Adobe Photoshop PDF - Fundació Noguera

FUNDACIÓ NOGUERA
Llibres de Privilegis, 8
Llibre Vermell
de la ciutat de Girona
(1188-1624)
Edició a cura de
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ

© Griselda Juliol i Albertí
Edita: Pagès Editors, SL
Carrer Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
Fotografia de la coberta: Josep M. Oliveras
Primera edició: desembre de 2001
ISBN: 84-7935-887-4
Dipòsit legal: L-1.416-2001
Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L.
Enquadernació: Fontanet

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 7
Introducció
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Girona compta amb tres cartorals,
popularment anomenats Vermell, Verd i Groc, en una clara
al·lusió al color de les seves cobertes. Els esmentats llibres, d’unes
característiques objectuals ben singulars i que s’adiuen plenament
amb l’alta funció que tenien en l’administració municipal medieval
i moderna, escrits sobre pergamí, contenen un nombrós recull de
privilegis que els reis varen atorgar als gironins, a més de diferents
documents rellevants relacionats amb la ciutat. Sense menystenir
el Llibre Groc —de cronologia més moderna—, hom pot afirmar
rodonament que el Llibre Vermell i el Llibre Verd constitueixen els
pilars fonamentals de la memòria històrica local, amb un clar
predomini de la temàtica política en el segon cas, i un predomini
de les escriptures de caire econòmic pel que fa al Llibre Vermell.
Estructura i cronologia del Llibre Vermell
El Llibre Vermell és un còdex de plecs de pergamí lligats amb
cordill i enquadernat en fusta recoberta de pell repussada i tenyida
de color vermell. L’escut de la ciutat apareix al centre de la primera
coberta i l’escut reial en la del darrere, ambdós inscrits en una
rosassa. Les dues cobertes varen ser reforçades amb 6 bollons i dos
fermalls de llautó. A causa de la relligadura moderna, obra de
l’enquadernador Joan Andreu en el 1879, no es pot indicar amb
precisió el nombre exacte de quaderns.

8
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
La mesura dels folis de pergamí és de 390 ∞ 270 mil·límetres.
Consta de 248 folis numerats, més uns altres 15 situats al començament,
tres amb anotacions diverses del copista, sis escrits a
línia tirada que constitueixen l’índex, i uns altres 5 al final, en blanc.
També trobem en blanc els folis 47v, 48r-v, 84r-v, 89r, 90r-v i
91r-v, per raons d’organització. Després del foli 248, trobem uns
altres quatre folis més en blanc, sense numerar, un foli amb un
pergamí enganxat amb els títols de Carles I i anotacions del copista
i, finalment, un foli en blanc. La numeració primitiva dels folis va
ser realitzada en xifres romanes, i una segona numeració, més
tardana, en xifres aràbigues. Abans del text pròpiament dit, hi ha
15 folis sense numerar, diverses anotacions del copista, la introducció,
els índexs i diferents notícies, com ara les inundacions de 1435 i
la ressenya d’alguns altres aiguats del segle XVI.
El text ve pautat a punta seca i escrit a dos corondells, amb
una caixa de 300 ∞ 195 mil·límetres i entre 40 i 50 ratlles a cada
foli, depenent de l’escrivà i l’època de la transcripció. La separació
de l’intercolumni mesura 30 mil·límetres. Els títols, precedits de
calderó, són de color mini, a l’igual de les caplletres, on a voltes
es combinen els colors vermell i marró, i a partir del foli 206v fins
al final només s’utilitza la tinta sèpia, també al text. Com és lògic,
en tot el volum hi intervenen diverses mans, ja que la seva confecció
abasta des de finals del primer terç del segle XV fins al primer terç
del segle XVII.
Les característiques paleogràfiques del cartulari evidencien que
és un document iniciat i realitzat majoritàriament en el segle XV,
amb successives incorporacions de textos fins el XVII. Així ho demostra
la utilització d’una grafia gòtica tardana amb característiques
bastardes, bàsicament reflectides en la forma punxeguda dels pals
de les f i s, que va evolucionant cap a la lletra humanística típica
d’aquesta època.
En una nota introductòria que ha estat transcrita com a
Document 0 en la present edició, s’afirma que: E fou acabat lo present
libre en l’any de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXXX quatre.
Evidentment, cal interpretar aquesta expressió en el sentit que el
Llibre Vermell primigeni havia estat relligat i completat en una
primera fase, assolint l’objectiu dels jurats de dotar-se d’un segon
cartulari pel fet que el primer estava ple: Emperò, ultra los dits
privilegis continuats en lo dit Libre Verd, resten alguns altres privilegis
qui no són escrits n·es porien escriure en lo dit libre. E com sia molt

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 9
útil, pertinent e encara necessari a la dita ciutat que los altres privilegis,
per ésser haüts promptament a memòria perdurable, sien conservats
e en altre libre transledats. Per ço, los molts honorables jurats demont
dits, per conservació dels dits privilegis, ordonaren que los dits altres
privilegis fossen scrits en lo present altre libre, qui sia nomenat Libre
Vermell, en lo qual són scrits e continuats los dits altres privilegis a
la ciutat consentits e atorgats, e per relevar a tots aquells qui les coses
continuades en aquest libre volran fayelment saber e ligir.
Prenent 1434 com a punt de partença, mercès a notícies
ressenyades pel que fou arxiver municipal, Lluís Batlle i Prats, i
alguna referència extreta dels Manuals d’Acords municipals, podem
establir una cronologia essencial de l’evolució del cartulari. En un
inventari de 1459, 1 apareix citat sense gaire detall: Ítem, lo llibre
vermell de forma maior, de pergamí, hun són registrats alguns
privilegis. Un següent inventari, de 1484, 2 ja és molt més explícit:
Ítem, I llibre vermell bollat, scrit en pergamí, continent CXXXX cartes
entre scrites e no scrites, en lo qual són continuats diversos privilegis
de la ciutat. Hem de pensar que aquests 140 folis ja formaven
part del relligament inicial, l’any 1434. Un darrer inventari de la
Casa del Consell de la plaça del Vi fet el 1498, 3 la ressenya referida
al Llibre Vermell no ha canviat pràcticament gens i continua amb
els mateixos 140 fulls, escrits en part.
Ara bé, el volum deuria anar omplint-se ràpidament, sobretot
durant els anys subsegüents al final de la Guerra Civil catalana de
1462-1472, quan la ciutat es recuperava lentament però de forma
vigorosa dels estralls de la passada època de les torbacions. El fet
és que, poc després del canvi de segle, l’any 1503, els jurats gironins
varen adoptar la següent resolució: 4 Los honorables jurats de la ciutat
de Gerona ordonen que, en lo Llibre Vermell dels privilegis de la dita
ciutat, sien mesos pergamyns tantes fulles com sia mester, a notítia
del notari deiús scrit, e que en dit libre sian mudades cubertes
vermeylles e fetes bulles de lautó e tancadors, a fi que molts privilegis
de la dita ciutat que no y són insertats s·i puguen scriure e continuar,
1. L. BATLLE i PRATS, «Inventarios municipales gerundenses del siglo XV», a Anales
del Instituto de Estudios Gerundenses (Girona), VI (1951), p. 187.
2. L. BATLLE I PRATS, «Inventarios municipales gerundenses del siglo XV», a Anales
del Instituto de Estudios Gerundenses (Girona), VI (1951), p. 190.
3. L. BATLLE I PRATS, «La casa del consell de Gerona en 1498», a Anales del Instituto
de Estudios Gerundenses (Girona), XVII (1964-1965), p. 378.
4. AHCG, Manual d’Acords de 1503, entre f. 71 i 72.

10
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
e que lo clavari dels jurats pach les dites despeses (...). Malauradament,
la disposició dels jurats no permet saber el nombre de folis que
s’afegiren als 140 ja existents, i si el llibre va arribar ja en aquell
moment a la seva actual configuració de 248 pàgines. El fet cert
és que durant tot el segle XVI s’hi anaren transcrivint documents en
diferents tongades, fins a un total de 65 escriptures. Heus-ne aquí
un bon exemple, 5 quan el 2 d’octubre de 1527 hom enregistra el
següent pagament: Ítem, 26 sous que ha pagat (el clavari) a Salvi
Calsada, notari real, per scriure en los Libres Vert y Vermell dels
privilegis de la dita ciutat, alguns privilegis e provisions reals per dita
ciutat fahents.
Tipologia documental del Llibre Vermell
El Llibre Vermell conté 225 documents, el primer dels quals
data de 1188 i l’últim de 1624, amb la següent distribució per
segles:
—Segle XII: 2 documents (0,9%)
—Segle XIII: 1 document (0,4%)
—Segle XIV: 74 documents (32,9%)
—Segle XV: 74 documents (32,9%)
—Segle XVI: 65 documents (28,9%)
—Segle XVII: 9 documents (4%)
Aquests agrupaments són prou significatius. Una gran majoria
(65’8%) pertanyen als segles XIV i XV, la gran època de construcció
i consolidació del règim municipal, els seus ens, institucions, i
mecanismes fiscals i administratius, el moment de rebre les grans
concessions i privilegis. Això, dit en termes generals, sense parar
esment de la conjuntura, que, com sabem, va oscil·lar d’extrem a
extrem durant aquestes dues centúries, amb punts crítics com les
grans mortaldats de mitjan segle XIV o la Guerra Civil catalana de
1462-1472.
Però hi ha un altre punt de vista més revelador: del total de
documents transcrits, 99 són anteriors a 1434 i el darrer d’aquests
porta la data de 18 de setembre de 1431. Són els privilegis qui no
són escrits n·es porien escriure en lo dit libre —el Llibre Verd, però
5. AHCG, Manual d’Acords de 1527, f. 77.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 11
que ja havien estat rebuts feia temps i s’anaven acumulant en alguna
arca de l’arxiu municipal, al costat d’altres pergamins i escriptures,
i també de les banderes de la ciutat, les armes dels oficials
municipals, els originals de les mesures i altres embalums. 6 Això
demostra la peremptòria necessitat d’un nou cartulari, en què els
99 documents acumulats ja ocuparan una bona part, però també
en què, posteriorment a la data de la seva confecció, se n’inclouran
de nous, els quals quedaran distribuïts de la forma següent:
—Segle XV: 52 documents (41,2% dels nous)
—Segle XVI: 65 documents (51,6% dels nous)
—Segle XVII: 9 documents (7,2% dels nous)
En definitiva, ens trobem davant d’un cartoral que conté la
immensa majoria de les disposicions dels segles XIV, XV i XVI, tots
molt importants en la història de Girona per diverses raons. Però,
si no comptem els materials que s’haurien anat acumulant i que
no cabien en l’anterior llibre, el Llibre Vermell creix característicament
durant els dos darrers terços del segle XV i tot el segle XVI. Així doncs,
s’han de considerar els 9 documents del segle XVII com a romanalles
testimonials i poc representatives, així com els inclosos al principi
que es daten al segle XII (2 documents) i XIII (1 document). Podríem
considerar el Llibre Vermell com un fill dels segles XV i XVI,
representatiu de l’època de consolidació política de la ciutat en els
anys 1440 i 1450, i de la represa i el desenvolupament que aquesta
va experimentar en el segle XVI, sense oblidar que la incorporació
de documents anteriors a 1434 en un bon nombre li confereix una
major venerabilitat cronològica i n’arrodoneix l’interès dels investigadors.
La major part d’aquests documents provenen dels reis de la
dinastia catalana i dels Trastàmara i dels Àustria que els van succeir
(Alfons I, Jaume II, Alfons III, Pere III, Joan I, Martí I, Ferran I,
Alfons IV, Joan II, Ferran II, Carles I, Felip I i Felip II). Però també
n’hi ha dels infants (Alfons, Joan i Enric) o de les reines, com a
lloctinents del rei (Maria de Castella o Germana de Foix, esposa
de Ferran II).
6. L. BATLLE I PRATS, «La casa del consell de Gerona en 1498», a Anales del Instituto
de Estudios Gerundenses (Girona), XVII (1964-1965), p. 374.

12
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Per la seva temàtica o pel lloc que ocupen en l’aparell polític,
electoral, fiscal, judicial i administratiu de la municipalitat, cal
destacar els següents privilegis:
Alfons II: Exempció del mal ús d’exorquia als habitants de Girona
(1194), essencial pel fet de delimitar per primera vegada el terme
de la ciutat de Girona.
Jaume I: Exempció del pagament de la lleuda de Mediona (1221).
Jaume II: Regulació dels pesos i mesures de la ciutat (1320),
que suposa una veritable estructuració del comerç i els mercats
gironins. Tot i que citem aquest privilegi concret, cal advertir que
inaugura una sèrie de dotze disposicions sobre el tema, datades entre
1320 i 1351.
Pere III: Concessió de la facultat de recaptar imposicions (1363),
peça cabdal del sistema de finançament de la hisenda municipal
que, en una primera època, es nodria només de les talles o altres
figures similars, impostos extraordinaris repartits i recaptats casa
per casa amb motiu d’una despesa especial.
Diversos privilegis per a la construcció de la muralla nova
(1361), que varen donar lloc a una altra sèrie important de cartes,
com a seguiment lògic de l’extraordinària empresa d’aixecament de
la muralla nova de la ciutat, fins a culminar en la Concessió que
els habitants de la batllia i la vegueria es puguin refugiar dins les
muralles de la ciutat en cas de guerra (1377).
Institució del Consolat de Mar (1385), en reconeixement a la
importància del col·lectiu de mercaders gironins i a l’abast del
moviment comercial que concitaven.
Ferran I: Erecció del Principat de Girona (1416).
Alfons IV: Privilegi del Sagramental (1430).
Concessió de tenir Taula de Canvi assegurada (1443); Concessió
de la facultat privativa que mitja llegua entorn de Girona no puguin
instal·lar-s’hi tavernes, carnisseries, fleques, ni vendre-hi vi, oli i altres
vitualles (1445); Concessió de l’Estudi General (1446). Aquests tres
darrers privilegis, que podrien augmentar-se amb altres de menys
significació, donen perfectament la mesura del que va suposar per
Girona el regnat d’Alfons IV i la lloctinència de la reina Maria: una
època de floriment de grans projectes, emparats molt favorablement
per l’atenció reial, però que les circumstàncies posteriors i la

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 13
inestabilitat del país en la segona meitat del segle XV no van permetre
posar en pràctica fins més d’un segle més tard, quan la ciutat s’havia
refet definitivament de la crisi. De manera significativa, la Taula
de Canvi no va funcionar efectivament fins el 1568; la privativa de
la mitja llegua no es va instaurar fins el 1512, i l’Estudi General
o Universitat de Girona no va començar a construir-se fins l’any
1561 i va començar les classes el 1572.
Joan II: Privilegi de la insaculació (1457), que fixava definitivament
i de manera estable el procediment per a l’elecció del
govern municipal, després de molts canvis i provatures; i la concessió
de Facultat d’emetre moneda (1463), que finalment va reconèixer
a Girona una de les facultats característiques d’una ciutat medieval,
la de poder encunyar moneda, amb les derivacions econòmiques,
comercials i fiscals que això suposava.
Carles I: Diversos i molt variats privilegis, dedicats a enfortir
l’administració municipal, augmentant-ne les competències i millorant-ne
els mecanismes en tots els aspectes, amb una especial atenció
als esforços destinats a aconseguir la Lluïció del deute de la ciutat
(1526).
Felip II: Privilegi d’entrada del braç militar en el govern de
la ciutat (1601), que completava molt tardanament l’encaix de totes
les peces de la política municipal, però situat ja en una etapa
d’estabilitat i consolidació, en què cada vegada esdevenia més rara
la concessió de nous privilegis.
L’edició del Llibre Vermell ha estat per a mi l’acompliment d’una
fita que, iniciada com a part d’un projecte de tesi doctoral, va quedar
durant un temps inacabada i incompleta. Sortosament, la proposta
de publicació de l’Ajuntament de Girona i la Fundació Noguera, va
arribar en el moment just i va aconseguir desencallar el projecte.
Per això, en aquest cas, el meu agraïment als editors és doble: pel
fet de proporcionar al meu treball la sortida pública a través de
la lletra impresa, i per haver sabut estimular la represa d’un projecte
inacabat.
Pel que fa a la tasca concreta d’aquests anys, la clau de tot
plegat ha estat la formació d’un veritable equip de treball, coordinat
i animat per l’arxiver municipal, Joan Boadas i Raset, que des del
primer moment ha vist més clar que ningú la importància i excepcionalitat
del projecte de publicar la documentació essencial de la
ciutat de Girona, i format per Josefina Arnall i Juan, Christian

14
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Guilleré, Joan Villar i Torrent, Núria Surià i Lluís Esteve Casellas.
Per a ells tot el meu agraïment, així com per l’atenta revisió que
el professor Josep Hernando ha fet de les transcripcions, amb una
professionalitat, dedicació i erudició inigualables.
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 15
DOCUMENTS

0
En nom de nostre senyor Déu, e de la humil verge madona sancta
Maria, e de gloriós màrtir mossèn sant Narçís, cossant de Gerona. Los
honorables jurats de la ciutat de Gerona considerants que ab antich,
los molt excel·lents senyors reys de Aragó de recordació beneventurada,
havent acord que los honorables ciutedans de la ciutat demunt dita,
en la guerra del rey de Ffrança prop la ffrontera, del qual rey o de son
regne aquesta ciutat és constituïda e en les guerres, axí de Castella e
de Sicília e de Sardenya, com altres tostemps per lur innada naturalesa
han leyalment, axí com a feels e naturals sotmeses ben servit per lur
reyal clemència apel·lants Gerona en concesions de antichs privilegis
ciutat molt insicgna e reputants los dits ciutedans molts leyals, naturals
e feels lurs han atorgats e consentits a la dita ciutat e als ciutedans
d’aquella molts singulars, notables e favorables privilegis, libertats e
immunitats dignes de memòria molt gran, expressant que los dits
ciutedans són dignes de privilegis e libertats de una partida dels quals
privilegis per tal que aquells pus fàcilment pusquen mostrar e observar
e per pervendre a deguda notícia dels dits honorables jurats e dels
ciutedans de qui sia interès són stats fets, translats, scrits e continuats
antigament en un libre apel·lat Libre Verd qui stà en la Casa Comuna
de la dita ciutat. Emperò, ultra los dits privilegis continuats en lo dit
Libre Verd, resten alguns altres privilegis qui no són scrits n·es porien
scriure en lo dit libre. E com sia molt útil, pertinent e encara necessari
a la dita ciutat que los altres privilegis per ésser haüts promptament
a memòria perdurable sien conservats e en altre libre transledats. Per
ço, los molts honorables jurats demont dits per conservació dels dits
privilegis ordonaren que los dits altres privilegis fossen scrits en lo
present altre libre qui sia nomenat Libre Vermell, en lo qual són scrits
e continuats los dits altres privilegis a la ciutat consentits e atorgats,

18
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
e per rellevar treball a tots aquells qui les coses continuades en aquest
libre volran fayelment saber e ligir. Són primerament açí scrites les
rúbriques designants lo breu effecte de cascun privilegi ab menció del
nombre de les cartes on són inserts segons per orde se segueix. E fou
acabat lo present libre en l’any de la nativitat de nostre Senyor M CCCC
XXX quatre.
1
1188 abril. Girona
DONACIÓ atorgada pel rei Alfons I el Cast, a favor de l’Hospital de Pedret,
a Girona, d’una renda anual de vuit esquitllades de forment sobre
els molins reials de la ciutat. Trasllat de 30 de desembre de 1318,
fet a partir d’un altre trasllat de 6 de maig de 1270.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 1.
a. L. BATLLE I PRATS, «Alfonso II en los cartularios de Gerona» a VII Congreso
de Historia de la Corona de Aragón, Barcelona, 1962, v. II, p. 166-167.
b. M. J. ARNALL I JUAN, J. M. PONS GURI, L’escriptura a les terres gironines, Girona,
1993, v. I, p. 315-316.
Donació1 que lo senyor rey Ildefonç féu al spital dels masells
de VIII squellades de forment censals sobre lo monar de Gerona.
Hoc est translatum fideliter sumptum tercio kalendas ianuarii,
anno Domini millesimo trecentesimo octavodecimo, a quodam alio
translato publico et autentico, cuius tenor talis est: Hoc est translatum
fideliter sumptum quod incipit:
«Notum sit cunctis quod ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonum,
comes Barchinone et marchio Provincie, intuitu Eius, per quem reges
et principes regnant, et pro salute anime mee et parentum meorum,
dono et in presenciarum pro nunc et pro omni tempore VIII squillatas
boni frumenti et nitidi leprosis seu infirmis civitatis Gerunde. Ita scilicet
dono eis predictam annonam: quod annuatim accipiant eam in meis
molendinis ibi, et quod capellanus eorum recipiat eam ad suos proprios
usus propter servicium quod eisdem leprosis erit facturus, tam ipse
quam successores eius per secula cuncta. Preterea recipio domum et
rescumque illorum et possessiones in meo ducatu et deffensione ubique
locorum.
Actum est hoc apud Gerundam, mense aprilis, anno Domini Mº
Cº LXXXº VIIIº.
Signum + Ildefonsi, regis Aragonum, comitis Barchinonensis et
marchionis Provincie.
Sig+num Raymundi de Villamulorum. Sig+num Petri Raymundi,
portari. Sig+num Raymundi de Geronella.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 19
Ego Petrus de Garnali hanc cartam scripsi et hoc sig- (signe) num
feci».
Sig- (signe) num Michaelis de Ulmo, qui II nonas madii, anno
Domini Mº CCº LXXº hec fideliter translatavit mandato Bernardi de
Vico, publici Gerunde.
Ego Bernardus de Vico, publicus Gerunde notarius et iudex domini
regis, qui hoc translatum cum 2 manifeste probavi, subscribo.
Eg- (signe)-o Guillelmus de Querio, publicus notarius substitutus
auctoritate regia a Raimundo Simonis de Toylano, publico Gerunde
notario, hoc translatum ab alio translato predicto fideliter sumpsi et
scripsi et de verbo ad verbum cum eo comprobavi et clausi, dimisso
spacio vacuo in XIª et XIIª lineis, scilicet in fine XI e et circa finem XII e ,
pro eo quia in dicto translato in ipsis locis non apparebant littere, immo
erat ibi quoddam foramen factum propter tineam seu corrosionem
vermium.
1. Ildefons rey d’Aragó, fill del bon comte de Barchinona escrit al marge
superior. 2. Segueix un espai de 7 lletres aprox. en blanc.
2
1194 octubre. Girona
ENFRANQUIMENT atorgat pel rei Alfons I el Cast, a favor dels habitants
de Girona, on els declara lliures d’eixorquia i fixa els límits territorials
d’aplicació d’aquesta exempció.
A. AHCG. Pergamí núm. 1.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 1-2.
C. AHCG. Manuals d’Acords, 1476. 1
a. F. VALLS I TABERNER, «Els antics privilegis de Girona i altres fonts documentals
de la compilació consuetudinària gironina de Tomàs Mieres» a Estudis
Universitaris Catalans (Barcelona), XIII (1928), p. 186 i següents.
b. F. VALLS I TABERNER, «Els antics privilegis de Girona i altres fonts documentals
de la compilació consuetudinària gironina de Tomàs Mieres» a Anales del
Instituto de Estudios Gerundenses (Girona), XVII (1964-65), p. 126-128.
c. L. BATLLE I PRATS, «Alfonso II en los cartularios de Gerona» a VII Congreso
de Historia de la Corona de Aragón, Barcelona, 1962, v. II, p. 168-169.
Concessió dels límits de la ciutat dins los quals los habitants
en aquella fossen franchs de exorquia.
Quoniam sub piis consuetudinibus et libertatibus gaudet populus
constitutus, accrescit et2 multiplicatur, gaudet eciam ipse Deus, ego
Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonensis, comes Barchinonensis, marchio
Provincie, respectu divini amoris et ob remissionem omnium pecatorum
meorum ac gracia, et precibus populi civitatis Gerunde et suburbii,
gratuito corde et animo concedo /1v/ et3 laudo hanc franchitatem et
ingenuitatem eidem universo populo, habitanti nunc et habitaturo4 ab

20
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
ipso loco quod nuncupatur za kaderita superiori usque ad mansum
Berengarii de Plano, et ab ipsa turre superiori Gerundelle usque ad
fontem de Pedreto et inde usque ad Figuerolas, quod numquam de
cetero a me vel a successoribus meis requiratur ab eis vel a successoribus
eorum exorchiam vel aliud aliquod voce vel occassione exorquie aut
sterilitatis ex illis omnibus que petierunt et que futura existunt.
Excipimus autem inde omnes illos, tam viros quam mulieres, qui infra
predictorum locorum spacia, videlicet in alodium Sancti Petri de
Gallicantu, morantur. Hoc autem affranquimentum et donum concedo,
laudo et confirmo per me et successores meos ac per omnem personam
prelibato populo et successoribus eorum, masculis et feminis, sine ullo
retentu, sine fraude et omni dolo et, sicut melius dici et intelligi potest,
ad eorum plenissimum comodum per secula cuncta. Ut autem certo
certius noscatur nos prefatam exorchiam tota mente et sincera voluntate
penitus remittere, et in irritum perpetuo reducere, ac posteris nostris
perpetuum inde ponere silencium, dominum Gregorium, venerabilem
ecclesie sancti Angeli diachonum cardinalem, Apostolice Sedis legatum,
tanquam patrem et amicum in Domino, rogamus et ortamur attencius,
quatenus auctoritate domini pape et sua prelibatam exorchie franchitatem
perpetuo duraturam protegandam suscipiat ac propria manu
subscribendo firmet et confirmet. Adicientes etiam quod, si quis, quod
avertat Deus, successorum nostrorum vel aliquis alius contrafaceret,
iram Regis Eterni incurrat, imminente etiam in pena tali quod excomunicacione
Romane Ecclesie constante subiaceat, ac etiam perpetuo
anathematis 5 vinculo innodetur. Sub eademque pena statuentes eos qui
ausi essent, quod non credimus, infringere vel invadere donationem et
franchitatem, quam sepedicto populo concessimus olim, in eo videlicet
casu quo forte ab intestato descedunt.
+ Ego Gregorius, Dei gratia sancti Angeli diaconus cardinalis,
Apostolice Sedis legatus, subscribo et confirmo et auctoritate apostolica,
qua fungimur, omnes contradictores excomunico.
Acta apud Gerundam, mense octobris, anno Domini millesimo Cº
LXXXXº IIIIº.
Signum + Ildefonsi, regis Aragonum, comitis Barchinone, marchionis
Provincie, qui etiam omnes franchitates et bonas consuetudines,
quas predecessores mei et ego concessimus eidem populo Gerundensi,
cum hac simul franquitate predicta laudo et confirmo, et super omnia
et in omnibus predictam franchitatem exorquie, quod nulla unquam
persona in hoc quicquam ausa sit demandare vel reppettere vel quequam
inde respondere in eternum.
Sig+num Dalmacii de Crexello. Sig+num Dalmacii de Palaciolo.
Sig+num Raimundi de Rochabertin. Sig+num Bernardi de Gerundella.
Sig+num Perella.
(Signe) Berengarius de Albuciano, iudex ordinarius, sig+num.
Sig+ (signe) num Raimundi, per Dei gratiam Gerundensis episcopi.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 21
(Signe) Bernardus de Gerundella sig+num. /2/
Raimundus 6 de Calidis, Barchinonensis decanus (signe).
(Signe) Petrus, Ausonensis sacrista et iudex.
Est autem sciendum quod pro his supradictis franchitatibus et
donacionibus habui ego rex VIII milia solidos, valente marcha argenti
XLIIII solidos Barchinone.
Ego Guillelmus de Bassia, notarius domini regis, scripsi hanc
cartam eiusdem mandato et feci hoc sig- (signe) num.
Bernardus Stephani, qui hoc anno Domini millesimo Cº XC VIIº,
Vº ydus ianuarii, fideliter traslatavit cum literis sriptis in Vª linea. (signe)
(Signe) Ermengaudus, presbiter et publicus scriptor Gerunde,
subscribo.
1. En el pergamí que serveix de coberta de l’esmentat Manual d’Acords hi ha una
còpia d’aquest trasllat. 2. II escrit al marge esquerre. 3. Ildefonsus rex Aragon,
escrit al marge superior. 4. habituturo per habitaturo. 5. anethematis per
anathematis. 6. Ildefonsus rex escrit al marge superior.
3
1222 gener 21
MEMÒRIA dels pagaments exigibles a la lleuda anomenada d’en Mediona.
Trasllat de 21 de febrer de 1447.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 115-116v.
Translatum memorie de lezdis, vocatum d’en Mediona.
Hoc est translatum sumptum fideliter a quadam memoria laudarum
in forma publica impresa et per alphabetum divisa, cuius series
talis est.
«Hec est memoria de leudis que sunt inter dominum regem et
Guillermum de Mediona, de suis terminis. Carrega piperis donat V solidos
tam de empcione quam de vendicione et VII denarios et obolum de
passatge. Et inde habet dominus rex duas partes et Guillermus de Mediona
terciam partem. Et si descendit ad mediam carregam, est Guillermi de
Mediona et inferius totum. Carrega gale dat duos solidos tam de empcione
quam de vendicione et VII denarios et obolum de passatge. Et in hoc
habet dominus rex duas partes et Guillermus de Mediona terciam partem.
Et si descendit ad mediam carregam, est Guillermi de Mediona et inferius
totum. Linum donat duos solidos de empcione quam de vendicione et
VII denarios et obolum de passatge. Et in hoc habet dominus rex duas
partes et Guillermus de Mediona terciam partem. Et si descendit ad
mediam carregam, est Guillermi de Mediona et inferius totum. Catomaplum
dat duos solidos tam de vendicione quam de empciones et VII
denarios et obolum de passatge. Et in hoc habet dominus rex duas partes

22
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
et Guillermus de Mediona terciam partem. Et si descendit ad mediam
carregam, est Guillermi de Mediona, et inferius totum. Carrega de falleta
dat V solidos tam de empcione quam de vendicione et septem denarios
et obolum de passatge. Et in hoc habet dominus rex duas partes et
Guillermus de Mediona terciam partem. Et si descendat ad mediam
carregam, est Guillermi de Mediona, et inferius totum. Comí donat duos
solidos tam de empcione quam de vendicione et VII denarios et obolum
de passatge. Et in hoc habet dominus rex 1 duas partes et Guillermus de
Mediona terciam partem. Et si descendit ad mediam carregam, est
Guillermi de Mediona. Cumí dulce dat vintenum tam de vendicione quam
de passatico et est Guilermi de Mediona. Grana dat quinque solidos
tam de vendicione quam de empcione et VII denarios et obolum
de passatge. Et in hoc habet dominus rex duas partes et Guillermus de
Mediona terciam partem. Et si decendit ad mediam carregam, est
Guillermi de Mediona et inferius totum. Gingiber dat V solidos tam
empcione quam de vendicione et VII denarios et obulum de passatge.
Et in hoc habet dominus rex duas partes et Guillermus de Mediona
terciam partem. Et si descendit ad mediam carregam, est Guillermi de
Mediona et inferius totum. Incensum dat V solidos tam de empcione
quam de vendicione et VII denarios et obulum de passatge. Et in hoc
habet dominus rex duas partes et Guillermus de Mediona terciam partem.
Et si descendit ad mediam carregam, est Guillermi de Mediona et inferius
totum. Canella dat V solidos tam de empcione quam de vendicione et
VII denarios et obulum de passatge. Et in hoc habet dominus rex per
duas partes et Guillermus de Mediona terciam partem. Et si descendit
ad mediam carregam, est Guillermi de Mediona et inferius totum.
Masticum dat V solidos tam empcione quam de vendicione et VII denarios
et obolum de passatge. Et in hoc habet dominus rex duas partes et
Guillermus de Mediona terciam partem. Et si descendit ad mediam
carregam, est Guillermi de Mediona et inferius totum. Lacha donat V
solidos tam de empcione quam de vendicione et VII denarios et obulum
de passatge. Et in hoc habet dominus rex duas partes et Guillermus de
Mediona terciam partem. Et si descendit ad mediam cargam, est
Guillermi de Mediona et inferius totum. Carrega de brasil dat duos solidos
tam de vendicione quam de empcione et VII denarios et obolum de
passatge. Et in hoc habet dominus rex duas partes et Guillermus de
Mediona terciam partem. Et quando est media carrega, est Guillermi
de Mediona et inferius totum et nichil capit ibi dominus rex. Carrega
de orxica duos solidos et VII denarios et obolum de passatge. Et in hoc
habet dominus duas partes et Guillermus de Mediona mediam terciam
partem. Et quando est media carrega, est Guillermi de Mediona et inferius
totum et nichil capit ibi dominus rex. Carrega de stagno duos solidos
et XII denarios et obolum de passatge. Et in hoc habet dominus rex duas
partes et Guillermus de Mediona terciam partes. /115v/ Et quando est
media carrega est Guillermi de Mediona et inferius totum et nichil capit

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 23
ibi dominus rex. Carrega de roura duos solidos et VII denarios de passatico.
Et in hoc habet dominus rex duas partes et Guillermus de Mediona
terciam partem. Et quando est media carrega est Guillermi de Mediona
et inferius totum et nichil capit ibi dominus rex. Indi donat V solidos
tam de empcione quam de vendicione et VII denarios et obolum
de passatico. Et in hoc habet dominus rex duas partes et Guillermus de
Mediona terciam partem. Et si descendit ad mediam carregam est
Guillermi de Mediona et inferius totum. Oleum duos solidos tam de
empcione quam de vendicione et VII denarios et obulum de passatge.
Et in hoc habet dominus rex duas partes et Guillermus de Mediona
terciam partem. Et si descendit ad mediam carregam est Guillermi de
Mediona et inferius totum. Classa duos solidos de VII denarios et obolum
de passatge. Et in hoc habet dominus rex duas partes et Guillermus de
Mediona terciam partem. Et si descendit ad mediam carregam est
Guillermi de Mediona et inferius totum. Omnes alie species donant ad
valorem piperis. Et in hoc habet dominus rex duas partes et Guillermus
de Mediona terciam partem. Cera dat duos solidos et VII denarios et
obolum de passatico. Et in hoc habet dominus rex duas partes et
Guillermus de Mediona terciam partem. Et si descendit ad mediam
carregam est Guillermi de Mediona et inferius totum. Seda duos denarios
libra tam de empcione quam vendicione. Et dominus rex et Guillermus
de Mediona dividunt per medium. Et si ille qui vendit predictam sedam
facit aliam quamlibet empcionem de ipsa peccunia, perdit Guillermus
de Mediona suum directum de quacumque empcione que fecerit dictus
venditor prefate sede. Chorium unumquodque bovis, duos denarios. Et
dominus rex et Guillermus de Mediona dividunt per medium. Unum cent
de cumils, tres denarios. Et levat dominus rex unum denarium per
usatichum et in aliis duobus denariis qui remanent habet Guillermus
de Mediona terciam partem, postquam computatur ad carregam. Unum
cent de boquines duos solidos tam de empcione quam vendicione. Et
capit inde dominus rex terciam partem per usaticum et in duabus partibus
que remanent habet Guillermus de Mediona terciam partem. Et in VII
denaris et obulum de passathico in quibus Guillermus de Mediona
terciam partem. Unum cent de moltonines, duos solidos tam de empcione
quam vendicione. Et capit inde dominus rex terciam partem per usaticum
et in duabus partibus que remanent habet Guillermus de Mediona terciam
partem et septem denarios et obulum de passatico, in quibus Guillermus
de Mediona terciam partem. Cent de aguines duos denarios. Et dominus
rex et Guillermus de Mediona dividunt per medium et VII denarios et
obulum de passatge la carga et in hoc habet Guillermus de Mediona
medietatem. Lana donat vintenum et VII denarios et obulum de passatico
carga. Et dominus rex et Guillermus de Mediona dividunt per medium.
Et si descendit ad mediam cargam, est Guillermi de Mediona et inferius
totum. Dotzena de gats duos denarios et rex et Guillermus de Mediona
dividunt per medium, et VII denarios et obulum la carga de passatico

24
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
et dividunt per medium. Dotzena de fanyes, duos denarios. Et rex et
Guillermus de Mediona dividunt per medium. Pessa de fustam duos
denarios. Et est unus denarius domini regis per usaticum et in alio denario
habet Guillermus de Mediona terciam partem. Tela, duos denarios. Et
est unus denarius domini regis per usaticum et in alio denario habet
Guillermus de Mediona tertiam partem. Pressetum rubeum et totus
pannus 2 de colore, tam pressetum quam salia de colore, donat XII
denarios unaque pecia. Et in hoc capit dominus rex septimam partem
per usaticum et in alio quod remanet accipit Guillermus de Mediona
terciam partem. Pannis albus, tam salia quam pressetum, VII denarios
unaquaque pecia. Et in hoc capit rex septimam partem per usaticum
et in alio quod remanet accipit Guillermus de Mediona terciam partem.
Pessia de bruydes et totus alius vergatus, VII denarios unaquaque pecia.
Et in hoc accipit rex septimam partem per usaticum et in alio quod
remanet accipit Guillermus de Mediona terciam partem. Totus pannus
de lana, quod se vendit ad canam, unum denarium de unaquaque cana.
Et in hoc habet septimam partem rex et in alio quod remanet habet
Guillermus de Mediona terciam partem. Unaqueque penna de cunills,
tres denarios de leuda. Et est unus denarius domini regis per usaticum
et in alio quod remanet habet Guillermus de Mediona tertiam partem.
Fuste penne non putabant ad amplius de media carga. Sunt due partes
Guillermi de Mediona et tertia domini regi et non accipit ibi rex aliquod
usaticum. Unaqueque penna de aguells, duos denarios. Et rex et
Guillermus de Mediona dividunt per medium. Centum de cabrite, tria
obola. Et habet inde rex unum obolum per usatichum et in alio quod
remanet accipit Guillermus de Mediona terciam partem. Et si non
puiabant ad amplius de media carga, habet ibi Guillermus de Mediona
duas partes et dominus rex tertiam partem. Totes tres dosses et collers
sunt Guillermi de Mediona tam de vendicione quam passatico. Et tote
leude habitantium de Cluse usque ad Segre sunt Guilermi de Mediona
de anere de pes. Et si est draperia, habet ibi dominus rex septimam partem
et Guillermus de Mediona sex partes. Et in coriis bovum istorum habitancium
habet dominus rex medietatem et Guillermus de Mediona
aliam medietatem. Et de pellibus de gats, eodem modo. Et de seda, eodem
modo. Et in bochinis ipsorum habitancium habet dominus rex terciam
partem et Guillermus de Mediona duas partes. Et in cunillis ipsorum
habitancium habet dominus rex terciam partem et Guillermus de
Mediona duas partes. Et in omni quiramo ipsorum habitancium habet
dominus rex terciam partem et Guillermus de Mediona duas partes.
In bestiis caballinis et sarracenis habet dominus rex medietatem et
Guillermus de Mediona aliam medietatem ipsorum habitancium. Bestia
cabellina donat /116/ XVI denarios de leuda. Et dominus rex et Guillermus
de Mediona dividunt per medium et VIII denarios de passatico et hoc
passaticum est Guillermi de Mediona. Sarracenus donat XVI denarios
de leuda. Et dominus rex et Guillermus de Mediona dividunt per medium

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 25
et VIII denarios de passatico et hoc passaticum est Guillermi de Mediona.
Dotzena de pellibus marcelli duos denarios et in hoc habet dominus rex
terciam partem et Guillermus de Mediona duas partes. In omni corio
bovis habet dominus rex medietatem et Guillermus de Mediona aliam
medietatem. Quorium bonas 3 donat duos denarios. Et rex et Guillermus
de Mediona dividunt per medium. Salim donat vintenum et est
Guillermus de Mediona. Oleum donat vintenum et est Guillermi de
Mediona. Cleda donat vintenum et est Guillermi de Mediona. Suchar
donat vintenum et est Guillermus de Mediona. Mel donat vintenum et
est Guilermus de Mediona. Gota opera ferri operati vel operandi donat
vintenum et est Guillermus de Mediona. Pegunta vintenum et est
Guillermus de Mediona. Alquitranum vintenum et est Guillermus de
Mediona. Ffusta tota, que veniat per mare, dat vintenum et est Guillermi
de Mediona. E naps vintenum et est Guillermus de Mediona. Oleum de
linos vintenum et est Guillermus de Mediona. Tota opera de boix operata
et operanda dat vintenum et est Guillermus de Mediona. Et si aliquis
homo extraneus vendit hec vel emit navem vel galeam vel aliquod lignum
gradum vel parvum donat vintenum et est Guillermi de Mediona. Totus
piscis salatus donat vintenum et est Guillermus de Mediona. Sagimen
donat vintenum et est Guillermus de Mediona. Sepum dat vintenum et
est Guillermus de Mediona. Unumquodque barchoum dat duos denarios,
tam de vendicione quam de passaticho, et sunt Guillermi de Mediona.
Sepa, qui adducantur per mare, vintenum et est Guillermus de Mediona.
Salmata aliorum, que adducantur per mare, vintenum et est Guillermus
de Mediona. Omnes iste leude de vinteno sunt Guillermi de Mediona,
tam de leuda quam de passaticho. Et si mercator emerit aliquam rem
de ista peccunia, habet ibi dominus rex sunt directum et Guillermus de
Mediona suum directum. Sendatum totum dat VI denarios. Et rex et
Guillermus de Mediona dividunt per medium. Totum pannus de hostha
VI denarios et dividuntur per medium. Purpura, XII denarios. Sactitons
XII denarios. Totus alius pannus de seda, de quacumque parte veniat
vel sit XIII denarios, 4 et hoc totum quod est de pannis de seda dividitur
per medium inter regem et Guillermum de Mediona. Paper dat vinteum
et est Guillermi de Mediona. Iudei et sarraceni dant de quinta trentenum
denarii. Et habet ibi dominus rex duas partes et Guillermus de Mediona
terciam partem. Pernilum vintenum et est Guillermus de Mediona. Alium
duos solidos la carrega et VII denarios et obolum de passatico. Et accipit
rex duas partes et Guillermus de Mediona terciam partem. Unaqueque
tabula de mercés dat unam unciam piperis ad Pascham et aliam ad
Pentecostem et aliam Natalem Domini. Et hoc totum est Guillermus de
Mediona. Unaquaque tabula de drapers dat unam unciam piperis ad
Pascham et aliam Pentecostem et aliam Natalem Domini. Unaquaque
tabula de sabaters dat unas soleas ad Pascha et alias ad Pentecostem
et alias ad Natalem Domini. Et si tenent sabates, unaqueque tabula donet
sabates per iamdictos terminos. Safranum, duos denarios de libra. Et

26
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
dominus rex et Guillermus de Mediona dividunt per medium. Unaqueque
closqueria que cedeat in mercato dati closch de septimana et est Guillermi
de Mediona. Case Poncia Huga XVIII denarios ad Pascha et est Guilermi
de Mediona. Operatorium Iuliani XVIII denarios ad Pascha et est
Guillermi de Mediona. Operatorium d’en Prims Saclau VIII denarios ad
Natali Domini et est Guillermi de Mediona. Operarium, quod fuit Puiyol,
duos solidos ad Natali Domini et est Guillermi de Mediona. Operatorum
de barber VIIII denarios ad Pascham et est Guillermi de Mediona. Case
que fuerunt uxoris Gofredi de Garraff ad Ferragenali, XVIII denarios ad
Pascham et est Guillermi de Mediona. Operatorum Bernardi Dionisii
XVIII denarios ad Pascham et est Guillermi de Mediona. De unaqueque
salmata salis de Cardona, unum pugnum, et est Guillermi de Mediona.
De unaqueque quarteria farine de Francia, unum pugnum, et est
Guillermi de Mediona. Unaqueque flaquera, que past panem ordei vel
frumenti, dat in unaquaque septimana unum denarium et est Guillermi
de Mediona. Tota farina, quam extraneus homo adducat, tam per mare
quam per terram, de unaquaque salmata, unam pesam et est Guillermi
de Mediona. Et si descendit salmata de tribus quarteris inferius, donet
duas partes de pesa et omnis homo istius ville, qui adducat farinam ad
revendere, de una salmata media pesa, tam per mare quam per terram,
et hoc est intelligere: quod si salmata descendat de cubus quarteriis
inferius, donet duas partes de media pessa et in hac tota farina accipit
genus quod Petri de Alfodio terciam partem et alia tota est Guillermi
de Mediona. Quisvis tabernarius naturalis de Barchinona unam migeriam
vini ad Pasca et aliam ad Pentecostem et aliam ad Natali Domini et hoc
totum est Guillermi de Mediona. Omnes homines extranehi, qui trahunt
vinum per mare, de unoquoque casicio VI denarios et est Guilermi de
Mediona. Totus homo extraneus, qui ad ducit vinum, tam per mare quam
per terram, dat duos denarios et obolum generis quod Petri Francisci
de Alfodio per fenum et duo denarii sunt Guillermi de Mediona. De
salmata aliorum que adducuntur per terram unum furchum. Et in hoc
habet Guilermus de Mediona duas partes et episcopus terciam partem.
De salmata de sepis, que adducuntur per terram unum furchum. Et sunt
due partes Guillermi de Mediona et tercia episcopi. Salmata de cireres,
unum denarium. Et sunt due partes Guillermus de Mediona et tercia
episcopi et de prunis et de perticis similiter, et de pomis similiter, et de
piris similiter, et de permany et de cogtavis similiter, et de nespulis
similiter. Et in omnibus hiis accipit Guillermus de Mediona duas partes
et episcopus terciam. De unaquaque salmata de palis unum denarium.
Et sunt due partes Guillermi de Mediona et tercia episcopi. In quartano
olei accipit Guillermus de Mediona duas partes et episcopus terciam.
De unaquaque salmata /116v/ de totia vel de cupo, que adducatur ad
vendendam, unum denarium. Et sunt due partes Guillermus de Mediona
et tercia episcopi. Sogues e escombres, que adducantur in colle una sogua
et una escombre, et sunt due partes Guillermus de Mediona et terciam

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 27
episcopi. Et si adducantur in bestia de unaquaque salmata due sogue
et dues escombres, et in hoc habet terciam partem episcopus et Guillermus
de Mediona duas partes. De duabus dotzenis de sanalles, que adducantur
per mare, una farralla et est Guillermi de Mediona. Et si adducantur
per terram, de una salmata una sanalla, si sunt grandes, et si sunt parve,
dues sanalles. Et in hiis habet terciam partem episcopus et duas
Guillermus de Mediona. Unaquaque salmata de archs unum denarium
et est Guillermi de Mediona et in hoc accipit episcopus terciam partem.
Sufre et alcafoll dat vintenum et est Guillermi de Mediona. Orpiment V
solidos la carga et septem denarios de passatico. Et sunt due partes regis
et tercia Guillermi de Mediona. Et si descendit ad mediam cargam, est
Guilermi de Mediona et inferius. Omnes budelleres sunt Guillermi de Mediona
de macello. Linguis bovum et vaccarum sunt Guillermi de Mediona
et in hiis accipit episcopus terciam partem. Lumbi porci sunt Guilermi
de Mediona et accipit in hiis episcopus terciam partem. Unusquisque
moltonus, qui adducatur ad vendendum, unum denarium et est Guillermi
de Mediona et in hoc habet episcopus terciam partem. Unusquisque boch
unum denarium et est Guillermi de Mediona et in hoc accipit episcopus
terciam partem. Unusquisque porcus det V solidos inferius dat unum
denarium, et usque ad septem solidos III obolum, et ad VII solidos
superius duos denarios. Et est Guillermi de Mediona et in hoc accipit
episcopus terciam partem. Unusquisque porcus det V obolos, inferius
dat unum denarium et usque ad septem solidos III obolum et ad XIII
solidos superius duos denarios et est Guillermi de Mediona. Et in hoc
accipit episcopus tertiam partem. Unaqueque ovis unum obolum, et
unaqueque capra unum obulum. Et sunt Guillermi de Mediona et in hoc
acccipit episcopus terciam partem et hec omnia pertinent ad macellum
et hec est hereditas Guillelmi e filie Bartholome de Barchinona cum farina
et baronis et cum menuteriis macelli et fogariis. Unaqueque flaqueria
dat unum denarium in unaquaque septimana, tam de pane frumenti
quam ordei et pugni et pense de farina. Hec omnia supradicta supradicte
Guillerme pro sua hereditate.
Nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum et comes Barchinone ac
dominus Montis Pussullani, laudamus, concedimus et confirmamus
predicta, ut superius sunt distincta, mandantes firmiterque precipientes
baiulis et vicariis et aliis hominibus nostris ut ea, que predicta sunt,
faciant dari et tradi. Si quis autem contra hec predicta vel aliquod
eorum, que superius sunt dicta, venerit, attemptaverit vel fecerit aliquem
fraudem, ingenium sive maximacionem, quominus hec, que dicta sunt,
possunt compleri, iram et indignacionem nostram se noverint incursum
et pena mille morabatinorum nichilominus fiatur.
Actum est hoc XII kalendas febroarii, anno Domini millesimo
ducentesimo vicesimo primo.
Sig- (signe) num Iacobi, Dei gratia regis Aragonum, comittis
Barchinone et domini Montis Pessullani.

28
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Ego Dalmacius de Rochera hoc signum impressi mandato domini
regis et meum (signe) impono et subscriptos testes scribi feci mandato
meo. Sig- (signe) num Adonis, diaconi. Signum Petri Guillermi,
presbiteri, notarii. Sig+num Guillermi Pontii de Sarriani, notarii. Sig-
(signe) num Guillermi de Ollesa, notarii. Sig- (signe) num Durfort, baiuli
domini regis, salvo directo domini regis. Signum Petri Dorcha, notarii.
Sig+num Petri de Bages, notarii.
Testes huius res sunt: Guillermus, Terracone archiepiscopus,
Nunus Sancii, comes, Peregrinus de Castro, Petrus Arnaldus de Cervaria,
maiordomus regis, Fferdinandus Pedris de Pina, Guillermus de Terracia,
Berengarius de Prato, Petrus Grumii, Guillermus de Prato, Aymericus
Despiulis, Berengarius Despiulis, Hugo de Mataplana, Raymundus de
Plicamanibus.
Signum (signe) Petri de Sancto Cucuphate, qui hoc scripsit
pretexto Petri de Bages, notarii, cum litteris emendatis in linea XXXª
ubi scribitur «rubeum» et in XLª ubi scribit «per medium et appositis»,
in XXXIIIIª ubi scribitur «dividunt», et in linea LXXIª ubi scribitur «et
dampnatis», in LXVIIª «infra hanc diccionem inferius et paragrafium
die et anno quo supra». Signum Iacobi de Portu. Sig- (signe) num Petri
de Ribalta».
Sig+num Guillermi de Cabanes, notarii publici Barchinone, qui
hoc translatum sumptum fideliter a suo originali scripsit et clausit, cum
litteris appositis in linea prima ubi dicitur «et per alfabetum divisa»
et emendatis in linea XXVIIIª ubi dicitur «pessa de IIIIº idus madii anno
Domini millesimo ducentesimo sexagesimo primo».
Preinsertam copiam in sex foleis, incluso presenti, contentam
sumpsi ego Ffranciscus Martini, notarius, civis Barchinone, a libro viridi
sic vulgariter nuncupato, recondito in scribania domus honorabilis
consilii dicte civitatis, ubi predicta, prout supra continentur, erant
registrata, eandemque copiam cum ipso regestro fideliter comprobavi
hicque subscripsi in testimonium premissorum.
Ego Nicholaus Rocha, notarius publicus Gerunde, honorabilium
iuratorum et concilii civitatis Gerunde scriba, predictum translatum
subsignantum manu dicti Ffranciscus Martini, notarii, vidi et tenui ac
perlegi et in hoc libro privilegiorum dicte civitatis Gerunde scribi et
inseri feci et comprobavi et hoc manu mea propria scripsi die XXIª,
febroarii, anno a nativitate Domini Mº CCCCº XXXXº septimo.
1. Quod unam partem et si descendit ad mediam carregam, est Guillermus de
Mediona escrit al marge dret. 2. Pannus escrit al marge dret. 3. Segueix bonas
repetit. 4. denarios interlineat.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 29
4
1304 març 15. Calataiud
PROVISIÓ atorgada pel rei Jaume II el Just, on prohibeix als ciutadans
de Girona cultivar cànem i lli a l’areny del riu Onyar.
A. AHCG. Pergamí núm. 97.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 2r-v.
Provisió1 ab la qual lo rey en Jacme mena e ordona que algun
no gosàs enaygar cànem ne lin en lo riu de Onyar.
Nos2 Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie et Murcie ac
comes Barchinone, nostre regali providencie convenire pensantes ut
regie cure ac solicitudini comissos populos nedum a ferro paratis
cedibus ac stragibus instantibus deffensemus, verum eciam ad salubritatem
civitatum et tutelam nostram dirigamus intuitum et more
medicantis salutis subditorum curam agamus, cumque inter cetera
meditemur saluti hominum ac salubritati civitatum illa fore nociva que
ex corrupto aere pestilenta gignuntur, idcirco intuentes qualiter in rivo
Undaris, discurrenti iuxta civitatem Gerunde, ut crebro relatu percepimus
plurimorum, quidam, tam cives quam non cives civitatis ipsius, rerum
temporalium lucra saluti proprie et aliorum ibi habitancium preponentes,
canapum et linum in ipso rivo restagnacionibus seu bassiis
manufactis ad adaquandum immitunt, sicque, et naturaliter evenit,
pestici fetores inde proveniunt, qui sanitati hominum nocituri sanos
inficiunt et infirmitates inducunt. Quare, nolentes de cetero talia
attentari, cum hominum salus ac civitatum salubritas rebus ceteris preferantur,
ordinamus, percipimus et mandamus universis et singulis
civibus et habitatoribus dicte civitatis, ne quis eorum vel alius imposterum
audeat vel presumat in dictum rivum canapum vel linum ad
adaquandum3 immitere in aliqua ipsius rivi parte, ex qua cives et
habitatores ipsius civitatis vel spaciantes in arennio civitatis ipsius
fetores sentiant eorundem. Mandantes per presentes baiulo Gerunde,
presenti et qui pro tempore fuerit, ne contra hanc nostram /2v/ presentem
ordinacionem quemquam venire permittat, immo pena decenti,
prout ei visum fuerit, puniat transgressores, et nichilominus4 canapum
et lignum temerarie per quoscumque de cetero inibi ad adaquandum
immissa removeri faciat, cuiusquam contradiccione minime obsistente.
Datum apud Calataiubium, idus marcii, anno Domini Mº CCCº
tercio.
A., subscripsit.
1. Iacobus primus rex escrit al marge superior. 2. Est III escrit al marge
esquerre. 3. adquandum per adaquandum. 4. nichlominus per nichilominus.

30
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
5
1313 novembre 14. Girona
PRECONITZACIÓ feta pel rei Jaume II el Just a tothom de la vegueria
de Girona i Besalú, on anuncia l’obligatorietat d’observar l’ordinació
dels jurats que mana no treure gra ni vitualles de la ciutat i vegueria
de Girona. Ordinació dels jurats i prohoms de Girona, sobre la
carestia de vitualles. Trasllat de 5 d’abril de 1318.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 112v-113.
Translat de privilegi en què és insertada una crida que negun
no trasque vitualles del bisbat de Gerona.
Hoc est translatum sumptum fideliter a quadam scriptura regia,
scripta et registrata in libro curie Gerunde, et a quadam preconitzacione
facta et secuta post dictam scripturam registratam in eodem libro sub
kalendario octavodecimo kalendas decembris anno Domini millesimo
trecentesimo terciodecimo, quarum tenores talis sunt:
«Iacobus, Dei gracia rex Aragonum et cetera, ffidelibus suis
universis et singulis hominibus locorum omnium et singulorum constitutorum
in vicaria Gerundensi et Bisulduni et baiuliis eorundem,
salutem et gratiam.
Cum vicarius et baiulus ac probi homines civitatis Gerunde pro
comuni utilitate occasione caristie invalescentis ordinaverint seu ordinacionem
facere intendant de non extrahendis victualibus de locis ipsis,
idcirco mandamus et dicimus vobis quatenus ordinacionem quamcumque
prefati vicarius et baiulus ad requisicionem proborum hominum
Gerunde super hiis fecerint, inviolabiliter observetis. Datum Barchinone,
octavo idus novembris, anno Domini millesimo tresentesimo terciodecimo».
Qua siquidem littera presentata die iovis, qua intitulabatur septimo
decimo kalendas decembris, anno Domini millesimo tresentesimo
terciodecimo, iurati et probi homines civitatis Gerunde fecerunt
quandam ordinacionem, de qua fuit facta statim preconitzacio per
civitatem Gerunde, cuius tenor talis est:
«Oiats-ho, tothoms fa-us hom a saber que la cort, els jurats e
pròmens de Gerona han ordonat que nuyla vianda no sia treta del bisbat
de Gerona, perquè mana hom de part del senyor rey que nul hom de
qualque condició sia, no trasca ne assaig de trer gran ne nuyla vianda
del bisbat, et qui contrafarà, perdrà per ban e per pena cent sòlidos
per cascuna vegada, e la vianda que·n traurà o assajarà de trer e les
bèsties o vexells qui dit gran o vianda portarà».
Sig- (signe) num mei Guillermi de Deo, iudicis ordinarii Gerunde,
qui presens translatum cum suis predictis /113/ originalibus fideliter
comprobavi et auctoritate iudiciali subscribo.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 31
Sig- (signe) num Bernardi Ferrarii, scriptoris, regentis curiam
vicarii et baiuli Gerunde pro Bernardo Turelli, notario et scriba dicte
curie, et ab eodem substituti, qui hoc translatum, sumptum fideliter
a suis originalibus et cum eisdem fideliter comprobatum, scribi fecit
et clausit, cum litteris tamen rasis et emendatis in prima linea ubi dicitur
«scriptura» et in secunda ubi scribitur «scripturam nonis aprilis anno
Domini Mº CCCº octavodecimo». Probatum.
6
1320 gener 28. Tarragona
REVOCACIÓ feta pel rei Jaume II el Just d’una ordinació dels jurats sobre
els pesos de la ciutat.
A. AHCG. Pergamí núm. 137.
B. AHCG. Llibre Verd, f. 280r-v.
C. AHCG. Llibre Vermell, f. 3r-v.
Provisió sobre los pesos de la ciutat.
Iacobus, 1 Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice,
co- /3v/ mesque Barchinone ac sancte Romane Ecclesie vexillarius,
ammiratus et capitaneus generalis, ffideli nostro Bernardo de Olzeto,
baiulo Gerunde, salutem et gratiam.
Cum nos, recognita et intellecta ordinacione noviter facta super
pensis civitatis Gerunde, vobis et iudici ordinario civitatis eiusdem
comiserimus quod, visa et examinata dicta ordinacione et pensis ibidem
antiquitus assuetis et habito super hoc consilio iuratorum et consiliariorum
dicte civitatis quod utilius fore inveniretis civibus civitatis
eiusdem in dictis pensis ordinandis, illud auctoritate nostra ordinaretis
et faceretis ab eisdem inviolabiliter observari; et nunc intellexerimus
quod ex mutacione dictorum pensorum noviter facta inter dictos cives
sunt dissensiones et scandala suscitata, cum plerumque discordiam
pariant novitates, volentes super hoc competens remedium adhibere,
vobis dicimus et mandamus quatenus, revocata et anullata ordinacione
seu mutacione dictorum pensorum noviter facta, pensa omnia, que in
dicta civitate fore inveneritis antiquitus usitata, teneri et observari ab
omnibus inviolabiliter de cetero faciatis, cum in talibus usus et
observancia cuiuslibet civitatis custodiri debeant et servari. Et si quos
dicta pensa falsasse inveneritis vel mutasse vel in penam aliquam
incidisse, eam exigatis et inde eos, ut iustum fuerit, puniatis, dicta pensa
ad antiquum et rectum statum et pristinum reducendo. Que omnia fieri
volumus et compleri, non obstantibus mandatis seu comissionibus
quibuscumque per nos inde factis, cum de certa sciencia predicta
velimus fieri et de cetero observari.

