer<br />
han donat les culpes del dèficit a<br />
les autonomies; ja tenen l’excusa<br />
per fermar-nos curt i justificar-ho<br />
a nivell internacional; tenen feta<br />
i aprovada la llei que els permet<br />
venir a Catalunya, intervenir els<br />
comptes i destituir i inclús empresonar<br />
qualsevol autoritat que<br />
se’ls oposi (així ho va recordar la<br />
vicepresidenta del govern, Soraya<br />
Sáenz de Santamaría, a la conferència<br />
de premsa del divendres<br />
18 de maig). En segon lloc volen<br />
arrancar tot l’ “entrebanc identitari”<br />
de Catalunya (les declaracions de<br />
l’Esperanza Aguirre sobre la Final<br />
de la Copa i les seves seqüeles no<br />
són gratuï-tes): preparen la nova<br />
llei d’educació que sortirà a la<br />
tardor on desapareixeran la immersió<br />
lingüística i l’ensenyament<br />
en català. En tercer lloc estan ofegant<br />
econòmicament la Generalitat<br />
per provocar qualsevol motiu que<br />
justifiqui la intervenció, que és la<br />
meta final. S’ho volen emportar tot<br />
(inclús l’aigua de l’Ebre). Algun<br />
economista ha fixat la intervenció<br />
de Catalunya pel mes de novembre;<br />
jo no en sé tant. L’Artur Mas,<br />
que ja fa temps que se la sent<br />
córrer, reclama desesperat el pacte<br />
fiscal (per poder fer una mica de<br />
parada i quedar-nos alguna cosa)<br />
o tenir Agència Tributària pròpia<br />
(controlar la comporta). “Va a ser
40<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Opinió<br />
que no: ahora son tiempos de solidaridad”.<br />
Hem fet tard! Fa anys que<br />
hem fet tard!<br />
Als anys 60 alguns economistes<br />
i sociòlegs explicaven gran part<br />
de l’emergència econòmica dels<br />
Estats Units per una triple aliança,<br />
el consorci de tres forces que treballaven<br />
plegades: Les Universitats<br />
(investigant), el Departament de<br />
Defensa-NASA (finançant, provant<br />
els invents i comprant) i la indústria<br />
tecnològica/armamentística (fabricant,<br />
implementant la tecnologia<br />
militar obsoleta per a l’ús civil i venent).<br />
Aquesta simbiosi ameri-cana,<br />
consideracions ètiques a banda, en<br />
una primera instància era encebada<br />
amb diner públic, però funcionava<br />
produint béns, creant riquesa i desenvolupant<br />
saber.<br />
L’ectoplasma que tenim aquí és<br />
parasitari: no aporta autèntica<br />
riquesa ni desenvolupament real,<br />
sinó només aparença, ufanor de<br />
tip quan la mamella dels recursos<br />
públics raja amb força. Està format<br />
bàsicament per tres blocs: l’economia<br />
especulativa, alguns mitjans de<br />
comunicació i una part important<br />
del poder polític.<br />
Tots els empresaris, banquers i<br />
persones de negocis (per dir-ne<br />
d’alguna manera) que formen part<br />
d’aquesta màfia basen la seva<br />
activitat econòmica en saquejar la<br />
Hisenda Pública i especular amb<br />
els diners dels altres (obra pública,<br />
subvencions, informació privilegiada,<br />
tràfic d’influències, exempcions,<br />
càrrecs..., o directament estafes),<br />
en comandita amb els polítics. Han<br />
teixit tota una xarxa de persones<br />
connectades entre elles per molts<br />
fils (parents, amics, coneguts i saludats)<br />
per on circulen les influències,<br />
les prebendes i la corrupció. A<br />
Madrid aquesta malla ja fa segles<br />
que funciona i està ben consolidada;<br />
si canvien els polítics de color<br />
o de persones, el flux de corrupció<br />
simplement busca altres camins i<br />
arriba on ha d’arribar, com a Internet.<br />
I a viure de la “unidad de España”!<br />
Als “models de corrupció autonòmics”,<br />
més recents i no tan consolidats,<br />
l’artèria principal són els<br />
partits, convertits massa sovint en<br />
autèntiques agències de col·locació<br />
i tràfic d’influències.<br />
Fa la sensació que també hem abocat<br />
la democràcia en un vas brut i<br />
foradat.<br />
Aquests dirigents (polítics i no polítics)<br />
ineptes, desorientats, que senyalen<br />
estar en connivència amb la<br />
corrupció, que fan retallades sense<br />
cap full de ruta ni cap planificació<br />
(improvisen sobre la marxa per<br />
arreplegar diners d’on es pugui),<br />
només ens diuen que esperem el<br />
Gran Dia. “Dies illa”. Aquell dia<br />
que, quan arribi, tot ho canviarà.<br />
Ens el fan esperar com a la Madama<br />
Butterfly: cantant cada matí “un bel<br />
di veremo” des del terrat de casa,<br />
mirant la bocana del port i esperant<br />
que hi apareguin les xemeneies del<br />
vaixell de l’esperança, el Gran Dia<br />
del Dèficit Zero. Què passarà quan<br />
hàgim aconseguit aquest dèficit del<br />
0% que tants sacrificis ens costa?<br />
S’obrirà el cel i ens caurà euromanà<br />
pels descosits? Hi veurem aparèixer<br />
el Cristall Verd que, quan toqui a<br />
terra, farà créixer l’economia més<br />
ràpid que el castell de glaç de Superman?<br />
Em penso que no. Tinc<br />
por que ens passarà com al famós<br />
ruc del gitano, que quan ja el tenia<br />
acostumat a no menjar, se li va morir.<br />
Això sí, nosaltres ja no caldrà que<br />
ens fem l’harakiri (el jigai, per als<br />
perepunyetes) com la Butterfly! Cal<br />
mirar la part positiva de les coses.<br />
Roma ha renunciat a organitzar els<br />
Jocs Olímpics. Madrid salta d’alegria<br />
perquè els han confirmat la candidatura.<br />
Inqualificable!<br />
Trieu i marqueu vosaltres mateixos<br />
la qualificació que trobeu més escaient:<br />
Pocavergonyes<br />
Exemple de gestió<br />
¡Que me quiten lo “bailao”!<br />
Pares de la Pàtria<br />
Fills de Puta<br />
Inconscients<br />
Llestos<br />
Passeu molt bon estiu i no us cremeu!
