DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES ...

42
JOAN PAPELL I TARDIU
ampliaren la zona dominada gràcies a la donació de Guillem de
Selmella d’unes terres situades sobre la granja i que anaven fins
el riu Despets, a la Comagrassa i la via Cativera. A més, amb la
donació Guillem els concedeix el permís de poder comprar noves
terres i drets a tots els pagesos que cultivessin les terres on ell hi
tenia drets. 276 Fruit d’aquest permís va ser la compra, per trenta sous,
dels drets de la Romaguera i les pastures de Pinyana a Bertran de
Sant Pere l’abril del 1201. 277 En aquestes renúncies de drets s’hi va
afegir Guillem de Pontils, qui pel preu d’un bou valorat en quaranta
sous vengué a l’abat la part que li pertanyia del delme de l’honor
de Bernat Company, honor que ja havia estat donat a Santes Creus,
i que anava des del riu Despets fins a Fontscaldetes. 278 Aquesta
donació va ser augmentada per la venda que va fer Ollera de la seva
terra a Cabdells, situada sobre la granja, més la meitat de la terra
que tenien en comú amb Bernat Company. 279 Les darreres adquisicions
santescreuenques a Fontscaldetes durant aquest abadiat foren: dues
sorts de terra al riu Despets, al terme de Selmella, comprades a Maria,
esposa de Bernat de Miramon, per tretze sous barcelonesos, 280
l’honor de Queralt, adquirida a Ramon Alamany per seixanta sous, 281
i dues peces de terra a Cabra a la partida de Conill i a la coma
del Vinyal comprades a Gueraula, vídua de Berenguer Llaurador,
per cent trenta sous. 282 A aquestes compres s’ha d’afegir la donació
d’una cinquena part de l’honor a Despets que va fer Pere de les
Planes. 283
Com hem dit suara, la penetració en terres penedesenques fou
una de les principals accions de l’abat Bernat d’Àger, iniciada gairebé
al mateix temps que s’ampliava i es consolidava la propietat a
Fontscaldetes. Bernat, clergue de Vilafranca, feia donació testamentària
a l’abat Ramon de Rifà de les seves cases de Vilafranca,
a condició que fos considerat familiar del cenobi, més un mas al
terme de Vallmoll. 284 Aquesta deixa ell mateix la va ratificar l’any
següent, passada, probablement, la malaltia285 i alhora era confir-
276. Doc. 416, de 17 de desembre de 1200.
277. Doc. 419, de 30 d’abril de 1201.
278. Doc. 430, de 19 d’agost de 1202.
279. Doc. 392, de 8 de desembre de 1197.
280. Doc. 435, de 17 de febrer de 1203.
281. Doc. 439, de 31 de maig de 1203.
282. Doc. 459, de 21 d’octubre de 1206.
283. Doc. 507, de 17 de febrer de 1211.
284. Doc. 410, de 24 de juny de 1200.
285. Doc. 417, de 3 de gener de 1201.