32
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Datum Tarrachone, quinto kalendas ffebroarii, anno Domini Mº
trecentesimo nonodecimo.
1. est V escrit al marge esquerre.
7
1322 desembre 4. Girona
CONCESSIÓ atorgada per l’infant Alfons, a favor dels jurats, prohoms
i mercaders de la ciutat de Girona, d’una imposició sobre les diferents
mercaderies que es transporten de Girona a Sant Feliu de Guíxols,
aplicable a les despeses de construcció i manteniment de la carreterra
que uneix ambdues localitats.
A. AHCG. Pergamí núm. 151.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 2v-3.
Concessió de certa imposició o vectigal de mercaderies qui·s
porten de la ciutat de Gerona a la vila de Sant Ffeliu de Guíxols.
Nos Bernardus de Fonollario, gerens vices procuratoris in Cathalonia
pro inclito domino infante1 Alfonso, illustrissimi domini regis
Aragonum primogenito eiusque generali procutoratore ac comite Urgelli,
ad instanciam et requisicionem iuratorum et proborum hominum
ac maioris partis mercatorum civitatis Gerunde, nobis exhibencium
quandam ordinacionem et imposicionem per eos factam rebus venalibus
et mercibus, que defferri contigerit et portari de dicta civitate ad
villam et portum Sancti Ffelicis Guixellensis, et de dicta villa et portu
ad dictam civitatem Gerunde, pro aptandis et construendis itineribus,
per que res merces et victualia deferri possint ad dicta loca et de dictis
locis cum carretis; attendentes dictam ordinacionem et imposicionem
fieri ad magnam utilitatem et comodum habitancium in dicta civitate
et defferencium res suas ad ipsam civitatem et portum, cum ipse res
merces et victualia multo minori precio defferrentur cum dictis carretis
quam cum animalibus, et quod multa alia evidenter utilia publice
utilitati inde sequentur, ideo dictam ordinacionem et imposicionem,
cuius tenor talis est:
«Primo, quod pro uno sacco avellanarum, qui defferatur in animali
vel in carretis, solvatur unus denarius. Item, pro uno sacco de rodorio,
qui defferatur in animali vel in carretis, detur sive solvatur unus obolus.
Item, de uno sacco castanearum, unus denarius. Item, de una bala
dentrelis, unus denarius. Item, pro una bala de montonats, unus denarius.
Item, de una bala de canamaç, unus denarius. Item, pro una
carrica panni lini, unus denarius. Item, pro una bala pedasseorum, unus
denarius. Item, pro una bala canabi sive borrarum, detur sive solvatur
unus denarius. Item, pro una carrica lane, que defferatur per mulum,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 33
unus denarius, et si defferatur per asinum, unus obolus. Item, pro una
carrica de çepone sive de seu et pro una carrica sagiminis sive carnium
salsarum, unus denarius. Item, pro una carrica de fusta sive de gavadals
aut perabsidarum vel cissoriorum sive de gresals aut concharum vel
alterius cuiuscumque fuste, quocumque nomine censeatur, detur sive
solvatur unus denarius. Item, pro qualibet carrica de fusta tinarum sive
vexellorum, que defferatur in mulo, unus denarius, et si defferatur in
asino, unus obolus. Item, pro qualibet carrica cordoani aptati sive
multoninarum, unus denarius. Item, pro una carrica pannorum alborum
de Balneolis sive stameniarum aut aliorum quorumcumque pannorum,
unus denarius. Item, pro una carrica de cera, unus denarius. Item, pro
una carrica boquinarum, unus denarius. Item, pro una carrica coriorum
bovum sive camellorum aut vitulorum vel de paratge, detur sive solvatur
unus denarius. Item, pro una carrica arrocii sive cumini vel de matafelua,
unus denarius. Item, pro una carrica moltoninarum sive tosisses, unus
denarius. Item, pro una carrica cuhyraminis cirogillorum /3/ vel alterius
pelicerie, unus denarius. Item, pro una carrica ficuum sive detzabib,
que defferatur in mulo, unus denarius, et si deferatur in asino, unus
obolus. Item, pro una carrica frumenti, que defferatur in mulo vel asino,
unus denarius. Item, pro una carrica ordei sive milii vel avene aut
alterius bladi, que defferatur in mulo vel asino, unus obolus. Item, pro
una carrica de sal, sive defferatur in mulo vel asino, unus obolus. Item,
pro una carrica de fusta cayratorum necclarum et de fuya vel alterius
fuste, que defferatur in mulo, unus denarius, et si defferatur in asino,
unus obolus. Item, pro media saumata vini, sive defferatur in mulo vel
asino, unus denarius. Item, pro una gerra vini, unus obolus. Item, pro
una gerra olei sive piscis salsati, unus obolus. Item, pro una saumata
piscis salsati, sardine, anguille sive alterius piscis, unus denarius. Sed
in hoc non intelligantur pisces, qui in rippariis Gerunde vicinis capiantur.
Item, detur sive solvatur pro qualibet carrica alterius raube
hic non specificate, unus denarius. Item, pro carricis sive faxeis, quae
defferentur in carretis solvatur ad racionem iamdictam. Et quod
traginerii sive carreterii debeant exsolvere predicta et hii quorum dicte
merces, res et victualia et alia predicta fuerint, debeant ipsis tragineriis
sive carreteriis ea restituere una cum loguerio ipsarum rerum».
Ex parte domini regis et auctoritate officii quo fungimur, cum
presenti carta nostra laudamus et approbamus ac eciam confirmamus.
Quam quidem ordinacionem et imposicionem durare volumus quousque
ex ordinacione et imposicione predicta fuerit habitum id quod
necessarium fuerit in expensis et aptacione itineris supra dicti. Preterea
quia vos ordinastis de consensu nostro quod nullus hinc ad quinque
annos, a data presentis carte numerandos, possit in dicto itinere carretas
tenere vel habere nisi magister Iohannes, baiuli de Salsciano,
Carcassonensis diocesis, qui carretas neccessarias dicto itineri cum suis
apparatibus habere et tenere promisit predicta approbantes, ea volumus

34
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
ex parte domini regis inviolabiliter observari. Mandantes per presentes
universis et singulis hominibus, res et merces et victualia defferri
facientibus de dicta civitate ad dictam villam seu portum et de dicta
villa seu portu ad dictam civitatem, quod imposicionem predictam
exsolvant, prout superius est tatxata, illi seu illis, quem seu quos iurati
dicte civitatis ad hoc duxerunt eligendos sive statuendos. Mandamus
eciam per presentes vicario et baiulo Gerunde et eorum locatenentibus
quod ad instanciam illius seu illorum quem seu quos dicti iurati ad
exhigendum et levandum dictam imposicionem duxerint eligendos,
compellant omnes et singulos dictam imposicionem solvere debentes,
et eandem imposicionem levari permittat per dictum tempus, ac alia
superius ordinata faciant observari, ut superius continetur, et non
contraveniant nec aliquem contravenire permittat aliqua racione. In
cuius rei testimonium presentem cartam nostram fieri iussimus sigillo
officii nostri appendicio comunitam.
Datum Gerunde, pridie nonas decembris, anno Domini Mº CCCº
vicesimo secundo.
1. IIII escrit al marge esquerre.
8
1334 març 11. Terol
ORDINACIÓ del rei Alfons III, al veguer de Girona i Besalú, on li mana
revocar els permisos concedits per exportar proveïments fora
d’aquesta vegueria, cosa que el rei havia prohibit prèviament.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Verd, f. 305v.
C. AHCG. Llibre Vermell, f. 42v.
Com lo senyor rey mena ésser revocades totes inhibicions que
alguns faessen en lurs lochs e castells, com fer-les se pertany al
senyor rey tensolament. 1
Alfonsus, 2 Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice,
ac comes Barchinone, dilecto suo vicario Gerunde et Bisulduni, salutem
et dileccionem.
Ad nostrum noveritis pervenisse auditum quod nonnulli dicte
vicarie fecerunt et nittuntur facere prohibiciones et statuta in locis et
castris eorum, quod abinde victualia minime abstrahantur, sane cum
solum regio culmini pertineat prohibiciones victualiam facere nec
quemquam deceat talia attentare. Ideo vobis dicimus et percipiendo
districte mandamus, quatenus quascumque inhibiciones factas per
quoscumque super non extrahendis victualibus a locis quibusvis faciatis
protinus revocari, ipsos, si necesse fuerit, ad hec fortiter compescendo.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 35
Datum Turolii, quinto idus marcii, anno Domini millesimo trecentesimo
tricesimo tercio.
D. M.
1. Aquest privilegi és en lo libre Vert, foleo CCCV escrit sota la rúbrica. 2. XLII
escrit al marge esquerre.
9
1337 maig 4. Saragossa
CONFIRMACIÓ atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor de Pere de
Cardonets, de la concessió i establiment que li havia fet Ferrer
de Lillet, batlle general de Catalunya, dels pesos i mesures de la ciutat
de Girona, per una entrada de 50 sous i un cens d’un parell de
capons.
A. AHCG. Pergamí núm. 287.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 4-5.
Concessió e stabliment fets a·n Pere de Cardonets dels pesos
e mesures.
Nos1 Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice,
comesque Barchinone, attendentes Fferrarium de Lilleto, baiulum
Cathalonie generalem, a nobis inde potestatem habentem, vobis fideli
portario nostro, Petro de Cardonetis, concessionem, comissionem et
stabilimentum subscripta fecisse cum quodam publico instrumento per
alphabetum diviso, cuius tenor sequitur in hec verba:
«Noverint universi quod ego Fferrarius de Lilleto, consiliarius
domini regis ac eius baiulus Cathalonie generalis, attendens illustrissimum
dominum Alfonsum, bone memorie regem Aragonum, cum carta sua,
suo sigillo pendenti roborata, que data fuit Barchinone, quartodecimo2 kalendas aprilis, anno Domini Mº CCCº XXIXº, comisisse sive comendasse
vobis Petro de Cardonetis, portario suo tunc, nunc domini regis portario,
quod, quamdiu vitam duxeritis in humanis, per vos vel substitutum aut
substitutos vestros sufficientes et idoneos recognoscatis et signetis ad
signum regale pensa sive pesals et mensuras, cum quibus panni et blada,
vinum, oleum et alie res, que ad pondus et mensuram vendi consueta
sunt, ponderantur et mensurantur in civitate et villis sive locis diocesis
Gerundensis, iurisdiccioni ipsius domini regis subiectis, pro quibus
habeatis et recipiatis pro vestro salario seu labore ea iura ac salaria,
quae per alios, qui predicta exercuerunt, consueta sunt hactenus recipi
et haberi, prout hunc et alia in carta predicta lacius contineri noscuntur;
attendens etiam quod ante comissionem predictam aliqua de predictis
exercebantur iam et exerceri debent per Arnaldum Alioni, civem
Gerunde, ad vitam suam, videlicet recognoscendi et signandi mensuras
vini et bladi in vicaria et baiulia civitatis Gerunde; attendens insuper

36
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
vos dictum Petrum postu- /4v/ lasse michi dicto baiulo generali predicta
omnia, que vos ex comissione predicta iam tenetis et que per dictum
Arnaldum sunt exerceri assueta ac exerceri debent, quamdiu ipse
Arnaldus vixerit, vobis ipso Petro et vestris perpetuo ad certum censum
et sub certa intrata comittere ac stabilire deberem, idcirco ego dictus
baiulus generalis, attenta utilitate curie domini regis, et habens
potestatem ab ipso domino rege stabiliendi et concedendi sive et iam
attributandi ad censum quecumque, que pro parte curie sue fuerint in
Cathalonia stabilienda sive eciam attributanda, prout apparet per
cartam pergameneam, sigillo dicti domini regis pendenti roboratam,
que data fuit Cesarauguste, VIIIº idus marcii, anno Domini Mº CCCº
XXXVº, auctoritate et potestate predictis, absque tamen iuris alieni
preiudicio, concedo et comitto ac etiam stabilio vobis dicto Petro de
Cardonets et vestris perpetuo predicta omnia que vos ex concessione
seu comissione predicti domini regis Alfonsi iam tenetis et exercetis,
et predicta alia, que per dictum Arnaldum Alioni exerceri debent ad
vitam suam, ita quod vos et vestri perpetuo, post vitam tamen ipsius
Arnaldi Alioni, recognoscatis et signetis ad signum regale per vos vel
substitutos vestros sufficientes et idoneos pensa sive pesals ac mensuras,
cum quibus panni et blada, vinum, oleum et alie res ad pondus et
mensuras vendi consueta ponderantur et mensurantur in civitatibus et
villis sive locis diocesis Gerundensis, iurisdiccioni domini regis subiectis,
pro quibus habeatis ac recipiatis pro vestro salario seu labore ea iura
et salaria que tam per vos quam per dictum Arnaldum quam eciam
per alios qui predicta exercuerunt, consueta sunt hactenus recipi et
haberi. Predictas autem concessionem et comissionem facio vobis et
vestris ut predicitur, sub tali pacto et condicione: quod pro censu
predictorum omnium, post tamem obitum dicti Arnaldi Alioni, prestetis
et prestare et tribuere teneamini domino regi et successoribus suis, vel
baiulo suo in civitate Gerunde loco sui, unum par caponum sive altilium
in festo natalis Domini perpetuo annuatim. Et dominus rex faciet vos
et vestros, et quos volueritis, facere tenere et habere predicta omnia
in pace contra omnes personas, ad faciendum inde vestras et vestrorum
perpetuo voluntates, salvis tamen in predicits dicto domino regi et
successoribus suis perpetuo dicto censu ac iure, dominio directo et recto
laudimio sive foriscapio. Mandans ex parte domini regis cum hoc
presenti instrumento, in hoc casu vicem epistole gerenti, universis et
singulis officialibus et subditis domini regis in civitate, villis et locis
predicte diocesis Gerundensis, quod concessionem et comissionem ac
stabilimentum predicta teneant et observent et teneri faciant et observari,
ut superius continetur. Pro intrata autem predictorum habui a
vobis numerando et recepi quinquaginta solidos Barchinonenses, super
quibus renuncio excepcioni non numerate peccunie et doli.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 37
Quod est actum Villefranche, IIIIº idus ffebroarii, anno Domini
Mº CCCº XXXº sexto. Sig+num Fferrarii de Lilleto, predicti, qui predicta
laudo, concedo et firmo.
Testes huius rei sunt: Gombaldus Çaldua, scutifer dicti baiuli
generalis, et Bernardus Perpunter, de Montealbo.
Sig- (signe) num Bernardi Berthoni, regia auctoritate notarii
publici per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis
Aragonum, qui predictis interfuit et hoc scribi fecit et clausit, die et
anno prefixis».
Nobisque fuisse humiliter supplicatum pro parte vestri dicti
portarii nostri ut predicta omnia confirmare de nostra clemencia solita
dignaremur, ideo nos, ipsa supplicacione admissa benigne, concessionem,
/5/ comissionem et stabilimentum predicta vobis et vestris perpetuo per
iamdictum nostrum baiulum generalem, ut predicitur, facta laudamus,
approbamus et confirmamus ac presentis carte nostre patrocinio
roboramus, prout melius et lacius in instrumento superius inserto
predicta omnia sunt expressa. Mandantes serie carte huius universis
et singulis officialibus nostris et subditis in civitate, villis et locis defentibus
dicte diocesis Gerundensis, quod concessionem, comissionem et
stabilimentum predicta ac confirmacionem nostram hanc vobis dicto
Petro de Cardonetis et vestris perpetuo, post vitam iamdicti Arnaldi
Alioni, teneant firmiter et observent et contra ea vel aliqua premissorum
contrafacere vel venire non attemptent seu permittant. In cuius rei
testimonium presenti carte nostre sigillum nostrum appendicium
iussimus apponendum.
Datum Cesarauguste, IIIIº nonas madii, anno Domini Mº trecentesimo
tricesimo septimo.
Exaravit R.
Sig- (signe) num Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valencie,
Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone.
Testes sunt: inclitus infans Iacobus, dicti domini regis frater,
comes Urgelli et vicecomes Agerensis, reverendus Petrus, Cesaraugustus
archiepiscopus, cancellarius. Raymundus Rogerii, comes Pallariensis,
Eximinus Cornelii, Luppus de Luna.
Sig- (signe) num Guillelmi de Villa, scriptoris dicti domini regis,
qui de mandato eiusdem hec scribi fecit et clausit.
1. Est VII escrit al marge esquerre. 2. quatodecimo per quartodecimo.
10
1338 març 7. València
CONCESSIÓ atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor de Pere de
Cardonets, porter reial, del càrrec d’inspector dels pesos i mesures

38
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
de la ciutat de Girona, amb assignació de la tercera part dels ingressos
derivats de les penes i penyores imposades.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 3v-4.
Lo senyor rey atorga a·n Pere de Cardonets, son porter, que
fos regonexedor e senyador dels pesos e mesures, e hagués lo terç
de les penes e bans. 1
Petrus, 2 Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice,
comesque Barchinone, ffidelibus nostris vicariis et baiulis Gerunde et
Bisulduni, Campirotundi et de Ffigueriis aliisque officialibus nostris
episcopatus Gerunde, presentibus et qui pro tempore fuerint, salutem
et gratiam.
Quia serenissimus dominus rex Alfonsus, recolende memorie pater
noster, dedit et concessit Petro de Cardonetis, portario nostro, licenciam
et plenum posse quod ipse vel substitutus ab eo, et non alius quicumque,
esset intra episcopatum Gerunde recognitor et signator signi regalis,
quod debet et poni habet in omnibus pensis et mensuris, cum quibus
gentes emunt inibi atque vendunt, quodque idem dominus rex Alfonsus,
inde plenarie informatus, dedit et concessit dicto Petro terciam partem
ipsi domino regi pertinentem in penis, bannis et caloniis, que
contingerent provenire ex mensuris et pensis iniustis aut non signatis
reppertis, prout de his omnibus per litteras dicti domini regis plenarie
nobis constat; et quod postmodum Fferrarius de Lileto, baiulus
Cathalonie generalis, fecit stabilimentum de predictis omnibus perpetuo
dicto Petro et suis sub certis intrata et censu, sic quod ipse et sui aut
quos ipsi mallent et non alius sint recognitores et /4/ ponderatores
dictarum pensi et mensurarum cum dicto signo regali, quod quidem
stabilimentum nos cum carta nostra eidem Petro de Cardonetis et suis
confirmavimus subsequenter, ideo ad humilem supplicacionem per
dictum Petrum de Cardonetis inde nobis factam, nolentes ipsum Petrum
et suos dicta concessione tercie partis penarum, bannorum et caloniarum
predictarum, que provenerunt vel provenient ex predictis, carere
aliquatenus seu frustari, quinymmo gaudeant et gaudere perpetuo
possint eadem, vobis et singulis vestrum dicimus et mandamus, quatenus
de ipsa tercia parte dictarum penarum, caloniarum et bannorum,
quae provenient ex predictis, respondeatis aut responderi plenarie
faciatis supradicto Petro de Cardonetis et suis perpetuo vel quibus
voluerint loco sui, taliter vos habendo in his, quod culpa seu negligencia
vestri non detur dicto Petro vel suis inde coram nobis materia
conquerendi. Quoniam nos per presentes mandamus magistro racionali
curie nostre vel alii a nobis compotum recepturo, presenti et qui pro
tempore fuerit, quod ipsam terciam partem, quam ex predictis dicto
Petro et suis ostenderitis tradidisse, in nostro recipiat compoto et
admittat, obstaculo seu impedimento cessantibus quibuscumque.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 39
Datum Valencie, nonas marcii, anno Domini Mº trecentesimo
tricesimo septimo.
Visa B.
1. Fa per lo quint preté Sagrera del mostesaf escrit sota la rúbrica. 2. Est
VI escrit al marge esquerre.
11
1338 octubre 12. València
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona i Besalú
i als altres oficials reials, manant-los que consideressin nuls els
documents que, encara que aparentment haguessin emanat de la
Cort Reial, siguin contraris a les llibertats i privilegis de la ciutat
de Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Verd, f. 334v-335.
C. AHCG. Llibre Vermell, f. 42v.
Com lo senyor rey mane als officials que no obeesquen a
qualsevol letres qui sien contra privilegis.
Petrus, 1 Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice,
comesque Barchinone, dilecto et fidelibus vicario Gerunde et Bisulduni,
ceterisque officialibus et delegatis nostris, presentibus et futuris,
salutem et dileccionem.
Quia sepe ad importunitatem quorundam nobis supplicancium et
alias contingit nos concedere eisdem supplicantibus ad imperpetuum
vel ad tempus iurisdicciones vicarie Gerunde et etiam alias vobis scribere
et mandata facere, que sunt contra libertates et privilegia civitatis
predicte, quas et que nos ex iuramento per nos prestito tenemur
inviolabiliter observare, ideo, volentes vos de nostro proposito informare,
vobis et unicuique vestrum dicimus et mandamus, quatenus, cartis et
litteris nostris super predictis obtentis seu a nostra curia obtinendis,
que sint contra libertates et privilegia supradicta, nullatenus pareatis,
cum non sit intencio nostra ipsas infringere libertates et privilegia nec
in eis in aliquo derogare.
Datum Valencie, quarto idus octobris, anno Domini millesimo
trecentesimo tricesimo octavo.
Exaravit Rodericus.
1. XLIII escrit al marge esquerre.

40
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
12
1339 maig 25. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor dels carnissers
i propietaris de bestiar de Girona, on es concedeix permís per poder
pasturar els seus ramats a qualsevol lloc de la vegueria i batllia de
Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 129r-v.
Concessió que los carnicers de Gerona puguen pasturar lo
llur bestiar en les montanyes, selves, guarrigues, boschs e lochs
erbosos de la vegueria e batlia, e en altres lochs de la senyoria
del rey, però si lo dit bestiar fa dan o mal a blats, que sia satisfet
als qui és feta la tala, a notícia de dos hòmens.
Noverint1 universi quod Nos Petrus, Dei gracia rex Aragonum,
Valencie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, tenore presentis
carte nostre perpetuo valiture per nos et nostros damus et concedimus
de gratia speciali vobis universis et singulis macellariis sive carnificibus
civitatis Gerunde, tam presentibus quam futuris, quod ducendo vestrum
bestiare vel duci faciendo ad dictam civitatem Gerunde, ad usus videlicet
civium et incolarum civitatis eiusdem et ad eam venientium, habeatis
pascua dicto bestiari in pratis, montaneis, silvis, garriguiis, nemoribus,
locis et erbosis, necnon in montibus et planis et in cunctis aliis locis
vacuis et heremis totius terre nostre et dominacionis, necnon possitis
dictum bestiare ad usum dictorum civium incolarum ipsius civitatis
Gerunde et ad eam venientium adduxeritis, tenere et custodire ipsumque
deposcere ut fertur in civitate predicta Gerunde et ex dictam civitatem
et baiuliam eius et infra vicariam sine metu cuiuscumque pene sive
banni. Ita tamen quod si ultra predicta loca, in quibus dicta pascua
vobis concedimus, vestrum bestiare aliquod dammum sive malum alicui
sive aliquibus fecerit vel intulerit tam in blado, ortalicis quam in aliis,
sive sint ibi banna vel pena peccuniaria imposita sive non, restituatur
per vos et emendetur illis cui seu quibus illud malum sive damnum
dederit ad cognicionem hominum laboratorum illius convicinitatis in
qua dictum malum et damnum factum fuerit et illatum. Mandantes per
presentem vicariis, baiulis, insaciis, salmedinis, iuratis et universis aliis
officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quatenus hanc
gratiam per nos vobis concessam firmam habeant et observent, et
faciant ab omnibus inviolabiliter observari, et non contraveniant nec
aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cuius rei testimonium
presentem cartam nostram inde fieri vobis iussimus sigillo nostro
munitam.
Datum Barchinone, octavo kalendas iunii, anno Domini millesimo
CCCº tricesimo nono.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 41
Signum Petri, Dei gratia Regis Aragonum, Valencie, Sardinie et
Corsice, comitisque Barchinone.
Testes sunt: inclitus Infans Petrus, Rippacurcie ac Impuriarum
comes, ffrater Fferrarius, Barchinone episcopus, Petrus de Montecatheno,
Petrus de Luna, 2 Guillermus Rotundi de Montecatheno./129v/
Ego, Iacobus Garcia, illustrissimi domini regis Aragonum scriptor
ac tenens claves sui archivi regii Barchinone, presens transcriptum a
quodam registro serenissimi domini Petri, gloriose memorie regis
Aragonum, gratiarum intitulato, in dicto archivo recondito, sumpsi et
cum eodem veridice comprobavi. Et ut fides plenior impendatur, hec
mea manu scripsi in testimonium premissorum et meum assuetum hic
appono sig- (signe) num.
1. Caplletra ornamentada. 2. Segueix un espai de 15 lletres aprox. en blanc.
13
1339 juny 23. Barcelona
LLETRA EXECUTÒRIA atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor
de Pere de Cardonets, de la concessió dels pesos i mesures de la ciutat
de Girona i dels llocs de jurisdicció reial del bisbat de Girona, amb
l’aplicació de la tercera part dels bans i penes imposats per contravenció
a la concessió esmentada. Trasllat del 24 de desembre de
1340.
[A]. AHCG. Pergamí núm. 268.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 5r-v.
Exequtòria sobre la terça part de bans e penes de pesos e
mesures, atorgada a·n Pere de Cardonets.
Hoc1 est translatum fideliter sumptum undecimo kalendas ianuarii,
anno Domini millesimo CCCº quadragesimo, a quadam littera papirea
patenti sigillo domini regis infrascripti, prout per primam faciem
eiusdem sigilli apparebat, in dorso sigillata, cuius tenor talis est:
«Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice,
comesque Barchinone, dilectis et fidelibus suis vicariis et subvicariis,
baiulis et aliis officialibus, ad quos presentes pervenerint, vel locatenentibus
eorumdem, presentibus et qui pro tempore fuerint, salutem
et dileccionem.
Cum nos dederimus et in em- /5v/ phiteosim concesserimus Petro
Cardonets, portario nostro, et suis officium recognoscendi et signandi
pensa et mensuras de eo quod venditur et vendetur in civitate et locis
episcopatus Gerunde iurisdiccioni nostre summissis; et eciam concesserimus
eidem portario et suis terciam partem bannorum et penarum,
que provenient pro premissis, prout in cartis inde factis lacius

42
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
continetur, nunc autem dictus Petrus Cardonets exposuit coram nobis
quod aliqui vestrum, cupientes dicto nostro portario auferre dictam
terciam partem clandestine, exigitis seu exigi facitis banna et penas
iamdictas, de quibus non curastis nec curatis dicto nostro portario
tradere ius ei pertinens in predictis, quod redundat in ipsius damnum
et preiudicium manifestum. Quare, supplicato nobis in premissis de
iusticia provideri, vobis dicimus et mandamus expresse, quatenus, dicto
nostro portario concessionem predictam observando, eidem et suis
substitutis respondeatis integre de tercia parte bannorum et penarum
iamdictarum, tam de tempore preterito quam futuro, iuxta concessionem
iamdictam, habendo in premissis vos taliter quod vobis non habeamus
hac de causa scribere iterato, nec dictus noster portarius de vobis
habeat materiam conquerendi, cum iam de predictis vobis vel vestris
predecessoribus 2 mandata nostra ordinaverimus destinanda, alias
contra vos tanquam negligentes mandata nostra observare fortiter
procedemus.
Datum Barchinone, nono kalendas iulii, anno Domini millesimo
trecentesimo tricesimo nono.
Exaravit Petrus».
Ego Petrus de Serra, iudex ordinarius civitatis et baiulie Gerunde,
qui hoc translatum cum suo originali fideliter comprobavi, auctoritate
iudiciali subscribo et decretum meum interpono.
Eg-(Signe)-o Raymundus Viaderii, notarius publicus substitutus
auctoritate regia a Bernardo de Toylano, publico Gerunde notario, hoc
translatum ab originali suo sumptum et cum eo de verbo ad verbum
fideliter comprobatum scribi feci et clausi et rasi et aptavi in presenti
mea subscripcione ubi dicitur ad verbum fideliter comprobatum.
1. Est VIII escrit al marge esquerre. 2. precessoribus per predecessoribus.
14
1341 desembre 19. València
PROVISIÓ executòria atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor de
Pere de Cardonets, on recorda als oficials reials la concessió que el
rei Alfons havia fet a aquest dels pesos i mesures de la ciutat de
Girona i dels llocs reials del bisbat de Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 7.
Provisió exequtòria en favor d’en Pere de Cardonets sobre
pesos e mesures.
Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice,
comesque Barchinone, dilectis et fidelibus vicario et aliis officialibus

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 43
nostris infra Gerundensis diocesis constitutis, salutem et dileccionem.
Quia serenissimus dominus rex Alfonsus, bone memorie pater
noster, mandatum per suam litteram vobis fecit sub forma sequenti:
«Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice
ac comes Barchinone, dilectis et fidelibus suis vicario et aliis officialibus
nostris Gerunde et diocesis eiusdem, salutem et dileccionem.
Cum intellexerimus quod, licet nos concesserimus ac comiserimus
fideli portario nostro, Petro Cardoneti, quod in omnibus nostris locis
episcopatus Gerunde possit recognoscere vel recognosci facere pensa
et mensuras et ea signo regali signare, prout hec et alia in carta dicte
concessionis seu comissionis lacius continetur, vos tamen contradicitis
et contradicere nitimini eidem ianitori, ne cognicionem aut signum
faciat vel fieri faciat supradicta. Quocirca, supplicante nobis Petro
Cardoneti, predicto, super his opportunum remedium adhiberi, vobis
dicimus et expresse mandamus, quatenus, predicto Petro Cardoneti
concessionem et comissionem nostram iuxta eius seriem observando,
eundem recognitorem et signa predicta facere vel fieri facere permittatis
et hoc aliquatenus non mutetis. Verum, si raciones aliquas habetis,
propter quas ad predicta non teneamini, de eisdem nos ilico imformare
curetis, nec interim eidem super predictis obstaculum indebitum
opponatis.
Datum Ilerde, kalendas iunii, anno Domini Mº CCCº tricesimo».
Et velimus ipsum mandatum per vos et vestros singulos ommino
exequi et compleri, ideo vobis dicimus et mandamus, quatenus mandatum
predictum iuxta sui seriem observetis et hoc aliquatenus non
muttetis.
Datum Valencie, quartodecimo kalendas ianuarii, anno Domini
millessimo CCCº quadragesimo primo.
Subscripsit Arnaldus.
15
1342 juny 6. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona i Besalú
i a tots els altres oficials reials manant-los que no donessin trasllat
del text de privilegis i altres concessions a la ciutat de Girona, quan
els fos demanat per particulars, si no era amb l’aquiescència prèvia
dels jurats de la ciutat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 42v-43.
Que los officials no manen ne consenten a instància d’algun
ésser donat translat de alguns privilegis, franqueses e immunitats

44
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
o altres concessions de la ciutat, si donchs los jurats de la dita
ciutat no·y són apel·lats e oyts. /43/
Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice,
comesque Barchinone, ffidelibus nostris vicario Gerunde et Bisulduni
et subvicario Gerunde1 ac baiulo civitatis eiusdem et eorum locatenentibus,
necnon iudicibus dictarum vicarie et baiulie ac scriptoribus
curiarum officiorum predictorum, presentibus et futuris, salutem et
gratiam.
Cum per nuncios civitatis iamdicte fuerit expositum coram nobis
quod vos temporibus retroactis ad instanciam aliquorum volencium se
iuvare contra ipsius civitatis probos homines et iuratos privilegiis et
immunitatibus universitati eiusdem civitatis per nostros predecessores
et nos concessis, tenores quorum sunt in regestris dictarum curiarum
conscripti, concesseritis et tradi feceritis et faciatis copiam de eisdem
sepissime minus debite et iniuste, dictis iuratis et probis hominibus
non vocatis, ex quibus iurati et probi homines memorati sentiunt se
quamplurimum aggravatos iuraque nostra frequenter inde suscipiunt
lesionem, ideo ad eorum humilem supplicacionem et instanciam propterea
nobis factam, volentesque iura regia contencione illesa, vobis
dicimus et mandamus quatenus nunquam decetero ad instanciam
alicuius transumptum aliquod seu copiam de iam obtentis seu obtinendis
a nobis privilegiis, franquitatibus seu immunitatibus vel aliis
concessionibus, que in dictis registris conscripte sunt vel conscribentur,
decetero concedatis vel dari aliquatenus permittatis, nisi ad ea iurati
civitatis predicte primitus fuerint evocati, quibus auditis, si cognitum
fuerit vobis copiam dari debere postulantibus de eisdem, ipsam copiam
in hunc modum et non aliter concedatis, et hoc nullatenus immutetis.
Datum Barchinone, octavo idus iunii, anno Domini millesimo
trecentesimo quadragesimo secundo.
Signum Petri.
1. XLIIII escrit al marge esquerre.
16
1343 setembre 11. Barcelona
LLETRA EXECUTÒRIA atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor
de Pere de Cardonets, de la concessió dels pesos i mesures de diversos
llocs del bisbat de Girona dels quals s’havia alienat la jurisdicció,
amb l’aplicació de la tercera part dels bans i penes imposats per
contravenció a la concessió esmentada. Trasllat del 8 de març de
1345.
A. AHCG. Pergamí núm. 289.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 5v-6.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 45
Exequtòria atorgada a·n Pere de Cardonets sobre pesos e
mesures e la terça part de bans e penes d’aquells.
Hoc1 est translatum fideliter sumptum octavo idus marcii, anno
Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto, a quadam litera
regia papirea patenti ac sigillo domini regis infrascripti, prout per
primam faciem eiusdem sigilli apparebat, in dorso sigillata, cuius tenor
sequitur sub hac forma:
«Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice, comesque Barchinone, nobilibus ac dilectis et ffidelibus
universis et singulis, qui a nobis iurisdicciones /6/ emerunt quorumdam
locorum intra episcopatum Gerunde, salutem et dileccionem.
Ffidelis portarius noster, Petrus de Cardonetis, sua nobis humili
querimonia demostravit quod, licet ex concessione serenissimi domini
regis Alfonsi, nostri bone memorie genitoris, et ex confirmacione per
nos inde sibi facta in locis predictis vel aliquibus ex ipsis tocius
episcopatus predicti recognicio et consignacio omnium mensurarum et
pensi, cum quibus empciones et vendiciones aguntur, ad eum et suos
et non ad alios spectare noscantur et spectent; et eciam quod de universis
et singulis bannis ac penis provenientibus ex falsis mensuris et penso
vel non signatis habeat idem Petrus et sui terciam partem, ut in cartis
seu privilegiis inde factis lacius continetur, vos tamen, his non attentis
nec consideratis, in aliquo vigore empcionum predictarum opponitis
et contradicitis et apponere et contradicere proponitis dicto Petro,
pretendentes quod ipsi emerunt omnem et totam iurisdiccionem
dictorum locorum, nec intendunt quod alias idem Petrus vel sui utatur
vel possit uti decetero officio supradicto in eius evidentem iniuriam,
preiudicium et gravamen. Quare, ad eius humilem supplicacionem et
instanciam, vobis et singulis vestrum dicimus et mandamus, quatenus
dictum Petrum et suos, et quos loco sui voluerint, uti decetero
permittatis superius expressatis. Mandando nichilominus officialibus
vestris quod dent et deliberent ipsi Petro et suis partem sibi pertinentem
in bannis et penis, que provenient ex eisdem, prout ea recipit et recipe
consuevit ante empciones iamdictas. Alias cum presenti mandamus
vicario Gerunde et Bisulduni ac baiulo de Palamós, ceterisque officialibus
nostris episcopatus iamdicti, presentibus et futuris, et locatenentibus
eorumdem quod ipsum Petrum de Cardonetis et suos manuteneant et
deffendant in ea posessione predictorum, qua erat ante empciones
iamdictas, cum non sit consonum racioni quod per empciones easdem
iuri dicti Petri preiudicium fieri debeat sive sequi.
Datum Barchinone, IIIº idus septembris, anno Domini millesimo
trecentesimo quadragesimo tercio. Arnaldus, vicecancellarius».
Ego Petrus de Prato, iudex Gerunde, qui presens translatum cum
originali comprobavi, auctoritate iudiciali subscribo. 2
Eg-(signe)-o Raymundus Viaderii, notarius publicus substitutus
auctoritate regia a Bernardo de Toylano, publico Gerunde notario, hoc

46
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
translatum, ab originali suo sumptum et cum eo de verbo ad verbum
fideliter comprobatum, scribi feci et clausi.
1. Est VIIII escrit al marge esquerre. 2. cupscribo per subscribo.
17
1345 gener 20. Perpinyà
PROVISIÓ atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor de Pere de
Cardonets, inspector dels pesos i mesures de la ciutat de Girona i
dels llocs reials del bisbat de Girona, de l’exclusivitat en aquest ofici,
de manera que cap oficial reial en fes les funcions. Trasllat de 8
de març de 1345.
A. AHCG. Pergamí núm. 290.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 6r-v.
Provisió atorgada a·n Pere de Cardonets sobre pesos e
mesures que neguns officials no·ls regoneguessen. /6v/
Hoc1 est translatum fideliter sumptum octavo idus marcii, anno
Domini millessimo trecentesimo quadragesimo quarto, a quadam littera
regia papirea patenti ac sigillo domini regis infrascripti, prout per
primam faciem eiusdem sigilli apparebat, in dorso sigillata, cuius tenor
talis est:
«Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilectis et
fidelibus suis universis et singulis officialibus nostris in diocesis Gerunde
constitutis, vel eorum locatenentibus, ad quos presentes pervenerint,
salutem et dileccionem.
Intelleximus quod sagiones aliqui et alii absque nostri licencia,
usurpando iura nostra, intromittunt se super recognicione et signo
nostro imponendo in mensuris et ponderibus in dicta diocesis constitutis
et ordinatis, non obstante quod nos fideli hostiario nostro, Petro de
Cardonets, et suis perpetuo officium recognoscendi et signandi pondera
et mensuras predictas in locis nostris dicte diocesis cum carta nostra
ad imperpetuum duxerimus comittendum, regendum per ipsum vel
substitutum ab eo et non per alium, ut in carta comissionis seu
concessionis inde per nos sibi facte continetur. Sane, cum predicta in
nostri preiudicium et iurium nostrorum fraudem et dicti Petri damnum
et nocumentum redundare non modicum videantur, ea propter
vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus, quatenus quilibet
vestrum in iurisdiccione vobis comissa contra sagiones et alios
quoscumque, qui de premissis intromittere se presumunt et dicta iura
nostra usurpare conantur, in persona et bonis taliter procedatis, quod
ipsa iura nostra, ut convenit, illesa serventur, et ceteri huiusmodi

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 47
exemplo perterriti, similia comittere perrorescant. Mensuras vero et
pondera prefata per dictum Petrum de Cardonets vel substitutos ab eo
et non per alios iuxta formam comissionis seu concessionis per nos
de premissis sibi facte recognosci volumus et signari.
Datum Perpiniani, XIIIº kalendas ffebroarii, anno Domini millesimo
trecentesimo quadragesimo quarto. Arnaldus, vicecancellarius».
Ego Petrus de Prato, iudex Gerunde, qui presens translatum cum
originali comprobavi, auctoritate iudiciali supscribo.
Eg-(signe)-o Raymundus Viaderii, notarius publicus substitutus
auctoritate regia a Bernardo de Toylano, publico Gerunde notario, hoc
translatum, ab originali suo sumptum et cum eo de verbo ad verbum
fideliter comprobatum, scribi feci et clausi.
1. X est escrit al marge esquerre.
18
1345 desembre 27. Girona
LLICÈNCIA atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor de Pere de
Cardonets, de la facultat de designar un saig a cada lloc de jurisdicció
reial del bisbat de Girona, per aplicar la concessió dels pesos i mesures
que té atorgada.
A. AHCG. Pergamí núm. 515.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 7r-v.
Concessió feta a·n Pere de Cardonets que posqués elegir un
saig en cascun loch del bisbat de Gerona per regonèxer e senyar
pesos e mesures.
Nos1 Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, quia
per vos fidelem portarium nostrum, Petrum de Cardonets, fuit nobis
humiliter supplicatum ut, cum vos pretextu cuiusdam stabilimenti vobis
et vestris ad inperpetuum facti per Fferrarium de Lilleto, quondam,
baiulum Cathalonie generalem, et per nos postea confirmati recognoscere
et signare ad signum regale habeatis pensa sive pe- /7v/ sals et mensuras,
cum quibus panni et blada, vinum et oleum et alie res, que ad pondus
et mensuram vendi consueta sunt, ponderantur et mensurantur in
civitate et villis sive locis diocesis Gerundensis nostre iurisdiccioni
subiectis, ita quod dicta recognicio fieri possit per vos vel vestros, vel
per substitutum aut substitutos vestri vel vestrorum idoneos; et accidit
pluries quod substituti vestri dubitant accipere ad manus suas ab
aliquibus personis mensuras sive pesals pro recognoscendo et supersignando
eo, ne eis obstaculum vel contradiccio aliqua apponatur,
dignaremur vobis et vestris eligendi sive depputandi personam idoneam,
que circa predicta ut substitutus vester vel vestrorum intendat, licenciam

48
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
concedere atque dare. Nos vero, vostra supplicacione benigniter
admissa, cum presenti carta nostra vobis et vestris eligendi sive deputandi
unum sagionem in loco quolibet episcopatus Gerunde ex
sagionibus iam creatis vel creandis, qui ut substituti vestri vel vestrorum
recognoscant, predicta licenciam concedimus atque damus, ita quod
dictos sagiones possitis inde removere et alium vel alios ibi ponere ac
eciam ordinare, quando et quociens et prout vobis videbitur faciendum.
Mandantes gubernatori Gerunde, vicariis, baiulis et aliis officialibus
nostris Gerunde et Bisulduni, Campirotundi, vicecomitatus de Basso
ac aliorum locorum episcopatus Gerundensis, vel eorum locatenentibus,
presentibus vel futuris, quod dictos sagiones per vos vel vestros
eligendos recipiant habeant et teneant loco vestri et vestrorum in
recognoscendo et signando dictas mensuras et 2 pesals, et ipsum vel ipsos
non removeant a predicitis infra triennium, in quo ipsi sagiones per
vos vel vestros in predictis positi fuerint seu electi, sine tamen cognicione
cause, immo eis super predictis prestent consilium, auxilium et
iuvamen, prout inde fuerint requisiti, et eis responderi loco vestri faciant
de iuribus assuetis. In cuius rei testimonium presentem cartam nostram
vobis fieri iussimus, nostro sigillo pendenti munitam.
Datum Gerunde, sexto kalendas ianuarii, anno Domini Mº
trecentesimo quadragesimo quinto.
Exaravit Rodericus.
1. Est XII escrit al marge esquerre. 2. Segueix et repetit.
19
1346 juliol 29. Girona
MANAMENT fet per Ramon Totzó, militar, governador de Girona, a Bernat
Esquert, lloctinent de procurador reial a la vegueria i batllia de Besalú,
on li ordena que reconegués la concessió feta a Pere de
Cardonets dels pesos i mesures del bisbat de Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 7v-8.
Concessió feta en favor d’en Pere de Cardonets sobre lo terç
de bans e penes de pesos e mesures comeses en les vegaria e batlia
de Bisulduni. 1
Raymundus2 Totzoni, miles, gubernator Gerunde pro inclito
infante Iacobo, comite Urgelli et vicecomite Agerensi, excellentissimi
principis et domini domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, fratre ac
in universis eius regnis comitatibus et terris cismarinis generali
gubernatore, dilectis baiulo et iudici ordinario Bisulduni, salutem et
dileccionem.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 49
In oblata nobis per Petrum de Cardonets, portarium domini regis,
peticione vidimus contineri ipsum ex concessione regia esse recognitorem
pensium et mensurarum in episcopatu Ge- /8/ rundensi quas, cum iustas
invenerit, debet eas signare seu signari facere cum signo regio, quodque
dicto Petro vigore concessionis predicte pertinet tercia pars bannorum
et penarum et caloniarum inde proveniencium domino regi pro penso
aut mensuris falsis aut non signatis, prout in dicta concessione asseritur
lacius apparere. Nunc autem Bernardus Squert, tenens locum procuratoris
regii in vicaria et baiulia Bisulduni, contradicit dare dicto supplicanti
terciam partem alicuius peccunie quantitatis quam habuit ab aliquibus
hominibus de Letone racione pensium aut mensurarum falsarum seu
non signatarum signo regio, indebite et iniuste, licet pluries requisitus,
ut asseritur, contra concessionem prefatam. Quare supplicavit dictus
Petrus super his de iusticie remedio provideri. Nos igitur, supplicacione
ipsa benigne suscepta, vobis dicimus et expresse mandamus, quatenus,
vocato dicto Bernardo Squert, secundam formam concessionis predicte
faciatis dicto supplicanti iusticiam expeditam breviter, sumarie et de
plano, sola veritate attenta, maliciis et diffugis quibuslibet retroiectis.
Et nichilominus satisfieri faciatis dicto supplicanti in expensis per eum
occassione predicta iuste factis culpa dicti Bernardi, taliter quod non
opporteat ad nos propter defectum iusticie recurrere iterato.
Datum Gerunde, quarto kalendas augusti, anno Domini Mº CCCº
quadragesimo sexto.
Visa.
1. Busulduni per Bisulduni. 2. XIII escrit al marge esquerre.
20
1347 abril 10. Girona
EXECUTÒRIA atorgada per Francesc Amargós, adjunt de Ramon Totzó,
militar, governador de Girona, a favor de Pere de Cardonets, on li
recorda el seu dret a percebre la tercera part de les penyores imposades
per raó de pesos i mesures al bisbat de Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 8-9.
Exequtòria atorgada a·n Pere de Cardonets de haver lo terç
de bans e penes de pesos e mesures en tot lo bisbat de Gerona.
Ffranciscus Amargos, assesor et gerens vices honorabilis viri
Raymundi Totzoni, militis, gubernatoris Gerundensis pro inclito infante
Iacobo, comite1 Urgelli et vicecomite Agerensi, excellentissimi principis
et domini domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, fratre et in universis
eius regnis, comitatibus et terris cismarinis generali gubernatore,
venerabilibus Bernardo Bertoni, procuratori regio in gubernacione

50
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Gerundensi, necnon et aliis regiis oficialibus infra dictam diocesim
constitutis, salutem et dileccionem.
Cum dominus rex Alfonsus, bone memorie pater illustrissimi
domini regis Petri nunc regnantis, dederit et concesserit fideli portario
suo Petro de Cardonets licenciam et plenum posse, quod ipse vel
substitutus ab eo et non alius quicumque esset intra episcopatum
Gerunde recognitor et signator signi regalis, quod debet et poni habet
in omnibus pensis et mensuris, cum quibus gentes emunt et vendunt,
de quibus dictus dominus rex Alfonsus, inde plene imformatus, ipsi
Petro et suis dedit et concessit terciam partem, ipsi domino regi
pertinentem de omnibus penis, bannis et caloniis, que contigerent
provenire ex mensuris et pensis 2 iniustis et non signatis repertis. Quam
do- /8v/ nacionem et concessionem dictus dominus rex Petrus plene
confirmavit, prout per tenorem cuiusdam privilegii ipsius domini regis
liquidum est videre, cuius series sic se habet:
«Petrus Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice,
comesque Barchinone, ffidelibus nostris vicariis et baiulis Gerunde et
Bisulduni, Campirotundi et de Ffigueriis aliisque officialibus nostris
episcopatus Gerunde presentibus et qui pro tempore fuerint, salutem
et gratiam.
Quia serenissimus dominus rex Alfonsus, recolende memorie pater
noster, dedit et concessit Petro de Cardonetis, portario nostro, licenciam
et plenum posse, quod ipse vel substitutus ab eo et non alius quicumque
esset intra episcopatum Gerunde recognitor et signator signi regalis,
quod debet et poni habet in omnibus pensis et mensuris, cum quibus
gentes emunt inibi atque vendunt; quodque idem dominus rex Alfonsus
inde plenarie informatus dedit et concessit dicto Petro terciam partem,
ipsi domino regi pertinentem, in penis, bannis et caloniis, que contingent
provenire ex mensuris et pensis iniustis aut non signatis repertis, prout
de his omnibus per litteras dicti domini regis plenarie nobis constat;
et quod postmodum Fferrarius de Lilleto, baiulus Cathalonie generalis,
fecit stabilimentum de predictis omnibus perpetuo dicto Petro et suis,
sub certis intrata et censu, sic quod ipse et sui, aut quos ipsi mallent,
et non alius sint recognitores et ponderatores dictarum 3 pensi et
mensurarum cum dicto signo regali, quod quidem stabilimentum nos
cum carta nostra eidem Petro de Cardonetis et suis confirmavimus
subsequenter, ideo ad humilem supplicacionem per dictum Petrum de
Cardonetis inde nobis factam, nolentes ipsum Petrum et suos dicta
concessione tercie partis penarum, bannorum et caloniarum predictarum,
que provenerunt vel provenient ex predictis, carere aliquatenus seu
frustari, quinymmo gaudeant et gaudere perpetuo possint eadem, vobis
et singulis vestrum dicimus et mandamus, quatenus de ipsa tercia parte
dictarum penarum, caloniarum et bannorum, que provenient ex
predictis, respondeatis aut responderi plenarie faciatis supradicto Petro
de Cardonetis perpetuo et suis, vel quibus voluerint loco sui, taliter vos

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 51
habendo in his quod culpa seu ne[g]ligencia vestri non detur dicto Petro
vel suis inde coram nobis materia conquerendi, quoniam nos per
presentes mandamus magistro racionali curie nostre vel alii a vobis
compotum recepturo, presenti et qui pro tempore fuerit, quod ipsam
terciam partem, quam ex predictis dicto Petro et suis hostenderitis
tradidisse in nostro recipiat compoto, obstaculo seu impedimento
cessantibus quibuscumque.
Datum Valencie, nonas marcii, anno Domini millessimo
trecentesimo tricesimo septimo.
Visa Bernardus».
Sane cum ad nostrum pervenerit auditum quod vos contradicitis
et contradicere nitimini dare dicto Petro de Cardonetis terciam partem
dictorum bannorum, penarum et caloniarum de quantitatibus que
provenerunt et provenient racione predicta; et fuerit nobis pro parte
dicti Petri de Cardonetis humiliter supplicatum, ut super his dignaremur
ei de remedio providere opportuno, nos vero, supplicacione ipsius
benigne admissa, attendentes donaciones et /9/ concessiones per
prefatos dominos reges de premissis ipsi Petro et suis ad imperpetuum
factas, prout plene apparet per seriem privilegii superius inserti,
cupientes eciam mandatis regiis, in quantum possumus, obedire, idcirco
vobis et cuilibet vestrum et substitutis ac substituendis a vobis in vestris
officiis in dicta Gerundensi diocesi constitutis, ex parte dicti domini
regis et auctoritate officii quo fungimur, in hac parte firmiter iniungimus
per presentes, quatenus memorato Petro et suis, aut cui seu quibus
voluerit loco sui, de predicta tercia parte dictarum penarum, caloniarum
et bannorum de quantitatibus, que occassione predicta provenerunt et
deinceps provenient perpetuo plenarie respondeatis et responderi
faciatis, et predictorum terciam partem ipsi Petro et suis tradatis et tradi
faciatis per vos et substitutos ac substituendos a vobis, difugiis et
maliciis postpositis quibuscumque, presertim cum dictus dominus rex
per suos officiales voluerit et mandaverit ita fieri et servari.
Datum Gerunde, IIIIº idus aprilis, anno Domini Mº CCCº XLº
septimo.
Franciscus.
1. XIIII escrit al marge esquerre. 2. penis per pensis. 3. dictaarum per
dictarum.
21
1349 juliol 18. València
PROVISIÓ atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona
i Besalú, al batlle i altres oficials reials, on els mana prendre mesures
per tal de taxar i disminuir el valor dels salaris, jornals, lloguers
i altres emoluments, que s’havien multiplicat fins a quatre i cinc

52
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
vegades a causa de l’escassetat de mà d’obra causada per la pesta
negra.
A. AHCG. Lletra reial núm. 165
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 13v-15
Lo senyor rey féu edicte e statut que los regidors de cascuna
ciutat de Cathalunya moderassen salaris a tots machànichs e a
missatgés, scuders e sirventes e a altres logaters.
Petrus, 1 Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilecto et
fidelibus nostris vicario Gerunde et Bisulduni, ac baiulo et iuratis2 et aliis officialibus civitatis Gerunde, necnon baiulo de Ffigueriis,
procuratori Turricelle de Montegrino et baiulo de Palamosio vel
dictorum vicarii, procuratoris et baiulorum et aliorum officialium
locatenentibus, salutem et dileccionem.
Habet nostre regalis dignitatis iuste et debite intencionis solercia
quod circa ea, que nostrorum fidelium subditorum, in quorum prosperis
gloriamur et in eorum adversitatibus anxiamur, comunem et publicam
utilitatem concernunt seu ex quibus eis possent periculorum dispendia
imminere, libenter pro posse adhitemus provisiones salubres et
decentes, quibus intervenientibus ipsi nostri subditi, mediante Dei
auxilio, confoveri valeant in tranquillo. Hinc est quod multorum crebris
nostris auribus personuit relacio fidedigna, quod a tempore citra, quo
in toto principatu Cathalonie sicud in diversis mundi partibus ingens
ac terribilis mortalitas gencium et pestilencialis invaluit ex disposicione
divina, ministrales seu illi qui artibus utuntur mecanicis, ut sunt, fabri,
cerdones, sartores, lapicide, carpentarii et alii qui dictis et aliis utuntur
artibus, nec minus ioverii, pastores, laboratores, bracerii, scutiferii,
nuncii et nutrices, ancille et pedicece et alii conductivi seu logaderii,
quorum unusquisque suo gradu rei publice servire consuevit loguerio
seu precio condecenti pro rebus que suis artibus faciunt seu pro logueriis
seu salariis annualibus aut mensium seu dietarum, in quadruplo seu
quintuplo et ultra ab illis qui dictas res emunt ab ipsis seu eos conducunt,
immoderate conantur peccuniam extorquere, ad sua propria
comoda anelantes, in non modicum dispendium aliorum, ex quibus
procul dubio dicte rei publice damna et pericula possent maxima
evenire, quod absit, nisi per regalem et debitam solicitudinem super
predictis provideretur de remedio condecenti. Quocirca, volentes, sicud
et convenit et nostro regali incumbit culmini, iamdictis futuris periculis
obviare, previo maturo et deliberato consilio, presenti nostro generali
edicto, quod in universis et singulis civitatibus atque villis et locis nostris
tocius predicti principatus Cathalonie providimus observandum,
sanctimus, statuimus seu eciam ordinamus, quod per vicarium vel
baiulum, habita deliberacione cum consiliariis, paciariis, consulibus seu
iuratis uniuscuiusque civitatis, ville seu loci nostri dicti principatus,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 53
prout ad iurisdiccionem seu /14/ ordinacionem ipsorum pertinere
dinoscitur, adhibitis eis septem vel octo probis hominibus cuiuslibet
civitatis, ville vel loci, quos ad hec eligere voluerint seu eciam ordinare,
taxent predictis salaria, mercedem seu logueria decencia, prout eis
videbitur faciendum, habito respectu ad tempus preteritum atque
presens. Item, quod pro posse exquirant seu indagent cum diligencia
veritatem, qua de causa ministrales aut predicti, qui dictis artibus
utuntur mecanicis, res, quas dictis artibus faciunt maiori vendunt precio
quam vendere consueverunt aut salaria maiora recipiunt pro eisdem.
Et nisi sufficiens reperiatur racio, super istis iidem ministrales seu
artibus predictis utentes ad recipiendum salaria et precia moderata et
racioni congrua, prout ante dicte pestilencialis mortalitatis tempus
recipere consueverunt et non ultra per modum subscriptum totaliter
compellantur. Si autem super eisdem iusta causa et racionabilis
invenitur, dictis salariis et logueriis addatur racionabiliter, prout
predictis videbitur expedire. Item, quod, factis statutis decentibus de
predictis per iamdictos, apponantur seu eciam adiciantur in eisdem
pene peccuniarie condecentes a contrafacientibus exigende totaliter, et
levande tam ab illis qui preter dicta statuta dicta salaria seu logueria
largientur quam ab eis qui ea receperint ab eisdem. Et si forte, postquam
pro predictis bis inciderit quis in penam peccuniariam, vice tercia, qua
pro eisdem penam incurrerit, amputetur sibi pugno aut solvat mille
solidos Barchinone pro pena redempcione pugni ipsius. Item, quod de
predictis fiat inquisicio de mense in mensem in civitatibus, villis et locis
predictis, et qui culpabiles seu transgressores predictorum reperti
fuerint, puniantur, ad finem ut gentes dictis penis perterrite ad
observandum predicta melius inducantur. Item, quod omnes et singuli
ministrales, seu dictis artibus utentes, et logaderii seu mercenarii et alii
prediciti, qui a festo Nativitatis Domini proxime preterito citra dictis
artibus seu logueriis usi fuerunt, dictis artibus et logueriis utantur et
exercicium faciant eorundem illis preciis seu logueriis que per iamdictos
fuerint ordinata. Et qui contrafecerit vel huic statuto in hoc casu seu
articulo renuerit adherere, prima vice, qua in penam hac de causa
inciderit, decem solidos pro pena exsolvat; secunda vero vice, qua ea
racione in penam inciderit, ab eodem pro pena viginti solidorum
Barchinone exigantur etiam et leventur; si autem dicta de causa tercio
penam incurrerit, ad penam exilii tocius Cathalonie edicti vigore
huiusmodi condemnetur, hoc adiecto: quod si ultra tempus sibi prefigendum
ad exeundum Cathaloniam fuerit in Cathalonia adinventus,
amissionis pugni penam censeatur omnimode incurrisse. Item, statuimus
seu eciam ordinamus quod taxaciones salariorum seu preciorum
dictorum artibus mecanicis utencium, mercennariorum seu aliorum
predictorum, prout fient in civitate Ilerde et servabuntur ibidem in villis
Cervarie, Montisalbi, Tarrage et Villegrasse, eidem civitati vicinis,
habeant observari; et prout in civitate Barchinone ordinabuntur et

54
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
servabuntur in locis eidem civitati vicinis, /14v/ similiter 3 observetur;
et sicut in notabilioribus civitatibus et villis dicti Cathalonie principatus
fuerit constitutum et observatum in locis eisdem vicinis, eandem
formam et regulam similiter et in eodem casu et articulo observari
volumus et teneri, ad hoc ut spe maioris lucri superius dicti de loco
in locum se occasionem minime habeant transferendi. Item, statuimus
seu eciam ordinamus, quod nullus, cuiusvis condicionis existat, audeat
seu presumat apud nos seu quemcumque officialem seu comissarium
nostrum pro remissione dictarum penarum seu aliqua parte ipsarum
rogaminum seu precum aliquos intercessus apponere sub pena
quinquaginta solidorum Barchinone, quam a transgressoribus absque
remissione aliqua exigi volumus et levari. Item, volumus seu eciam
ordinamus quod per 4 predictos in quacumque ex dictis civitatibus et
villis statuatur sub magnis penis, eis melioribus viis et modis de quibus
eis videbitur, quod dicti ministrales seu qui dictis artibus utuntur
mecanicis, aut logaderii seu mercennarii seu alii predicti congregaciones,
coniuraciones, conspiraciones et colligaciones minime facere
valeant specialiter racione predicta. Item, 5 quod aliquis mercennarius
seu logaderius pro suo opere seu laboracione propria deserviendo aliis,
suo loguerio statuendo, minime se excusare valeat nisi una die tantum
in qualibet septimana. Item, quod nullus, cuiusvis condicionis existat,
audeat seu presumat laboraciones seu vineas aut quevis alia opera
braceriorum recipere a preu fet o a ullada, nec eciam quis presumat
seu audeat dictas laboraciones seu opera modo proxime dicto alicui
dare, sub penis decentibus apponendis per superius nominatos. Quod
quidem edictum seu statutum durare volumus per duos annos a dato
presencium in antea numerandos, adicientes quod idem edictum
predicti valeant elongare, si et prout eis videbitur faciendum, mandantes
et comittentes vobis et vestrum cuilibet seu quibuscumque, prout ad
vos et vestrum quemlibet seu quosvis ex vobis melius noscitur pertinere,
quatenus, adhibitis vobis septem vel octo probis hominibus civitatis
predicte et aliorum locorum, iuxta formam pretactam omnia et singula,
ut superius dicta et declarata sunt, et eciam statuenda et ordinanda
per vos seu illos, ad quos noscitur pertinere, vigore statuti huiusmodi,
circa eadem in dicta civitate et aliis locis vobis comisse iurisdiccioni
submissis teneatis et observetis et teneri et observari inviolabiliter
faciatis, nec minus statuta et inquisiciones faciatis et penas exigatis et
levetis seu faciatis omnino exigi et levari, prout superius est expressum.
Nos enim super predictis omnibus et singulis et deppendentibus,
emergentibus seu incidentibus ex eisdem vobis sub forma predicta cum
presenti comittimus vices nostras. Scituri quod nos per nostras litteras
prelatis, infantibus, comitibus, baronibus, militibus et aliis infra dictum
principatum loca et iurisdiccionem habentibus, rogando et requirendo,
scribimus ut edictum simile in dictis locis inconcusse iubeant observari,
ut per totum dictum principatum super iamdictis omnimode equalitas

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 55
observetur. Scribimus insuper dictis prelatis, ut super salariis, que
clerici pro sacramentis Ecclesie, pocius vicio avaricie quam zelo caritatis
inducti, /15/ a dicte mortalitatis citra tempore immoderate, ut fertur,
nituntur a gentibus extorquere, provisiones debitas faciant et dictos
clericos cohibeant a predictis, iniungentes vobis nichilominus ut
ecclesiarum rectores et fratres ordinum, qui in dictis ecclesiis proferent
verbum Dei, quod in eorum sermonibus gentes inducant ut cessare
debeant a recipiendis immoderatis salariis, logueriis seu preciis
antedictis, cum ipsa revera minime recipere valeant absque periculo
anime et consciencie lesione. Per huiusmodi vero edictum privilegiis,
usibus seu libertatibus civitatis pretacte preiudicium non intendimus
seu volumus aliquod generari.
Data Valencie, quintodecimo kalendas augusti, anno Domini
millesimo trecentesimo quadragesimo nono.
Examinavit Rodericus.
1. Est XVII escrit al marge esquerre. 2. Salaris de menestrals y altres arts
machànichs escrit al marge esquerre. Dibuix d’un dit assenyalant el text al marge
esquerre. 3. similitetur per similiter. 4. Com los menestrals que feran conjurations
o se congregaran per rahó del que se haurà ordenat escrit al marge esquerre. 5. Vide
escrit al marge esquerre.
22
1349 juliol 18. València
EXECUTÒRIA atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona
i Besalú i altres oficials reials, on els faculta per aplicar la provisió
reial del document anterior.
A. AHCG. Lletra reial núm. 166.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 15.
Exequtòria sobre lo edicte de tatxar salaris e loguers a logaters
e a altres.
Petrus, 1 Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilecto et
fidelibus nostris vicario Gerunde et Bisulduni, ac baiulo et iuratis
civitatis Gerunde, necnon baiulo de Ffigueriis et procuratori Turricelle
de Montegrino, ac baiulo de Palamosio, vel dictorum vicarii et
baiulorum locatenentibus, salutem et dileccionem.
Scire vos volumus quod nos per nostras litteras super taxandis
salariis seu logueriis aut preciis ministralibus seu artibus mecanicis
utentibus, ioveriis, pastoribus, laboratoribus, braceriis, scutiferis, nunciis
et nutricibus, ancillis seu pedicecis, et aliis conducticiis seu logaderiis,
certum edictum observandum per universas et singulas civitates, villas
et loca nostra principatus Cathalonie ducimus ordinandum, sub certis
penis in prefato edicto adiectis et per vos et alios in eodem edicto

56
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
contentis eciam ordinandis, prout in litera vobis directa sub presentis
dato confecta lacius poteritis intueri. Verum cum parum prodesset
statuta ordinare nisi ipsa servarentur et ipsorum transgressores penis
debitis punirentur, idcirco vobis dicimus, comittimus et mandamus
quatenus civitatis Gerunde duos probos homines eligatis seu eciam
ordinetis, qui penas predictas a transgressoribus exigant atque levent,
de quibus aut de parte nobis pertinente in ipsis dilecto consiliario et
thesaurario nostro Bernardo de Ulzinellis, legum doctori, teneantur
totaliter respondere. Nos enim super his vobis per presentem comittimus
plenarie vices nostras.
Data Valencie, quinto decimo kalendas augusti, anno Domini
millesimo trecentesimo quadragesimo nono.
Examinavit Rodericus.
1. Est XVIII escrit al marge esquerre.
23
1349 novembre 14. València
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona i Besalú
i a tots els altres oficials reials, on els mana que acabin amb els
abusos comesos en els nomenaments de saig, en l’atorgament
d’exempcions d’anar a les hosts, en la imposició i repartiment de
les penyores i en altres qüestions.
A. AHCG. Lletra reial núm. 167.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 25v-26v.
Com lo senyor rey prohibeix que·ls officials no reeben res de
comenar offici de saig, e que no donen licència a algun de no anar
a les hosts, e que los saigs no hagen sinó ço que deuen haver per
Constitucions de Cathalunya.
Nos1 Petrus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, quia
ex relacione frequenti ac molesta, querimonia plurimorum fuit nostra
consciencia informata clarissime, quod per vicarios Gerunde et Bisulduni
preteritos ac alios officiales universos et singulos in civitate Gerunde
ac locis aliis vicarie ipsius, qui hactenus tenuerunt et tenent officia,
necnon per gentes ibidem populatas, fuit ab olim abusus subsequens
observatus, videlicet quod officiales predicti, quotiens aliquem ad
sagionis officium admittebant, a sagione huiusmodi illam perinde quam
poterant, peccuniam extorquebant, adiecto quod annis singulis ab
eodem habere volebant ultra ipsam peccuniam certum munus contra
constitucionem expressam curie Cathalonie generalis, ac in evidens rei
publice detrimentum; preterea cum iidem officiales seu aliqui ex eisdem
per aliquem seu aliquos ex /26/ subiectis eis comissis officiis requiruntur