Octubre de 1997. Pioltello, un suburbi<br />
proper a Milà. Per un cúmul<br />
de casualitats –a la meva predecessora<br />
i impulsora del projecte<br />
li concedeixen el trasllat– em veig<br />
com a coordinador internacional<br />
d’un projecte Comenius, i em trobo<br />
amb uns companys de l’escola de<br />
Blanes, dues mestres finlandeses<br />
i un grupet de portuguesos d’un<br />
centre religiós de l’illa de Madeira<br />
en la rebuda oficial dels nostres<br />
amfitrions de l’institut Matteotti. Tot<br />
i haver arribat el vespre anterior, i<br />
haver compartit un bon vi, un bon<br />
sopar i una conversa agradable, en<br />
arribar al centre de secundària ens<br />
trobem amb la professora de música<br />
i la del teatre que ens han preparat<br />
amb els alumnes de quinze anys una<br />
rebuda protocolària.<br />
M’ho veig avenir. Amb tota la seva<br />
bona fe del món, amb algunes<br />
banderetes dels estats participants,<br />
rojigualda inclosa, ens fan aixecar.<br />
A continuació, el grapat d’alumnes<br />
enceten amb entusiasme la Marcha<br />
Real, himne oficial espanyol, curiosament<br />
cantat a capella (després, en<br />
una conversa a part amb la Patrizia,<br />
Ultratge a la bandera<br />
Xavier Díez<br />
una de les organitzadores, m’ensenya<br />
que l’himne és extret d’un cançoner<br />
on descobreixo, astorat, que<br />
és José María Pemán l’autor de la<br />
lletra). En la meva experiència vital,<br />
he estat preparat per a moltes coses.<br />
No pas per a aquesta. No em vaig<br />
mirar a cap mirall, tanmateix m’imagino<br />
una cara inicial de sorpresa,<br />
seguida per una de circumstàncies,<br />
i finalment per una de pòquer, molt<br />
a l’alçada d’un Piqué quan, enfundat<br />
amb la roja deu mirar algun rellotge<br />
de l’estadi i espera pacientment a<br />
què acabi la tortura musical.<br />
Poc professional, molt poc professional,<br />
a diferència de les meves<br />
companyes finlandeses, amb una<br />
expressió entre solemne i satisfeta,<br />
quan sona la mateixa cançoneta<br />
capaç d’emocionar al mateix iceman<br />
Raikkonen cada cop que puja a un<br />
podi. Protocolàriament, i per no fer<br />
un lleig, agraeixo el detall, mentre<br />
em miro en Joan, avui director de<br />
l’escola, amb una cara similar a la<br />
meva. Al vespre, entre el quart i cinquè<br />
got de chianti, xerro de manera<br />
distesa amb la Marina, la directora<br />
del centre. Amb molt de tacte, tracto<br />
Opinió<br />
41<br />
d’explicar-me que potser, en el nostre<br />
cas, no és l’adient.<br />
La Marina, milanesa culta i sofisticada,<br />
que passa molts vespres<br />
a casa seva amb el Departament<br />
d’italià de l’institut tot recitant Dante<br />
i Petrarca i es relaxa tot elaborant<br />
formatge parmesà, atén els meus<br />
arguments. Que si aquest és l’himne<br />
de Franco, que si tota la família<br />
hem estat republicans, que si hi ha<br />
conflicte identitari... què dur que<br />
és ser català i malmetre energies<br />
tot donant explicacions! I quina<br />
santa paciència, la de la Marina,<br />
en Mario, la Patrizia, la Beatrice...,<br />
que, tot i això, en les següents<br />
trobades, especialment a la de Blanes,<br />
descobreixen què difícil trobar<br />
banderes espanyoles a Catalunya,<br />
i quin escàs sentiment patriòtic que<br />
es produeix en aquestes latituds.<br />
Finalment, aquell mateix vespre<br />
brinden a la meva salut i se’n foten<br />
de la meva recitació de del Purgatorio,<br />
segon volum de La divina comedia<br />
de Dante Alghieri, en l’edició<br />
florentina de Giuseppe Formigli de<br />
1830, que m’acaba regalant, i que<br />
encara conservo:
42<br />
Per correr miglior acqua alza le vele.<br />
Omai la navicella del mio ingegno.<br />
Che lascia dietro a se mar si crudele.<br />
No, certament, la condició de català<br />
no és fàcil. Si hom rebutja la<br />
resignació, s’accepta la incomoditat<br />
d’haver de donar explicacions<br />
tractant d’evitar semblar un plasta.<br />
No he xiulat mai cap himne, ni he<br />
cremat cap bandera. Com a molt,<br />
he fet servir l’Hola per encendre<br />
fogueres de Sant Joan. Tot i que la<br />
constatació que destruir-ne símbols<br />
patris suposa un delicte registrat<br />
al codi penal de 1995 “amb conseqüència<br />
de multa de set a dotze<br />
mesos” i em consta que als anys<br />
vuitanta, fins a sis anys de presó,<br />
em fan venir ganes de transgredir<br />
normes absurdes.<br />
Tenim mala sort amb els símbols.<br />
Jo no ho he negat mai. Tècnicament,<br />
es pot dir que sóc espanyol,<br />
en el sentit que així ho afirma el<br />
meu passaport i la documentació<br />
oficial que acredita la meva existència<br />
(una altra cosa és que hauria<br />
preferit ser holandès, suec i, darrerament,<br />
islandès). I tanmateix els<br />
símbols oficials són els de l’enemic<br />
familiar. No, no és cap boutade.<br />
Com sempre dic, gent que portava<br />
aquella bandera va tractar d’assassinar<br />
la meva família. L’himne<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Opinió<br />
és musicalment horrorós<br />
(només apte per a persones<br />
sordes, i sense subtítols), i<br />
no m’estranya que la xiulin.<br />
Deu ser per estalviar-nos<br />
haver-lo de sentir. I m’incomoda<br />
una bandera que és<br />
la de l’Espanya rància, la<br />
de l’exèrcit nacional, la del<br />
nacionalisme fatxenda de<br />
hooligan bipolar.<br />
Teresa Solsona Farré<br />
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola<br />
Tel. 973 575 455<br />
moda home / dona<br />
1975. Classe de socials de cinquè<br />
d’EGB. M’expliquen (o això dedueixo)<br />
