DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES ...

20
JOAN PAPELL I TARDIU
herbeis. Dolça, senyora de Navata i el seu fill Bernat, el 27 de gener
de 1171, donen a l’abat Pere els pastius de Tregurà. 101 Nous permisos
de pastura els reben d’Hug i de Ponç de Mataplana, el 2 de maig
de 1173, que els permetran pasturar els ramats en tots els seus
dominis i sota la seva especial protecció. 102 L’engrandiment de les
zones de pasturatge indubtablement va comportar problemes amb
la població i els petits ramaders de les localitats on es trobaven les
herbes. No és estrany que l’abat fes prevaldre els seus drets i que,
apel·lant a la protecció reial, de nou sol·licités del comte-rei Alfons
el recordatori del privilegi. Aquest, aprofitant la seva estada a
Perpinyà, decretà la seva especial protecció, de nou, afegint que en
cas de litigi o plet la paraula dels monjos i de l’abat tingués més
força que la de l’altre pledejant. 103
Van ser enfranquides les terres de Valldossera mitjançant la
compra del delme a Guerau de Jorba, i amb el seu permís, la part
corresponent als altres posseïdors vassalls seus, Ramon de la
Torra, 104 de Guerau de Montagut i dels seus successors, 105 que el
monestir havia adquirit al senyor eminent, Guerau Alamany, perquè
aquestes propietats, no llunyanes a Santes Creus, fossin alodials del
monestir. 106 Però potser el fet més destacat que es va produir en
aquest any 1170 va ser la penetració en terres de l’Urgell. Un fet
tan simple com va ser l’entrada com a monjo de Santes Creus i
l’aportació del dot preceptiu ho va fer possible. Arnau de Santa Fe
va lliurar a l’abat el seu alou —amb tots els servents— situat al terme
de Tàrrega, que havia heretat del seu pare. 107 Noves donacions a
la capçalera del Gaià, a Sant Gallard i a Santa Perpètua van
incrementar, l’any 1171, les propietats del monestir en la zona axial
del Gaià. 108 També en terres del castell Selmella va rebre el monestir
un alou de mans de Guillem de Pontils109 i la possessió de Fontscaldetes
—futura granja monacal— al dia següent, donació que va
fer Garcia de Siurana, la seva muller Guillemona i llur fill Ramon. 110
101. Doc. 148.
102. Doc. 161.
103. Doc. 162, de 2 de maig de 1173.
104. Doc. 147, de 2 de gener de 1171.
105. Doc. 152, de 2 d’abril de 1172.
106. Doc. 142, de 28 de juny de 1170.
107. Doc. 145, de 5 de novembre de 1170.
108. Doc. 156, de 28 de juliol de 1172.
109. Doc. 158, de 8 de febrer de 1173.
110. Doc. 159, de 9 de febrer de 1173.