BarretPicat-192

Linyola, juny 2012. Lo Pla d’Urgell
Catifa de Corpus
Entrevista a
mossèn
Pere Cañada
número 192

Sant Jordi
Premi de poesia
Fotos: C. Arenas, M. Darbra i Escola El Sitjar.

Fundat l’any 1979
linyola – juny 2012. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Marta Ortiz
Judit Pedrós i Caba
Eva Llauet i Giné
Director:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaire: Perenton Massana
Col·laboracions:
Fotografies: Adoli, J. Balcells, CELI, Arnau Fontanet,
J.R. Tarragó, Moisès Mata, Escola El Sitjar,
CF Linyola, Àlex Tàsies, Jaume Balcells, Cau,
Dani Hernàndez, Joan Gesé, Escola de Música,
Meritxell Rodés, Llar Jubilats, Linyola Gym, Josep
Pinyol Vidal.
TextsText: Adoli, Josep Mª Mas i Mas, El Sitjar,
Pere Badia, Arnau Fontanet, CELI, Xavier Diez, Cau,
Jaume Balcells, Gerard Soldevila, Dani Hernández,
Linyola Gym. Alba Montserrat, Josep Binefa, Josep
Pinyol Vidal.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.
RESCATATS
Editorial
Quan el sistema financer espanyol –cas Bankia– trontollava, la Comunitat
Europea –però, llegiu principalment Alemanya– han decidit rescatar Espanya
amb 100.000 milions d’euros. A hores d’ara, els ciutadans desconeixem quin
preu en pagarem pel rescat. Temps durs. Molt durs.
CATALUNYA. GOTA MALAIA
Tot i que a Catalunya tampoc es feren les coses bé, de les caixes només
queda CaixaBank, la pluja fina o la gota malaia que és dia si i la sensació
que per part de l’Estat que no se’ns vol ajudar –tema corredor mediterrani,
aeroport, port de Barcelona, rodalies de l’àrea metropolitana, la línia fèrria
Lleida-Manresa-Barcelona...–, malgrat l’elevat nombre d’impostos que paguem,
fa que els qui vivim en aquest país, en aquesta nació, ara hi hagi una
majoria –uns els de la ceba, per convenciment però la majoria per cansament
que es vol divorciar de l’Estat Espanyol. Repetim, gota malaia, la pluja fina
de cada dia...
LINYOLA
Des que va sortir l’anterior Barret Picat fins a la sortida d’aquest, gairebé
cada cap de setmana s’ha fet alguna activitat de caire cultural a la nostra
vila, en un moment d’una gran recessió social i de la que no sabem com
ens en sortirem.
CONEIxES EL
TEU PObLE?
El dia 30 de juny es farà
el Coneixes el teu poble
més espectacular
amb els historiadors de
l’art Joan Yeguas, Maria
Garganté, Alberto Velasco
i per part de Barret
Picat, Esteve Mestre.
Hi esteu convidats.
3

4
La barretada
barret picat JUNY 2012
Sumari
1 PORTADA .......................C. Arenas
3 EDITORIAL ............................BP
4 Sumari / La Barretada .......Perenton Massana
CARTES AL DIRECTOR
5 Creient? Fe? .........................SINTAR
NOTÍCIES ................................BP
6 Festa de fi de curs de l’AMPA / Catifa de Corpus. Adoli
/ Celi. I Marxa Mascançà. Catigat 2012 / Parròquia de
Linyola
7 Escola de música / Presentació del llibre l’Església
de Linyola / Festa Major de Maig
8 Calor al mes de maig i juny / Xerrades i d’altres actes
/ Sant Jordi / Noms propis
9 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas
10 Escola El Sitjar ..................Laura Ardèvol
i claustre de professors
ExCURSIONISME
15 Hem pintat el cau!. . . . . . . . . . . . . . AEiG Mascançà
ESPORTS
16 Centre Lliri Blau. . . . . . . . . . . . . . . . . . .Montse Giné
17 Una campiona ............Esports Linyola Gym
18 CF Linyola ........................Pere Badia
20 Arriba l’Eurocopa més emocionant ....A. Fontanet
22 Camí d’un ironman .............Dani Hernàndez
L’estat de pandereta és en bones mans, tranquils
VISTES DE LINYOLA
23 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas
24 L’església i el campanar
ens expliquen la seva història .........Pol Galitó
ENTREVISTA
31 Entrevista amb Mn. Pere Cañada ....... E. Mestre
HISTÒRIA
35 Linyola 1942 (4) .................... E. Mestre
OPINIÓ
37 Marató de la pobresa .................. X. Díez
38 Tot està per fer i tot és possible ...Aina Montserrat
39 Avui, una de por... ................ Josep Binefa
41 Ultratge a la bandera .................. X. Díez
45 Escampada general ...............Judit Pedrós
LITERATURA
46 Xavier Gosé (1876-1915). Un lleidatà
al París de la Belle Époque ..........Josep Pinyol
49 Estranyes tradicions .............Jaume Balcells
51 Primer premi
de poesia infantil ...........El Sitjar i Ajuntament
ENTRETENIMENTS
53 El racó dels acudits ........... Gerard Soldevila
54 Com passa el temps
56 CONTRPORTADA .......... Eu Civit Campos

Creient? Fe?
Creient? Fe?: dues preguntes que
sempre vénen formulades des del
mateix costat de la balança però
que, lògicament, tenen la seva vessant
alternativa, la seva resposta
pròpia. Em disposo a respondre-les
breument:
Creient? Crec en la cultura. Crec en
la poesia. Crec en el comunisme
llibertari (sense concretar més).
Crec en una societat del tothom per
tothom, i res d’economia de mercat!
Crec en la utopia, aquella que serveix
per caminar.
Cartes al director
5
Fe? Fe en la cultura, en la poesia,
en l’art, en la llibertat d’expressió
real, ...fe en una societat que no
faci pudor, una societat del tothom
per tothom (de cadascú segons les
seves capacitats, a cadascú segons
les seves necessitats). Vet-ho aquí.
TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola
SINTAR

6
barret picat JUNY 2012
Notícies
FESTA DE FI DE CURS
DE L’AMPA
Es va celebrar el dissabte 16 de juny
al poliesportiu i durant la festa es van
fer demostracions de les diferents
activitats extraescolars que es porten
durant el curs. Aquest curs s’havia
recuperat el patinatge extraescolar i
hi ha hagut activitats noves com les
de tennis i balls moderns. A la fi de
la festa hi hagué l’entrega d’orles als
alumnes de 6è que deixen l’escola i
la foto amb els professors. Una festa
molt emotiva.
El dia 12 de maig de 2012, es va celebrar
a Mollerussa la 3ª trobada de
grups escolars d’activitat amb suport
musical i hi van participar-hi grups
de Mollerussa, Lleida, Balaguer, i
Linyola amb aquest grup de nens
i nenes de l’activitat Extraescolar
de l’escola El Sitjar (Balls Moderns)
que van realitzar uns dels balls més
bonics de la jornada.
CATIFA DE CORPUS.
ADOLI
El matí del diumenge 10 de juny, les
Adoli tornaren a fer una magnífica i
artística Catifa de Corpus a la pujada
del Castell, en la que hi treballàrem
les seves sòcies.
Les Adoli el diumenge 17 de juny
es desplaçaren a peu als Arcs i esmorzaren
al Tossal de les Sogues.
També havien fet una caminada el
22 d’abril al Castell del Remei. Com
el dia 21 d’abril havien fet un curs
de canapès i el dia i el dia 5 de maig
feren una excursió a Salàs de Pallars.
CELI. I MARxA
MASCANÇÀ. CATIGAT
2012
El CELI, a part de participar en curses
a peu, ara també ha organitzat la
Notícies
1ª Marxa Mascançà
1ª Marxa Mascançà
I Marxa Mascançà i la seva secció de
BTT també va organitzar la Catigat
2012, dues activitats de molta vàlua
i costoses però CELI va guanyant
experiència en molts àmbits.
El dia 4 de maig es va fer la presentació
de la I Marxa Mascançà amb
una xerrada en la que hi participà el
Dr. Marc Villanueva i l’esportista Dani
Hernández.
El diumenge 27 de maig, es va realitzar
la I Marxa Mascançà a benefici de
la Marató de la pobresa de TV3. La
prova va consistir en dos recorreguts
(15 i 23 km), va comptar amb un total
de 150 inscrits i va recaptar 617,58 ¤.
Hi hagué tres avituallaments en ruta.
I fou un èxit.
El 29 d’abril es va celebrar la pedalada
popular (per alguns realment
una cursa amb totes les de la llei).
El CELI s’havia inscrit amb 17 bikers,
tot i que a l’hora de la cursa sols 12
van participar a la cursa (3 a la llarga
i 9 a la curta). La resta van estar a
l’organització de la cursa.
El dia va estar esplèndid, però no
pas els camins, que donat a la pluja
del dia anterior van fer patir de valent
als bikers per superar el fang.
PARRÒQUIA DE
LINYOLA
El divendres 25 de maig es va presentar
a l’església, per part de la

Parròquia, l’audiovisual “Crònica
del 2011” amb totes les activitats
que s’havien portat a terme durant
l’any 2011.
El divendres 11 de maig, la parròquia
va presentar a l’església el DVD de
Salvador Camí que havia filmat la
processó del Divendres Sant. En
acabar hi hagué un ressopó en que
hi participaren prop de 200 persones
que havien assistit a l’acte.
ESCOLA DE MÚSICA
L’Escola de Música de Linyola ha
organitzat els darrers mesos, a part
de les audicions i de la participació
per parts dels seus estudiants i professors
en diferents col·laboracions
amb d’altres centres, a Linyola els
dies 4 i 5 de maig, oferiren dos
concerts de piano i violí a l’església,
actuacions que foren altament elogiades
pel públic assistent.
El dia 18 de maig amb motiu de la
presentació del llibre de L’Església
de Linyola, una dotzena d’alumnes
interpretaren davant d’un nombrós
públic un parell de peces....
El dia 1 de juny, a la plaça de l’església
es va fer un gran concert de
Soul Machine per part dels alumnes
i professors de l’Escola Municipal,
que entusiasmà al públic assistent.
Potser caldria fer el salt i fer una
actuació al poliesportiu.
PRESENTACIÓ DEL
LLIbRE L’ESGLÉSIA
DE LINYOLA
El divendres 18 de maig a les 8 de
vespre es presentà en un temple
parroquial amb les seves millors
gales, amb una il·luminació i posada
en escena magnífiques, el llibre
L’Església de Linyola, editat per
l’Ajuntament, i que ha comptat amb
la col·laboració de la Diputació de
Lleida i la Parròquia.
L’acte molt ben organitzat va comptar
amb l’actuació d’un grup musical
de l’Escola Municipal de Música que
va interpretar dues peces a l’inici i
final de l’acte, la presentació de l’acte
a càrrec de Pol Galitó, que va llegir
un text que publiquem en aquest
Balls moderns
Notícies
7
Presentació L’Església de Linyola
Barret Picat, de l’alcalde Manel Mas,
dels autors del llibre, Esteve Mestre,
Joan Yeguas i Maria Garganté, de
mossèn Pere Cañada i de l’escriptora
i diputada Marta Alòs.
A l’acte hi assistiren més de 150
persones i a l’acabar els autors signaren
llibres.
El dilluns 28 de maig, el llibre fou
presentat a l’Arxiu del Pla d’Urgell
per E. Mestre i J. Yeguas.
El llibre es pot trobar a Cal Eduardet
i Cal Camarasa i a l’Ajuntament al
preu de 10 euros.
FESTA MAJOR DE MAIG
La Festa Major de Maig va començar
el divendres 18, amb l’acte més
popular de la festa, la Cassola de
Linyola, amb el ple de rigor.
Per la mainada, hi hagué els actes de
Cucanyes tradicionals el dissabte i la
Trobada de Gegants del diumenge,
entre els Gegants de Linyola i els de
Llavaneres. I el dilluns els més petits
gaudiren d’un gran parc infantil i d’un
espectacle de màgia.
Els balladors, els joves tingueren
l’actuació el divendres de la disco
Band Disc, els sardanistes, sardanes
el dissabte i els balladors, l’Orquestra
Maravella el dissabte amb sessió
de tarda i nit i concert i el diumenge
l’orquestra Setson.

8
Gegants Llavaneres
barret picat JUNY 2012
Notícies
Pels esportistes, la tirada habitual
de bitlles i la festa major va coincidir
amb el partit de campionat contra
el Mollerussa i el camp es va omplir.
CALOR AL MES DE MAIG
I JUNY
Hem passat un mes de maig i inici de
juny amb unes setmanes amb una
calor sufocant, no pròpia del temps
de l’any així com ens assenyala el
nostre home del temps, el Mia, en
dos dies del mes de maig s’ha arribat
a 34º C. El mes d’abril fou plujós.
xERRADES I D’ALTRES
ACTES
Els dies 25 i 27 d’abril Marc Moyà i
Joan Gesé passaren diferents reportatges
audiovisuals que agradaren
força als assistents, el dia 27 d’abril,
2002-2012
10 anys al vostre
servei
Exhibició de tractors Lanz
l’arxiver de Mollerussa, Josep Mª Cabau
va fer una dissertació sobre “Els
escuts dels pobles del Pla d’Urgell”.
El 29 d’abril es va fer al Planell un
Joc de Fustes Gegants i la Llar de
Jubilat també organitzà un parell de
xerrades pels seus associats i dues
excursions, la primera el 12 d’abril a
Barcelona i la segona, el 26 d’abril a
Bràfim-Cambrils-Parc de Sama.
SANT JORDI
El dia del llibre i la rosa, una tradició
arrelada a Linyola des de fa uns decennis
i que aquest any, malgrat la
crisi, va tenir un gran èxit, ja que es
van vendre tants o més llibres i roses
que els altres anys.
NOMS PROPIS
Alberto Velasco, Maria Garganté, Esteve Mestre, Joan Yeguas i Joan
Gesé, el primer amb el pròleg, els altres tres autors del text i el darrer
amb la portada de l’Església de Linyola.
Ignasi Carles. En els darrers actes que s’han fet a l’església, Ignasi Carles
és el tramoista que prepara amb gran encert la il·luminació, la posada
en escena de l’acte..., aporta un valor afegit als actes.
100 anys de premsa a Bellpuig. Podeu seguir la seva evolució en aquest
vídeo http://vimeo.com/41712473
Futbol Sala Dental Linyola, que en el seu retorn al futbol ha acabat campió
i puja de categoria. Linyola, poble de grans jugadors de futbol sala.
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal

Notícies
Meteorologia i pluviometria
abril 2012 maig 2012
Temperatura màxima. 30 o el dia 26 34 o els dies 11 i 12
Temperatura mínima 2 o el dia 17 6 o els dies 1 i 2
Mitjana de les màximes 20,6 o 28,3 o
Mitjana de les mínimes 7,9 o 12,8 o
Mitjana del mes 4,2 o 20,5 o
Dies de precipitació 9 3
Dia de màxima precipitació 26 l. el dia 3 17 l. el dia 19
Precipitació tºtal del mes 65,5 l. 18,5 l.
Dies de tempesta 1 el dia 30
Dades referides a l’interior de la població.
9
Josep M. Mas i Mas
Foto: C.Arenas.