la simbologia de la rojigualda.<br />
El groc correspondria a la grandesa<br />
(perduda) de la pàtria, i el vermell,<br />
la sang vessada en la seva defensa.<br />
A mi, que quan em punxen he de<br />
mirar cap a un altre cantó, la idea de<br />
sang vessada, em fa venir arcades.<br />
Quina poca professionalitat en el<br />
món de la simbologia! Què lluny<br />
de la liberté (blau), egalité (blanc)<br />
i fraternité (vermell) de la tricolor<br />
francesa. Quin avorriment estètic si<br />
comparem la Union Jack en base a<br />
la superposició de la creu de Sant<br />
Jordi anglesa i la de Sant Andreu<br />
escocesa. Quanta tonteria patriòtica<br />
per un drap pintat. Una vegada,<br />
en una estona d’avorriment, vaig<br />
decidir que la bandera espanyola<br />
havia de canviar, i em vaig posar<br />
a dissenyar-ne una en base a una<br />
simbologia més escaient:<br />
ELS POR<br />
RXOS<br />
C/ President Macià, 7<br />
25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
Tricolor, i lectura de baix a dalt. El<br />
negre, representa el passat hispànic,<br />
que té molt poc de gloriós: la<br />
inquisició, la colonització d’Amèrica,<br />
l’eliminació de la dissidència,<br />
les guerres civils, l’esclafament de<br />
les identitats. El gris representa el<br />
present, un temps de mediocritat,<br />
fonamentat en elits mediocres i un<br />
poble indolent, incapaç de posar en<br />
el seu lloc la colla de sàtrapes que<br />
els governen. El blanc, representa el<br />
futur, encara per escriure. I de fet,<br />
algú ja ha decidit pintar un graffitti,<br />
amb un lema digne del Plus ultra de<br />
l’escut. Es tracta d’una frase cèlebre.<br />
Dels Sex Pistols. Un homenatge a<br />
la monarquia de la seva particular<br />
versió del God Save the Queen.<br />
Subscriu-te a<br />
la revista de LINYOLA!<br />
Confeccions OLGA SL<br />
Vestuari i calçat per a professionals<br />
Tel. 973 60 22 24
Cantada a Mollerussa JJ Grec i Tere<br />
amb el nou grup<br />
Fi de curs<br />
Fotos: E. Llauet, Adoli, M. Giné i JJ.<br />
43<br />
Activitats Adoli
44<br />
Concerts<br />
i audicions<br />
Fotos: Escola Música, M. Rodés.
Durant uns anys ens crèiem els Reis<br />
del Mambo. No ens acabàvem ni els<br />
diners, ni la feina. Ningú patia per<br />
quedar-se a l’atur, ni per la prima de<br />
risc, ni per l’opinió favorable o no de<br />
l’Angela Merkel.<br />
Estudiar semblava només una opció<br />
més, perquè si decidies deixar<br />
d’anar a classe als 16 anys i marxar<br />
a treballar, tenies un sou, et podies<br />
comprar un cotxe i sortir cada cap<br />
de setmana. Els que continuàvem<br />
estudiant semblàvem els tontos:<br />
passar-se 4 o 5 anys estudiant una<br />
carrera era perdre el temps, retardar<br />
l’ingrés de diners.<br />
Se’ns va dir però, que amb un nivell<br />
d’estudis més alt, amb el pas del<br />
temps (perquè “el temps posa a tothom<br />
al seu lloc”), la carrera ens serviria.<br />
Que les empreses ens vindrien<br />
a buscar a la porta de la universitat<br />
només haver acabat. Que si ens<br />
esforçàvem a treure bones notes,<br />
a anar a classe cada dia, a estudiar<br />
mentre els altres tenien vacances,<br />
en un futur tot ens aniria millor. I els<br />
vam fer cas.<br />
No obstant, va arribar el 2007 i tot va<br />
començar a canviar. Ja no tots els<br />
llicenciats trobaven feina l’endemà<br />
de graduar-se, i els sous no eren<br />
tan elevats, però encara no patíem.<br />
Escampada general<br />
Judit Pedrós<br />
“Serà una cosa passatgera –ens<br />
convencíem– ja veuràs com l’any<br />
que ve serà millor”. Des del Govern,<br />
tant el central com el nostre, ens<br />
donaven ànims: “formeu-vos, intenteu<br />
aprendre tot el que pugueu,<br />
que ja veureu que sereu els únics<br />
que us en sortireu”. I els vam tornar<br />
a fer cas.<br />
Ens vam especialitzar, vam fer<br />
Erasmus a l’estranger per aprendre<br />
més idiomes, la família ens ha pagat<br />
màsters milionaris per ser més<br />
competitius. I hem arribat a 2012 i<br />
estem pitjor que mai. Sí, la crisi serà<br />
general, però com va dir Rubalcaba<br />
“vosotros habéis hecho todo lo que<br />
os hemos pedido y no os ha servido<br />
de nada”.<br />
I la veritat, n’estem una mica farts.<br />
Estem una mica farts de treballar<br />
gratis com a becaris a empreses que<br />
ens exploten, estem farts d’haver<br />
d’esborrar línies del nostre currículum<br />
per demanar feina a llocs que no<br />
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE<br />
45<br />
necessiten titulació perquè “ui, estàs<br />
sobre-qualificada pel lloc de treball”<br />
i sobretot, estem farts que l’única<br />
solució que ens queda sigui emigrar.<br />
Sí, potser marxar a l’estranger ens<br />
permetrà viure (dignament!), però<br />
això no és el que se’ns havia dit. I<br />
d’aquí uns anys, quan Espanya torni<br />
a necessitar arquitectes, metges,<br />
JOSEP M. FOLGUERA<br />
Renda, Patrimoni, IVA,<br />
Societats i Comptabilitats<br />
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA<br />
Opinió<br />
enginyers, periodistes o professors<br />
que a ningú li estranyi si són pocs<br />
els que volen tornar.<br />
Al final potser tenien raó els que amb<br />
16 anys van deixar d’estudiar i ens<br />
deien tontos. Al cap i a la fi, ara estem<br />
en la mateixa situació, però sense<br />
haver pagat 4 anys de matrícula<br />
universitària, un Erasmus i un màster.<br />
PD: Estudiants que acabeu de fer la<br />
selectivitat, llicenciats, graduats: no<br />
defallim! Tard o d’hora, aquí o allà,<br />
ens haurà servit d’alguna cosa clavar<br />
els colzes, ser ambiciosos i creure<br />
en nosaltres.