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 57
vel fuerunt lapsis temporibus requisiti, ut aliqua inhibicio fieret, adiecta
aliqua certa pena a contrafacientibus exigenda, ne bonis ipsorum malum
seu damnum aliquod irrogarent vel eorum possesiones ingredi attentarent;
et quod, antequam ab ipsis officialibus littera seu mandatum fiendum
propterea emanaret, requirentes eadem, necessarie opportebat atque
opportet se officialibus ipsis redimere in certa quantitate peccunie vel
aliquid aliud pro servicio eis dare in detrimentum iusticie, que ad
faciendum huiusmodi absque redempcione aliqua deberet corda ipsorum
officialium excitare, et in offensam rei publice evidentem ac in nostre
regie magestatis, quam regentes pro nobis eadem officia saltim deberent
in tam aborrendis negociis revereri; nichilominus etiam officiales
iamdicti, non advertentes ad damna gravia, que perinde exercitibus
sepissime inferuntur, nec eciam ad dedecus seu offensam, que ex
absencia notabilium personarum honori regio subinfertur, cum contingit
exercitus indicere aliquos, ad quos omnes tenentur singulariter ac
generaliter universi, exceptis illis qui inde a nobis obtinent franchitatem
de non eundo ad dictos exercitus, licenciam pluribus concesserunt
exacta atque recepta per eos a talibus franchitatem obtinentibus ea,
quam possunt, peccunie quantitate; et hoc idem facere non ommittunt
de illis qui iam accesserint ad dictos exercitus, ut, relicto exercitu, ipsos
permittant ad propria remeare; ulterius eciam, quod non novimus
ommittendum, sagiones officialium predictorum auctoritate propria
non formidant a gentibus ultra quam eis liceat postulare et mens
constitucionis Cathalonie paciatur, quam nos astringimur facere
observari, de favore audaciam assumentes, quem eis dicti officiales
impendunt propter munera supradicta, ideo nos, debita moderacione
pensantes nos teneri ex comisso nobis ab alto regimine abusus, quos
novimus, a nostris officialibus pro viribus extirpare et iuratas constituciones
servare ac damna et preiudicia rei publice evittare, ut
delictorum, que nostri officiales impudice comittere non verentur, nos,
qui excessus corrigere cupimus, non inde participes fieri videamur, cum
presenti ordinando providimus quod nullus decetero ex officialibus
memoratis audeat vel presumat expandere ad similia ausus suos sub
pena centum morabatinorum auri, vice qualibet a contrafacientibus
irrevocabiliter habendorum, /26v/ dividendorum in modum inferius
declaratum, et sub ammissione officiorum predictorum officialium
cuilibet comissorum vel comittendorum eciam in futurum. Quin ymmo,
si quid per eorum aliquem vel aliquos pro predictis habitum fuerit seu
exactum, sub dictis penis illud restituant indilate dictique summissi
regimini officialium predictorum non presumant palam vel occulte
officialibus ipsius similia dare seu offerire sub pena quinquaginta
morabatinorum auri, a contrafacientibus vice qualibet habendorum ac
dividendorum, tam isti quam superius expressati, in modum videlicet
subsequentem: quod accusatori tercia pars tribuatur et residuum nostre
curie servetur. Et ne de singulis predictorum a quoquam ignorancia

58
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
valeat allegari, volumus et cum presenti mandamus dilecto nostro
Poncio Daltariba, vicario Gerunde et Bisulduni, et aliis universis et
singulis officialibus nostris, tam subvicariis, procuratoribus, baiuliis
quam aliis quibuscumque, presentibus et futuris, ad quos presencium
tenor pervenerit, quod presentem provisionem nostram in civitate
Gerunde et aliis locis insignibus, intra iurisdiccionem comissam eorum
cuilibet consistentibus, faciat die fori semel quolibet mense voce
preconia publicari.
Data Valencie, decimo octavo kalendas decembris, anno Domini
millesimo trecentesimo quadragesimo nono.
Hugo, cancellarius.
1. Est XXX escrit al marge esquerre.
24
1349 desembre 5. Girona
VENDA atorgada pels hereus de Pere de Cardonets, que són el monestir
de Framenors, l’Almoina del Pa de la Seu i l’Hospital Nou, de Girona,
a favor de Guillem de Castell, mercader de Girona, com a millor
postor a l’encant fet a l’efecte, de l’ofici d’inspector dels pesos i
mesures de la ciutat, batllia i vegueria de Girona, amb els drets i
salaris corresponents, pel preu de mil cinc-cents sous barcelonesos.
A. AHCG. Pergamí núm. 497.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 9-11v.
Carta de venda per los hereus d’en Pere de Cardonets, feta
a l’honrat en Guillem dez Castell, mercader de Gerona, del dret
de pesos e mesures.
Noverint1 universi quod nos Arnaldus Rafardi, Guillelmus Domenge
et Petrus Ferrarii, cives et consules, et Guillelmus de Fallinis,
comendator Hospitalis Novi Gerunde, et ego Petrus de Casadevall,
prepositus Elemosine Panis Sedis Gerunde, de voluntate et expresso
assensu honorabilis Raymundi de Campolongo, legum doctoris, thesaurarii
ecclesie beate Marie sedis Gerunde, presentis et consencientis,
et nos frater Berengarius Comitis, prior conventus fratrum predicatorum
Gerunde, et frater Berengarius Iacobi, frater Guillelmus Arnaldi, frater
Nicholaus Eymerici, frater Petrus Figuerie, frater Berengarius Gelati,
frater Raymundus de Olivariis, frater Ffranciscus de Deo, frater Petrus
Fino, frater Iacobus Bossa, frater Ffranciscus Geraldi et frater Arnaldus
Guillelmi de Laparto, omnes de ordine fratrum predicatorum et
conventuales domus quam idem ordo habet in civitate Gerunde, convocati
et congregati more solito ad tactum campane in capitulo dicte
domus specialiter pro infrascriptis peragendis ac conventum dicte domus
fratrum predicatorum Gerunde facientes, attendentes nos omnes

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 59
predicti dictis nominibus quod Petrus de Cardonetis, quondam, portarius
domini regis ac civis Gerunde in eius ultimo testamento instituit
suos heredes universales dictum conventum domus fratrum predicatorum
et Elemosinam Panis Sedis Gerunde iamdictam, et Ffranciscum de
Cardonetis, eius filium, cui siquidem Ffrancisco, eius filio, dictus Petrus
de Cardonetis pater substituit, si moreretur sine liberis, aliquos et post
eum Hospitale Novum Gerunde, que quidem substitucio quodad dictum
Hospitale Novum locum habuit, et pars dicti Ffrancisci, cum sine liberis
decesserit, ad dictum Hospitale Novum devenit, /9v/ prout de ipsis
institucione hereditaria et sustitucione constat per testamentum dicti
Petri de Cardonetis, quondam, quod fuit conditum pridie idus iunii,
anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo octavo, et clausum
per Petrum Regis, notarium Gerunde; attendentes eciam quod inter
cetera bona, que dictus Petrus de Cardonetis, quondam, tempore sue
mortis habebat, tenebat et possidebat 2 officium recognoscendi et
signandi per se vel substitutum vel substitutos suos ac suorum sufficientes
et idoneos ad signum regale pensa sive pesals et mensuras, cum
quibus panni et blada, vinum, oleum et alie res, que ad pondus et
mensuram vendi consueta sunt, ponderantur et mensurantur in civitate
et baiulia ac vicaria Gerunde, pro quo officio ipse Petrus de Cardonetis
habebat et recipiebat pro suo salario seu labore ea iura et salaria, que
per alios qui dictum officium exercuerunt erant consueta recipi et
haberi; attendentes eciam quod expedit nos pro debitis et oneribus, in
quibus dictus Petrus de Cardonetis tempore sue mortis tenebatur et erat
obligatus, et pro legatis ac lexiis per dictum Petrum de Cardonetis,
quondam, factis in dicto eius ultimo testamento persolvendis, et ex eo
eciam quia dictum officium recognoscendi et signandi ad dictum
signum regale dicta pensa sive pesals et mensuras iamdictas est res
feudalis et per nos predicitis nominibus retineri non possit, cum
redundaret in damnum non modicum illustrissimi domini regis, pro
quo dictum officium tenetur, qui ammitteret et laudismia et foriscapia
et plura alia inde sibi pertinencia, facere vendicionem subscriptam de
dicto officio recognoscendi et signandi ad dictum signum regale dicta
pensa sive pesals et mensuras iamdictas, cum quibus panni et blada,
vinum, oleum et alie res que ad pondus et mensuram consueta sunt
vendi, ponderantur et mensurantur in civitate, vicaria et baiulia
Gerunde, et quod propterea nos fecimus per Berengarium Vedruna,
curritorem publicum civitatis Gerunde, dictum officium publice subastari
per duos menses et ultra et nullus apparuit emptorum, qui plus vel
tantum precium obtulerit se daturum cum effectu in dicto officio et
iuribus ac salariis proinde recepi et haberi assuetis quantum vos
Guillelmus de Castello, mercator civis Gerunde, qui in eisdem cum
effectu obtulistis vos daturum precium subscriptum, idcirco, racionibus
predictis et alia utilitate dictorum hospitalis et conventus domus fratrum
predicatorum et dicte Elemosine Panis Sedis Gerunde super his cognita

60
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
et attenta, per nos et omnes succesores nostros in hac parte, gratis et
certa sciencia vendimus et titulo pure et perfecte vendicionis corporaliter
tradimus vel quasi tradimus vobis dicto Guillelmo de Castello, tanquam
plus offerenti et danti, et vestris et quibus volueritis, perpetuo dictum
officium recognoscenci et signandi dicta pensa sive pesals et dictas
mensuras ad signum regale, cum quibus panni, blada, vinum, oleum
et alie res, que ad pondus et mensuram vendi consueta sunt, ponderantur
et mensurantur in civitate et baiulia ac vicaria Gerunde, et
ea iura ac salaria, que per alios, qui predicta exercuerunt /10/ consueta
sunt actenus recipi et haberi, ita quod ammodo vos dictus Guillelmus
de Castello et vestri, et quos volueritis, perpetuo, et non aliquis alius
habeatis et habeant potestatem recognoscendi et signandi ad dictum
signum regale dicta pensa sive pesals et mensuras iamdictas, ac vos
et vestri, et quos volueritis, per vos vel substitutum seu substitutos
idoneos vestros vel vestrorum petatis, recipiatis et habeatis ac petant,
recipiant et habeant pro vestro ac eorum salario seu labore ea iura et
salaria, que per alios, qui predicta exercuerunt, consueta sunt actenus
recipi seu haberi et sint vestra propria et vestrorum, et quorum
volueritis, titulo et ex causa huius presentis vendicionis. Et habeatis
omnes franchitates privilegia et libertates et partem penarum et
bannorum et caloniarum et iura, quas et que dictus Petrus de Cardonetis
tempore sue mortis racione dicti offici recognoscendi et signandi ad
dictum signum dicta pensa sive pesals et mensuras habebat et recipiebat,
tam racione quarumcumque concessionum et privilegiorum per dominum
regem seu ex parte eius dicto Petro de Cardonetis, quondam, et in
favorem eiusdem factorum et factarum cum cartis sive litteris eiusdem
domini regis, quam eciam alia quavis racione vel causa, prout melius
et utilius predicta, que vobis vendimus, nobis vel alicui seu aliquibus
nostrum coniunctim, simul vel divisim spectant et pertinent vigore dicti
testamenti ultimi dicti Petri de Cardonetis, quondam, et ipsi Petro de
Cardonetis tempore quo vivebat et suis, et quibus vellet, spectabant et
pertinebant tam racione stabilimenti inde sibi et suis, et quibus vellet,
perpetuo facti per venerabilem Fferrarium de Lilleto, consiliarium dicti
domini regis ac eius baiulum Cathalonie generalem, cum publico
instrumento inde confecto Ville Franche, quarto idus ffebroarii, anno
Domini millesimo trecentesimo tricesimo sexto, et clauso per Bernadum
Berthoni, regia auctoritate notarium publicum per totam terram et
dominacionem illustrisimi domini regis Aragonum, quam eciam racione
occasione confirmacionis de dicto stabilimento facte dicto Petro de
Cardonetis et suis et quibus voluerit, perpetuo per dictum domini regem
cum carta sua pergamenea. Data Cesarauguste, quarto nonas madii
anno Domini millesimo trecentesimo tricesimo septimo, et clauso per
Guillelmum de Villa, scriptorem dicti domini regis, ac sigillo dicti
domini regis pendenti in veta de cirico troceo et virmilio comunita,
quam eciam aliis quocumque titulo, causa, iure vel modo, et prout

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 61
melius et utilius ad vestrum vestrorumque bonum et sanum intellectum
possit intelligi atque dici. Quam quidem vendicionem omnium et
singulorum predictorum vobis dicto Guillelmo de Castello, tamquam
plus offerenti et danti, et vestris, et quibus volueritis, perpetuo facimus
dictis nominibus precio scilicet mille quingentorum solidorum barchinonensium
de terno, quos a vobis habuimus et recepimus per modum
subscriptum: scilicet, quod voluntate et expresso consensu nostris
deposuistis numerando dictum precium mille quingentorum solidorum
in tabula Guillelmi Petri de Rexaco, campsoris civis Gerunde, tradendos
et distribuendos creditoribus dicti Petri de Cardonetis, quondam, et inter
eos ad cognicionem illius seu illorum cuius seu quorum /10v/ intersit,
renunciando excepcioni dicti precii mille quingentorum solidorum per
vos de voluntate et expresso assensu nostris non depositorum numerando
in dicta tabula dicti Guillelmi Petri de Rexaco et per nos non
habitorum et non receptorum per dictum modum, et doli et legi qua
deceptis ultra dimidiam iusti precii subvenitur, et omni excepcioni doli
et metus et accioni in factum, et beneficio restitucionis in integrum,
et omni alii iuri his in contrarium venienti, confitentes et in veritate
recognoscentes vobis quod dictum precium est verum et iustum rei
vendite supradicte. Si quid vero plus nunc valet hec vendicio valebitve
decetero precio prelibato, totum illud plus vobis et vestris predictis
nominibus damus et remittimus donacione et remissione irrevocabili
inter vivos. Constituentes nos dictis nominibus predicta, que vobis
vendimus, vestro vestrorumque nomine possidere vel quasi donec inde
corporalem et vacuam acceperitis possesionem vel quasi, quam liceat
vobis et vestris, quandocumque volueritis, accipere et deinde penes vos
et vestros perpetuo retinere. Cedendo nichilominus et dando predictis
nominibus vobis et vestris, et quibus volueritis, perpetuo in predictis
omnia iura et loca et omnes voces, vices, raciones et acciones, reales
et personales, et alias quascumque dictis Hospitali Novo et conventui
fratrum predicatorum et Elemosine Panis Sedis Gerunde in predictis,
que vobis vendimus, seu eorum occasione coniunctim, simul vel divisim
pertinentes et pertinere debentes quoquomodo. Quibus iuribus, locis,
vocibus, vicibus, racionibus et accionibus possitis vos et vestri, et quos
volueritis, super predictis uti, agere et experiri in iudicio et extra contra
cunctas personas, tam in agendo quam in deffendendo, quam in cunctis
aliis modis, prout nos predictis nominibus et successores nostri in hac
parte facere poteramus ac possent ante huiusmodi instrumenti confeccionem.
Constituentes predictis nominibus et facientes vos et vestros,
et quos volueritis, perpetuo in predictis, que vobis vendimus, veros
dominos et procuratores ut in rem vestram ad faciendum inde vestras
et vestrorum, et quorum volueritis, perpetuo omnimodas voluntates,
salvo tamen iure dicti domini regis et suorum, et quorum voluerit,
perpetuo in uno pari caponum sive altilium censualium in festo Nathalis
Domini annuatim perpetuo dicto domino regi vel eius baiulo in civitate

62
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Gerunde loco sui et suis, et quibus voluerit, per vos et vestros successores
in predictis, que vobis vendimus, prestandorum et solvendorum in
dominio directo et recto laudismio sive foriscapio sine aliquo retentu,
quem in predictis non facimus ullo modo. Et sic nominibus predictis
promittimus vobis quod predicta, quae vobis vendimus, faciemus vos
et vestros, et quos volueritis, perpetuo habere, tenere et possidere ac
percipere in pace et securitate contra cunctas personas et inde vobis
et vestris firmiter teneri promittimus, predictis nominibus de eviccione
omnique damno, missionibus et interesse litis et extra, ita quod, si per
quamcumque personam, cuiuscumque status et condicionis existat, in
predictis, que vobis vendimus, ut est dictum, fiet, movebitur seu
inceptabitur vobis vel vestris in iudicio /11/ vel extra, tam per oblacionem
libelli quam alio quocumque modo, questio, peticio vel demanda, incontinenti
sine omni requisicione et denunciacione promittimus predicitis
nominibus nos ante vos et vestros ponere et omnem eciam questionem
et litigium in nos predictis nominibus suscipere, prossequi et tractare
propriis missionibus et expensis, quorum agimus in hac parte et sine
vestris vestrorumque dispendio atque damno vel, si vos vel vestri
volueritis, eleccione vobis et vestris in his reservata, possitis ipsas questiones,
causas et litigia ducere, prossequi et tractare et tam principales
quam appellacionum. Et nos predictis nominibus promittimus vobis et
vestris integriter restituere et emendare omnes missiones et expensas,
damna et interesse, que vel quas pro predictis vel aliquo predictorum
vos vel vestri feceretis seu sustinueritis ullomodo tam in iudicio quam
extra, et tam obtinendo in lite sive litibus quam eciam subcumbendo,
una eciam cum omni eo quod inde a vobis vel vestris de predictis, que
vobis vendimus, obtentum fuerit seu evictum in iudicio vel extra. Super
quibus missionibus, dampnis et interesse et aliis supradictis credatur
vobis et vestris vestro vestrorumque proprio iuramento, nullo alio
probacionis genere requisito, quod iuramentum nominibus predictis
vobis et vestris defferimus et pro delato volumus vobis et vestris id
haberi. Preterea non possimus nos nec possint successores nostri in
hac parte dicere, opponere seu eciam allegare in iudicio vel extra quod
iniuria, iniusticia vel malicia vobis vel vestris facta fuerit, si forsam vos
vel vestros in predictis vel aliquo eorumdem subcumbi contigerit seu
evinci, nec contra vos vel vestros opponere dolum vel culpam latam,
levem vel levissimam, nec inde vos vel vestros redarguere seu redargui
facere, nec aliquam aliam facere seu opponere excepcionem seu
dilacionem, quominus ad omnia et singula predicta nos predictis
nominibus et nostri successores in hac parte efficaciter et perpetuo
teneamur ac teneantur. Remittentes dictis nominibus vobis et vestris
pacto inhito super his onus denunciandi et appellandi necessitatem. Et
pro predictis omnibus et singulis attendendis firmiter et complendis
ac pro firma et legali predictorum eviccione, obligamus vobis et vestris
nominibus predictis omnia et singula bona et iura, que dictis Hospitali

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 63
Novo et conventui dicte domus fratrum predicatorum et Elemosine
Panis sedis Gerunde, ut heredibus dicti Petri de Cardonetis, quondam,
pervenerunt et pertinent quovismodo. Et ego dictus Raymundus de
Campolongo, thesaurarius dicte sedis Gerunde, predictis consensio et
ea firmo. Et ego Berengarius Vadruna, curritor predictus, confitens ac
eciam sponte iurans per Deum et eius sancta quatuor Euvangelia
corporaliter a me tacta, me de mandato dictorum venditorum predicta
superius vendita publice subastasse per civitatem Gerunde per duos
menses et ultra, et non invenisse qui in eisdem obtulerit se daturum
maius vel tantum precium quantum vos dictus Guillelmus de Castello,
qui in eisdem obtulistis vos daturum dictum precium mille quingentorum
solidorum, consensiens predictis laudo hec concedo et firmo.
Quod fuit actum et a dictis venerabilibus /11v/ consulibus et comendatore
Hospitalis Novi et preposito dicte Elemosine Panis et priore
conventus fratrum predicatorum et ab ipso conventu, ut supra tactum
est, more solito convocato et congregato, et a dicto Berengario Vadruna,
curritore, firmatum et laudatum, ut superius continetur, nonas decembris,
anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo nono, presentibus
Petro Fuyani et Ffrancisco de Manso Oliva, scriptoribus, et Guillelmo
Bernardi et Guillelmo de Buxio et Raymundo Lendis, omnibus Gerunde
comorantibus, testibus ad premisa vocatis specialiter et rogatis.
Sig- (signe) num mei Guillelmi de Letone, civis Barchinone, auctoritate
illustrissimi domini regis Aragonum notarii publici per totam
terram et dominacionem eiusdem, in cuius posse venerabilis Petrus ça
Costa, consiliarius domini regis predicti et eius baiulus Cathalonie
generalis, vendicionem predictam et omnia et singula in presenti
instrumento contenta nomine dicte domini regis, ea videlicet sola et
non alia contenta in instrumento stabilimenti de predictis pro parte
iamdicti domini regis facti Petro de Cardonets, quondam, portario
eiusdem domini regis, laudavit et firmavit, salvo in omnibus censu
predicto et alio quovis iure dicto domino regi pertinenti. Que quidem
firma fuit ibi apposita manu mei dicti notarii tercio idus septembris,
anno Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo, presentibus
testibus Petro de Prato, notario, et Romeo de Roges, habitatoribus
Barchinone. Constat michi tamen de supraposito prime linee huius
firme ubi dicitur «et eius baiulus Cathalonie generalis».
Eg-(signe)-o Bartholomeus Vives, notarius publicus substitutus
auctoritate regia a Bernardo de Toylano, publico Gerunde notario, qui
premissis una cum prenominatis testibus vocatus interfui, hec scribi
feci et clausi, cum supraposito in CXVIª linea ubi dicitur «sunt», et in
XVIIª linea ubi scribitur «vos», et in XXIIIª linea ubi legitur «datum»,
et in XXXVIª linea ubi ponitur «nos», et in quadragesima linea ubi
narratur «vel extra», et in quadragesima quarta linea ubi dicitur «rarius
dicte sedis predictis consensio» et ea firmo. Et ego Berengarius Vadruna,
et cum raso et emendato in quadragesima tercia linea ubi dicitur «dicto

64
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Raymundo de Campolongo, thesaurario», et in prima linea presentis
mee clausure ubi scribitur «vocatus interfui».
1. Est XV escrit al marge esquerre. 2. Segueix habebat, tenebat et possidebat
repetit.
25
1351 octubre 22. Girona
VENDA atorgada per Guillem de Castell, ciutadà de Girona, a favor de
la ciutat de Girona, de l’ofici d’inspector dels pesos i mesures de
la ciutat, batllia i vegueria de Girona, amb els drets i salaris
corresponents, pel preu de vuitanta-cinc lliures barceloneses de tern.
A. AHCG. Pergamí núm. 637.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 12-13v.
Carta de venda per en Guillem dez Castell feta als jurats, a
ops de la ciutat de Gerona, de l’offici de senyar e affinar pesos
e mesures.
Noverint1 universi quod ego Guillelmus de Castello, civis Gerunde,
attendens quod Arnaldus Rafardi et Guillelmus Domenge et Petrus
Ferrarii, cives Gerunde, consules, et Guillelmus de Fallinis, comendator
Hospitalis Novi Gerunde, et Petrus de Casadevall, prepositus Elemosine
Pannis Sedis Gerunde, de voluntate et expresso consensu honorabilis
Raymundi de Campolongo, legum doctoris, thesaurarii ecclesie beate
Marie sedis Gerunde, presentis et consensientis, et ffrater Berengarius
Comitis, prior, et conventus fratrum predicatorum Gerunde, tanquam
illi quibus pertinet universalis hereditas Petri de Cardonetis, civis
Gerunde, quondam; attendens quod inter cetera bona que dictus Petrus
de Cardonetis, quondam, tempore sue mortis habebat, tenebat et
possidebat officium recognoscendi et signandi, per se vel substitutum
vel substitutos suos et suorum sufficientes et idoneos, ad signum regale
pensa sive pesals et mensuras, cum quibus panni et blada, vinum, oleum
et alie res, que ad pondus et mensuram vendi consueta sunt, ponderantur
et mensurantur in civitate, baiulia et vicaria Gerunde, et iura
et salaria, que per alios qui predicta exercuerunt, consueta sunt recipi
et haberi, prout hec melius dicto Petro de Cardonetis pertinebant
tempore sue mortis et post eum pertinuerunt predictis nominibus
quibus supra venditoribus precio mille quingentorum solidorum
Barchinone de terno, de qua vendicione extat instrumentum confectum
Gerunde, nonas decembris, anno Domini Mº trecentesimo quadragesimo
nono, per Bartholomeum Vives, notarium Gerunde; gratis et ex certa
sciencia et cercioratus de iure meo et non vi, dolo metuve inductus,
sed mea spontanea voluntate, per me et meos, presentes et futuros,
vendo et ex causa vendicionis concedo et cedo universitati civitatis
Gerunde et vobis venerabilibus Berengario de Riaria, Raymundo de

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 65
Cigiario, Arnaldo Rafardi, Iacobo Marchoni, Ffrancisco de Savarresio
et Raymundo Tortose de Caxanis, iuratis civitatis Gerunde, ementibus
nomine et ad opus dicte civitatis ac universitatis ipsius, perpetuo dictum
officium recognoscendi et signandi dicta pensa sive pesals et dictas
mensuras ad signum regale, cum quibus panni, blada, vinum, oleum
et alie res, que ad pondus et mensuram vendi consueta sunt, et que
ponderantur et mensurantur et ponderari et mensurari debent in
civitate, baiulia et vicaria Gerunde, et iura et salaria, que per alios, qui
predicta exercuerunt, consueta sunt recipi et haberi, et que michi
pertinent /12v/ racione dicte vendicionis michi, ut predicitur, facte cum
dicto instrumento. Et hanc vendicionem et cessionem facio vobis et dicte
civitati et universitati ipsius et successoribus vestris in officio dicti
iuradesqui, sicud melius et utilius ad omnem vestrum et dicte civitatis
et universitatis ipsius bonum et sanum intellectum et comodum bona
fide potest intelligi atque dici, precio videlicet octuaginta quinque
librarum Barchinone de terno. Quod precium a vobis dictis iuratis habui
et recepi de peccunia universitati civitatis Gerunde pertinenti, renunciando
excepcioni peccunie non numerate et non habite, et doli et legi
qua deceptis ultra dimidiam iusti precii subvenitur, et omni iuri in
contrarium venienti, dans donacione pura et irrevocabili inter vivos et
diffiniens et remittents vobis et vestris et dicte civitati et universitati
ipsius perpetuo quitquid plus pro predictis habere deberem. Constituens
me predicta que vobis vendo et concedo nomine vestro et dicte civitatis
et universitatis ipsius possidere vel quasi possidere, donec inde possessionem
accepitis, quam possessionem seu quasi possitis, quandocumque
volueritis, accipere et perpetuo retinere ad opus dicte civitatis et
universitatis ipsius, salvo iure domini regis, patris et legitimi administratoris
serenissimi domini infantis Iohannis, dicti domini regis
primogeniti, ducis Gerunde et comitis Cervarie, et suorum et quorum
voluerit, perpetuo in uno pari caponum sive altilium censualium in festo
Nathalis Domini annuatim perpetuo dicto domino regi vel eius baiulo
in civitate Gerunde loco sui et suis, et quibus voluerit per iuratos dicte
civitatis super predictis, que vobis vendo, prestandorum et solvendorum,
et dominio directo et recto laudismio seu foriscapio, sine aliquo alio
retentu, quem in predictis non facio ullo modo, cedendo et dando vobis
et vestris successoribus in dicto officio iuradeschi et dicte civitati et
universitati ipsius in et super predictis, que vobis vendo, et in dicta
vendicione et eviccione loco eius et in dicto instrumento vendicionis
et omnibus ibi contentis et in omnibus instrumentis, stabilimentis,
privilegiis et literis regiis et aliis facientibus pro predictis omnia loca
et iura mea et omnes voces, vices, raciones et acciones meas, reales
et personales, mixtas, utiles et directas, ordinarias et extraordinarias,
et alias tam generales quam speciales, michi et meis competentes et
competere debentes. Quibus iuribus, vocibus, vicibus, racionibus et accionibus
meis predictis possitis vos et vestri successores in dicto officio

66
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
iuradeschi nomine dicte civitatis et universitatis ipsius uti, agere,
defendere, procedere et experiri in iudicio et extra, in et super predictis
que vobis vendo, et racione et occasione eorum, contra cunctos et in
cunctis, ffaciendo et constituendo inde dictam civitatem et universitatem
ipsius et vos et successores vestros in officio iura- /13/ deschi veros
dominos et procuratores in rem vestram. Et hoc facio et firmo ad
omnem dicte civitatis et universitatis ipsius comodum et periculum, sic
quod de eviccione vel interesse predictorum, precio reddendo vel aliquo
alio, vobis vel vestris non tenear pro aliquo deffectu qui vobis quoquomodo
iminerit in predictis. Et tradidi vobis omnia instrumenta,
privilegia et scripta que habebam de predictis. Promittens vobis dictis
iuratis et vestris successoribus in officio dicti iuradeschi et dicte civitati
et universitati ipsius et notario publico infrascripto, tamquam publice
persone, nomine omnium quorum interest et intererit, stipulanti et
paciscenti. Et sponte iurans per Deum et eius sancta quatuor Euvangelia
corporaliter tacta predicta omnia rata, grata et firma habere et non
contravenire aliqua racione.
Actum est hoc Gerunde, vicesima secunda die octobris, anno a
nativitate Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo primo.
Sig+num Guillelmi de Castello, predicti, qui hec firmo et laudo
pariter et iuro.
Testes huius rei sunt: Raymundus de Cortdevall de Lort, diocesis
Urgellensis, et Guillelmus Bernardi de Perlis, maiordomus domini
episcopi Gerundensis.
Signum (signe) Petri, Dei gracia regis Aragonum, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis
et Ceritanie, qui predictam vendicionem et omnia et singula in presenti
instrumento contenta, ea videlicet solum et non alia expressata in
instrumenta stabilimenti de predictis pro parte nostra facti Petro de
Cardonets, quondam, portario nostro, racione dominii, tanquam pater
et legitimus administrator incliti ac magnifici infantis Iohannis,
primogeniti nostri carissimi, ducis Gerunde, comitisque Cervarie, laudamus
et firmamus eidemque vendicioni auctoritatem nostram impedimus
et decretum, salvo in omnibus censu predicto, laudimio et
foriscapio ac alio quovis iure nobis pertinenti in premissis, appositum
hic per manum fidelis scriptoris nostri Sanccii de Borch, in civitate
Gerunde, vicesima tercia die madii, anno a nativitate Domini millesimo
trecentesimo quinquagesimo octavo, nostrique regni XXIIIº Et ad
maiorem corroboracionem premissorum sigillum nostrum impendenti
iussimus apponendum.
Visa Roma.
Eg- (signe)-o Raymundus de Brugueria, notarius publicus
substitutus auctoritate regia a Bernardo de Toylano, publico Gerunde
notario, hec scribi feci et clausi cum supraposito in XVIª linea ubi dicitur
«et universitatis ipsius», et in XXIª ubi dicitur «habui et recepi», et in

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 67
XXIIIª ubi legitur «pro predictis», /13v/ et cum raso et emendato in VIIIª
linea ubi dicitur «necessariis et iustis», et in XIIIIª ubi scribitur «vendo»,
et in XXVIIª ubi legitur «et recto laudimio seu».
1. Est XVI escrit al marge esquerre.
26
1352 gener 5. Girona
LLICÈNCIA atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor dels jurats
de la ciutat de Girona, per fer un pont de pedra sobre el riu Ter.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 15r-v.
Lo senyor rey atorga als jurats e prohòmens de la ciutat de
Gerona que pusquen fer un pont de pedra en lo riu de Teer, a
conaguda de dues persones elegidores per los jurats e de una
persona de cascuna parròquia dellà lo riu de Teer.
Nos1 Petrus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, 2 comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
atten- /15v/ dentes quod, sicud relacio continet plurimorum et operis
experimento probatur, frequens aque fluminis Tisseris impetus impedit
volentibus civitatem Gerunde ingredi aditum et regressum; et quod
deterius novimus aliqui persepe inibi precipiti transitu submerguntur,
ex quibus rei publice convicinii civitatis eiusdem et signanter ultra rivum
huiusmodi comorancium comoda grandem suscipiunt lesionem,
ideo, locum dare volentes, ut nostrorum subditorum incomoda evittentur,
tamquam pater et legitimus administrator incliti infantis Iohannis,
carissimi primogeniti nostri et ducis Gerunde, tenore presentis concedimus
iuratis et probis hominibus civitatis Gerunde, quod possint et
liceat ipsis iuratis in dicto flumine unum lapideum pontem prope
civitatem iamdictam construi facere ad cognicionem duarum personarum,
de quibus ipsis iuratis videbitur, queque possint per ipsos iuratos ad
ea institui et destitui et ipse eedem persone vel alii deputari; et que
eciam cum vicario Gerunde et Bisulduni necnon cum una persona
uniuscuiusque parrochie ultra flumen iamdictum Tisseris consistentis
possint eorum arbitrio taxare pro opere dicti pontis singulos ultra rivum
huiusmodi comorantes et alios quos recognoverint utilitatem suscipere
pro eodem. Mandantes per presentem vicario supradicto et baiulo
Gerunde et aliis officialibus nostris, presentibus et futuris, quod taxaciones
iamdicte, cum facte et ordinate fuerint per predictos, tribui
faciant et exsolui, firma iuris, appellacione et aliis quibusvis dilacionibus
non admissis. Nos enim dictis iuratis et aliis antedictis super contentis
superius vices nostras plenarie comittimus cum presenti. In cuius rei
testimonium presentem fieri iussimus sigillo nostro secreto comunitam.

68
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Datum Gerunde, quinta die ianuarii, anno a nativitate Domini
millesimo trecentesimo quinquagesimo secundo.
Visa Roma.
1. XVIIII escrit al marge esquerre. 2. Avall en lo present libre cartes CXX
ha altre privilegi de fer ponts. Altra foli CXVII escrit al marge dret.
27
1357 març 4. Saragossa
CONCÒRDIA i capitulació feta entre el rei Pere III el Cerimoniós i els
representants de les universitats de les ciutats, viles i llocs reials de
Catalunya, congregats en corts, on acorden un subsidi al rei de setanta
mil lliures, i el rei concedeix a les esmentades universitats la
facultat de posar imposicions i emetre censals, entre d’altres, per tal
de recaptar la citada quantitat. Trasllat de 10 de març de 1416.
A. AHCG. Pergamí núm. 646.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 31-37v.
Capítols fets e concordats entre lo senyor rey e les universitats
de Cathalunya sobre les imposicions.
Hoc est translatum fideliter sumptum a quadam carta pergamenea
serenissimi domini et domini Petri, bone memorie regis Aragonum, 1
ipsiusque sigillo pendenti in quadam regali veta cirici virmilii croceique
colorum comunita huiusmodi seriey:
Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
attendentes in parlamento, per nos nuper indicto et convocato in civitate
Ilerde, universitatibus, civitatum, villarum et locorum regalium Cathalonie
fuisse ordinata subscripta capitula per sindicos dictarum universitatum,
ad perlamentum huiusmodi congregatos, quibus quidem
capitulis fuit responsum ex nostri parte et nomine ut in fine cuiuslibet
ipsorum capitulorum continetur, que quidem capitula cum responsionibus
eis factis sunt continencie subsequentis:
«En nom de Déu e de la sancta e no depertibla Trinitat, Pare e
Fill e sant Spirit, e de la Verge madona sancta Maria, mare de nostre
senyor Ihesu Christ, sie amén. Com per lo molt excel·lent príncep e senyor
en Pere, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de València, de Mallorques,
de Sardenya e de Còrsega, comte de Barchinona, de Rosselló e de
Cerdanya, fos estat manat parlament a les universitats, ciutats e viles
e lochs reyals de Cathalunya e per lo dit senyor fos significat die al dit
parlament en la ciutat de Leyda, en lo quart die del present mes de ffebrer
de l’any de la nativitat de nostre Senyor mil treents cinquanta-set,
especialment per donar al dit senyor consell e ajuda sobre lo fet de la
guerra que·l rey de Castella movie e de fet feye contra lo dit senyor;

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 69
e per raó del dit parlament fossen instats en la dita ciutat de Leyda los
síndichs de les universitats de les dites ciutats, viles e lochs reyals, e
en la dita ciutat no fos lo dit senyor personalment, mas fossen aquí
presents per part del dit senyor l’onrador pare en Christ en Pere, per
la gràcia de Déu bisbe d’Oscha, canceller del dit senyor, e los honrats
en Bernat de /31v/ Thous, micer Bernat d’Olzinelles e en Berenguer de
Relat, consellers del dit senyor, los quals presentaren als dits síndichs
una letra del dit senyor rey de creença, per lo dit senyor a ells comanada,
per vigor de la qual dixerent als dits síndichs que·l dit senyor per raó
del gran perill en lo qual lo regne d’Aragó serie si ell del dit regne pertie,
per ço com lo dit rey de Castella ab gran poder de gents a cavall
e a peu ere en los lochs seus de la frontera vehins del dit regne d’Aragó
per entrar e donar dan en aquell, e encara per gran mimva e deshonor
que serie al dit senyor e a tots sos sotsmeses si ell en aquell cas pertie
del dit regne d’Aragó, car los enamichs seus darien fama que ell partie
e·s lunyave del dit regne per dubte e pahor d’ells e per moltes d’altres
rahons per ells dites, per vigor de la dita creença que·l senyor rey pregave
los dits síndichs que·l haguessen per escusat com personalment no ere
vengut al dit parlament. E com per complir e tenir aquell parlament
en loch seu hagués tremeses los damunt dits canceller e consellers seus,
per ço dixeren que lo dit senyor prorogave lo dit parlament tro al XVIII en
die del dit mes de ffebrer. E en aprés presentaren als dits síndichs, una
aprés altra, dues letres en les quals lo dit senyor pregave los dits síndichs
que ells ab los dits canceller e consellers seus volguessen tractar e fer
tal ajuda que·l dit senyor pogués haver e instar cavallaria en tan gran
quantitat e poder que·s pogués combatre ab lo dit rey de Castella a sa
honor e a son salvament e de la terra, com lo dit senyor rey havie finalment
acordat e determenat per millor de combatre’s ab lo dit rey de Castella
e de posar son fet al iuy de Déu, que allongar la dita guerra ne sofferir
que·l dit rey li entràs en sa terra. E poch aprés fossen per los dits canceller
e consellers del senyor rey presentades a cascun dels dits síndichs
particularment e de partida, e no axí com a síndichs mas axí com singulars
persones, sengles letres del dit senyor, en què·ls manave que, com ell
volgués haver de cascun d’ells consell sobre·l fet de la dita guerra de
Castella e altres affers, que cascun d’ells fos ab lo dit senyor en lo loch
de Saranyena, on ell personalment serie. E aprés cascun dels dits síndichs,
axí com singulars, fos ab lo dit senyor en lo dit loch de Saranyena, en
lo qual loch lo dit senyor escusà a ells per semblant manera /32/ de la
damunt dita la sua venguda a la ciutat de Leyda, pregan aquells
affectuosament e cara que, com fossen tornats a la dita ciutat de Leyda,
vullen haver esguard a la necessitat e perill en què ell e los regnes seus,
specialment d’Aragó e de València, eren posats per raó de la dita guerra,
com lo dit rey de Castella de cert enteses aquells al dit senyor del tot
tolre e occupar a fi, si fer-ho podie. E haüt encara esguard a la gran
naturalesa que les universitats damunt dites havien tots temps haüda

70
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
e monstrada al dit senyor e a lurs antecessors en lurs necessitats, faessen
a ell tal ajuda, perquè ell pogués haver tal esforç e tanta cavalleria, que
sens scàndel e perill seu e de sa terra e de sos sotsmeses se pogués combatre
ab lo dit rey, car havie sperança en Déu que ab la dita batalla darie
bona fi a la dita guerra. E aprés los dits síndichs, tornats a la dita ciutat
de Leyda per raó del dit perlament, lo qual per lo dit senyor tro al
dimarç de Carnestoltes ere stat elongat, trobaren en la dita ciutat los
damunt dits honrador 2 pare en Christ bisbe d’Oscha, e honrats micer
Berenguer d’Olzinelles e en Berenguer de Relat, los quals eren aquí
tremeses per lo dit senyor per raó del dit parlament en loch seu, los
quals de part del dit senyor proposaren als dits síndichs les necessitats
que·l dit senyor rey havie per raó de la dita guerra en la forma damunt
tocada, perquè de part del dit senyor rey pregaven carament ab gran
instància los dits síndichs, que volguessen al dit senyor fer tal ajuda perquè
ell pogués sostenir les grans messions que·s havien a fer per les rahons
damunt dites, e que la dita ajuda volguessen fer ivarçosament, com per
moltes rahons hagués gran perill en la triga. Per les quals rahons los dits
síndichs, attenents que·l dit senyor rey per la gran necessitat inevitabla
de la dita guerra de Castella no podie venir personalment al dit parlament,
axí com damunt és dit, e protestants que per aquest acte, encara que
fos contrari al fet que fan, no sie fet negun prejudici a les ciutats, viles
e lochs reyals de Cathalunya, ne al dit senyor rey pugue ésser guanyat
negun dret en possessió o en propietat que per procurador o procuradors
o altres persones puxe tenir parlament e tenguen lur perlament ab los
dessús dits canceller e consellers; e jassie que les dites universitats sien
en moltes e grans quantitats et per moltes maneres encarregades per
les grans profertes e dons que han fets al /32v/ dit senyor rey en temps
passat, com de quatre anys a ençà li haien dades més de 3 treentes mília
lliures, en tant que dubten fort que puixen trobar maneres de haver los
diners de què entenen a fer la ajuda present; majorment com los dits
lochs e partida d’aquells són per los dits càrrechs despoblats, car les
gents d’aquells lochs són tant oppremudes per los grans càrrechs dessús
dits que no poden sostenir aquells, se ixen dels lochs reyals damunt dits
e poblen-se en los lochs de nobles e de cavallers, en los quals no són
oppremudes per tan grans càrrechs, axí com clarament appar per experiència;
però los dits síndichs, havents gran desig e affecció que la
honor del dit senyor rey sie conservada, guardants més la necessitat del
dit senyor rey que lurs càrrechs, fan al dit senyor rey graciosament do
e ajuda en la manera e forma e sots les condicions següents: ço és, que
les dites universitats de les dites ciutats, viles e lochs reyals de Cathalunya
daran al dit senyor rey, per pagar cavalleria que servesque al dit senyor
en los dits affers, setanta mília lliures barchinonensis, de les quals pagaran
al dit senyor, o a qui ell vulle, vint-quatre mília liures per tot lo mes
de maig primer vinent, e vint-quatre mília lliures per tot lo mes d’agost
aprés següent, e les romanents vint-tres mília liures per tot lo mes de

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 71
novembre següent, de les quals pagues faran fer al dit senyor rey, o a
qui ell vulle, dita de taula de cambiador o de cambiadors, per tal que·l
dit senyor rey se·n pugue mils servir e ajudar en los affers damunt dits.
Axí, emperò, que·l dit senyor rey, o altres per ell, haien a messió del
dit senyor rey cambiador o cambiadors en la taula o taules del qual o
dels quals les dites universitats faran dir la quantitat damunt dita, car
les dites universitats faran seguretat bona e sufficient als dits cambiador
o cambiadors, qui la dita faran per aquelles universitats, en tal manera
que seran ben segurs e se·n poran tenir per contents, ço és, cascuna
de les dites universitats per la part que li vendrà, segons la taxació que
per los dits síndichs ne serà feta, e que cascuna de les universi[tat]s per
tot lo mes de mar[ç] primer vinent haie e sie tenguda haver son síndich
o sos síndichs en la ciutat de Barchinona, ab poder bastant de fer e de
fermar la seguretat damunt dita. /33/
Plau als ambaxadors, en nom del senyor rey, e accepten lo dit
do ab referiment de gràcies, però preguen los dits síndichs que per ço
que·l senyor rey de present puixa haver socors d’alguna moneda, que
scriuen a llurs universitats que, tantost deien constituir síndich,
que face obligació de la primera paga de la dita proferta, ço és, de la
part que a cascuna de les dites universitats ne pertany al cambiador
que en Berenguer de Relat lus nomenarà per lo dit senyor. E no-resmenys
que no sperant lo terme qui és donat per tot març de fer les
obligacions o dites de tota la dita proferta, tremeten lurs síndichs a
la ciutat de Barchinona ab poder bastant de fer la dita obligació de
tota la dita proferta al cambiador o cambiadors, qui·ls seran nomenats,
haüda emperò per ells informació d’aquells qui seran anats a Çaragoça
per lo dit general, que haien haüt recapte de les concessions e gràcies
al dit general atorgades per lo senyor rey, per ço que·l servey del dit
senyor 4 no·s pugue retardar per fretura de moneda. E per tal que les
dites universitats mils puxen les setanta mília liures pagar e complir,
que·l dit senyor rey atorch a les dites universitats e a cascuna d’aquelles,
que aquelles quantitats que li vendran a pagar, puixen haver per vendes
de censals morts e de violaris, o de usures o de mogubells, o en qualsevol
altra manera. E puien tenir les 5 imposicions que ja són en cascun dels
dits lochs e en aquelles créxer o de novelles posar, axí en aquella forma
e manera e per tot aquell temps que·ls consellers, pahers, cònsols e
jurats de cascuna de les dites universitats serà vist faedor. E 6 que d’açò
alguna de les dites universitats ne singulars d’aquelles, qui regesquen
ne tinguen les dites imposicions per les dites universitats, no·n puguen
ésser 7 demanats de compte per lo senyor rey, ne per negun official seu
no·n pugue ésser feta inquisició contra algú, ans ne sien creeguts de
sa simpla peraula los consellers, pahers, cònsols e jurats 8 de cascuna
universitat.
Plau als dits embaxadors en nom del senyor rey.

72
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Ítem, 9 que·l dit senyor rey e la senyora reyna e 10 lo senyor duch
e los senyors infants, e tots aquells qui són de casa del dit senyor o
de la dita senyora o /33v/ e dels altres senyors damunt dits, e totes altres
persones de qualque condició o ley sien, paguen e haien 11 a pagar en
totes les imposicions posades e posadores per les raons damunt dites.
Ídem.
Ítem, 12 que les vendes de les dites imposicions se haien e·s deien
fer per los consellers, pahers, cònsols e jurats de les universitats de les
ciutats, viles e lochs on se vendran, o per aquells qui per ells a açò
seran assignats o diputats, e 13 que per lo dit senyor rey ne per official
seu ne per alguna altra persona empatxament o embarch algun no puxe
ésser fet, perquè cascuna universitat no lev ne puixe levar les dites
imposicions tant e tan longament tro sien satisfets en tots censals,
violaris, usures, mogubells e altres messions e interèssers a què les dites
universitats e cascuna d’aquelles 14 sien o seran obligades per qualsevol
raó. Ídem.
Ítem, que·l senyor rey ne official seu ne altre per ell no puixe forçar
per raó de ost ne per qualsevol altra manera ensemps ne departidament
les osts de les dites ciutats, viles e lochs reyals de Cathalunya o alguna
d’aquelles de exir fora de lurs lochs de la festa de Cinquagesma primer
vinent venidora a un any lladonchs primer vinent e contínuament
següent, ne encara puxe demanar les dites osts per raó de ost ne per
qualsevol altra manera per tot un altre any següent, finit l’any damunt
dit, si donchs totes les dites osts en lo derrer any ensemps no havie
necessàries e aquelles ensemps no demanarie. Ídem.
Ítem, que·l dit senyor rey generalment ne singular no empre ne
deman notificant, significant, requirent, protestant o appel·lant o en
altra manera algun ciutadà ne habitador de les dites ciutats, viles e lochs
reyals de Cathalunya, ab letres, crides o en altra manera dins los dits
dos anys. E aquells que tro ací ha demanats per alguna de les dites
maneres, sien escusats. Emperò que per açò no sie fet perjudici a les
franqueses, libertats e privilegis que les dites ciutats, viles e lochs reyals
ja han per specials privilegis e per capítol de corts generals e per
qualsevol altres maneres. Ídem.
Ítem, que·l senyor rey, ne altre per ell, no 15 puixe forçar alguna
/34/ de les dites ciutats, viles e lochs reyals de Cathalunya, ne encara
alguns singulars d’aquelles, de prestar a ell diners ne fer-li alguna
fermança. Ídem.
Ítem, que·l dit senyor rey remete a totes les dites ciutats, viles
e lochs reyals de Cathalunya e als singulars d’aquelles totes penes de
osts fallades, iusteyes de pleyts contestats e totes altres penes, civils
e peccuniàries, axí de terces deguts per clams o per reeclams, o per
fermes de dret, com per altra manera semblant a les damunt dites o
no, en què les universitats o singulars d’aquelles sien incurraguts en
iuy o fora iuy, tro per tot lo present mes de ffebrer. Ídem.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 73
Ítem, que·l senyor rey remete a tots los notaris de les dites ciutats,
viles e lochs reyals de Cathalunya totes penes, peccuniàries e criminals,
e qualsevol altres en les quals sien incorreguts, tro per lo present mes
de ffebrer, si no havien servat en los contractes per ells reebuts lo capítol
o constitució per lo dit senyor rey feta en la primera cort de Perpenyà
sobre·ls contractes notadors largament en lurs capbreus e les cartes dels
dits contractes liuradores a les parts dins cert temps. Ídem.
Ítem, que·ls inquisidors de les taules que·ls 16 officials del senyor
rey han a tenir, eleguesquen e puixen elegir llur notari a les dites
inquisicions segons que deuen e poden per Constitució de Cathalunya,
e que en açò per lo dit senyor no sie fet contrast ne embargament algú
per prechs ne en altra manera. Ídem.
Ítem, que·l senyor rey atorch a les dites ciutats, viles e lochs reyals
de Cathalunya, e a cascuna d’aquelles, que dins cinch anys primer
vinents per lo dit senyor ne per official seu ne per altre en loch seu
no puixe ésser tremès ne posat comissari, de qualsevol condició sie,
per qualsevol crims, excesses e penes, en algunes de les dites ciutats,
viles e lochs reyals de Cathalunya, ans de tots crims, excesses e penes
comeses e comettedores dins qualsevol vegueria o batlia de les dites
ciutats, viles e lochs reyals, coneguen 17 los veguers e batles e altres
ordinaris officials dels lochs on los dits crims, delictes o penes són
comeses /34v/ e d’ací avant se cometran. Emperò que en açò no sien
enteses los procuradors general de Cathalunya, ne lo governador de
Rosselló e de Cerdanya, ne lo batle general de Cathalunya, ans aquells
per lur offici o per comissió del senyor rey puixen enquerir e punir
los crims comesos o comettedors dins lurs jurisdiccions. E que·l senyor
rey de present revoch totes comissions qui sien fetes a qualsevol
comissaris, qui huuy sien en los dits lochs reyals o en alguns d’aquells,
e totes comissions e poders que haien del dit senyor per la dita raó,
manan a aquells ab letres sues que d’aquí avant no usen de les dites
comissions o poders a ells dats, ans tots processos, inquisicions e altres
enantaments per ells fets contra qualsevol persones per les dites rahons
liuren als officials ordinaris 18 dels lochs on les dites inquisicions, processes
e enantaments són estats fets.
Plau als dits embaxadors en nom del senyor rey, axí emperò que,
si los ordinaris eren dats per sospitoses, que·ls puixen ésser donats
adjunt o adjunts, o provehir d’altres persones en loch d’aquells, en aquell
fet emperò en lo qual serien dats per sospitoses.
Ítem, que·l senyor rey ne altre per ell no pugue per força null hom
de les dites ciutats, viles e lochs reyals de Cathalunya per tremetre en
Sardenya ne en 19 altres lochs per mar ne per terra.
Plau als dits embaxadors en nom del senyor rey sinó en los lochs
on lo senyor rey ha acostumat de fer forces.
Ítem, que·l senyor rey ab carta sua atorch a les dites universitats
de les ciutats, viles e lochs reyals de Cathalunya que, jassie que ell per

74
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
evident e notòria necessitat personalment no puixe ésser estat en lo
present parlament, que per açò no puixe ésser fet ne engendrat prejudici
algú en lurs franqueses, libertats e bons uses.
Plau als dits embaxadors en nom del senyor rey, axí emperò que
per la present resposta no sie axí mateix engenrat algun prejudici al
dit senyor rey.
Ítem, que totes les cartes, provisions e letres qui són estades
atorgades e provehides a Saranyena a instància dels dits síndichs, axí
en general com special, e encara totes aquelles cartes, provisions e letres
que·s hauran a per raó de la /35/ present 20 proferta o per qualsevol capítol
en la dita 21 proferta contengut sien franques de dret de segell e de tot
altre dret que al senyor rey o scrivans o a altres per ell pertangués per
raó de les dites cartes, provisions o letres.
Plau als dits embaxadors en nom del senyor rey.
Ítem, que totes les dites cartes, provisons e letres sien fetes e
spergades e liurades per tot lo migan mes de març primer vinent, e
si no·u eren, que·l senyor rey no faés força alguna de pagar a aquella
universitat que no hagués les cartes qui per ella faessen.
Plau als dits embaxadors en nom del senyor rey, axí emperò que
ells ho tenguen approp e que per negligència llur no·s trigàs, e que per
açò no stiguen de assegurar la taula, car açò en altra manera serie dan
e allongament als affers del senyor rey.
Ítem, 22 que·l senyor rey revoch e per revocats haie tots e sengles
enantaments e sobreseïments e qualsevol altres provisions fetes e
faedores en favor de qualsevol persona o persones, o béns de censals
morts e de violaris, manan a tots e sengles officials seus que allongament,
sobreseïment o qualsevol provisió per ell o per altre en loch
seu fets e faedors en perjudici dels dits censals morts o violaris haie
per revocats e per nul·les e per no fets.
Plau als dits embaxadors en nom del senyor rey.
Ítem, que tots e sengles capítols contenguts en les qu[atr]e
profertes o dons al dit senyor rey o al senyor infant en Pere per ells
fets per les dites universitats en temps passat, ço és, una a Vilafrancha,
e dues a Barchinona, e una a Leyda, que no contrasten als capítols
contenguts en la present proferta, sien e estien en llur plena força e
valor. Ídem. Entenen, emperò, los síndichs e expressament declaren que
en les dites setanta mília liures sien tenguts de pagar llur part les
universitats de Muntblanch, de Tàrrega, de Vilagrassa e totes altres
universitats de viles, castells e lochs, que haien acostumat de pagar en
les profertes passades, los síndichs de les qual no són estats en aquest
perlament, en aytal forma que les dites universitats sien tatxades per
los dits síndichs, qui en aquest perlament són presents, bé e leyal- /
35v/ ment segons lur bon arbitre de ço que a les dites universitats
tanyaria a contribuir e pagar en les dites setanta mília liures, e que
cascuna de les dites universitats sien forçades per lo senyor rey o per

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 75
sos officials a pagar la part que·ls pertanyia en les dites setanta milia
liures, segons la tatxació per los dits síndichs faedora, o que·l dit senyor
rey sie tengut e haie a pendre en compte e a batre de les dites setanta
mília liures les dites quantitats que a les dites universitats de
Muntblanch, de Tàrrega, de Vilagrassa e de totes les altres universitats
damunt dites, qui en lo present parlament no han síndichs, segons que
dit és, axí que les altres universitats, qui en lo present parlament han
síndich, no·y sien tengudes en res.
Plau als dits embaxadors en nom del senyor rey, ço és, que·l senyor
rey pendrà en son compte de les dites setanta mília liures la part tocant
en aquelles a les viles de Muntblanch, de Tàrrega e de Vilagrassa, e
que les tallen prorata de açò que en semblants profertes havien
acostumats de pagar e altres qui sien novellament pervenguts al senyor
rey dels altres lochs, emperò qui han acostumat de contribuir ab lo
general de Cathalunya, e dels quals no ha síndichs en lo present
parlament, lo senyor rey los farà forçar de pagar ço en què seran tatxats.
Ítem, com per lo dit senyor rey o per lo dit senyor infant en Pere,
ladonchs lochtinent seu, sie stat ordonat que algun mercader ne altra
persona no compre ne vene mercaderia alguna en lo loch de Vilagrassa,
passats los X dies per los quals dure la fira en lo dit loch de Vilagrassa,
sots pena de cent morabatins, e açò torn en damnatge e prejudici
de tot lo general e specialment dels mercaders qui poden e deuen
mercadejar en qual loch se vullen sens tota pena e altre contrast e
embarch, que·l dit senyor face levar la dita pena posada en la dita
declaració e ordinació, axí que tot mercader e altra persona pusque
comprar e vendre e fer ses mercaderies en temps de fira, e aprés en
lo dit loch de Vilagrassa e en quals altres lochs se vulle sens tota pena.
És bé vist als dits embaxadors que·l senyor rey ordon que tothom puixe
estar, comprar e vendre e anar ab ses robes e mercade- /36/ ries en
lo dit loch e per lo dit loch de Vilagrassa durant la fira e puys sens
incurriment de la dita pena, segons que és legut per constitucions
generals de Cathalunya fermades e jurades per lo dit senyor rey. Emperò
la fira no dur sinó tant com per lo senyor infant fo declarat e per lo
senyor rey confirmat, e romangue la dita declaració e confirmació en
sa força e vigor en les altres coses.
Ítem, entenen los dits síndichs e expresament se salven e·s retenen
que per la present proferta ne per res contengut en los capítols damunt
e deiús scrits o en alguns d’aquells no sie ne puixe ésser fet ne engendrat
alcun prejudici a privilegis, libertats, uses e franqueses de les dites
universitats e de cascuna d’aquelles ne del general, ans los dits privilegis
e libertats, franqueses e uses sien e sten en lur plena força e valor, la
present proferta ne los dits capítols ne res contengut en aquells en alguna
manera no contrestat. E que·l senyor rey ne façe ara carta e privilegi
a tot lo general e a totes aquelles universitats que la·n voldran, axí com
mils e pus profitosament fer e dictar se puixe a conservació de llur dret.