10
barret picat JUNY 2012
Notícies
ALUMNES ALEMANYS
I TURCS DEL PROJECTE
COMENIUS VISITEN
L’ESGLÉSIA DE LINYOLA
El passat mes d’abril coincidint amb
la setmana cultural i concretament
Sant Jordi; al poble de Linyola vàrem
rebre la visita de 5 noies i nois
alemanys, i 3 turcs; va ser gràcies a
un projecte impulsat per l’escola de
Linyola conjuntament amb escoles
de: Grècia, Turquia i Alemanya.
El “Projecte Comenius”: és un projecte
de treball amb escoles d’altres
països d’Europa, generalment tres
anys, durant aquest període es fan
trobades de mestres i alumnes per
intercanviar diferents formes d’organització
i funcionament.
L’experiència va ser molt positiva i
enriquidora; els nois i noies van gaudir
durant cinc dies del nostre poble,
de la nostra escola, van compartir
activitats i van conviure intensament
amb els nostres fills i filles, sempre
parlant amb anglès, naturalment, que
era la llengua vehicular.
Escola El Sitjar
Laura Ardèvol, claustre de professors
Intercanvi Comènius
Una de les visites que no es van
voler perdre, va ser pujar al campanar
i visitar l’església, que com tots
nosaltres ja sabem és una joia de
l’arquitectura .
El Sr: Jutge ens va fer la visita guiada
i ens va explicar i comentar tot al
respecte.
Els nois i noies van pujar al campanar:
van estar en l’habitacle del
rellotge, van espiar per les torres de
vigilància, i van poder contemplar la
vista des de dalt: tota la panoràmica
del Pla d’Urgell, va ser emocionant…
i tota una aventura!.
Es van emportar moltes fotos , postals
i records entranyables cap als
seus països d’origen.
ACTIVITATS DE
L’ESCOLA
A L’ESCOLA ENS HAN VISITAT…
Els escriptors Alfredo Gómez
Cerdà, J. Manuel Gisbert i la
il·lustradora i escriptora Mercè
Arànega. Són autors que ens han
vingut al centre després que els i
les alumnes de cicle inicial, mitjà i
superior haguessin llegit i treballat
a l’aula alguns dels seus llibres.
El fet de poder gaudir de la seva
presència, escoltar-los, fer-los-hi
preguntes i que ens fessin autògrafs,
dibuixos i dedicatòries va
enriquir més el treball que s’havia
fet prèviament a les classes.
DIA DEL MEDI AMBIENT
A GOLMÉS
El diumenge, dia 3 de juny, es celebrà
el III Dia del Medi Ambient a la
localitat de Golmés, on s’hi van fer

jocs, tallers diversos, titelles i activitats
relacionades amb el reciclatge.
També hi va haver una exposició
feta amb diferents materials reciclats
d’algunes escoles de la nostra comarca.
El nostre centre també hi va
col·laborar aportant diferents treballs
que els i les alumnes han anat fent
al llarg d’aquest curs amb diversos
materials de rebuig.
CANTATA D’ESCOLES DEL PLA
El diumenge 6 de maig els i les alumnes
de 5è van participar, amb gran
èxit, a la Cantata de l’Amistat anomenada
El Follet Valent, amb prop
de 200 alumnes més d’altres centres
de la comarca. Va ser una activitat
coordinada pel Centre de Recursos
Pedagògics del Pla d’Urgell amb
l’objectiu de potenciar l’educació
musical a les escoles i intercanviar
experiències entre el professorat
especialista de música.
JORNADES CULTURALS
A L’ESCOLA EL SITJAR
L’escola va celebrar, dels dies 23 al
27 d’abril, les Jornades Culturals,
amb tot un seguit d’activitats variades.
Aquest any ens han acompanyat
un grup de mestres i alumnes
dels països de Turquia, Grècia i
Alemanya, que van venir a visitar el
nostre centre en el marc del projecte
Comenius que estem duent a terme
Jornades Culturals
i van compartir amb tots nosaltres
aquests dies tan especials. Durant
aquests dies els alumnes d’educació
infantil van representar tres obres de
teatre que van satisfer d’allò més a
tot el públic assistent.
Ens van visitar també el magnífic
DJ Marc Marzènit, algunes mares
ens van venir a explicar contes i
històries molt interessants, l’Anna
Camarasa ens va donar una xerrada
sobre bons hàbits saludables, el Sr.
Esteve Mestre ens va fer una mica
d’història dels carrers de Linyola,
es va realitzar una bicicletada al
Notícies
11
Castell del Remei, hi va haver activitats
intercicles, una exposició
itinerant de destacades escriptores
de la literatura catalana i, finalment,
el divendres, els pares i mares van
organitzar tota una sèrie de jocs
d’ara i de sempre que ens van
encisar a tots i a totes. Com a cloenda
d’aquesta setmana l’AMPA va
organitzar, amb gran èxit, els II Jocs
Linyolímpics que van posar fi a unes
jornades marcades pel bon ambient
i la diversitat cultural. Agraïm la collaboració
de tots i totes les que han
fet possible aquestes jornades.

12 barret picat JUNY 2012
Cansaladeria
Artesana
M a Teresa
Elaboració Artesana
Pons i Arola, 35 - 25240 LINYOLA - Tel. 973 57 56 64
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics

Campionat bitlles
Campions de lliga. FS Dental Linyola
Fotos: E. Llauet, Linyola Gym, Lliri Blau i CFS Dental Linyola
Taekwondo Linyola Gym
13
Hípica

Celi
Cau
14
Segells del Pla
Corpus
Cursa bombers
Excursió
Jurat Premi Poesia
Fotos: CELI, M. Mata, C. Arenas i E. Llauet

Al passat maig ens vam reunir totes
les branques per fer una cosa molt
especial, i és que... Hem pintat el
cau! Vam estrenar el nou local a
l’inici de curs, i és un local molt maco
però... faltava sentir-nos-el nostre.
Així que vam armar-nos amb pinzells
i pots de pintura i una bona vestimenta
i vam començar a tapar el terra,
barrejar colors i familiaritzar-nos
amb els pinzells i rodes i ja estàvem
llestos per a pintar! Ara tenim una
pissarra enorme que surt d’una
Hem pintat el cau!
Les caps de l’AEiG Mascançà
llàntia màgica, les nostres mans estampades
a la paret, unes columnes
acolorides i una escala representant
totes les etapes al cau. I els ràngers
i noies guia i les caravel·les van encarregar-se
de pintar un logo gegant
del cau de Linyola.
Després d’un matí on vam treballar
molt, vam fer una pausa per dinar,
descansar una mica i menjar algun
que altre gelat, però sense badar
molta estona ja que encara faltava
acabar de polir alguns detalls i repassar
algunes zones, i sobretot,
deixant-ho tot ben net, menys la roba
i algunes cares, que semblaven un
autèntic Picasso!
Excursionisme
15
El resultat és encara millor del que
ens esperàvem, el cau es veu més
ple, més nostre, a més vam passar
una estona genial amb tot l’agrupament!

16
El centre eqüestre Lliri Blau va ser l’organitzador del
concurs de Salt de la Lliga de Lleida que es va celebrar
al mateix centre el passat diumenge 6 de maig. Segons
informa Antoni Vallès hi van haver 93 sortides a pista
amb participants de l’Aragó, Lleida, Tarragona, Andorra
i Barcelona.
Resultats del concurs celebrat a Linyola:
Prova de salt 0,60 m
1a (ex aequo) Genoveva Serrano
1a (ex aequo) Maria Salse
Prova de salt 0,80 m
3a Genoveva Serrano
Prova de salt de 1 m
3a Júlia Gené
Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
barret picat JUNY 2012
Esports
Prova de salt de 1,10 m
3r Albert Martínez
Prova de salt de 1,20 m
2n Joel Vallès
Una altra prova es va celebrar a Torredembarra i cal
destacar el palmarès del Joel Vallès i de la Júlia Gené.
Centre Lliri Blau
Montse Giné
Prova de salt de 1 m
2a Júlia Gené
Prova de salt de 1,20m
2n Joel Vallès
Més endavant, el 20 de maig, es va celebrar un altre
concurs de la llig de Lleida al Club Hípica Terra Ferma
on el Joel Vallès i la Genoveva Serrano van obtenir una
bona puntuació.
Prova de salt 0,60 m
1a (ex aequo) Genoveva Serrano
Prova de salt 1,10 m
2n i 3r Joel Vallès
Prova de salt 1’20 m
1r i 3r Joel Vallès
Així mateix cal destacar el bon treball del genet Joel Vallès
que al CSN2* (Concurs de Salts Nacionals 2 estrelles),
celebrat al Real Club de Polo de Barceolon va obtenir el
triomf a la prova de salt 1,30 m amb el cavall Vincenzo.
Amb el mateix cavall va obtenir el sisè lloc a la prova 1,40
m del campionat d’Espanya. Enhorabona Joel!
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general

El passat 21 d’abril es va celebrar
a Almenar (Lleida) el Campionat
d’Espanya de les arts marcials, organitzats
per la F.I.D.A.M. Federació
Internacional d’Arts Marcials, un
esdeveniment obert a divers estils
com Karate, Taekwondo, Kung-fu, Tai
Chi, Semi-Contact, Licht contacte.
La notícia és que Míriam Pérez Vidal de
Linyola s’ha proclamat Quarta classificada
en el campionat d’Espanya, dins
Una campiona
Linyola Gym
Equip d’aeròbic
la secció en les formes tradicionals
de caiguda de Taekwondo, entre 8 i 9
anys; aquesta disciplina que consta
en l’aplicació de Tècniques i Pumses
amb la màxima perfecció.
www.clublinyolagym.com
ROBA DE CORTINATGES,
DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
Esports
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377
17
Felicitats per aconseguir un resultat
tan considerat en un esport amb
moltíssima competència, i que dóna
l’evidència clara de l’existència d’altres
esports en la nostra estimada Linyola.

18
barret picat JUNY 2012
Esports
Aquesta vegada començarem l’article
parlant del futbol base.
JUVENILS. Han acabat la temporada
a la 1ª Divisió provincial amb 9 victòries,
5 empats i 14 derrotes, en total
han fet 32 punts. En aquests moments
no se sap si podran mantenir la categoria,
doncs depenen si hi ha equips
lleidatans que baixin de la preferent.
Els hem de felicitar per la seva lluita i
entrega cada cap de setmana.
CADET. Han fet molt bona temporada
i segur que l’any vinent lluitaran
per l’ascens a la 1ª Divisió, doncs
tenen ganes i equip per fer-ho.
INFANTIL. Comentàvem en anteriors
números que es mereixien
guanyar un partit i aquest arribà
per la Festa major de maig que van
guanyar el trofeu de l’Ajuntament
al guanyar al Balaguer per 2-1. Va
semblar que havien guanyat una
final. Enhorabona i endavant!
ALEVÍ. L’equip aleví ha tingut alts
i baixos durant la temporada ha
marcat molts gols i també n’hi ha
fet molts però a la fi ha quedat per
davant de l’Almacelles.
CF Linyola
Pere Badia
BENJAMÍ–PREBENJAMÍ. A
aquests dos equips no se’ls hi pot
demanar res més, han fet un gran
esforç durant tota la temporada i no
han jugat tots els caps de setmana
amb l’ajuda dels seus familiars que
els han acompanyat als partits. Els
èxits arribaran per tots.
BABYS. Són els més joves, juguen
i amb les jornades que es feren a
Linyola portaren al camp, 600 persones.
Participen en trobades i s’ho
passen bé. Son el futur de Linyola.
AMATEUR. En la darrera revista
dèiem que al Linyola li esperaven 7
Benjamíí
finals, i l’equip va complir i els resultats
foren:
Linyola, 3 – Juneda, 0
La Seu d’Urgell, 1 – Linyola, 2
Linyola, 0 – Andorra, 0
Tremp, 2 – Linyola, 2
Linyola, 1 – Mollerussa, 1
Artesa de Segre, 2 – Linyola, 0
Linyola, 1 – Alpicat, 0
Infantil
Els golejadors han estat Llauradó
amb 8 gols, Folguera 5, Alpha 4,
Simó 4, Boldú 4, Ruben 3, Mestres
3, Joval 3, Osorio 1, Aitor, 1 Lavin 1
i Martí 1.
Prebenjamí

Amateur
No hem fet massa gols, 38, però han
estat suficients per mantenir la categoria
i hem quedat en 10è lloc, a 5
punts del descens. Hem quedat per
davant d’un equip com el Mollerussa
que no ens va poder guanyar en els
dos enfrontaments i cal fer constar
que el Linyola ha quedat per davant
d’equips que tenen 6 vegades més
de pressupost que el que té el CF
Linyola.
Agrair en aquest esforç a l’equip
tècnic i al seu entrenador Joan Balcells,
que ha entrenat a l ‘equip tres
vegades a la setmana i que cada
diumenge amb les seves tàctiques
i combinacions ha aconseguit mantenir
l’equip a la II Catalana, però
també ha mantingut als 20 jugadors
del primer equip. Balcells a més de
ser un bon entrenador és un bon
psicòleg.
Felicitar a la Junta directiva pel seu
esforç i per la seva feina treballant pel
futbol cada cap de setmana.
Si haguéssim de destacar a algun
jugador, diríem que tots, però potser
apuntaria el retorn després de lesions
greus de Pàmpols i Heribert i el porter
de l’equip amateur Mario Huguet de
19 anys i també el seu padrí que és
el president del Butsènit de Mongai.
SEMbRA DE GESPA AL
CAMP
El dia 7 de juny l’Ajuntament va llogar
una empresa especialitzada en
Esports
19
camps de futbol i va fer una sembra
“directa” de gespa, sense treure la
gespa vella del camp. Confiem en
que duri tota la temporada vinent.
També es rumoreja que l’Ajuntament
busca una parcel·la prop del camp
de futbol, que serviria de dia per a
tots els infants del poble i de nit per
entrenar els equips del CF Linyola i
d’aquesta manera no caldria sembrar
cada any el camp de futbol.
Doncs el que necessitem és que
l’Ajuntament recolzi l’esport, ja que
la joventut se’n beneficia i ho agraeix.
Durant la festa major, s’entregaren
diferents trofeus en els diferents partits,
pel president del club, Heribert
Badia, el vicepresident Ruben Pou,
el regidor d’esports Josep Capdevila
i la regidora de cultura Roser Martí.
ASSEMbLEA ORDINÀRIA
El divendres 15 de juny es va celebrar
a la sala de reunions de cal
Formiguera, l’assemblea anual
ordinària, on s’aprovaren tots els
punts de l’ordre del dia i no hi hagué
cap observació de consideració.
La Junta continua, però no tots, es
buscaran nous membres perquè
quan més serem, millor..., així que
animeu-vos a entrar i formar part de
la Junta del CF Linyola.
Fins a la propera temporada i Visca
el CF Linyola.
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com