46<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Literatura<br />
Xavier Gosé (1876-1915)<br />
Un artista lleidatà al París de la Belle Époque<br />
Xavier Gosé és un dels artistes<br />
gràfics lleidatans més coneguts i<br />
documentats. Un carrer de la capital<br />
lleidatana porta el seu nom i el Museu<br />
d’Art Jaume Morera exposa una<br />
mostra molt important i força representativa<br />
de la seva obra. Gosé ha<br />
estat un lleidatà universal reconegut<br />
com un dels il.lustradors europeus<br />
més influents i personals de la seva<br />
època. Ben poca cosa que no s’hagi<br />
dit es pot afegir a la biografia i a<br />
l’obra d’en Gosé, així, doncs, aquest<br />
article no té cap altra ambició que la<br />
de recollir dades perfectament exposades<br />
en els nombrosos estudis<br />
que li han estat dedicats. Probaré,<br />
però, d’afegir una modesta reflexió<br />
centrada en la part de la seva obra<br />
que es va publicar fora de Catalunya.<br />
Xavier Gosé i Rovira, fill de pares<br />
lleidatans, va nèixer a Alcalà de Henares<br />
on el seu pare, pèrit agrònom<br />
i funcionari de l’Instituto Geogràfico y<br />
Estadístico hi havia estat destinat. De<br />
molt nen anà a viure amb la família a<br />
Barcelona on va estudiar a l’Escola<br />
d’Arts i Oficis i més tard, al 1895, a<br />
l’Escola Superior de Belles Arts coneguda<br />
com la Llotja. Un dels seus<br />
mestres fou en Josep Lluís Pellicer<br />
un dels més millors dibuixants de<br />
premsa de la seva generació que col.<br />
laborava habitualment a La Campana<br />
de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa<br />
entre moltes altres publicacions que<br />
s’editaven a Barcelona durant aquells<br />
darrers anys del segle XIX. Segurament<br />
esperonat pel seu mestre,<br />
aquell mateix any publicà els seus<br />
primers dibuixos a L’Esquella de la<br />
Torratxa. Aquelles obres de joventut<br />
foren dibuixos costumistes on Xavier<br />
Josep Pinyol Vidal<br />
Gosé s’exercia reproduïnt escenes<br />
camperoles i masies que reflexaven<br />
l’autenticitat d’una Catalunya pintoresca<br />
i tradicional o una pàgina amb<br />
escenes de les Falles de València. A<br />
La Il.lustració Llevantina dibuixà un<br />
castell de la colla Los Xiquests de<br />
Valls i per la portada de la revista<br />
Quatre Gats al mars del 1899 escollí<br />
de representar un pescador amb<br />
esclops. Poc a poc el nom de Gosé<br />
començava a gaudir d’una certa<br />
popularitat en els cercles artístics<br />
barcelonins i això li va obrir les portes<br />
dels ambients culturals. També al<br />
1899 exposà amb èxit al mític local<br />
Els Quatre Gats, bressol d’aquella<br />
generació d’artistes<br />
modernistes que tant<br />
van marcar l’art català<br />
de l’entresegle<br />
centralitzant la vida<br />
cultural barcelonina<br />
entre<br />
1897 i 1903.<br />
En aquell<br />
grup de<br />
creadors<br />
hi trobem<br />
noms tan<br />
prestigiosos<br />
com Ramon<br />
Casas, Santiago<br />
Rusiñol,<br />
Joaquim Mir, Isidre<br />
Nonell, Marià Pidelaserra<br />
i el jove gairebé<br />
desconegut llavors<br />
Pablo Picasso. Els<br />
seus dibuixos es publicaren<br />
a revistes<br />
d’art com l’esmentada<br />
Quatre Gats i<br />
Pèl i Ploma, revistes satíriques de<br />
caire republicà com La Campana<br />
de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa,<br />
revistes satíriques en castellà com<br />
Madrid Cómico i El Gato Negro i, fins<br />
i tot, a la molt conservadora i catòlica<br />
La Il.lustració Llevantina. En aquesta<br />
darrera revista, al maig del 1900,<br />
Gosé publicà una pàgina de dibuixos<br />
al·lusius a l’arribada d’Eduardo Dato,<br />
ministre de Governació que rebé una<br />
ostentosa xiulada durant la seva visita<br />
a Barcelona l’any 1900 pocs dies<br />
després de la cel·lebració dels Jocs<br />
Florals. El contingut catalanista i revindicatiu<br />
de la revista en provocà la<br />
suspensió fins al mes de novembre.<br />
Aquell mateix any, aconsellat pel<br />
seu mestre Pellicer, Gosé es tralladà<br />
a París on s’integrà a aquella<br />
vida d’artistes i de creadors bohemis<br />
que tant s’associa al París de<br />
tombants de segle. L’obra del gran<br />
il.lustrador i caricaturista Honoré<br />
Daumier, del cartellista excepcional<br />
Toulouse-Lautrec i l’estetisme<br />
de l’anomenat Art Nouveau, foren<br />
les fonts artístiques que nodriren<br />
aquell jove i entusiasta lleidatà<br />
en una ciutat cosmopolita, burgesa<br />
i materialista que s’exaltava<br />
davant la creació dels pintors<br />
impresionistes. Segons un article<br />
signat per René Puaux publicat<br />
al periòdic Mediterrània a l’abril<br />
de 1915, Gosé es va instal.lar en<br />
una petita habitació que també li<br />
feia de taller al carrer Campagne-<br />
Première, concretament al número<br />
9, com així figura a l’inventari d’ar-<br />
Retrat de Xavier Gosé per Ramon Casas<br />
Pèl i Ploma, núm 98, (1-10-1903)