76
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Plau als dits embaxadors en nom del senyor rey. Entenem, emperò,
los dits síndichs que les dites setanta mília liures, les quals ara
graciosament offeren e donen al dit senyor, se deien convertir en lo
sou dels hòmens a cavall que·l dit senyor rey entén a haver per raó
de la dita guerra que·l dit rey de Castella li fa, e que aquella persona
que·l senyor rey voldrà e nomenarà reebe les dites setanta mília liures,
e que aquella persona que les dites 23 setanta mília liures reebrà e aquella
qui les administrarà facen sagrament e homanatge en poder del dit
senyor que la dita moneda convertiran en lo dit sou e no en negunes
altres coses. Entenen los dits embaxadors en nom del senyor rey que
la dita quantitat se haia convertir en lo dit sou e no en altres. Quant
a la persona elegidora, en açò lo senyor rey hi provehirà.
Ítem, 24 que·ls ordinaris del dit senyor de cascuna ciutat, vila o loch
haien e sien tenguts de forçar en persona e béns tots aquells qui
compraran les dites imposicions e /36v/ res deuran d’aquelles de pagar
los preus, e ço que deuran, axí com per deute reyal o fiscal, com tota
vegada que·n sien requests per los consellés, pahers, cònsols e jurats
de cascuna ciutat, vila o loch.
Plau als dits embaxadors en nom del senyor rey.
Ítem, que en cas que·ls compradors dels censals morts e violaris,
que les dites universitats hauran a vendre per rahó de la dita proferta
e de les altres profertes e dons al dit senyor rey en temps passat fets,
vullen en aquelles vendes fermes del senyor rey; que·l dit senyor rey
don poder e auctoritat a l’ordinari d’aquell loch, on se vendran, que
per nom e auctoritat del dit senyor rey fermen e decret entreposen en
les dites vendes; e que vaylle aytant com si per lo dit senyor rey eren
fermades, e açò haien a fer los dits 25 ordinaris sens messió de les dites
universitats. E que d’açò haie carta aquella universitat que la·n voldrà.
Ídem.
Ítem, 26 que si en les imposicions que·s cuyllen e·s cuylliran en les
dites viles e lochs reyals de Cathalunya per raó de la present proferta
e de les altres profertes damunt dites, o en los capítols sobre aquelles
imposicions fets o en algun d’aquells apparien alguns dubtes o hi havie
mester declaració o contrast ere fet per alguna persona en 27 pagar les
dites imposicions, que·ls consellers, pahers o cònsols e jurats de cascuna
ciutat, vila o loch, ço és, cascuns en lur ciutat, vila o loch, o aquells
qui per ells hi seran assignats, ho puixen interpretar e declarar, e que·ls
ordinaris de cascun dels dits lochs sien tenguts de forçar e exeguir les
declaracions per ells fetes, tota appel·lació remoguda. Ídem.
Ítem, que de totes les coses contengudes en los damunt dits
capítols de qualsevol d’aquells sien fetes cartes del senyor rey, a totes
aquelles universitats que les querran, bé e largament, a profit d’aquelles
universitats que les querran, no mudada substància, franques de tot
dret, segons que ja és demanat. Ídem.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 77
Los damunt dits capítols ab les respostes a aquells fetes foren
publicats en la casa del capítol de la Seu de la ciutat de Leyda, a vintset
dies de ffebrer, en l’any de la nativitat de nostre Senyor mil treents
cinquanta-set. E aprés foren presentats los presents capítols closes e
segellats ab segell del dit bisbe 28 /37/ d’Oscha, canceller del dit senyor,
per en Johan Torrelles de Puigcerdà, missatger per los síndichs del dit
perlament tremès al senyor rey en la ciutat de Çaragoça, dissapte a
IIII dies de març en l’any de la nativitat de nostre Senyor mil treents
cinquanta-set, qui aquells ab les dites respostes loha, approva, ratifica
e confirma, e jura aquells tenir e servar, e fer tenir e observar sens
algun mudament, e encara per certes e justes rahons volch e atorga
que ultra la quantitat deduhidora de les dites setanta milia liures per
ço que·y pertanguerà a pagar a les viles de Muntblanch, Tàrrega e
Vilagrassa, ne sien deduïdes e abatudes e preses en son compte sexcente
triginta novem libre quindecim solidi barchinonenses. E aquesta ferma,
loament e approbament fo fet per lo senyor rey en 29 lo die pus proper
dit en poder d’en Jacme Conesa, secretari del dit senyor rey».
Igitur dicta capitula, cum predictarum responsionum adieccione,
necnon addicione remissionis seu relaxaciones per nos in presenti facta
de dictis sexcentis triginta novem libris quindecim solidis barchinonensibus,
laudamus, approbamus, ratificamus ac in omnibus et per
omnia confirmamus, promittentes per Dominum Deum et eius sancta
quatuor Euvangelia, corporaliter a nobis tacta, ea omnia et singula rata,
grata, valida et firma habere, tenere et observare inviolabiliter iuxta
ipsorum seriem et tenorem. Et mandamus sub ire et indignacionis
nostre incursu universis et singulis officialibus nostris, presentibus et
futuris, quod ea omnia observent et contra non faciant aut veniant
quavis causa vel racione, si iram nostram et indignacionem cupiunt
evitare. In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostri sigilli
appendicii munimine roboratam.
Datum Cesarauguste, quarta die marcii, anno a nativitate Domini
millesimo trecentesimo quinquagesimo septimo, nostrique regni vicesimo
secundo.
Visa Roma.
Sig- (signe) num Iohannis Franch, auctoritate regia notarii publici
Barchinone, testis.
Sig- (signe) num Gabrielis Canyelles, /37v/ auctoritate regia notarii
publici Barchinone, testis.
Sig+num Iohannis Eymerici, militis, vicarii Barchinone, Aqualate,
Vallentie, Modiliani et Modilianensis, qui huiusmodi translato a suo
originali fideliter sumpto et cum eodem veridice comprobato, ex parte
domini regis et auctoritate offici quo fungimur, auctoritatem nostram
impendimus pariter et decretum, ut eidem tanquam suo originali in
iudicio et extra plena et indubia fides ab omnibus impendatur, appositum
manu mei Laurencii de Colle, civis Barchinone, auctoritate regia

78
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
notarii publici per totam terram et dominacionem illustrissimi domini
regis Aragonum, in cuius posse prefatus honorabilis vicarius, volente
et consenciente discreto Arnaldo de Millariis, auctoritate regia notario
publico Barchinone, regenteque scribaniam curie vicarie dicte civitatis
pro venerabili Ffrancisci Terreni, domino ipsius scribanie, hanc firmam
fecit die nona mensis marcii, anno a nativitate Domini millesimo
quadringentesimo sextodecimo, presentibus testibus: discretis Petro
Alberti, et Berengario Oliverii, notariis civibus Barchinone. Et ideo ego
dictus notarius hec scripsi et hoc meum hic apposui sig- (signe) num.
Sig- (signe) num Bernardi de Espeluncis, auctoritate regia notarii
publici et scribe honorabilis concilii civitatis Barchinone, qui hoc
translatum a suo originali fideliter sumptum et cum eodem veridice
comprobatum scribi fecit auctoritzatumque, ut supra patet, clausit
decima die marcii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
sextodecimo, cum raso et correcto in linea LXVIª ubi dicitur «Ítem que
totes les dites cartes», et eciam cum supraposito in LXXXIIIIª linea ubi
dicitur «ara».
1. Est XXXVI escrit al marge esquerre. 2. honrador interlineat. 3. Dibuix
d’una mà assenyalant el text al marge esquerre. 4. Segueix un espai de 3 lletres aprox.
cancel·lat. 5. Hic quod iurati possunt de non creare et imponere impossiciones et
veteres augmentare escrit al marge dret. 6. Que los jurats no puguen ésser demenats
de compte de les imposicions, ne contra algun ne puscha ésser feta enquesta escrit al
marge dret. 7. Dibuix d’una mà assenyalant el text al marge dret. 8. Segueix un
espai de 7 lletres aprox. cancel·lat. 9. Imposicions. Dibuix d’una corona al marge dret.
Dibuix d’una mà assenyalant el text al marge esquerre. 10. Quod dominus rex et alii
hic nominati solvant imposiciones escrit al marge dret. 11. Dibuix d’una cara de perfil
al marge esquerre. 12. Quod iurati vendant impossiciones escrit al marge
esquerre. 13. E que en les vendes no sia fet embarch ni empatxament escrit al marge
esquerre. 14. Nota: pro impositionibus escrit al marge esquerre. 15. Quod civitas
nec aliquis singularis distingi non potest ad mutuam dum et fide iubendum domino
regi escrit al marge dret. 16. Que los jutges de taule elegesquen notari escrit al marge
dret. 17. Dibuix d’una mà assenyalant el text al marge esquerre. 18. Segueix un
espai de 4 lletres aprox. en blanc. 19. en interlineat. 20. Segueix present
repetit. 21. dita interlineat damunt la paraula present anul·lada. 22. De non
concedendo aliquas provisiones impedientes exequciones censualium et violariorum escrit
al marge esquerre. 23. LXX mília lliures escrit al marge dret. 24. Dibuix d’un
jou. Quel·ls compradors de les imposicions sien tenguts de pagar los preus en sien destrets
en persones e en béns, així com a deutes fischals escrit al marge dret. 25. dits
interlineat. 26. Los jurats són jutges de les imposicions e poden declarar qui serà
caygut en pena escrit al marge esquerre. 27. Que·ls jurats puxen fer totes les
interpretacions e declaracions sobre les imposicions, e haien ésser exequtades per los
officials escrit al marge dret.
interlineat.
28. d’Oscha escrit a peu de columna. 29. en

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 79
28
1358 setembre 26. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al veguer i al batlle de Girona
i als altres oficials reials, on els mana que observin una provisió
del rei Alfons, concedida el 26 d’abril de 1330, que prohibeix que
cap cristià sigui empresonat per tenir deutes amb jueus.
A. AHCG. Lletra reial núm. 226.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 39r-v.
a. E. CLAUDI GIRBAL, Los judíos en Gerona, Girona, 1870, p. 72.
Com lo senyor rey mane que cristià no sia pres per deute
de juheu.
Petrus, 1 Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ffidelibus
nostris vicario et baiulo Gerunde ceterisque officialibus nostris, infra
dictam vicariam et baiuliam constitutis, vel eorum locatenentibus,
salutem et gratiam.
Ad humilem supplicacionem pro parte universitatis proborum
hominum civitatis Gerunde nobis factam, confirmantes quandam provisionem
per serenissimum domini Alfonsum, patrem nostrum, eximie
recordacionis Aragonum regem, factam cum litera sua tenoris sequentis:
«Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice,
ac comes Barchinone, dilecto et fideli suis vicario et baiulo Gerunde,
aliisque officialibus nostris, infra dictam vicariam et baiuliam constitutis,
vel eorum locatenentibus, salutem et dileccionem.
Cum intellexerimus quod vos pluries capitis et captos tenetis
christianos aliquos pro debitis in quibus tenentur iudeis, dictique iudei
eisdem christianis suas peccunias mutuant aliquotiens sub usuris,
idcirco, volentes voracitati eorum occurrere qui eosdem christianos pro
iamdictis debitis faciunt in carcere macerari, ad supplicacionem iuratorum
et proborum hominum civitatis Gerunde vobis dicimus et
expresse mandamus quatenus non capiatis decetero seu captos detineatis
christianos aliquos in civitate et vicaria Gerunde pro debitis, in quibus
teneantur iudeis predictis, quamvis se ad id sub pena tercii obligaverint
in libris curiarum vestrarum; immo si quos ex eisdem christianis captos
tenetis, a capcione ipsa protinus liberetis, cum id eis tenore presencium
graciose duxerimus concedendum. Volumus tamen quod alias contra
ipsos christianos et eorum bona ad requisicionum ipsorum iudeorum
/39v/ procedatis, ut de iure et racione fuerit faciendum.
Data Barchinone, VIº kalendas madii, anno Domini millesimo
trecentesimo tricesimo».
Tanquam pater et legitimus administrator incliti et magnifici
infantis Iohannis, primogeniti nostri carissimi, ducis Gerunde comitisque
Cervarie, vobis dicimus et mandamus, quatenus provisionem iamdictam,
prout retroactis temporibus melius usum fuit, christianis in ipsa pro-

80
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
visione expressatis, observetis et observari faciatis ac contra non veniatis
seu aliquem contravenire permittatis aliqua racione.
Data Barchinone, vicesima sexta die septembris, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo octavo.
Petrus, cancellarius.
1. Est XXXX escrit al marge esquerre.
29
1358 octubre 15. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al veguer i altres oficials reials
de Girona, que declara injusta i revoca una preconització feta contra
Bernat Guillem de Foixà.
A. AHCG. Lletra reial núm. 227.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 38r-v.
Com lo senyor rey revoca una crida que negun no faés
dampnatges contra mossèn Bernat Guillem de Fuxà. /38v/
Petrus, 1 Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ffidelibus
nostris vicario et baiulo Gerunde aliisque officialibus nostris, ad quos
presentes pervenerint, salutem et gratiam.
Pro parte universitatis civitatis Gerunde fuit nobis expositum
reverenter quod de mandato nostro in dicta civitate preconitzacio
publice fuit facta, ut aliquis sub pena corporis et averi contra Bernardum
Guillelmi de Fuxano, militem, vel eius filios, seu eciam contra Guillelmum
de Caçano aut ipsorum familiam, homines vel bona, qui, ut
fertur, contra dictam civitatem et eius cives damna et gravamina plurima
intulerunt, non audeat seu presumat inferre malum aut damnum
aliquod seu gravamen, quod in preiudicium privilegii dicte civitati et
civibus eiusdem concessi ac contra constituciones Cathalonie generales
asseritur fore factum. Quapropter, supplicato nobis super his de remedio
provideri, tanquam pater et legitimus administrator incliti et magnifici
infantis Iohannis, primogeniti nostri carissimi, ducis Gerunde comitisque
Cervarie, dictam preconitzacionem velut iniustam ac contra dictis
constituciones Cathalonie et privilegii ipsius civitatis factam revocantes,
vobis dicimus et mandamus quatenus ipsam preconitzacionem pro
revocata penitus habeatis, ac si facta ullo tempore minime extitisset.
Data Barchinone, XVª die octobris, anno a nativitate Domini Mº
CCCº quinquagesimo octavo.
Visa Roma.
1. Est XXXVIII escrit al marge esquerre.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 81
30
1361 setembre 19. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al batlle de Girona i als seus
lloctinents, on disposa la demolició de les cases i altres construccions
adossades a les muralles.
A. AHCG. Lletra reial núm. 250.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 15v-16.
Que tots aquells qui han alberchs contiguus al mur de la ciutat
sien forçats enderrocar los dits alberchs aytant com són contiguus
als murs.
Petrus, 1 Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ffideli nostro
baiulo civitatis Gerunde vel eius locumtenenti, salutem et gratiam.
Cum ex ordinacione nostra menia dicte civitatis debeant reperari
et aliqui sint habentes hospicia contigua muris dicte civitatis, qui seu
quorum predecessores fecerunt aliqua opera in ipsis muris, per que ipsi
muri detrimentum susceperunt non modicum, in tantum quod, nisi
reficerentur et ad statum reducerentur pris- /16/ tinum, muri seu menia
ipsa presertim in ea parte inutilia redderentur, propterea volentes
ordinacionem nostram ad debitum deduci effectum et menia ipsa reparari
et refici et ad statum reduci primevum, vobis dicimus et mandamus
expresse ac de certa sciencia quatenus omnes illos et singulos
qui habent hospicia iuxta menia ipsius civitatis, quique dicte menia ob
aliqua opera ad eorum servicium facta quodammodo destruxerunt seu
deteriorarunt, compellatis et distringatis ad ea reparandum et reficiendum
et ad statum pristinum reducendum cognicioni iuratorum dicte civitatis,
appellacione, dilacione et excusacione cessantibus quibuscumque. Si
vero domini hospiciorum extra menia civitatis, que noviter ob dictam
nostram ordinacionem habent dirui pro ipsorum fortitudine pociori ipsa
menia in aliquo suis operibus destruxerunt, reparacionem que in ipsis
meniis in ea parte habebit fieri ob destruccionem talium operum fieri
volumus non per illos quorum fuerint dicta hospicia, que diruentur,
sed per civitatem predictam, sic tamen quod de esmenda, que fiet illis
ob dictorum hospiciorum dirucionem, retineatur, omni remota appellacione,
ut predicitur, per dictam civitatem, quidquid per dictos iuratos
fuerit cognitum esse redigendum in reparacione predicta. Hec itaque
volumus et mandamus tamquam pater et legitimus administrator incliti
ac magnifici infantis Iohannis, primogeniti nostri carissimi, ducis
Gerunde et comitis Cervarie.
Data Barchinone, decima nona die septembris, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo sexagesimo primo.
Visa Roma.
1. Est XX escrit al marge esquerre.

82
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
31
1362 juny 28. Perpinyà
PROVISIÓ reial atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, com a legítim
administrador de l’infant Joan, primogènit seu i duc de Girona, a
favor dels jurats de la ciutat de Girona, on els atorga la facultat
de constrenyir i penyorar els deutors de la ciutat de forma executiva
i sense necessitat de judici.
A. AHCG. Lletra reial núm. 256.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 30r-v.
Com lo senyor rey mane que tots deutors, qui degen res a
la ciutat, sien forçats de pagar simplament e de pla, sens figura
de iuy.
Petrus, 1 Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ffidelibus
nostris vicario et baiulo ac iudici ordinario civitatis Gerunde et eorum
locatenentibus et cuilibet eorum, salutem et gratiam.
Ad nostram recurrentes presenciam nuncii iuratorum et proborum
hominum civitatis Gerunde nobis humiliter supplicarunt ut, cum dictis
iuratis nomine dicte universitatis seu eidem universitati debeantur
plures et diverse peccunie quantitates per nonnullas personas, intra
baiuliam et vicariam Gerunde degentes, tam racione talliarum comunium
sive préstechs, per ipsos iuratos seu precessores eorum vel alios ad hec
depputatos in ipsa civitate factarum et ordinatarum, quam racione
imposicionum in dicta civitate impositarum, quas peccunie quantitates
iidem iurati a dictis personis habere seu recuperare minime potuerunt
neque possunt propter malicias et subterfugia, quas ipsi debitores in
eisdem apponunt, dignaremur eis super his de congruo iusticie remedio
providere. Nos igitur, eorum supplicacione ut racioni consona suscepta
benigne, tanquam pater et legitimus administrator incliti et magnifici
infantis Iohannis, primogeniti nostri carissimi, ducis Gerunde et comitis
Cervarie, vobis dicimus et expresse mandamus, quatenus quilibet
vestrum in suo districtu compellatis fortiter et districte omnes et singulos
quos in aliquo reppereritis teneri dicte universitati quavis causa
ad solvendum illud dictis iuratis aut cui voluerint loco eorum, procedendo
in eisdem breviter, simpliciter, sumarie et de plano, et sine
lite ac sine strepitu et figura iudicii, solaque facti veritate attenta,
maliciis et diffugiis omnibus /30v/ postpositis et reiectis. Scientes e firmo
quod, si in predictis negligentes fueritis seu remissi, id imputabitur non
immerito culpe vestre, quodque fieret execucio in bonis vestris tanquam
contra illos qui faciunt litem suam.
Data Perpiniani, vicesima octava die iunii, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo sexagesimo secundo.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 83
Petrus, cancellarius.
1. XXXIIII escrit al marge esquerre.
32
1362 juliol 29. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al veguer, sotsveguer i batlle
de Girona, on els mana compel·lir el bisbe i clergues de Girona a
pagar una contribució de cinc-cents florins per les obres de la muralla
vella de la ciutat, que havia estat acordada amb el bisbe anterior.
A. AHCG. Lletra reial núm. 260.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 16r-v.
Lo bisbe de Gerona promès als jurats contribuir, per ell e
per los clergues de la ciutat, per obres del mur, sinch-cents florins,
per los quals lo senyor rey, dient que tots axí lechs com clergues
qui deuen contribuir, mane ésser feta exequció.
Petrus, 1 Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, 2 Sardinie
et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ffidelibus
nostris vicario, subvicario et baiulo Gerunde et eorum cuilibet vel
locatenentibus eorumdem, salutem et gratiam.
Pro parte iuratorum et proborum hominum civitatis Gerunde
nobis fuit humiliter supplicatum quod cum episcopus quondam Gerunde
convenisset cum ipsis iuratis quod daret eisdem racione contribucionis
ipsius et clericorum civitatis3 Gerunde pro operibus per ipsos iuratos
factis in muris forcie antique dicte civitatis quingentos florenos auri,
de quibus exsolverunt quinquaginta libras vel inde circa, dignaremur
de bonis dicti quondam episcopi residuum dictorum florenorum eis
exsolvi facere ac compellere episcopum et clericos ipsius civitatis et
alios circum quaque populatos prorata reddituum et bonorum que
/16v/ habent ad contribuendum in operibus de cetero fiendis in muris
supradictis. Ideo, eorum supplicacione admissa benigne, considerantes
quod omnes, tam layci quam clerici, dicte civitatis et vicinatus ipsius,
tenentur prorata contribuere in huiusmodi operibus, que comunem
utilitatem concernunt, vobis dicimus, comittimus et mandamus de certa
sciencia et consulte ac sub pena ire et indignacionis nostre, quatenus
de bonis dicti quondam episcopi faciatis exsolvi dictis iuratis quitquid
repereritis eis deberi de dictis quingentis florenis auri. Et nichilominus
compellatis aut compelli faciatis per capcionem bonorum et reddituum
dignitatem episcopalem regentes et eciam omnes clericos4 dicte civitatis
et eius vicinatus ad contribuendum in operibus de cetero fiendis in
muris predictis prorata eorum que habent vel per illum modum quo
vobis videbitur et cum eis et dictis iuratis civitatis Gerunde melius
poteritis convenire.

84
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Data Barchinone, vicesima nona die iulii, anno a nativitate Domini
millesimo trecentesimo sexagesimo secundo.
Rex Petrus.
1. Est XXI escrit al marge esquerre. 2. Quod episcopus cum clero contribuant
in operibus muri et aliorum que contribucionem utilitatem escrit al marge
dret. 3. Segueix un espai de 5 lletres aprox. en blanc. 4. Dibuix esquemàtic de
la cara d’un bisbe al marge esquerre.
33
1362 juliol 29. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al batlle i al jutge ordinari
de Girona, on els mana que ni ells ni cap oficial despenguin els fons
provinents de l’arrendament de les imposicions municipals.
A. AHCG. Lletra reial núm. 261.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 16v-17.
Lo senyor rey, declarant que ab sagrament és obligat a no
tocar res de les imposicions, mane al vaguer que torn ço que·n
hage pres.
Petrus, 1 Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie2 et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ffidelibus
nostris Guillelmo Sunyerii, baiulo, et Narcisio de Sancto Dionisio, iudici
ordinario Gerunde, salutem et gratiam.
Nuncii seu sindici civitatis Gerunde, qui sunt presentes in nostra
curia, exposuerunt humiliter coram nobis quod vos, ad instanciam et
requisionem fidelis domestici nostri Guillelmi de Caneto, domicelli,
vicarii Gerunde et Bisulduni, pretendentis iuratos et probos homines
Gerunde nolle seu non curare ministrare peccuniam necessariam
operibus dicte civitatis per nos fieri ordinatis, compulistis et de facto
habuistis ab emptoribus imposicionum dicte civitatis totam peccuniam
penes ipsos emptores existentem, quod esse dicitur contra capitulum
per nos corporali iuramento firmatum, continens quod ad peccuniam
dictarum imposicionum per nos seu alium minime tangeremus, aliqua
racione seu causa. Unde si est ita, vos inde redarguentes, vobis et dicto
vicario dicimus et mandamus expresse ac de certa sciencia et sub ire
et indignacionis incursu quatenus dictam peccuniam emptoribus ipsius
imposicionis, vel illis a quibus eam recepistis, restituatis confestim seu
restitui faciatis, quibuslibet dilacione et excepcione sublatis, nec
ammodo tangatis seu tangere presumatis ad peccuniam imposicionum
ipsarum. Volumus tamen quod ad instanciam dicti vicarii et magistri
Bernardi de Riaria et Iasperti de Campolongo, deputatorum ad dicta
opera faciendum, faciatis alias compulsiones pro execucione dictorum
operum, taliter quod fiant /17/ infallibiliter, prout per nos sunt fieri
ordinata.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 85
Data Barchinone, vicesima nona die iulii, anno a nativitate Domini
Mº CCCº LXº secundo.
Eximenus Sancçii.
1. Est XXII escrit al marge esquerre. 2. Est constitutio regis Ferdinandi, folio
CXVIIII escrit al marge esquerre.
34
1362 agost 17. Barcelona
PRIVILEGI concedit pel rei Pere III el Cerimoniós als jurats de Girona
i prohoms de la ciutat, on els faculta per designar un grup d’homes
per a la defensa de la ciutat.
A. AHCG. Lletra reial núm. 263.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 37v-38.
Com lo senyor rey ordonà que lo capità de la ciutat de Gerona
pogués elegir certs hòmens d’armes a deffençó de la ciutat. /38/
Nos1 Petrus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, quia
nobis constat habitatores et incolas civitatis Gerunde tam propter
mortalitates, que hoc anno in eadem sicud in aliis diversis mundi
partibus viguerunt, fore ita diminutos et ad talem numerum reductos,
quod non sufficerent ad tuicionem seu deffensionem eiusdem, casu quo
ille magne ffrance societates, que per universum orbem vagabunde
discurrunt occupando et devastando ea que occupare et devastare
possunt, apud civitatem predictam se, sicud ad presens dicitur, declinarent,
ideo circa restauracionem et conservacionem civitatis iamdicte,
in quantum comode possumus, sicud et convenit intendentes, tenore
presentis, tanquam pater et legitimus administrator incliti ac magnifici
infantis Iohannis, primogeniti nostri carissimi, ducis Gerunde et comitis
Cervarie, concedimus cuicumque qui fuerit capitaneus dicte civitatis
et facultatem eciam impartimur, quod una cum iuratis et probis
hominibus eiusdem vel illis quos universitas eiusdem civitatis ad hec
duxerit eligendos, possint et valeant omnes illos homines armigeros
vicarie dicte civitatis eligere et ordinare ad eorum bonum arbitrium et
cognicionem, quos casu necessitatis deffensioni eiusdem civitatis nunc
pro tunc ex certa sciencia ducimus assignando. Quibus hominibus
electis et ordinatis, idem capitaneus, cui in et super his tradimus et
comittimus vices nostras, possit ipsos homines ad ponendum et inmittendum
se in dictam civitatem pro deffensione eiusdem compellere
et, si necesse fuerit, forciare cuius quidem capitanei teneantur ipsi
homines dicte vicarie, sicud alii dicte civitatis mandatis, iussionibus,
ordinacionibus et provisionibus parere et obedire protinus tanquam
nostris. Mandantes per hanc eandem, quo supra nomine, vicario Gerun-

86
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
de, qui nunc est vel pro tempore fuerit, quatenus licenciam nostram
huiusmodi firmam habeat et observet et non contraveniat aliqua
racione. Quin ymmo in et super predictis prestet dicto capitaneo
auxilium, consilium et favorem. In cuius rei testimonium presentem
fieri iussimus nostro sigillo munitam.
Data Barchinone, decima septima die augusti, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo sexagesimo secundo.
Bernardus de Palou.
1. Est XXXVII escrit al marge esquerre.
35
1362 octubre 22. Girona
EXECUTÒRIA feta pel rei Pere III el Cerimoniós al lloctinent a Girona
del governador general de Catalunya i a tots els altres oficials reials,
on els mana aplicar una provisió reial de 28 de juny del mateix any,
sobre els deutors de la ciutat.
A. AHCG. Lletra reial núm. 266.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 30v.
Altra provisió semblant a la propdita.
Petrus, 1 Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilecto
et fidelibus gerentivices gubernatoris generalis Cathalonie, necnon
vicario et baiulo civitatis Gerunde vel eorum locatenentibus, omnibusque
et singulis portariis et officialibus nostris, presentibus et futuris, ad quos
presentes pervenerint, salutem et dileccionem.
Supplicantibus nobis humiliter iuratis civitatis pretacte ut onera
et debita eiusdem melius valeant supportare, tanquam pater et
legittimus administrator incliti ac magnifici infantis Iohannis, primogeniti
nostri carissimi, ducis Gerunde et comitis Cervarie, vobis et cuilibet
vestrum dicimus, comittimus et districte precipiendo mandamus, sub
pena centum morabatinorum auri nostro erario applicandorum, quatenus,
quando et quociens per dictos iuratos, presentes et qui pro tempore
fuerint, vos vel aliquis vestrum requisiti fueritis, distringatis et compellatis
fortiter iuris remediis omnes et singulas personas, tam cives
civitatis ipsius quam alias quaslibet, que ipsi civitati racione fogagii vel
talliarum in ea factarum et fiendarum aut alias in aliquo teneantur,
ad solvendum et tradendum supradictis iuratis totum id in quo dicte
civitati teneantur quibuscumque racionibus sive causis Compellatis
eciam quascumque singulares personas eiusdem civitatis ad mutuandum
ipsi civitati et iuratis eiusdem omnes quantitates peccunie et alie, que
et prout ipsi iurati duxerint ordinandum, morosa dilacione ac maliciis

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 87
et diffugiis quibuscumque penitus resecatis. Nos enim vobis et cuilibet
vestrum super his huius serie plenarie comittimus vices nostras.
Data Gerunde, sub nostro sigillo secreto, die vicesima secunda
octobris, anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo sexagesimo
secundo.
Petrus Comitis.
1. Est XXXV escrit al marge esquerre.
36
1363 gener 18. Montsó
PRIVILEGI atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós a les universitats de les
ciutats, viles i llocs de Catalunya, on els concedeix llicència per posar
imposicions sobre les compres, vendes i altres transaccions. Trasllat
de 10 de març de 1460.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 27v-30.
Privilegi1 per lo senyor rey atorgat, de les imposicions a les
universitats de les ciutats, viles e lochs de Cathalunya, València
e Mallorques.
Hoc est translatum fideliter sumptum a quadam carta pergamenea
serenissimi domini et domini Petri, 2 bone memorie regis Aragonum,
ipsiusque sigillo pendenti in quadam regali veta scirici virmilii croceique
colorum comunita, huius seriey:
Nos Petrus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
pensantes nos dudum pro evidenti utilitate et necessitate dictorum
regnorum nostrorum Valencie et Maioricarum ac dicti comitatus Barchinone
et tocius principatus Cathalonie et incolarum suorum et ut
facilius exsolverent immensas peccunie quantitates, de quibus nos in
subsidiis guerrarum et alias necessario prevenerunt, concessisse civitatibus,
villis et locis regnorum et comitatus et principatus predictorum
licenciam et facultatem plenariam imponendi, colligendi, exigendi et
recipiendi imposiciones seu cisas in ac pro victualibus, mercibus et aliis
nonnullis rebus in regnis, civitatibus et locis predictis per quoscumque
homines emendis, vendendis et aliis contractandis3 sub certis modis,
pactis et condicionibus in dictis nostris concessionibus circumscriptis,
et nos ad hec iuramento medio astringisse et promisisse omnia et singula
agere, facere et permittere et procurare, que circa dictas cisas seu
imposiciones colligendas, exigendas et habendas per dictas universitates
et unamquamque earum ab omnibus et singulis personis in eis
solvere et contribuere debentibus et consuetis, prout /28/ per nos
promissum et conventum extitit et firmatum, utilia et necessaria fuerint

88
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
ac eciam opportuna; considerantes inquam nunc pro parte sindicorum
et procuratorum nonnullarum civitatum, villarum et locorum regalium
predictorum in presenti curia, quam universis nostris subditis, excepto
regno Sardinie et Corsice, in loco de Montesono celebramus, sistencium
fuisse nobis humili supplicacione monstratum ut, cum nonnulli
homines intra regna et terras nostras populati et alii fraudulenter et
tam palam quam occulte illicite penes se retineant ius dictarum
imposicionum et se excusent a solucionibus imposicionum et cisarum
predictarum, pretendentes aliquas frivolas raciones, per quas se credunt
a premissis esse exemptos, ob quod eos per consiliarios, iuratos, paciarios,
consules et probos homines civitatum, villarum et locorum
iamdictorum coram officialibus et ordinariis eorundem in causam trahi
convenit, qui officiales multotiens, hec ut aliena negocia gerentes,
renuunt consiliariis et iuratis et aliis supradictis vel emptoribus et
collectoribus dictarum imposicionum et cisarum iusticiam facere
celerem, ut deberent, quod revera in detrimentum ac diminucionem
imposicionum et cisarum iamdictarum, que mere regalie nostre
existunt, noscitur nemini dubium redundare; et quia futura discrimina
inevitabilia facta constituunt, timentes racionabiliter ne forte nos in
tanta necessitate constituti pretextu guerre quam habemus cum rege
Castelle, ad nonnullorum inhiancium et petencium importunitatem,
tam videlicet prelatorum quam baronum, militum et aliorum regnorum
et terrarum nostrarum, a solucionibus dictarum imposicionum et cisarum
se exemptos fore plurimum appetencium, aliqua inviti et necessitate
choacti, facere aut concedere et admittere haberemus quae
facienda et admittenda vel concedenda non essent in diminucionem et
deterioracionem regaliarum et imposicionum iamdictarum, idcirco predictis
et aliis imminentibus incongruitatibus, prout officii nostri
debitum exigit, obviantes, tenore presentis decreti nostri firmiter valituri
concedimus vobis universis et singulis universitatibus civitatum, villarum
et locorum nostrorum regalium in regno Valencie et Maioricarum ac
insulis ei adiacentibus et comitatu ac principatu Cathalonie constitutis,
quod ille vel illi, quem vel quos vos dicte universitates et quelibet
vestrarum semel et pluries elegeritis et volueritis, et non aliquis alius
officialis noster, qui est vel fuerit, vel eius locumtenens sua propria
auctoriate, ex quo per vos electi fuerint, et absque aliqua alia requisicione,
licentia et monicione nostri vel /28v/ quorumcumque officialium
nostrorum predictorum, postquam per eos vel eorum aliquem breviter
et incontinenti, sine scriptis, per sumariam imformacionem semel
decisum et terminatum fuerit, possint quoscumque terrarum et dicionum
nostrarum et aliarum cuiuscumque legis, gradus, status, preheminencie,
dignitatis aut condicionis existant, quos intra civitates,
villas vel loca predicta et eorum terminos seu alias reperperint in
personis et bonis compellere ad solvendum vobis vel emptoribus seu
collectoribus imposicionum predictarum quitquid ipsa dicta solvere

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 89
teneantur eis modo et forma quibus imposiciones ipse solvi sunt solite,
usquequaque quocumque edicto provisione vel concessione contra
huius mentem factis et concessis et eciam faciendis vel concedendis,
que presentis serie nunc pro tunc revocamus et nullius valoris existere
decernimus et sanctimus, minime obsistentibus, nec ea vos seu aliqua
ex vobis dictis universitatibus ullatenus teneamini observare. Quin
ymmo, si per officiales nostros quoscumque, cuiuscumque status seu
preheminencie existant, seu eciam alias personas vobis obstaculum
aliquod dicto vel facto super dictis imposicionibus exigendis et recipiendis
factum vel opponitum fuerit, liceat vobis 4 eis resistere et ab ipsis
obstaculis eos cohibere. Nos enim super predictis compulsionibus et
exaccionibus imposicionum et cisarum predictarum et super omnibus
et singulis exinde deppendentibus, incidentibus et emergentibus ac eis
coherentibus et annexis concedimus et conferimus vobis et unicuique
dictarum universitatum ac in vos totaliter transportamus omnem
compulsionem et districtum et omnem iurisdiccionem et potestatem
compellendi omnes et singulos supradictos, qui aliquid vendiderint,
emerint vel negociaverint vel contractaverint intra terminos cuiuslibet
dictarum universitatum vel alias teneantur ad solvendum et contribuendum
in dictis imposicionibus et cisis, prout imposite existant et
ordinate sunt vel fuerint exigi et levari. Et nullus officialis noster,
quicumque existat, eiusque locumtenens, qui est vel fuerit durantibus
temporibus dictarum imposicionum, de predictis nullatenus se intromittat
seu intromittere presumat. Nos enim cum hac eadem dictis nostris
officialibus et cuilibet eorum iniungimus, quatenus, quocumque mandato
per nos contra provisionem huiusmodi facto vel faciendo, quod
nunc pro tunc nullius eficacie et valoris existere decernimus et
sanccimus, minime obsistente, iurisdiccionem 5 hanc et compulsiones
prefatas quoad imposiciones predictas exigendas et recipiendas et ad
alia omnia abinde deppendencia et emergencia /29/ per vos dictas
universitates et unamquamque vestrarum, seu illos qui per vos ad hec
electi fuerint, libere fieri et exerceri permittant, comissionesque et
provisionem nostram huiusmodi, quam vim et auctoritatem legis
paccionate volumus obtinere, causa cognita et pro evidenti utilitate
tocius rei publice regnorum, comitatus et principatus predictorum et
conservacione regaliarum nostrarum factam et editam teneant firmiter
et observent et contra eius mentem non veniant nec aliquem contravenire
permittant aliqua racione sub pena fidelitatis, qua nobis astricti existunt,
et sub pena eciam mille aureorum de eorum bonis nobis, quotiens
contrafecerint, adquirendorum. Et nichilominus cum hac eadem procuratori
generali nostro ac eius vicesgerentibus ac aliis officialibus
nostris, excepto tamen inclito infante Iohanne, primogenito nostro
carissimo, duce Gerunde et comitate Cervarie, et quibuscumque eorum,
presentibus et futuris, eorumque locatenentibus super his adimimus et
ab eis auferimus omnem iurisdiccionem, compulsionem et districtum,

90
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
quas habent seu haberent super vobis dictis universitatibus et qualibet
vestrarum, necnon super aliis quibuscumque personis, extraneis et
privatis, predictis, que in dictis imposicionibus solvere tenerentur et
consueverunt. Nolentes, immo expresse eis inhibentes, ne dictis iurisdiccionibus
in aliquo utantur quoad imposiciones et cisas predictas per
vos dictas universitates, ut pretangitur, exigendas et colligendas. Et si
per vos vel alteram vestrarum requisiti fuerint, prestent vobis 6 super
predictis auxilium, consilium et favorem. Iurantes sponte per dominum
Deum et eius sancta quatuor Euvangelia, manibus nostris corporaliter
tacta, predicta omnia et singula attendere et complere, tenere et observare,
et contra ea vel aliqua earum non facere vel venire aliqua racione.
Et volumus ex certa sciencia et vobis dictis universitatibus concedimus
quod, si per nos in aliquo contrafactum vel attentatum fuerit, vos vel
alia vestrarum illud minime teneamini observare, nec ad ea servanda
astringamini, neque vos compelli possimus aliqua racione. In cuius rei
testimonium presentem vobis fieri iussimus nostro sigillo pendente
munitam.
Datum in Montesono, octava decima die ianuarii, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo sexagesimo tercio.
Rex Petrus. /29v/
Sig (signe) num Iohannis Franch, auctoritate regia notarii publici
Barchinone, testis.
Sig- (signe) num Gabrielis Canyelles, auctoritate regia notarii
publici Barchinone, testis.
Sig+num Iohannis Eymerici, militis, vicarii Barchinone, Aqualate,
Vallencie, Modiliani et Modilianensis, qui huiusmodi translato a suo
originali fideliter sumpto et cum eodem veridice comprobato, ex parte
domini regis et auctoritate officii quo fungimur, auctoritatem nostram
impendimus pariter et decretum, ut eidem tanquam suo originali in
iudicio et extra fides plenaria et indubia ad omnibus impendatur,
appositum manu mei Laurencii de Colle, civis Barchinone, auctoritate
regia notarii publici per totam terram et dominacionem illustrissimi
domini regis Aragonum, in cuius posse prefatus honorabilis vicarius,
volente et consenciente discreto Arnaldo de Millariis, auctoritate regia
notario publico Barchinone, regenteque scribaniam curie vicarie dicte
civitatis pro venerabili Ffrancisco Terreni, domino ipsius scribanie,
negociis occupato, hanc firmam fecit nona die marcii, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo sextodecimo, presentibus testibus
discretis Petro Alberti ac Berengario Oliverii, notariis, civibus Barchinone.
Et ideo ego notarius predictus hoc scripsi et hoc meum hic apposui,
sig- (signe) num.
Sig- (signe) num Bernardi de Espeluncis, auctoritate regia notarii
publici et scribe honorabilis concilii civitatis Barchinone, qui hoc
translatum a suo originali fideliter sumptum et cum eodem /30/ veridice

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 91
comprobatum scribi fecit auctoritzatumque, ut supra patet, clausit
decima die marcii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
sextodecimo, cum suprapositis in lineis XIª ubi dicitur «nos», et in XXIIª
«et emergentibus», et in XXIIIª «vel alibi teneantur», et eciam cum rasis
et correctis in lineis XVª ubi legitur «aliquis alius», et in XXIIIIª «sunt
vel fuerint», et in XXVIIª «pro evidenti utilitate».
1. Bo. [con]tributione escrit al marge esquerre. 2. XXXIII escrit al marge
esquerre. 3. Dibuix d’un dit assenyalant el text. 4. Quod est licitum resistere escrit
al marge dret. 5. Hic transfert iurisdictio in universitates escrit al marge dret. 6. Vide
quod officiales requisi tenentur prestare auxilium escrit al marge dret.
37
1363 setembre 19. Sarinyena
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al batlle de Girona, on mana
fer obres de reparació als llocs de la muralla vella de la ciutat on
s’hi han adossat construccions posteriors.
[A]. original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 17v.
Provisió ab què lo senyor rey mane al batle de Gerona que
en los murs façe fer aquelles obres que ordoneran mestre Bernat
ça Riera, en Pere dez Prat e en Ffrancesc Santceloni.
Petrus, 1 Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ffideli nostro
baiulo civitatis Gerunde qui nunc est ac pro tempore fuerit, salutem
et gratiam.
Cum intellexerimus quod menia ac fortalicia civitatis predicte, tam
propter eorum maximam vetustatem quam eo quia preteritis temporibus
clerici, iudei ac alie persone, habentes hospicia menibus ipsis contigua,
construxerunt in eisdem latrinas, ayguerias ac viridaria supra murum
ipsum, sunt adeo consumpta et destructa quod opportet ea in illis
partibus necessario reparari, ideo vobis dicimus et mandamus de certa
sciencia et expresse quatenus ea omnia, que per fideles magistrum
Bernardum ça Riera, medicum nostrum, Petrum de Prato, iurisperitum,
et Ffranciscum Santceloni, ad fieri faciendum opera in dictis menibus
per nos deputatos, ordinabuntur, tam in frangendo hospicia intus
murum ipsum situata et muro ipsi contigua, ac ad faciendum clausuras
in dictis hospiciis, taliter quod ab eisdem ad dicta menia non possit
haberi aditus, quam alias, exequamini et compleatis et ipsa faciatis
penitus observari. Et in his contradiccionem, diffugium seu appellacionem
aliquam nullatenus admittatis, cum nos pro maiori tuicione civitatis
predicte sic fieri decrevimus de certa sciencia et consulte.

92
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Datum Saranyene, sub nostro sigillo secreto, nonadecima die
septembris, anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo sexagesimo
tercio.
Raimundus Nepotis.
1. Est XXIIII escrit al marge esquerre.
38
1363 novembre 19. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona i Besalú,
al batlle de Girona i als altres oficials reials, on els mana que observin
el privilegi de no concedir ajornaments dels deutes que es tinguin
amb drapers i altres comerciants de la ciutat.
A. AHCG. Lletra reial núm. 274.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 38v-39.
Com lo senyor rey mena ésser observat lo privilegi que no
sien fets allongaments de deutes deguts a drapers o a altres de
la ciutat.
Petrus, 1 Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilecto et
fidelibus nostris vicario Gerunde et Bisulduni ac baiulo civitatis Gerunde
ceterisque officialibus nostris, ad quos presentes pervenerint, salutem
et dilectionem.
Pro parte iuratorum et proborum hominum civitatis predicte fuit
nobis reverenter expositum quod, licet ex privilegio regio universitati
eiusdem civitatis indulto non debeant per nos seu aliquem fieri
elongamenta de debitis que debeantur draperiis vel aliis de civitate
iamdicta, tamen aliqui impetrant elongamenta de debitis predictis, que
vos eis observare non renuitis, in ipsius privilegii preiudicium ac univer-
/39/ sitatis predicte maximum nocumentum. Supplicato itaque nobis
super his de congruo iusticie remedio provideri, tanquam pater et
legittimus administrator incliti et magnifici infantis Iohannis, primogeniti
nostri carissimi, ducis Gerunde comitisque Cervarie, vobis dicimus et
mandamus quatenus privilegium predictum et usum inde sequtum
super his observetis omnino. Et si quid per vos seu alium contra ea
factum sit, id pro revocato penitus habeatis.
Data Barchinone, decima nona die novembris, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo sexagesimo tercio.
Petrus, cancellarius.
1. Est XXXVIIII escrit al marge esquerre.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 93
39
1364 gener 26. Girona
ORDINACIÓ de l’infant Joan, governador general, a favor de Berenguer
Roca, de Fontajau, on li mana que apliqui els acords a què havia
arribat amb els jurats de Girona sobre el servei de passar el riu Ter
amb la seva barca.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 49.
Que en Rocha de sa barcha sia tengut als ciutedans de Gerona
passar la barcha segons la covinença entre la ciutat e ell feta.
Infans1 Iohannes, serenissimi domini regis primogenitus, eiusque
regnorum et terrarum generalis gubernator, ffideli Berengario de Ruppe,
de Fonte Agello, salutem et gratiam.
Pro parte iuratorum civitatis Gerunde nostro fuit culmini reseratum,
quod dudum inter tunc eiusdem civitatis iuratos et vos fuit facta
convencio quod vos dictus Berengarius, et vestri heredes, pro certo
salario teneremini gentes et animalia cum barcha, quam habetis in rivo
Ticeris, sub pena certa in dicta composicione contenta, ut dicitur,
pertransire. Nunc autem vos, dictam non observando convencionem,
maius salarium a transeuntibus per dictam barcham incessanter
exhigitis, penam predictam non formidando incurrere, sicud fertur, in
dictorum transeuncium damnum et prefate convencionis, ut asseritur,
lesionem. Quamobrem, supplicato nobis per iuratos eosdem super his
de decenti remedio provideri, vobis dicimus et mandamus, quatenus
per dictam observetis convencionem iuxta sui seriem2 et tenorem. Alias
cum hac eadem baiulo et universis et singulis aliis officialibus dicte
civitatis Gerunde tradimus in mandatis, quod dictam convencionem
tenaciter faciant observari, penas in quas vos apparueritis incidisse nunc
et in futurum previa iusticia exhigant atque levent, quibuscumque
mandatis et reservacione baiuli generalis super his factis obsistentibus
nullo modo.
Datum Gerunde, vicesima sexta die ianuarii, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo sexagesimo quarto.
Iacobus, cancellarius.
1. Est XLV escrit al marge esquerre. 2. [...] 3 in libro viridio, folio CCXXVIIII
escrit al marge esquerre. 3. Il·legible a causa d’un tall al foli.
40
1365 desembre 2. Barcelona
PROVISIÓ atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona
i Besalú, on li mana que obligui els homes de Sant Esteve de Llémena,

94
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Sant Andreu de Sobre-roca i Sant Aniol de Finestres a prestar la
servitud d’host i cavalcada al noble Hug de Santa Pau, senyor del
castell de Finestres, ja que hi estaven obligats.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 39v-42
Provisió feta per lo senyor rey sobre servitut de host e
cavalcada, que mossèn Huc de Santa Pau pretenia haver en los
hòmens del castell de Ffinestres.
Petrus, 1 Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ffideli portario
nostro Andree de Rosano, necnon vicario Gerunde ac subvicario
Bisulduni, ipsorumque locatenentibus, salutem et graciam.
Pridem vobis dicto portario comissionem subscriptam et vobis
dictis aliis officialibus, ut super comissione ipsa eidem portario daretis
consilium, mandatum fecimus cum litera nostra sigillo nostro secreto
munita tenoris sequentis:
«Petrus, Dei gracia rex Aragonum, et cetera, ffideli portario nostro
Andree de Rosano, salutem et gratiam. Licet fideli nostro olim vicario
Gerunde et Bisulduni, vel eius locumtenenti, literam nostram direxerimus
subinsertam: “Petrus, Dei gracia rex Aragonum, etcetera, ffideli suo
vicario Gerunde vel eius locumtenenti, salutem et gratiam. Dudum
gubernatori Gerunde mandatum subinsertum fecimus cum alia nostra
litera seriey sequentis:
"Petrus, Dei gracia rex Aragonum, et cetera, dilecto consiliario
nostro Raymundo Totzoni, gubernatori Gerunde, vel eius locumtenenti,
salutem et dileccionem. Nuper fideli portario nostro Iacobo Rabassa
literam direximus infrascriptam:
‘Petrus, Dei gracia rex Aragonum, et cetera, ffideli nostro Iacobo
Rabassa, salutem et gratiam. Nuper nobili et dilecto nostro Poncio de
Sancta Pace concessionem fecimus cum carta nostra continencie
subsequentis:
'Pateat universis quod nos Petrus, Dei gracia rex Aragonum, et
cetera, considerantes vos nobilem et dilectum nostrum Poncium de
Sancta Pace, cuius est castrum de Ffenestris, propossuisse coram nobis
quod in hominibus habitantibus in dicto castro, quod in feudum pro
/40/ nobis tenetis, et in loco eciam ac in parrochiis situatis infra terminos
dicti castri, hostem et cavalcatam habetis et habere debetis, ac a tanto
tempore citra habuistis, quod in contrarium memoria hominum non
reperitur, vicario et aliis officialibus Gerunde contrarium affirmantibus
et dicentibus ea nobis et non vobis aliquatenus pertinere, super quibus
inter nos et dictos officiales nostros questio, ut asseritur, orta fuit;
pensantes necminus quod de contentis superius de nostro mandato fuit
in nostra curia recepta informacio aliqualis indeque relacio nobis facta,
igitur, prospectis arduis atque promptis tam per vestros predecessores

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 95
quam per vos nobis impensis serviciis gratuitis et acceptis, volentes vos
dictum nobilem super eis favore prosequi gracioso, cum presenti nostra
carta perpetuo et inviolabiliter duratura, ex certa sciencia et consulte,
sive predecessores vestri ius aliquod non habuerint seu vos non haberetis
etiam in eisdem, et sive ad nostros predecessores pertinuerit vel non
aut pertineant quocumque titulo vel racione sive non, damus per nos
et nostros atque concedimus in feudum, sub eadem forma qua dictum
castrum tenetis a nobis ad feudum, vobis dicto nobili Poncio de Sancta
Pace et vestris, perpetuo, hostem et cavalcatam, pacem et guerram, quas
habemus et habere possemus in hominibus habitantibus in castro de
Ffenestris et locis ac parrochiis infra ipsius castri terminum constitutis,
ita quod ea omnia et singula, prout melius ad nos spectabant aut
spectare vel pertinere poterant vel debeant, prout melius et lacius ad
vestri et vestrorum bonum sanum ac sincerum intellectum potuit
intelligi atque dici, sint ex nunc vestri et vestrorum, et inde possitis
facere ad vestri et vestrorum libere voluntates. Mandantes per presentem
cartam nostram generali procuratori ac vicario Gerunde et Bisulduni
ceterisque officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod
hanc nostram donacionem firmam perpetuo habeant, teneant et
observent et contra in totum vel in parte non veniant aut aliquem
contravenire permittant aliqua racione. In cuius rei testimonium presens
privilegium nostrum fieri iussimus sigillo magestatis nostre
munitum. Datum Perpiniani, sextodecimo kalendas septembris, anno
Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto'.
Et quia dictus nobilis dubitavit presentare vicario Gerunde, qui
nunc est, cartam concessionis iamdicte eo, ut dicitur, quia inimicatur
eidem, et nos velimus omnino quod ipsi nobili dicta concessio iuxta
sui pleniorem continenciam observetur, ideo vobis dicimus et mandamus
quatenus, incontinenti ad loca descripta inferius accedatis et cum
consilio subvicarii Bisulduni cui hoc comittimus, sono immisso fa-
/40v/ ciatis homines termini castri de Ffenestris in qualibet parrochia
congregari, videlicet homines parrochie Sancte Marie de Ffenestris et
de Sent Eniol, de Sancto Andrea de Sobreroca et de Sancto Stephano
de Lemena, quibus et eorum singulis penam mille solidorum
barchinonensium imponatis, quod ipsi nobili seu eius procuratori aut
baiulo, quoad ea que sibi per cartam insertam superius dedimus et
concessimus, cuius pene medietas, si comissa fuerit, ipsi nobili
adquiratur. Volumus tamen quod remissi et negligentes circa predicta
per capcionem personarum vel aliis iuris remediis ad faciendum et
compellendum eadem rigide compellantur, quamdiu supradicta omniserint
et neglexerint ad implere. Nos enim vobis dicto Iacobo Rabassa
cum consilio predicti subvicarii plenarie super his per presentes
comittimus vices nostras. Mandantes districte per presentes subvicario
antedicto et aliis universis et singulis officialibus nostris vel eorum
locatenentibus, ad quos presentes pervenerint, quod super predictis vel

96
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
aliquibus ex eis nobilem memoratum non impediant vel perturbent.
Datum Barchinone, quarto idus ffebroarii, anno Domini millesimo
quadragesimo quinto’.
Pretextu cuius quidem littere, ut nostro fuit insinuacione dicti
nobilis auditui intimatum, memoratus portarius ad loca predicta
accessit personaliter et de et cum consilio subvicarii Bisulduni fecit,
emisso sono, dictorum locorum homines congregari, quibus et eorum
singulis sub pena mille solidorum barchinonensium iniuncxit, per
modum prehabitum dividenda, quod dicto nobili seu eius procuratori
aut baiulo parerent quoad ea de quibus donacio et concessio facte sunt,
ut superius est expressum. A quo quidem mandato fuit ex parte dictorum
hominum cum instrumento publico appellatum et in eadem appellacione
fuit inter alia allegatum quod homines dictarum perrochiarum sunt
solidi ecclesiarum, quod maliciose et causa subterfugii proponitur, cum
verum non sic nec unquam amplius per homines ipsos fuerit allegatum.
Quare cum allegata pro parte dictorum hominum in appellacione
iamdicta, de quibus nobis relacio facta est, maliciose et causa diffugii
proposita videantur nec eis debeat predicta execucio retardari, ideo
vobis dicimus, comittimus et mandamus, quatenus incontinenti exequamini
contenta in littera preinserta, et nichilominus compellatis
predictos homines pro penis per dictum portarium impositis totiens
quotiens eas ipsos homines contigerit incurrisse, de quibus medietatem
tradatis dicto nobili, ut continet littera memorata. Datum Valencie,
quarto kalendas madii, anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo
quadragesimo sexto".
Verum quia, sicut pro parte nobilis et dilecti Hugeti de Sancta
Pace, filii et heredis prefati nobilis Poncii de Sancta Pace, intimatum
nobis humiliter fuit per dictum guber- /41/ natorem Gerunde, eo quia
a dicte gubernacionis officio tempore presentacionis dicte littere fuit
revocatus, preinsertum mandatum extitit 2 minime adimpletum, ideo ad
dicti heredis supplicacionem humilem propterea nobis factam vobis
dicimus et expresse mandamus, quatenus prenotatum mandatum dicto
tunc gubernatori, ut premittitur, per nos factum effectualiter iuxta sui
seriem observando, apud dictum castrum de Ffenestris et eius perrochias
personaliter accedatis et, sono emisso, homines dicti castri et parrochiarum
congregari infra dicti castri terminos faciatis. Eosque ad
obtemperandum sive obediendum in et super premissis heredi nobili
antefacto per exacciones penarum, quas eos vobis constiterit iam
propterea incurrisse, et novas imposiciones atque exacciones aliarum,
quas, si necesse noveritis, eis per vos imponi volumus et ab eis etiam
exhigi et levari, et de quibus medietatem iamdicto nobili vel cui voluerit
exsolvatis sive tradatis, fortiter mediante iusticie compellatis, appellacione
predicta tanquam deserta et frivola nullatenus obsistente. Datum
Valencie, vicesima die iulii, anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo
quinquagesimo tercio”.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 97
Dictusque vicarius vel eius locumtenens mandatum nostrum
predictum adimpleverit iuxta ipsius mandatum continenciam pleniorem,
tamen vicarius et subvicarius, qui nunc sunt Gerunde, ad instanciam
iuratorum ipsius civitatis et aliarum in et super premissis contra mentem
concessionis ac 3 mandati nostrorum multipliciter inquietant et
molestant ac inquietari et molestari non desinunt predictum nobilem
Huguetum de Sancta Pace et eius officiales, nec sinunt eos uti aliqualiter
nec gaudere, ut deberent, contentis in concessione vel provisionibus
supradictis, prout per ipsum nobilem fuit nobis humiliter intimatum,
quapropter, supplicato nobis super his per dictum nobilem de iusticie
remedio providere, vobis dicimus et mandamus expresse, quatenus
omnia et singula in preinserta littera contenta exequamini iuxta eius
seriem pleniorem cum consilio dictorum vicarii vel subvicarii, cum
inimicitie dicti vicarii superius allegate pro nunc non vendicent sibi
locum, et sic de certa sciencia et ex causa duxerimus providendum.
Nos enim ut pater et legitimus administrator incliti et magnifici infantis
Iohannis, primogeniti nostri carissimi, ducis Gerunde ac comitis
Cervarie et regnorum atque terrarum nostrarum generalis gubernatoris,
vobis in predictis omnibus et singulis exequendis cum consilio dictorum
vicarii vel subvicarii per presentem comittimus vices nostras, non
obstante comissione que /41v/ de predictis guerra et pace, hoste et
cavalcata facta dicitur Petro Cantoni, iurisperito dicte civitatis, et quolibet
processu seu enantamento coram eo factis de predictis racione
premissa. Mandantes per eandem vicario Gerunde et subvicario Bisulduni
et utique eorum ac ipsorum locatenentibus sub pena privacionis
officiorum comissorum eisdem, ac sub pena mille morabatinorum auri
fisco nostro applicandorum de eorum bonis exhigendorum per vos si
et quotiens contrafecerint, necnon sub pena ire et indignacionis nostre,
quod vobis super predictis prestent consilium et favorem, si, quando
et quotiens inde moniti fuerint seu requisiti, et non contrafaciant aut
veniant seu aliquem contravenire permittant quovismodo. Datum in
obsidione Muri Veteris, sub nostro sigillo secreto, nona die septembris,
anno subscripto».
Nunc autem pro parte iuratorum et proborum hominum dicte
civitatis Gerunde est reverenter expositum coram nobis quod vigore
litere preinserte vos dicti vicarius et portarius, de consilio iudicis
ordinarii civitatis eiusdem, compulistis seu compelli fecistis per
imposiciones penarum et capciones personarum et bonorum homines
dictarum parrochiarum Sancti Stephani de Lemena et Sancti Andree
de Sobreroca et de Sent Aniol ad recognostendum et capibreviandum
dicto nobili Hugueto pacem et guerram, hostem et cavalcatam, que
nobis, ut de his in illa terra specialiter in curia vestri eiusdem vicarii
tanquam de notorio clare constat, in dictis hominibus pertinebant ac
pertinuerunt etiam ab antiquo. Cumque pro ipsorum iuratorum parte

98
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
asseratur ipsam preinsertam literam esse ac fuisse iniustam et contra
iusticiam emanatam, eo quia est exequtoria et non vocatis ipsis iuratis
nec hominibus predictis, quorum intererat, ac inde coram dicto Petro
Cantoni, lite pendente, nondum per sentenciam finita extitit impetrata,
et per consequens compulsionem per vos factam iniuste factam existere
ac in preiudicium iuris nostri ac dicte civitatis hominumque populatorum
in parrochiis supradictis ac contra mentem etiam provisionum
contentarum in nostris litteris preinsertis, nam inter alia allegatur quod
parrochie predicte non sunt nec unquam fuerunt infra terminos castri
de Ffenestris predicti, quod est in vicaria Bisulduni, immo semper
fuerunt extra terminos eiusdem castri et de termino districtu ac iurisdiccione
vicarie Gerunde, vosque dictus vicarius ac vestri predecessores
nomine nostri seu nostri carissimi primogeniti, ducis Gerunde predicti,
in dictarum parrochiarum hominibus velut populatis extra terminos
castri iamdicti et alterius cuiuscumque semper usi fuistis pace /42/ et
guerra, hoste et cavalcata et aliis supradictis; asseratur etiam preinsertam
literam surrepticiam existere, ex quo per impetrantem expressum fuit
dictas perrochias seu homines earundem esse infra terminos castri
iamdicti, quod tamen, ut predicitur, verum non existit, immo id semper
negatum fuit etiam per ipsos homines in iudicio et extra, ob quod non
debeatis eidem litere obedire, saltem in quantum tangebat predictas
parrochias et homines earumdem nec etiam alias tanquam contra nostri
et nostrorum predecessorum privilegia, pacta, convencionem et legem
concessa et celebrata vallataque medio iuramento, quibus cavetur quod
nichil alienemus seu vendamus existens infra vicariam Gerunde ac
etiam Bisulduni; et propterea fuerit nobis humiliter supplicatum ut
super his de congruo dignaremur iusticie remedio providere, ideo nos,
supplicacione ipsa admissa benigne, predicta omnia in concilio nostro
fecimus recognosci. Et demum in eodem concilio, nostro cancelllario
ibidem presente, habita deliberacione plenaria super eo, cum preinserta
litera per dictum nobilem Huguetum obtenta, parte dictorum iuratorum
ac hominum non vocata liteque de predictis, ut predicitur, pendente,
fuerit impetrata et per consequens omnia processa vigore ipsius litere
tanquam processa parte non vocata ac lite pendente revocari de facto
debeant, eandem literam hac racione et aliis eciam racionibus predictis
pro parte ipsorum iuratorum superius declaratis ac omnia et singula
per vos et quemlibet vestrum vigore ipsius litere processa et enantata
quomodolibet, tanquam pater et legitimus administrator iamdictus, ex
debito iusticie huius serie revocamus. Mandantes vobis et vestrum
cuilibet quod quitquid fecistis et processistis ac fieri et procedi fecitis,
vigore ipsius litere mox de facto ad illum statum reducatis seu faciatis
reduci in quo erat cum ipsa vobis extitit litera presentata, reducendo
procuratorem nostrum fiscalem ac iuratos et homines supradictos et
ipsorum quemlibet in illa possessione vel quasi et statu, in quibus erant

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 99
ante presentacionem litere supradicte et compulsionem propterea
subsecuta. Nos enim iamdicto Petro Cantoni mandamus firmiter et
expresse ut, non obstantibus dictis vel aliis literis resumptis, quibuscumque
processibus factis coram ipso vel aliis super questione predicta,
de qua sibi comissionem fecimus, eandem questionem decidat, iusticia
mediante, iuxta in litera ipsius comissionis vel aliarum per nos sibi
traditam potestatem.
Datum Barchinone, secunda die decembris, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo sexagesimo quinto.
Petrus, cancellarius.
1. XLI est escrit al marge esquerre. 2. extit per extitit. 3. Dibuix d’una
cara de perfil al marge esquerre.
41
1366 octubre 11. Monestir de Montserrat
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al batlle de Girona, on li mana
instar els ciutadans forans de Girona a contribuir al pagament de
les imposicions de la ciutat.
A. AHCG. Lletra reial núm. 291.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 25.
Que los ciutedans stants fora la ciutat sien forçats a pagar
e contribuir lur part en les imposicions.
Petrus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, 1 Sardinie
et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ffidelibus
nostris Berengario de Rippis et Fferrario de Locustaria, baiulo Gerunde,
domicellis, vel locatenentibus eorumdem, salutem et gratiam.
Pro parte iuratorum et proborum hominum civitatis Gerunde fuit
expositum humiliter coram nobis quod plures ex civibus et habitatoribus
dicte civitatis, ad hoc ne solvant seu contribuant partem eos contingentem
solvere in imposicionibus, que in eadem civitate levantur et exiguntur,
racione debitorum censualium et violariorum ac aliorum onerum, ad
que universitas civitatis eiusdem pro factis nostris et alias tenetur, sua
transfferunt domicilia ad alia loca dicte vicinia civitati, non satisfacto
in his, in quibus racione predicta tenentur quod in damnum civitatis
eiusdem cernitur redundare. Unde, supplicato nobis super his debite
provideri, vobis et utrique vestrum dicimus et mandamus expresse,
quatenus prenominatos sic eorum, ut est dictum, domicilia transfferentes,
ad solvendum et contribuendum partem eosdem contingentem in dictis
imposicionibus et annuis pensionibus fallitis et debitis iuris remediis
compellatis, taliter in his vos habendo ne defectu provisionis huiusmodi
civitas eadem ad aliquem depopulacionis casum valeat aliquatenus
devenire.