20
barret picat JUNY 2012
Esports
Aquest any es juga l’Eurocopa, probablement
el millor torneig de seleccions,
només superat pel Mundial.
Un torneig en el que es pot veure
bon futbol i en el que també, molts
equips envien ulladors per trobar algun
jugador no gaire conegut encara,
en algunes Eurocopes, jugadors no
gaire coneguts, en acabar el torneig
han fitxat per un dels grans equips
d’Europa.
En aquest article parlaré de les seleccions
que crec que poden arribar
més lluny en aquest gran torneig i
també d’alguns dels jugadors més
interessants que juguen en alguna de
les seleccions participants.
D’Espanya no en parlaré perquè sempre
és una de les candidates al títol.
Les següents són les seleccions que
crec que poden arribar molt lluny en
aquest torneig:
— Alemanya: Per darrere d’Espanya,
és la millor selecció europea. Joachim
Low amb el seu sistema de
joc, ha aconseguit crear una de
les millors seleccions, amb jugadors
com: Ozil, Schweinsteiger,
Lahm,Podolski i Mario Gómez.
La Manschaft, té les seves millors
armes, en el seu bon joc i la seva
Arriba l’Eurocopa
més emocionant
Arnau Fontanet Palou
ASSEGURANCES DIVERSES
potència física. l’alineació habitual
és: Neuer, Boateng, Hummels,
Badstuber, Lahm, Schweinsteiger,
Khedira, Muller, Ozil, Podolski
i M. Gòmez. Però jo crec que
amb 3 canvis encara seria millor,
Schmelzer en el lloc de Boateng,
Kroos en el lloc de Khedira i Gotze
o Reus en el lloc de Thomas Muller.
Crec que Alemanya és la que
li pot fer més ombra a Espanya.
Sens dubte és una de les millors
del món.
— França: En els últims anys, França
no era el que havia de ser, en els
últims torneigs ha mostrat una imatge
molt pobra, però Laurent Blanc
ha aconseguit tornar a la selecció
Bleu la imatge que es mereix per
la seva història. Traient de l’equip
molts jugadors veterans com
Henry, Anelka o Gallas, i fent entrar
en el seu lloc jugadors joves, com:
Ben Arfa o M’vila, i deixant el lideratge
en mans de grans jugadors,
com Ribery, Nasri o Benzema, i
altres que han explotat aquest any,
Giroud, Cabaye o Debuchy. L’alineació
habitual, és un 4-3-3, amb: Lloris,
Debuchy, Mexés, Rami, Evra,
A.Diarra, Cabaye, Nasri, Menez,
Ribery, Benzema.
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA
Jo faria dos canvis, M’vila en el
lloc d’Alou Diarra i Ben Arfa en el
lloc de Ménez. Jo crec que França
arribarà lluny i canviarà la historia
dels últims anys. En la meva opinió
podria arribar a endur-se l’Eurocopa.
— Croàcia: Si aconseguís arribar a
semifinals ja seria una sorpresa,
però aquesta selecció dels
Balcans, està capacitada per fer
quelcom gran. Amb jugadors de la
qualitat de, Modric,Rakitic,Srna o
Jelavic. L’equip de Bilic ha passat
de ser una selecció incapaç de fer
res a una selecció que juga molt
bé a futbol, en el primer partit va
guanyar 1-3 a Irlanda, però en el
segon van sorprendre amb un
empat a l’azzura de Prandelli, amb
una exhibició a la segona part,

amb els jugadors que té i els joves
que d’aquí uns anys hi jugaran pot
arribar a ser una gran selecció.
Habitualment juga amb un 4-4-2
amb: Pletikosa, Srna, Schildenfeld,
Corluka, Strinic, Vukojevic,
Rakitic, Perisic, Modric, Jelavic i
Mandzukic.
Jo, faria tres canvis, Kelava en el
lloc de Pletikosa, Vida per Schildenfeld
i Badelj per Vukojevic.
Crec que Croàcia arribarà a semifinals
com a mínim, i farà un gran
joc.
I aquí teniu els jugadors que els
equips europeus haurien de tenir en
compte:
— Mandzukic: 26 anys (Croàcia).
Juga al Wolfsburg de segon davanter.
És un davanter alt, tot i això
es mou molt bé, és un golejador
que marca, molt de cap i entrant
de segona línia, ha fet una molt
bona temporada a la Bundesliga
C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 52 27
amb 12 gols, i a l’Eurocopa ja
n’ha marcat tres, probablement
després de l’Eurocopa fitxi per un
gran equip. Té un perfil semblant
a Fernando Torres.
— Pilar: 23 anys (Rep.Txeca). Wolfsburg,
ha jugat cedit al Viktoria
Pilsen, interior o lateral. Aquest
és un jugador de banda, molt
ràpid i hàbil, aquesta temporada
ha jugat cedit al V. Pilsen, on ha
marcat 5 gols, aquesta Eurocopa
ja n’ha fet 2, si continua fent-ho tan
bé, el Wolfsburg el podria perdre
juntament amb Mandzukic. Perfil
semblant a Jordi Alba.
— Dzagoev: 21 anys (Rússia). CSKA
Moscoú, mitjapunta. És la millor
promesa del futbol rus, aquesta
temporada ha sigut la millor amb
5 gols, aquesta Eurocopa ja n’ha
marcat 3, aquest jugador pot arribar
a ser un dels millors mitjapunta
del món, segurament després
NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
Esports
21
d’aquesta Eurocopa vagi a parar
a un dels grans d’Europa. Perfil
semblant a Cesc.
— Lewandowski: 23 anys (Polònia).
B.Dortmund, davanter centre.
Aquest any ha marcat 30 gols amb
el Dortmund fent una gran temporada,
amb gols de tota mena, en
aquesta Eurocopa n’ha marcat
un, amb la seva gran temporada,
el Manchester United el vol fitxar.
Perfil semblant a Di Natale.
— Debuchy: 26 anys (França). Lille,
lateral dret. Aquesta temporada
primer amb el Lille i ara amb la
selecció, ha demostrat que és un
dels millors laterals dret del món,
amb les seves pujades per la
banda i les seves centrades dóna
moltes assistències de gol. El Lille
no el podrà retenir. Perfil semblant
a Dani Alves.
L’1 de juliol veurem qui és el campió
de l’Eurocopa, fins una altra.
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)

22
La paraula Ironman sona amb for-
ça entre molts triatletes catalans,
aquesta prova consta en superar
un total de 3.800 metres nedant,
180 quilòmetres en bici de carretera
i una marató en l’apartat de córrer
(42 quilòmetres). Totes tres proves
en un mateix dia i enllaçades entre
si on s’acostuma a recórrer entre 10
i 15 hores aproximadament.
Els linyolencs Dani Hernández i
Carles Mir tenen en ment poder
realitzar aquest gran repte a mitjans
de 2013, per aquesta raó ja han començat
a entrenar-se a un any vista
per poder realitzar aquesta prova en
bones condicions. Aquesta disciplina
necessita gran dedicació ja que
suposa una mitjana de 2 o 3 hores
d’entrenament diari entre nedar,
córrer i pedalar en bicicleta de carretera,
a part, en diverses jornades
barret picat JUNY 2012
Esports
Camí d’un ironman
Dani Hernandez
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com
es duplica la sessió d’entrenament
en un mateix dia.
Per aquesta temporada els dos atletes
catalans persegueixen objectius
molt similars, ja què durant l’estiu
disputaran varis triatlons Sprint i
olímpic per poder afrontar a mitjans
de setembre de 2012 un mig Ironman
a la localitat de Berga, on el
circuit constarà de 1.900 m nedar, 90
km ciclisme i 22 km córrer. Esperem
que la seva dedicació en aquesta
dura disciplina donin els seus fruits
per poder realitzar aquest nou repte.

Coneixes on són aquestes dades i aquesta cara que apareix en una porta, que es
troben a pocs metres, uns dels altres...
Respostes a barretpicat@yahoo.com
Vistes de Linyola
Coneixes el teu poble?
Carme Arenas
La resposta a l’anterior número ens la dóna de nou Laura Mas: la llinda correspon a la casa
de Pere Margalida es troba a la tercera casa de la dreta pujant pel carrer Major, deu.
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 55 39
BAR
Des de 1984
23

24
barret picat JUNY 2012
Vistes de Linyola
L’església i el campanar ens
expliquen la seva història
Pol Galitó Martí.
El dia 18 de maig en motiu de la
presentació del llibre L’Església de
Linyola, Pol Galitó, que presentava
l’acte va fer el següent parlament.
Voldria fer una breu introducció
amb un conte explicat per la pròpia
església.
I diu l’església:
Jo i el meu campanar tenim una
part de la història del poble gravada
en aquests murs de pedra, tot va
començar quan l’any 1586 els linyolencs,
després de la visita de Felip II,
van decidir que l’església existent no
era prou per un poble com Linyola i
varen manar a l’arquitecte Bartomeu
Roig, el jove, la meva construcció
que havia de durar 7 anys, però com
sempre passa, les obres saps quan
comencen però mai quan s’acaben,
i en total foren catorze els anys que
van tardar en construir-me.
El meus ulls a dalt del campanar
han vist infinitat d’històries, algunes
de les quals vull compartir i recordar
amb vosaltres des de la perspectiva
que ens dóna el temps i algunes de
les quals les recordo amb alegria:
les cerimònies dels batejos, de les
comunions, les noces, el soroll dels
infants a la plaça i les ofrenes per les
bones collites.
Altres en canvi les recordo amb
tristesa, els acomiadaments de tots
els vilatans que ens han deixat, les
males collites, les malalties, la pesta,
les guerres.
He vist marxar joves i homes emigrant
permanentment o temporalment
a conseqüència de la sequera
i la fam, degut a la situació del poble,
enmig d’una terra de secà, condicionada
als capricis del temps fins l’any
1862 en que es construím el canal
d’Urgell, veritable motor econòmic
de la plana d’Urgell i que la va convertir
en un jardí.
També els he vist marxar cap a guerres
maleïdes de les quals molts ja
no en van tornar, la dels segadors,
la de successió, la del francès, les
carlines, la guerra civil, conflictes que
vaig patir en la meva pròpia pedra.
Recordo especialment la darrera, la
de l’any 1936, des de Lleida el campanar
de la Seu Vella em va avisar
dient que pels seus carrers s‘estava
produint un gran enrenou, doncs uns
grups de descerebrats vestits amb
granotes blaves es dedicaven a cremar
esglésies i que jo estigués a la
guaita i vet tu aquí que tenia tota raó.
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA

Un matí vaig veure com s’atansaven
uns milicians amb cara de poques
raons, em van obrir la portalada de
bat a bat i em van despullar, per
cremar les meves millors ornamentacions,
els retaules de les capelles
laterals, el magnífic retaule de l’altar
major i allò que no els hi feia peça,
fins i tot les campanes es varen emportar
per fer-ne material de guerra
i feta la feina es va utilitzar el meu
campanar com a observatori militar
dels soldats anomenats republicans.
Aquell conflicte s’acabà l’any 1939.
Catalunya havia perdut la guerra i
tot un munt de drets que tant havien
costat d’aconseguir, fins i tot ens van
prohibir parlar en català, això sí els
nous mandataris, altra vegada, em
van tornar a vestir, quants records
d’aquells temps de repressions i
prohibicions.
Ara em vénen a la memòria alguns
dels mossens que em varen cuidar,
recordeu en mossèn Juli, quin goig
feia quan sortia a les processons
“bajo palio” i escoltat per les autoritats
municipals.
També em recordo d’un capellanet
petit i ple d’energia en mossèn
Naudí, a mi el pas dels anys no
m’havien tractat massa bé i la meva
constitució estructural presentava
símptomes de feblesa i el mossèn
s’encarregà de cercar ajut per fer-me
un diagnòstic precís del meu estat
de salut, es confirmaren les pitjors
sospites i l’any 1969 em van tancar
per fer les reformes necessàries i van
aprofitar l’ocasió per adequar-me a
les normes del Concili Vaticà II i altra
vegada, em vaig quedar mig despullada,
però cal dir que havia quedat
més que bé, i, oberta a tots i a totes.
Després d’en Naudí, mossèn Font,
Vilà i Roc també ells van aportar el
seu gra de sorra, quants records que
em deixo al tinter però el temps em
colla i he d’anar per feina.
Recordo que després de la pèrdua
fatal d’en mossèn Roc, l’any 2009, el
campanar de la Fuliola em va comunicar
que aviat tindria un nou rector,
mossèn Pere Canyada i que si volia
més informació de la seva persona
ho preguntés als campanars de la
vall de Boí, doncs per aquella zona
havia contribuït molt en fer del conjunt
d’esglésies romàniques de la
Vall patrimoni de la humanitat.
Què contenta que estic des que
arribat el mossèn no ha parat de
vestir-me, calçar-me, i fer-me anar
ben mudada, i, com diem aquí, em
fa anar de 21 botons.
Amb 4 anys ell i els seus companys
de la junta parroquial amb el filaberquí
amunt i avall m’han arreglat les
capelles, les golfes i nois, què me’n
dieu del meu campanar, net com una
Vistes de Linyola
25
patena i visitable per a tots aquells
que des de la seva atalaia volen
contemplar en tot el seu esplendor i
magnitud les terres de Ponent.
Mai havia estat tan contenta i formosa
i preparada per acollir actes
culturals com el d’avui, la meva
presentació oficial a través d’aquest
llibre tan ben estructurat i rigorós
que han fet realitat l’Esteve, la Maria
i el Joan.
Nois vull donar-vos les gràcies per
haver-me fet aquest regal. Vosaltres
ara també passareu a formar part de
la meva història.
Vinga que ja acabo, hi ha altres parlaments
i sé que després d’aquest
acte voleu anar a les cassoles, la
setmana vinent ja tornarem a parlar
de la crisi i els moments difícils, encara
que vos puc assegurar des de
l’experiència que em donen els meus
426 anys, que res dura eternament.
I acabo aquest relat amb el que ha
escrit l’Alberto Velasco en el pròleg
del llibre:
Ell ens diu molt encertadament que
tots “Estem obligats a conèixer el
nostre passat per saber el que som,
i aquest acte de militància històrica i
cultural hauria de ser un gest no forçat,
natural. La història fa país i la fem
tots nosaltres: vivint-la, escrivint-la, i
es clar llegint-la”. He dit.