tistes catalans que participaren als<br />
salons de París. El talent d’en Gosé<br />
no passà desapercebut car molt<br />
aviat començà a publicar els seus<br />
dibuixos. Dues revistes satíriques<br />
parisenques, Le Rire i L’Assiette au<br />
Beurre, li dedicaren a partir de 1902<br />
dos números monogràfics. Al principi<br />
Xavier Gosé explotà el gènere del<br />
pintoresquisme folklòric espanyol<br />
que gaudia d’una certa acceptació<br />
popular. Cupletistes, gitanes i d’altres<br />
estereotips espanyols foren els<br />
temes representats en uns dibuixos<br />
que els lectors francesos prenien<br />
com si fossin curiositats ibèriques<br />
gairebé antropològiques. Des de<br />
París continuava enviant dibuixos<br />
a Barcelona que es publicaven a<br />
revistes com Pèl i Ploma o Catalunya<br />
Artística i paral.lelament, a França,<br />
ampliava la seva llarga llista de collaboracions<br />
amb revistes com La Vie<br />
Parisienne, Cocorico, La Vie Illustrée<br />
o Sans Gêne. Tanmateix, l’àmbit<br />
geogràfic de l’obra d’en Gosé no es<br />
limità només a Catalunya o França<br />
car la fama de la què va arribar a<br />
gaudir el conduí a publicar a revistes<br />
alemanyes com Jugend, Simplicissimus<br />
i Ulk. Hom calcula que entre<br />
1906 i 1914, Gosé publicà uns 270<br />
dibuixos a la premsa francesa i<br />
alemanya. Com deia José Francés<br />
en un article publicat a la mort del<br />
dibuixant: «… su nombre se asomaba<br />
a todas las revistas prestigiosas<br />
de Francia y de Alemania. Se citaba<br />
entre los escasos que constituyen el<br />
orgullo del arte internacional…» (La<br />
Esfera, núm. 66, 3-04-1915)<br />
Cal dir que, d’ençà la seva arribada<br />
a París, l’estil i els temes de l’obra<br />
d’en Xavier Gosé evolucionaren molt<br />
en poc temps i que ben aviat derivà<br />
cap un tipus de dibuix que finalment<br />
s’imposaria com una marca personal<br />
molt imitada ans inimitable. Podriem<br />
dir que en Gosé va fer escola i<br />
que alguns dibuixants s’inspiraren<br />
Dibuix publicat a la revista francesa Le Rire, núm 414, 11-10-1902<br />
d’aquell estil particular amb el què<br />
representava escenes mundanes i<br />
personatges sofisticats. El periòdic<br />
La Esfera al seu número 67 del 10<br />
d’abril de 1915 definia la influència<br />
d’en Gosé sobre d’altres dibuixants<br />
qualificant-lo com un “artista capaz<br />
de imponer un arte de sutil decadencia<br />
a sus contemporáneos”.<br />
Un dels artistes gràfics que en certs<br />
moments es va inspirar de l’obra<br />
de Gosé fou Ramon Roqueta que<br />
va ser, al nostre parer, injustament<br />
atacat per una crítica ferotge com<br />
la que li va adreçar la revista Vell i<br />
Nou al juny de 1916 a l’ocasió d’una<br />
exposició qualificant-lo d’ ”èmul d’en<br />
Xavier Gosé, al qui pastitxa encarniçadament<br />
(…) Ah, quina saludable<br />
virada faria el talent d’en Gosé<br />
davant d’aquestes falsificacions”.<br />
Cal dir que Ramon Roqueta fou un<br />
dels dibuixants que van excel.lir en<br />
l’adopció d’un estil d’avantguarda<br />
amb tendències geomètriques i que,<br />
si més no, una part de la seva obra<br />
va rebre, com és natural, influències<br />
d’altres dibuixants. Aquesta crítica<br />
Literatura<br />
47<br />
oblida, però, que dibuixants com<br />
ara Ismael Smith o Francesc Labarta<br />
“Lata” que es trobaren a Papitu a<br />
partir de 1910, adoptaren posats,<br />
escenes i personatges que recorden<br />
també el to sofisticat i mundà dels<br />
d’en Gosé.<br />
Gosé esdevingué el grafista d’un<br />
art de viure hedonista, despreocupat<br />
i elegant propi dels sportmen,<br />
dandis i damisel.les del “París des<br />
années folles” que precediren la<br />
Primera Guerra Mundial. Joves<br />
despreocupats que juguen al golf,<br />
la societat el.legant i frívola que<br />
assisteix a les curses de cavalls a<br />
l’hipòdrom de Longchamp o dones<br />
sofisticades que llueixen vestits<br />
i pameles completaven un ampli<br />
ventall de retrats d’aquella època<br />
exhuberant i un xic exhibicionista.<br />
La dona refinada esdevé un motiu<br />
cabdal en la seva obra, sempre<br />
posant èmfasi en els detalls de la<br />
seva vestimenta. El dibuix de moda<br />
fou sens dubte una de les grans<br />
composants de l’obra gràfica de<br />
l’artista i avui encara se’l considera
48<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Literatura<br />
un referent esencial d’aquesta faceta<br />
del grafisme. La seva reputació<br />
el portà a integrar-se en el selecte<br />
grup d’il.lustradors que treballaven<br />
per a les revistes de moda més<br />
importants del moment com ara Le<br />
Journal des Dames et des Modes i<br />
La Gazette du Bon Ton.<br />
L’any 1903 fou l’any de la consagració<br />
de Xavier Gosé com artista gràfic<br />
confirmada per la seva exposició al<br />
prestigiós Salon de la Société Nationale<br />
des Beaux-Arts. Tot seguit a la<br />
Sala Parès de Barcelona presentà<br />
dibuixos seus de temàtica exclusivament<br />
