DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES ...

32
JOAN PAPELL I TARDIU
tenim en compte l’oferta que els va fer Guillem de Cardona de vint
somades de sal anuals de les seves mines salnitroses de Cardona,
per a les necessitats dels ramats, i de l’emparament del bestiar
mentre fos als seus dominis i possessions (Et recipio omnes bestias
et greges predicti operis in mea guardia et in defensione per omnem
terram meam). 186
Tres noves cartes de familiaritat amb molt poc temps de diferència,
l’una de 3 d’abril, l’altra de 6 de juliol i la tercera de 6
d’octubre de 1183, van permetre als monjos adquirir el delme de
les seves propietats de Tàrrega que percebien Pere de Tàrrega i Pere
de Santa Fe; així com del blat, de l’ordi, de la civada i de la mixtura
del castell de la Maçana —avui Sant Martí de la Maçana, a la
comarca de l’Anoia— que percebia Elisenda de la Maçana. 187 Seguint
aquesta política d’enfranquiment de drets senyorials, l’abat Pere va
obtenir de Ramon de Montcada els drets de les cases de Tortosa
i dels honors del seu territori, tot i afegint a la donació dos sarraïns,
els germans Avimforra. 188 D’Arnau de Cervera van rebre el delme
i la propietat de l’honor de Lleida, a excepció dels rèdits i esplets
del primer any de possessió, sempre que la terra fos redimida de
la possessió d’Isarn de Tolosa, que l’havia rebut com a penyora del
seu germà Pere de Cervera. 189 Aquesta donació estava justificada,
atesa la disposició que Pere havia fet en el seu testament que fossin
lliurats a Santes Creus cent sous.
L’abat Pere degué morir a finals de 1184. L’últim document
en què apareix el seu nom és del 22 de setembre de 1184. Entre
aquest i el primer en què apareix l’abat Hug II tenim dos diplomes,
de data 13 de febrer i 10 de maig de 1185, en els quals no és citat
cap abat. El primer és la justificació feta per Arnau de Cervera
d’haver lliurat al monestir del Gaià la deixa testamentària de son
germà Pere de Cervera referent als rèdits de Lleida i el segon
correspon al testament d’Arnau Berenguer. 190 Ara, el primer document
referent a l’abat Hug II de Santes Creus porta la data de 20 de juny
de 1185. Fa referència al permís concedit per Hug de Mataplana
i els seus fills Ramon i Hug perquè els ramats monacals poguessin
186. Doc. 255, de 28 de març de 1183. Tenint en compte que una somada equival
a tres quintars i un quintar són quaranta-un quilos, el monestir obtenia la quantitat
anual de 2.460 quilos de sal.
187. Docs. 256, de 3 d’abril de 1183, i 261, de 6 d’octubre de 1183.
188. Doc. 266, de 22 de setembre de 1184.
189. Doc. 268, de 13 de febrer de 1185.
190. Docs. 269 i 270.