DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES ...

DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES ... DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES ...

fundacionoguera.com
from fundacionoguera.com More from this publisher
30.04.2013 Views

22 JOAN PAPELL I TARDIU A l’Albedó, a Barcelona, Berenguer de Calaf els va donar en alou una vinya, juntament amb unes cases, corrals i un pou sota el fòrum de la ciutat. 115 Una nova ampliació dels pasturatges d’estiu va tenir lloc l’estiu de 1173. Guillem de Mataplana i la seva esposa Dolça, per cinquanta sous, i la promesa que seria acceptat com a monjo del monestir quan ell ho decidís, els donà el dret de pastura a Das. 116 Pastures que es van veure incrementades per la donació, al mateix port de Das, d’Ermengol d’Alp, quinze dies després de la primera. 117 Va aparèixer la possibilitat d’estendre la propietat vora la desembocadura del Gaià. Efectivament, Arnau d’Esplugues i els seus germans, la seva esposa i els seus fills van vendre, el 19 de setembre de 1173, per tres-cents cinquanta sous, l’honor que tenien a Montornès, primera de les terres que, com més endavant veurem, van fer possible la creació de la granja de Montornès —avui la Pobla de Montornès. 118 Propietat que s’incrementaria de bell nou per la venda que féu Ponç de Rajadell, el 4 de desembre del mateix any, del seu alou que havia heretat dels seus avantpassats, per la quantitat de set-cents sous barcelonesos, 119 i, també, per la venda alodial que féu Pere Escorcenc, el 21, del castell i terme d’aquest lloc. Pere d’Escorcenc renunciava, alhora, als seus drets jurisdiccionals, i tot per la quantitat de vint morabatins d’or. 120 Ens adonem que per part de l’abat hi havia un interès extraordinari per enfranquir de drets les terres de Montornès. Per quaranta morabatins, fra Pere va comprar els drets dels fills de Pere Gornal, menors d’edat; venda que va fer la vídua Ramona, amb l’assessorament dels nobles Bertran de Castellet i Miró de Castellvell. 121 A finals d’any es va comprar per noranta morabatins a Ramon de la Torra, el feu que tenia pel noble Ponç de Rajadell; fet que farà incrementar la propietat de Montornès. 122 El testament de Jofre Anglès, de 5 d’octubre de 1173, 123 va confirmar la donació que havia fet el dia anterior de la seva possessió 115. Doc. 165, de 4 de juliol de 1173. 116. Doc. 167, de 15 d’agost de 1173. 117. Doc. 168, de 31 d’agost de 1173. 118. Docs. 169 i 170, ambdós de 19 de setembre de 1173. 119. Doc. 173, de 4 de desembre de 1173. 120. Doc. 174, de 21 de desembre de 1173. 121. Doc. 179, de 8 maig de 1174. 122. Doc. 183, de 16 de desembre de 1174. 123. Doc. 172.

DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA... de Tortosa, 124 incrementant el patrimoni santescreuenc a les terres de l’Ebre. Sembla, però, que havia arribat el moment de cedir part del patrimoni tortosí en arrendaments emfitèutics. El 5 de gener de 1174, van ésser arrendades a Joan Anglès les terres que havien pertangut a Marzoc Arraiz 125 i les cases que el monestir havia rebut de Gilbert Anglès. 126 D’aquestes darreres, finalment, l’abat en deixaria de percebre el cens, a condició que quan morís Joan Anglès, tots els seus béns passessin a la comunitat claustral. 127 Altres cases de Tortosa foren arrendades a Pere de Lleida, mitjançant el pagament d’un cens anual d’un morabatí. 128 També fou cedit en establiment a Pere Gàlleg i a Guerau Ginestar, per un cens de vint càntirs d’oli anuals, l’honor que havia pertangut a Guillem de Sentmenat. Els monjos es reservaren el dret de fadiga, que establiren en trenta dies. 129 Es van lliurar a Domènec d’Aldover les terres que tenia el monestir per aportació testamentària de Jofre Anglès, fet en el moment d’ingressar com a monjo a Santes Creus, a excepció del camp que havia venut al seu germà Gisbert, i d’unes cases que també havien estat venudes, situades prop de l’església de Sant Jaume. Per drets d’establiment els monjos reberen la quantitat de deu morabatins. 130 Guillem de Claramunt va vendre, per mil sous de moneda melgoresa, al monestir de Santes Creus, una nova possessió al terme del Codony, a tocar de les terres de la primera donació, feta l’any 1160. La venda no es va fer tan sols de la terra sinó de tots els drets i jurisdiccions que tenia sobre ella. Eren terres en direcció a Alcover, entre aquesta població i el terme de Vilallonga, en el lloc anomenat Sant Joan del Consell, aptes per al pasturatge. Així ho fa constar el document (pascua gregibus). 131 Quatre dies després, el noble Berenguer d’Aguiló i els seus fills aprovaven aquesta venda feta per Guillem de Claramunt i renunciaven els seus drets (donamus atque laudamus et de nostro iure in vestrum tradimus dominium ac 124. Doc. 171, de 4 d’octubre de 1173. 125. Doc. 175. Aquest arrendament es feia a la meitat dels fruits, a excepció de l’oli que era al quart. 126. Doc. 176. 127. Doc. 194, de 15 de gener de 1177. 128. Doc. 177, de 7 de gener de 1174. 129. Doc. 178, de 9 de gener de 1174. 130. Doc. 188, de 12 de novembre de 1174. 131. Doc. 180, de 22 de novembre de 1174. 23