26 barret picat JUNY 2012
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44

Fotos: Escola El Sitjar.
Mercè Aránega
Joan M. Gisebert
Montse Darbra
Anna Camarasa
DJ Marzènit
Josep M. Mas
Jordi Sió
Alfredo Gómez Cerdà
Jaume Pedrós
Esteve Mestre
27

28 Festa Major de Maig

Fotos: C. Arenas, M. Giné, Adoli i JR Tarragó
29

30
Presentació del llibre
L’església de Linyola
Fotos: C.Arenas i M. Rodés.

Mn. Pere Cañada Illa, home d’aspecte
discret, aire auster però molt
amable, em rep al despatx de la
rectoria de Linyola. Damunt les
dues taules, hi ha diferents llibres.
Un cop asseguts, entrem en conversa
i li explico que l’entrevista
es centrarà, principalment, en les
activitats que porta la parròquia. El
cas és que han passat quatre anys,
des que va arribar Mn. Pere, s’ha
fet present en nombroses activitats
de caire cultural, obrint les portes
de l’església de bat a bat per fer-hi
diferents actes, arreglant i netejant
el campanar, rellançant Càritas,...,
Mn. Pere respondrà amb serenitat
a aquestes i d’altres preguntes més
punyents d’una manera molt precisa
i didàctica...
–Esteve Mestre: Expliqueu-nos
breument el vostre recorregut sacerdotal
fins arribar a la parròquia
de Linyola.
–Mn. Pere: És un recorregut de 10
canvis geogràfics i de comunitats: 1
any vicari a Balaguer; 3 anys vicari
a Ribes de Freser; 5 anys rector
a les Valls de Tuixent i la Vansa; 4
anys secretari particular del bisbe
Joan Martí Alanis; 4 anys de rector
a Llívia; 4 a Puerto Rico, als boscos
de Cupey Alto; 8 a Andorra, Encamp
i Pas de la Casa; 4 anys rector de la
Vall de Boí; 6 a Tornabous i, quasi
4, a Linyola.
–Després d’aquests quatre anys a
Linyola, quina és la vostra opinió
dels linyolencs/ques?
–Està demostrada la diferència existent
entre els humans que viuen a les
planes, respecte dels qui viuen a les
muntanyes. Aquests segons, amb
Entrevista
Entrevista amb Mn. Pere Cañada Illa
Esteve Mestre Roigé
un caràcter important i valuós, són
més reservats, més íntims i reflexius;
entre moltes raons n’assenyalo una:
La geografia d’alta muntanya priva
d’una visualització ampla per veure
les sortides i postes de sol.
Per contra, els que viuen a les planes,
i tant val per la Plana de Vic,
com l’Empordà, com el Pla d’Urgell,
el caràcter és més expansiu i
predisposat a la comunicació. Els
linyolencs, fills d’aquesta immensa
plana, estan situats en aquesta positura.
Amb lo poc que encara conec,
els definiria com a persones serioses
quan l’assumpte és seriós; capaços
d’una amistat fiable encara que l’interlocutor
no sigui del tot conegut;
el linyolenc és festiu sense caure en
la disbauxa; posseeix una capacitat
cultural envejable i un estil de saber
fer i estar sense fingiment. En quan
a l’aspecte religiós o areligiós o antireligiós
sempre he captat una gran
mesura de tolerància i comprensió
entre uns i altres.
–Com a rector, li toca conviure
també amb situacions de famílies
31
que viuen a l’atur i amb els problemes
que pat eixen els immigrants...
De l’atur
–L’atur a Linyola, amb la falta d’oportunitats
i la pèrdua de treball i
encara, si entremig, s’hi entafora
una hipoteca o deutes, el desgavell
personal i familiar, ja toca fons. Un
atur crònic de feia anys, però que ara
ha quedat accentuat del tot. Cada
dia oïm notícies de veïns de Linyola
en situació límit: qui en ple hivern
hagué de prescindir de calefacció,
qui ha venut el cotxe per 1.500,00¤
i n’ha comprat un de 600,00, per tal
de tenir un temps, més liquiditat; el
que s’ha desdit de pagar el lloguer
perquè res hi ha per pagar; l’altre
amb el pis o la casa perduda i sense
remei; el jove amb titulació recent
sense possibilitat d’exercir-la; el que
encara té treball, vivint amb la por
de quedar-se’n sense; el jubilat amb
incertes garanties de que es respecti
la seva pensió....
Tot i que no deu ser pas l’apocalipsi,
infon temor no saber ni el quan ni el
com acabarà aquest malson que a

32
barret picat JUNY 2012
Entrevista
Linyola sofreixen tantes persones i
nuclis familiars.
–...i sobre la darrera immigració.
–La immigració, comparada amb que
tenen altres llocs, especialment els
pobles fruiters a Linyola sembla com
més equilibrada, com si aquí hi són
els qui toca ser-hi; vinguts de fora
buscant una oportunitat i que, poc a
poc, van fent el procés d’immersió.
Penso, especialment, amb la darrera
immigració, la que va arribar durant
les acaballes de les alegries econòmiques
i començament de “la festa
s´ha acabat”: la crisi. Ha estat i és
encara un descontrol de l’emigració
que l’Administració ja no aconsegueix
canalitzar; però mentrestant ja
són aquí. Ens miren, ens observen,
ens veuen ben vestits, menjats,
sanejats i cultes. Ells observen quin
ús en fem dels recursos, vull dir dels
diners; els diners pels quals gairebé
els portà a fer un suïcidi per tal de
poder arribar al que en diem primer
món. Ells callen (tampoc poden fer
res més) però observen.
Dic això per fer memòria del clàssic
seny del poble català que sempre
ha anat acompanyat d’una gran
dosi d’austeritat pràctica i elegant;
i si no arribem a tant, almenys fem
un esforç per ser discrets davant
aquests immigrants de darrera hora;
si un dia notem que som mirats per
ells, i no hem sabut ser ni austers
ni discrets, desitjo que tinguem, tan
sols, la valentia de passar una mica
de vergonya.
LA JUNTA PARROQUIAL
–En les vostres activitats, sempre
esteu recolzat per la Junta
Parroquial. Què és la Junta o el
Consell Parroquial? Quina és la
seva funció?
–La Junta o Consell Parroquial és
un grup de persones nomenades
per aconsellar i, si cal, per dirigir i
executar els afers que són d’interès
per a la comunitat parroquial.
En el nostre cas és un grup de 9
persones que actuen des de primera
fila en les responsabilitats del rector;
priven, en lo possible, que aquest
pugui cometre desencerts; procuren
que les tasques parroquials siguin
útils i d’interès per a la comunitat.
Són 9 persones de diferents estaments
socials, amb situacions familiars
i econòmiques també diferents,
que moguts per un desig de servei
dediquen energies i hores de lleure
a favor de la parròquia. És del tot
segur que sense aquesta Junta o
Consell la parròquia de Linyola no
tindria la capacitat d’obertura en el
treball religiós, social i cultural que
ara té. Estic molt agraït de tots ells.
FULL PARROQUIAL-
LINYOLA
–Aquest mes de juliol el Full Parroquial-Linyola
publicarà el seu
número 50. Quins temes tracteu
al Full Parroquial. El feu tot sol?
–El Full Parroquial-Linyola és un
humil i sobri mitjà de comunicació
mensual. No s’hi descriu ni vides de
sants ni exhortacions religioses; més
aviat manifesta la vida i els fets de la
parròquia i la seva comunitat.
El primer tema tracta del moviment
parroquial: batejos, casaments,
defuncions... Segon, la crònica del
mes enumerant els esdeveniments
que ja han passat. Tercer, l’agenda
del mes que comença, així tothom té
la informació del que passarà. Quart,
frases i contes de renom; crec que
molts, en prendre el Full, és lo primer
que llegeixen.
El Full el faig tot sol i composar-lo
em representa de 8 a 10 hores de
dedicació.
CÀRITAS LINYOLA
–En aquests darrers anys, Càritas-
Linyola s’ha revifat força amb la
creació del rober i rebost. Ens
podeu explicar a grans trets qui-

nes són actualment les seves
activitats?
–Ja seria ben plausible que els
grans organismes de l’esport de
masses, empreses multinacionals,
sindicats i grups polítics, marquessin
en els seus programes signes
més evidents i amples d’acció social.
Càritas-Linyola s’ha revifat empesa
pel creixement de necessitats
i per l’aparició d’un gran nombre
de voluntaris que n’ha facilitat la
gestió. El rober, el rebost, el reforç
escolar, l’acompanyament sanitari
i jurídic fan que 32 persones de Linyola
estiguin implicades en aquest
voluntariat.
Ara per ara intentem abastir les carències
que es presenten a Linyola
i als demés pobles de l’arxiprestat;
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1
també d’altres pobles que ni tan
sols són d’aquest bisbat ni comarca
(per allò que la caritat no sap de
fronteres).
Entre forans i autòctons, Càritas-
Linyola, atén una mitjana de 350
persones amb aliments o roba o assistència
mèdica o accés a medicaments
o reforç escolar o assumptes
jurídics de legalitat o gestoria.
També per la Festa Major de l’Assumpció,
els qui treballen al rober
estan ja preparant una exposició
de roba antiga i objectes diversos
trobats i seleccionats a les bosses
del contenidor de Càritas. Serà
el segon any que exposen. Són
activitats senzilles i valuoses que
expressen un grau elevat d’il·lusió i
voluntarisme.
Entrevista
EL TEMPLE
33
–Un dels vostres èxits ha estat
l’obertura de l‘ edifici de l’església
al poble de Linyola per actes de
caire cultural.
–Sí, és així. Del mes de juny de l’any
passat fins avui, s’han celebrat 18 actes
culturals a l’església de Linyola, i
tan variats com des del Coneixes el
teu poble, a la 17ª Nit de la Sardana,
des dels Concerts de Nadal de Coral
i Escola de Música a la presentació
del tríptic o del llibre de L’Església de
Linyola, etc...; en total i repeteixo 18
actes que han tingut com a escenari
el temple.
–Esteu omplint les capelles de
l’església: també heu netejat i
arreglar les sales del campanar,
facilitant-ne les visites...
–No es tracta de posar, posar i posar!
Cal, però, ocupar els buits que la mateixa
estètica reclama. Tant la Junta
o Consell Parroquial com jo mateix
tenim molta cura amb aquestes iniciatives.
Tot el que s’ha fet fins ara és
reversible, per tant es pot treure o
canviar o eliminar arribat el dia que es
considerés com una obra inoportuna.
–Què fou el que us va portar a fer
totes aquestes millores al temple
i la seva obertura al poble?
–De sempre, els temples, són un
espai d’acollida no solament pels

34
barret picat JUNY 2012
Entrevista
creients que practiquen la seva
creença, també és un edifici on hi té
cabuda una part de festes populars
i un altre de festes familiars. Per moltes
persones la vida comença en el
temple amb el baptisme, i acaba en
el temple amb un servei funerari de
memòria i record.
En el cas de Linyola hi ha un afegit: el
temple esdevé una església basilical
de grans proporcions, construït amb
material noble, amb unes característiques
arquitectòniques lineals i d’audició
que el converteixen en edifici
únic, primer i singular a Linyola i al
Pla d’Urgell.
Vist així és una responsabilitat seriosa
fer un manteniment rigorós
d’aquest patrimoni que, en definitiva,
és del poble.
–En quines millores es treballa ara
mateix o en un futur immediat?
–S’estan acabant tres quadres de
gran format: Un calvari i sepulcre,
(reproducció renaixement) de la
família Sans-Salse. Un Sant Sopar,
pintura a oli d’Antonio Ruiz. Una
Pietat, també pintura a oli, de Robert
Pérez. Un vitrall a la finestra de la
sagristia, de Jordi Batista. Plafons
informàtics de l’interior-exterior de
l’església i campanar, de Pol Galitó.
–Alguna raó especial us ha fet escollir
artistes de Linyola?
–Sí. És un fet de noblesa descobrir
i valorar l’ànima creativa de molts
veïns de Linyola. Les parròquies
acostumen ser fidels dipositàries
d’aquests patrimonis. A Linyola hi ha
professionals que dominen les arts
musicals, literàries i plàstiques; què
millor, doncs, que bastir un patrimoni
d´àmbit religiós-cultural elaborat per
tots ells, pels de casa nostra.
–Amb la sortida el setembre del
2011 d’un tríptic sobre l’església i
al maig del 2012 d’un llibre “L’Es-
glésia de Linyola”, penseu que
augmentarà el nombre de visitants
de l’església?
–No ho sé. Tant amb el tríptic com
amb el llibre, s’ha pretès documentar
i donar a conèixer en lo possible
aquesta joia del gòtic català que és
l’església de Linyola. En aquests
moments tot està net i visitable:
sagristia, nau principal amb les 11
capelles laterals, golfes il·luminades,
massís del campanar amb la sala
dels rellotges, sala de les 4 torretes,
galeria de campanes i terrassa
superior. Amb visitants o no, ja és
prou gaudi i confort saber que les
coses de casa estan endreçades i
en bon estat.
–Deixem les coses del poble, i
tornem a temes de caire més general:
Com a sacerdot, quins són
els temes que més us preocupen
ara mateix?
–La formació dels desinformats.
Poder arribar amb fets i no tant en
paraules, com fer entendre que,
passi el que passi, només hi ha un
Absolut, tot lo demés és relatiu.
Lluny d’utopies, i com a treballador
assalariat dins l’àmbit religiós, em
preocupa com ser útil davant un
malalt terminal; d’una família que es
desmunta; d’uns pares amb fill que
delinqueix; em preocupa aprendre
els paràmetres d’un món canviant
sense perdre el que ja he après. Malgrat
tants pesars, és cert que es pot
viure preocupat, però no amargat.
–I la darrera pregunta: Com veieu
el futur de la comunitat cristiana
de Linyola
–Futur incert. Ja estan dient que la
crisi actual és un canvi global de pensament
i d’actituds on els valors i l’ètica
inicien un nou i desconegut camí.
Com influirà tot això en la comunitat
cristiana de Linyola? No ho sé. El que
sí puc constatar és que anys enrere
sovint s’era cristià perquè tocava; ara
se’n és per convicció.
Quan acabem l’entrevista, continuem
parlant una estona més.... Quan surto
de la rectoria, és cap al tard d’una
tarda d’una primavera que fineix. El
temps sembla aturat, mentre quatre
gats juguen entre els bancs de la
plaça Àngel Guimerà, davant del
monument al Sagrat Cor, els darrers
raigs del sol donen un caire místic al
temple i quan passo per la plaça de
l’església, el campanar, es fa sentir,
al tocar nou campanades...