parisenca. Al 1911, any que<br />
marca l’inici de l’estil noucentista,<br />
Gosé exposà per primer cop a Les<br />
Gal·leries Dalmau que es consideraven<br />
com la vitrina de l’avantguardisme<br />
a Catalunya i on es van introduir<br />
els corrents estètics europeus més<br />
innovadors. En una dècada Gosé<br />
esdevingué, com deia Pilar Vélez<br />
a l’ocasió d’una exposició a la Sala<br />
Artur Ramon organitzada per Trenc-<br />
Ballester, un «Il·lustrador brillant, refinat<br />
i enlluernador, tan representatiu<br />
del gust de començament de segle».<br />
(Avui, 4-06-1998).<br />
Xavier Gosé, morí prematurament<br />
de tuberculosi a Lleida al març de<br />
1915 on havia tornat malalt i fugint<br />
de la guerra que havia esclatat un<br />
any abans de la seva mort. Una de<br />
les seves darreres participacions<br />
com a il.lustrador la va fer en un<br />
número extraordinari de la revista<br />
L’Assiette au Beurre on hom demanà<br />
a un grup de dibuixants coneguts<br />
que aportessin una il·lustració per<br />
denunciar els horrors de la guerra.<br />
Per un cop, Gosé va deixar de banda<br />
els temes complaents que havien<br />
marcat la seva obra i representà un<br />
dibuix ombrívol, terrible i punyent<br />
on es veu un voltor que agafa una<br />
calavera amb les seves urpes. En<br />
un article pòstum, L’Esquella de<br />
Dibuix publicat a<br />
la revista alemanya<br />
Simplicissimus,<br />
núm 726, (9-01-<br />
1912)<br />
la Toratxa (26-03-1915) va publicar<br />
dos dibuixos inèdits de l’artista i<br />
nombroses publicacions catalanes<br />
li van retre un homenatge sens dubte<br />
merescut. Durant els anys 2008<br />
i 2009 s’organitzà una exposició<br />
itinerant per diferents museus de<br />
la Xarxa de Museus Locals de la<br />
Diputació de Barcelona produïda<br />
per l’Ajuntament de Lleida i la Diputació<br />
de Barcelona que ha permès<br />
mantenir viva la memòria d’un dels<br />
més talentosos artistes lleidatans.
Si parlem de tradicions, ben segur<br />
que a tots ens ve al pensament<br />
el nostre Sant Jordi, amb la seva<br />
bonica llegenda i amb les roses<br />
regalades i les parades de llibres<br />
pels carrers. També podem citar,<br />
entre d’altres, els castellers, la sardana,<br />
els balls de bastons, el Sant<br />
Joan, amb les seves màgiques<br />
fogueres i, tot i ser de terra endins,<br />
podrem esmentar les cantades<br />
d’havaneres al costat d’un bon<br />
rom cremat.<br />
I encara que no deixa de cridar<br />
l’atenció que la nostra gent tingui<br />
tanta afició per temes escatològics,<br />
com ho demostra el fet que fiquem<br />
un home fent les seves necessitats<br />
en la representació d’un dels esdeveniments<br />
més importants de la<br />
història de la humanitat: em refereixo<br />
al naixement de Crist, representat en<br />
un pessebre amb l’imprescindible<br />
“caganer”.<br />
O, per ficar un altre exemple, en<br />
l’obstinació que, any rere any, tenen<br />
la nostra mainada de fer “cagar” el<br />
tió, o tronc de Nadal, a cops de bastó.<br />
Malgrat això, no es pot dir pas<br />
que les nostres tradicions siguin<br />
estranyes. Una mica peculiars,<br />
Estranyes tradicions<br />
Jaume Balcells Palou<br />
una mica especials, sí, però res<br />
d’estranyes.<br />
Tampoc m’atreviria a qualificar d’estranyes<br />
–tot i la seva espectacularitat<br />
i colorisme– totes les tradicions espanyoles<br />
lligades al món dels braus:<br />
corrides de toros, les “vaquilles”,<br />
els bous “embolats”, etcètera, ni<br />
aquelles tradicions vinculades al fet<br />
religiós: prometences, peregrinacions<br />
i, sobretot, processons, on, de<br />
vegades, els seus/ves penitents, van<br />
descalços arrossegant cadenes o inclús<br />
flagel·lant-se (que Déu n’hi do!)<br />
Ara que, si anem pel món, trobem<br />
tradicions que són per llogar-hi cadires.<br />
En ficaré cinc exemples.<br />
a) La dels peus embenats<br />
Al llarg de més de mil anys, les dones<br />
xineses van patir una pràctica que<br />
tenia com a resultat la deformació<br />
dels peus.<br />
Per desgràcia per les dones, el<br />
peu era considerat la part més eròtica<br />
del cos femení. Això sí, havia<br />
de ser un peu ben petit. Així que la<br />
pròpia mare trencava els dits del<br />
peu a la filla i els premia contra el<br />
taló per, més tard, embenar-los<br />
amb seda o cotó. Aquest ritual es<br />
RICHI’S<br />
PERRUQUERIA<br />
HOME I DONA<br />
Plaça Planell, 2<br />
25240 Linyola<br />
Lleida<br />
Telèfon<br />
973 57 53 08<br />
Literatura<br />
49<br />
repetia cada dos dies al llarg d’uns<br />
10 anys. Una tortura que podia<br />
començar als sis o set anys i durar<br />
tot el temps que hem indicat. La<br />
filla sentia un dolor insuportable<br />
fins que el nervi era mort i deixava<br />
de notar el mal.<br />
b) La de la castració<br />
La castració podia ser un càstig i<br />
també un bon mitjà per obtenir una<br />
feina al servei imperial. Ja us podeu<br />
