DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES ...

50
EL NOSTRE DIPLOMATARI
JOAN PAPELL I TARDIU
La nostra recerca abraça 613 documents, la majoria procedents
de l’AHNM, que van des de l’any 975 fins al 1225. Per aquesta comesa
s’han consultat els documents originals custodiats a Madrid, i els
del cartulari santescreuenc anomenat Llibre Blanch que es conserva
a la Biblioteca de Tarragona, més un que es guarda a l’ACA.
En fixar els criteris de transcripció i publicació del diplomatari
hem tingut en compte els aplicats en altres publicacions de
cartularis, encara que sempre al final hem fet prevaldre el nostre.
Com a models ens hem fixat en la transcripció del Diplomatari de
la catedral de Tortosa a cura d’Antoni Virgili i Colet, publicat en
aquesta mateixa col·lecció, el Diplomatari de Santa Maria de Poblet
del pare Agustí Altisent (e.p.r.), i la Col·lecció diplomàtica de la Casa
del Temple de Barberà (945-1212), de Josep M. Sans i Travé, entre
altres.
Quant a la transcripció, hem procurat sempre que fos rigorosa
i fidel en tots els documents, posant un (?) en aquelles paraules
que presentaven seriosos dubtes. En altres, hem procurat aclarirne
el significat mitjançant una crida al peu del mateix document.
Ens hem trobat que un mateix document se’ns presenta en
original i en trasllat notarial. No cal dir que hem preferit l’original
abans que la còpia, però en aquells casos en què l’original estava
malmès, hem utilitzat el trasllat més proper a l’original, i quan aquest
també presentava seriosos problemes, els posteriors, més acostats
a nosaltres, si n’hi havia. Amb tot, sempre hem procurat comparar
l’original i el trasllat fent constar al peu dels documents les
diferències que s’hi ha trobat.
Els signes dels personatges que intervenen a la signatio els hem
reproduït de la següent manera: ·SSS·, S+ o Sig+num. En aquells
casos en què apareix d’una manera clara el signum emprat pel
protagonista i que utilitza d’una manera fidel sempre, l’hem desenvolupat
com Sig(signe)num, manifestant-ne clarament la personalització.
Quant a la datació hem de dir que els primers diplomes són
datats pels anys dels reis francs, encara que més endavant ho fan
amb la doble datació de l’any de l’encarnació i la dels reis francs,
i finalment per l’any de l’encarnació. Cal manifestar que en alguns
diplomes, les dues datacions no coincideixen. Aleshores ens hem
decantat per l’any de l’encarnació de Crist. De totes maneres, a peu
de document hem donat una explicació del fet.