ALL.
FESTA MAJOR DE MAIG
Al mes d’abril, a un de la colla que
quedava a Linyola, també li tocà anar
a fer el soldat a l’Àfrica. Un company
li va escriure que pensava que
aquest company s’ho passaria molt
malament, perquè estava acostumat
a menjar i pensava que patiria molt.
Li arribava una altra d’un amic que
havia anat al poble de permís que
ara les noies agafen compromís per
ballar un diumenge per l’altre, però
que ben aviat, quan cridin la quinta
del 42 no els tocarà ballar sinó amb
els joves de 16 a 18 anys.
Sobre la Festa Major de Maig, li escriuen
vàries amigues, que li expliquen
que en van quedar fartes de l’orquestra
Ritmo Club, perquè ja l’havien vist
per Nadal i van haver de veure els
mateixos números de revista, però
de totes maneres ballaren els tres
dies..., li expliquen que van pujar als
cavallets i a la nòria.
Una de les amigues que li escriu el
7 de juny, diu que la Quinta del 42
ja ha marxat a fer el soldat i que han
de ballar amb els més joves, perquè
els qui han tornat de la mili o de la
guerra, ja han perdut les ganes de
ballar i són uns vells. Al ball, ara els
diumenges ballen quatre parelles, la
canalla que en diem nosaltres.
Una darrera amiga li diu que quan
li escrigui no li tiri “piropos” dolços,
perquè amb la falta de sucre que
hi ha l’acusaran d’estraperlista. Li
diu que hi ha hagut noies que no
han anat al ball, perquè amb la falta
d’homes que hi ha, només haurien
ballat un parell de balls a tot estirar.
En canvi el seu germà, li comenta
que ha estat una de les millors festes
Linyola 1942 (IV)
Esteve Mestre Roigé
Programa Festa Major de 1943
majors, amb barques, nòries i cavallitos
i fotògrafs a cada pas, però molt
cars i que la talla de la Festa Major
ha costat 5 duros i l’orquestra, Ritmo
Club. Referent a la Quinta del 42, li
comenta que han estat de sort perquè
s’han quedat tots a Catalunya.
LA VIDA QUOTIDIANA
Li escriu el germà, que li parla d’una
pedregada que va caure a Linyola,
però sobretot allà on tenen la terra.
Li parla d’una persona desapareguda
–fugida per motius polítics– de
la que diu que potser mai més en
sabran res...; que fuma els cigarrets
que li envia i el 17 de juny li diu que
ja s’ha començat a segar amb bons
resultats. Ell sega amb dalla. Cada
dia s’alça entre les tres i tres i mitja
i arriba a la nit rebentat.
El 19 de juny, el seu germà li escriu
que li envia un paquet amb ametlles
rapinyades, un tros de formatge,
una pastilla de xocolata, dos trossos
de pernil i cansalada i un xoriço. El
Història
35
formatge que t’enviem costa 15 pessetes.
I el mateix germà, al mes de
juliol li comenta que fa un parell de
setmanes van medir a la quinta del
1943. I que l’11 de juliol començaran
a trillar.
El 12 de juliol li escriu una amiga: Fa
molta calor, cosa que notem quan
treballem per la tarda a l’era. Ara fem
ball tots els dies a la plaça, però no
et pensis que tenim una orquestra,
fem ball amb la gramola del cine,
que ja saps que s’escolta gairebé

36
barret picat JUNY 2012
Història
a tot el poble. Ahir dissabte es va
trencar la màquina de fer cine abans
de començar i així fou que ballàrem
fins a les onze i mitja de la nit, una
estona més que els altres dies. Jo,
les revetlles les vaig passar ballant a
la terrassa i mirant els focs artificials.
Sembla que la Festa Major serà més
lluïda que l’anterior.
El 17 de juliol, un amic li explica: A
Linyola tenim cada diumenge, una
orquestra que pita molt, la mateixa
de sempre, la del Simonet (de Mollerussa),
però que d’un temps cap
aquí s’ha reforçat molt d’elements
musicals: una bona trompeta, tres
saxos etc i fan un bon conjunt. El ball
guanya amb tot això. Es veuen cares
de llicenciats. Per la festa major, vull
estrenar un vestit que m’estan fent.
El 19 de juliol li arriba una carta d’un
conegut a qui han llicenciat el 15 de
juliol, on li comenta que es preparin
les nenes de Linyola a rebre els nois
durs, després d’anys de mili i he
escrit als amics que ens preparin un
gran tiberi, doncs la borratxera serà
descomunal.
El 29 de juliol el seu germà li explica
com van les coses a casa: sembla
que estiguem a l’Equador per la
calor que fa i hi ha una sequera que
té alarmada a la gent. Degut a les
pestes i al temps s’ha collit poques
patates i mongetes però els melons
vénen força bé. Tinc entrada la
tercera sega d’alfals al cobert i la
civada i el blat –que és el que ha
donat més bon resultat– demà el
portaré al SNT (Servei Nacional del
Blat) a Tàrrega. Hem trillat i ja hem
travessat el moment més crític de
l’estiu.
FESTA MAJOR D’AGOST
Que té els companys a la mili i les
amigues de Linyola el van oblidant
es nota en què només conserva
dues cartes amb referències de la
Festa Major d’Agost.
La primera del 20 d’agost és la del
seu germà, que l’avisa que li han
enviat un paquet de menjar i 150
pessetes. «I em demanes que et
par-li de la festa major i no he vist ni
un sol programa, ni he sabut qui ha
jugat a futbol. El primer dia al matí
vaig treballar, a la tarda vaig dormir
fins a les 7 de la tarda i quan hi vaig
anar, el ball ja estava ple amb “La
Rabosa”. No hi havia ni una parada
per divertir-se, només que ball i cine
i després de sopar vaig anar al ball
fins a la una de la matinada.
Al segon dia, ball matinal i després
de dinar vaig fer un viatge amb el
carro a buscar aigua, des de que
vas marxar no tenim ni una gota
d’aigua al poble, a dormir fins a les
7 i a fer el mateix que el primer dia.
El dilluns a treballar tot el matí i per
la tarda van venir Los Gitanos i el seu
repertori de ball per la tarda i a la nit,
espectacle, a ballar una estona i a
dormir... què et sembla? Això sí, 40
pessetes de talla, ja que a més de no
gaudir de la festa, et roben el diners.»
I el dia 25 d’agost un amic li comentava:
«La Festa major d’agost no va
tenir res de particular. Els dies 15 i 16
d’agost vam tenir l’orquestra Rabasa
de Barcelona. Deien que abans havia
arribat a ser una gran orquestra
però ara no ho feien malament. El
ball de nit es va haver d’acabar a la
una de la matinada pel que la festa
va perdre la seva gràcia.
El tercer dia, el 17 van venir els qui
abans es feien dir Los Gitanos que
ara porten el nom d’“Antonio Puig i
su Orquesta”, amb les varietés de
sempre “Chelmi”, “Purita”...El primer
dia de festa era impossible donar un
pas dins del ball i la calor era terrible.
La màxima atracció de la festa major
foren les cares boniques de les forasteres
que vingueren a Linyola. Vaig
estrenar vestit i semblava un ianqui:
americana creuada, pantalons apretats,
corbata roja amb lunars i tirants
pels pantalons que ara és la darrera
novetat. Hi havia bastants quintos
del 42 amb permís.»

Com resulta habitual, ahir vaig recollir
de la bústia un sobre de La Caixa
amb diverses informacions a dins.
Sol ser un moment delicat, perquè
la lectura de les xifres sempre em
porta algun disgust, i efectivament,
ahir no va ser cap excepció. Pujada
de les comissions per manteniment
de targetes, transferències i qualsevol
altre fet (o simplement per
no fer res) il·lustren un fenomen
de parasitisme financer de manual
d’instruccions. Tanmateix, entre els
microinformes (pels quals també em
cobren una pasta sota l’epígraf «correspondència»
m’hi trobo un díptic
de color blau amb quatre siluetes
que apareixen agafades de la mà,
i una llegenda que resa «1 de cada
4 nens a Espanya viu en risc de pobresa
o vulnerabilitat social». Obres
l’imprès i resulta ser una publicitat
de l’obra social de l’entitat on explica
les «bones obres» a què es dedica el
meu paràsit. Per un moment dubto
si és una incitació a participar en la
pròxima Marató de la pobresa, on
el paràsit de l’estel blau que té en
nòmina la Infanta Cristina, ben segur,
en deu tenir alguna participació. El to
i l’estètica resulten similars.
Aixeco els ulls. Examino els darrers
esdeveniments. No només a partir
del repàs a la informació publicada,
sinó sobretot, al coneixement directe
de la realitat. Coneixia perfectament
aquesta xifra d’un 25 % d’infants
sota el llindar de la pobresa. Més
de dues dècades fent classe resulta
una immersió en la realitat que
pesa en la consciència com una
llosa. També conec perfectament
Marató de la pobresa
Xavier Díez
els mecanismes pels quals s’arriba
o no es pot sortir d’aquesta exclusió,
dramàticament accentuada aquests
darrers anys. Acomiadaments,
desocupació, endeutament, desnonaments...
Quatre fets als quals no
hi és aliè l’organisme presidit per
Isidre Fainé: bombolla immobiliària
i financera, pressió al govern per
reduir la imposició progressiva, per
abaratir l’acomiadament,
per propiciar pensions
infames, per desnonar,
encadenant per vida a
un deute impossible de
pagar, a milers i milers
de famílies amb i sense
nens.
Això té un nom. Es diu
hipocresia! La Caixa és
responsable de bona part
dels pobres que pretén
redimir la seva obra social
(per cert, finançada amb
les escorrialles de les percepcions
milionàries dels
seus executius, als advocats que
treballen per amagar capitals a les
Illes Caiman, al seu torn finançades
amb la seva activitat parasitària
respecte dels diners de la majoria).
Després d’especular i empobrir, ara
pretenen arreglar el món. Després
de trencar-te les cames, s’han decidit
a pal·liar el dolor mitjançant unes
tiretes i una aspirina!
És veritat. També l’univers de La
Caixa s’ha dedicat a altres activitats.
Com, per exemple administrar els
peatges dels catalans, o finançar
estudis que demostren les bondats
de privatitzar els serveis públics (per
Opinió
37
col·locar-hi peatges, també), o per
exigir la privatització de les jubilacions,
l’abaratiment del treball, la
reducció de qualsevol prestació. Els
suborns o l’activitat de lobbie davant
els partits polítics a fi de neutralitzar
la democràcia. En altres termes, per
apostar clarament per una mena
d’enaltiment de l’empobriment col-
lectiu, preu a pagar per l’enriquiment
individual.
En una època de polarització social
creixent, muntar una marató de la
pobresa resulta un insult a la intelligència.
Quan és evident que la
pobresa no sorgeix per generació
espontània, i que hi ha una clara correlació
amb l’expansió de les rendes
a la part alta de la piràmide social.
Això és el que se sent cada vegada
més als carrers i que ens remeten als
anys trenta: hi ha pobres perquè hi
ha rics. No hi haurà pau social fins
que La Caixa i els seus hagin perdut
la guerra!

38
barret picat JUNY 2012
Opinió
Tot està per fer i tot és possible
Aina Montserrat
Tot està per fer i tot és possible,
clama el poeta. I el poble, la gent,
nosaltres, cridem que volem ser
lliures, que volem la independència.
Per què aquest crit no és escoltat
pels qui diuen que governen, que
no volen sentir-lo i que miren cap a
una altra banda? Per què s’inventen
eufemismes, paraules estranyes,
per confondre’ns? Per què ens
tracten com si fóssim carallots? Ho
veiem clar. Només podem ser, si
som lliures, com deia un altre poeta.
Només podem ser lliures, si som independents.
El pitjor que pot passar
a un poble com el nostre, mil·lenari,
arrelat en la història, és haver d’estar
sotmès a un estat que no únicament
no el representa, sinó que li és hostil
per sistema. Que li nega el dret a ser,
que li nega la cultura, la llengua, la
identitat, que l’ofega econòmicament
per minimitzar-lo, com ja feia la dictadura
franquista. Per això més val
tenir-ne un de propi, d’estat, construir
allò que és possible: un estat
nou d’Europa.
Tot està per fer i tot és possible. Com
que bona part dels nostres polítics
no estan per la feina, haurem de
tornar a estirar fort, perquè es vegin
obligats a canviar d’estratègia. La
situació crítica que viu la societat
catalana els ha desemmascarat més,
si calia. Els uns, filisteus, es limiten a
defensar només els interessos dels
grups de poder del capitalisme de
mercat, mentre deixen desemparat
el poble. Només els preocupa
mantenir l’estatus quo, perquè
afavoreix aquests grups financers
amb qui mantenen tractes i negocis
suspectes. I el país es va empobrint.
Els altres aixequen l’espantall de la
por i llencen més llenya al foc del
nacionalisme excloent espanyol,
tot alimentant un estat corrupte i
fatu, d’una qualitat democràtica
molt baixa. Alguns dubten, atents al
batec de la societat, exhausta, que
cada dia veu tot el que perdem com
a poble, que en tots els àmbits fem
reculades enormes per culpa de
polítiques que ens són contraproduents
i que compten amb el suport
o el vistiplau d’alguns partits d’aquí.
La majoria dels polítics catalans, bé
podem dir-ho, no estan a l’altura de
les circumstàncies. No defensen els
interessos del seu poble.
Tot està per fer i tot és possible. Ja
no és temps per a buscar arguments
i raons fal·laços sota les pedres. Ja
no és temps de més enganys, de
més dilacions, de més trampes, de
més marrades, de més miratges. Cal
parlar clar. Ben clar. Cal dir les coses
pel seu nom. Cal fer-ho possible. Hem
renunciat massa, hem dubtat massa,
hem transigit massa. Ara ja no és
temps ni de renúncies, ni de dubtes,
ni de transaccions. És el temps de
l’acció. Cal mirar endavant i projectar
el futur que volem. No podem perdre
més el temps. No podem resistir més
el llast d’un estat que ens escanya.
No volem ser súbdits, ni colons, ni
caps de turc. Ens acollim al dret internacional
i a la força de la democràcia.
Vinguem d’on vinguem, siguem conservadors
o progressistes, de dretes
o d’esquerres, hem d’unir-nos per
fer possible un país socialment just,
econòmicament ric, nacionalment
lliure. Un nou estat en l’Europa dels
estats. Si no s’és estat de ple dret, si
ningú ens representa com a estat, no
hi som comptats per a res. La sanitat,
l’educació, la cultura, la llengua, les
comunicacions, l’economia, la dignitat,
tot hi depèn. I volem un país ple.
Tot està per fer i tot és possible.
Només una societat organitzada,
unida, ferma, exigent, autocrítica, pot
empènyer els polítics catalans a encetar
el camí cap a la independència.
LINYOLA