100
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Data in monasterio Montisserrati, sub nostro sigillo secreto,
undecima die octobris, anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo
sexagesimo sexto.
Berengarius de Pratis.
1. Est XXVIII escrit al marge esquerre.
42
1366 desembre 7. Barcelona
ORDINACIÓ de l’infant Joan, governador general, al batlle de Girona, on
li mana forçar els ciutadans veïns de Girona a fer fermança dels
censals i violaris venuts amb ocasió de la guerra contra Castella.
A. AHCG. Lletra reial núm. 292.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 49v.
Que lo batle de Gerona sie tengut forçar tots ciutedans, forans
e altres, a fermar en obligacions de qualsevol censals e violaris
venuts e venadors.
Infans1 Iohannes, serenissimi domini regis primogenitus eiusque
regnorum et terrarum generalis gubernator, dux Gerunde et comes
Cervarie, ffideli nostro baiulo civitatis Gerunde vel eius locumtenenti,
salutem et gratiam.
Supplicantibus nobis nunciis iuratorum et proborum hominum
dicte civitatis, percepimus quod, cum aliqui in pauco numero cives
civitatis iamdicte, pro solvendis diversis peccunie quantitatibus, tam
censualium quam violariorum, occasione importabilium sumptuum,
quos racione guerre Castelle ipsam facere opportuit, pluribus personis,
sacramento et hostagio mediantibus, obligati existant. Et pro parte
universitatem predictam, in dono seu proferta per Generale Cathalonie
dicto domino regi, patri nostro, concesso seu concessa solvere
contingentem, quilibet civis seu incola dicte civitatis ad faciendum
consimilem obligacionem et interessendum in eadem se excuset, quod
in damnum dicte proferte seu concessionis eiusdem et rei publice
noscitur procul dubio redundare. Idcirco, supplicato nobis in predictis
debite provideri, vobis dicimus et mandamus sub pena centum
morabatinorum auri, fisco nostro adquirendorum, quatenus omnes et
quoscumque cives et vicinos civitatis pretacte, quos iurati civitatis ipsius
vobis duxerint nominandos, ad interessendum et firmandum in
obligacionibus quorumcumque violariorum et censualium dicta racione
venditorum et de cetero vendendorum compellatis fortiter et districte.
Data Barchinone, septima die decembris, anno a nativitate Domini
millesimo trecentesimo sexagesimo sexto.
Iacobus, cancellarius.
1. Est XLVII escrit al marge esquerre.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 101
43
1366 desembre 11. Girona
CONCÒRDIA entre la ciutat de Girona, d’una part, i Ramon de Bóixols,
senyor del castell de Gironella del Pla, de l’altra, feta per Narcís de
Santdionís i Pere de Prat, àrbitres designats pel Consell General
de la ciutat de Girona, en la qüestió suscitada pel fet que en l’esmentat
castell de Gironella es venia pa, farina, vi, carn i altres vitualles,
sense pagar les imposicions preceptives.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 114-115.
Potestat donada per la universitat de Gerona a micer Narcís
de Sentdionís e Pere dez Prat sobre la qüestió que era entre la
dita universitat e en Ramon de Bóxols, per raó com feya vendra
pa e vi e carns al castell de Geronella.
Noverint universi quod, convocata voce preconia ad sonum
anaphili, ut moris est, universitate civitatis Gerunde, videlicet iuratis
ipsius civitatis et illis octuaginta probis hominibus, qui seu quorum
maior pars ex privilegio regio faciunt universitatem civitatis Gerunde,
et ipsa universitate, videlicet venerabilibus Ffrancisco de Sancto
Dionisio, Petro Berengario Strucii, Guillermo Vinyoles et Bernardo
Vilar, iuratis dicte civitatis huius presentis anni, qui incipit in iannuario
proxime preterito, et dictis octuaginta probis hominibus seu eorum
maiori parte, videlicet venerabilibus Petro de Burdillis, Guillelmo
Domenge, iurisperito, Guillelmo de Castello, Bernardo Cipriani, iurisperito,
Bernardo Riboti, Ffrancisco Verges, Petro Cifra, spaherio,
Bernardo Ferrarii, draperio, Arnaldo Alberti, Bernardo de Puteo,
corderio, Guillelmo Bernardi Beuda, Guillelmo Calveti, Bernardo Riera,
Petro Ferrarii, mercatore, Guilleumo Ferrarii la Sala, Raymundo Calveti,
Berengario de Hospitali, Bonanato de Campolongo, Berengario Aymerici,
Petro Pinos, notario, Francisco de Podio, Ffrancisco de la Via, Guillelmo
de Caxanis, Bernardo de Busquetis, Guillelmo de Caxanis dez Forn,
paratore, Petro Ferrarii, paratore, oriundo de Lampadiis, Guillelmo
Douceti, basterio, maiore dierum, Iacobo Griffra, Bartholomeo Benedicti,
Nicholao Cavalleria, Guillelmo Lobeti, notario, Bernardo de Cantalupis,
notario, Petro Moles, iurisperito, Petro de Prato, Raymundo Madirii,
civibus dicte civitatis et maior pars, dictorum octuaginta proborum
hominum dicte civitatis huius anni, congregati in domo Fratrum
Minorum Gerunde pro universitate, universitatem dicte civitatis facientibus
et facere se dicentibus, videlicet die martis, vicesima octobris, anno
a nativitate Domini Mº CCCº sexagesimo sexto, hora circa terciam,
attendentes, dicentes et asserentes quod inter ipsos iuratos et universitatem,
ex una parte, et venerabilem Raymundum de Boxols, civem
Gerunde, ex altera, sunt questiones et contradicciones super eo quod

102
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
racione quia in loco de Gerundella de Plano tenentur vendiciones
carnium, panis et vini gentes dicte civitatis et aliunde multe afluunt
ad dictum locum de Gerundella et ibidem emunt carnes et panem et
vinum sine imposicione, propter quod deffraudantur imposiciones dicte
civitatis, in tantum quod emptores ipsarum imposicionum civitatis
contradicunt et impediunt solvere precia, pro quibus emerunt dictas
imposiciones, et, nisi super hoc adhibeatur remedium, ipse imposiciones
vendentur in anno sequenti et aliis annis sequentibus multo minoribus
preciis et vix emptores in eis invenientur, et ea propter dicta universitas,
videlicet predicti iurati et dicti probi homines pro universitate, ut
predicitur, convocati et congregati elegerunt et ordinarunt venerabiles
Narcissum de Sancto Dionisio, legum doctorem, et Petrum de Prato,
iurisperitum, cives Gerunde, et eis dederunt potestatem quod possint
declarare et determinare dictas controversias, questiones et contradicciones,
cum dicti iurati et universitas asserunt non esse licitum dicto
Raymundo de Boxols videlicet facere vel pati quod teneantur vel fiant
sic publice vendiciones panis, vini et carnium vel aliorum in dicto loco
de Gerundella in preiudicium et minusvalenciam dictarum imposicionum,
que levantur in civitate Gerunde, licet dictus Raymundus de Boxols
asserat contrarium et quod ipsi Narcissus de Sancto Dionisio et Petrus
de Prato possint super hoc componere inter ipsas partes in eis via, modo
et forma quibus voluerint et ipsis Narcisso et Petro videbitur faciendum,
sic tamen quod ipsa imposicio duret ad illud tempus et per illud quod
voluerit universitas sive consilium generale dicte civitatis et non ad plus,
sed quod sequatur ipsa composicio, donec fuerit per dictum generale
consilium revocata, et quod facta ipsa revocacione, non protrahatur ad
plus tempus nec ultra ad consequenciam protrahatur, sed quolibet pars
habeat illud ius quod habebat ante ipsam composicionem, sic tamen
quod dicti Narcissus et Petrus habeant declaracionem et composicionem
facere tam de predictis imposicionibus carnium et panis sive farine et
vini, quam de aliis imposicionibus, de omnibus scilicet insimul et non
de una vel pluribus sive alia ac aliis, promitentes dicti iurati et probi
homines universitatem dicte civitatis, ut predicitur, facientes in posse
mei notarii infrascripti tanquam publice persone nomine omnium,
quorum interest et intererit, stipulandis et paciscentis, predicta omnia
rata, grata et firma habere et non contravenire aliqua racione sub
bonorum dicte civitatis et universitatis ipsius omnium ypotheca et
obligacione, mandantes de hiis fieri publicum instrumentum seu publica
instrumenta per me Raymundum de Brugueria, notarium subscriptum,
que fuerunt acta et per dictam universitatem, scilicet per dictos iuratos
et dictos probos homines, firmata et laudata die, hora ac anno predictis,
vocatis et presentibus me Raymundo de Brugueria, notario subscripto,
et testibus scilicet Bernardo Cipriani, paratore, et Vitale Marineri de
Gerunda. Postmodum vero die lune, sextadecima novembris, anno a
nativitate Domini Mº CCCº sexagesimo sexto, hora terciarum, convocata

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 103
voce preconia cum anaphilo, ut moris est, universitate dicte civitatis,
videlicet iuratis et octuaginta probis hominibus, facientibus ex privilegio
regio universitatem ipsius civitatis, et ipsis seu maiori parte eorum,
videlicet venerabilibus Ffrancisco de Sancto Dionisio, iurisperito, Petro
Berengarii Strucii, Guillelmo Vinyolis, iurisperito, Ffrancisco Adroverii,
iuniore, et Bernardo de Villario, iuratis, et venerabilibus Narcisso de
Sancto Dionisio, legum doctore, Ludovico Strucii, Ffrancisco de Sancto
Celedonio, Guillelmo de Castello, Fferrario de Seguriolis, Bernardo
Riboti, Ffrancisco Augustini, Guillelmo Bernardi de Beuda, Berengario
Aymerici, Nicholao de Podio, Bernardo de Puteo, corderio, Iaufrido
Sancti Martini, Bernardo Cipriani, iurisperito, Ffrancisco de la Via,
Raymundo de Boxols, Petro Cifre, spaherio, Guillelmo Raymundi,
apothecario, Bernardo de Busquetis, Iacobo Fusterii, Raymundo Calveti,
Iohanne Alberti, Guillelmo de Belloloco, Iacobo Pabia, iuniore, Berengario
de Hospitali, Arnaldo Alberti, Bernardo de Riaria, iuniore, Petro de
Prato, Ffrancisco de Terradis, Guillelmo Calveti, Guillelmo de Caxanis,
Arnaldo Barrati, Arnaldo de Campolongo, Bernardo Ferrarii, Raymundo
de Fexiis, Francisco Vagaresii, Petro Ferrarii, paratore, oriundo de
Lampadis, Petro Pinos, notario, Guillelmo Douceti, maiore dierum,
Ffrancisco de Podio, Bernardo Sampsonis, omnibus civibus Gerunde,
et maior pars dictorum octuaginta proborum hominum, universitatem
facientium dicte civitatis in presenti anno, qui incepit in ianuario
proxime preterito ipsa universitas sic, sicut predicitur, convocata et
congregata, videlicet dicti iurati et probi homines, universitatem
facientes, ex una parte, et dictus Raymundus de Boxols per se et nomine
suo proprio, ex altera, convenerunt et voluerunt quod dicti venerabiles
Narcissus de Sancto Dionisio et Petrus de Prato, supra in dicto
instrumento constituti et electi, habeant plenam et liberam potestatem
dicendi, declarandi et componendi inter ipsas partes quicquid eis
videbitur super dictis questionibus et contradiccionibus, et quod declaracionem
et /114v/ composicionem possint super eis facere que eis
videbuntur et ad tempus prefinitum vel non prefinitum quod eis videatur,
et quod quicquid ipsi Narcissus et Petrus super predictis dixerint
vel declaraverint, habeat fieri sequi et servari per ipsas partes, nec ipse
partes vel earum aliqua valeant ab eorum dictis declaracionibus et
compensacionibus appellare nec arbitrio boni viri recurrere vel alias
contradicciones in eis opponere ullomodo, renunciantes cuicumque
appellacioni et recursui arbitrii boni viri et omni iuri in contrarium
venienti, promittentes dicte partes sequi et tenere ac complere, attendere
et conservare quicquid dictum, declaratum, ordinatum et compositum
fuerit per dictos Narcissum de Sancto Dionisio et Petrum de Prato super
premissis, et non contravenire aliqua racione sub bonorum dicte
civitatis et dicti Raymundi de Boxols, omnium ubique obligacione
petentes hec in fine premissorum inseri et apponi et inde fieri publicum
instrumentum seu publica instrumenta, presentibus et ad hec vocatis

104
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
me Raymundo de Brugueria, notario subscripto, et 1 testibus scilicet 2
Ffrancisco Alberti et Vitale Marinerii, de Gerunda. Sed est verum quod
dicti Arnaldus Barrati, Ffranciscus de Sancto Celedonio et Guillelmus
Calveti, antequam predicta essent inter dictas partes firmata, licet coram
eis iam fuissent de predictis partes predicte concordate, recesserunt de
dicto consilio generali. Postmodum vero die veneris, undecima decembris,
anno predicto, hora paulo ante crepusculum ceratinum 3 dicti venerabiles
Narcissus de Sancto Dionisio et Petrus de Prato, existentes in civitate
Gerunde in hospicio habitacionis dicti venerabilis Narcissi de Sancto
Dionisio, et constitutis coram eis venerabilibus Ffrancisco de Sancto
Dionisio, Petro Berengarii Strucii et Guillelmo de Vineolis, Ffrancisco
Adroerii et Bernardo Vilar, iuratis civitatis Gerunde huius anni, qui
incepit in ianuario proxime preterito, ex una parte, et Raymundo de
Boxols, predicto, ex altera, et postulantibus fieri declaracionem per
eosdem venerabile Narcissum de Sancto Dionisio et Petrum de Prato,
pronunciarunt et declararunt et composuerunt ac cognoverunt super
predictis in scriptis in presencia mei Raymundi de Brugaria, notarii
subscripti et testium subscriptorum ad hec specialiter vocatorum, ut
sequitur. Unde nos Narcissus de Sancto Dionisio, legum doctor, et
Petrus de Prato, iurisperitus, cives Gerunde, ad hec electi per universitatem
civitatis Gerunde, videlicet per venerabiles iuratos et octuaginta probos
homines vel maiorem partem eorum, universitatem dicte civitatis
facientes, ex una parte, et per venerabilem Raymundum de Boxols,
civem Gerunde, dominum de Gerundella de Plano, ex altera, dicimus,
pronunciamus et componimus inter dictas partes quod, quamdiu imposiciones
panis, vini et carnium levabuntur et erunt in civitate Gerunde
iuxta modum et formam quibus hodie levantur seu percipiuntur, idem
Raymundus de Boxols vel sui non teneant nec per quosvis alios teneri
permittant vel fieri in dicto loco de Gerundella de Plano nec in suis
pertinenciis vendiciones de carnibus, pane vel farina ac vino, nec de
aliis de quibus solvitur vel solverit imposicio in Gerunda. Sed tamen
racione dampni et diminucionis, quod et que pervenit et perveniet
propter hoc dicto Raymundo de Boxols et suis, universitas Gerunde
exsolvat et solvere habeat dicto Raymundo de Boxols et suis anno
quolibet sexaginta quinque libras barchinonenses, videlicet medietatem
in medio anno qui incipiat currere a festo Omnium Sanctorum proxime
preterito citra et medietatem a festo Omnium Sanctorum proxime
preterito ad unum annum, et sic deinde de anno in annum, declarato
tamen et acto quod, quia dicitur Raymundus de Boxols debet universitati
dicte civitatis centum triginta quatuor libras quindecim solidos
et sex denarios barchinonenses de terno, pro quo a venerabilibus iuratis
dicte civitatis emit imposicionem carnium de anno qui incipit in
ianuario, millesimo trecentesimo sexagesimo quinto, dicti iurati sibi
retineant de et pro eo quod idem Raymundus debet pro dicta imposicione
quindecim libras per dictas soluciones annuatim de solucionibus

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 105
quas debent dicto Raymundo facere de dictis sexaginta quinque libris
annualibus, donec dicte centum triginta quatuor libre quindecim solidi
et sex denarii, per dictum Raymundum debite, per medium predictum
dictis iuratis fuerint exsolute. Et non teneatur idem Raymundus vel sui
dictis iuratis aliter vel per alium modum exsolvere dictas centum triginta
quatuor libras quindecim solidos et sex denarios, nisi esset casu quo
cessarent imposiciones et non levarentur in dicta civitate, quo casu
exsolveret idem Raymundus residuum ipsarum centum triginta quatuor
librarum quindecim solidorum et sex denariorum, si quod esset, sicud
cum ipsis iuratis super hoc conveniret. Et adeo ut dictus Raymundus
facilius dictas quinquaginta libras et, exolutis per eum dictis iuratis per
modum predictum dictis centum triginta quatuor libris quindecim
solidis et sex denariis, predictas sexaginta quinque libras possit consequi
et habere anno quolibet per dictos terminos, declaramus, componimus
et ordinamus quod dicti iurati, qui nunc sunt et illi qui pro tempore
fuerint, dictam quantitatem per modum predictum exsolvendam dicto
Raymundo de Boxols in tempore quo vendent dictas imposiciones per
aliquem seu aliquos ex emptoribus dictarum imposicionum predictarum
anno quolibet, dum predicta durabunt, per illum seu illos, quem seu
quos idem Raymundus maluerit, faciant assecurare percipiendas per
eum ab ipso emptore seu emptoribus per modum superius ordinatum.
Et dictus Raymundus de Boxols et sui possint petere et habere dictas
quinquaginta libras et suo casu dictas sexaginta quinque libras anno
quolibet velint a dictis iuratis velint ab emptoribus seu levatoribus
imposicionum panis seu farine, vini et carnium vel ab aliquo seu aliquibus
eorum et super eis et de eis sit actio ipsi Raymundo et suis
petendi et huiusmodi dictas quinquaginta libras et suo casu dictas
sexaginta quinque libras a predictis, ut predicitur, et potestas faciendi
apocam et apocas de recepto et alia omnia faciendi que et quemadmodum
quilibet potest facere de re sua. Item, declaramus et nobis retinemus
quod, si imposiciones dicte civitatis vini, panis vel carnium seu aliqua
earum minorabantur vel augmentabantur quocumque modo, nos possimus
dicte quantitati, quam dicto Raymundo solvendam esse decrevimus,
addere vel diminuere quantitati predictarum /115/ sexaginta quinque
librarum pro dicto Raymundo superius tatxatarum, sicud nobis
videbitur faciendum. Et si alter nostrum obierit, eligatur per partem
dicte universitatis et dicti Raymundi vel suorum una persona qui de
hoc simul vel cum altero nostrum supervivente habeat potestatem. Et
predicta dicimus, declaramus et componimus debere fieri et servari inter
dictas partes et contradiccionem vel apposicionem nullatenus ad predicta
debere fieri vel opponi. Declaramus tamen quod per supradicta
per nos pronunciata et declarata non fiat preiudicium dicte civitati seu
dicto Raymundo nisi demum in pronunciatis et declaratis per vos
specialiter superius immo cuilibet parti ius suum salvum custodiatur.

106
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Lata fuit et pronunciata dicta 4 declaracio, pronunciacio et composicio
per dictos venerabiles Narcissum de Sancto Dionisio, legum
doctorem, et Petrum de Prato, iurisperitum, cives Gerunde, die veneris
predicta, undecima decembris, hora paulo post solis occasum et ante
crepusculum, in hospicio habitacionis dicti venerabilis Narcissi de
Sancto Dionisio in civitate Gerunde, anno a nativitate Christi Domini
Mº tresentesimo sexagesimo sexto, presentibus et vocatis dictis iuratis,
ex una parte, et dicto Raymundo de Boxols, ex altera, et me Raymundo
de Brugueria, notario subscripto, et testibus scilicet Bernardo Bonifilii,
scriptore, et Vitale Marinerii, comorantibus Gerunde, et pluribus aliis,
de quibus omnibus et singulis dictus Raymundus de Boxols petit fieri
et eidem tradi publicum instrumentum seu publica instrumenta, unum
scilicet et plura et tot quot et quotiens pecierit et habere voluerit, per
me notarium subscriptum. Que fuerunt acta diebus, horis et anno
predictis, vocatis et presentibus me Raymundo de Brugueria, notario
subscripto, et testibus supradictis.
1. Segueix quod dicti Arnaldus, el copista possiblement cansat, ja es veu que
repeteix scilicet, ha fet un salt de text i no se n’ha adonat. 2. Segueix scilicet
repetit. 3. cerasinum per ceratinum. 4. Segueix dicta repetit.
44
[…] setembre 19. Barcelona
LLETRA dels consellers de Barcelona adreçada als jurats de Girona, en
resposta a una consulta d’aquests sobre la contribució de determinats
grups a una talla recaptada per pagar les despeses de la guerra amb
el rei de Castella.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 25r-v.
Com los consellers de Barchinona, responents a letra a ells
feta per los jurats de Gerona, dien que metges de física e de cirurgia
contribuïen en pagar certa taylle deiús mencionada.
Als molts honrats, savis e discrets los jurats e pròmens de la ciutat
de Gerona.
Senyors1 : Vostra letra havem reebuda, per la qual nos havets
pregats que us certifiquem ab nostra letra si aquells aemprats, qui
/25v/ són anats al senyor rey per la batalla que entenie a fer ab lo rey
de Castella, han pagat en la talla qui s’és feta e·s leve ací per la ajuda
qui·s és feta e·s fa per la deffensió de la terra segons la proferta de
la cort general de Munçó. E encara si hic han pagat metges de feyca,
ne metges de cirurgia. La qual letra, senyors, bé entesa, a la vostra
saviesa responem que tots aquells qui són estats aemprats e anats al
senyor rey per la dita rahó, e encara metges de feyca e metges de cirurgia,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 107
han pagat e contribuït, e paguen e contribueixen en la dita taylla, axí
com los altres ciutadans de la dita ciutat. E si algunes altres coses,
senyors, vos plaen rescrivits-nos françosament.
Scrita en Barchinona, a XIX dies del present mes de setembre.
Los consellers e pròmens de la ciutat de Barcelona, aparellats a
vostre honor.
1. Est XXVIIII, escrit al marge esquerre.
45
1367 febrer 23. Saragossa
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona, on li mana
no aplicar cap exempció d’anar a les hosts als compradors de lleudes,
ja que no hi ha cap privilegi que ho contempli.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 26v.
Com lo senyor rey mane que los leuders, faueters o
compradors de leudes hagen anar a les hosts, si donchs no·n
mostren special privilegi.
Petrus, 1 et cetera, ffidelibus nostris vicario et baiulo civitatis
Gerunde, presentibus et qui pro tempore fuerint, salutem et gratiam.
Intimantibus nobis iuratis et probis hominibus civitatis Gerunde
percepimus quod aliqui dicte civitatis, qui partem habent in lezdis
civitatis ipsius vel eas emunt aut exigunt, connatur, abeundo in
exercitibus qui in dicta civitate indicuntur, se eximere racione ipsarum
lezdarum et se eximunt quantum possunt, quod siquidem in nostri et
rei publice dicte civitatis damnum cernitur redundare. Quare vobis
dicimus et mandamus quatenus, quoscumque in dicta civitate exercitus
indicere opportebit, compellatis lezdarios, fauaterios et alios dictam
lezdam ementes et colligentes ad eundum in dictos exercitus, nisi
privilegium speciale haberent aut longum usum qui in prescripcionem
transivisset, per que appareret quod ad id minime tenerentur.
Datum Cesarauguste, vicesima tercia die ffebroarii, anno a
nativitate Domini millesimo trecentesimo sexagesimo septimo.
Visa Roma.
1. Est XXXI escrit al marge esquerre.
46
1369 abril 28. Tortosa
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona, on li mana
detenir i portar a la Cort de Girona els habitants de diversos llocs

108
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
de la vegueria que s’havien negat a contribuir a les obres de les
muralles de la ciutat.
A. AHCG. Lletra reial núm. 304.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 17.
Exequtòria menada per lo senyor rey contra tots aquells
torbadors de no contribuir en les obres dels murs.
Petrus, 1 Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ffideli nostro
vicario Gerunde vel eius locumtenenti, salutem et gratiam.
Pro parte fidelium nostrorum iuratorum et proborum hominum
dicte civitatis fuit nobis expositum reverenter quod aliqui homines
vicarie predicte, temeraria presumpcione seducti, non advertentes quod
se tempore necessitatis in civitate predicta recolligere tenentur et
contribuere in expensis que fiunt pro construendis menibus civitatis
ipsius, nedum ipsam contribucionem facere recusant, immo, quod est
deterius, turbacionis detrimento, dicta opera impedire conantes, ceteros
dicte vicarie inducunt ne operentur nec contribuant in dictis menibus,
quod in dampnum non modicum dicte civitatis et eciam tocius rei
publice principatus Cathalonie, cuius ipsa civitas, eius fortitudine
prospecta et quia est insignis antiqua et notabilis, potissimum existit
tutamen cernitur redundare. Sane, cum nos velimus homines predictos
compelli ad contribuendum in dictis operibus iuxta provisiones et
ordinaciones iam super his, tam per nos quam dictos iuratos factas,
dictosque turbatores de sua temeritate ac insolencia castigari, propterea
vobis dicimus et mandamus de certa sciencia et expresse, quatenus
dictos turbatores omnes et singulos qui vobis per operarios dictorum
menium nominati fuerint, confestim et qualibet dificultate sublata
capiatis et ad nos, ubicumque fuerimus, captos in compedibus et
cathenis bene custoditos transmittatis, ut eis penam proinde valeamus
infligere quam merentur. Si vero ipsos reperire nequiveritis, eos citetis.
Et nisi die prefigenda comparuerint, banniatis et bona sua annotetis
et ad manus curie recipiatis, procedendo rigide contra ipsos et bona
eorum, prout contra rem publicam ledentes procedendum existit. Et
quod ceteris pena ipsorum transeat in exemplum.
Data Dertuse, XXVIII die aprilis, anno a nativitate Domini Mº CCCº
LXº nono, sub nostro sigillo secreto.
Rex Petrus.
1. Est XXIII escrit al marge esquerre.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 109
47
1372 febrer 20. Barcelona
ORDINACIÓ de l’infant Joan, governador general, als jurats i prohoms
de la ciutat de Girona, on els mana pagar el preu d’una càrrega d’ordi
a Romeu de Comabella, mercader de Barcelona, ja que li va ser
confiscada per a provisió de la ciutat de manera improcedent, quan
la transportava des de Banyoles a Sant Feliu de Guíxols.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 49r-v.
Que los jurats de Gerona satisfaessen lo preu de certa
quantitat d’ordi pres per provisió de la ciutat.
Infans1 Iohannes, serenissimi domini regis primogenitus, eiusque
regnorum et terrarum generalis gubernator, ffidelibus suis iuratis et
probis hominibus civitatis Gerunde, salutem et gratiam.
Intimante nobis fideli nostro Romeo de Comabella, mercatore
Barchinone, percepimus quod his diebus, ipso Romeo defferente aut
deportari faciente de loco de Banyolis apud locum de Sancto Ffelice
de Guíxols quandam quantitatem ordei, vos seu alius nomine universitatis
pretendentes dictum ordeum esse necessarium provisioni dicte civitatis.
Quare, supplicato nobis super his decens remedium impertiri, vobis
dicimus et expresse mandamus, quatenus, si ita est, prefato mercatori
/49v/ satisffaciatis in et super precio dicti ordei cum lucro sufficienti,
ad finem ne dictus mercator propter detencionem dicti ordei in aliquo
defraudetur seu contra iusticiam agravetur.
Datum Barchinone, vicesima die ffebroarii, anno a nativitate
Domini Mº CCCº LXXº secundo.
Iacobus, cancellarius.
1. XLVI escrit al marge esquerre.
48
1372 maig 29. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona, on li mana
aclarir si els habitants de Juià han de contribuir al finançament de
les muralles de Girona, ja que aquests, encapçalats per Ramon de
Juià, pretenen estar-ne exempts.
A. AHCG. Lletra reial núm. 311.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 27r-v.
Com lo senyor rey féu comissió al vaguer de conèxer si los
hòmens de Juyà devien ésser forçats de recullir-se en Gerona.

110
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Petrus, 1 Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ffideli nostro
vicario Gerunde vel eius locumtenenti, salutem et gratiam.
Pro parte fidelium nostrorum iuratorum civitatis Gerunde fuit
nobis reverenter expositum quod, licet ex ordinacione ac lege paccionata
per nos editis, homines locorum vicarie Gerunde se necessitatis tempore
recolligere in dicta civitate ac contribuere in murorum et fortaliciorum
eiusdem operibus teneantur, tamen Raymundus de Iuyano pretendens
in parrochia de Iuyano se castrum forte ac deffensabile habere,
provisionem cum littera data Barchinone, septima decima die iunii,
anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo septuagesimo, a nobis
obtinuit, ut homines dicte perrochie non in dicta civitate sed in dicto
castro se, cum casus affuerit, recolligant, et per consequens in operibus
dictorum murorum et fortaliciorum contribuere minime sint astricti;
quodque, lite super his inter dictam civitatem et dictum Raymundum
seu homines predictos inchoata et pendente, idem Raymundus aliam
litteram executoriam prime, datam Barchinone, quartadecima die
augusti, anno eodem, a curia nostra impetravit in dicte civitatis
preiudicium atque damnum. Quamobrem supplicato nobis humiliter
ut, cum dicte litere fuerint obtente tam per falsi suggestionem, eo quia
est certum dictum Raymundum nullum in dicta parrochia castrum
habere sed quandam forciam, de cuius recollecta dicti homines non
existunt, queque iudicata seu reputata et habita per depputatos ad hec
auctoritate nostra fuit pro non deffensabili et non forti, quam per verius
omissionem, nam tacuit dictus Raymundus nos seu vos nomine nostro
habere in dicta parrochia iurisdiccionem omnimodam, ostem et etiam
cavalcatam et quod de his lis penderet, providere super predictis
dignaremur de iusticie remedio condecenti, tanquam pater et legitimus
administrator incliti ac magnifici infantis Iohannis, primogeniti nostri
carissimi, ducis Gerunde, comitisque Cervarie, vobis dicimus et mandamus,
de certa sciencia et expresse quatenus, si asserta fulciantur
veritate, resumptis processibus superinde habitis in eo puncto quo sunt
partibusque /27v/ auditis, declaretis utrum dicti homines teneantur
contribuere in operibus dictorum murorum et fortaliciorum necne, ac
aliter ministretis super eisdem expeditum et breve iusticie complementum,
procedendo summarie, simpliciter et de plano, sine strepitu et figura
iudicii, sola facti veritate attenta, prout in similibus est fieri assuetum
et de iure et ratione fuerit faciendum, dictis litteris, quas huic nullatenus
obesse decernimus, obsistentibus nullo modo, quoniam ad cautelam
vobis super his cum emergentibus, deppendentibus et connexis comittimus
vices nostras plenarie cum presenti.
Data Barchinone, vicesima nona die madii, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo septuagesimo secundo.
Bertrandus de Vallo.
1. Est XXXII escrit al marge esquerre.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 111
49
1374 novembre 15. Barcelona
SENTÈNCIA reial donada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor de Joan
de Mont-ros, ciutadà de Barcelona, on el declara exempt de pagar
les talles a la vila de Tàrrega, malgrat posseir molts béns en aquesta
vila, ja que pagava les talles de Barcelona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 43-44.
Sentència reyal dada per lo rey ab què és declarat que en
Joan Montrós, ciutedà de Barchinona, jatsia que tingués molts béns
en la vila de Tàrrega, no ésser tengut en les taylles de la dita vila
de Tàrrega.
Nos Petrus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
audita et intellecta relacione in consilio nostro facta per fidelem
consiliarium et auditorem curie nostre Castilionem de Maioricis de
meritis processus agitati inter Iohannem de Muntros, civem Barchinone,
ex parte una, et sindicos universitatis ville Tarrege, ex altera, occassione
talliarum factarum et fiendarum in dicta villa, in quibus dictus Ioannes
se vel bona sua minime teneri dicebat, ipsis sindicis universitatis
contrarium asserentibus; attenta etiam apellacione pro predictis interiecta
per dictum Ioannem a baiulo et paciariis dicte ville; attentis eciam
omnibus aliis attendendis, /43v/ dominum Deum nostrum habentes pre
occulis et sacrosanctis quator Evangeliis in nostri presencia constitutis,
ut occuli nostri videant equitatem, auditis ad plenum parcium advocatis,
die presenti ad audiendum publicacionem nostre presentis sentencie
ipsis partibus assignata, sentenciam nostram proferimus in modum
subsequentem:
Et primo1 pronunciamus et declaramus Ioannem de Muntros
predictum non teneri ad exsolucionem tallie facte quingentorum mille
solidorum seu eius quantitatis in qua fuit taxatus pro eadem in dicta
villa Tarrege per paciarios dicte ville, cum non fuerit comuniter levata
et equaliter, prout iuris ordo hoc exposcit.
Item, pronunciamus et declaramus quod dictus Ioannes de
Muntros teneatur eo modo quo alii nunc et imposterum habitatores
ville Tarrege solvere et contribuere in talliis factis et fiendis occassione
pacti et conventionis factis inter ipsam universitatem, ex una parte, et
Poncium Millars et quosdam alios, ex altera, que universitas sibi prestare
tenetur quolibet anno novem annorum mille libras ultra quedam alia,
de quibus mille libris consuevit fieri in dicto loco a die dicte convencionis
citra et fiet per dictos novem annos pro complendo conventionem
predictam, ex eo quia ipse Poncius et consocii sui tenentur
exonerare et desobligare dictam universitatem de decem mille libris,

112
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
que debebantur per ipsarum universitatem tempore quo ipse Ioannes
erat incola dicte ville, ipsaque tallia fuit indicta et ordinata dictarum
mille librarum annualium pro novem anniis per ipsam universitatem,
ipso Ioanne existente incola dicte ville, ut est dictum, cum in hoc
censeatur esse preventus.
Item, cum nobis constet quod dictus Ioannes est verus civis
Barchinone et domicilium suum facit et fecit, tres anni efluxerint vel
circa, in civitate Barchinone, pronunciamus et declaramus quod dictus
Ioannes de tallis indicendis pro aliis oneribus dicte ville solvere minime
compellatur, exceptis meritis patrimonialibus, eciam si dicta onera erant
in dicta villa tempore quo dictus Ioannes inibi suum faciebat incolatum
cum pro eis exsolvendis et supportandis imposiciones dicte ville per
nos sint concesse, et ex usu comuniter in Cathalonia observato unicuique
liceat libere suum incolatum transferre sine exsolucione seu
contribucione onerum fienda in loco unde se transfert, nisi alias per
inditionem talliarum sit preventus, quoniam etsi relevatur transferens
incolatum, a contribucione predicta gravatur in alio ex usu diutius
observatus quo cogitur 2 comuni ad contribuendum et solvendum in
oneribus que sunt in civitate vel loco ad quem suum transfert incolatum,
licet antea esset factum. Et in predictis omnibus, 3 quatenus sapiant
condemnacionem, utramque parcium predictarum condemnamus. Quatenus
vero indicacionem dictis partibus indicamus, dictam autem
appellacionem factam per domini Ioannem de Muntros, quatenus nostra
presens sentencia concordat cum eadem, approbamus et dicimus bene
et debite esse factam. Quatenus vero discordat, ipsam infringimus et
minus bene et legitime pronunciamus esse factam, expensarum nullam
facientes condempnacionem ex causa.
Lata 4 fuit hec sentencia per dictum dominum regem seu in eius
personam per honorabilem et prudentem Raymundum de Cerveria,
decretorum doctorum, decanum Urgelli, dicti domini regis cancellarium
et negociorum sue curie promotorem ac pro eodem suam regentem
cancellariam, et lecta de eius iussu per Petrum Martini, dicti domini
regis scriptorem in camera inferiori consilii palacii regii Barchinone,
die mercurii, que computabatur quintadecima die novembris, anno a
nativitate Domini millesimo trecentesimo septuagesimo quarto, regnique
dicti domini regis tricesimo nono, presentibus dicto Ioanne de Muntros
/44/ et Bernardo Ferran, sindico dicte universitatis ville Tarrege, partibus
supradictis, et pro testibus venerabilibus Iacobo Augustini, Ffrancisco
Sacosta, Ffrancisco Moratoni, legum doctoribus, Iacobo de Vallesicca,
Ioanne de Vallesicca, Ffrancisco de Alda, licenciatis in legibus, Berengario
Çagarra, Petro Vitalis et Ffrancisco Vitalis, regiis scriptoribus,
et aliis pluribus in multitudine copiosa. De prolacione cuius quidem
sentencie dictus Ioannes de Muntros requisivit sibi fieri instrumentum
publicum per regium scriptorem antedictum.
Decanus Urgellensis.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 113
Signum + Petri, Dei graciam regis Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et
Ceritanie, qui hanc tulimus sentenciam seu eam in personam ferri
fecimus per dilectum consiliarium et negociorum nostrorum promotorem
ac pro nobis nostram regentem cancellariam, Raymundum de Cervera,
decretorum doctorem et decanum Urgelli, et huic sigillum nostrum
appendicium iussimus apponendum in testimonium premissorum.
Sig+num Petri Martini, dicti domini Regis scriptoris eiusque
auctoritate notarii publici per totam terram iurisdiccionem et dominationem
suam, qui eius mandato prolacioni dicte sentencie vocatis
prenominatis testibus interfuit, hocque sentencie instrumentum recepit,
scribi fecit et clausit.
Copia huiusmodi sentencie in predictis tribus foleis scripta,
sumpta ab eius originali, recondito in archivo scribanie domus consilii
civitatis Barchinone, et ab eodem hac de causa abstracto per me
Ioannem Faner, auctoritate regia notarium publicum et scribam dicti
consilii Barchinone, et cum ipso originali de verbo ad verbum veridice
comprobata et, ut eidem copie in iudicio et extra fides indubia ab
omnibus impendatur, ego dictus Ioannes Faner, notarius et scriba,
meum, quo utor, artis notarie hic appono sig- (signe) num.
1. primo interlineat. 2. usu diutius observato quo cogitur interlineat.
3. Segueix un espai de 6 lletres aprox. cancel·lat. 4. Segueix hec tatxat.
50
1377 agost 28. Barcelona
ORDINACIÓ de l’infant Joan, governador general, a Jaume de Monell,
sotscanceller, on el faculta per obligar a contribuir a les obres de
les muralles de Girona els habitants dels llocs de la vegueria de Girona
on no hi hagi castells ni fortaleses, en virtut d’un privilegi atorgat
pel rei Pere III, que permet als habitants d’aquests llocs recollir-se
a Girona en temps de guerra.
A. AHCG. Lletra reial núm. 319.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 49v-50v.
Que los hòmens dels lochs e parròchies de les vegaria et batlia,
on no ha castells ne fortaleses, se haien a recullir dins la ciutat
e haien a contribuir en les obres dels murs.
Infans1 Iohannes, serenissimi domini regis primogenitus ac in
omnibus regnis et terris suis generalis locumtenens, ffideli consiliario
et vicecancellario nostro Iacobo de Monello, salutem et gratiam.
Habet privilegium per serenissimum dominum regem, genitorem
et dominum nostrum carissimum, iuratis et universitati civitatis Gerunde
concessum, in /50/ nostri presencia exhibitum et ostensum, quod

114
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
pro utilitate rei publice, omnes et singuli habitatores, presentes et futuri,
quorumcumque locorum et parrochiarum vicarie et baiulie Gerunde,
ubi non sunt castra et fortalicia, in quibus tempore guerre ipsi
habitatores salvari possent comode et deffendi ab inimicorum incursibus,
tempore guerre se recolligant et recolligere habeant in dictam civitatem
Gerunde, quique homines et habitatores teneantur operari vel solvere
et contribuere in omnibus sumptibus et expensis in muris, turribus et
fortaliciis in dicta civitate fiendis. Et a tempore concessionis dicti
privilegii iam tunc ab anno citra factis, ut in dicto privilegio hec et alia
seriosius continentur, nunc vero per partem iuratorum et universitatis
dicte civitatis fuit nobis querelose supplicacione humili demonstratum
quod, cum ipsi a tempore dicte concessionis dicti privilegii, citra summa
et exacta diligencia curaque pervigili, ut decebat, sollicitatique dudum
continue, litteris dicti domini genitoris nostri et nostris eisdem missis,
propter gentes extraneas dicti domini nostri genitoris ac nostri publice
inimicas, que variis temporibus ac loca varia Cathalonie principatus
conati fuerunt ac more hostili et predonio absque omni causa saltem
iusta invadere, terramque Rossilionis, cuius dicta civitas Gerunde est
frontaria et propinqua, pluries damnificare, menia, turres, valla et alia
fortalicia, fieri fecerint in dicta civitate ad tuicionem eiusdem et
habitatorum ac locorum, 2 qui vigore dicti privilegii sunt guerre 3 tempore
recollecte eiusdem, quorum faccione et construccione provide et
consulte, ut ad occulum vidimus, facta variis sumptibus et ad solvendas
diversas usuras et baratas, pensiones censualium et violariorum et alia
onera hinc et inde sunt astricti penitus et afflicti, in quibus prefati
habitatores dictorum castrorum et fortaliciorum dicte vicarie et baiulie,
que dicta civitas et universitas eiusdem ab insultibus inimicorum,
terram dicti domini regis, ut factum, extitit, ut prefertur, invadere
conancium, asserunt esse indeffensibilia et debilia et talia quod a dictis
insultibus nequirent modis aliquibus preservari, ut tam per inspeccionem
dictorum fortaliciorum quam per alia legitima documenta notorium est
cuicumque in similibus experto et presertim in tribuendo iusticiam
probato, ipsos homines et habitatores dictorum fortaliciorum debitis
iuris remediis compellere deberemus sive compelli effectu debito
faceremus ad solvendum dicte civitati et universitati eiusdem partem
in dictis operibus ipsos solvere contingentem iuxta dictum privilegium
et sentenciam inter civitatem et habitatores forenses latam, sicut et
quemadmodum alii incole et habitatores forenses non fortes ad solvendum
ratione /50v/ dictorum operum dicte civitati fuerunt astricti et
etiam condempnati. Nos supplicacioni huiusmodi, ut pote iuri et rationi
consone, faventes benigne, vobis dicimus, comittimus et mandamus
quatenus, assumpto per vos in notarium Narciso Vilella, scriptore
nostro, habitaque relacione a dilecto consiliario et maiordomo nostro
Ffrancisco de Sancto Clemente, milite, cui aliis litteris nostris comissionem
facimus super recognoscendis castris, fortaliciis dicte vicarie

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 115
et baiulie, que ex dictis castris et fortaliciis reperta per eum fuerint non
deffensibilia ab inimicorum insultibus, habitatores dictorum castrorum
et fortaliciorum minus deffensabilium per dictum Ffranciscum
repertorum debitis iuris remediis ilico compellatis ad satisfaciendum
dicte civitati, prout et quemadmodum habitatores forenses eidem
civitati satisfecerunt, sequendo dictum privilegium et declaraciones inde
latas, omni lite cessante solaque facti veritate attenta, in his pro utilitate
rei publice procedendo et alias, prout de iure et ratione fuerit,
faciendum, resumptis quibusvis processibus super his actitatis. Nos
enim universis et singulis officialibus dicti domini regis et notariis ac
scriptoribus curiarum sub pena mille morabatinorum dicimus et
mandamus quatenus vobis assistant oppe, auxilio, consilio et favore,
cum quando et quotiens per vos fuerint requisiti, dictique scriptores
in posse vestro omnes processus et scripturas tangentes recognicionem
fortaliciorum dudum quovis modo factam ponant, ut in predictis magis
clarissime intencionem vestram valeatis, prout expedit declarare,
quoniam nos, revocatis quibusvis iudicibus in predictis quovis modo
actenus delegatis super predictis omnibus et singulis ac deppendentibus
seu emergentibus ex eisdem ac connexis vobis comittimus cum presenti
plenarie vices nostras.
Data Barchinone, vicesima octava die augusti, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo septuagesimo septimo.
Visa de Ponte.
1. XLVIII escrit al marge esquerre. 2. Illorum, A. 3. guere per guerre.
51
1379 març 25. Barcelona
ORDINACIÓ de l’infant Joan, governador general, adreçada a Pere Ferrer,
síndic de la ciutat de Girona, en l’afer de la venda de censals morts
per recaptar fons destinats al pagament de les pensions dels censals
i violaris existents, on li mana que compleixi les ordinacions fetes
del Consell General de Girona.
A. AHCG. Lletra reial núm. 322.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 53r-v.
Que en Pere Ferrer, síndich de la ciutat, tenga totes
ordinacions per rahó del sindicat per la universitat faedores.
Infans1 Iohannes, serenissimi domini regis primogenitus, eiusque
regnorum et terrarum generalis gubernator, dux Gerunde et comes
Cervarie, ffideli nostro Petro Ferrarii, sindico per universitatem civitatis
Gerunde constituto ad vendendum censualia morta et eorum precia
convertendum in solucione pensionum censualium et violariorum, per
ipsam universitatem debitarum, illis quibus dicta universitas ea pres-

116
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
tabat et tenebatur, et aliis sindicis per eandem universitatem constitutis
et de cetero constituendis, salutem et gratiam.
Pro parte iuratorum dicte civitatis fuit coram nobis expositum
reverenter quod, quamvis iuxta ordinacionem per consilium generale
ipsius civitatis factam certe persone fuerint electe, de quorum consilio
et /53v/ voluntate vos peccunia ex dictis vendicionibus habenda debetis
distribuere seu convertere inter creditores, quibus dicta universitas
teneatur racionibus perexpressis, aliaque faciatis et compleatis que ad
vestrum sindicatum pertineant et spectent, vos tamen eorum consilio
et ordinacione dicti consilii minime petere seu alias observare non
curatis, nec eisdem ordinacionibus obtemperare vultis minus debite et
iniuste, cum videatur equum etiam atque iustum quod vos, qui per 2
dictam universitatem ad talia electus et positus estis, ordinaciones per
ipsam universitatem super eisdem factas teneamini observare. Quare,
a nobis super hoc iusticie remedio postulato, vobis et cuilibet vestrum
dicimus et expresse mandamus quatenus in omnibus et singulis
sindicatus vestros tangentibus teneatis et observetis quascumque
ordinaciones et statuta per universitatem aut consilium eiusdem seu
per ordinatos et depputatos, ordinandos et depputandos per eundem
factas et fiendas et vobis dandas seu etiam consulendas, et contra ipsas
aliquid non faciatis modo aliquo sive causa, cum iuri et racioni
consonum existat quod vos, qui eorum potestate utimini, eorum pareatis
voluntati, quibuscumque literis seu provisionibus in contrarium factis,
quamvis verba derogatoria in eisdem vel aliqua earum fuerint apposita
seu contenta, obsistentibus nullomodo.
Data Barchinone, die XXVª marcii, anno a nativitate Domini Mº
CCCº LXXIXº.
Iacobus, vicecancellarius.
1. est LIII escrit al marge esquerre. 2. Segueix per repetit.
52
1379 juny 8. Girona
ORDINACIÓ de l’infant Joan, governador general, adreçada a Narcís
Gornau, clavari de la ciutat de Girona, on l’autoritza a compensar
les pensions dels censals que la ciutat havia de pagar als particulars,
amb deutes que aquests mantenien amb la ciutat per raó de talles
o altres exaccions.
A. AHCG. Lletra reial núm. 325.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 53v-54.
Que en Narcís de Gornau, clavari, prengués en compte
pensions de censals en paga prorata d’açò que los reebents los
censals deguessen.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 117
Infans 1 Iohannes, serenissimi domini regis primogenitus, eiusque
regnorum et terrarum generalis gubernator, dux Gerunde et comes
Cervarie, ffideli nostro Narcisso de Guarnau, clavario civitatis Gerunde,
salutem et gratiam.
Cum plures et diversi singulares civitatis predicte, habentes
censualia mortua et violaria super eadem, prout intelleximus, teneantur
eidem civitati in diversis peccunie quantitatibus, tam ratione talliarum
quam alias vosque, ut dicitur, hesitetis in sortem seu solucionem eorum
recipere pensiones dictorum censualium mortuorum et violariorum,
obstante quodam capitulo seu ordinacione per nos in contrarium facta,
absque 2 nostri licencia seu permissu, pro tanto, vobis dicimus et
mandamus, quatenus ipsas pensiones in solutum prorata eius quod dicti
singulares pro predictis dicte civitati teneantur, dum tamen ipsa debita
ad cognicionem iuratorum dicte civitatis fuerint clara et liquidata,
recipiatis, habendo seu recuperando apochas ab eisdem, pro quibus
appareat vos nomine dicte civitatis dictas pensiones exsolvisse,
quocumque capitulo seu ordinacione per nos facto in contrarium in
aliquo /54/ non obstante.
Data Gerunde, octava die iunii, anno a nativitate Domini millesimo
trecentesimo septuagesimo nono.
Iacobus, vicecancellarius.
1. Est LIIII escrit al marge esquerre. 2. abque per absque.
53
1380 octubre 10. Sant Feliu de Llobregat
ORDINACIÓ de l’infant Joan, governador general, adreçada al clavari de
la ciutat de Girona, on es renova una ordinació precedent, de 8 de
juny de 1379, que l’autoritzava a compensar les pensions dels censals
que la ciutat havia de pagar als particulars, amb deutes que aquests
mantenien amb la ciutat per raó de talles o altres exaccions.
A. AHCG. Lletra reial núm. 337.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 54.
Altra provisió semblant a la propdita.
Infans1 Iohannes, serenissimi domini regis primogenitus, eiusque
regnorum et terrarum generalis gubernator, dux Gerunde et comes
Cervarie, ffideli nostro clavario Gerunde, qui nunc est et qui pro tempore
fuerit, salutem et gratiam.
Relacione quorumdam fidedignorum percepimus quod vos vigore
cuiusdam ordinacionis per nos nuper in eadem civitate facta, qua cavetur
quod vos nil exsolvatis alicui persone ex imposicionibus ipsius
civitatis seu ex questiis in eadem civitate indictis seu etiam indicendis,
nisi sub certa forma in dicta ordinacione apposita et contenta, hesitatis

118
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
recipere in compotum aliquibus singularibus civitatis iamdicte aliquas
peccunie quantitates, in quibus taxati sunt, pro questiis eiusdem
civitatis, non obstante quod dictis talibus personis debeantur per ipsam
universitatem diverse peccunie quantitates pro aliquibus solucionibus
eisdem cessatis de violariis et censualibus mortuis, que recipiunt annis
singulis in et super universitate dicti civitatis. Et quia intencio nostra
fuit et est quod, si alicui singulari ipsius civitatis racione tamen
censualium seu violariorum, in quibus dicta universitas sit obligata,
teneatur universitas iamque dicta, et ipse talis singularis teneatur ipsi
universitati racione tallie vel alias quovis modo, quod de hoc possit fieri
compensacio tanquam de liquido ad liquidum, propterea, vobis dicimus
et mandamus expresse quatenus dicta ordinacione quantumcumque
iuramento et homagio ac aliis peccuniariis penis vallata, compensacionem
iamdictam inter tales personas faciatis, satisfaciendo creditoribus dicte
universitatis sub forma predicta, de pensionibus tantum violariorum
et censualium, que habent in et super dicta universitate, eis debitis et
debendis et non de aliis quibusvis debitis, in quibus dicta universitas
eis teneatur, dicta ordinacione per nos, ut permittitur, facta in aliquo
non obstante.
Data in loco Sancti Ffelicis de Lupricato, decima die octobris, anno
a nativitate Domini millesimo trecentesimo octuagesimo.
Visa de Ponte.
1. LV escrit al marge esquerre.
54
1385 octubre 14. Barcelona
PRIVILEGI atorgat per l’infant Joan, lloctinent del rei Pere III, a la ciutat
de Girona, on concedeix la institució del Consolat de Mar. Trasllat
de 3 de juny de 1387.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 100v-101.
Lo privilegi del Consolat de Mar de Gerona. 1
Hoc2 est translatum fideliter sumptum mandato domini ducis a
quadam carta in registro curie domini ducis graciarum quartum
decimum intitulato inventa registrata, que emanavit a curia, ut per
dictum registrum liquide apparet, cuius tenor talis est:
«Nos infans Iohannes, serenissimi domini regis primogenitus,
eiusque regnorum et terrarum generalis gubernator, dux Gerunde et
comes Cervarie, satis vobis cedat ad gloriam et nostris subditis ad
profectum, si ea, quibus lictium amfratus ex iure subtilitate pervenientes,
tollimur et tucionis equitas, qua brevis earum finis procul dubio
ministratur, manu largiflua concedimus ac donamus, hinc est, quod
cum civitas Gerunde, que dicti nostri ducatis insigne caput existit, multis

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 119
inter ceteros sit mercatoribus populata multaque mercimonia et res,
pro vendendo et emendo, tam per terram quam per mare, a quo modica
distancia est remota, vehantur, portentur ex multis undique mundi
partibus ibique vendantur et emantur, ex quibus inter mercatores et
alios contrahentes pretextu ipsarum mercium et eorum questiones
et controversie oriuntur, que breviter et more mercantili et non astricto
iure iudicari expedit et finiri. Idcirco ad humilem supplicacionem per
fidelem camerarium nostrum, Ffranciscum Bagudani, nuncium ex parte
dicte universitatis ad nos hac de causa destinatum, propterea nobis
factam, tenore presentis carte nostre, cunctis temporibus valiture, per
nos et omnes successores nostros concedimus vobis iuratis et probis
hominibus dicte civitatis Gerunde ac ipsi civitati quod habeatis et deinde
vos et vestri successores habere possitis consules mercatorum, videlicet
duas personas artis tamen mercature abtas, sufficientes et ydoneas. Et
etiam habeatis et habere possitis unum iudicem appellacionum, que
fient a suis per ipsos consules latis, qui quidem consules et iudex
appellacionum per mercatores dicte civitatis seu eorum maiorem
partem eligantur et nominentur in primo scilicet venturo festo sancti
Narcissi, et sic deiende anno quolibet in eodem termino sive festo. Et
que quindem persone electe eadem die habeant per dictos eligentes
vobis dictis iuratis dicte civitatis et per ipsos iuratos baiulo dicte civitatis
presentari, in cuius posse et eedem persone electe firmare et assecurare
habeant, prout consules et iudex appellacionum mercatorum in civitate
Barchinone firmant et assecurant. Nosque ipsis consulibus, qui
electi anno quolibet fuerint, ut est dictum, concedimus et potestatem
plenariam elargimur, quod ipsi possint cognoscere et sentencialiter
terminare omnes et singulas causas, questiones et controversias civiles,
que racione mercium ac mercature provenient, tam in mari quam in
terra, inter mercatores, patronos, marinerios, curritores et alias quascumque
personas dicte artis mercature, quomodocumque proveniant
ex predictis. Statuentes et ordinantes quod eorum rate maneant
cogniciones, processus et sentencie, et quod ab ipsis seu eorum sentencia
seu processu non liceat cuicumque, nisi semel dumtaxat,
appellare seu eciam proclamare, et eo tunc ad iudicem apppellacionum
per dictos mercatores dicta die sive festo et sic anno quolibet die eodem
eligendum, ut est dictum, et non ad dictum dominum regem seu nos
ipsius ac nostri officiales ac alium quemcumque iudicem ac personam
appellari habeat seu eciam proclamare, Qui quidem iudex de ipsis
appellacionibus cognoscat ac in eis procedat et ipsas sentencialiter ac
fine debito terminet et declaret. 3 Et quod ex post ad nos vel ad quemcumque
alium ulterius appellari non possit ac haberi recursus. Quinimo
pronunciata et declarata per modum predictum protinus effectum
habeant rei iudicate ac eciam exequantur, ut si per officiales nostros
quoscumque seu nos per sentenciam, que in rem transivisset iudicatam,
sentenciata essent ac eciam declarata. Et ut de sentenciis, declaracionibus

120
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
et processibus per dictos consules et iudicem appellacionis ferendis seu
fiendis melius appareat, volumus et concedimus quod dicti consules
eligant et habeant unum bonum et sufficientem notarium, in cuius posse
predicta omnia peragantur, qui quidem notarius scriptor consulum
nominentur. Et ut predicta consules et iudex appellacionum eorum
valeant melius officia exercere, ipsi consules eligant et habeant eligere
et habere possint unum nuncium sive virgarium, qui mandata, pignera,
exequciones, districtus quoscumque faciat, prout per dictos consules
seu iudicem appellacionum eidem munittum fuerit ac mandatum. Ipse
tamen nuncius sive virgarius virgam seu baculum signo regali depictum,
dum predicto utetur officio, portare habeat et teneatur, et habeat similes
facere securitates ac firmare, quas facit nuncius seu virgarius consulatus
Barchinone. Ceterum, cum nullus teneatur propriis stipendiis militare,
sed qui altari servit de altari vivere /101/ debet, volumus et concedimus
per dictos mercatores seu eorum maiorem partem dictis consulibus,
iudici, notario, nuncio et virgario salaria tatxari valeant, prout eis fuerit
bene vissum. Que quidem salaria tatxata exhigantur et habeantur hoc
modo: videlicet, quod de omnibus et singulis causis seu questionibus,
que coram dictis consulibus ventilabuntur et per ipsos sentencialiter
terminabuntur, habeantur et recipiantur per dictos consules quatuor
denarii pro qualibet libra quantitatis petite coram ipsis, scilicet duo denarii
a qualibet parte. De qua quidem peccunia ex dictis quatuor denariis
proventura salaria predictis consulibus, iudici, notario et nuncio per
dictos mercatores tatxata in fine anni cuiuslibet exsolvantur. Et si quid
ex dicta peccunia superfuerit, solutis dictis salariis, universitati dicte
civitatis adquiratur et applicetur. Et si quid defuerit ad solvendum ipsa
salaria, per iuratos et universitatem dicte civitatis de bonis ipsius fiat
omnimode complementum. Demum, ut dicti consules et iudex appellacionum
et nuncius, superius per nos vobis dicte universitati concessi,
meliori et maiori vigeant potestate, ultra concessa per nos eisdem supra,
concedimus et potestatem plenariam elargimur. Et ipsi consules, iudex,
notarius et nuncius consulatus prelibati utantur et uti valeant in et super
predictis et omnibus aliis gaudeant illis privilegiis, libertatibus et
potestatibus omnibus, sicuti et prout consules, iudex, notarius et nuncius
consulatus Barchinone utuntur ac usi sunt gaudere et attenus
gavisi. Mandantes per presentes nostrum privilegium et cartam gerenti
vices nostras in Cathalonia, vicario et baiulo Gerunde, ceterisque
universis et singulis officialibus dicti domini regis et nostris, vel eorum
locatenentibus, presentibus et futuris, quod presentem nostram concessionem
et ordinationem teneant et observent tenerique et observari
faciant, et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua
racione. Et ut predicta per nos concessa maiori gaudeant firmitate,
iuramus sponte per dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia,
manibus nostris corporaliter tacta, predicta omnia attendere et complere,
tenere et observare et non contrafacere vel venire aliquo iure, causa

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 121
vel eciam racione, in cuius rei testimonium presentem fieri iussimus
et sigillo pendenti eciam comuniri.
Datum Barchinone, 4 quartadecima die octobris, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo octuagesimo quinto.
Signum (signe) infantis Iohannis, serenissimi domini regis primogeniti,
eiusque regnorum et terrarum generalis gubernatoris, ducis
Gerunde et comitis Cervarie, predicti, qui hec concedimus, firmamus
et iuramus.
Primogenitus.
Testes sunt: Garcias, Vicensis episcopus, Andreas, vicecomes
Insule, Dalmacius, vicecomes de Rochabartini, Iohannes de Gorrea et
Berengarius Dertosa, consiliarii et camerlengui.
Sig+num Ffrancisci d’Alçamora, scriptor dicti domini infantis, qui
predicta de mandato ipsius scribi fecit et clausit, cum litteris rasis et
emendatis in lineis XIª ubi dicitur «sic ac», et in XIXª «gaudeant illis
et alibi in eadem omnibus», et XXª «Gerunde»».
Signum (signe) infantis Iohannis, serenissimi domini regis primogeniti,
eiusque regnorum terrarum generalis gubernatoris, ducis
Gerunde et comitis Cervarie, qui huic translato a suo originali sumpto
et cum eodem ligittime comprobato, auctoritatem nostram interponimus
pariter et decretum appositum hic per manum fidelis scriptoris nostri,
Iohannis Robiol, tercia die iunii, anno a nativitate Domini millesimo
trecentesimo octuagesimo septimo, et eidem sigillum nostrum appendicium
duximus apponendum in testimonium premissorum. Ffranciscus
ça Costa.».
Sig- (signe) num Iohannis Robiol, scriptoris domini ducis, qui hoc
translatum a suo originali sumpsit et cum eodem legittime comprobavit
et in hanc publicam formam scribi fecit cum rasis et demandatis in
lineis secunda «eiusque regnorum et terrarum generalis», VIIª «personas»,
XXXVª «concedimus et clausit».
1. Altre, foli CXLVIII. Cònsols de mar escrit sota la rúbrica. 2. Caplletra
ornamentada. 3. Dibuix d’una mà assenyalant el manuscrit al marge esquerre.
4. Barchinone interlineat.
55
1389 abril 2. Montsó
PROVISIÓ atorgada pel rei Joan I al veguer i al sotsveguer de Girona
i als altres oficials reials, on es regula l’arrendament de les imposicions
introduïdes enguany a la ciutat de Girona per pagar les
pensions i amortitzar els censals i violaris de la ciutat.
A. AHCG. Lletra reial núm. 361.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 54-55v.

122
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Que·ls compradors de les imposicions e altres obligats paguen
los preus d’aquelles al clavari, axí com de coses fiscals, no admeses
fermes de dret, appel·lacions ne opposicions ne altres rahons, e
que los officials d’açò façen sagrament e homenatge.
/54v/ Iohannes, 1 Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
ffidelibus nostris vicario, subvicario, baiulo, subbaiulo iudicique ordinario
Gerunde eorumque sagionibus et aliis officialibus nostris,
presentibus et futuris, ad quos infrascripta pertineant seu pertinere
quomodolibet dinoscantur, salutem et gratiam.
Quia, ut intelleximus, sepe contingit in civitate Gerunde emptores
imposicionum ipsius civitatis, que anno quolibet pro exsolvendis
pensionibus et solucionibus censualium et violariorum, que universitas
dicte civitatis prestare tenetur, annuatim, ac pro ipsis censualibus et
violariis luendis seu redimendis per iuratos civitatis ipsius venduntur
et arrendantur seu vendi et arrendari consueverunt, queque imposiciones
seu eorum precia ex ordinacione nostra habent seu debent converti
in dicta censualia et violaria exsolvenda, luenda et redimenda, ac in
solvenda salaria iuratorum, advocatorum, notariorum, virgarii et procuratoris
dicte civitatis et non in alios usus, ut in dicta nostra ordinacione
continetur; necnon et alii cum ipsis emptoribus obligati interponunt
malicias, quando ratione preciorum ipsarum imposicionum sive pro
ipsis preciis exsolvendis fit execucio contra ipsos, ut non habeant ipsa
precia exsolvere seu paccare, videlicet ipsis iuratis ius firmando et per
eorum uxores firmari faciendo, raciones imo pocius malicias proponendo,
appellacionesque interponendo et plurimas alias malicias, excepciones
et diffugia allegando, que omnia in maximum damnum, scandalum et
preiudicium dicte civitatis et eius universitatis et rei publice eiusdem
noscitur redundare, maxime quia dicta civitas non habet alia emolumenta,
de quibus possit predicta onera supportare; nosque, scientes quod dicta
censualia et violaria fuerunt facta et concepta pro diversis donis et
adiutis per universitatem dicte civitatis nobis et predecessoribus nostris
guerrarum et necessitatis tempore et alias animo gratuito factis,
propterea, volentes huiusmodi damnis, scandaliis et preiudiciis, ut
convenit, obviare, ad supplicacionem humilem pro parte iuratorum et
proborum hominum dicte civitatis nobis factam, tenore presentis
providemus ac volumus et ordinamus vobisque et unicuique vestrum,
prout ad officium cuiuslibet vestrum pertineat sive spectet, dicimus et
expresse mandamus, sub ire et indignacionis nostre incursu ac sub pena
mille florenorum auri a bonis cuislibet vestrum huic nostro precepto
non parentis, et totiens quotiens eidem precepto non parueritis,
habendorum et exhigendorum et nostro erario applicandorum, et sub
pena privacionis officiorum vestrorum, de quibus vos et quemlibet
vestrum contrafacientem nunc pro tunc presencium tenore privamus
et privatos esse volumus, ipso facto, /55/ quatenus emptores ipsarum

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 123
imposicionum temporis, scilicet preteriti, presentis et futuri et fideiussores
et alios pro ipsis obligatos seu obligandos, tam in personis quam in
bonis, tanquam de rebus nostris fiscalibus compellatis fortiter et
districte ad solvendum clavario dicte civitatis, presenti vel futuro, precia
ipsarum imposicionum integraliter et sine aliqua diminucione, et missiones
et expensas, quas proinde pro parte dicte civitatis facere
opportuerit et opportebit, et contra ipsos et eorum quemlibet faciatis
et facere habeatis, tam in personis quam in bonis, illos districtus et
execuciones, de quibus et prout ac totiens, quotiens et eis viis, modis
et formis, de quibus per iuratos dicte civitatis et clavarium ipsarum
imposicionum, presentes et futuros, fueritis requisiti ac per ipsos fuerit
ordinatum, non admissa aliqua iuris firma nec admissis uxorum, casu
quo ipse uxores firmaverint in eisdem, vel aliarum personarum opposicionibus,
nec aliquibus racionibus, appellacionibus vel aliis maliciis
seu excepcionibus aut diffugiis quibuscumque nec obstantibus aliquibus
supersedimentis vel elongamentis vel aliis provisionibus seu mandamentis,
a curia nostra in contrarium premissorum obtentis seu
obtinendis, que et quas quoad hec tenore presencium tollimus et
revocamus et locum decernimus non habere. Et nichilominus volumus
et ordinamus ac sub eisdem penis dicimus et mandamus vobis dictis
vicario, subvicario, baiulo, subbaiulo eorumque sagionibus et iudici
ordinario et aliis officialibus nostris, presentibus et futuris, et unicuique
vestrum, scilicet vobis, dictis officialibus nostris qui nunc estis, quod
incontinenti cum inde per iuratos seu clavarium dicte civitatis fueritis
requisiti, et vobis, officialibus, qui pro tempore fueritis, antequam admittamini
ad officia vestra, habeatis prestare iuramentum et homagium
in posse illius seu illorum qui securitates vestras receperunt et recepturi
sunt quod huiusmodi nostrum mandatum et ordinacionem tenebitis et
observabitis ad unguem et non contravenietis aliqua racione, videlicet
quod adversus emptores ipsarum imposicionum, tam preteritos, presentes
quam futuros, et fideiussores et alios pro eis obligatos seu
obligandos et quemlibet ipsorum insolidum, ad simplicem requisicionem
dictorum iuratorum seu clavarii eorum, presencium et futurorum,
facietis incontinenti realiter et cum effectu ac fortiter et districte, tam
in personis quam in bonis, pro dictis preciis ipsarum imposicionum
persolvendis et missionibus et expensis proinde factis et fiendis illos
districtus et coerciones, 2 de quibus et prout et totiens quotiens ac eis
viis, modis et formis, de quibus per ipsos iuratos seu clavarium eorum,
presentes vel futuros, fueritis requisiti ac per ipsos fuerit ordinatum,
et 3 hoc tantum et tamdiu donec ipsi clavario, presenti vel futuro, fuerit
plenarie et inte- /55v/ gre satisfactum in preciis ipsarum imposicionum
pretextu temporis presentis et futuri, et in omnibus missionibus et
expensis, damnis et interesse proinde factis, non admissa aliqua iuris
firma nec admissis uxorum vel aliarum personarum opposicionibus vel
racionibus quibuscumque, omnique appellacione cessante et remota,

124
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
aliisque excepcionibus, diffugiis et maliciis proculpulsis, nec obstantibus
aliquibus supersedimentis vel elongamentis vel aliis provisionibus, vel
mandamentis in contrarium premissorum a nostra curia impetratis seu
impetrandis, etiam si in ipsis provisionibus seu mandamentis poneretur
seu adiungeretur cum penis vel sive penis quod ipsa mandamenta nostra
servarentur presenti nostra ordinacione vel aliis non obstantibus ullo
modo, aut si talia quecumque verba quantumcumque forciora et huic
nostro precepto derogatoria in ipsis nostris literis seu provisionibus
ponerentur, quoniam nos, nunc ut ex tunc et ex tunc ut ex nunc, omnia
ipsa elongamenta et supersedimenta, provisiones vel mandamenta in
contrarium premissorum faciencia seu facientes tanquam nociva et
damnosa dicte civitati et rei publice eiusdem tenore presencium quoad
hec tollimus et revocamus, cassamus et anullamus et pro revocatis,
cassatis anullatisque esse volumus eaque in hoc casu locum decernimus
non habere.
Data in villa Montissoni, secunda die aprilis, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo octuagesimo nono.
Rex Ioannes.
1. Debitores impositionum escrit al marge superior. Est LVI escrit al marge
esquerre. 2. Execuciones, A. 3. Dibuix d’una mà assenyalant el manuscrit al
marge dret.
56
1390 gener 24. Girona
CONCÒRDIA entre la ciutat de Girona, d’una part, i les universitats i
parròquies foranes de la vegueria i batllia de Girona, de l’altra, sobre
la contribució a les despeses de construcció de les noves muralles
del Mercadal. Segueix una sentència donada per Guillem Domenge,
doctor en lleis, jutge ordinari de la ciutat, batllia i vegueria de Girona
sobre aquesta mateixa qüestió.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 17v-22.
Capítols concordats sobre la contribució per les universitats
de les batlia e vegaria de Gerona faedora en les obres dels murs
e la sentència sobre açò donada per lo jutge ordinari de Gerona.
In1 Dei nomine. Noverint universi quod, cum tempore quo murus
civitatis Gerunde contiguus muro veteri ipsius civitatis fabricabatur,
facte fuissent inter universitatem dicte civitatis, ex una parte, et
universitates parrochiarum vicarie et baiulie Gerunde, extra civitatem
predictam existencium, ex altera parte, certe avinencie, composiciones
et concordie super contribucione expensarum menium et vallorum
novorum et aliorum fortaliciorum eiusdem civitatis, quam contri-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 125
bucionem dicta civitas seu venerabiles iurati eiusdem dicebant et
affirmabant dictas parrochias, forenses seu homines habitantes in eis
debere facere in expensis predictis, et super his facta, concordata,
concessa et firmata fuissent inter et per partes predictas certa capitula
cum publico instrumento confecto in posse Bonanati /18/ Natalis, notarii
Gerunde, quinta die decembris, anno a nativitate Domini millesimo
trecentesimo septuagesimo sexto, inter que siquidem capitula sunt duo
tenoris sequentis:
«Ítem, que per rahon de les obres faedores en los murs nous de
Gerona, torres e valls e altres fortalicis e deffensions d’aquells, e despeses
e messions per aquells faedores d’ací anant tro a perfecció d’aquells,
ço és, que sien meses e posats en cunç e deffenents de torres, valls
e barbacanes e altres fortalicis a aquells pertanyents necessàries o útils,
los dits hòmens forans de les dites batlia e vegaria de Gerona paguen
e sien tenguts de pagar a la dita ciutat en la forma següent: ço és, que
quant quescun foch de la dita ciutat, ravals, burchs e suburbis d’aquella
sien tenguts de pagar e paguen en les dites obres, messions e despeses
d’aquen faedores, tres sous barchinonesos, e que cascun foch dels dits
hòmens forans de les dites batlia e vegueria paguen e sien tenguts de
pagar un sou dos diners de la dita moneda, en los quals fochs forans
sien enteses e compreses tots aquells ciutadans forans qui·s sien fets
ciutadans ab carta o sens carta, exceptats los originaris de la dita ciutat,
qui habiten o habitaran fora la dita ciutat, los quals originaris haien
anar e sien de contribució de la dita ciutat.
Ítem, que en les obres que d’ací anant se faran o convendran fer
en los dits murs nous de Gerona e fortalicis d’aquells, sie elegida una
persona per lo dit senyor bisbe e capítol, o en absència del dit bisbe
per son vicari e capítol, o la seu vagant per lo vicari o vicaris la dita
seu vagant en lo dit capítol, e una altra persona per los hòmens forans
de les dites batlia e vegaria o havent poder en açò qui sien per la part
dels dits hòmens forans de les dites batlia e vegueria, e per los honrats
jurats de la dita ciutat altres dues persones. Les quals quatre persones
per la sua part reeben et sien reebedors, administradors e despenedors
de totes les quantitats que·s levaran e·s culliran per les dites obres
faedores dels dits murs nous. E totes quatre ab los obrers dels dits murs
nous e obres daquèn faedores veien e regoneguen les dites obres. E
les dites quatre persones sàpien e saber haien e regonèxer totes e sengles
despeses que per les dites obres faedores se faran e aquelles scriuen
e facen scriure cascun jorn, setmana, mes, any o anys, per ço que de
la recepta dada e despesa puxe quescun e sie tengut de retre bon e
leyal compte. E aquestes quatre persones puxen ésser revocades e altres
posades axí com a aquells que les hi posaren plaurà e aytantes vegades
com lus plaurà».