imaginar el motiu pel qual els emperadors<br />
xinesos ficaven eunucs al<br />
seu servei... Què desconfiats! Però<br />
la cosa se’ls hi va escapar una mica<br />
de les mans. Penseu que a finals de<br />
la Dinastia Ming hi havia uns 70.000<br />
eunucs treballant en el Palau Imperial!<br />
Aquesta pràctica només fa uns cent<br />
anys que es va deixar d’utilitzar.<br />
AGROQUÍMICS<br />
BOSCH<br />
· Tractaments agrícols<br />
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís
50<br />
c) El Harakiri<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Literatura<br />
Suposo que ja sabeu que això del<br />
Harakiri era una manera de suïcidar-se<br />
dels guerrers samurai. En<br />
cas de derrota, per atenuar la vergonya<br />
i per evitar caure en mans de<br />
l’enemic, el samurai es banyava, es<br />
vestia amb túnica blanca, menjava el<br />
seu menjar preferit i es clavava una<br />
espasa al mig de la panxa.<br />
Desafortunadament, fins ara, cap<br />
dels polítics ni dels banquers corruptes<br />
que hi ha al nostre país –i<br />
mira que n’hi ha colla!– ha adoptat<br />
aquesta curiosa tradició!<br />
d) El Satí<br />
En el marc de l’hinduisme, Satí és el<br />
ritual de cremar a la dona viva en la<br />
pira de cremació del seu marit. Com<br />
una mena de violència domèstica<br />
institucionalitzada.<br />
Si bé, teòricament, era un acte voluntari,<br />
ja us podeu imaginar una pressió<br />
social brutal, que, en la majoria<br />
dels casos, convertia la immolació<br />
en una cosa obligatòria.<br />
Ficats a imaginar, us demanaria que<br />
féssiu un salt en el temps i en l’espai i<br />
que penseu què passaria si nosaltres<br />
tinguéssim aquesta tradició:<br />
“S’escolta tocar campanes a Linyola<br />
que ens avisen d’una defunció. Una<br />
veïna pregunta: –Qui s’ha mort?<br />
Algú respon: –El Josep, de cal...<br />
–Què sabeu quan serà la cerimònia<br />
del Satí?– Pregunta algú altre.<br />
–Sí, demà a la tarda, al mig del Planell.<br />
Els treballadors de l’Ajuntament<br />
ja començaven a apilar els feixos de<br />
llenya...<br />
–Ai, pobra Carme! Tan mudada i enjoiada<br />
que va sempre i mira, demà<br />
la “rostiran” al costat del seu difunt<br />
marit!”<br />
Sí, costa molt d’imaginar!<br />
Cal saber que, actualment, la pràctica<br />
del Satí està prohibida a l’Índia,<br />
però que les vídues continuen essent<br />
cruelment estigmatitzades. La dona,<br />
en el moment d’enviduar, perd totes<br />
les seves propietats i drets i, mentre<br />
l’home vidu es pot tornar a casar<br />
sense cap problema, per a les dones<br />
resulta gairebé impossible.<br />
e) L’auto momificació<br />
He deixat per l’últim aquesta terrible<br />
tradició que, tot i ser un costum que<br />
es va practicar al llarg de gairebé<br />
mil anys, em sembla de les més<br />
desconegudes.<br />
Es tractava d’un procés lent i dolorós<br />
que practicaven alguns monjos<br />
budistes. El procés podia durar uns<br />
deu anys.<br />
En una primera fase el monjo adopta<br />
una dieta particular (Riu-te’n de la<br />
dieta Dunkan!) per reduir de manera<br />
dràstica la grassa corporal. En una<br />
segona etapa, la dieta encara és molt<br />
més limitada i, el monjo, beu una<br />
mena de te que li produeix vòmits,<br />
suors i orina. És a dir, que li redueix<br />
al màxim els fluïts corporals i també<br />
fa que el seu cos es torni verinós pels<br />
cucs i escarabats que se’l menjarien<br />
un cop mort.<br />
En la tercera part es fa un clot d’uns<br />
tres metres de fondària i s’hi incrusta<br />
una mena de taüt amb el monjo a<br />
dins en posició de loto. El monjo<br />
–imagino que més sec que un ascla<br />
(crec que van ser els inventors<br />
de l’anorèxia)– continua a la seva<br />
“bola”, amb les seves oracions i els<br />
seus mantres infinits. Per respirar li<br />
fiquen un tubet de bambú i fa sonar<br />
una campaneta, de tant en tant, fins<br />
al dia de la seva mort.<br />
Quan es mort definitivament, s’enterra<br />
del tot. Cal esperar mil dies més<br />
per tornar-lo a desenterrar. Si el ritual<br />
s’ha fet correctament el cos estarà<br />
incorrupte i momificat de forma “natural”.<br />
Al·lucinant!<br />
(Nota secreta: Se sap que una<br />
famosa de la noblesa espanyola<br />
també està seguint un procés d’auto<br />
momificació. No utilitza pas aquest<br />
mètode que acabem de descriure,<br />
és clar! Es desconeix el sistema<br />
emprat... però és evident que s’està<br />
convertint en una mòmia. Encara no<br />
sabeu qui és?!)<br />
C/ Pau Claris, 39 – 25240 Linyola (Lleida) –Tel. 973 575 502 – Fax 973 575 581 e-mail: linyola@copirieno.com
L’Ajuntament va organitzar el 1r<br />
Premi de Poesia Infantil, en la que hi<br />
participaren els alumnes de l’escola<br />
El Sitjar.<br />
Els poemes foren exposats a la<br />
Sala Pau Casals, el dia 22 d’abril i<br />
a migdia, el jurat va donar a conèixer<br />
quines havien estat les poesies<br />
premiades.<br />
Premiats cicle mitjà:<br />
1r premi:<br />
Laia Roca Fabregat amb el poema<br />