“Si el vas no és net, tot allò que hi
aboquis es corromprà”
Quint Horaci Flac (65 aC - 8 aC)
És desesperant en aquesta crisi
constatar a cada moment, a cada
passa, a cada forat que afegim al
cinturó que tot l’esforç que fem és
inútil i que cada vegada estem pitjor:
com si ens haguéssim cagat al cove.
Potser, com avisava el vell Horaci,
el vas on aboquem tot allò que ens
exprimeixen amb les retallades no és
prou net, sinó empastifat d’ineptitud
i corrupció. Ineptitud i corrupció
són dos verins que per separat fan
estralls i quan es combinen són
demolidors. Nosaltres hi estem
submergits de tota la vida i no ens
en deixen sortir.
La corrupció de cada lloc és proporcional
al poder i als diners que s’hi
remenen. Per això segur que n’hi ha
més a Balaguer que als Arcs, i molta
més a Barcelona que a Lleida.
Seguint aquest raonament, on més
n’hi ha d’haver és a Madrid. La paradoxa
és que de la d’allà no se’n
troba mai rastre ni als jutjats ni als
diaris. Ells no tenen cap cas “Gurtel”
ni cap cas “Palau de la Música”; allà
la corrupció és tan gran, que no s’hi
nota, perquè tot ho és; fins i tot els
carrers n’estan empedrats.
De tota la vida Madrid ha estat La
Meca del “qué hay de lo mío”, de “a
ver si también me rebanas un cacho
de esa otra subvención que sacáis
mañana, si eso”, de l’endollisme i
del “mamoneo” (o “chalaneo”, que
fa més castís). Una Meca que m’imagino
com emanada d’un ectoplasma
malèfic amb l’epicentre a l’eix
“Llotja del Benabeu- Bankia (i altres
entitats)-certes empreses -Paradisos
Fiscals“ i amb connexions amb tots
els nuclis de poder d’Espanya: a tot
Avui, una de por...
Josep Binefa
arreu hi apanen servents, acòlits,
cheerleaders i beneficiats.
Quan algun cas de corrupció apareix
a la llum pública i prospera als
tribunals, és que no és dels seus, no
pertany a l’ectoplasma; simplement
el fan servir per maquillar la situació,
destruir la competència (el model
madrileny, única referència de poder
des de fa segles, s’imita per tot el
país) o parar els peus a algun personatge
estrafolari que va per lliure,
tant se val si es diu Gil y Gil com que
sigui de la Casa Reial. L’ectoplasma
només es destapa una mica quan
va molt malament i necessita agafar
aire, i encara de manera camuflada
per justificar que el Govern hi aboqui
calé, com el cas Bankia. I sempre
figura que és per al bé de tots. És
increïble! No, el vas no és net!
Sempre que des de Madrid han intentat
connectar aquest ectoplasma
tan tòxic a la xarxa de control econòmic
internacional –molt probablement
l’autèntic govern del món– (el
President Aznar hi va dedicar bona
part de la seva política exterior), per
alguna raó la iniciativa ha fracassat;
sembla ser que a la reunió del Grup
Bilderberg a Sitges al 2010 els van
confirmar el no. El grup espanyol
està molt mal considerat als cercles
internacionals: no tenen cap credibilitat.
Només cal llegir les opinions de
la premsa econòmica mundial i de
les agències de “rating” (controlades
totes per la xarxa internacional).
Davant tot això, no és gens d’estrany
que Frau Merkel, després de constatar
les falsificacions continuades
dels comptes dels bancs i de l’Estat,
i veure en què ens hem gastat els
ajuts de la UE encaminats precisament
a evitar que arribéssim on ara
som, es negui a posar un euro més.
Interessos dels alemanys a banda
Opinió
39
(que hi són i molt), saben que el vas
no és net!
Amb les esperances tan minses de
rebre calé de fora, el monstre de
corrupció ara no en té d’altra que
alimentar-se del poc diner que queda
dins, com a l’època franquista.
Euskadi de moment està blindada
pel concert econòmic (de moment!),
però nosaltres no.
Ja han preparat el terreny. Primer
han donat les culpes del dèficit a
les autonomies; ja tenen l’excusa
per fermar-nos curt i justificar-ho
a nivell internacional; tenen feta
i aprovada la llei que els permet
venir a Catalunya, intervenir els
comptes i destituir i inclús empresonar
qualsevol autoritat que
se’ls oposi (així ho va recordar la
vicepresidenta del govern, Soraya
Sáenz de Santamaría, a la conferència
de premsa del divendres
18 de maig). En segon lloc volen
arrancar tot l’ “entrebanc identitari”
de Catalunya (les declaracions de
l’Esperanza Aguirre sobre la Final
de la Copa i les seves seqüeles no
són gratuï-tes): preparen la nova
llei d’educació que sortirà a la
tardor on desapareixeran la immersió
lingüística i l’ensenyament
en català. En tercer lloc estan ofegant
econòmicament la Generalitat
per provocar qualsevol motiu que
justifiqui la intervenció, que és la
meta final. S’ho volen emportar tot
(inclús l’aigua de l’Ebre). Algun
economista ha fixat la intervenció
de Catalunya pel mes de novembre;
jo no en sé tant. L’Artur Mas,
que ja fa temps que se la sent
córrer, reclama desesperat el pacte
fiscal (per poder fer una mica de
parada i quedar-nos alguna cosa)
o tenir Agència Tributària pròpia
(controlar la comporta). “Va a ser

40
barret picat JUNY 2012
Opinió
que no: ahora son tiempos de solidaridad”.
Hem fet tard! Fa anys que
hem fet tard!
Als anys 60 alguns economistes
i sociòlegs explicaven gran part
de l’emergència econòmica dels
Estats Units per una triple aliança,
el consorci de tres forces que treballaven
plegades: Les Universitats
(investigant), el Departament de
Defensa-NASA (finançant, provant
els invents i comprant) i la indústria
tecnològica/armamentística (fabricant,
implementant la tecnologia
militar obsoleta per a l’ús civil i venent).
Aquesta simbiosi ameri-cana,
consideracions ètiques a banda, en
una primera instància era encebada
amb diner públic, però funcionava
produint béns, creant riquesa i desenvolupant
saber.
L’ectoplasma que tenim aquí és
parasitari: no aporta autèntica
riquesa ni desenvolupament real,
sinó només aparença, ufanor de
tip quan la mamella dels recursos
públics raja amb força. Està format
bàsicament per tres blocs: l’economia
especulativa, alguns mitjans de
comunicació i una part important
del poder polític.
Tots els empresaris, banquers i
persones de negocis (per dir-ne
d’alguna manera) que formen part
d’aquesta màfia basen la seva
activitat econòmica en saquejar la
Hisenda Pública i especular amb
els diners dels altres (obra pública,
subvencions, informació privilegiada,
tràfic d’influències, exempcions,
càrrecs..., o directament estafes),
en comandita amb els polítics. Han
teixit tota una xarxa de persones
connectades entre elles per molts
fils (parents, amics, coneguts i saludats)
per on circulen les influències,
les prebendes i la corrupció. A
Madrid aquesta malla ja fa segles
que funciona i està ben consolidada;
si canvien els polítics de color
o de persones, el flux de corrupció
simplement busca altres camins i
arriba on ha d’arribar, com a Internet.
I a viure de la “unidad de España”!
Als “models de corrupció autonòmics”,
més recents i no tan consolidats,
l’artèria principal són els
partits, convertits massa sovint en
autèntiques agències de col·locació
i tràfic d’influències.
Fa la sensació que també hem abocat
la democràcia en un vas brut i
foradat.
Aquests dirigents (polítics i no polítics)
ineptes, desorientats, que senyalen
estar en connivència amb la
corrupció, que fan retallades sense
cap full de ruta ni cap planificació
(improvisen sobre la marxa per
arreplegar diners d’on es pugui),
només ens diuen que esperem el
Gran Dia. “Dies illa”. Aquell dia
que, quan arribi, tot ho canviarà.
Ens el fan esperar com a la Madama
Butterfly: cantant cada matí “un bel
di veremo” des del terrat de casa,
mirant la bocana del port i esperant
que hi apareguin les xemeneies del
vaixell de l’esperança, el Gran Dia
del Dèficit Zero. Què passarà quan
hàgim aconseguit aquest dèficit del
0% que tants sacrificis ens costa?
S’obrirà el cel i ens caurà euromanà
pels descosits? Hi veurem aparèixer
el Cristall Verd que, quan toqui a
terra, farà créixer l’economia més
ràpid que el castell de glaç de Superman?
Em penso que no. Tinc
por que ens passarà com al famós
ruc del gitano, que quan ja el tenia
acostumat a no menjar, se li va morir.
Això sí, nosaltres ja no caldrà que
ens fem l’harakiri (el jigai, per als
perepunyetes) com la Butterfly! Cal
mirar la part positiva de les coses.
Roma ha renunciat a organitzar els
Jocs Olímpics. Madrid salta d’alegria
perquè els han confirmat la candidatura.
Inqualificable!
Trieu i marqueu vosaltres mateixos
la qualificació que trobeu més escaient:
Pocavergonyes
Exemple de gestió
¡Que me quiten lo “bailao”!
Pares de la Pàtria
Fills de Puta
Inconscients
Llestos
Passeu molt bon estiu i no us cremeu!

Octubre de 1997. Pioltello, un suburbi
proper a Milà. Per un cúmul
de casualitats –a la meva predecessora
i impulsora del projecte
li concedeixen el trasllat– em veig
com a coordinador internacional
d’un projecte Comenius, i em trobo
amb uns companys de l’escola de
Blanes, dues mestres finlandeses
i un grupet de portuguesos d’un
centre religiós de l’illa de Madeira
en la rebuda oficial dels nostres
amfitrions de l’institut Matteotti. Tot
i haver arribat el vespre anterior, i
haver compartit un bon vi, un bon
sopar i una conversa agradable, en
arribar al centre de secundària ens
trobem amb la professora de música
i la del teatre que ens han preparat
amb els alumnes de quinze anys una
rebuda protocolària.
M’ho veig avenir. Amb tota la seva
bona fe del món, amb algunes
banderetes dels estats participants,
rojigualda inclosa, ens fan aixecar.
A continuació, el grapat d’alumnes
enceten amb entusiasme la Marcha
Real, himne oficial espanyol, curiosament
cantat a capella (després, en
una conversa a part amb la Patrizia,
Ultratge a la bandera
Xavier Díez
una de les organitzadores, m’ensenya
que l’himne és extret d’un cançoner
on descobreixo, astorat, que
és José María Pemán l’autor de la
lletra). En la meva experiència vital,
he estat preparat per a moltes coses.
No pas per a aquesta. No em vaig
mirar a cap mirall, tanmateix m’imagino
una cara inicial de sorpresa,
seguida per una de circumstàncies,
i finalment per una de pòquer, molt
a l’alçada d’un Piqué quan, enfundat
amb la roja deu mirar algun rellotge
de l’estadi i espera pacientment a
què acabi la tortura musical.
Poc professional, molt poc professional,
a diferència de les meves
companyes finlandeses, amb una
expressió entre solemne i satisfeta,
quan sona la mateixa cançoneta
capaç d’emocionar al mateix iceman
Raikkonen cada cop que puja a un
podi. Protocolàriament, i per no fer
un lleig, agraeixo el detall, mentre
em miro en Joan, avui director de
l’escola, amb una cara similar a la
meva. Al vespre, entre el quart i cinquè
got de chianti, xerro de manera
distesa amb la Marina, la directora
del centre. Amb molt de tacte, tracto
Opinió
41
d’explicar-me que potser, en el nostre
cas, no és l’adient.
La Marina, milanesa culta i sofisticada,
que passa molts vespres
a casa seva amb el Departament
d’italià de l’institut tot recitant Dante
i Petrarca i es relaxa tot elaborant
formatge parmesà, atén els meus
arguments. Que si aquest és l’himne
de Franco, que si tota la família
hem estat republicans, que si hi ha
conflicte identitari... què dur que
és ser català i malmetre energies
tot donant explicacions! I quina
santa paciència, la de la Marina,
en Mario, la Patrizia, la Beatrice...,
que, tot i això, en les següents
trobades, especialment a la de Blanes,
descobreixen què difícil trobar
banderes espanyoles a Catalunya,
i quin escàs sentiment patriòtic que
es produeix en aquestes latituds.
Finalment, aquell mateix vespre
brinden a la meva salut i se’n foten
de la meva recitació de del Purgatorio,
segon volum de La divina comedia
de Dante Alghieri, en l’edició
florentina de Giuseppe Formigli de
1830, que m’acaba regalant, i que
encara conservo:

42
Per correr miglior acqua alza le vele.
Omai la navicella del mio ingegno.
Che lascia dietro a se mar si crudele.
No, certament, la condició de català
no és fàcil. Si hom rebutja la
resignació, s’accepta la incomoditat
d’haver de donar explicacions
tractant d’evitar semblar un plasta.
No he xiulat mai cap himne, ni he
cremat cap bandera. Com a molt,
he fet servir l’Hola per encendre
fogueres de Sant Joan. Tot i que la
constatació que destruir-ne símbols
patris suposa un delicte registrat
al codi penal de 1995 “amb conseqüència
de multa de set a dotze
mesos” i em consta que als anys
vuitanta, fins a sis anys de presó,
em fan venir ganes de transgredir
normes absurdes.
Tenim mala sort amb els símbols.
Jo no ho he negat mai. Tècnicament,
es pot dir que sóc espanyol,
en el sentit que així ho afirma el
meu passaport i la documentació
oficial que acredita la meva existència
(una altra cosa és que hauria
preferit ser holandès, suec i, darrerament,
islandès). I tanmateix els
símbols oficials són els de l’enemic
familiar. No, no és cap boutade.
Com sempre dic, gent que portava
aquella bandera va tractar d’assassinar
la meva família. L’himne
barret picat JUNY 2012
Opinió
és musicalment horrorós
(només apte per a persones
sordes, i sense subtítols), i
no m’estranya que la xiulin.
Deu ser per estalviar-nos
haver-lo de sentir. I m’incomoda
una bandera que és
la de l’Espanya rància, la
de l’exèrcit nacional, la del
nacionalisme fatxenda de
hooligan bipolar.
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
1975. Classe de socials de cinquè
d’EGB. M’expliquen (o això dedueixo)
la simbologia de la rojigualda.
El groc correspondria a la grandesa
(perduda) de la pàtria, i el vermell,
la sang vessada en la seva defensa.
A mi, que quan em punxen he de
mirar cap a un altre cantó, la idea de
sang vessada, em fa venir arcades.
Quina poca professionalitat en el
món de la simbologia! Què lluny
de la liberté (blau), egalité (blanc)
i fraternité (vermell) de la tricolor
francesa. Quin avorriment estètic si
comparem la Union Jack en base a
la superposició de la creu de Sant
Jordi anglesa i la de Sant Andreu
escocesa. Quanta tonteria patriòtica
per un drap pintat. Una vegada,
en una estona d’avorriment, vaig
decidir que la bandera espanyola
havia de canviar, i em vaig posar
a dissenyar-ne una en base a una
simbologia més escaient:
ELS POR
RXOS
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tricolor, i lectura de baix a dalt. El
negre, representa el passat hispànic,
que té molt poc de gloriós: la
inquisició, la colonització d’Amèrica,
l’eliminació de la dissidència,
les guerres civils, l’esclafament de
les identitats. El gris representa el
present, un temps de mediocritat,
fonamentat en elits mediocres i un
poble indolent, incapaç de posar en
el seu lloc la colla de sàtrapes que
els governen. El blanc, representa el
futur, encara per escriure. I de fet,
algú ja ha decidit pintar un graffitti,
amb un lema digne del Plus ultra de
l’escut. Es tracta d’una frase cèlebre.
Dels Sex Pistols. Un homenatge a
la monarquia de la seva particular
versió del God Save the Queen.
Subscriu-te a
la revista de LINYOLA!
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
Tel. 973 60 22 24

Cantada a Mollerussa JJ Grec i Tere
amb el nou grup
Fi de curs
Fotos: E. Llauet, Adoli, M. Giné i JJ.
43
Activitats Adoli

44
Concerts
i audicions
Fotos: Escola Música, M. Rodés.

Durant uns anys ens crèiem els Reis
del Mambo. No ens acabàvem ni els
diners, ni la feina. Ningú patia per
quedar-se a l’atur, ni per la prima de
risc, ni per l’opinió favorable o no de
l’Angela Merkel.
Estudiar semblava només una opció
més, perquè si decidies deixar
d’anar a classe als 16 anys i marxar
a treballar, tenies un sou, et podies
comprar un cotxe i sortir cada cap
de setmana. Els que continuàvem
estudiant semblàvem els tontos:
passar-se 4 o 5 anys estudiant una
carrera era perdre el temps, retardar
l’ingrés de diners.
Se’ns va dir però, que amb un nivell
d’estudis més alt, amb el pas del
temps (perquè “el temps posa a tothom
al seu lloc”), la carrera ens serviria.
Que les empreses ens vindrien
a buscar a la porta de la universitat
només haver acabat. Que si ens
esforçàvem a treure bones notes,
a anar a classe cada dia, a estudiar
mentre els altres tenien vacances,
en un futur tot ens aniria millor. I els
vam fer cas.
No obstant, va arribar el 2007 i tot va
començar a canviar. Ja no tots els
llicenciats trobaven feina l’endemà
de graduar-se, i els sous no eren
tan elevats, però encara no patíem.
Escampada general
Judit Pedrós
“Serà una cosa passatgera –ens
convencíem– ja veuràs com l’any
que ve serà millor”. Des del Govern,
tant el central com el nostre, ens
donaven ànims: “formeu-vos, intenteu
aprendre tot el que pugueu,
que ja veureu que sereu els únics
que us en sortireu”. I els vam tornar
a fer cas.
Ens vam especialitzar, vam fer
Erasmus a l’estranger per aprendre
més idiomes, la família ens ha pagat
màsters milionaris per ser més
competitius. I hem arribat a 2012 i
estem pitjor que mai. Sí, la crisi serà
general, però com va dir Rubalcaba
“vosotros habéis hecho todo lo que
os hemos pedido y no os ha servido
de nada”.
I la veritat, n’estem una mica farts.
Estem una mica farts de treballar
gratis com a becaris a empreses que
ens exploten, estem farts d’haver
d’esborrar línies del nostre currículum
per demanar feina a llocs que no
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
45
necessiten titulació perquè “ui, estàs
sobre-qualificada pel lloc de treball”
i sobretot, estem farts que l’única
solució que ens queda sigui emigrar.
Sí, potser marxar a l’estranger ens
permetrà viure (dignament!), però
això no és el que se’ns havia dit. I
d’aquí uns anys, quan Espanya torni
a necessitar arquitectes, metges,
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA
Opinió
enginyers, periodistes o professors
que a ningú li estranyi si són pocs
els que volen tornar.
Al final potser tenien raó els que amb
16 anys van deixar d’estudiar i ens
deien tontos. Al cap i a la fi, ara estem
en la mateixa situació, però sense
haver pagat 4 anys de matrícula
universitària, un Erasmus i un màster.
PD: Estudiants que acabeu de fer la
selectivitat, llicenciats, graduats: no
defallim! Tard o d’hora, aquí o allà,
ens haurà servit d’alguna cosa clavar
els colzes, ser ambiciosos i creure
en nosaltres.

46
barret picat JUNY 2012
Literatura
Xavier Gosé (1876-1915)
Un artista lleidatà al París de la Belle Époque
Xavier Gosé és un dels artistes
gràfics lleidatans més coneguts i
documentats. Un carrer de la capital
lleidatana porta el seu nom i el Museu
d’Art Jaume Morera exposa una
mostra molt important i força representativa
de la seva obra. Gosé ha
estat un lleidatà universal reconegut
com un dels il.lustradors europeus
més influents i personals de la seva
època. Ben poca cosa que no s’hagi
dit es pot afegir a la biografia i a
l’obra d’en Gosé, així, doncs, aquest
article no té cap altra ambició que la
de recollir dades perfectament exposades
en els nombrosos estudis
que li han estat dedicats. Probaré,
però, d’afegir una modesta reflexió
centrada en la part de la seva obra
que es va publicar fora de Catalunya.
Xavier Gosé i Rovira, fill de pares
lleidatans, va nèixer a Alcalà de Henares
on el seu pare, pèrit agrònom
i funcionari de l’Instituto Geogràfico y
Estadístico hi havia estat destinat. De
molt nen anà a viure amb la família a
Barcelona on va estudiar a l’Escola
d’Arts i Oficis i més tard, al 1895, a
l’Escola Superior de Belles Arts coneguda
com la Llotja. Un dels seus
mestres fou en Josep Lluís Pellicer
un dels més millors dibuixants de
premsa de la seva generació que col.
laborava habitualment a La Campana
de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa
entre moltes altres publicacions que
s’editaven a Barcelona durant aquells
darrers anys del segle XIX. Segurament
esperonat pel seu mestre,
aquell mateix any publicà els seus
primers dibuixos a L’Esquella de la
Torratxa. Aquelles obres de joventut
foren dibuixos costumistes on Xavier
Josep Pinyol Vidal
Gosé s’exercia reproduïnt escenes
camperoles i masies que reflexaven
l’autenticitat d’una Catalunya pintoresca
i tradicional o una pàgina amb
escenes de les Falles de València. A
La Il.lustració Llevantina dibuixà un
castell de la colla Los Xiquests de
Valls i per la portada de la revista
Quatre Gats al mars del 1899 escollí
de representar un pescador amb
esclops. Poc a poc el nom de Gosé
començava a gaudir d’una certa
popularitat en els cercles artístics
barcelonins i això li va obrir les portes
dels ambients culturals. També al
1899 exposà amb èxit al mític local
Els Quatre Gats, bressol d’aquella
generació d’artistes
modernistes que tant
van marcar l’art català
de l’entresegle
centralitzant la vida
cultural barcelonina
entre
1897 i 1903.
En aquell
grup de
creadors
hi trobem
noms tan
prestigiosos
com Ramon
Casas, Santiago
Rusiñol,
Joaquim Mir, Isidre
Nonell, Marià Pidelaserra
i el jove gairebé
desconegut llavors
Pablo Picasso. Els
seus dibuixos es publicaren
a revistes
d’art com l’esmentada
Quatre Gats i
Pèl i Ploma, revistes satíriques de
caire republicà com La Campana
de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa,
revistes satíriques en castellà com
Madrid Cómico i El Gato Negro i, fins
i tot, a la molt conservadora i catòlica
La Il.lustració Llevantina. En aquesta
darrera revista, al maig del 1900,
Gosé publicà una pàgina de dibuixos
al·lusius a l’arribada d’Eduardo Dato,
ministre de Governació que rebé una
ostentosa xiulada durant la seva visita
a Barcelona l’any 1900 pocs dies
després de la cel·lebració dels Jocs
Florals. El contingut catalanista i revindicatiu
de la revista en provocà la
suspensió fins al mes de novembre.
Aquell mateix any, aconsellat pel
seu mestre Pellicer, Gosé es tralladà
a París on s’integrà a aquella
vida d’artistes i de creadors bohemis
que tant s’associa al París de
tombants de segle. L’obra del gran
il.lustrador i caricaturista Honoré
Daumier, del cartellista excepcional
Toulouse-Lautrec i l’estetisme
de l’anomenat Art Nouveau, foren
les fonts artístiques que nodriren
aquell jove i entusiasta lleidatà
en una ciutat cosmopolita, burgesa
i materialista que s’exaltava
davant la creació dels pintors
impresionistes. Segons un article
signat per René Puaux publicat
al periòdic Mediterrània a l’abril
de 1915, Gosé es va instal.lar en
una petita habitació que també li
feia de taller al carrer Campagne-
Première, concretament al número
9, com així figura a l’inventari d’ar-
Retrat de Xavier Gosé per Ramon Casas
Pèl i Ploma, núm 98, (1-10-1903)

tistes catalans que participaren als
salons de París. El talent d’en Gosé
no passà desapercebut car molt
aviat començà a publicar els seus
dibuixos. Dues revistes satíriques
parisenques, Le Rire i L’Assiette au
Beurre, li dedicaren a partir de 1902
dos números monogràfics. Al principi
Xavier Gosé explotà el gènere del
pintoresquisme folklòric espanyol
que gaudia d’una certa acceptació
popular. Cupletistes, gitanes i d’altres
estereotips espanyols foren els
temes representats en uns dibuixos
que els lectors francesos prenien
com si fossin curiositats ibèriques
gairebé antropològiques. Des de
París continuava enviant dibuixos
a Barcelona que es publicaven a
revistes com Pèl i Ploma o Catalunya
Artística i paral.lelament, a França,
ampliava la seva llarga llista de collaboracions
amb revistes com La Vie
Parisienne, Cocorico, La Vie Illustrée
o Sans Gêne. Tanmateix, l’àmbit
geogràfic de l’obra d’en Gosé no es
limità només a Catalunya o França
car la fama de la què va arribar a
gaudir el conduí a publicar a revistes
alemanyes com Jugend, Simplicissimus
i Ulk. Hom calcula que entre
1906 i 1914, Gosé publicà uns 270
dibuixos a la premsa francesa i
alemanya. Com deia José Francés
en un article publicat a la mort del
dibuixant: «… su nombre se asomaba
a todas las revistas prestigiosas
de Francia y de Alemania. Se citaba
entre los escasos que constituyen el
orgullo del arte internacional…» (La
Esfera, núm. 66, 3-04-1915)
Cal dir que, d’ençà la seva arribada
a París, l’estil i els temes de l’obra
d’en Xavier Gosé evolucionaren molt
en poc temps i que ben aviat derivà
cap un tipus de dibuix que finalment
s’imposaria com una marca personal
molt imitada ans inimitable. Podriem
dir que en Gosé va fer escola i
que alguns dibuixants s’inspiraren
Dibuix publicat a la revista francesa Le Rire, núm 414, 11-10-1902
d’aquell estil particular amb el què
representava escenes mundanes i
personatges sofisticats. El periòdic
La Esfera al seu número 67 del 10
d’abril de 1915 definia la influència
d’en Gosé sobre d’altres dibuixants
qualificant-lo com un “artista capaz
de imponer un arte de sutil decadencia
a sus contemporáneos”.
Un dels artistes gràfics que en certs
moments es va inspirar de l’obra
de Gosé fou Ramon Roqueta que
va ser, al nostre parer, injustament
atacat per una crítica ferotge com
la que li va adreçar la revista Vell i
Nou al juny de 1916 a l’ocasió d’una
exposició qualificant-lo d’ ”èmul d’en
Xavier Gosé, al qui pastitxa encarniçadament
(…) Ah, quina saludable
virada faria el talent d’en Gosé
davant d’aquestes falsificacions”.
Cal dir que Ramon Roqueta fou un
dels dibuixants que van excel.lir en
l’adopció d’un estil d’avantguarda
amb tendències geomètriques i que,
si més no, una part de la seva obra
va rebre, com és natural, influències
d’altres dibuixants. Aquesta crítica
Literatura
47
oblida, però, que dibuixants com
ara Ismael Smith o Francesc Labarta
“Lata” que es trobaren a Papitu a
partir de 1910, adoptaren posats,
escenes i personatges que recorden
també el to sofisticat i mundà dels
d’en Gosé.
Gosé esdevingué el grafista d’un
art de viure hedonista, despreocupat
i elegant propi dels sportmen,
dandis i damisel.les del “París des
années folles” que precediren la
Primera Guerra Mundial. Joves
despreocupats que juguen al golf,
la societat el.legant i frívola que
assisteix a les curses de cavalls a
l’hipòdrom de Longchamp o dones
sofisticades que llueixen vestits
i pameles completaven un ampli
ventall de retrats d’aquella època
exhuberant i un xic exhibicionista.
La dona refinada esdevé un motiu
cabdal en la seva obra, sempre
posant èmfasi en els detalls de la
seva vestimenta. El dibuix de moda
fou sens dubte una de les grans
composants de l’obra gràfica de
l’artista i avui encara se’l considera