126
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Et pro-/18v/ cessu temporis quia ordinatum et 2 mandatum fuerat
per illustrissimum dominum regem, 3 ravale dicte civitatis vocatum
Mercadal debere fortificari et muris ac vallo circumdari, ipsumque
vallum factum fuisset et murus ipsius ravalis cum turribus congruis
inceptus et in magna parte notabiliter non tamen perfecte fabricatus,
dicta civitas, utendo dictis capitulis et pactis in illis adiectis et conventis
assignassent et elegissent iuxta dicta capitula venerabiles Ffranciscum
de Sancto Celedonio 4 et Bartholomeum de Avellaneda, cives civitatis
predicte, et pro parte dictorum hominum forensium fuisset electus et
assignatus Poncius ça Rovira, loci de Palacio, parrochie Sancti Ffelicis
Gerunde, ad recipiendum, habendum et administrandum peccunias
colligendas et solvendas pro operibus antedictis et alias, ut dicta capitula
exigunt et requirunt; et hi tres, habentes ad hec potestatem, dixissent,
cognovissent et ordinassent quod, attento quod civitas predicta expenderat
et miserat in operibus muri et valli dicti Mercatalli magnas peccunie
quantitates, contentas et specificatas in eorum declaracione seu
processu inde facto, quilibet focus vicarie et baiulie Gerunde, extra
tamen dictam civitatem degens et existens, solveret pro expensis factis
in et pro dictis muro et vallo Mercatalli usque ad vicesimam nonam
diem mensis iulii, anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo
octuagesimo octavo, qua die dictam declaracionem fecerunt et tulerunt,
viginti octo solidos, et duos solidos pro salariis et expensis fiendis pro
levandis et administrandis dictis viginti octo solidis pro quolibet focho
ut est dictum, qui siquidem triginta solidi solverentur infra tempora
specificata in declaracione iamdicta, ut in dicto processo lacius
continetur; et dicti homines forenses, facto eis vel nonnullis ex ipsis
mandato per curiam Gerunde de solvendo dictos triginta solidos pro
quolibet focho, contradicerent et recusarent solvere ipsos dicentes se
ad eos solvendos non teneri; et tam ipsi homines seu procuratores eorum
quam dictus episcopus et capitulum sedis seu ecclesie Gerundensis, pro
interesse suo et deffensione hominum suorum propriorum degencium
in vicaria et baiulia predictis, se opposuissent contra execucionem
predictam, interferendo in his aliquas raciones, et venerabiles iurati
dictam requirerent instanter execucionem fieri et compleri, idcirco
venerabiles Bernardus de Campis, canonicus, Arnaldus de Columbario
et Bonanatus de Ponte, presbiter de capitulo ecclesie Gerundensis
pretacte /19/ nomine et de consensu dicti domini episcopi et capituli
ecclesie antedicte, ex una parte, et venerabiles Iohannes de Riaria,
Bernardus de Citiario, Iohannes de Vineolis, Franciscus Beuda et Petrus
Stanyol, iurati civitatis predicte, nomine ipsius civitatis, ex parte altera,
die martis vicesima quinta mensis madii, anno a nativitate Domini
millesimo trecentesimo octuagesimo nono, volentes litem facere breviorem
et quia necessitas imminebat reficiendi opera antedicta propter
rumores infestos, qui in hac terra versabantur, quod gentes armigere
extranee more hostili parabantur et minabantur in magno numero

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 127
ingredi istas partes, ex certa sciencia voluerunt et expresse eciam
consenserunt quod venerabilis iudex ordinarius Gerunde videat et
recognoscat capitula edita et provisiones regias super his factas et super
eis decidat quod sibi videbitur simpliciter et de plano, sine strepitu
iudicii et figura et sine scriptis solemnibus et omni appellacione remota.
Et eadem die supra proxime dicta consensus in dictum iudicem prestitus
et alia acta supra per dominum episcopum et eius capitulum et
venerabiles iuratos et alios predictos fuerunt intimata ad instanciam
Ffrancisci de Quintano, procuratoris iuratorum civitatis predicte, et
Guillelmi Banyils, procuratoris populatorum in dicto Mercatallo,
venerabili et discreto Guillelmo Domenge, legum doctori iudici ordinario
Gerunde, per scriptorem dicte processus prout in eo continetur.Qui
quidem venerabilis iudex, volens super predictis procedere iuxta
formam sibi traditam iuridice atque iuste, de voluntate partium
predictarum consuluit venerabilibus vicario et subvicario Gerunde, licet
absentibus a sui presencia, quatenus voce preconis in plateis parrochiarum
infrascriptarum vicarie Gerunde generaliter preceptum fieri faciat
hominibus habitantibus infra dictas parrochias, quatenus infra tres dies
proxime sequentes peremptorie persolverint operariis operis menium
novorum Mercatalli Gerunde omnia ad que teneantur racione dicti
operis, vel infra tres dies post mandatum eis factum proxime sequentes
proposuerint raciones iustas coram dicto domino iudice quare solvere
non tenentur, alias fieret execucio contra ipsos. Et ipsa eadem die, die
martis, vicesima quinta dicti mensis aprilis, anno predicto, instante
5 dicto Ffrancisco de Quintano, procuratore venerabilium iuratorum,
dictum consilium fuit intimatum venerabili Bernardo de Corniliano,
vicario Gerunde, per me scriptorem cause huius. Et dictus venerabilis
vicarius, me scriptore presente, mandavit Bernardo Rosselli, Petro
Viader, Iohanni de Sibilia et Petro Nicholay, sagionibus vicarie Gerunde,
quatenus mandatum predictum faciant hominibus populatis infra /19v/
vicariam Gerunde iuxta formam consilii per dictum venerabilem
iudicem sibi dati et promulgati. Et dicti sagiones, volentes adimplere
mandatum dicti venerabilis vicarii, ut tenentur, dictum mandatum de
consilio venerabilis iudicis fecerunt et complerunt in modum qui
sequitur. Post hec die veneris, vicesima octava mensis madii, anno
predicto, comparuerunt Guillelmus Resclosa, Petrus Nicholay, Bernardus
Rosselli, Petrus Viader et Iohannes de Sibilia, sagiones vicarie Gerunde,
et retulerunt se die mercurii proxime preterita, de mandato venerabilis
vicarii et consilio iudicis, ad instanciam venerabilium iuratorum et
operariorum muri Mercatalli Gerunde, fuisse in parrochiis de Cartiliano,
de Caneto, de Lorano, Sancti Martini de Lemena, de Ginestario,
de Cilrano, de Iuyano, de Matremagna, de Molleto, de Fflaciano, de
Sancto Emiterio, de Montebono, de Adrio, de Lambillis, de Campolongo,
de Sancto Andrea de Alodio, de Rivolutorum de Silva, de Ffornellis, de
Aquaviva, de Sancto Iuliano de Ramis, de Villafredario, de Villa

128
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Asinorum, de Ffellinis, de Lampadiis, de Sancto Andrea Desterria, et
repicasse simbala ecclesiarum et parrochiarum et locorum predictorum,
et fecisse alta voce in plateis ipsarum perrochiarum mandatum sequens
omnibus personis habitantibus infra dictas parrochias:
«Ara oiats tothom generalment què us mane lo veguer de Gerona
de part del senyor rey e de consell de l’honrat jutge ordinari de Gerona,
a requesta dels honrats jurats de la dita ciutat e dels obrers de la obra
del mur del Mercadal, que dins tres dies primer vinents peremptòriament
haien pagats als obrers de la obra del mur del Mercadal tot ço que sien
tenguts per rahó de la dita obra, o haien posades dins los dits tres dies
devant lo dit honrat jutge raons justes perquè pagar no deien. En altra
manera serà feta la execució contra ells».
Et ipsa eadem die veneris, vicesima octava madii, anno predicto,
coram dicto venerabili iudice comparuerunt Simon March, perrochie
Sancti Emiterii, procurator, sindicus et actor, ut dixit, dicte parrochie,
Ffranciscus Trobat, procurator, sindicus et actor perrochie de Ginestario,
ut dixit, Petrus Oliva, procurator, sindicus et actor, ut dixit, parrochie
de Caneto, Petrus Natalis et Petrus Strader, procuratores, sindici et
actores, ut dixerunt, parrochie de Fornellis, Nicholaus de Puteo,
sindicus, procurator et actor, ut dixit, parrochie de Campolongo, Petrus
Varrell, procurator, sindicus et actor, ut dixit, parrochie Sancti Andree
de Alodio, Bernardus Michaelis et Bernardus de Perlis, procuratores,
sindici et actores, ut dixe- /20/ runt, perrochie de Villafreser, 6 Bernardus
Aymarich, procurator, sindicus et actor ut dixit parrochie de Molleto,
Petrus Vilar, sindicus et actor, ut dixit, parrochie de Lambillis, Petrus
Viader et Petrus Madrens, procuratores, sindici et actores, ut asseruerunt,
parrochie de Aquaviva, Nicholaus Bisbe et Bernardus Bou, procuratores,
sindici et actores, ut dixerunt, parrochie de Madremanya, Petrus ça
Riera et Ffranciscus Padron, procuratores, sindici et actores, ut
asseruerunt, perrochie de Lampayes, Iacobus Negre, Andreas Capell et
Iohannes Garriga, procuratores, sindici et actores, ut dixerunt, parrochie
de Campolongo, Petrus Cudina et Petrus dez Camps, procuratores,
sindici et actores, ut dixerunt, parrochie de Lorano, Bernardus Canada,
procurator, sindicus et actor, ut dixit, parrochie Sancti Martini de
Lemena, Petrus Oliva, procurator, sindicus et actor, ut asseruit,
parrochiarum de Iuyano, Sancti Iuliani de Ramis et de Cilrano. Qui
nominibus predictis obtulerunt et presentarunt dicto venerabili iudici
quasdam raciones contentas in quadam cedula scripta sub his verbis:
«Ad ostendendum dictos homines ad predicta non teneri nec obligatos
fore et contenta in dicto mandato non debeat execucio demandari nec
eorum vigore aliud super eis procedi, dicunt et proponunt dicti, 7 eis
melioribus viis quibus de iure dici possint, hec que secuntur: Et primo,
quod pactum fuit initum inter reverendum episcopum Gerunde et
capitulum Gerunde et venerabiles dudum iuratos et probos homines
Gerunde et homines forenses baiulie et vicarie Gerunde, quod dicti

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 129
homines contribuerent et tenerentur sub certa forma in sumptibus
fiendis tantum in operibus murorum novorum Gerunde iam perfectorum
et per consequens ad dictum murum de Mercatallo non tenentur. Item,
quod pactum predictum ad alia de iure non extenditur seu extendi
potest, cum non fuerit cogitatum seu actum de muro Mercatalli, qui
tunc in rerum natura non erat. Item, quia construccio dicti muri fit
et fuit incepta preter voluntatem et consensum venerabilium iuratorum
Gerunde et aliorum seu maioris partis. Item, quod quitquid dicti
homines solverunt in dicto muro solverunt iniuste et res inter alios acta
aliis nocere non potest. Item, quod tempore dicti pacti et conventionis
et capitulorum inde factorum ante et post non fuit actum nec cogitatum
de dicto muro Mercatalli, immo de contrario expresse dictum et
servatum, nec fuit intencio seu mens, sicud nec nunc est, paciscentium
predictorum quod dicti homines contribuerent in dicto muro, et pro
eo apparet inter alia manifeste tum murum novum civitatis Gerunde
distinctum et separatum totaliter et extractum a dicto muro Mercatalli,
tum muro civitatis Gerunde non appareant aliqua signa seu lexie ob
que simul debuerint continuari seu contigi. /20v/ Item, quia dictum
murum est multum dampnosum et occasio perdicionis civitatis Gerunde
et tocius vicarie et baiulie, loquendo cum omni supplici reverencia et
honore regie dignitatis, non est nec fuit intencio domini regis ipsos
homines ad predicta teneri, cum non sint nec unquam fuerint ipsi seu
eorum predecessores de recollecta dicte civitatis presertim in Mercatallo
nec astricti ad operandum ibi. Item, si que fuit facta declaracio per
domini regem, fuit facta nostris non vocatis nec auditis et contra totum
ordinem iuris, et suspenditur per supplicacionem, et fuit ad illam
supplicatum et appellatum. Item, quia dicti homines sunt immunes
franchi et liberi de et a predictis. Item, quia fuit factum dictum
mandatum iniuste et contra iuris ordinem, loquendo cum reverencia,
per specialem provisionem et literam domini regis et est verisimile quia,
si predicta et alia suis loco et tempore proponenda regie clemencie limen
iusticie observanti et vobis dictis officialibus exposita essent, quod dictas
provisiones et mandata predicta non obtinuissent impetrantes. Ideo
predicta homines predicti vobis venerabilibus dominis vicario et iudici
intimando, per notarium seu scriptorem infrascriptum petunt et pro
iusticia requirunt dictum mandatum et alia enarrata premissorum
occasione tolli et revocari, et ulterius contra ipsos seu eorum quemlibet
pro predictis non procedatis seu procedi et enantari faciatis, vel saltim
pro premissis supersederi faciatis et mandetis, donec per vos dominum
iudicem de premissis, cognitum fuerit, requirentes vos dictum iudicem
in predictis vestrum consilium impertiri dicto domino vicario,
ut promisistis in primo vestri regiminis. Alias protestantur contra vos
et bona vestra et quemlibet vestrum de iniusticia et iniuria manifesta
et gravamine notorio et de omnibus damnis, missionibus, interesse
et expensis, et de iuris remediis inde et super his necessariis et oppor-

130
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
tunis, et de violacione constitucionum generalium, de quibus petunt
acta confici et inde fieri publicum instrumentum etcetera, et tot quot
voluerint». Subsequenter vero diebus et anno subscriptis universitates
parrochiarum subscriptarum, more debito congregate in suis locis,
constituerunt et fecerunt eorum procuratores et sindicos apud acta et
ad totam dictam causam personas inferius nominatas, prout in processu
de premissis facto coram dicto iudice distingitur et continetur: scilicet
die lune, tricesima prima mensis madii, anno predicto a nativitate
Domini millesimo trecente-/21/ simo octuagesimo nono, universitas
parrochie de Fornellis, 8 Petrum Reig et Petrum Strader, ipsius parrochie,
et utrumque ipsorum insolidum; item, universitas parrochie de Madremanya,
Berengarium Carbonis, clericum, et Petrum Oliva, causidicum,
Gerunde, et utrumque ipsorum insolidum, vicesima nona mensis
madii, anno predicto; item, universitas parrochie de Lambillis, Petrum
Goxat, ipsius parrochie, et dictos Berengarium Carbonis et Petrum
Oliva, et quemlibet ipsorum insolidum, prima die madii, anno predicto.
Item, universitas parrochie de Rivolutorum de Silva, dictos Berengarium
Carbonis et Petrum Oliva, et utrumque ipsorum insolidum, proxime
dicta die; item, universitas parrochie de Aquaviva, eosdem Berengarium
Carbonis et Petrum Oliva, et utrumque ipsorum insolidum, dicta prima
die madii; item universitas parrochie Sancti Martini de Lemena, dictos
Berengarium Carbonis et Petrum Oliva, secunda die mensis madii; item,
universitas parrochie de Lorano, predictos Berengarium Carbonis et
Petrum Oliva, eadem die secunda madii; item, universitas loci de Iuyano,
eosdem Berengarium Carbonis et Petrum Oliva, tercia die mensis iunii,
anno predicto; item universitas perrochie Sancti Iuliani de Ramis,
eosdem Berengarium Carbonis et Petrum Oliva, eadem die tercia mensis
iunii; item, universitas parrochie de Viladasens, Petrum Nicholay, ipsius
parrochie, quarta die mensis iunii supradicti; item, universitas parrochie
de Lampayes, dictum Petrum Oliva, die quarta mensis iunii, anno
predicto; item universitas parrochie de Fallinis, dictos Berengarium
Carbonis et Petrum Oliva, dicta die quarta mensis iunii; item, universitas
parrochie Sancti Emitterii, videlicet Simon March, ut sindicus et actor
ipsius parrochie, ut fidem fecit publico instrumento inde confecto in
posse Narcissi Simonis, notarii Gerunde, sextadecima die ianuarii, anno
a nativitate Domini millesimo trecentesimo octuagesimo sexto, fecit et
substituit procuratorem suum et dicte universitatis, dictos Berengarium
Carbonis et Petrum Oliva, quarta die mensis iunii supradicta. Et
aliquibus obieccionibus per Ffranciscum de Quintano procuratorio
nomine venerabilium iuratorum civitatis predicte coram dicto venerabili
iudice oblatis et productis contra raciones ex adverso superius ponitas
et oblatas, et nonnullis instrumentis publicis, literis et provisionibus
regiis per utramque partem oblatis coram dicto iudice et productis, et
aliquandiu super predictis altercato, prout in processu predicto continetur,
et factis pluri-/21v/bus assignacionibus dictis partibus per dictum

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 131
venerabilem iudicem ad audiendum sentenciam super predictis, et
demum una peremptorie et de gracia ad diem lune tunc proximam
dictus iudex ipsa die processit ad sentenciandum super predictis, ut
sequitur: «In Christi nomine, amen. Ego Guillelmus Domenge, legum
doctor, iudex ordinarius civitatis, baiulie et vicarie Gerunde, visis meritis
tocius presentis processus et eis plena deliberacione discussis, auditisque
ad plenum partibus et eorum iure discusso et examinato, visisque et
examinatis omnibus videndis et examinandis, sacrosanctis Dei Euvangeliis
coram me positis et ostensis, ut de vultu Dei meum prodeat iudicium
et occuli mei saltim cordis videant equitatem, sedens pro tribunali more
solito iudicis iudicantis, habito consilio peritorum et eo sequto, ad 9
declarandum et diffiniendum predicta venio per formam sequentem:
Cum michi iudici predicto constet de iure venerabilium iuratorum
civitatis Gerunde, pro parte civitatis, hoc est, homines vicarie et baiulie,
superius in procuracionibus in presenti processu factis et conventis
nominatos, teneri et esse obligatos ad contribucionem expensarum
factarum et fiendarum in opere, muro et fortalicio Mercatalli civitatis
Gerunde, prout aliis contribuerunt in muro dicte civitatis iuxta formam
capitulorum superius in hoc processu productorum inter dictam
civitatem, capitulum ecclesie Gerundensis et homines vicarie et baiulie
Gerunde inhitorum, scilicet cum civitas predicta et habitantes in ea
solvunt in dictis operibus, muris et fortaliciis tres solidos pro quolibet
focho, quilibet fochus forensium baiulie et vicarie predicte debet solvere
unum solidum pro focho, prout hec et alia in dictis capitulis sunt
contenta. Idcirco, attentis attendendis, pronuncio et declaro omnia dicta
capitula et convenciones inhita et inhitas inter dictum capitulum,
civitatem, vicariam et baiuliam Gerunde superius producta et productas
se extendere et habere et debere habere locum in muro, opere et
fortalicio predicti Mercatalli facto et fiendo usque ad complementum
et perfeccionem dicti muri, et dictos homines forenses baiulie et vicarie
Gerunde debere contribuere et teneri ad contribucionem expensarum
factarum et fiendarum in dicto opere muri Mercatalli predicti, iuxta
se- /22/ riem et tenorem dictorum capitulorum. Et in predictis dictos
hominos forenses absentes et Petrum Oliva, causidicum Gerunde,
presentem, et Guillelmum Carbonis, absentem, eorum procuratores,
condemno et dictis iuratis, nomine dicte civitatis, absentibus, et Ffrancisco
de Quintano, presenti, eorum procuratori, omnia predicta adiudico
comdemnacione, expensas ommittens ex causa». Lata, lecta et publicata
fuit dicta sentencia seu declaracio per dictum venerabilem iudicem intus
curiam regiam Gerunde, sedentem more solito iudicis iudicantis, dicta
die lune, vicesima quarta ianuarii, anno a nativitate Domini millesimo
trecentesimo nonagesimo, 10 videlicet hora post pulsacionem completorii
sedis Gerunde, presentibus dictis Ffrancisco de Quintano, dicto nomine,
ex una parte, et Petro Oliva, dicto nomine, ex altera, et presentibus et

132
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
vocatis pro testibus venerabili Iacobo de Turri, mostaçafo, Iohanne de
Casisnovis et Guillelmo de Ravato, scriptoribus Gerunde.
Sig- (signe) num mei Petri Pidra, scriptoris auctoritate regia
regentis scribaniam curie, vicarie et baiulie Gerunde, pro Bartholomeo
de Avellaneda, publico dicte curie scriptore, qui a dicto processu sumens
et in hanc publicam formam redigens scribi feci et clausi, cum raso
et aptato in vicesima secunda linea, ubi dicitur «solidos», et cum
suprapositis in quinquagesima septima linea, ubi dicitur «muro», et in
octuagesima secunda linea, ubi dicitur «iudici», et in nonagesima linea,
ubi dicitur «omittens».
1. Est XXV escrit al marge esquerre. 2. e per et. 3. Murs del Mercadal,
escrit al marge esquerre. 4. Celodonio per Celedonio. 5. Segueix un espai de 5
lletres aprox. cancel·lat. 6. Segueix un espai de 3 lletres aprox. cancel·lat. 7. Segueix
dicti borrat. Iohannes escrit al marge esquerre. 8. Fonellis per Fornellis. 9. Segueix
ad repetit. 10. nanagesimo per nonagesimo.
57
1390 maig 27. Girona
ORDINACIÓ del rei Joan I al governador general de Catalunya, al capità
general i al veguer i sotsveguer de Girona, on disposa que els
habitants de la Pera es recullin a la ciutat de Girona en temps de
guerra.
A. AHCG. Pergamí núm. 443.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 51-52.
Que nulltemps los habitadors de la Pera se reculleguen en
lo loch de la Pera, ans se recullen dins la ciutat, o en aquell loch
que lo capità o veguer de Gerona dirà, e que en lo dit loch no
sia construyt mur.
In nomine Domini Ihesu Christi. Nos1 Iohannes, Dei gratia rex
Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice comesque
Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dum in nostre mentis consideracione
re- /51v/ volverimus qualiter pars maxima capitaneorum et gentis
armigere, que his diebus terram nostram cum Bernardo Arminiaci ut
publici predones intrarunt, locum de la Pera, infra vicariam Gerunde
sistentem, duris fuerunt agressi insultibus et illum tandem, quem non
murorum ambitus aut fossatorum concavitas nec necessariorum copia
muniebat, ceperunt et, peremptis quibusdam ex hominibus aliisque una
cum mulieribus et puellis, que se recollegerant in eundem, sub arresto
crudeli detentis, de spoliis et victualibus eiusdem loci ditati et tempore
longo refecti damna aliis circumvicinis opidis atque locis innumera
intulerunt et intulissent sine dubio ampliora, nisi potencia nostra
suorum accinta fidelium robore et virtute illos a terre nostre finibus

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 133
expulisset, expediens immo necessarium repputamus sic provideri
salubriter super his, quod nostre rei publice damnum ulterius ex dicto
loco non veniat, cum iam luce clarius prospicacitati nostre inclareat,
quod, si guerrarum et turbacionis tempore in loco eodem sui incole
remanerent, non solum his similia sed potius graviora, quod absit,
damna exinde et scandala resultaret. Statuimus igitur ordinamus et
etiam providemus, utilitati nostre rei publice 2 comoniti, huiusmodi
perpetuo sanccientes edicto: quod nunquam decetero quivis habitatores
dicti loci et termini de la Pera in eodem loco guerrarum aut turbacionis
temporibus remaneant vel morentur, quin ymmo, cum per capitaneum
aut vicarium Gerunde aut quemvis alium nostro nomine inde fuerint
moniti seu fuerit eis iniunctum intus civitatem Gerunde vel in illum
locum atque fortalicium regie dicione subiectum, de quo dicti capitaneus
seu vicarius aut alius nostro nomine duxerint disponendum, ubi ab
inimicorum insultibus deffendi valeant et salvari, se cum omnibus bonis
suis, que sint mutacioni habilia, 3 recolligant et recolligere, proculpulsis
dilacione et obstaculo quibuslibet, teneantur, murum aut fortalicium
in eodem loco nullo imposterum tempore constructuri, ne iterum sub
eius possint confidencia falli et perdi nec aliis proinde valeant sequi
dispendia, que iam alias fuerunt, ut predicitur, subsequuta. Mandantes
tenore presentis universis et singulis, cuiusvis legis sexus, gradus aut
preheminencie sint, in dicto loco de la Pera ac in terminis eiusdem
habitantibus et habitaturis, sub ire et indignacionis nostre incursu et,
quanto expressius possumus, quatenus statutum, sanccionem,
ordinacionem et provisionem huiusmodi perpetuo teneant et observent
et contra non veniant aut faciant quavis causa. Alioquin gubernatori
Cathalonie ac capitaneo, vicario et subvicario Gerunde, qui nunc sunt
aut pro tempore fuerint, et /52/ eorum unicuique ac ipsorum locatenentibus
precipiendo mandamus quod ad ea omnia et singula supradicta
per imposiciones et exacciones penarum et alia forciora remedia,
de quibus, ac prout eis expediens videatur, homines supradictos forcient
et compellant, circa hec taliter se gesturi quod efectus sequatur ex edicto
huiusmodi ad quem tendit. In cuius rei testimonium hanc iussimus fieri
nostro pendenti sigillo munitam.
Datum Gerunde, die vicesima septima madii, anno a nativitate
Domini Mº trecentesimo nonagesimo, regnique nostri quarto.
Petrus ça Calm.
1. Est L escrit al marge esquerre. 2. Statutum perpetuum pro loco de Piru
ut sint de recollecta Gerunde escrit al marge esquerre. 3. abilia per habilia.

134
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
58
1390 juny 17. Girona
SENTÈNCIA atorgada pel rei Joan I, en resolució d’una apel·lació dels
habitants de la vegueria i batllia de Girona contra una sentència
anterior de Guillem Domenge, jutge ordinari de Girona, en el plet
entre aquests i els jurats de la ciutat, en què disposa que els habitants
de la vegueria i batllia de Girona hauran de contribuir a les obres
de les muralles de la ciutat, amb facultat d’elegir un oïdor de comptes
per comprovar les despeses realitzades.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 52r-v.
Sentència reyal que los hòmens de les vegaria e batlia
contribuesquen en les obres dels murs.
Pateat1 universis quod nos Iohannes, Dei gracia rex Aragonum,
Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone,
Rossilionis et Ceritanie, quia facta fuit relacio in nostri consilio per
fidelem nostrum Iohannem Mercaderii, legum doctorem, de causa
apellacionis ad nos emisse per homines forenses vicarie et baiulie
Gerunde, a quadam sentencia contra eos lata per Guillelmum Domenge,
legum doctorem, iudicem ordinarium civitatis, vicarie et baiulie
Gerunde, in quadam causa seu questione que ducebatur inter iuratos
civitatis Gerunde predicte, ex una parte, et dictos homines forenses,
ex altera, pretextu contribucionis operum muri Mercatalli civitatis
iamdicte, tandem, visa dicta sentencia lata per dictum Guillelmum
Domenge, visisque et examinatis meritis processus dicte cause, auditisque
ad plenum partibus iamdictis et advocatis ipsarum, ac visis et diligenter
attentis omnibus, que videnda erant et attendenda, die presenti ad
audiendum sentencia partibus assignata, sacrosanctis Dei quatuor
Evangeliis in nostro conspectu positis, ut de vultu Dei nostrum iudicium
prodeat et occuli nostri videant equitatem, eandem ferimus in modum
sequentem: Attento quod per dictum Guillelmum Domenge fuit iuste
et bene pronunciatum et ab eius sentencia pro parte dictorum hominum
forensium male et iniuste appellatum, idcirco pronunciamus et
declaramus bene per dictum Guillelmum fore pronunciatum et ab eius
sentencia pro parte dictorum hominum forensium male et perperam
appellatum, dictam sentenciam in omnibus et per omnia confirmantes,
salvo tamen parti dictorum hominum forensium quod iuxta tenorem
capitulorum conventorum et inhitorum inter dictam civitatem Gerunde,
ex un parte, et venerabilem episcopum /52v/ et capitulum dicte civitatis
ac dictos homines forenses, ex altera, possint, si voluerint, eligere unam
personam ad audiendum compotum de expensis, et cetera faciendum
et exercendum que dicta persona, si ab inicio per eosdem forenses et
non per ordinarios in eorum contumanciam iuxta tenorem dictorum

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 135
capitulorum electa fuisset, potuisset, neutram partem ex causa in
expensis condemnando.
Lata fuit hec sentencia per nos dictum regem et lecta per fidelem
scriptorem nostrum Iohannem Robiol, notarium subscriptum, nostri
mandato sibi facto per fidelem consiliarium et vicecancellarium
nostrum Dominicum Masconi, legum doctorem, in consilio nostro, quod
publice more solito celebrabatur per eundem vicecancellarium nostrum
in capitulo monasterii Fratrum Minorum civitatis Gerunde, prefate, die
veneris septima decima iunii, anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo
nonagesimo, presentibus Ffrancisco de Quintano, procuratore
iuratorum Gerunde predictorum, ipsam acceptante et petente inde fieri
publicum instrumentum, ex una parte, et Petro Oliva, procuratore
hominum forensium iamdictorum, non consenciencium ad ista, sed
petente sibi dari copiam de ipsam protestando de supplicando, ex altera,
ac Ffrancisco Castillionis, legum doctore, Bernardo de Canellis, in legisbus
licenciato, consiliariis et promotoribus negociorum, Ffrancisco
de Ortigiis, in decretis licenciato, auditore curie nostre, Guillelmo de
Canellis, Iohanne de Riglos, scriptoribus nostris, pro testibus ad hec
electis, et aliis in multitudine copiosa.
+Dominicus Maschonis.
Iam erant superius continuate predicta et sequens in translato
autentico sed hic in eorum forma et originali et melius.
Signum (signe) Iohannis, Dei gracia regis Aragonum, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et
Ceritanie, qui hanc sentenciam tulimus eamque nostro sigillo pendenti
iussimus comuniri.
Sig- (signe) num Iohannis Robiol, scriptoris domini regis predicti,
eiusque auctoritate notarii publici per totam terram et dominacionem
suam, qui prelacioni dicte sentencie interfuit eamque legit et publicavit
et in hanc publicam formam redigens scribi fecit et clausit.
1. est LI escrit al marge esquerre.
59
1390 juliol 4. Girona
SENTÈNCIA i executòria atorgades pel rei Joan I, que ratifica una
sentència anterior de Guillem Domenge, jutge ordinari de la ciutat,
batllia i vegueria de Girona, d’una part, i les universitats i parròquies
foranes de la batllia i vegueria de Girona, de l’altra, sobre la
contribució a les despeses de construcció de les noves muralles del
Mercadal. Trasllat de la mateixa data.
[A] Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 22-23v.

136
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Sentència reyal ab la qual lo senyor rey declara la sentència
donada per lo jutge sobre les obres dels murs ésser justament donada.
Hoc1 est translatum fideliter sumptum Gerunde auctoritate et
decreto venerabilis Guillelmi Sancti Martini, legum doctoris, iudicis
ordinarii Gerunde, in his intervenientibus, a quadam carta pergamenea
seu publico instrumento serenissimi domini Iohannis, recolende memorie
regis Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque
Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, eiusque sigillo, ut prima facie
videbatur, impendenti in veta de serico troceo et virmilio comunita,
necnon a quadam /22v/ patenti litera papirea eiusdem domini regis
Iohannis sigillo suo minori, ut prima facie apparebat, in dorso sigillata,
quarum quidem carte seu publici instrumenti et litere regiarum tenores
sunt tales:
«Pateat universis quod nos Iohannes, Dei gratia rex Aragonum,
Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone,
Rossilionis et Ceritanie, quia facta fuit relacio in nostri consilio per
fidelem nostrum Iohannem Mercaderii, legum doctorem, de causa
appellacionis ad nos emisse per homines forenses vicarie et baiulie
Gerunde a quadam sentencia contra eos lata per Guillelmum Domenge,
legum doctorem, iudicem ordinarium civitatis, vicarie et baiulie Gerunde,
in quadam causa seu questione que ducebatur inter iuratos
civitatis Gerunde predicte, ex una parte, et dictos homines forenses,
ex altera, pretextu contribucionis operum muri Mercatalli civitatis
iamdicte, tandem, visa dicta sentencia lata per dictum Guillemum
Domenge, visisque et examinatis meritis processus dicte cause, auditis
ad plenum partibus iamdictis et advocatis ipsarum, ac visis et diligenter
attentis omnibus que videnda erant et atendenda, die presenti ad
audiendum sententiam partibus assignata, sacrosanctis Dei quatuor
Euvangeliis in nostro conspectu positis, ut de vultu Dei nostrum iudicium
prodeat et occuli nostri videant equitatem, eandem ferimus in
modum sequentem: Attento quod per dictum Guillelmum Domenge fuit
iuste et bene pronunciatum et ab eius sentencia pro parte dictorum
hominum forensium male et iniuste appellatum. Idcirco pronunciamus
et declaramus bene per dictum Guillelmum fore pronunciatum et per
partem dictorum hominum forensium male et properam appellatum,
dictam sentenciam in omnibus et per omnia confirmantes, salvo tamen
parti dictorum hominum forensium quod iuxta tenorem capitulorum
conventorum et inhitorum inter dictam civitatem Gerunde, ex una parte,
et venerabilem episcopum et capitulum dicte civitatis ac dictos homines
forenses, ex altera, possint, si voluerint, eligere unam personam ad
audiendum compotum de expensis et cetera faciendum et exercendum
que dicta persona, si ab inicio per eosdem forenses et non per ordinarios
in eorum contumaciam iuxta tenorem dictorum capitulorum electa
fuisset, potuisset, neutram partem ex causa in expensis condemnando.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 137
Lata fuit hec sentencia per nos dictum regem et lecta per fidelem
scriptorem nostrum Iohannem Rubiol, notarium /23/ subscriptum,
nostri mandato sibi facto per fidelem consiliarium et vicecancellarium
nostrum Dominicum Maschoni, legum doctorem, in consilio nostro
quod publice more solito celebrabatur per eundem vicecancellarium
nostrum in capitulo monasterii Fratrum Minorum civitatis Gerunde
prefate die veneris, septimadecima iunii, anno a nativitate Domini
millesimo trecentesimo nonagesimo, presentibus Francisco de Quintano,
procuratore iuratorum Gerunde predictorum, ipsam acceptante et
petente inde fieri publicum instrumentum, ex una parte, et Petro Oliva,
procuratore hominum forensium iamdictorum, non consenciente ad
ista, sed petente sibi dari copiam de ipsa et protestando de supplicando,
ex altera, ac Francisco Castilionis, legum doctore, Bernardo de Canellis,
in legibus licenciato, consiliariis et promotoribus negociorum, Francisco
de Ortigiis, in decretis licenciato, auditore curie nostre, Guillelmo de
Canellis, Iohanne de Riglos, scriptoribus nostris, pro testibus ad hec
electis, et aliis in multitudine copiosa.
+ Dominicus Maschonis.
Signum (signe) Iohannis, Dei gratia regis Aragonum, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis
et Ceritanie. Qui hanc sentenciam tulimus eamque nostro sigillo
pendenti iussimus comuniri.
Sig- (signe) num Iohannis Rubiol, scriptoris dominum regis
predicti eiusque auctoritate notarii publici per totam terram et
dominacionem suam, qui prolacioni dicte sentencie interfuit eamque
legit et publicavit et in hanc publicam formam redigens scribi, fecit
et clausit».
«Iohannes, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
dilectis et fidelibus universis et singulis officialibus nostris, presentibus
et futuris, ad quem seu quos presentes pervenerint et subscripta modo
aliquo pertineant seu spectent, et eorum locatenentibus, salutem et
dileccionem.
Cum nos per nostri sentenciam diffinitivam pronunciaverimus et
declaraverimus bene fuisse pronunciatum per Guillelmum Domenge,
tunc iudicem ordinarium Gerunde, et male appellatum per partem
hominum forensium vicarie et baiulie Gerunde a quadam sentencia
contra eos lata per dictum Guillelmum in quadam causa seu questione,
que ducta fuit inter iuratos civitatis Gerunde predicte agentes, ex una
parte, et dictos homines forenses deffendentes, ex altera, pretextu
contribucionis operum muri Mercatalli civitatis pretacte, prout in
sentencia ipsa, que lata fuit septimadecima die iunii anno subscripto,
hec et /23v/ alia lacius continetur, parumque prodesset sentencias
supradictas ferri nisi execucioni debite demandetur, vobis et unicuique
vestrum dicimus et expresse mandamus, quatenus sentencias supradictas

138
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
exequamini 2 et compleatis iuxta sui series et tenores, licet a dicta
sentencia per nos lata fuerit supplicatum per partem forensium
predictorum, cum pro parte iuratorum civitatis predicte cautum fuerit
iuxta ius et stilum curie nostre super supplicacione inde oblata, hocque
non muttetis seu differatis quavis causa.
Datum Gerunde, sub nostro sigillo minori, quarta die iulii, anno
a nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo.
+ Dominicus Maschonis».
Ego Guillelmus de Sancto Martino, legum doctor, iudex ordinarius
Gerunde, huic translato cum suo originali fideliter comprobato
auctoritatem meam iudicialem interpono pariter et decretum.
Eg-(signe)-o Petrus Pinos, notarius publicus auctoritate regia
substitutus a Iasperto de Campolongo, publico civitatis, baiulie et vicarie
Gerunde suarumque pertinenciarum notario, hoc translatum a suis
originalibus sumptum et cum eisdem de verbo ad verbum fideliter
comprobatum, scribi feci et clausi.
1. Est XXVI escrit al marge esquerre. 2. exquamini per exequamini.
60
1390 juliol 4. Girona
EXECUTÒRIA feta pel rei Joan I de la sentència atorgada per ell mateix,
on resol una apel·lació dels habitants de la vegueria i batllia de Girona
contra una sentència anterior de Guillem Domenge, jutge ordinari
de Girona, en el plet entre aquests i els jurats de la ciutat, en què
disposava que els habitants de la vegueria i batllia de Girona havien
de contribuir a les obres de les muralles de la ciutat, amb facultat
d’elegir un oïdor de comptes per comprovar les despeses realitzades.
A. AHCG. Lletra reial núm. 372.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 52v-53.
Exequtòria de la sentència de les obres dels murs.
Iohannes, 1 Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice comesque Bar- /53/ chinone, Rossilionis et Ceritanie,
dilectis et fidelibus universis et singulis officialibus nostris, presentibus
et futuris, ad quem seu quos presentes pervenerint et subscripta modo
aliquo pertineant seu spectent, et locatenentibus eorumdem, salutem
et dileccionem.
Cum nos per nostri sentenciam diffinitivam pronunciaverimus et
declaraverimus bene fuisse pronunciatum per Guillelmum Domenge,
tunc iudicem ordinarium Gerunde, et male apellatum per partem
hominum forensium vicarie et baiulie Gerunde, a quadam sentenciam
contra eos lata per dictum Guillelmum in quadam causa seu questione,
que ducta fuit inter iuratos civitatis Gerunde predicte agentes, ex una

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 139
parte, et dictos homines forenses, deffendentes, ex altera, pretextu
contribucionis operum muri Mercatalli civitatis pretacte, prout in
sentencia ipsa, que lata fuit septima decima die iunii, anno subcripto,
hec et alia lacius continentur, parumque prodesset sentencias supradictas
ferri, nisi execucioni debite demandentur, vobis et unicuique vestrum
dicimus et expresse mandamus, quatenus sentencias supradictas exequamini
et compleatis iuxta sui series et tenores, licet a dicta sentencia
per nos lata fuerit supplicatum per partem forensium predictorum, cum
pro parte iuratorum civitatis predicte cautum fuerit iuxta ius et stilum
curie nostre super supplicacione inde oblata, hocque non muttetis seu
differatis quavis causa.
Data Gerunde, sub nostro sigillo minori, quarta die iulii, anno a
nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo.
+ Dominicus Maschonis.
Iste due precedentes sentencia et littere sunt superius in 2 folio sed
originaliter et extracte fuerunt nunc ab ipsis in sui forma.
1. Est LII escrit al marge esquerre. 2. Segueix un espai de 4 lletres aprox.
en blanc.
61
1390 agost 20. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Joan I als jurats de Girona, on confirma la potestat
d’aquests per fer ordinacions i imposar penyores sobre la tinença
i utilització d’armes dins la ciutat.
A. AHCG. Pergamí núm. 448.
C. AHCG. Llibre Vermell, f. 58-59.
Que los jurats poden fer ordinacions e statuts, e bans imposar,
e declarar qui seran cayguts en los dits bans, si n’és dupte, enclosos
bans d’armes, e los jurats poden declarar les armes ésser restituïdes
a aquell qui no sia caygut en ban ni hage fet contra ordinacions
de jurats, e que los batle e sotbatle hagen a tenir e servar les dites
coses.
Nos1 Iohannes, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
quoniam serenissimus dominus Petrus, rex Aragonum, genitor noster
memorie recolende, concessit vobis iuratis et probis hominibus civitatis
Gerunde quoddam privilegium huiusmodi seriey:
«Nos Petrus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, quia
servicia et grata subsidia per vos iuratos et probos homines ac
universitatem civitatis Gerunde nobis multipharie prestita et impensa

140
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
et presertim in guerris Castelle et Ianuensium, que nunc vigent, nos
invitant merito et inducunt ut vos opportunis graciis et favoribus
prossequamur, ideo ad vestri humilis supplicacionis instanciam propterea
nobis factam concedimus 2 tenore presentis carte, vim privilegii sencientis,
tanquam pater et legittimus administrator incliti et magnifici infantis
Iohannis, primogeniti nostri carissimi, ducis Gerunde et comitis
Cervarie, et etiam declaramus quod provisiones, ordinaciones et statuta
facta et fienda ac banna imposita et imponenda in civitate et baiulia
Gerunde per vos iuratos ipsius civitatis, presentes et qui 3 pro tempore
fuerint, prout vobis et eis licet, potestis et possunt ea facere et imponere
pretextu comissionum nostrarum et predecessorum nostrorum et, prout
etiam per vos est fieri usitatum, observent penitus et etiam teneantur:
et quod per nos vel officiales nostros aut dicti ducis nulle provisiones
/58v/ in contrarium fieri valeant, quin ymmo, si facte fuerint, nullatenus
obtineant roboris firmitatem, adeo quod per quasvis provisiones vel
ordinaciones per nos aut dictos officiales factas vel fiendas in contrarium
privilegiis et concessionibus vobis indultis pro faciendo ipsas
ordinaciones et statuta ac in imitendo banna prefata nulllatenus
derogetur, adiicientes et vobis in eadem premisso nomine concedentes
quod declarare vos dicti iurati, presentes pariter et futuri, licite valeatis
qui in ipsis bannis inciderint, cum de eo contigerit alterari seu verti
in dubium per quemcumque. Mandantes prefato nomine cum presenti
baiulo civitatis premisse, qui nunc est et qui pro tempore fuerit, quod
dicta banna, provisiones et statuta per vos facta et fienda preconitzari
publice faciat in dicta civitate et locis etiam assuetis, cum inde fuerit
requisitus. Necnon mandamus eodem nomine ceteris officialibus et
subditis nostris, presentibus et futuris, dictorumque oficialium locatenentibus
quod hoc nostrum privilegium et omnia et singula in eo
contenta observent penitus et nullatenus contra ea veniant vel quemquam
venire sinant, faciant aut presumant qualicumque racione seu causa,
si de nostris confidunt gracia et amore. Et ut predicta maiori gaudeant
firmitate, iuramus dicto nomine per dominum Deum et eius sancta
Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, predicta attendere et
complere et observare, ac compleri et observari facere, et non contravenire
qualicumque racione seu causa. In cuius rei testimonium hanc
fieri iussimus et nostre maiestatis sigillo etiam insigniri.
Datum Barchinone, decima octava die iunii, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo quinquagesimo nono, regnique nostri
vicesimo quarto.
Visa Roma.
Signum (signe) Petri, Dei gracia regis Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et
Ceritanie, qui hec concedimus et iuramus.
Testes sunt: reverendus frater Iohannes, archiepiscopus Callaritanus,
egregius Alfonsus, Rippacurcie et Denie comes, nobiles Bernardus de

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 141
Capraria, Ausonie comes, Artaldus de Fontibus, Franciscus de Cerviano,
milites.
Sig- (signe) num Bertrandi ça Muntada, scriptoris serenissimi
domini regis Aragonum, qui de mandato ipsius premissis interfuit,
eaque scribi fecit et clausit cum raso et emendato in Vª linea ubi dicitur
“est fieri”, et in nona “scriptum qui nunc est et pro”, et in XIIª, ubi
legitur “et ut predicta”».
Quia etiam pro parte dictorum iuratorum et proborum hominum
fuit nobis humiliter supplicatum, pro subscriptis eorum supplicacionibus
annuentes benigne, preinsertum privilegium et omnia et singula in eo
contenta serie huiusmodi confirmamus, hoc addito seu declarato: quod,
cum per vos dictos iuratos 4 super statutis, ordinacionibus ac /59/ bannis
armorum per vos imponendis seu fiendis, que ordinaciones, statuta et
banna penarum in dicta concessione volumus comprehendi, fuerit
declaratum qui in ipsis bannis inciderint vel contra dicta statuta
ordinaciones armorum gravati fuerint, vel non ipsas declaraciones
baiulus et subbaiulus et alii officiales predicti servare habeant et etiam
teneantur; et si virtute dicte vestre declaracionis super ordinacionibus
et statutis ac bannis facte arma alicui erunt reddenda sive restituenda,
tanquam illi qui in bannum non incidit vel contra dictum statutum et
ordinaciones arma ablata fuerint, restitucionem armorum dictus
baiulus et subbaiulus et alii officiales facere teneantur. Mandantes etiam
dictis baiulo et subbaiulo et eorum utrique et aliis officialibus dicte
civitatis, presentibus et futuris, et eorum locatenentibus, sub pena mille
florenorum et privacione officiorum eis comissorum, quatenus contenta
in preinserto privilegio et etiam hanc nostram addicionem et declaracionem
teneant et observent et non contraveniant quavis causa. Si
vero baiulus et subbaiulus aut alii officiales dicte civitatis seu eorum
locatenentes contrarium premissorum attentaverint seu fecerint ac
declarata non compleverint, mandamus vicario et subvicario Gerunde
et eorum locatenentibus, presentibus et futuris, quatenus eosdem
baiulum et subbaiulum seu dictos alios officiales compellant, tam per
exaccionem dictarum penarum quam alia iuris remedia, ad tenendum,
servandum et complendum predicta omnia et singula, si iram et
indignacionem nostram cupiunt evitare. Nos enim ad cautelam dictas
ordinaciones, statuta et declaraciones exinde, ut predicitur, fiendas
approbamus et volumus observari. In cuius rei testimonium presentem
fieri et sigillo nostro inpendenti iussimus comuniri.
Datum Barchinone, vicesima die augusti, anno a nativitate Domini
millesimo trecentesimo nonagesimo, regnique nostri quarto.
Petrus ça Calm.
1. Est LX escrit al marge esquerre. 2. Los jurats poden ordenar, e bants y
penes imposar, y en coses de armes poden declarar qui sia caygut en bant, e que los
officials o hagen de servar escrit al marge dret. 3. potestas iuratorum faciendi ordines
et statuta in civitate et baiulia Gerunde escrit al marge dret. 4. iurati possunt ordinare
super armis escrit al marge dret.

142
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
62
1390 setembre 30. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Joan I al capità general, veguer i sotsveguer de Girona,
on disposa que els habitants de les parròquies, llocs i castells de
la vegueria de Girona, que en temps de guerra se solien recollir a
la ciutat de Girona per major seguretat, hagin de fer-ho a partir d’ara
quan ho disposin els esmentats capità general, veguer i sotsveguer.
A. AHCG. Lletra reial núm. 375.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 50v-51.
Concessió feta si los hòmens de la vegaria deuen e han
acustumat recullir-se en la ciutat. 1
Iohannes, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
nobili, dilecto et fidelibus nostris capitaneo, vicario et subvicario
civitatis et vicarie Gerunde, qui nunc2 sunt et qui pro tempore fuerint,
ceterisque aliis officialibus nostris, presentibus et futuris, salutem et
dileccionem.
Licet nonnulle universitates et singulares parrochiarum, locorum
et castrorum dicte vicarie Gerunde sint et esse debeant ac consueverint,
ut asseritur, esse cum eorum bonis inconcusse absque alia contradiccione
/51/ tempore guerre et necessitatis et alias, quando gentes armigere
extranee nacionis ingrediuntur seu ingredi conantur regnum nostrum
vel principatum Cathalonie, de recollecta dicte civitatis et inibi habent
et debent se recolligere pro tuicione et deffensione dicte civitatis et
personarum ibidem recolligencium et eorum bonorum, attamen, sicud
nunc humilem iuratorum et proborum hominum dicte civitatis querelam
noviter percepimus, dicte universitates et singulares parrochiarum,
locorum ac castrorum vicarie predicte irracionabiliter renuunt et contradicunt
se cum eorum bonis tempore guerre et necessitatis et alias
recolligere in dicta civitate, quin ymmo, ut asseritur, se cum dictis bonis
recolligunt et recolligere nituntur in aliis locis et forciis minimis,
quibus recolligi non debent nec consueverunt. Cumque predicta faciant
et attemptent in grande preiudicium et dispendium dicte civitatis,
supplicato nobis super his de condecenti iusticie remedio provideri,
vobis et cuilibet vestrum expresse et de certa sciencia ac consulte dicimus,
precipimus et mandamus quatenus de predictis, vocatis evocandis,
vos diligenter informetis et, si vobis constiterit ita esse, dictas universitates
et singulares parrochiarum, locorum et castrorum dicte
vicarie, qui sunt et consueverunt esse de dicta recollecta cum eorum
bonis tempore guerre et necessitatis et alias, prout et quemadmodum
antiquitus et ab antiquo fieri est consuetum, cogatis fortiter et districte
recolligere in dictam civitatem Gerunde. Mandantes per presentes dictis
universitatibus et singularibus parrochiarum, locorum et castrorum

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 143
predictorum, qui de dicta recollecta sunt et esse consueverunt, sub ire
et indignacionis nostre incursu ac pena mille florenorum auri de
Aragonia, nostro erario applicandorum et de bonis ipsorum contrafaciencium
exhigendorum, quatenus incotinenti et sine aliqua mora et
retardacione, ad mandatum dictorum capitanei, vicarii et subvicarii,
presencium et futurorum, se cum dictis bonis recolligant et recolligere
habeant et debeant in dicta civitate, omni contradiccione et obstaculo
quiescente.
Data Barchinone, tricesima die septembris, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo nonagesimo.
Petrus ça Calm.
1. Vide obtimum statutum seu privilegium super hiis in libro virido, cartes
CXXXXV escrit sota la rúbrica. 2. XLIX escrit al marge esquerre.
63
1393 febrer 22. València
PRIVILEGI atorgat pel rei Joan I als jurats i prohoms de Girona, en què
autoritza a escollir vuitanta persones el dia d’Any Nou, per així
constituir el Consell General que els assistirà durant l’any següent
en el govern de la ciutat.
A. AHCG. Pergamí núm. 1879.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 55v-57.
Privilegi que LXXX persones eletes per los jurats, o la major
part d’elles, façen consell general en la festa de Ninou.
In1 Christi nomine. Cunctis pateat evidenter, quod nos Iohannes,
Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,
comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, exhibito et ostenso nobis
pro parte vestri fidelium nostrorum iuratorum et proborum hominum
civitatis Gerunde quodam privilegio per dominum regem, genitorem
nostrum recordacionis eximie, ipsi civitati et eius incolis concesso
huiusmodi seriey:
«Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
attendentes, sicud propositum extitit coram nobis pro parte iuratorum
et proborum hominum civitatis Gerunde, quod ex generali congregacione
et nimia multitudine gencium, que annis singulis in civitate predicta
super eleccione iuratorum in festo Circumcisionis Domini fieri consuevit,
orta fuerunt inter aliquos ex dictis civibus odia et rancores, /56/ ac quod
parata fuerunt subsequi scandala graviora, nec possint super ipsa
eleccione propter ipsam multitudinem comode et, ut foret expediens,
concordare; considerantes etiam nobis fuisse humiliter supplicatum pro
parte dictorum iuratorum et proborum hominum et pro vitandis

144
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
huiusmodi odiis et scandaliis et ut dicta eleccio comodius et tucius
valeat expediri, dignaremur super eis salubre remedium adhibere, ideo,
eorum supplicacioni volentes de solita magestatis nostre clemencia
providere, tenore presencium dictis iuratis et probis hominibus, tam
presentibus quam futuris, concedimus graciose, quod ipsi iurati, qui
nunc sunt, quandocumque voluerint infra tempus eorum regiminis et
eorum successores in dicto officio, annis singulis in fine eorum
regiminis, dicto festo, eligant et eligere possint octuaginta personas dicte
civitatis, magis sufficientes et discretas, quas ibi poterunt designare. Que
octuaginta persone sic electe in omnibus universitatem eiusdem faciant
ac etiam representent et alias pro quibuscumque negociis dicte civitatis
non opporteat universitatem eandem prout antea congregari. Et quod
ipse octuaginta persone universitatem, ut premittitur, facientes seu
eorum maior pars possint iuratos eligere et alia omnia simul cum dictis
iuratis facere, que omnes de dicta civitate et eius universitate possent
facere congregati. Et tam ipse octuaginta persone quam dicti iurati
teneantur, videlicet ipsi iurati qui nunc sunt, antequam octuaginta
personas eligant, et qui pro tempore fuerint, in eorum eleccione iurare
ad sancta Quatuor Dei Evangelia bene 2 et legaliter se habere secundum
eorum bonam conscienciam in eleccione dictarum octuaginta
personarum ad utilitatem dicte universitatis et rei publice eiusdem. Et
dicte octuaginta persone, que per dictos iuratos electe fuerint, ut
prefertur, iurare similiter teneantur bene 3 et legaliter secundum eorum
bonam conscienciam se habere tam in eligendis iuratis in dicta civitate,
quam in dandis eis consiliis, quam procurandis et tractandis negotiis
dicte civitatis ad utilitatem universitatis eiusdem. Et quod contraria,
quantum in eis fuerit, evitabunt. Nos enim quitquid dicte octuaginta
persone vel eorum maior pars simul cum iuratis procuraverint,
tractaverint atque fecerint, firma et valida esse 4 volumus et decernimus,
ac si per totam universitatem generaliter esset factum. Et presentem
concessionem valere volumus, dum de nostra processerit voluntate. In
cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostro sigillo appendicio
comunitam.
Datum Perpiniani, idus marcii, anno Domini millesimo trecentesimo
quadragesimo quarto.
Hugo, cancellarius».
Supplicatoque nobis humiliter vestri pro parte ut privilegium
preinsertum, tanquam utile rei publice civitatis premise, sublato be- /
56v/ neplacito, ad imperpetuum ampliare et de novo concedere et
donare, de nostri solita clemencia dignaremur, hanc supplicacionem
suscipientes benigne, tenore presentis privilegium preinsertum et omnia
et singula in eo contenta, remoto et extincto beneplacito, ad imperpetuum
ampliamus et vobis iuratis et probis hominibus, presentibus et futuris,
ipsius civitatis et eidem de novo donamus et concedimus, cunctisque
temporibus durare volumus et servari iubemus. Volumus tamen et

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 145
declarando providemus ut omne dubium omnisque questionis materia
in ipsius celebracione consilii tollantur decetero, quod adaminus
quadraginta una persone ex dictis octuaginta personis, ad faciendum
consilium ipsius civitatis et ad representandum eandem superius ordinatis,
faciant consilium supradictum, dum tamen omnes octuaginta
persone ad dictum consilium more solito fuerint evocate, hoc retento
et expresse declarato quod per presens privilegium, ampliacionem,
donacionem seu novam concessionem non preiudicetur in aliquo aut
etiam derogetur seu fiat lesio aliqualis privilegio vel eius ampliacioni
per nos hodierna die ministralibus seu illis qui intitulantur de manu
minori dicte civitatis concesso et facte, nostroque pendenti sigillo
munito; immo ipsius privilegii tempore sive eo privilegio durante ille
viginti septem, de quibus in eo mencio habetur includantur et
comprehendantur in dictis octuaginta personis iuxta modum et formam
precontentos; dictis vero prorrogacione et ampliacione finitis, omnes
ipse octuaginta persone per iuratos eligi valeant atque possint perpetuo
iuxta formam privilegii memorati. Mandantes per hanc eandem inclito
infanti Martino, duci Montisalvi, fratri ac generali gubernatori nostro
carissimo, eiusque vicesgerenti, vicario, subvicario, baiulo et subbaiulo,
iuratis et probis hominibus civitatis Gerunde, aliisque universis et
singulis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, et
dictorum officialium locatenentibus, de certa sciencia et expresse, sub
pena mille morabatinorum auri nostro, si contrafecerint, irremissibiliter
applicandorum erario, quatenus privilegium preinsertum, ammoto inde,
ut predicitur, dicto beneplacito, ampliacionem novamque donacionem
et concessionem eiusdem firmiter teneant perpetuo et observent,
tenerique et observari faciant, et non contraveniant nec aliquem contravenire
permittant aliqua racione. In cuius rei testimonium presentem
cartam vobis fieri et sigillo nostre magestatis impendenti iussimus
comuniri.
Datum Valencie, vicesima secunda die ffebroarii, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo nonagesimo tercio, regnique nostri
septimo.
Vidit Sperendeu. /57/
Signum (signe) Iohannis, Dei gracia regis Aragonum, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et
Ceritanie.
Testes sunt: reverendus in Christo pater Iacobus, cardinalis
Valencie, nobilis Raymundus Alamani de Cervilione, Hugo de Angularia,
camerlengui, Ffranciscus de Splugues et Arnaldus de Cervilione, milites 5
consiliarii et alguzirii domini regis.
Sig- (signe) num mei Petri de Ponte, dicti domini regis secretarii,
qui de ipsius mandato hec scribi feci, cum rasis in XIIIIª «personis ad
faciendum consilium ipsius civitatis, et ad representandum eandem
superius ordinatis faciant consilium supradictum dum tamen omnes