La meva escola.<br />
2n premi:<br />
Mateu Castelló Jové amb el poema<br />
L’Armari.<br />
3r premi:<br />
Àlex Giménez Narvalà amb el poema<br />
L’Anna.<br />
Premiats cicle superior:<br />
1r premi:<br />
Anna Soldevila Pelegrí amb el poema<br />
La guerra.<br />
2n premi:<br />
Vasile Todasca amb el poema El<br />
gelat.<br />
3r premi:<br />
Blanca Batista Riera amb el poema<br />
Colom de la Pau.<br />
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877<br />
25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
Tel. 973 71 44 79 25 - 25240 LINYOLA<br />
gruesbessmo@hotmail.com<br />
Literatura<br />
Primer premi de poesia infantil<br />
Escola El Sitjar i Ajuntament<br />
La meva escoLa<br />
La meva escola té formes diferents:<br />
les finestres són quadrades<br />
i les portes s’obren al vent<br />
com llibres d’històries pintades.<br />
Cada dia, al matí<br />
em llevo d’hora,<br />
i seguint el camí<br />
arribo a l’escola.<br />
Ja toca la sirena<br />
i pugem les escales<br />
cada nen i nena<br />
porta llibres a les classes.<br />
Comença un nou dia<br />
ple d’assignatures<br />
matemàtiques, tutoria<br />
i llibres d’aventures.<br />
L’armari<br />
L’armari és bonic<br />
com un embolic,<br />
està ple de llibres i joguines<br />
i també algunes nines.<br />
Té els prestatges<br />
plens de ninos i soldadets,<br />
tots de colorets,<br />
però la majoria marronets.<br />
SUPERMERCAT<br />
DISBO-DOLORS<br />
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94<br />
25240 LINYOLA (Lleida)<br />
51
52<br />
Tanco la porta,<br />
tot apretant,<br />
empenyo i empenyo<br />
perquè no surtin volant.<br />
L’anna<br />
L’Anna és maca<br />
i molt divertida<br />
quan jugo a futbol<br />
ella em fa companyia.<br />
Ma germana és maca<br />
com la lluna plena<br />
té la cara rodona<br />
i la pell morena.<br />
Si tingués diners<br />
li regalaria un pis<br />
ple de regalís.<br />
La guerra<br />
La guerra perjudica,<br />
tolls i aiguamolls de sang.<br />
La guerra continua<br />
humans pel barranc.<br />
• primera consulta i diagnosi gratuïtes<br />
• odontologia general<br />
• finançament a sis mesos sense interessos.<br />
• ortodòncia<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Literatura<br />
Els ferits es van acumulant,<br />
tristesa, pluja i fang.<br />
Armes i infants orfes<br />
que sols, van plorant.<br />
Sembla que alguna cosa passa,<br />
la guerra s’ha acabat,<br />
surt l’arc de sant Martí.<br />
Tot solucionat?<br />
No tot! Hi ha una lliçó:<br />
però tots haurien de saber que<br />
si una cosa les guerres ens poden<br />
demostrar<br />
és que ningú hi pot guanyar.<br />
eL geLat<br />
El gelat de xocolata<br />
és més bo que el de nata.<br />
El gelat de maduixa<br />
em va caure a la cuixa.<br />
El gelat de vainilla<br />
és més bo que la mantequilla.<br />
De gelat i mantequilla<br />
no en menjo cada dia.<br />
El gelat de nata<br />
em va fer una taca.<br />
El gelat de maduixa<br />
el vaig donar a la bruixa.<br />
Implants i dents<br />
en un sol dia.<br />
Informa’t! 973 71 44 53<br />
la clínica dental<br />
de referència<br />
al Pla d’Urgell<br />
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com<br />
coLom de La pau<br />
Viatja colom<br />
i vigila el món,<br />
que està malalt<br />
i sense Pau.<br />
Jo t’ajudaré<br />
a fer el bé,<br />
a donar menjar<br />
al qui no té pa.<br />
Jo vigilaré<br />
que tothom estigui bé,<br />
sense baralles,<br />
ni males cares.<br />
Junts volarem<br />
i màgia escamparem<br />
perquè tothom sigui feliç<br />
i mengi molt anís!
En un hotel…<br />
–Perdoni, em dóna una habitació amb bany?<br />
El racó dels acudits<br />
–L’habitació sí que li donem, però el bany se l’hauria de<br />
fer vostè...<br />
–Que hi fa un boig gatejant al supermercat?<br />
–Buscar preus baixos.<br />
En un anunci al diari...<br />
HOME INVISIBLE BUSCA NOIA TRANSPARENT PER A<br />
FER COSES MAI VISTES!<br />
Gerard Soldevila Pelegrí<br />
Com passa el temps<br />
53<br />
–Ahir la meva mare va caure pel balco i ara és al cel... :(<br />
–Ostres, doncs si que rebota!<br />
–Quina és la diferència entre un cotxe i un vàter?<br />
–Doncs que al cotxe t’hi asseus per corre i al vàter hi<br />
corres per asseure–t’hi.<br />
Hi havia una dona tan lletja que enlloc de tenir menstruació<br />
tenia monstruació!
54<br />
barret picat JUNY 2012<br />
Com passa el temps<br />
Com passa el temps<br />
26-III-1951<br />
R. Llordés, D. Pons i A. Pallerola<br />
R. Amorós i M. Rosell<br />
Marcel·lí Fontanet. Anys 40 S. Camarasa, R. Amorós, M. Fontanet.
Quinta 2011<br />
Fila de dalt: Alba Orrit, Maria Vidal, Bruna Solsona, Carla Gayarre, Isaac García, Eloi Tribó, Itziar Capdevila, Juan Josep<br />
Paul i Blanca Porta. Fila de baix: Eloi Pedrosa, Maria Padullés, Dídac Vázquez, Adrià Bori, Martí Greoles, Martina Abellana,<br />
Alex Binefa, Iker Civit, Joel Vallés, Santi Morales i Arnau Mir. (Foto M. Giné)<br />
Fotos: Comunions i Jubilats<br />
Excursió<br />
Primera comunió