48
barret picat JUNY 2012
Literatura
un referent esencial d’aquesta faceta
del grafisme. La seva reputació
el portà a integrar-se en el selecte
grup d’il.lustradors que treballaven
per a les revistes de moda més
importants del moment com ara Le
Journal des Dames et des Modes i
La Gazette du Bon Ton.
L’any 1903 fou l’any de la consagració
de Xavier Gosé com artista gràfic
confirmada per la seva exposició al
prestigiós Salon de la Société Nationale
des Beaux-Arts. Tot seguit a la
Sala Parès de Barcelona presentà
dibuixos seus de temàtica exclusivament
parisenca. Al 1911, any que
marca l’inici de l’estil noucentista,
Gosé exposà per primer cop a Les
Gal·leries Dalmau que es consideraven
com la vitrina de l’avantguardisme
a Catalunya i on es van introduir
els corrents estètics europeus més
innovadors. En una dècada Gosé
esdevingué, com deia Pilar Vélez
a l’ocasió d’una exposició a la Sala
Artur Ramon organitzada per Trenc-
Ballester, un «Il·lustrador brillant, refinat
i enlluernador, tan representatiu
del gust de començament de segle».
(Avui, 4-06-1998).
Xavier Gosé, morí prematurament
de tuberculosi a Lleida al març de
1915 on havia tornat malalt i fugint
de la guerra que havia esclatat un
any abans de la seva mort. Una de
les seves darreres participacions
com a il.lustrador la va fer en un
número extraordinari de la revista
L’Assiette au Beurre on hom demanà
a un grup de dibuixants coneguts
que aportessin una il·lustració per
denunciar els horrors de la guerra.
Per un cop, Gosé va deixar de banda
els temes complaents que havien
marcat la seva obra i representà un
dibuix ombrívol, terrible i punyent
on es veu un voltor que agafa una
calavera amb les seves urpes. En
un article pòstum, L’Esquella de
Dibuix publicat a
la revista alemanya
Simplicissimus,
núm 726, (9-01-
1912)
la Toratxa (26-03-1915) va publicar
dos dibuixos inèdits de l’artista i
nombroses publicacions catalanes
li van retre un homenatge sens dubte
merescut. Durant els anys 2008
i 2009 s’organitzà una exposició
itinerant per diferents museus de
la Xarxa de Museus Locals de la
Diputació de Barcelona produïda
per l’Ajuntament de Lleida i la Diputació
de Barcelona que ha permès
mantenir viva la memòria d’un dels
més talentosos artistes lleidatans.

Si parlem de tradicions, ben segur
que a tots ens ve al pensament
el nostre Sant Jordi, amb la seva
bonica llegenda i amb les roses
regalades i les parades de llibres
pels carrers. També podem citar,
entre d’altres, els castellers, la sardana,
els balls de bastons, el Sant
Joan, amb les seves màgiques
fogueres i, tot i ser de terra endins,
podrem esmentar les cantades
d’havaneres al costat d’un bon
rom cremat.
I encara que no deixa de cridar
l’atenció que la nostra gent tingui
tanta afició per temes escatològics,
com ho demostra el fet que fiquem
un home fent les seves necessitats
en la representació d’un dels esdeveniments
més importants de la
història de la humanitat: em refereixo
al naixement de Crist, representat en
un pessebre amb l’imprescindible
“caganer”.
O, per ficar un altre exemple, en
l’obstinació que, any rere any, tenen
la nostra mainada de fer “cagar” el
tió, o tronc de Nadal, a cops de bastó.
Malgrat això, no es pot dir pas
que les nostres tradicions siguin
estranyes. Una mica peculiars,
Estranyes tradicions
Jaume Balcells Palou
una mica especials, sí, però res
d’estranyes.
Tampoc m’atreviria a qualificar d’estranyes
–tot i la seva espectacularitat
i colorisme– totes les tradicions espanyoles
lligades al món dels braus:
corrides de toros, les “vaquilles”,
els bous “embolats”, etcètera, ni
aquelles tradicions vinculades al fet
religiós: prometences, peregrinacions
i, sobretot, processons, on, de
vegades, els seus/ves penitents, van
descalços arrossegant cadenes o inclús
flagel·lant-se (que Déu n’hi do!)
Ara que, si anem pel món, trobem
tradicions que són per llogar-hi cadires.
En ficaré cinc exemples.
a) La dels peus embenats
Al llarg de més de mil anys, les dones
xineses van patir una pràctica que
tenia com a resultat la deformació
dels peus.
Per desgràcia per les dones, el
peu era considerat la part més eròtica
del cos femení. Això sí, havia
de ser un peu ben petit. Així que la
pròpia mare trencava els dits del
peu a la filla i els premia contra el
taló per, més tard, embenar-los
amb seda o cotó. Aquest ritual es
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08
Literatura
49
repetia cada dos dies al llarg d’uns
10 anys. Una tortura que podia
començar als sis o set anys i durar
tot el temps que hem indicat. La
filla sentia un dolor insuportable
fins que el nervi era mort i deixava
de notar el mal.
b) La de la castració
La castració podia ser un càstig i
també un bon mitjà per obtenir una
feina al servei imperial. Ja us podeu
imaginar el motiu pel qual els emperadors
xinesos ficaven eunucs al
seu servei... Què desconfiats! Però
la cosa se’ls hi va escapar una mica
de les mans. Penseu que a finals de
la Dinastia Ming hi havia uns 70.000
eunucs treballant en el Palau Imperial!
Aquesta pràctica només fa uns cent
anys que es va deixar d’utilitzar.
AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís

50
c) El Harakiri
barret picat JUNY 2012
Literatura
Suposo que ja sabeu que això del
Harakiri era una manera de suïcidar-se
dels guerrers samurai. En
cas de derrota, per atenuar la vergonya
i per evitar caure en mans de
l’enemic, el samurai es banyava, es
vestia amb túnica blanca, menjava el
seu menjar preferit i es clavava una
espasa al mig de la panxa.
Desafortunadament, fins ara, cap
dels polítics ni dels banquers corruptes
que hi ha al nostre país –i
mira que n’hi ha colla!– ha adoptat
aquesta curiosa tradició!
d) El Satí
En el marc de l’hinduisme, Satí és el
ritual de cremar a la dona viva en la
pira de cremació del seu marit. Com
una mena de violència domèstica
institucionalitzada.
Si bé, teòricament, era un acte voluntari,
ja us podeu imaginar una pressió
social brutal, que, en la majoria
dels casos, convertia la immolació
en una cosa obligatòria.
Ficats a imaginar, us demanaria que
féssiu un salt en el temps i en l’espai i
que penseu què passaria si nosaltres
tinguéssim aquesta tradició:
“S’escolta tocar campanes a Linyola
que ens avisen d’una defunció. Una
veïna pregunta: –Qui s’ha mort?
Algú respon: –El Josep, de cal...
–Què sabeu quan serà la cerimònia
del Satí?– Pregunta algú altre.
–Sí, demà a la tarda, al mig del Planell.
Els treballadors de l’Ajuntament
ja començaven a apilar els feixos de
llenya...
–Ai, pobra Carme! Tan mudada i enjoiada
que va sempre i mira, demà
la “rostiran” al costat del seu difunt
marit!”
Sí, costa molt d’imaginar!
Cal saber que, actualment, la pràctica
del Satí està prohibida a l’Índia,
però que les vídues continuen essent
cruelment estigmatitzades. La dona,
en el moment d’enviduar, perd totes
les seves propietats i drets i, mentre
l’home vidu es pot tornar a casar
sense cap problema, per a les dones
resulta gairebé impossible.
e) L’auto momificació
He deixat per l’últim aquesta terrible
tradició que, tot i ser un costum que
es va practicar al llarg de gairebé
mil anys, em sembla de les més
desconegudes.
Es tractava d’un procés lent i dolorós
que practicaven alguns monjos
budistes. El procés podia durar uns
deu anys.
En una primera fase el monjo adopta
una dieta particular (Riu-te’n de la
dieta Dunkan!) per reduir de manera
dràstica la grassa corporal. En una
segona etapa, la dieta encara és molt
més limitada i, el monjo, beu una
mena de te que li produeix vòmits,
suors i orina. És a dir, que li redueix
al màxim els fluïts corporals i també
fa que el seu cos es torni verinós pels
cucs i escarabats que se’l menjarien
un cop mort.
En la tercera part es fa un clot d’uns
tres metres de fondària i s’hi incrusta
una mena de taüt amb el monjo a
dins en posició de loto. El monjo
–imagino que més sec que un ascla
(crec que van ser els inventors
de l’anorèxia)– continua a la seva
“bola”, amb les seves oracions i els
seus mantres infinits. Per respirar li
fiquen un tubet de bambú i fa sonar
una campaneta, de tant en tant, fins
al dia de la seva mort.
Quan es mort definitivament, s’enterra
del tot. Cal esperar mil dies més
per tornar-lo a desenterrar. Si el ritual
s’ha fet correctament el cos estarà
incorrupte i momificat de forma “natural”.
Al·lucinant!
(Nota secreta: Se sap que una
famosa de la noblesa espanyola
també està seguint un procés d’auto
momificació. No utilitza pas aquest
mètode que acabem de descriure,
és clar! Es desconeix el sistema
emprat... però és evident que s’està
convertint en una mòmia. Encara no
sabeu qui és?!)
C/ Pau Claris, 39 – 25240 Linyola (Lleida) –Tel. 973 575 502 – Fax 973 575 581 e-mail: linyola@copirieno.com

L’Ajuntament va organitzar el 1r
Premi de Poesia Infantil, en la que hi
participaren els alumnes de l’escola
El Sitjar.
Els poemes foren exposats a la
Sala Pau Casals, el dia 22 d’abril i
a migdia, el jurat va donar a conèixer
quines havien estat les poesies
premiades.
Premiats cicle mitjà:
1r premi:
Laia Roca Fabregat amb el poema
La meva escola.
2n premi:
Mateu Castelló Jové amb el poema
L’Armari.
3r premi:
Àlex Giménez Narvalà amb el poema
L’Anna.
Premiats cicle superior:
1r premi:
Anna Soldevila Pelegrí amb el poema
La guerra.
2n premi:
Vasile Todasca amb el poema El
gelat.
3r premi:
Blanca Batista Riera amb el poema
Colom de la Pau.
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 25 - 25240 LINYOLA
gruesbessmo@hotmail.com
Literatura
Primer premi de poesia infantil
Escola El Sitjar i Ajuntament
La meva escoLa
La meva escola té formes diferents:
les finestres són quadrades
i les portes s’obren al vent
com llibres d’històries pintades.
Cada dia, al matí
em llevo d’hora,
i seguint el camí
arribo a l’escola.
Ja toca la sirena
i pugem les escales
cada nen i nena
porta llibres a les classes.
Comença un nou dia
ple d’assignatures
matemàtiques, tutoria
i llibres d’aventures.
L’armari
L’armari és bonic
com un embolic,
està ple de llibres i joguines
i també algunes nines.
Té els prestatges
plens de ninos i soldadets,
tots de colorets,
però la majoria marronets.
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)
51

52
Tanco la porta,
tot apretant,
empenyo i empenyo
perquè no surtin volant.
L’anna
L’Anna és maca
i molt divertida
quan jugo a futbol
ella em fa companyia.
Ma germana és maca
com la lluna plena
té la cara rodona
i la pell morena.
Si tingués diners
li regalaria un pis
ple de regalís.
La guerra
La guerra perjudica,
tolls i aiguamolls de sang.
La guerra continua
humans pel barranc.
• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
barret picat JUNY 2012
Literatura
Els ferits es van acumulant,
tristesa, pluja i fang.
Armes i infants orfes
que sols, van plorant.
Sembla que alguna cosa passa,
la guerra s’ha acabat,
surt l’arc de sant Martí.
Tot solucionat?
No tot! Hi ha una lliçó:
però tots haurien de saber que
si una cosa les guerres ens poden
demostrar
és que ningú hi pot guanyar.
eL geLat
El gelat de xocolata
és més bo que el de nata.
El gelat de maduixa
em va caure a la cuixa.
El gelat de vainilla
és més bo que la mantequilla.
De gelat i mantequilla
no en menjo cada dia.
El gelat de nata
em va fer una taca.
El gelat de maduixa
el vaig donar a la bruixa.
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com
coLom de La pau
Viatja colom
i vigila el món,
que està malalt
i sense Pau.
Jo t’ajudaré
a fer el bé,
a donar menjar
al qui no té pa.
Jo vigilaré
que tothom estigui bé,
sense baralles,
ni males cares.
Junts volarem
i màgia escamparem
perquè tothom sigui feliç
i mengi molt anís!

En un hotel…
–Perdoni, em dóna una habitació amb bany?
El racó dels acudits
–L’habitació sí que li donem, però el bany se l’hauria de
fer vostè...
–Que hi fa un boig gatejant al supermercat?
–Buscar preus baixos.
En un anunci al diari...
HOME INVISIBLE BUSCA NOIA TRANSPARENT PER A
FER COSES MAI VISTES!
Gerard Soldevila Pelegrí
Com passa el temps
53
–Ahir la meva mare va caure pel balco i ara és al cel... :(
–Ostres, doncs si que rebota!
–Quina és la diferència entre un cotxe i un vàter?
–Doncs que al cotxe t’hi asseus per corre i al vàter hi
corres per asseure–t’hi.
Hi havia una dona tan lletja que enlloc de tenir menstruació
tenia monstruació!

54
barret picat JUNY 2012
Com passa el temps
Com passa el temps
26-III-1951
R. Llordés, D. Pons i A. Pallerola
R. Amorós i M. Rosell
Marcel·lí Fontanet. Anys 40 S. Camarasa, R. Amorós, M. Fontanet.

Quinta 2011
Fila de dalt: Alba Orrit, Maria Vidal, Bruna Solsona, Carla Gayarre, Isaac García, Eloi Tribó, Itziar Capdevila, Juan Josep
Paul i Blanca Porta. Fila de baix: Eloi Pedrosa, Maria Padullés, Dídac Vázquez, Adrià Bori, Martí Greoles, Martina Abellana,
Alex Binefa, Iker Civit, Joel Vallés, Santi Morales i Arnau Mir. (Foto M. Giné)
Fotos: Comunions i Jubilats
Excursió
Primera comunió