146
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
octuaginta persone ad dictum more solito fuerint convocato», et in XVIª
lineis, «ampliacione» et clausi. Sigilletur.
1. Est LVII escrit al marge esquerre. 2. Iuramentum per consiliarios
prestandum escrit al marge dret. 3. Bene tu consiliarie civis huius urbis quid iuras
escrit al marge dret. 4. Consilium totam civitas representat escrit al marge
dret. 5. militer per milites.
64
1393 febrer 22. València
ORDINACIÓ del rei Joan I als jurats de la ciutat de Girona, on els dóna
la potestat de fixar els salaris d’aquells que fessin treballs per encàrrec
de la ciutat i resoldre totes les qüestions i diferències que se’n
poguessin derivar.
A. AHCG. Lletra reial núm. 387.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 57v-58.
Que los jurats sien jutges e conexedors de tots salaris qui
sien demenats a la ciutat e examinadors e decisidors de totes
qüestions qui per la rahó sien.
Nos Iohannes, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, cum
sepe contingat quod nonnulli, tam cives quam alii habitatores Gerunde,
asserentes1 se pro dicta civitate laborasse, pro eorum labore salaria
excessiva et immoderata ab eadem petunt universitate et ea licet minus
debite, tam lictium amfractibus quam litteris seu provisionibus tatxatoriis
dicti salarii et decisoriis, quas surrepticie, tacita veritate et sugesta
falsitate ac parte dicte universitatis non vocata et multo minus audita,
a nostri impetrant curia, habere nituntur, his et aliis variis expensis
et laboribus indebitis ipsam universitatem vexando indebite et iniuste,
in dicte universitatis damnum non modicum, dispendium et iacturam,
ipsius indempnitati debite providere volentes, ad cuius utilitatem vigili
cura intendimus, tenore presentis, non solum premissis moti sed etiam
propter grata et accepta servicia per ipsam universitatem nobis
nostrisque predecessoribus illustribus prestita et quae prestare non
desinit incessanter, volumus, providemus, ordinamus et etiam statuimus
quod vos iurati civitatis premisse, presentes pariter2 et futuri, de cetero
sitis iudices, cognitores, examinatores et decissores questionum et
causarum predictarum motarum et movendarum, vestrisque decisionibus
stari habeat et pareri. Mandantes vobis quatenus de omnibus et singulis
questionibus motis et movendis pretextu salarii iamdicti, revocatis aliis
iudicibus quibuscumque vocatis evocandis et eorum rationibus auditis,
cognostatis easque fine debito terminetis breviter et sine litte, sola facti
veritate attenta, maliciis et diffugiis omnibus proculpulsis. Nos enim

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 147
vobis in et super predictis omnibus et singulis, tam incidentibus,
deppendentibus /58/ et emergentibus ex eisdem, vices nostras plenarie
comittimus serie cum eadem, per quam mandamus baiulo et iudici
ordinario Gerunde, ceterisque officialibus nostris, presentibus et futuris,
quod de predictis questionibus seu eorum aliqua, minime se
intromittendo, nisi in exequendo pronunciata et declarata per vos, hanc
provisionem, ordinacionem et comissionem nostram teneant firmiter
et observent tenerique et servari faciant, et non contraveniant nec
aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cuius rei testimonium
presentem vobis fieri iussimus nostro sigillo munitam.
Data Valencie, vicesima secunda die ffebroarii, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo nonagesimo tercio.
Vidit Sperendeu.
1. Provisio quod iurati sint iudices super salariis laborantium pro universitate
et quod alii se non intromitant nisi in exequendo escrit al marge esquerre. 2. Iurati
iudici salariorum escrit al marge dret.
65
1393 febrer 22. València
PROVISIÓ atorgada pel rei Joan I als jurats i prohoms de la ciutat de
Girona i la vila de Sant Feliu de Guíxols, on disposa que els
mercaders d’aquestes poblacions no puguin ser penyorats o detinguts
per deutes de l’esmentada ciutat de Girona o de la vila de Sant Feliu
de Guíxols a la hisenda reial, llevat que fossin els titulars del deute
o n’haguessin fet fermança.
A. AHCG. Pergamí núm. 439.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 59-60.
Que alguns mercaders o altres de la ciutat e de la vila de
Sant Ffeliu, per deutes de les dites ciutat e vila deguts al senyor
rey e a altres qualsevol persona, no pusquen ésser penyorats,
mercats o detenguts, si donchs no eren en nom de principals o
de fermançes obligats.
In1 Dei nomine. Pateat universis quod nos Iohannes, Dei gracia
rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque
Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, debita consideracione pensantes
quod, licet iuxta iuris comunis disposicionem singulares universitatum
civitatis, villarum et locorum nostrorum pro debitis, que per ipsas
universitates debentur, pignorari seu marchari /59v/ extra civitates, villas
et loca iamdicta non debeant, attamen quandoque contingit quod ad
thesaurariorum nostri et illustris consortis nostre ac aliarum personarum
instanciam mercatores seu alie singulares persone civitatis Gerunde et
ville Sancti Ffelicis Guixellensis in civitate Barchinone et aliis civitatibus,

148
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
villis et locis nostris, pro debitis dictarum universitatum, in 2 quibus ipsi
mercatores principaliter aut fideiussorio nomine obligati minime
existunt, pignorantur et marcantur in eorum preiudicium et evidens
detrimentum. Supplicato nobis pro vestri parte iuratorum et proborum
hominum civitatis Gerunde et ville Sancti Ffelicis Guixellensi ut super
his dignaremur providere de remedio opportuno, supplicacioneque
huiusmodi, ut a racione et iuris ordine non deviantibus, benigne
exaudita, tenore presentis volumus, providemus et etiam de certa
sciencia et consulte perpetuo ordinamus quod aliqui mercatores vel alii
quivis singulares dictarum civitatis Gerunde et ville Sancti Ffelicis
Guixellensis, que est vicus, pars et membrum ipsius civitatis, vel eorum
bona extra easdem civitatem et villam ubique reperta pro debitis
ipsarum universitatum, que nobis vel curie nostre et dicte consorti aut
aliis quibuslibet personis solvere teneantur seu tenebuntur, decetero
pignorari, marchari seu detineri per nos seu officiales nostros minime
valeat ullo modo, nisi tales mercatores vel singulares in eisdem debitis
principaliter aut fideiussorio nomine fuerint obligati, nec etiam in his
casibus, nisi si et in quantum ius et racio fieri hoc permittant. Mandantes
per hanc eandem universis et singulis officialibus nostris, presentibus
et futuris, vel eorum locatenentibus, de certa sciencia et expresse, sub
ire et indignacionis nostre incursu, quatenus voluntatem, provisionem
et ordinacionem nostram huiusmodi teneant firmiter et observent
tenerique et servari faciant, et non contraveniant seu aliquem contravenire
permittant aliqua racione. In cuius rei testimonium presentem fieri et
sigillo maiestatis nostre impendenti iussimus comuniri.
Datum Valencie, vicesima secunda die ffebroarii, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo nonagesimo tercio, regnique nostri
septimo.
Vidit Sperendeu.
Signum (signe) Iohannis, Dei gracia regis Aragonum, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis
et Ceritanie.
Testes sunt: reverendus in Christo pater Iacobus, cardinalis
Valencie, /60/ nobiles Raymundus Alamanni de Cervillione, Hugo de
Angularia, camarlengui, Ffranciscus de Splugues et Arnaldus de
Cervillione, milites, consiliarii et alguazirii domini regis.
Sig- (signe) num mei Petri de Ponte, secretarii dicti domini regis,
qui de ipsius mandato hec scribi feci cum rasis in IIª «nostrorum pro»,
in IIIIª «supplicato», et in Vª lineis «que huiusmodi» et clausi.
1. Est LXI escrit al marge esquerre. 2. Super marchis bonum privilegium
escrit al marge esquerre.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 149
66
1393 setembre 11. [Girona]
CAPÍTOL de l’acta d’institució del col·legi de Ramon Querol, de Girona,
on disposa el sistema per escollir deu escolans amb dret a ingressar
en el col·legi esmentat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 102.
In 1 instrumento institucionis collegii scolarium per honorabilem
Raymundum Carol, quondam, magistrum in medicina, instituti cum
instrumento confecto die XIª septembris, anno a nativitate Domini Mº
CCCº nonagesimo tercio, in posse Petri Pinos, notarii Gerunde, est
quoddam capitulum tenoris sequentis.
Ítem, que mossèn lo bisbe e l’onrat capítol de la Seu de Gerona
o major part d’aquells qui presents seran, ne eleguesquen un; e l’abat
e capítol de Sent Ffeliu de Gerona o major part d’aquells qui presents
seran e residència personal faran en la dita esgleya, ne eleguesquen
un altra; e·ls jurats de la ciutat de Gerona o major partida d’aquells
ne eleguesquen un altra, a compliment dels dits X scolans. Emperò que
aquests aytals que elegiran, sien scolans pobres, nedius de la dita ciutat
e del linatge de la dita dona n’Arnaula, filla d’en Jacme Merchon,
quòndam, ciutadà de Gerona, e de madona sa mare, qui fou dels
Sunyers, primera muller del dit mestre Ramon, qui fou filla d’en Miquel
de Truyars, quòndam, ciutadà de la dita ciutat, o de sa mare, si n·i
haurà, sinó que eleguesquen d’altres qui sien pobres. E aquesta elecció
façen tota vegada que sia cas e loch dins XV dies. E si no ho feyen,
que ho fayés lo dit beneficiat ab lo pus antich paborde de la sgleya
de Sent Ffeliu.
Ítem, que si los dits scolans et cetera. 2
1. Per lo scolà del col·legi. A XXV de octubre, any M D XXXVIII, los jurats han
elegit en scolà del col·legi de mestre Carol, en Rafel, fill de Rafel Borrell, tender, lo qual
és stat admès per lo patró. Consta ab acte rebud per mi Miquel Garbí, notari y scrivà
del consell, ha star set anys, finits los quals tindran recort los successors posar-hi altre
nota prèvia al document, en el foli 101v. 2. Als setembre 1685, en lo Manual, consta
com avent-ho la ciutat volgut redresar, respongué lo senyor bisbe no tenir lloch escrit
al final del document.
67
1393 novembre 29. Tortosa
ORDINACIÓ del rei Joan I als jurats i prohoms de Girona on els faculta
per realitzar, cada any, el dia d’Any Nou, l’elecció dels nous jurats,
consellers, mostassaf, sobreposats d’obres, oïdors de comptes i altres
oficials municipals.

150
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
[A]. Original perdut.
C. AHCG. Llibre Vermell, f. 57r-v.
Que cascun any, lo die de Ninou, sien elets jurats, consellers,
mostaçaff, sobraposats e reebadors de comptes.
Iohannes, 1 Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
ffidelibus nostris iuratis et probis hominibus civitatis Gerunde, salutem
et graciam.
Quia iuxta privilegia regia dicte civitati indulta et alias, iuxta
laudabilem consuetudinem in dicta civitate Gerunde actenus observatam,
anno quolibet, in die Circuncissionis Domini, iurati et consiliarii,
mostaçaffus, suprapositi, receptores compotorum dicte civitatis et alii
eiusdem civitatis officiales seu rectores in civitate ipsa habent et debent
eligi, ut est moris, vobis dicimus et mandamus expresse et de certa
sciencia, sub pena duorum milium florenorum auri nostro erario
applicandorum, quatenus die festi Circumcisionis Domini proxime
venientis eligatis iuratos, consiliarios, mostaçaffum, suprapositos, receptores
comptorum et alios eiusdem civitatis officiales seu rectores
iuxta ipsa privilegia, usum et consuetudinem civitatis iamdicte, servando
tamen privilegium seu provisionem2 /57v/ ministeralium dicte civitatis,
quibusvis ordinacionibus, inhibicionibus et provisionibus in contrarium
factis seu etiam fiendis, quas serie cum presenti nunc pro tunc tollimus
et etiam revocamus et pro non factis haberi volumus et iubemus,
obsistentibus nullo modo. Mandantes baiulo et subbaiulo ac iudici
ordinario dicte civitatis et cuilibet eorum, prout ad ipsorum spectet
officium, etiam sub pena mille florenorum auri, quatenus iuramenta
novorum iuratorum et aliorum officialium seu rectorum dicte civitatis,
cum inde fuerint requisiti, recipiant et admittant, maliciis et diffugiis
proculpulsis.
Datum Dertusse, vicesima nona die novembris, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo nonagesimo tercio.
Vidit Alfonsus.
1. Est LVIII escrit al marge esquerre. 2. Temporale erat escrit al marge dret.
68
1395 maig 26. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Joan I a Emmanuel de Rajadell, oficial reial, on li
mana que retorni un carregament de trenta-dues peces de teixit, o
el seu valor, que havia estat penyorat a Barcelona per pagar la quota
de Girona i Sant Feliu de Guíxols al maridatge de la seva néta, Joana
d’Aragó, atès que aquest ja havia estat pactat en la quantitat de siscents
cinquanta florins.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 151
A. AHCG. Lletra reial núm. 412.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 60r-v.
Que per rahó del maridatge de dona Johana d’Aragó, qui fou
comtessa de Foix, no fossen demenats sinó DCL florins a la ciutat
ne a Sant Ffeliu.
Ioannes, 1 Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, ffideli
de domo nostra Emanueli de Raiadello, ad faciendum demandas in
vicariis Barchinone et Vallensis, Gerunde et Bisulduni, Vici et Ausonie
et Campirotundi, pretextu matrimonii inclite infantisse, Iohanne de
Aragonia, comitisse Ffuxensis, nate nostre carissime, specialiter deputato,
aliisque comisariis et personis ad hec deputatis seu deputandis, ad quem
seu quos presentes pervenerint et infrascripta quomodolibet pertinere
dinoscantur, salutem et graciam.
Nuper pro parte curie nostre pignorati fuerunt in civitate
Barchinone triginta duo panni lane, qui erant aliquorum civium et
habitatorum civium civitatis Gerunde, ex eo quia iurati et probi homines
eiusdem civitatis nobis recusaverant ratione matrimonii superius
recensiti subvenire, asserentes se dicte subvencioni non teneri ex
privilegio regio predicte civitati et civibus eiusdem antiquitus indulto,
asserentes, inquam, ex alio privilegio dudum a nobis obtento aliqui
singulares universitatum dicte civitatis2 et ville Sancti Ffelicis Guixellensis,
que est pars, vicus et membrum ipsius civitatis, extra easdem civitatem
et villam pignorari ac marchari non posse pro aliquibus debitis et
negociis dictarum universitatum, nisi in eisdem principaliter aut
fideiussorio nomine fuerint obligati. Cum autem pretextu premissorum
absque tamen preiudicio et lesione iuris nostri et privilegiorum,
immunitatum et libertatum sepedicte civitatis et civium eiusdem, facta
fuerit avinencia, mediantibus aliquibus personis, ad sexcentos quinquaginta
florenos /60v/ auri de Aragonia, pro quibus nos reputamus esse
contentos, ab universitatibus iamdictarum civitatis et ville ratione
subvencionis predicte, pro tanto, vobis et unicuique vestrum dicimus
et districte precipiendo mandamus, sub ire et indignacionis nostre
incursu ac pena quingentorum morabatinorum nostro, si contrafeceritis,
erario applicandorum, quatenus aliquid aliud ab universitate et
singularibus iamdicte civitatis nec a civibus forensibus et qui sunt de
contribucione eiusdem civitatis seu etiam ab universitate et singularibus
ville Sancti Ffelicis Guixellensis predicte, ista vice ratione predicti
matrimonii non exhigatis nec demandetis, quinymmo dictos pannos
lane vel valorem eorundem restitui et tornari protinus faciatis, et alias
ab omni execucione et enantamento contra ipsos occasione premissorum
facto cessetis omnino et penitus desistatis, abdicantes vobis et unicuique
vestrum ad cautelam potestatem omnimodam contrarium faciendi.

152
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Data Barchinone, vicesima sexta die madii, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo nonagesimo quinto.
Vidit Sperendeu.
1. Est LXII escrit al marge esquerre. 2. Gerunde, A.
69
1397 gener 27. Girona
DECLARACIÓ de Guillem Arnau, jurat de Girona, Andreu Figuera, que
havia esta jurat l’any anterior, i Arnau Ramada, blanquer de Girona,
comissionats pels jurats de Girona, a instància de Francesc de
Santceloni, ciutadà de Girona, sobre la propietat d’un espai de terreny
situat prop del portal de la muralla nova del burg de Sant Pere de
Galligants. Aquest terreny, que pertanyia a una finca de Francesc
de Santceloni, havia estat utilitzat en part per fer-hi el fossat de la
muralla.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 23v-25.
Sentència o declaració feta sobre lo pati del verger d’en
Ffrancesch Santceloni, fora lo portal de Sant Pere de Galligans.
Noverint universi quod die veneris, que erat vicesima sexta dies
mensis ianuarii, anno a nativitate Domini millesimo1 trecentesimo
nonagesimo septimo, existentibus insimul congregatis venerabilibus
Petro de Terradis, Ffrancisco de Sancto Celedonio, Berengario Capella,
Guillelmo Arnaldi et Iacobo Ferrarii, iuratis civitatis Gerunde anni
presentis, et hoc intus hospicium habitacionis dicti Ffrancisci de Sancto
Celedonio, presentibus me notario et testibus infrascriptis, iidem Petrus
de Terradis, Berengarius Capella, Guillelmus Arnaldi et Iacobus Ferrarii,
iurati dicte civitatis anni presentis, instante et requirente dicto venerabili
Ffrancisco de Sancto Celedonio, comiserunt dicto Guillelmo Arnaldi,
iurato, et Andree Figuera, qui fuit iura- /24/ tus in anno proxime lapso,
et Arnaldo Ramada, blanquerio, civibus Gerunde, quatenus accedant
ad patium sive locum qui est iuxta portale foraneum menium novorum
burgi Sancti Petri de Gallicantu Gerunde, ubi erat viridarium dicti
Ffrancisci de Sancto Celedonio, in quo patio sive loco fuit inceptum
vallum de mandato venerabilis Raymundi de Castlario, capitanei dicte
civitatis; et recognitis recognoscendis, recognoscant et mensurent sive
declarent que pars dicti patii est dicte civitatis et que pars est et remanet
dicti Ffrancisci de Sancto Celedonio; et quod illud redigant seu redigi
faciant in scriptis, taliter quod de iure dicte civitatis et de iure dicti
Ffrancisci de Sancto Celedonio valeat apparere. Quod fuit actum
Gerunde et per dictos venerabiles Petrum de Tarradis, Berengarium
Capella, Guillelmum Arnaldi et Iacobum Ferarii, iuratos, firmatum et

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 153
laudatum die, anno et loco predictis, presentibus et vocatis ad hec me
Petro Pinos, notario et testibus scilicet venerabilibus Iasperto de
Campolongo et Dalmacio de Sancto Dionisio, legum doctore, Anthonio
Valmanya et Guillelmo Morey, petrario Gerunde. Postea vero die
sabbati, que erat vicesima septima dies mensis ianuarii, anno predicto,
prefati Guillelmus Arnaldi, Andreas Figuera et Arnaldus Ramada, ad
hec electi et depputati per dictos venerabiles iuratos, accesserunt
personaliter ad dictum patium sive locum, qui est iuxta portale 2
foraneum menium novorum dicti burgi Sancti Petri de Gallicantu, ubi
erat viridarium dicti Ffrancisci de Sancto Celedonio et in quo loco est
inceptum vallum pro fortificacione dictorum menium. Ad quem quidem
locum accesserunt una cum venerabili Petro de Terradis, uno ex iuratis
dicte civitatis. Et viso ad occulum et inspecto per ipsos dicto patio sive
loco, visaque extimacione que facta fuit de mandato dicti venerabilis
capitanei de aliqua parte dicti patii sive 3 viridarii, que accepta fuit ad
opus dicte civitatis pro vallo inibi fiendo et iam incepto, de qua
extimacione constat per instrumentum inde confectum in posse discreti
Guillelmi 4 Lobeti, notarii Gerunde. Et recepta per eos de et super
predictis informacione sumaria, habitaque super his deliberacione et
acordio cum vicinis dicti loci et aliis personis, et recognitis et
recognoscendis, iidem Guillelmus Arnaldi, Andreas Figuera et Arnaldus
Ramada, existentes in dicto patio sive loco, presente dicto venerabili
Petro de Terradis, uno ex iuratis dicte civitatis, et presente dicto
venerabili Ffrancisco de Sancto Celedonio, /24v/ iuniore, ac presentibus
me notario et testibus infrascriptis, dixerunt se invenisse quod pars dicti
patii sive viridarii que remanet dicto Ffrancisco de Sancto Celedonio, 5
versus hospicium suum, quod habet in dicto loco, prout ibi fuit
mensuratum et cannatum, habet de amplitudine versus dictum hospicium,
incipiendo a quamtono dicti hospicii, quod est versus Gallicantum, ibi
existentem, usque ad patium, quod est dicte civitatis, ubi est dictum
vallum, septem cannas et mediam, sic quod dicta pars septem cannarum
et medie est et esse debet dicti Ffrancisci de Sancto Celedonio et suorum.
Et in medio dicti patii sive viridarii habet ipsa pars remanens dicto
Ffrancisco de Sancto Celedonio ex dicto patio sive viridario de
amplitudine octo cannas et quinque palmos, prout ibi fuit mensuratum
et cannatum. Et in capite inferiori dicti patii sive viridarii, ubi est una
matha, versus rium Undaris, habet dicta pars remanens dicto Ffrancisco
de Sancto Celedonio ex dicto patio sive viridario de amplitudine, prout
ibi fuit mensuratum et cannatum, decem canas et septem palmos. Et
hoc est propre quoddam noguerium quod ibi est, quod remanet dicto
Ffrancisco de Sancto Celedonio et intus dictam suam partem. Et postea
protendendo de ipsa matha ad lineam tirada usque ad ripam aque
aliquod emban, quod ibi est, remanet et remanere debet dicto Ffrancisco
de Sancto Celedonio, estque et esse debet ipsius Ffrancisci et suorum.
Residuum vero dicti patii usque ad murum novum est et esse debet

154
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
dicte civitatis et eius universitatis. Arbores autem, que sunt iuxta vallum
ibi inceptum et que sunt in residuo patii, quod est dicte civitatis, sunt
et esse debent dicti Ffrancisci de Sancto Celedonio. Tamen, si dicta
civitas seu iurati eiusdem civitatis volunt, quod dicte arbores scindatur,
quod possint scindi, scindere, quandocumque voluerint, absque contradiccione
et impedimento dicti Ffrancisci de Sancto Celedonio et
suorum, et quod ipse arbores sive fusta earum sit dicti Ffrancisci de
Sancto Celedonio, quandocumque contigerit illas scidi. Que omnia
dictus Guillelmus Arnaldi, Andreas Figuera et Arnaldus Ramada, ad hec
electi per dictam civitatem, pecierunt scribi et in scriptis redigi, et de
predictis omnibus et singulis tam dicti Guillelmus Arnaldi, Andreas
Figuera et Arnaldus Ramada, nomine dicte civitatis, quam dictus
venerabilis Ffranciscus de Sancto Celedonio, qui ibi presens erat,
pecierunt et requisiverunt fieri tam dicte civitati et iuratis eiusdem quam
ipsi Ffrancisco de Sancto Celedonio unum et plura publicum et publica
instrumentum et instrumenta per me dictum notarium, presentibus
testibus ad hec vocatis Bernardo de Lemana, draperio, et Ffrancisco
Laurencii, maiore dierum, calcinerio Gerunde.
Que fuerunt acta Gerunde, die, anno et 6 /25/ loco predictis, presentibus
et vocatis ad hec me dicto notario et testibus supradictis.
1. XXVII escrit al marge esquerre. 2. potale per portale. 3. Segueix un
espai de 4 lletres aprox. cancel·lat. 4. Guilelmi per Guillelmi. 5. Celodonio per
Celedonio. Segueix un espai de 7 lletres aprox. cancel·lat. 6. Loco predictis escrit al
marge inferior dret.
70
1397 març 26. Barcelona
ORDINACIÓ de la reina Maria, lloctinent del rei Martí I, als jurats i
prohoms de la ciutat de Girona, on els autoritza per arribar a acords
amb carnissers de fora la ciutat i així assegurar-hi el proveïment
de carn.
A. AHCG. Lletra reial núm. 417.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 68r-v.
Que los jurats pusquen fer avinençes ab carniçers stranys,
que tenguen la ciutat opulent de carns per lo preu convengut,
e que lo batle, a raquesta dels jurats, inhibesca a altres carniçers
que durant la dita avinença no pusquen vendre carn en la dita
ciutat. 1
Nos Maria, Dei gracia regina Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice comitissaque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
locumtenens generalis serenissimi domini Martini, eadem gracia regis
regnorum et comitis comitatuum predictorum, viri et domini nostri

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 155
carissimi, absentis, quoniam, ut pro parte vestri iuratorum et proborum
hominum civitatis Gerunde fuit nobis expositum reverenter, sepe accidit
quod ex collusione que fit in dicta civitate per carnifices eiusdem cum
aliis mercatoribus vel carnificibus extraneis, ne aliunde preterquam per
manus ipsorum carnes in dicta civitate haberi valeant, ipsa civitas
earundem carnium eget copia, vel coguntur predicti iurati, et alii forum
ipsarum carnium, que mactantur per dictos carnifices, eis concedere
excessivum et sustinere quod vendant carnes viles et macilentas, in
damnum et dispendium civitatis eiusdem, nos volentes ad dicte civitatis
et universitatis eiusdem supplicacionem humilem propterea nobis
factam, rei publice dicte civitatis per nostre salubris provisionis
remedium subvenire, tenore presentis concedimus vobis, dictis iuratis,
tam presentibus quam futuris, quod possitis, quotienscumque vobis
videbitur, cum quibusvis carnificibus, etiam extraneis avinencias et
quelibet pacta facere ad illud tempus sive tempora de quo seu quibus
vobis videbitur et sub illis modis quibus cum eis poteritis concordare,
quod dictam civitatem teneat bonis carnibus oppulentam ac pro certo
et racionabili precio inter vos et ipsos convento eas vendent liberaliter
cuicumque. Et in hoc casu baiulus predicte civitatis, presens et qui pro
tempore fuerit, facta per vos ei fide de vestri avinencia supradicta, ad
vestri requisicionem et instanciam inhibeat et interdicat ac inhibere et
interdicere teneatur quibuslibet aliis carnificibus sub certa pena eis per
dictum baiulum imponenda, et ab eis, quotiens contrafecerint, exhigenda,
ne durante tempore dicti pacti audeant seu possint carnes aliquas in
dicta civitate vel eius suburbiis facere aut vendere aliqua racione seu
causa, salvo tamen quod, si dicti carnifices, quibus facta fuerit inhibicio
supradicta, aliquas tabulas carnicerie conductas tenuerint tempore dicte
inhibicionis, quod vos dicti iurati seu universitas dicte civitatis onus
loguerii dictarum tabularum subire teneamini et alias eis, quorum sunt
dicte tabule, in eorum logueriis satisfacere, quoniam nos absque eorum
preiudicio et non alias hanc provisionem vobis duximus concedendam.
Mandantes per hanc eandem dicto baiulo necnon aliis regiis officialibus
quibuscumque, ad quos spectet, sub obtentu regie gracie et mercedis,
quatenus concessionem huiusmodi firmam habeant eamque teneant et
observent, ac faciant et compleant que per nos iubentur circa superius
contenta et ab aliis observari fa- /68v/ ciant, et non contrafaciant vel
veniant aliqua racione. In cuius rei testimonium presentem vobis fieri
iussimus nostre locumtenencie sigillo munitam.
Data Barchinone, vicesima sexta die marcii, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo nonagesimo septimo.
Bernardus Michaelis.
1. Vide per carnicerias escrit sota la rúbrica.

156
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
71
1398 maig 17. Saragossa
ORDINACIÓ del rei Martí I l’Humà als jurats de Girona, on els nomena
obrers de la ciutat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 83r-v.
Com los jurats són obrers de les muralles, portalls e valls,
ab gran potestat de ordenar, e que tots oficials obeesquen y que
pugan obrar en les muralles et aliis y compel·lir ab penes als
jornalers.
Nos Martinus, Dei gratia, rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, quia
per decessum Bernardi de Riaria, cirurgici, et Petri de Prato, iurisperiti,
civium civitatis Gerunde, qui, dum /83v/ vixerunt, operarii dicte civitatis
fuerunt, vaccat oficium operarii memorati et per consequens cessant
et non fiunt opera, ut decet, tenore presentis facimus, constituimus et
ordinamus operarios murorum et vallorum dicte civitatis vos iuratos
civitatis eiusdem presentes et futuros, ita quod vos seu maior pars
vestrum sitis operarii civitatis premisse, dum tamem nobis libuerit,
quibus vel maiori parti vestrum, ut presertur, plenam conferimus
potestatem, quod construatis et refficiatis seu construi et refici faciatis
menia, turres, portalia et alia1 opera ibidem fienda et expedienda, que
vobis, seu maiori parti vestrum fuerint bene visa, necnon dirruatis seu
disrui faciatis hospicia, tabulas, botigues et alia edifficia iuxta seu propre
dicta menia situata, que possint dictis menibus et vallis obicere, possitis
nec minus ordinare et eligere personas, de quibus vobis bene visum
fuerit, ad faciendum opera dictorum murorum et alia exinde emergentia,
et constituere ac solvere ipsis personis salarium seu salaria et logeria,
necessarios ad2 predicta, ad utilitatem et perfeccionem celeriorem operis
supradicti, potestatem largifluam vobis eisdem iuratis seu maiori parti
vestrum super predictis et ex eis emergentibus, deppendentibus et
connexis, dum nobis placuerit, ut predicitur, concedentes serie cum
presenti, per quam mandamus vicariis, baiuliis necnon universis et
singulis officialibus nostris et subditis civitatis et vicarie predicte,
presentibus et futuris, dictorumque oficialium locatenentibus, quatenus,
habendo vos iuratos predictos pro operariis memoratis, vobis et
iussionibus vestris seu maioris partis vestrum obediant eaque exequatur
et compleant cum effectu, necnon presentem habeant ratam et firmam
et non contraveniant seu aliquem contravenire permittant aliqua
racione, ymmo quoscumque repugnantes seu contradicentes ordinacioni
dictorum operariorum super dictis operibus fiendis per imposiciones
penarum et exactiones earum ac per capciones personarum et alias3 rigide et compellant, iuris firma ac appellacionibus et aliis difugiis et

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 157
maliciis penitus retroiectis. In cuius rei testimonium presentem fieri
iussimus nostro pendenti sigillo munitam.
Datum Cesarauguste, die septimadecima madii, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo nonagesimo octavo.
Matias, vicecancellarius.
1. Segueix un espai de 3 lletres aprox. cancel·lat. 2. Segueix ad
repetit. 3. Segueix un espai de 5 lletres aprox. cancel·lat.
72
1398 agost 16. Saragossa
SENTÈNCIA atorgada pel rei Martí I l’Humà, en el litigi entre els
representants de la universitat de la Pera, d’una part, i els jurats
de la ciutat de Girona, de l’altra, en què es declara que els habitants
de l’esmentat poble, en cas de guerra, no es poden fer forts ni construir
muralles o fortaleses a la seva localitat.
A. AHCG. Pergamí núm. 453.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 61-62.
Sentència ab la qual és declarat que los hòmens de la Pera
no·s pusquen recollir en lo loch de la Pera ni fer hun mur ne altre
fortalesa.
In1 nomine Domini, amen. Nos Martinus, Dei gratie rex Aragonum,
Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone,
Rossilionis et Ceritanie, viso quodam privilegio per illustrem reginam
Mariam, consortem nostram, tunc locumtenentem generalem nostri,
concesso probis hominibus, universitati et singularibus loci de la Pera,
vicarie Gerunde, sub kalendario ultimo diey octobris, anni millesimi
trecentesimi nonogesimi sexti, efectualiter continente quod predicti
homines, universitas et singulares dicti loci possent libere et impune
sine impedimento et contradiccione cuiuscumque dictum locum muris,
vallis, turribus aliisque edificiis cingere et circumire, prout in dicto
privilegio lacius continetur; visa denique quadam supplicacione per
nuncios civitatis Gerunde oblata, supplicantes predictum privilegium
tanquam surrepticium fore revocandum, ex eo inter cetera quia dicti
homines loci de la Pera sunt de recollecta Gerunde et contribucione
murorum ipsius civitatis; viso insuper sindicatu civitatis Gerunde misso
Ffrancisco Adroverii et Narcisso de la Via, nunciis pro dicta civitate
ad nos missis, cum quo iurati dicte civitatis dabant predictis Ffrancisco
et Narcisso et cuilibet eorum insolidum plenam potestatem ad predicta
supplicata prossequendum; viso insuper quodam instrumento per dictos
Ffranciscum et Narcissum dictis nominibus producto, in quo apparet
qualiter predicti homines dicti loci de la Pera per nos fuerunt super
predictis legitime citati ad respondendum predicte supplicacioni et ad

158
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
procedendum in dicta causa usque ad sentenciam diffinitivam inclusive;
visis insuper diversis instrumentis et scripturis publicis per dictos
Ffranciscum et Narcissum dicto nomine in presenti causa ad fundandum
eorum intentione oblatis de predictis omnibus relacione facta in nostri
audiencia per fidelem nostrum Berengarium de Vallo, in legibus
licenciatum, sacrosanctis Evangeliis coram nobis positis et reverenter
inspectis, Ffrancisco Adroverii predicto et eius advocato ad plenum
auditis, parte dictorum hominum dicti loci de ça Pera contumaciter
absente, die presenti ad hanc nostram diffinitivam sentenciam assignata,
pronunciamus et declaramus in modum qui sequitur: Quia per producta
in presenti processu pro parte dicte civitatis Gerunde constat clare
homines predictos iamdicti loci de ça Pera esse et fuisse de recollecta
dicte civitatis et de contribucione 2 murorum eiusdem civitatis, constatque
etiam serenissimum dominum regem Iohannem, fratrem nostrum
memorie recolende, statuisse, providisse et ordinasse pro utilitate rei
publice quod nunquam decetero quivis habitatores dicti loci et termini
de ça Pera in eodem /61v/ loco guerrarum aut turbacionis temporibus
remanerent, prout hec et alia lacius continetur in quadam carta dicti
domini regis sigillo comunita, constatque etiam predictum privilegium
fore impetratum per dictos homines loci de ça Pera predicti, tacito de
predictis que si expressa fuissent dicte illustri regine, consorti nostri
carissime, predictum privilegium non concessisset, idcirco, his et aliis
attentis, pronunciamus et declaramus predictum privilegium per dictos
homines dicti loci de ça Pera et sub dicto kalendario impetratum fore
et esse revocandum, et per hanc nostram sentenciam ipsam revocamus,
cesamus et anullamus. Et si quid vigore dicti privilegii hedificatum est,
illud pronunciamus esse et fore demoliendum et ad pristinum statum
reducendum, neutram partem in expensis comdemnando.
Lata fuit predicta sentencia per nos dictum regem seu in nostri
personam per fidelem consiliarium et vicecancellarium nostrum Mathiam
Castilionis, legum doctorem, et lecta de nostri mandato facto per dictum
vicecancellarium nostrum per fidelem scriptorem nostrum Narcissum
Castelli, notarium infrascriptum, in quadam domo capituli Fratrum
Predicatorum civitatis Cesarauguste, in qua audiencia regia more solito
celebrabatur, die videlicet veneris sextadecima mensis augusti, anno a
nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo octavo, regnique
nostri tercio, presente Dalmacio de Sancto Dionisio, legum doctore, sub
sindico dicte universitatis Gerunde, predictam sentenciam ferri retineat
pro una parte parte vero dicte universitatis de la Pera contumaciter
absente, et presentibus testibus: Ffrancisco de Vilamarino, milite,
alguazirio, Bonanato Petri, licenciato in decretis, consiliariis, Petro de
Sobirats et Berengario de Treserris, scriptoribus nostris, et pluribus aliis
in multitudine copiosa.
Matias, vicecancellarius.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 159
Signum (signe) Martini, Dei gracia regis Aragonum, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et
Ceritanie, qui predictam sentenciam tulimus huicque publico in secreto
sigillum nostrum apponi iussimus impendenti.
Sig- (signe) num mei Narcissi Castelli, scriptoris dicti serenissimi
domini regis Aragonum, eiusque auctoritate publici notarii per totam
terram et dominacionem eiusdem, qui prolacione predicte sentencie
interfui eamque legi et /62/ publicavi prout continetur superius, et in
hanc publicam formam redigens eandem scribi feci et clausi.
1. Est LXIII escrit al marge esquerre. 2. Locus de Piru est de recollecta et
de contributione murorum escrit al marge dret.
73
1398 agost 16. Saragossa
EXECUTÒRIA de la sentència atorgada pel rei Martí I l’Humà, en el litigi
entre els representants de la universitat de la Pera, d’una part, i els
jurats de la ciutat de Girona, de l’altra, en què es declara que els
habitants de l’esmentat poble, en cas de guerra, no es poden fer forts
ni construir muralles o fortaleses a la seva localitat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 62.
Exequtòria de la sentència dada contra los hòmens de la Pera.
Martinus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
ffidelibus nostris vicario et subvicario Gerunde, ceterisque officialibus
nostris et ipsorum locatenentibus, ad quos spectet, salutem et gratiam.
Cum nos in causa seu questione, que in nostri consistorio ducta
fuit inter universitatem civitatis Gerunde, agentem, parte ex una, et
universitatem loci de ça Pera, parte ex altera, deffendentem, ratione
murorum eiusdem loci, nostram sentenciam die dati presentis tulerimus,
per quam declaravimus locum antedictum muris, vallis, turribus
aliisque hedificiis non posse circui sive cingi, prout ista et alia in ipsa
sentencia lacius continentur, vobis et unicuique vestrum dicimus et
mandamus, de certa sciencia et expresse, quatenus, incontinenti cum
requisiti fueritis, predictam sentenciam exequamini iuxta sui seriem et
tenorem.
Datum Cesarauguste, decima sexta die augusti, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo nonagesimo octavo.
Matias, vicecancellarius.

160
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
74
1398 desembre 24. Girona
CAPÍTOL de l’acta d’institució del col·legi d’en Beuda i altres causes pies,
atorgada per disposició testamentària de Jaume Beuda, mercader de
Girona, davant de Pere Pinós, notari públic de Girona, en què es
disposa un repartiment anual als pobres de roba per fer vestits.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 102.
Venerabilis Iacobus Beuda, mercator, civis Gerunde, cum publico
instrumento confecto in posse discreti Petri Pinós, notarii Gerunde,
XXIIII die decembris, anno a nativitate Domini Mº CCCº nonagesimo
VIIIº, fecit instituciones beneficiorum elemosinarum collegii scolarium
ac aliarum piarum causarum, et inter cetera super elemosina panni lane
fecit et ordinavit capitulum sequens.
Item, ordino et instituo quod anno quolibet imperpetuum, circa
festum Pasce Domini vel saltem per totum mensem madii, emantur
viginti quinque pecie pannorum alborum et burellorum strictorum de
Balneolis, que erunt trecente septuaginta quinque canne, que tunc non
decostent cum expensis ultra tres solidos pro canna. Qui quidem panni
dentur et distribuantur amore Dei quolibet anno in forma sequenti:
videlicet, quod dentur centum quinquaginta personis pauperibus vel
pluribus, prout et in quantum ipsi panni suffecerint, pauperrimis tamen
personis que reperiri poterunt in locis et parrochiis infrascriptis. Et
hoc nonaginta pauperibus de civitate Gerunde, et octo pauperibus
parrochiarum de Caciano de Silva, et tribus de Rivolutorum de Silva,
et viginti duobus pauperibus parrochie Sancti Iuliani de Ordeis, et octo
pauperibus Sancti Petri de Navata, et duobus pauperibus Sancti Steffani
de Canellis, et duobus pauperibus Sancti Laurencii de Spinavessa, et
octo pauperibus Sancti Andree de Borrassiano, et tribus pauperibus
Sancti Martini Taravaus, et duobus pauperibus beate Marie de Villahonant,
et duobus pauperibus beate Marie de Cistella. Ita quod dentur
de dictis pannis cuilibet dictorum pauperum, scilicet magnis in persona
seu statura, tres canne et non ultra, et modicis sive parvis in statura
saltem una canna et media et non minus. Et huiusmodi elemosina
dictorum pannorum detur et distribuatur prout in quantum suffecerint
anno quolibet perpetuo in die festi sancti Martini, longius in die sancti
Andree vel ante.
Per tenor del dit capítol apar que a noranta pobres de la ciutat
de Gerona cascun any deu ésser dada elmoyna de drap, donant a cascun
pobre de gran statura tres canes de drap stret de Banyoles, valent tres
sous la cana. E attès que en aquest temps no·s usa tal drap stret, se
pot arbitrar que la vàlua d’aquell drap stret sia convertida en comprar
draps tals com vuy se acustume donar a vestir pobres. E mostres que

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 161
la estima del dit drap stret montaria, a rahó de nou sous per cascun
de LXXXX pobres de Gerona, quoranta lliures, deu sous, perquè cosa
meritòria serà e ben pertinent que los honorables senyors jurats o la
major part d’ells cascun any donen càrrech a qui·ls plaurà e semblava
assats propri que·n hagés càrrech lo quite los senyals ab què·s acapte
a pobres vergonyants, sinó a aquell que ells volran, que cascun any
de la ffesta de tots Sants fins a la ffesta de sanct Andreu se entrameta
e inste que draps fins en valor de les dites XL lliures X sous sien dats
per amor de Déu a persones pobres stants en la ciutat de Gerona, e
sàpia los noms dels pobres qui·n hauran haüt els denuncia als regidors
del baçin apel·lat d’en Palma, affí que sàpia que I pobre en I any no
hagués drap de dos lochs e que bestàs a vestir més pobres. E si los
administradors de les obres pies instituïdes per lo dit Jacme Beuda
recusaven de dar la dita elmoyna fins a la dita forma e de fer lo manifest
de la dita nòmina, en aquest cas lo dit a açò deputat protector correrà
a la cort del senyor bisbe e ab justícia les aconseguirà, car no s’i pot
posar exepció, sinó que en lo dit capítol ha menció que, si en lo nombre
dels LXXXX havia infants pochs, a cascun dels dits infants fos donada
una cana e mige del drap stret demont dit. E lo nombre de tals infants
no poria ésser gran, car a un infant que·s don drap per amor de Déu
se’n done a X persones grans.
75
1398 desembre 24. [Girona]
CAPÍTOL d’una acta atorgada per disposició testamentària de Jaume
Beuda, mercader de Girona, davant de Pere Pinós, notari públic de
Girona, en què s’institueix un dot anual per casar donzelles pobres
de l’Hospital Nou de Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG, Llibre Vermell, f. 102r-v.
Com1 l’onrat en Jacme Beuda mana ésser dats, en ajuda de
maridar poncelles filles del spital, C sous o CC sous, en la forma
que contengut és en un capítol de la tenor següent.
Item, ordino et instituo quod anno quolibet perpetuo dentur amore
Dei in adiutorium maritandi duabus puellis pauperibus, scilicet cuilibet
earum C solidorum, quarum puellarum una sit de illis que erunt posite
et nutrite in dicto Hospitali Novo Gerunde et altera sit pauperrima puella
de meo genere, que reperiri poterit, si aliqua fuerit, que nubat viro.
Et in illis anno seu annis quo seu quibus in dicto Hospitali Novo non
invenietur aliqua puella que nubat viro, dentur omnes dicti CC solidi
uni puelle vel inter duas puellas, que sit vel sint posite et nutrite in
dicto Hospitali Novo, si aliqua tunc ibi fuerit que nubat viro, 2 et

162
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
tradantur ipsis puellis dicti domini die velinerasticium diei, qua cum
suis sponsis benedictionem in facie ecclesie receperint nupcialem et non
ante. Et volo et ordino quod, antequam dicti tradantur ipsis puellis vel
earum sponsis seu maritis, qualibet vice qua hoc contigerit, ipse puelle
et earum sponsi vel earum amici teneantur idonee assecurare cum
publico instrumento inde conficiendo quod si ipsa puella seu puelle
decesserit vel decesserint quandocumque sine prole legittima et naturali,
vel cum prole legittima et naturali que non venerit ad etatem XV
annorum completorum, in quolibet ipsorum casuum restituant et
tornent dictis rectoribus dictarum elemosinarum dictos CC tos solidos vel
totum id quod inde receperint, et totum illud sic restitutum convertatur
in utilitatem et augmentum dictarum elemosinarum panis. Volo enim,
ordino atque /102v/ mando quod quelibet dictarum 3 puellarum nubant
viriis, scilicet ille que erunt posite et nutrite in dicto hospitali de et
cum voluntate et consensu consulum dicti Hospitalis Novi, cum
instrumento acto in posse Petri Pinós, notarii, die XXIIIIª decembris,
anno a nativitate Domini Mº CCCº LXXXXVIIIº
1. Lo que·s dóna a les fedrines que·s nodrexen en lo Hospital quant casen escrit
a la part superior del document. 2. seu nubant viro et in illis anno seu annis quo
seu quibus non inveniatur talis puella de meo genere que nubat viro dentur omnes dicti
CC solidi puelle vel inter duas puellas que sit vel sint posite et nutrite in dicto Hospitali
Novo, si aliqua tunc ibi fuerit que nubat viro, el copista repeteix aquest fragment al marge
inferior. 3. Segueix dictarum repetit.
76
[1399 gener 16. Saragossa]
CAPITULACIÓ entre el rei Martí I l’Humà i els jurats de Girona, sobre
la redempció de les jurisdiccions alienades de la vegueria i batllia
de Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 68v-82
Capítols1 concordats entre lo senyor rey e los jurats, quant
li donaren la jurisdicció de diverses parròquies de la vegaria deiús
nomenades, e entre los altres. Ab lo XXV capítol done gran poder
als jurats de fer ordinacions sobre bandositats.
En nom de Déu sie, amén. Capítols fets e fermats entre lo molt
alt e molt excel·lent príncep e senyor, lo senyor en Martí, per la gràcia
de Déu rey d’Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya e de
Còrcega e comte de Barchinona, de Rosselló e de Cerdanya, de una
part, e los jurats e concell faents universitat de la ciutat de Gerona,
de l’altra part. En e sobre les reempçons de les jurisdiccions de la vegaria
e batlia de Gerona, alienades fins al jorn present, en la forma següent:

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 163
I. Offerta feta al senyor rey per los jurats e consell per reempçó
de les jurisdictions.
Primerament, com lo dit senyor haie del·liberat e vulle reembre,
mitjançant la dita ciutat de Gerona, tots los mers e mixts imperis e
altres qualsevol jurisdiccions altes e baxes, civils e criminals, per
qualsevol nom sien apel·lades, e encara tot altre dret per los predecessors
del dit senyor rey, de alta memòria, venudes, empenyorades o en altra
qualsevol manera per llurs procuradors a qualsevol persones de qualsevol
dignitat o preheminència alienades e de la corona reyal separades,
dins les dites vegueria e batlia de Gerona, e aquelles jurisdiccions tornar
e ajustar a la corona reyal, los dits jurats e consell de la dita ciutat,
faents, axí com dit és, e representants la universitat de la dita ciutat,
cobeejants grantment la honor, bé e profit del dit senyor rey e de la
cosa pública, e encara per contemplació del dit senyor rey, per raó de
la dita reempçó fan e proferen al dit senyor les coses en los capítols
deval scrits contengudes.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius. /69/
II. Donació que fan los jurats e consell al dit senyor de les
jurisdiccions de XXVIII parròchies ací nomenades.
És a saber, que los dits jurats e consell de la dita ciutat de Gerona
daran al dit senyor e als seus en per tots temps les jurisdiccions a
la dita ciutat venudes, ço és, de les parròquies de Madremanya, de Juyà,
de Bordils, de Cervià, de Medinyà, de Bascanó, de Aygaviva, de Ridellots
de la Selva, de Camploch, e de Sent Andreu Çalou, e de Lampayies,
e encara li daran tot dret que a la dita ciutat puixe pertànyer en les
jurisdiccions de les parròquies de Stanyol, de Vilablareix, de Muntfuyà,
dels Contestins, de Sent Gregori, de Loran, de Ginestar, de Muntnegre,
del Castellar, de Lambilles, de Quart, de Corneyllà, de Sorts, de
Pujals des Cavallers, de Pujals des Pagesos, de Borgonyà e de Corts,
les quals se són reemudes e·s són donades a la dita ciutat, qui aquelles
huuy posseeix, per ço car se són donades a aquella e meses en son
regiment.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
III. De no alienar ne separar de la reyal corona res de les
ciutat, batlia e vegueria de Gerona.
Ítem, que·l senyor rey per sa gràcia e mercè responent a la naturalesa
dels dits jurats e consellers e als habitadors de la dita ciutat, e dels altres
qui en los fets de les dites luhicions al dit senyor serviran e en aquelles
ajudaran contribuir, e·s reembran, ratificant e confirmant tots privilegis

164
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
e concessions sobre les coses deiús scrites ja fets e fetes, atorgats e
atorgades a la dita ciutat, batlia e vegueria e habitadors d’aquelles ara
de nou per si e per sos successors, no derogant o prejudicant als dits
privilegis ne faent novació alguna a aquells, ans aquells corroborant e
confirmant, atorch a la dita ciutat e universitat d’aquella e a tots los
lochs e parròquies dessús nomenats e nomenades e a tots los altres lochs
e parròquies de les dites batlia e vegueria e singulars d’aquells qui en
les dites luïcions e contribucions ajudaran, contribuiran e pagaran. E
daquèn privilegi perpetual inmutable e irrevocable farà per interès de
la dita ciutat, lochs e parròquies e singulars d’aquelles que los dits lochs
e parròquies, alienades, reemudes e reemedores, en virtut dels presents
capítols o aquells qui en los dites reepçons e luhicions contribuiran e
jurisdiccions d’aquells e d’aquelles, altes e baxes, civils e criminals,
e altres qualsevol, e a la senyoria del dit senyor reintegradors e reintegradores,
sien perpetualment units, unides, ajustats e ajustades, e
d’aquells e d’aquelles sie fet membre indivisible e inseparable de la sua
corona reyal, axí com és la dita ciutat de Gerona. /69v/ E prometre e
convengue lo dit senyor ab lo dit privilegi e en virtut d’aquell per si
e per sos successors, e face d’aquell ley paccionada a les dites ciutat,
lochs e parròquies e universitats e singulars d’aquelles, perpetualment
duradora, que jamés ell o·ls dits seus successors, per ells o altres havents
poder d’ells los dits lochs o parròquies, axí aquells qui huuy són de la
ciutat e los quals aquella ciutat ha offerts al dit senyor, segons dit és,
com encara los lochs o parròquies qui són remuts e reemudes e·s són
donats a la dita ciutat o meses e posats en regiment d’aquella, los quals
la dita ciutat aytant com en ella es vol e consent que sien del dit senyor,
ne encara los altres lochs e parròquies qui són sots senyoria del dit senyor
e en exercici del veguer e batle de Gerona, ne los altres qui·s deuen
reembre, aprés que reemuts seran e a man reyal reduïts, o los altres
que ja són reemuts, e en les presents reempçons, axí com dit és,
contribuiran e als presents capítols se uniran, ne les dites jurisdiccions,
altes e baxes, civils o criminals, d’aquells o d’aquelles per alguna rahó
o manera o per qualsevol cas, per fort urgent o extrem que sien, encara
que fossen per deffensió o restauració de sos regnes o terres, o per novelles
conquestes, o per passatges armades o stols que faés o li convengués
fer, ne per maridatges, ne per heretat o per dotar fills o filles, per
coronacions o festes o solemnitats que faés o li convengués fer, o per
cambra de la senyora reyna o d’altres mullers del dit senyor o de sos
successors, ne per qualsevol donació voluntària o necessària que ell o·ls
dits successors seus volguessen o haguessen fer a la dita senyora reyna
o altres mullers lurs, o a fills o a filles, ne per altre qualsevol cas o cases,
majors o menors, e per altra manera que dir, cogitar o ymaginar se pugue,
ne divisaran, separaran o departiran de lur dignitat reyal, principat de
Cathalunya e comtat de Barchinona, dels quals seran fet, segons dit és,
membre, ne aquelles o alguna d’aquelles, o alguna persona o persones

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 165
ecclesiastes o seglars, cors o col·legi, de qualsevol ley, stament, dignitat,
condició o preheminència sien, encara que sien fills o ffilles del dit senyor
o de sos successors o altres qualsevol, vendran, daran, cambiaran,
permutaran ne obligaran per via de penyora o de reenes o per qualsevol
altra seguretat metran o liuraran generalment o special, ne en alguna
altra forma o manera transportaran o alienaran, en tot o en partida,
ans per tostemps lo dit senyor e sos successors reys d’Aragó e comtes
de Barchinona les retendran en llurs pròpries persones e aquella lexaran
a l’exercici del veguer e batle de Gerona, ço és, a cascú sa jurisdicció 2
e no de nenguna altra persona. E d’açò e altres coses en lo dit privilegi
contenidores, tenir e complir farà lo dit senyor rey, vot a Déu e o jurarà
sobre la creu de nostre senyor Déu e los seus sants quatre Evangelis.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius. /70/
IIII. Prohibició e nul·litat de alienacions de jurisdiccions ab
forts privilegis.
E si per ventura lo dit senyor o sos successors, o officials seus
o llurs, o alguns altres havents poder del dit senyor o dels dits successors
seus, en nom o per part llur, per propri moviment del dit senyor o dels
dits successors seus, o per instigació o importunitat d’alguna o d’algunes
persones, scientement o ignorant, o per qualsevol3 raó, cas o manera,
o necessitat dels damunt nomenats o altre no nomenats, per grans
extrems o greus que fossen e majors o menors e qui dir pensar o cogitar
se poguessen, assajaven fer, dehien, manaven o comanaven, e de fet
o per obra fahien alguna cosa contrària, perjudicial o derogatòria als
presents capítols o alcun d’aquells, o al privilegi damunt dit, o a les
coses en aquell contenidores, o a la observància d’aquells e d’aquelles,
en tot o en partida, directament o indirecta, o de paraula o en scrits,
o ab cartes, privilegis o letres o en altra qualsevol manera, vol lo dit
senyor, ordone e mane ab lo dit privilegi e en virtut de la damunt dita
ley paccionada, en negun temps revocable, que encontinent ipso facto
totes vendes, donacions, inpugnacions, enfeudacions e qualsevol altres
alienacions per lo dit senyor e sos successors e altres faedores, en tot
ço e quant serie fet, dit, acceptat o assajat, provehit e ordonat, en la
forma e manera dessús dites o altres qualsevol que dir o pensar se
puguen, sien casses, irrites, vanes e nul·les, e no haien ne puguen haver
alguna força, valor e efficàcia, no contrastants qualsevol paraules aytan
derogatòries com fer se pugue, qui en aquells se posassen, per les quals
ne en altre manera se poguessen abilitar e haver alguna fermetat, en
juy ne fora juy, ne en lo dit juy puguen ésser produïdes o mostrades,
e menys admeses, encara que fos en la audiència o consistori del dit
senyor rey o altres sos successors, o devant altre jutge o official del
dit senyor, o altres ecclesiàstichs o seglars, de qualsevol condició,

166
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
dignitat o stament sien, ne per aquells o aquelles, o per altres títols
qualsevol, per grans o per bastants que sien, pugue ésser guanyat o
adquisit dret a alguna persona ne res als havents o obtinents aquelles,
ne pugue ésser jutjat o donat en los dits juys en alguna manera, ne
fet o engendrat, jutjat o declarat alcun prejudici als presents capítols
ne al dit privilegi o coses en aquell contengudes o contenidores, en
proprietat o en possessió ne en alguna manera facen fe en los dits juys,
ans per sol mostrament dels presents capítols o del dit privilegi sien
repel·lits e repel·lides, del tot foragitades, remogudes totes contradiccions,
/70v/ opposicions o excepcions dilatòries o peremptòries, e altres qui
posar se deguessen en contrari, axí com a nul·les, invàlides e fetes contra
les regalies e drets del dit senyor rey e de les dites ciutat, lochs e
parròquies, e de la cosa pública e singulars d’aquells e d’aquelles, e contra
lo vot, sagrament, ley paccionada, promissions, convencions,
renunciacions e altres coses dessús e deiús contengudes per lo dit senyor
rey fetes e otorgades. E que·l dit senyor ne sos successors per plenitud
de poder llur ordonat o absolut, no per qualsevol causa, per fort o urgent
o extrema que sien dels damunt contenguts o altres quals que sien de
dret o de fet, res en contrari dels presents capítols o del dit privilegi,
o d’algunes coses en aquells contengudes o contenidores, ab cartes,
letres, auctoritats o decrets, ne en qualsevol altra manera, ab algunes
paraules derogatòries o altres quals que sien, ne en scrits o sens scrits,
ne en qualsevol altra manera, puguen supplir ne en aquells dispensar,
ans lo dit senyor, ara per llavors e llavors per ara, ne tol e abdique
tot poder assí e a sos successors e supleix en aquesta part, per validació
e fortificació del present privilegi e dispense ab tota plenitud de son
poder reyal aytanta com haver-ne pot absoluta o ordonada en e sobre
tot deffalliment qui en los dits capítols o privilegi coses en aquell
contengudes e contenidores pogués contravenir o ésser notat de dret
o de ffet, e en altra qualsevol manera, manant al governador general
de Cathalunya e portantsveus d’aquell, veguer, sotsveguer e batle de
Gerona, e a tots altres officials del dit senyor e de sos successors,
presents e esdevenidors, e a lurs lochtinents sots la fe e naturalesa qui
són o seran tenguts al dit senyor o a sos successors e a tots sotmeses
lurs e sots pena de mort, que los dits presents capítols e lo dit privilegi
e les coses contenidores en aquells e cascuns d’ells tenguen e observent,
e tenir e observar facen inviolablement e no·y contrafacen o venguen
per alguna manera o raó.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
V. Que si jurisdictions seran alienades sien adquisides a la
ciutat.
E per ço que a totes e qualsevol persones, de qualque ley, condició,
dignitat o preheminència, sien ecclesiàstiques o seglars, volents per

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 167
algun títol dels damunt contenguts, o altres que dir se puguen haver
e adquirir del dit senyor o de sos successors alguns dels dits lochs o
parròquies o jurisdiccions, civils e criminals, altes e baxes, o mers e
mixts imperis, qui·s reembran e al dit senyor e a la sua senyoria seran
reintegrades, o algun dels dits lochs o parrò- /71/ quies e juridiccions
qui huuy són del senyor rey, e encara aquelles qui són de la dita ciutat,
qui són al dit senyor per aquella dita ciutat offertes, o aquells qui·s
són reemuts, qui·s són donats a la dita ciutat e meses en son regiment,
sie tolta tota sperança e confiança de poder-ne haver o adquirir alguna
o algunes per algun títol o manera, per importunitat o suggestió, o en
qualsevol cas, ans d’açò a fer sie tolta al dit senyor e a sos successors
ab son voler tota possibilitat e facultat que·l dit senyor, en cas que ell
o sos successors per alguna raó o cas per fort necessari o extrem que
sien dels dessús contenguts o altres, dave, venie, enfeudave o empenyorave,
o en qualsevol altra manera alienave o transportave los dits lochs,
parròquies e jurisdiccions, o alguna o algunes d’aquells e d’aquelles a
qualsevol persona o persones, de qualsevol, ley, condició o stament sien,
universitat, cors o col·legi, ara per llavors et econverso, és saber, tantost
que de les dites vendes, donacions, enfeudacions, enpenyoraments o
altres transportacions se parlàs o·s tractàs entre lo dit senyor o sos
successors, o altres persones per ells, en tal manera que·ls dits senyor
o sos successors als dits parlaments o tractaments donassen loch o
consentiment e metre en obra per si o per altres directament o indirecta,
públicament o amagada, tantost en aquell punt, de tots los dits lochs
e parròquies qui huuy són en senyoria del senyor rey e en exercici del
veguer e del batle de Gerona, qui contribuiran en les dites luïcions e
encara d’aquells que la dita ciutat offer al dit senyor ab los presents
capítols, e tots e totes altres qui en aquell punt fossen reemudes e
reintegrades al dit senyor, e de totes juridiccions d’aquelles e cascuna
d’aquelles, altes e baxes, civils e criminals, mers e mixts imperis, en
alou fin e franch, e per totstemps sens tota condició e retenció, sien
adquisits e guanyats a la dita ciutat en per tostemps qui aquells tenga
e posseesque, axí com a pròpria cosa pròpria sua, e açò també per raó
de les quantitats que·ls dits lochs seran o són estats rehemuts, com
encara per totes e qualsevol altres quantitats de diners, les quals tots
los dits lochs e parròquies de la dita batlia e vegueria reemut e no
reemuts. E ara de present per llavors et econverso per raó de la dita
adquisició metre en possessió per son procurador bastant la dita ciutat
o son procurador e síndich de tots los damunt dits lochs e parròquies,
e jurisdiccions, altes e baxes, civils e criminals, mers e mixts imperis,
és saber, d’aquelles que·l dit senyor té en senyoria e exercici dels dits
veguer e batle, e encara d’aquells que la dita ciutat li offer tantost e
de les altres de continent que sien reemudes e a sa senyoria reintegrades.
E entretant, tro que la dita possessió per lo dit senyor o procurador
seu bastant sie a la dita ciutat o a son procurador e síndich dada e

