TEMA 10 - Institut Ribot i Serra

TEMA 10
Els Infinitius i els participis.
1

TEMA 10
AVE PUERI ET PUELLAE!
En aquesta unitat tractarem:
1.Els participis.
2.Els infinitius actius.
3.Construccions de Participi.
4.Ús nominal de l'infinitiu.
2

1. Els Participis
ELS PARTICIPIS
1A. PRESENT 1B. PASSAT 1C.FUTUR
Present + NS, NTIS
Supí + -US, A, -UM Supí + -URUS, URA, -URUM
3

Tema de present
1a Conj. Ama-
2a Conj. Vide-
3a Conj. Reg-e-
1A. El Participi de Present
Per fer el participi de present es necessita el tema de present del verb i
se li afegeix la terminació + -NS, -NTIS. Es declina com l'adjectiu
Prudens, Prudentis.
4a Conj.
Audi-e-
+ NS, -NTIS +
Amans, Amantis
Videns, Videntis
Regens, Regentis
Audiens, Audientis
1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj
Amans Videns Regens Audiens
Amantis Videntis Regentis Audientis
L'amant El vident El regent L'oient
El que estima El que hi veu El que regeix El que escolta
4

Tema de Supí
1a Conj. Amat-
2a Conj. Vis-
3a Conj. Rect-
1B. El Participi de Passat
Per fer el participi de passat es necessita el tema de Supí del verb i se
li afegeix la terminació + -US, -A, -UM. Es declina com l'adjectiu
Bonus, -a, -um.
4a Conj.
Audit-
+ US, -A, -UM +
Amatus, Amata, Amatum
Visus, Visa, Visum
Rectus, Recta, Rectum
Auditus, Audita, Auditum
1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj
Amatus, -a, -um Visus, -a, um Rectus, -a, -um Auditus, -a, -um
estimat/-ada Vist / -a Regit/ -ida Escoltat/ -ada
5

1C. El Participi de Futur
Per fer el participi de futur es necessita el tema de Supí del verb i se li
afegeix les terminacions + -URUS, -URA, -URUM. Es declina com
l'adjectiu Bonus, -a, -um.
Tema de Supí
1a Conj. Amat-
Amaturus, Amatura, Amaturum
2a Conj. Vis- -URUS, Visurus, Visura, Visurum
3a Conj. Rect- + -URA, +
Recturus, Rectura, Recturum
4a Conj. Audit- -URUM Auditurus, Auditura, Auditurum
SUM Fut- Futurus, Futura, Futurum
1a Conj 2a Conj
Amaturus, -a, -um Visurus, -a, um
El que ha d'estimar El que ha de veure
*
3a Conj 4a Conj Sum
Recturus, -a, -um Auditurus, -a, -um Futurus, -a, -um
El que ha de Regir El que ha d'escoltar El que ha de ser
6

2. Els Infinitius
ELS INFINITIUS
2A. PRESENT 2B. PASSAT 2C. FUTUR
Present + RE Perfet + -ISSE Supí +
-URUM,
-URAM,
-URUM
-UROS,
-URAS,
-URA
ESSE o
FUISSE
7

2A. L'infinitiu de Present
Per fer l'infintiu de present es necessita el tema de present del verb i
se li afegeix la terminació -RE. No es declina
Tema de Present
1a Conj. Ama-
Amare
2a Conj. Vide-
Videre
3a Conj. Reg-e- + -RE Regere
4a Conj. Audi-
Audire
SUM Es- +
(-RE)> SE Esse
1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Sum
Amare Videre Regere Audire Esse
Estimar Veure Regir Escoltar Ser
8

2B. L'infinitiu de Passat
Per fer l'infinitiu de passat es necessita el tema de Perfet del verb i se
li afegeix la terminació -ISSE. No es declina.
Tema de Perfet
1a Conj. Amav-
Amavisse
2a Conj. Vid-
Vidisse
3a Conj. Rex- +
-ISSE Rexisse
4a Conj. Audiv-
Audivisse
SUM Fu- Fuisse
1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Sum
Amavisse Vidisse Rexisse Audivisse Fuisse
Haver estimat Haver vist Haver Regit Haver escoltat Haver estat
9