22<br />

JOAN PAPELL I TARDIU<br />

A l’Albedó, a Barcelona, Berenguer de Calaf els va donar en<br />

alou una vinya, juntament amb unes cases, corrals i un pou sota<br />

el fòrum de la ciutat. 115<br />

Una nova ampliació dels pasturatges d’estiu va tenir lloc l’estiu<br />

de 1173. Guillem de Mataplana i la seva esposa Dolça, per cinquanta<br />

sous, i la promesa que seria acceptat com a monjo del monestir<br />

quan ell ho decidís, els donà el dret de pastura a Das. 116 Pastures<br />

que es van veure incrementades per la donació, al mateix port de<br />

Das, d’Ermengol d’Alp, quinze dies després de la primera. 117<br />

Va aparèixer la possibilitat d’estendre la propietat vora la<br />

desembocadura del Gaià. Efectivament, Arnau d’Esplugues i els seus<br />

germans, la seva esposa i els seus fills van vendre, el 19 de setembre<br />

de 1173, per tres-cents cinquanta sous, l’honor que tenien a<br />

Montornès, primera de les terres que, com més endavant veurem,<br />

van fer possible la creació de la granja de Montornès —avui la Pobla<br />

de Montornès. 118 Propietat que s’incrementaria de bell nou per la<br />

venda que féu Ponç de Rajadell, el 4 de desembre del mateix any,<br />

del seu alou que havia heretat dels seus avantpassats, per la quantitat<br />

de set-cents sous barcelonesos, 119 i, també, per la venda alodial que<br />

féu Pere Escorcenc, el 21, del castell i terme d’aquest lloc. Pere<br />

d’Escorcenc renunciava, alhora, als seus drets jurisdiccionals, i tot<br />

per la quantitat de vint morabatins d’or. 120 Ens adonem que per part<br />

de l’abat hi havia un interès extraordinari per enfranquir de drets<br />

les terres de Montornès. Per quaranta morabatins, fra Pere va<br />

comprar els drets dels fills de Pere Gornal, menors d’edat; venda<br />

que va fer la vídua Ramona, amb l’assessorament dels nobles Bertran<br />

de Castellet i Miró de Castellvell. 121 A finals d’any es va comprar<br />

per noranta morabatins a Ramon de la Torra, el feu que tenia pel<br />

noble Ponç de Rajadell; fet que farà incrementar la propietat de<br />

Montornès. 122<br />

El testament de Jofre Anglès, de 5 d’octubre de 1173, 123 va<br />

confirmar la donació que havia fet el dia anterior de la seva possessió<br />

115. Doc. 165, de 4 de juliol de 1173.<br />

116. Doc. 167, de 15 d’agost de 1173.<br />

117. Doc. 168, de 31 d’agost de 1173.<br />

118. Docs. 169 i 170, ambdós de 19 de setembre de 1173.<br />

119. Doc. 173, de 4 de desembre de 1173.<br />

120. Doc. 174, de 21 de desembre de 1173.<br />

121. Doc. 179, de 8 maig de 1174.<br />

122. Doc. 183, de 16 de desembre de 1174.<br />

123. Doc. 172.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!