2C. L'infinitiu de Futur
Es forma mitjançant el participi de futur en acusatiu singular o plural
més l’infinitiu de present o de perfet del verb sum. Es declina segons
el subjecte.
1a Conj. Amat-
2a Conj. Vis-
3a Conj. Rect-
4a Conj. Audit-
SUM Fut-
Singular
-URUM, -URAM, -URUM
Plural
-UROS, -URAS, -URA
Masculí Femení Neutre
ESSE
Dependrà del gènere i del nombre del subjecte que s'haurà de fer
servir el masculí, femení o neutre en singular o plural.
De tal manera que les formes declinades són les següents:
o
FUISSE
10

2C. L'infinitiu de Futur
1a conjugació: haver d’estimar
amat -urum, -uram, -urum esse (fuisse)
amat -uros, -uras, -ura esse (fuisse)
2a conjugació: haver de veure
vis -urum, -uram, -urum esse (fuisse)
vis -uros, -uras, -ura esse (fuisse)
3a conjugació: haver de governar
rect -urum, -uram, -urum esse (fuisse)
rect -uros, -uras, - ura esse (fuisse)
4a conjugació: haver d’escoltar
audit -urum, -uram, -urum esse (fuisse)
audit -uros, -uras, -ura esse (fuisse)
Verb sum: haver de ser
fut -urum, -uram, -urum esse (fuisse)
fut -uros, -uras, -ura esse (fuisse)
11

3. Construccions de Participi.
1.1 Participi concertat
El participi, en tant que adjectiu, concorda amb un substantiu de l’oració
en gènere, nombre i cas. Aquesta construcció rep el nom de participi
concertat.
Cato, creatus consul, in Hispaniam adversus Celtiberos
profectus est.
(Corneli Nepos)
Cató, nomenat cònsol, va marxar cap a Hispània contra els
celtibers.
Quan es tracta d’un participi de present, es tradueix com una oració de
relatiu o com un gerundi.
Angulus erat in vallem vergens. (T. Livi)
Hi havia un angle que s’orientava cap a la vall.
Hoc sperans legiones III ex castris educit. (Cèsar)
Confiant en això, treu tres legions del campament.
12

3. Construccions de Participi.
1.2 Participi absolut
Quan el participi està en ablatiu i concorda amb un substantiu també
en ablatiu que fa de subjecte rep el nom de participi absolut o
ablatiu absolut. Se li dóna aquest nom perquè la construcció queda
«deslligada» (ab-solutum) de l’oració.
Caesar, recepto Orico, Apolloniam proficiscitur. (Cèsar)
Cèsar, conquerit Òricon, es dirigeix cap a Apol·lònia.
En català, aquesta construcció també s’utilitza sovint: Acabada la
reunió, els assistents se’n van anar cap a casa.
13

3. Construccions de Participi.
1.3 Ablatiu absolut tipus «Cicerone consule»
És una construcció nominal en què un substantiu en ablatiu s’afegeix
a un altre substantiu o a un adjectiu, també en ablatiu, que actua com
a predicat.
Cicerone consule. Essent cònsol Ciceró.
Aquesta construcció es va utilitzar sobretot com una de les formes per
datar els esdeveniments.
M. Tulio et C. Antonio consulibus.
Essent cònsols M. Tul·li i G. Antoni.
14

4. Ús nominal de l'infinitiu.
L’infinitiu és un substantiu verbal de gènere neutre. Com a tal pot dur
a terme en una oració les funcions de subjecte, atribut i complement
directe.
• Infinitiu en funció de subjecte. Aquesta construcció pràcticament
queda limitada a:
–Verbs impersonals: opportet, convé; decet, és escaient, etc.
–Expressions impersonals formades pel verb sum i un adjectiu
neutre o un substantiu abstracte: opus est, necesse est, utile est,
bonum est, etc.
Dulce et decorum est pro patria mori (Horaci).
Morir per la pàtria és dolç i honorable.
15

4. Ús nominal de l'infinitiu.
• Infinitiu en funció d’atribut.
Bibere non est vivere. Beure no és viure.
• Infinitiu en funció de complement directe. És l’ús més freqüent,
sobretot amb verbs que signifiquen poder, saber, voler, haver de, etc.
Quis potest fallere amantem?
Qui pot enganyar una (dona) enamorada?
16

STUDIO OMNIA VINCIT
17