168
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
liurada e per ell reebuda, lo dit senyor constitueix los dits lochs,
parròquies e jurisdiccions e cascun e cascuna d’aquells 4 e d’aquelles
e altres coses damunt dites e /71v/ quescuna d’aquelles per nom precari
de la dita ciutat posseir pel que sia.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
VI. Rattificació o ampliació de la adquisició faedora a la ciutat
de jurisdictions qui fossen alienades.
Volent e atorgant lo dit senyor rey, en virtut de la dita adquisició,
que la dita adquisició que la dita ciutat e universitat d’aquella perpetualment
possesque, tengue, regesque e exercesque los dits lochs, parròquies
e jurisdiccions, cascuns e cascuna d’aquells, per si o per sos
procuradors, batles, saigs e altres officials, plenàriament, pacífica
e poderosa, segons que al dit senyor o a sos officials pus plenament
se pertany e ha acostumat pertànyer, axí dins la dita ciutat de Gerona
com en altra qualsevol dels dits lochs de les dites batlia e vegueria de
Gerona, punir tots malfeytors e aquells condepnant o absolvent e usar
de tota jurisdicció civilment e criminal largament, o si a ells o als dits
lurs procuradors e officials serà ben vist, puguen los dits crims remetre
e perdonar graciosament o mitjançant peccúnia, la qual e tota altra
qui pervenga de qualsevol emoluments de les dites jurisdiccions
civilment e criminal, en virtut de la dita adquisició sie de la dita ciutat
a fer-ne ses volentats, manant lo dit senyor a tots e sengles sotsmeses
dels dits lochs e parròquies e jurisdiccions e a cascun d’ells, sots la
fe e naturalesa que li són e seran tenguts, que per raó de la dita adquisició
e coses en aquella contenidores, e de l’exercici e regiment d’aquelles
responen, obeesquen e satisfacen a la dita ciutat e universitat d’aquella
e a sos procuradors, batles e officials de tot ço e quant al dit senyor
per raó d’aquells són e seran tenguts de respondre e obeir. E que d’aquèn
lus facen sagrament e homanatge ara per llavors ut supra tantost de
present. E que·l dit senyor, en la ferma que farà de la dita adquisició,
ara per llavors et econverso los absolgue de tot sagrament e homanatge,
fe, naturalesa e vassatlatge de què fossen o sien llavors a ell e a sos
successors tenguts, ells obeïns a la dita ciutat e a lurs procuradors,
síndichs e officials, en la forma que damunt se conté. E que aquesta
adquisició, ab liurament de possessió e altres coses dessús e deiús
scrites, sie feta e fermada per lo dit senyor rey a la dita ciutat, ensemps
ab lo dit privilegi o ab carta appart en aquella manera que la volran
largament e bastant, ab sagrament e ab totes clàusules, obligacions e
renunciacions necessàries, promittent lo dit senyor ab lo dit privilegi
e ab la dita adquisició, en virtut de cascuns d’aquells e de les seguretats,
provissions e obligacions en aquell o en aquells e en los presents capítols
contengudes e contenidores, que la dita adquisició e tot ço qui·s con-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 169
/72/ tendrà en aquella per si e per sos successors tendrà, complirà e
observarà e no·y contrafarà o vindrà per alguna rahó, forma e manera,
ne encara la dita ciutat e universitat d’aquella, ne llurs procuradors,
batles o officials, en la dita adquisició o en la possessió de les coses
ab aquella adquisides perturbarà o perturbaran ne perturbar farà o faran
en alguna manera, ans aquelles lus jaquirà e jaquiran haver tenir e en
pau possehir perpetualment, sens tota contradicció, embarch e contrast.
E no-res-menys supplesque ab plenitud de son reyal poder tot deffalliment
qui en la dita adquisició o coses en aquella contenidores pogués
entervenir o ésser notat de dret o de fet o en alguna altra manera, volent
lo dit senyor, manant e ordonant per major fermetat e seguretat de
la dita adquisició e per ço que la observància d’aquella per preterició
de temps no pugue ésser interrumpida. E manant encara als hòmens,
poblats e pobladors en los dit lochs e parròquies dessús contengudes
e nomenades, sots la dita fe e naturalesa ut supra, que·l’homanatge per
ells faedor per raó de la dita adquisició segons que dessús se conté,
renovellen e facen de nou, axí aquells qui fet ho hauran com altres
qui llavors hi seran qui fet no l’haguessen en la forma damunt dita,
e de X en X anys per tots temps comptan del jorn que la dita carta
de adquisició serà feta, e que per lo dit renovellament d’omenatge o
fahiment de nou d’aquell a les coses dessús dites o deiús scrites, no
pugue ésser fet algun prejudici, novació o derogació, ans per aquells
sien confermades, ratificades e a aquelles se’n cresquen més avant força,
fermetat e valor, ne encara per passament de temps, és saber, si·l dit
homanatge no·s fahie en los dits térmens, ço és, de X en X anys, per
ignorància, negligència o en altra manera, e passave més temps, no
fos en alguna manera fet o engenrat prejudici que no s’hagués a fer
tota vegada que fos request per la dita ciutat, ne lus pogués ésser tret
a conseqüència. E que los officials reyals, a requesta llur o de l’I d’ells,
totes dilacions, excepcions remogudes, haien a destrènyer per imposicions
de penes peccuniàries e corporals e execució d’aquelles tots e sengles
hòmens dels dits lochs e parròquies a fer e prestar lo dit homanatge
en la forma dessús dita, e la dita ciutat, si més ho volrà, en virtut e
poder de les jurisdiccions qui per la dita adquisició lus seran adquisides,
puguen forçar per sí e per llurs procuradors e officials los dits hòmens
a fer lo dit homanatge, 5 axí com dessús se conté.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
VII. Que contra compradors o adquisidors de les jurisdiccions
de les ciutat, batlia e vegueria de Gerona sia procehit axí com
contra inimichs públichs e acuidats del senyor rey. /72v/
Ítem, per major fermetat, força e corroboració dels presents
capítols e del dessús dit privilegi e de les coses en aquells contengudes

170
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
e contenidores, lo dit senyor, attenent que los dits capítols e privilegis
e les coses en aquells contengudes e contenidores són e tornen en profit,
augmentació e honor sua corona e de les sues regalies e preheminències,
e interès, conservació e bon profit, estament e profit de les dites ciutat,
lochs e parròquies de la batlia e vegueria de Gerona, pose e constitueix
de present totes les coses per ell fetes e fermades, atorgades, ordonades
e provehides, axí ab los presents capítols e ab lo dit privilegi, e ab cartes,
letres e provisions qui d’aquells procehiran en sa special protecció e
salva guarda. E no-res-menys, com sie segons dret de la terra e per
diverses specials privilegis la dita ciutat o singulars d’aquella e llurs
béns sien constituïts en pau e en treva, declare lo dit senyor ab plenitud
de son poder, e en altra manera vol, mane e ordone per les rahons
dessús dites, que contra tots aquells qui per títol de venda, donació
o transportació o alguns dels dessús nomenats o altres qualsevol volrà
e·s esforçarà ab lo dit senyor o en altra manera haver o adquirir del
dit senyor rey o de sos successors, o per qualsevol altre títol o forma
que dir se pugue, alguns dels dits lochs, parròquies o jurisdiccions
dessús dites. E encara tots aquells oficials ordinaris, comissaris o
delegats o altres havents en alguna manera poder d’açò del dit senyor
o de sos successors, los quals lo dit senyor vol, mane e ordone que
en lo dit cas no sien haüts per officials, ans per persones privades, qui
res en contrari de les dites coses per lo dit senyor o per altres dessús
nomenats o en altra manera fehien o exequien, e contra tots factors,
ajudadors e conselladors llurs sie proceït, axí com contra enamichs
públichs e acuydats del dit senyor, vinents contra ses regalies e preheminències,
e aquelles nafrants e diminuents, e contra la cosa pública
de la dita ciutat, batlia e vegueria, e en damnatge d’aquelles. E lo preu
o preus que·ls dits compradors o altres volents haver o obtenir los dits
lochs, parròquies o jurisdiccions, o alguns o algunes d’aquells o d’aquelles,
o altres quantitats qui per aquell al dit senyor seran dades,
offertes e assegurades, sien a la dita ciutat ara per llavors adquisits ut
supra. E no-res-menys perden la proprietat que comprada haurien, e
aquella fos adquisida a la dita ciutat, segons dessús és dit.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
VIII. Que per deffentió e offentió de alienacions se pusquen
fer provisions ab armes, bossa e taylles per no separar de la corona
reyal.
/73/ Ítem, per tal que les coses damunt dites sien mils tengudes
e observades, e sie per aquelles fet tot esforç que res no si pugue fer
en contrari, lo dit senyor, ab lo dit privilegi e en virtut d’aquell, atorch
a la dita ciutat e a tots altres lochs e parròquies de la batlia e vegueria
de Gerona dessús nomenats, ja reemuts e reemedors, e altres qui en

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 171
açò contribuiran e als singulars d’aquells e d’aquelles, tota vegada que·s
volran, ensemps o departidament, e en I temps e diverses successivament,
e en aquell loch o lochs que·s volran, e per via d’universitats o de
singulars o d’osts, les quals per aquest fet puguen entre ells manar e
indir en aquella manera que·s volran e en tot altre que lus serà vist
faedor, puguen per pròpria auctoritat lur e sens pena, e no demanada
o sperada alguna vènia o licència del dit senyor o d’altre oficial seu
o de qualsevol altra persona e denunciació, e no sperat algun spai de
dies ajustar-se ab armes e sens armes e deffendre lo dit privilegi e les
coses en aquell contenidores. La dita ciutat, lochs e parròquies atorgats
ab los presents capítols contra tot çò qui en contrari del dit privilegi
e de totes coses en aquell contenidores ells presents capítols aytant com
toquen lo dit privilegi e coses contengudes e contenidores en aquells,
e sobre les dites coses e encara sobre tota deffensió o offensió que
puguen fer contra tots los contrafahens dessús dits, encara que fossen,
segons dit és, officials, familiars, procuradors o comissaris del dit
senyor, e contra tots fautors, ajudadors e conselladors d’aquells e a ells
adherents e lurs béns, tractar e parlar, e sobre aquelles e encara sobre
totes altres coses tocants lo dit fet e coses deppendents o emergents
d’aquelles, fer totes ordinacions entre ells d’estreyiments e capítols e
encara bossa, contribució o taylla per haver e soldejar companyies
d’armes, de caval e de peu, e altres coses per fer la dita deffensió e
offensió e mantenir e esforçar aquelles a honor del dit senyor rey e
creximent de sa corona, en tal manera que·ls dits lochs e parròquies
e jurisdiccions ja reemuts e reemudes, e aquells e aquelles qui·s
reembran e en açò contribuiran, no paguen, axí com dit és, ésser
separats o divisits de la dita corona reyal ne de l’exercici dels dits veguer
e batle, ço és, d’aquells d’ells a qui·s pertanyerà, ne per algun altre ésser
haüts, obtenguts o possehits per algun dels dessús dits títols o altra
qualsevol manera. Retengut, emperò, e declarat que per açò no sie o
pugue ésser fet o engendrat perjudici a la adquisició dessús contenguda,
qui·s fa ara per llavors a la ciutat, en cas que·l dit senyor faés lo contrari,
axí com damunt és pus largament contengut.
Plau al senyor rey, axí emperò que les coses en lo present capítol
contengudes se haien a fer ab deliberació e /73v/ consell del veguer e
dels jurats e pròmens de la ciutat de Gerona, e no sens aquells en cas
emperò que·l dit veguer ne fos execudor.
Prothonotarius.
VIIII. Ampliació de deffenció e offenció de coses alienadores.
E si per ventura, alcuna o alcunes persones de qualsevol ley,
dignitat, condició o estament sien per algun dels títols damunt dits o
en altra manera eren tan gosats, que contra les regalies del dit senyor
e les prometences e convinences dessús dites e en perjudici de les dites

172
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
ciutat, batlia e vegueria de Gerona, e dels singulars d’aquells e d’aquelles
e de llurs títols e interès, volien e s’esforçaven de haver e obtenir los
dits lochs e parròquies e jurisdiccions o alguna d’aquelles en la forma
damunt dita o altres qualsevol o entrar-ne en possessió o reebre o haver
aquelles, vol lo dit senyor, ordone e mane a la dita ciutat e altres lochs
e parròquies dessús dites e a cascuna d’aquelles e a singulars lurs, que
oltra ço que dessús és dit per propri interès del dit senyor e de ses
regalies e preheminències, e per los altres esguards dessús dits,
decontinent que a llur notícia pervendrà alcuna o alcunes persones, per
los títols e rahons damunt dites o altres qualsevol, voler, haver e obtenir
los dits lochs e parròquies e jurisdiccions, o alcun o alcunes d’aquelles,
o d’aquèn entrar en possessió, axí com dit és, per si mateix o ab oficials
del dit senyor, domèstichs o ordinaris o altres persones qualsevol, ab
procuració, comissió o altres poders del dit senyor o de sos successors,
qui fossen fets o fetes, atorgats o atorgades en favor o per execució
d’alcunes donacions, vendes, enfeudacions o impignoracions o altres
qualsevol transportacions o alienacions o altres contractes o provisions
fets o fetes o atorgades en perjudició o derogació dels presents capítols
e privilegis e coses en aquells e cascun d’ells contengudes e contenidores,
que encontinent ipso facto la dita ciutat e els dits hòmens dels dits lochs
e parròquies de la dita batlia e vegueria e singulars d’aquelles, sots la
fe e naturalesa que són e seran tenguts al dit senyor e sos successors,
haien e sien tenguts ab armes, axí com dit és, e en tota altra manera
deffendre, mantenir, prohibir e vedar poderosament e ab tot llur esforç
que les coses damunt dites no·s affaien fer ne·s facen, e esvaint, offenent
e dampnificant los dessús nomenats e tots aquells qui farien lo contrari
de les coses dessús dites o del dit privilegi e dels presents capí- /74/
tols o coses en aquells contengudes e contenidores, e tots fautors,
conselladors e ajudadors llurs e cascun d’ells e llurs béns, axí com enemichs
e acuydats del dit senyor rey e vinents contra lo dit senyor e
ses regalies e la cosa pública de la dita ciutat, batlia e vegueria, abans
e aprés del contracte fet, abans e aprés de la possessió ja presa o
prenadora. E que açò haie a fer aytantes vegades quantes per la forma
e manera damunt dites o altres qualsevol al dit privilegi o als presents
capítols serà contrafet o perjudicat, e tant e tan longament tro que tot
ço que serie fet, procehit e enantat sie tornat al primer e degut estament.
E la ciutat, 6 els dits hòmens dels dits lochs e parròquies de la batlia
e vegueria de Gerona sien plenàriament restituïts e satisfets en tot
ço, e quant fossen estats leses e perjudicats en e per rahó de les coses
damunt dites o alguna d’aquelles e en tot ço que en universal o en
singulars haurien perdut o serien damnificats, e en totes messions e
despeses e interessos per ells o alguns d’ells fets o sostenguts per
la dita rahó en qualsevol manera, axí en actes judiciaris, plets, cartes,
officials, escrivans, advocats, com en traure hosts, soldejar companyies
de cavall e de peu, segons que les dites messions seran tatxades e

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 173
moderades per lo jutge ordinari de Gerona sens tot plet, volent e
consintent lo dit senyor e encara manant a la dita ciutat, lochs e parròquies
e universitats e singulars d’aquells e d’aquelles e de cascun d’ells
e d’elles e a lurs ajudadors e conselladors, que la dita deffensió e offensió
facen e puguen fer en los dits lochs e parròquies qui serien occupats
e occupades o haüts e haüdes per alguns dels títols dessús dits o dels
que·ls haurien usurpada o presa possessió, e encara en los castells e
lochs, cases e possessions e béns qualsevol, mobles e immobles, dels
deffenedors e mantenidors, conselladors e ajudadors llurs, encara que
sien officials, domèstichs o ordinaris del senyor rey o altres persones
havents d’ell poder, procuració o comissió sobre·ls dits fets, passat
encara que los dits castells, lochs, cases o possessions fossen per lo
dit senyor preses, reebuts e constituïts en sa salvaguarda e protecció
e que en aquells fossen posats penons reyals, e encara que per fer la
dita deffensió e offensió en la forma dessús dita ne per algun mal o
dampnatge que·s seguesque contra aquells, qui faran la dita occupació
e detenció o volrien pendre les dites possessions, no pugue ésser dit
o al·legat ne imputat a la dita ciutat e altres lochs e parròquies dessús
dites e singulars d’aquells e d’aquelles e altres qui ab ells hi seran, que
per aquells o aquelles fos fet res contra los usatges. Auttentico et Rogatu
simili modo, o contra altres usatges, constitucions o /74v/ drets comuns
o municipals de la terra o la presa o declaracions, observacions e usances
d’aquells, ans lo dit senyor per profit, augmentació o interès de sa corona
e de ses regalies, e per conservació e bon estament de la cosa pública
de les dites ciutat, batlia e vegueria de Gerona, e dels habitadors
d’aquella, declare e ordone e notifique e publique a tothom generalment
les dites deffensió e offensió en la forma dessús e deiús scrites deure
e poder ésser feta e fetes per los dessús nomenats, ensemps o
departiment, legudament e sens tota vènia e pena, declarant més avant
que los officials seus, domèstichs o ordinaris o altres, havents procuració,
poder ordinari o de les dites comissions o procuracions o altra
qualsevol, quant a açò sie nul·le e ara per llavors los revoque e anul·le
del tot, e declare no poder haver loch ans los hi ret del tot inàbils, e
que la dita deffensió e offensió puguen e haien loch de ésser fetes quan
ells en persones e béns, axí com quan los altres privats. E que açò no
pogués ésser imputat als dessús dits qui faran la dita deffensió e offensió
a crim de lesa majestat, en lo primer cap o en lo segon, ne a algun
altre crim o delicte en alguna manera.
Plau al senyor rey, servada la forma de la resposta feta en lo
precedent capítol.
Prothonotarius.

174
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
X. Que·ls hòmens de les jurisdictions reemudes fassen
homenatge per fer deffenció e offenció.
Item, és convengut que per çò que les dites deffensió e offensió
en tot cas necessàriament se haien a fer, e no si pugue fer alguna falta,
blandiment o comport, per amor, temor o comport o favor d’algun, que
tots los hòmens dels dits lochs e parròquies de les batlia e vegueria
de Gerona qui ara són reemuts o d’aquí avant se reembran, haien e
sien tenguts per si o per lurs síndichs o procuradors, havents d’aquèn
plen poder, prometre e jurar als sants quatre Evangelis e fer homanatge
en poder del veguer o sotsveguer de Gerona o lochtinent d’aquells e
dels jurats de la dita ciutat o de l’I d’els en nom de tots, que bé e leyalment
e sens tota triga, e postposada tota amor, favor e temor, faran la dita
deffensió o offensió, tota vegada que loch haie segons forma dels
presents capítols e de les coses en aquells contengudes.
Plau al senyor rey, segons e aytant com per usatges e constitucions
generals de Cathalunya fer-se puixe.
Prothonotarius. /75/
XI. Que los jurats fassen semblant homanatge.
E semblant sagrament e homanatge haien a fer, en poder del
veguer, sotsveguer o batle e sotsbatle de Gerona, o lochtinents d’aquells,
los jurats de Gerona, presents e esdevenidors, axí com a jurats e en
nom lur propri e de la universitat de la dita ciutat e singulars d’aquella,
dels quals sobre açò haien plen poder que les dites deffensió e offensió
sien tenguts fer de fet ab los dits lochs e parròquies e singulars d’aquelles
e sens ells, segons forma dels presents capítols, e que los jurats qui
ara són haien de present fer los dits sagrament e homanatge, e los altres
qui per temps seran, cascuns anys, ans que usen del offici del juradesch,
aquells sien tenguts fer segons forma dessús dita.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XII. Que·s renovell lo homenatge de X en X anys.
Ítem, és convegut e per lo dit senyor rey consentit, que los
sagrament e homanatge dessús dits faedors per los jurats de la dita
ciutat, lochs e parròquies e universitats dessús dites e singulars
d’aquelles, en la forma damunt dita, se haien a renovellar e fer de nou
axí per aquells qui fet lo hauran com per aquells qui fet no l’hauran,
de X en X anys, prenent lo compte del die que serà fet lo dit privilegi,
en la forma e manera que és dessús dit del homanatge faedor per raó
de la venda en lo VI capítol precedent.
Plau al senyor rey, segons la resposta feta per ell en lo X capítol.
Prothonotarius.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 175
XIII. De no absolre los homenatge.
Ítem, lo dit senyor promet e convé en virtut del dit sagrament
dessús per ell fet e de les altres seguretats dessús e deiús contengudes
per si e per sos successors, que ja més als dits jurats ne a la dita ciutat,
lochs e parròquies, universitats o singulars d’aquelles, lo dessús dit
homanatge no absolran per propri moviment o a supplicació o a
raquesta d’aquells qui fet lo hauran, ne en qualsevol altra manera, ans
faran totes provisions e manaments necessaris que sien observats e res
no faran en contrari. E si ho fahien, que tot ço /75v/ que farien contra
ço qui dit és sie nul·le e de neguna valor, e que lo dit homanatge sie
e romangue en sa força e valor. E aquells dits hòmens de la dita ciutat,
lochs e parròquies dessús dits, per absolució que·l dit senyor o sos
successors lus faessen del dit homanatge o per altres atorgaments o
provisions, no sien absolts d’aquells ans romanguen en aquell estament
e obligació que serien abans de la dita absolució o obteniment dels dits
atorgaments e provisions dessús dites, ne d’aquelles tals absolucions
en aquell cas fetes contra los presents capítols puguen usar en juy o
fora juy.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XIIII. Remissió general de tots crims, en cas de deffensió e
offensió de coses alienades.
Ultra açò, lo dit senyor vol e atorgue a la dita ciutat e lochs dessús
dits e singulars llurs e a tots altres qui ab ells e sens ells la dita deffensió
o offensió faran, que de morts, nafres, ferides, tales, combatiments,
enderrocaments, talaments, cremaments, affollaments o altres qualsevol
escàndels, inconvenients e damnatges, qui per rahó de la dita deffensió
o coses deppendents o emergents d’aquelles se faessen per los dessús
dits, ab hosts o en altra manera, en singular o en general, e ab officials
o sens, e en persones o en béns dels compradors o altres qui volrien
per qualque títol haver los dits lochs e parròquies o jurisdiccions o alcun
o alcuna d’aquells e d’aquelles e dels officials qui ab ells hi serien e
de llurs fautors, conselladors e ajudadors, no sien en res tenguts ne·l
dit senyor ne sos successors o officials llurs lus ho puguen imputar a
resistència, mala fe o crim, errada o delicte algú ne encara·n puguen
fer alguna inquisició, procés, enantament o punició, ne infligir, haver
o exhigir alcuna pena corporal o peccuniària, ans lo dit senyor per si
e per sos successors los ne ha per quitis e imunes e franchs, axí com
aquells qui legítimament e de deute e honor e creximent de sa corona
e de ses regalies e de son propri interès han e poden fer la dita deffensió
e offensió, faent-ne a ells ara per llavors a sobre habundant cautela
jassie per les rahons dessús dites no fos necessària remissió bastant,
e guiant-los en fe reyal sua e de sos successors largament e complida

176
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
de totes e sengles coses damunt dites, per tal que per aquelles o altres
e deiús en lo present capítol scrites o alguna d’aquelles no puguen ésser
preses, aturats, arrestats o detenguts, ne feta contra ells o llurs béns
alcuna demanda, civilment o criminal o en altra qualsevol manera, ne
infligida /76/ alguna pena vol encara lo dit senyor, ordone, diu e mane
als dessús nomenats, que la dita deffensió e offensió facen en la forma
e manera dessús dita, posat que manament o manaments contraris
haguessen del senyor rey o de sos successors, governadors o officials
llurs, los quals no obeïssen ne sien tenguts obehir, manant lo dit senyor
ab lo present privilegi a tots e sengles governadors e portants veus
d’aquells, batles, veguers, jurats e pròmens de qualsevol ciutats, viles
e lochs de Cathalunya, que a la dita ciutat, lochs e parròquies,
universitats e singulars d’aquelles, en fer la dita deffensió e offensió
donen tot consell, favor e ajuda e aquella ab ells ensemps facen, e que
res en contrari no facen o diguen, posat que del dit senyor o de sos
successors o de officials lus haguessen manament en contrari per forts
que fossen e ab pena o sens pena. E en cas que si per la dita rahó
eren manades o indites hosts per venir contra la dita ciutat de Gerona,
lochs, parròquies e singulars d’aquells o d’aquelles, o algun d’ells o
d’elles, que per aquells no·s moguen o·y vinguen, ne moure o venir sien
tenguts, ans lo dit senyor remet tota host e cavalcada, pau e guerra,
e tota acció e drets d’aquella, a totes e sengles universitats de ciutats,
viles e lochs reyals de Cathalunya, aytant com toque la dita deffensió
e offensió e aquells nunc protunc et econverso ne fa franchs, quitis e
immunes.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XV. Homenatge que han a fer los officials en llur comensament.
Ítem, que de volentat e manament del dit senyor, los veguer,
sotsveguer, batle e sotsbatle e jutge ordinari de Gerona presents, e llurs
lochtinents, haien a fer de present e aquells qui per temps seran en
lo començament de llur offici e abans que aquell puxen7 ésser admeses
e reebuts sagrament e homenatge en poder dels jurats de Gerona de
ésser personalment ab la dita ciutat, lochs e parròquies de la vegueria,
batlia de Gerona, e donar a aquells tota favor, endreç e ajuda en fer
la dita deffensió e offensió e totes e sengles coses qui a llur offici
pertanguen, no sperant sobre açò algun manament del dit senyor. E
que d’açò no stiguen per manaments que haguessen en contrari del dit
senyor e de sos successors, primogènits o officials, o altres d’aquèn
havents poder, per forts e per urgents que fossen, e sots qualsevol
paraules, aytant /76v/ derogatòries com fer se pugue. Car lo dit senyor
ab lo dit privilegi, ara per llavors, e en contra revoque tots los dits
manaments e declara tots los dits manaments e totes altres provisions

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 177
qui fossen en contrari ésser nul·les e freturans de tota força, efficàcia
e valor.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XVI. Que·ls officials daran cura que la host isque.
Ítem, en virtut del dit sagrament e homanatge faedor per los
officials dessús nomenats, en la forma e manera davant dita, los dits
officials prometran e convendran que daran tota diligència e cura, e
encara faran ab acabament aytant com en ells serà que la host de la
dita ciutat isque e haie fer la dita deffensió e offensió, tota vegada que·n
sien requests e en aquell loch o lochs que necessari serà o a ells serà
vist faedor contra tots compradors, occupadors o volents obtenir algun
o alguns dels dits lochs, parròquies e jurisdiccions, e contra tots officials
del dit senyor o de sos successors qui en açò són haüs per privades
persones axí com dit és, e contra tots e sengles fautors e conselladors
e ajudadors d’aquells. E que d’açò no stiguen per manament del dit
senyor o de sos successors primogènit et axí com damunt en lo prop
precedent capítol és contengut.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XVII. Que los jurats juren de fer cascun any publicar los
capítols ab veu de pública crida, però no se observe.
Ítem, per tal que totes les coses dessús dites nuls sien en memòria
contengudes e algun en açò no pugue ignoràntia pretendre o al·legar,
que los jurats de Gerona presents, e aquells qui per temps seran, abans
que puguen usar del dit juradesch, juren als sants IIII Evangelis, que
cad·any en los dies de la fira de la dita ciutat faran ab veu de crida
públicament, per la ciutat de Gerona, per los lochs acostumats, publicar
los dessús dits capítols e coses en aquells contengudes, aytant com
toquen lo privilegi reyal de no alienar.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius. /77/
XVIII. Que los capítols en celebració de corts sien confirmats.
Ítem, és convengut que lo dit privilegi e los dits capítols e les coses
qui en aquells se contendran, sien corroborades e confirmades per major
validació d’aquelles en les primeres corts generals o particulars de
Cathalunya, qui·s celebraran per lo dit senyor rey a tots sos regnes e
terres o al principat de Cathalunya, e d’aquen sie fet e stablit acte de
cort perpetualment observador, axí com a ley paccionada de la terra.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.

178
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
XIX. Que los pusquen rebre les jurisdictions antigues.
Ítem, que si los hòmens poblats en les jurisdiccions antigues o
antigament venudes, ultra les dessús nomenades dels lochs de la batlia,
vegueria e bisbat de Gerona, volran que les dites jurisdiccions dels dits
lochs sien reemudes, que los jurats de Gerona, presents e esdevenidors,
les dites reempçons puguen fer per vigor de la carta de gràcia al dit
senyor o a ses predecessors feta per los detenidors e posseïdors de les
dites jurisdiccions, de la qual carta de gràcia lo dit senyor ara per llavors
et econverso don tot loch e poder als dits jurats ab carta sua, la qual
no·s pugue revocar. Les quals jurisdicions quant reemudes seran sien
unides e ajustades a la corona reyal e al comtat de Barchinona, axí
com les altres damunt dites. E sien compreses e enteses en los presents
capítols e en los privilegis e libertats d’aquells, e que d’aquells
e d’aquelles se puguen alegrar, axí com los altres dels dits lochs e
parròquies dessús contenguts e contengudes. Ells emperò ajustant a la
quantitat de la present reempçó aquelles quantitats de diners per los
quals les dites jurisdiccions se reembran e contribuhint en açò a
coneguda dels dits jurats.
Plau al senyor rey, no revocant los procuradors ja per ell a açò
constituïts.
Prothonotarius.
XX. Que null temps en Gerona pusque ésser tercer o cullidor
de terços ni de penes. 8
/77v/ Ítem, que·l dit senyor atorch als hòmens de la batlia e vegueria
de Gerona, faent-lus en special e perpetual privilegi que·l’offici de tercer
o cullidor de penes, calònies o terces, lo qual per los dit senyor és stat
algun temps ha passat ordonat en la Cort Reyal de Gerona, sie del tot
revocat. E que d’aquí avant aquell qui huuy lo té o substituïts seus,
no·n pusquen usar, ne altre aprés aytant poch lo pugue obtenir jamés,
ne exercir per aquell qui·l té o son substitut se haie fer e exercir d’aquí
avant per tostemps per los officials ordinaris de la dita batlia e vegueria,
axí com ere acostumat abans que·l dit senyor hagués fet e constituït
lo dit offici ne d’aquell provehit o se’n fos usat.
Plau al senyor rey, però que·s convenguen ab aquell a qui lo senyor
rey la donat.
Prothonotarius.
XXI. Que per deutes de cristià o jueu ne per penes no sien
penyorades bous ne altres bèsties ací designats. 9
Item, que d’aquí avant per algun deute de cristià o jueu, o per
alguna quantitat en la qual algun habitador de la ciutat, batlia o vegueria
de Gerona sien o seran tenguts a qualsevol persones, per raó de deutes,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 179
obligacions ne encara per rahó de penes degudes a la part o al fisch,
ne encara per rahó de penes peccuniàries devallants de crim, no puguen
ésser als dessús dits penyorats o penyorades bous o bèsties aregues,
arades ne exades, fangues, destrals, podadores ne altres aynes destinades
o ordonades a cultivació, a laboració de la terra ne a reculliment de
fruyts, ne armes offensibles o deffensibles, com sie gran perjudici e
interès de la cosa pública e contra leys e constitucions de la terra. E
que d’açò face lo dit senyor privilegi perpetual als dits hòmens de les
dites batlia e vegaria, manant als veguer, sotsveguer e batle de Gerona,
e a llurs lochtinents, presents e esdevenidors, que lo dit privilegi serven
sots pena de mil morabatins d’or a cascú e per cascuna vegada que
per ells al dit privilegi o coses en aquell contengudes serie contrafet.
E no-res-menys lo dit senyor ab lo dit privilegi tolgue e abdich als dits
officials tot poder de fer lo contrari.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XXII. Privilegi de marques, però no és atorgat. /78/
Ítem, que·l dit senyor, per si e per sos successors, atorch e face
privilegi perpetual a la dita ciutat, lochs e parròquies de la dita batlia,
vegueria e bisbat, qui contribuiran en la dita reemença e ajuda dels
dits privilegis e a les universitats d’aquells e d’aquelles e a llurs singulars,
que en virtut de qualsevol marques, represàlies o licència de penyorar,
atorgades o atorgadores a instància de qualsevol persones e per
qualsevol rahó per lo dit senyor o successors d’aquell o per officials
llurs, presents e esdevenidors, contra la dita ciutat e los sotsmeses de
la vegueria e batlia de Gerona, per actes de universitats o de singulars
d’aquelles, ensemps o departidament, les dites universitats o singulars
los uns per altres ne en qualsevol altra manera no puguen ésser marcats,
penyorats, arrestats, detenguts o empatxats en qualque loch que sien,
en persones o en béns, per alguns officials o altres persones als quals
la dita marcha o licència sien o seran atorgades, ans d’aquèn sien franchs
e quitis perpetualment. E aquelles no contrestants puguen per totes les
ciutats, viles e lochs del dit senyor anar, estar, mercadejar, negociar
e retornar ab tots llurs béns, robes e mercaderies, en fe del dit senyor
e de sos successors e de llur guiatge, lo qual ab lo dit privilegi lus atorch
salvament e segura, si donchs les dites universitats o singulars o en
los deutes o contractes per los quals les dites marques seran jutjades
o les dites licències de penyorar atorgades, no eren obligades e obligats
axí com a principals o per nom de fermança. No par que deie ésser
atorgat com sie contra constitució de Cathalunya.
Prothonotarius.

180
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
XXIII. Remissió de penes civils e criminals.
Ítem, que·l dit senyor face graciosa remissió a la dita ciutat, lochs
e parròquies de la dita batlia, vegueria e bisbat qui·s reembran, e tots
altres villes que sien reemuts o no, qui al dit privilegi e presents capítols
se uniran e en els dites luïcions o reempçons contribuiran e ajudaran,
e universitats e singulars d’aquelles o de cascun d’elles e a cascun dels
dits singulars totes penes civils e encara criminals devallants de
qualsevol coses e fets dels quals no·s haja seguida mort o mutilació
de membres, largament fins al die que hauran feta la dita offerta e
aquella assegurada.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius. /78v/
XXIIII. Que los qui ha tingut regiment dels lochs no sian
tenguts dar compte.
Ítem, que lo dit senyor remete a la ciutat de Gerona, universitat,
jurats e singulars d’aquella, e a tots qui per títol de comissió, procuració
o axí com officials o regidors llurs, haien tengudes o exercides les
jurisdiccions qui són de dita ciutat per títol de compra, o qui del dit
senyor se són reemudes e dades o liurades en senyoria o regiment de
la dita ciutat, tota acció, qüestió, petició o demanda civil o criminal,
la qual o les quals lo dit senyor o sos officials poguessen fer o intentar
en contra la dita ciutat, universitats, singulars, procuradors o officials
dessús dits o alcun d’ells, per rahó o occasió del dit regiment o coses
deppendents o emergents d’aquell e de tots drets o emoluments per ells
reebuts en singular o en general, axí que d’aquí avant, per lo dit senyor
o sos officials, no puguen ésser convenguts ne vexats o inquietats en
alguna manera. E que la dita remissió lus sie feta largament e bastant
a tot llur profit.
Plau al senyor rey, però qui si·y ha interès de la ciutat que·s
avenguen ab ella.
Prothonotarius.
XXV. Sobre les bandositats, que los jurats poder extirpar e
fer forts ordinacions, els officials les han seguir.
Ítem, com en la dita ciutat de Gerona, per freqüentació de
bandositats qui·s susciten, es mouen en aquella, se sdevenguen molts
e diverses scàndels, per les quals rahons és moltes vegades posada en
gran scàndel, perill, damnatges e inconvenients, majorment per10 negligències e altres culpes dels officials de la dita ciutat, qui en lo cas
qui és necessari no curen de fer-hi degudes provisions e ministrar los
remeys que porien e deurien. Que·l dit senyor, ratificant e confirmant
tots privilegis ja sobre açò per lo dit senyor e sos predecessors a la

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 181
dita ciutat atorgats, don e atorch a la dita ciutat e jurats d’aquella, en
nom de la universitat e singulars, e face privilegi perpetual per
conservació de pau e bon estament de la cosa pública de la dita ciutat,
que·ls jurats d’aquella presents e esdevenidors, tota vegada que algunes
bandositats se moguen en la dita ciutat entre qualsevol persones, puguen
fer per cessar escàndels o bregues entre les parts dels dits bandos totes
provisions e ordinacions qui seran a ells vistes ésser faedores, ab
estrenyiments de límits e ab presó de persones e ab foragitament de
la dita ciutat d’aquell de les dites parts que lus parrà e ab penes e ab
peccuniàries e corporals a aquells posadores a llur ordinació per los
veguer, sotsveguer e batle e sotsbatle de Gerona, e lochtinents d’aquells.
E que los dits veguer, sotsveguer, batle e sotsbatle e 11 /79/ jutje 12 de
la dita ciutat e lochtinents llurs, sots pena de privació de llurs officis,
sens tota excepció que en açò no puguen fer o dilació que no·y puguen
metre, haien e sien tenguts en les persones e béns d’aquells de les parts
de les dites bandositats, en les quals les dites provisions, restrenyiments,
límits, presons e penes seran fetes, posades e establides e ordonades
per los jurats dessús dits o a requesta llur per los dits officials, e aquelles
no tendran o servaran exeguir de fet segons que per los dits jurats, de
paraula o per scrit, seran requests. E encara, fer tots manaments per
la dita raó e ab veu de crida pública les dites ordinacions. E en cas
que·ls dits officials o alguns d’ells recusen o dilaten complir o exeguir
les dites ordinacions, provisions e altres coses dessús dites. En aquell
cas lo dit senyor vol e mane de certa sciència e consulta, ara per llavors,
e en contra que·ls dits officials e cascuns d’ells sien ipso facto et iure
de tot en tot privats e remoguts dels dits officis e per aytals sien haüts
e reputats per la universitat, jurats e singulars de la ciutat e dels
lochs e parròquies de la dita batlia e vegueria de Gerona. E que·l dit
senyor, a supplicació dels dits jurats, per bon estament de la dita ciutat
e de la cosa pública d’aquella, en aquell cas atorgue e promet provehir
dels dits officis a altres persones que li sie vist faedor, los quals
quant dels dits officis seran provehits sien tenguts fer complir e exeguir
les coses dessús dites segons que dessús és contengut, però és entès
que per lo dit senyor en lo dit privilegi sie feta bastant salvació e
declaració a la dita ciutat, universitat e singulars d’aquella, que per les
coses en lo present capítol contengudes o per lo dit privilegi, que per
lo dit senyor se farà segons dit és, no sie fet o engenrat perjudici a
la dita ciutat, universitat e singulars d’aquella ne als privilegis llurs,
ans romanguen sobre aquells en tot llur dret e que l’ús del present
privilegi no lus pugue ésser tret a conseqüència en contrari.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.

182
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
XXVI. Que no sian escoltats los que tindran o exequtaran la
ciutat per salaris.
Ítem, com d’algun temps ençà molts domiciliats e habitants en
la ciutat de Gerona, volents malignar e contrestar no degudament ab
la dita ciutat e universitats d’aquella, s’esforcen de perjudicar e dampnificar
aquella en diverses maneres impetrant e obtinent de la cort del
dit senyor callada veritat e suggestivament letres e provisions contra
privilegis e libertats de la dita ciutat, costums e bons usos d’aquella,
per occasió dels quals e /79v/ per la deffensió que neccessàriament la
dita ciutat ne ha a fer, ne sostengue grans dampnatges contra justícia,
axí en messions de missatgeries com en altres diverses maneres, que·l
dit senyor atorch e façe privilegi perpetual a la dita ciutat que·l batle
e jutge ordinari d’aquella, tota vegada que per los jurats lus serà
denunciat alguns dels ciutadans o habitadors de la dita ciutat, maliciosament
e no deguda, haver impetrades les dites provisions contra
la dita ciutat o universitat d’aquella per les quals la dita ciutat haie
a recórrer al dit senyor o governador general o altres officials seus, a
simpla requesta dels dits jurats, e abans que·ls impetrats e obtinents
les dites provisions haien usat d’aquelles, o aprés, ne haien a prendre
contra ells imformació. E si per justícia se trobarà appel·lada la part
aquells aytals ésser tenguts per rahó de les coses dessús dites en res
a la dita ciutat o universitat d’aquella, que los dits batle e jutge, sots
privació de llurs officis contra ells e persones e béns, façen execució
per los dampnatges e messions que haurie fetes fer e sostenir a la dita
ciutat e universitat d’aquella per occasió de les dites provisions o dels
perjudicis que per aquells fets lus haurien e se’n serien seguits contra
la dita ciutat. E que los dits batle e jutge haien en aquesta part comissió
e poder del dit senyor per ell e per sos successors de procehir en les
dites coses breument, simplament, summària e de pla, e sens tots scrits
solemnes e figura de juy. E no-res-menys los dits batle, sotsbatle e jutge
haien a fer sagrament e homanatge aquells qui huuy són en poder del
veguer qui ara és, de haver-se en les dites coses bé e leyalment e fer
les dites execucions complidament. E los esdevenidors lo haien a
fer en poder del veguer qui llavors serà abans que usen. E ultra açò,
que per lo dit senyor sie atorgat a la dita ciutat ab lo dit privilegi que
aquells qui seran trobats culpables en les dites coses, no puguen ja més
ésser o entrevenir en regiment d’officis ne haver o tenir benefficis de
la dita ciutat, batlia o vegueria d’aquella, per dar eximple a altres qui
açò volguessen assejar.
Plau al senyor rey, però que açò hagués ésser notificat abans als
impetrants, e si dins XV dies no·u revocaven, que llavors fos feta la
execució en lo dit capítol contenguda, però que no·y sien enteses
provisions obtengudes e obtenidores per les obres del Mercadal.
Prothonotarius.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 183
XXVII. Que sia feta prompta exequció per preus de
imposicions. 13
/80/ Ítem, 14 que per esquivar gran dampnatge e inconvenients qui
de les coses deiús scrites se segueixen a la cosa pública de la dita ciutat,
que·l dit senyor atorch ab semblant privilegi a la dita ciutat e universitat
d’aquella, que·ls dits veguer, sotsveguer e batle e sotsbatle e lochtinents
d’aquells, tota vegada que per los jurats o clavari de la ciutat
seran requests, 15 no sperat consell de jutge, haien e sien tenguts fer
prompta execució contra tots e sengles compradors d’imposicions e
altres principalment, e en nom de fermança ab ells e per ells obligats
a pagar tot ço qui sie o serà degut a la dita universitat e singulars
d’aquella per preu o preus d’imposicions per ells a la dita ciutat o jurats
d’aquella comprades, segons forma de les obligacions per ells fetes,
si de continent passat lo terme de la paga, requests, no volran pagar
ço qui per los dits preu o preus per ells o alguns d’ells serà degut, la
qual execució los dits veguer e sotsveguer e batle haien e deien fer a
requesta dels dits jurats sots privació de llurs officis en persona e béns
dels dits compradors e obligats, axí per lo principal com per les
messions, interesses e dampnatges que la dita ciutat ne haie fets e
sostenguts, remoguda tota excepció e tot altre recors segons forma de
les obligacions d’aquèn fetes. E que a açò fer sien tenguts e estrets los
dits batle e veguer, sots virtut del sagrament e homanatge qui per ells
d’aquèn se haie a fer en la forma en lo prop precedent capítol
contenguda.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XXVIII. Que los ciutedans forans paguen imposicions a
costum de Barchinona. 16
Item, que·l dit senyor man e ordon que tots ciutadans originaris
qui són de contribució de la dita ciutat, qui estan o staran fora d’aquella
dins però la batlia o vegueria de Gerona, paguen bé e leyalment, e pagar
haien e sien tenguts ço qui lus pertanyerà en les imposicions del pa
e del vi de la dita ciutat d’açò que despendran en llurs cases e habitacions
e en altra manera, pus se alegren dels privilegis, bons uses e libertats
d’aquelles, segons que deuen e serà ordonat per los jurats d’aquella.
E que los batle e veguer e sotsveguer e altres officials ordinaris de
Gerona, haien e sien tenguts de fer-ne execució contra ells e cascuns
d’ells, tota vegada que per los jurats o los compradors de les dites
imposicions ne seran requests.
Plau al senyor rey, segons que és acostumat en la ciutat de
Barchinona.
Prothonotarius. /80v/

184
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
XXVIIII. Que·l senyor rey de Sicília ferm los capítols.
Ítem, que·ls dits capítols, privilegis e altres coses dessús e deiús
contengudes sien fermats per lo senyor rey de Sicília, primogènit seu.
E encara promete lo dit senyor rey de Sicília e jur per Déu e per los
sants quatre Evangelis, de tenir e servar aquells e cascuns d’ells e les
coses en aquells contengudes e cascuna d’aquelles, e contra aquells o
aquelles no fer o venir ne permetre ésser contrafet o vengut en alguna
manera.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XXX. Que dels capítols sien fetes letres o provisions.
Ítem, que dels dits e devall scrits capítols e cascun d’aquells sien
fetes cartes públiques, letres, provisions e altres scriptures segons que
a aquelles se pertanyerà, segellades ab segell del dit senyor rey,
dictadores largament e bastant a coneguda de dos savis a açò elegidors
per la dita ciutat, a tot profit e aventatge d’ells e de tots los altres que
toquen, franques de tot dret de segell.
Plau al senyor rey, que·s avenguen ab lo prothonotari.
Prothonotarius.
XXXI. Jurament del conseller, vicicanceller, tresorer e altres.
Ítem, que los canceller, vicicanceller e regents cancelleria e
tresorer del dit senyor rey, juren als sants quatre Evangelis que faran
de tot llur poder ab lo dit senyor que tenguen e observent los presents
capítols e cascuns d’ells e coses en aquells contengudes. E que res en
contrari d’aquells o d’aquelles ab letres, provisions, manaments e en
altra manera no facen ne·ls dits canceller, vicicanceller o regent
cancelleria alguna provisió o letra contrària no signen, e axí mateix juren
los prothonotari del dit senyor e son lochtinent e secretaris que aquelles
no espatxen o segellen.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XXXII. Que dels emoluments reeben la mitat los pròhomens
de les parròquies reemudes. 17
Ítem, vol e consent lo dit senyor rey per pacte exprés, que dels
emoluments qui exiran de les dites parròquies e jurisdiccions d’aquelles
per qualsevol officials ordinaris, messions deduïdes, sie donada la
meytat als pròmens de les dites parròquies tant e tan longament tro
bast a complida paga de ço que hauran pagat per la reempçó damunt
dita. E d’açò a respondre’ls haien a fer sagrament e homanatge los
officials qualsque sien de les dites parròquies ans que usen de l’offici.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 185
Plau al senyor rey.
Prothonotarius. /81r/
XXXIII. Sobre tornar a loch les altres jurisdictions.
Ítem, que si lo dit senyor rey ha donats o consentits per qualsevol
títol alcuns feus o jurisdiccions de la vegueria de Gerona, que servant
sobre açò los privilegis per lo senyor rey en Pere, pare del dit senyor
rey, o per altres predecessors del dit senyor rey en Pere, de alta memòria,
atorgats a la ciutat e vegueria de Gerona li plàcie açò tornar a loch
o remetre-ho a justícia, la qual lo dit senyor no deu denegar.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XXXIIII. La fira de Sent Narcís. 18
Ítem, que sie mercè del senyor rey que a honor e reverència del
benaurat cors sant de mossenyer sant Narcís de Gerona, a la festa del
qual moltes persones e de diverses parts vénen tots anys, vulle atorgar
a la dita ciutat, sens perjudici de la fira de la dita ciutat qui comence
lo jorn de sent Pere e sent Ffeliu, fira de VIII jorns, qui comens tots
anys la vespra dels apòstols qui és a XXVII dies de octobre, dins los
quals VIII jorns és la festa de sent Narcís, en la qual fira tothom pusque
venir, estar e tornar segurament, guiat segons que en les altres fires
és acostumat.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XXXV. Pasturatges.
Ítem, sie mercè del dit senyor de atorgar graciosament a la dita
ciutat de Gerona en per tostemps los pasturatges e erbatges una leuga
en gir de la dita ciutat, e que los jurats d’aquella puixen dels dits
herbatges e pastures ordonar e disposar a lur volentat.
Plau al senyor rey, sens prejudici d’altres.
Prothonotarius.
XXXVI. Dels saigs.
Ítem, com los saigs de la vegueria de Gerona, per llurs peatges,
exeguesquen19 salaris immoderats, que sie mercè del dit senyor rey que
sie provehit que los dits saigs no /81v/ puixen haver per leuga de peatge,
sinó axí com és tatxat e antigament ere acostumat, e per constitucions
de Cathalunya atorgat.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.

186
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
XXXVII. De salaris.
Ítem, que de les monedes qui romandran finides les dites luhicions
e pagats salaris e messions, les quals monedes en aquell cas pertanyen
al senyor rey, haie e deie ésser satisfet e pagat a·n Pere Sunyer, ciutadà
de Gerona, aquella quantitat de diners que li és deguda per raó del
preu de la jurisdicció de la parròquia de Celrà, la qual comprà e d’aquella
hac possessió, ço emperò tant solament que apparrà que haie pagat
a la cort del senyor rey en Johan en paga del preu d’aquella en diners
comptants e no més avant.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XXXVIII. Assignació de jutge.
Ítem, que si alcun o alcuns d’aquells qui tenen les jurisdiccions
alienades qui·s reembran, o alcun o alcuns d’aquells qui són de les dites
jurisdiccions, recorreran al dit senyor rey per res que toch les dites
reempçons, que·l dit senyor les remete al jutge per ell assignat sobre
açò, ço és micer Guillem Domenge, car si ell lus dave orrella no serie
sinó torbar l’orde de les reempçons.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XXXIX. De les universitats qui contribuiran.
Ítem, vol lo dit senyor rey que alcun singular o singulars,
universitat o universitats de les dites jurisdiccions alienades, qui no
contribuesque o no contribuesquen, ne face o no facen ajuda en les
dites reempçons, no·s puixe o puixen alegrar de les gràcies e concessions
per lo dit senyor rey atorgades en los dits capítols o alcun d’aquells.
Plau al senyor rey.
Prothonotarius.
XL. Terme donat a prendre possessió.
Ítem, que tots actes e enantaments e interlocutòries o sentències
fets e dades de VI dies de noembre pus prop passat fins /82/ al jorn
que possessió serà presa per los dits procuradors de les jurisdiccions
de les dites parròquies per aquells qui les hauran obtengudes, haien
e obtinguen en totes coses plena fermetat.
Plau al senyor rey, com lo dit VIè die li sie stada feta donació
de les dites parròquies, e no serie bo los actes que·s són fets en aquell
entervall sien nul·les.
Prothonotarius.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 187
XLI. Obligació o remissió del segell.
Ítem, que·l dit senyor rey graciosament remete a la dita ciutat
aquells cent florins d’or d’Aragó, los quals en Pere Sunyer, menor de
dies, e en Bonanat Nadal, obligaren a pagar al prothonotari del dit
senyor rey per dret de segell de la concessió per lo dit senyor rey feta
a la dita ciutat de vendre XXX mil sòlidos perpetuals. Diu lo senyor
rey que no·ls pot remetre com sien ja obligats al prothonotari.
Prothonotarius.
In redemptionis IIº.
1. Donatió feu la ciutat al rey de molts lochs que eren de la ciutat escrit al
marge esquerre. 2. Nota bene escrit al marge dret. 3. Segueix un espai de 5 lletres
aprox. cancel·lat. 4. d’aquelles per d’aquells. 5. homananatge per homanatge.
6. ciutats per ciutat. 7. De l’homenatge han de prestar los officials als
jurats escrit al marge dret. 8. De l’offici de tercer escrit sota la rúbrica. 9. Que
no sien penyorades bèsties aregues escrit sota la rúbrica. 10. Ordinacione escrit al
marge esquerre. 11. Super bandositatibus optimum capitulum escrit al marge
inferior. 12. Iuratis possunt ordinare civili et criminali escrit al marge superior.
13. Bo. Impositions escrit sota la rúbrica. 14. Impositions. Sien exequutats
compradors de impositions escrit al marge superior. 15. Non sine consilio
iudicis escrit al marge esquerre. 16. Per raó de imposicions escrit sota la
rúbrica. 17. Los emoluments dels lochs escrit sota la rúbrica. 18. La fira de Sant
Narcís de Gerona escrit sota la rúbrica. 19. Dibuix d’un dit assenyalant el manuscrit.
77
1399 gener 16. Saragossa
CONFIRMACIÓ atorgada pel rei Martí I l’Humà dels capítols concordats
entre ell mateix i els jurats de Girona sobre la redempció de les
jurisdiccions alienades de la vegueria i batllia de Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 82r-v.
Laudació e confirmatió dels dits capítols.
Martinus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
ffidelibus nostris Raymundo de Boxols, Petro Sunyerii, maiori dierum,
Ffrancisco Adroverii et Narcisso de la Via, civibus Gerunde, procuratoribus
per nos constitutis ad luendum seu redimendum pro nobis
et nomine nostro iurisdicciones castrorum, villarum, parrochiarum et
locorum intra vicariam et baiuliam Gerunde, venditas per serenissimos
dominos regem Petrum, patrem, et regem Iohannem, fratrem nostros
memorie recolende, seu eorum procuratores venditas temporibus
retroactis, ac iuratis et probis hominibus civitatis Gerunde, necnon
probis hominibus universitatum, castrorum, villarum, parrochiarum et
locorum predictorum ac aliis, ad quos spectet, salutem et gratiam.

188
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Noveritis quod capitula, que inter vos dictos procuratores nostros,
ex una parte, et iuratos et nonnullos alios per concilium generale
civitatis predicte ad hoc depputatos, ex altera parte, super non alienando
per nos aut successores nostros ullo unquam tempore iurisdicciones
predictas, per vos procuratorio nomine nostro redimen- /82v/ das, ac
quibusdam aliis pro parte universitatum dictarum civitatis, vicarie et
baiulie Gerunde a nobis humiliter postulatis, in dictis capitulis largius
expressatis. Que siquÍdem capitula, in presenti quinterno descripta,
quadraginta unius numerum capiencia, die et anno subscriptis per nos
fuerunt firmata, laudata pariter et iurata in posse fidelis scriptoris nostri
Bonanati Natalis, auctoritate regia notarii publici per totam terram et
dominacionem nostram, iuxta responsiones contentas in fine cuiuslibet
capituli, ut in ipsis clarius videbitis contineri. Idcirco mandamus per
presentem, quam in fine dictorum capitulorum iussimus apponendam,
gubernatori Cathalonie generali eiusque vicegerenti, vicario, subvicario,
baiulo, subbaiulo Gerunde et locatenentibus eorumdem, presentibus et
futuris, quatenus capitula supradicta et omnia et singula in eis contenta
iuxta responsiones per nos unicuique ipsorum, ut pretangitur, factas
firmam habeant, teneant et observent tenerique et observari per
quospiam inviolabiliter faciant, et non contraveniant seu aliquem
contravenire permittant aliquam racione. Nos enim ad cautelam
officialibus ipsis contrarium faciendi potestatem omnimodam abdicamus.
Datum Cesarauguste, die XVIª ianuarii, anno a nativitate Domini
Mº CCCº nonagesimo nono.
Matias, vicecancellarius.
Rex Martinus.
In redemptionis IIº.
78
1401 gener 24. Barcelona
PROVISIÓ feta pel rei Martí I l’Humà als jurats de Girona, al governador
general de Catalunya, al veguer i al batlle de Girona i altres oficials
reials, on disposa que els ciutadans de Girona deutors de la hisenda
municipal no puguin ser escollits membres del Consell General de
la ciutat ni per a altres oficis públics.
A. AHCG. Pergamí núm. 1338.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 63-64.
Que algun ciutedà o habitador de la ciutat, qui dege alguna
quantitat a la dita ciutat, no pusque ésser elet en conseller del
consell ne a altres officis, honors o benifficis de la dita ciutat.
/63v/
Nos1 Martinus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, in-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 189
formati veridice quod universitas civitatis Gerunde occasione administracionum,
quas tenuerunt in dicte civitatis regimine, diversi cives
et habitatores civitatis Gerunde obligati universitati ipsi in diversis
peccunie 2 quantitatibus, 3 in quibus eÍdem tenentur diversis rationibus,
non modicum fuit lesa et leditur et damnum sustinuit et sustinet, nedum
in nimiam dilacionem recuperacionis debitorum eorumdem, verum
etiam ipsa occasione diversisque astuciis quas contra dictam civitatem
dicti debitores in dicto regimine callade observarunt, volentes circa hec
universitati eÍdem, que ex hoc et aliis presa iacet et mole debitorum
et onerum pregravata, de eo decenti remedio subvenire, huiusmodi serie,
ad humilem supplicacionem iuratorum dicte civitatis nomine dicte
universitatis, provÍdemus, statuimus et ordinamus pro bono et utili
civitatis eiusdem, et ut ex inde omnis ab ea lesio evitetur pariter atque
damnum, quod decetero aliquis civis vel habitator eiusdem, qui civitati
ipsi seu eius universitati aut iuratis vel clavario ipsius nomine eiusdem
debeat aliquas peccunie quantitates vel in eisdem ipsis aliquatenus
teneatur aut modo aliquo obligatus existat, tam ratione administracionis,
clavarie, sindicatus, collecte, talliarum, mostaçafie, quam alterius
cuiuscumque cause vel rationis, non possit in consiliarium concilii
civitatis predicte nec ad aliquam officia, honores vel beneficia ipsius
eligi, depputari, constitui vel admitti, quin ymmo ad ipsam eleccionem
et minus ad regimen eorumdem sit et nos esse decernimus inabilem
et minus capacem, donec de predictis administracionibus per eum
gestis pro universitate predicta eÍdem universitati seu dictis iuratis,
presentibus et futuris, nomine ipsius reddiderit compotum et debitam
racionem, et omnia integre restituerit, que repertum fuerit penes eum
de dictis administracionibus seu debitis, que per ipsum illi debeatur,
omnem potestatem super hoc predictis iuratis et concilio, presentibus
et futuris, et toti universitati civitatis eiusdem faciendi contrarium
totaliter abdicantes. Et si forte per inadvertenciam seu etiam eo quia
dicti iurati seu concilium dicte civitatis forte inde non essent certificati
vel ad eorum id non pervenisset noticiam aliquem seu aliquos qui, ut
predicitur, debeant seu teneantur universitati iamdicte civitatis ad
dictum conci-lium seu aliquod benefficium seu officium eiusdem electi,
depputati, constituti vel admissi fuerint, volumus quod talis eleccio,
deputacio vel constitucio vel admissio non sit valida vel aliquam obtineat
roboris firmitatem, quin ymmo pro non facta penitus habeatur, nosque
eam cum presenti, nunc ut ex tunc e converso cassamus, irritamus et
anullamus et pro non factis penitus haberi volumus et iubemus. /64/
Et eo casu, incontinenti cum ad dictorum iuratorum, presencium et
futurorum, noticiam pervenerit tales debitores dicte civitatis a dictis
concilio, honoribus, officis et benefficiis revocent et destituant, sicud
nos cum presenti revocamus et destituimus et inabiles et non capaces
reddimus ipso facto, et alium seu alios loco ipsorum ponant, constituant,
depputtent et assignent. Nos enim iuratis eisdem necnon gubernatori

190
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Cathalonie, vicario et baiulo Gerunde, ceterisque officialibus nostris,
presentibus et futuris, tradimus firmiter in mandatis, sub ire et
indignacionis nostre incursu penaque duorum mille florenorum, ab eis,
si contra fecerint, exhigendorum et nostro applicandorum erario, quatenus
presentem provisionem et ordinacionem nostram firmam habeant,
teneant et observent et non contrafaciant vel veniant quavis causa. In
cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostro sigillo pendenti
munitam.
Datum Barchinone, vicesima quarta die ianuarii, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo primo, regnique nostri sexto.
Matias, vicecancellarius.
1. Debitors. Alio folio CLXXXVI escrit al marge superior del document. 2. Infra
in hoc libro in cartis LXVII est inserta quaedam provisio dicti domini regis Martini cum
moderatur hec provisio ad debita talliarum solum escrit al marge esquerre.
3. quantitatitatibus per quantitatibus.
79
1401 març 24. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Martí I l’Humà als jurats i prohoms de Girona, que
rectifica una disposició anterior del mateix rei, donada a Barcelona
el 24 de gener de 1401 en què es prohibia que els deutors de la ciutat
fossin membres del consell, en què disposa que les persones que
només tinguin deutes en concepte de talles puguin ser admeses
excepcionalment a l’esmentat consell.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 67v.
Que persones, posat sien tenguts en deutes de taylles a la
ciutat, pusquen ésser de consell.
En Martí, per la gràtia de Déu rey d’Aragó, de València, de
Mallorques, de Sardenya e de Còrcega, e comte de Barchinona, de
Rosselló e de Cerdanya, als feels nostres los jurats e prohòmens de la
ciutat de Gerona, salut e gràcia.
Com nós ab carta nostra ab segell pendent segellada, dada en
Barchinona a XXIIII dies de jener passat, nos haguessen manat e inhibit1 que no admetéssets en consell de la dita ciutat alguns ciutadans
d’aquella qui en res a la dita ciutat fossen tenguts, e despuys haiam
sabut assertivament que en la dita ciutat ha pochs ciutadans qui per
rahó de taylles a aquella no sien tenguts, Volem, deïm e manam-vos
que, no contrestant la dita carta, la qual quant a açò ab tenor de la
present revocam e volem haver quant és a aquesta vegada per revocada,
elegiscats e elegir puixats en consell de la dita ciutat aquelles persones
que tan solament sien tengudes en taylles a la dita ciutat e no en altres
deutes, les quals al consell de la dita ciutat conexerets ésser expedients

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 191
e profitoses, car nós volem que la dita carta, quant és a no poder elegir
persones qui sien tengudes a la dita ciutat per raó d’altres deutes e no
per rahó de les dites talles, romangue en sa força e valor.
Dada en Barchinona, a XXIIII dies de març de l’any de la nativitat
de nostre Senyor MCCCCI.
Matias, vicecancellarius. 2
1. Est inserta provisione de qua hic sit mentio in hoc libro, cartis LXIII retro
escrit al marge dret. 2. Altre en cartes CLXXXV in eodem libro escrit al final del
document.
80
1402 gener 12. Mallén
ORDINACIÓ del rei Martí I l’Humà al batlle, sotsbatlle, jutge ordinari
i altres oficials reials de la ciutat de Girona, on els mana que respectin
les ordinacions dels jurats, particularment les referides al joc i als
oficis de sobreposat i mostassaf.
[A]. Original perdut.
C. AHCG. Llibre Vermell, f. 65v-66.
Que·ls officials no perjudiquen a les ordinacions dels jurats
sobre taffuraria e los officis de sobraposadesch de mostaçaffia.
Martinus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
ffidelibus nostris baiulo, subbaiulo et iudici ordinario, aliisque nostris
officialibus civitatis Gerunde, ad quos spectet, presentibus et qui pro
tempore fuerint et ipsorum /66/ locatenentibus, salutem et gratiam.
Pro parte universitatis dicte civitatis nostro fuit culmini humiliter
supplicatum ut, cum vos aggravaveritis et preiudicaveritis ipsam
universitatem et eius singulares in et super tafuraria ordinacionibus,
que per iuratos dicte civitatis fiunt, ac officiis del sobraposadesch et
mostaçafie ipsius civitatis contra privilegia, provisiones et concessiones
ipsi civitati super predictis indulta et concessas, dignaremur ei super
his de iusticia providere. Igitur nos predicte supplicacioni ut racioni
consone annuentes benigne, vobis et cuilibet vestrum dicimus et
expresse ac sub pena mille aureorum auri nostro fisco, si contrafeceritis,
applicandorum, ac etiam sub privacione officiorum vobis comissorum,
a quibus nunc pro tunc, si contra egeritis, vos privamus et pro privatis
haberi volumus et iubemus, mandamus quatenus privilegia supradicta
et omnia alia privilegia eÍdem civitati concessa ac etiam quascumque
provisiones et concessiones super predictis factas et concessas exequamini
et observetis ad unguem iuxta ipsorum et ipsarum seriem et tenorem,
prout ipsis usque nunc melius usum fuit. Et si in aliquo contra predicta
fecistis seu processistis, illud ad statum pristinum et debitum reducatis,
postposita omni mora.

192
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Datum in loco de Mallen, sub nostro sigillo minori, duodecima
die ianuarii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
secundo.
Ffranciscus de Blanis.
81
1402 març 1. Burriana
ORDINACIÓ del rei Martí I l’Humà al veguer, batlle i altres oficials reials
de la ciutat de Girona, on els mana que en cas que la ciutat fes
sindicat per alguna causa, obliguin a tothom a signar-lo.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 66r-v.
Que los officials forçen tots singulars de la ciutat nomenadors
per los jurats, a fermar en sindicats de la ciutat.
Martinus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
ffidelibus nostris vicario, baiulo, subvicario, subbaiulo et iudici ordinario
civitatis Gerunde, ceterisque officialibus et eorum locatenentibus,
presentibus et futuris, salutem et graciam.
Cum pro bono statu civitatis Gerunde et pro utilitate rei publice
eiusdem dicta civitas habeat facere aliquos sindicatus, in quibus
singulares dicte civitatis habent pro eorundem fortificacione firmare,
et sint aliqui singularium prefatorum qui in memoratis sindicatibus
firmare recusant, quod in magnum ipsius universitatis venit detrimentum,
quia hac de causa sindicatus dicte civitatis ad debitum non veniunt
effectum, qua propter mandamus vobis et cuilibet vestrum, sub pena
mille florenorum auri et officiorum vobis comis- /66v/ sorum privacione,
quatenus omnes et quosvis singulares ipsius civitatis, qui per iuratos
eiusdem seu per maiorem partem ipsorum vobis seu alteri vestrum
nominabuntur, ad firmandum in ipsis sindicatu seu sindicatibus per
penarum imposiciones et earum exacciones et per alia pretoris remedia
viriliter compellatis. Et casu quo non firment seu firmare recusaverint
aut noluerint requisiti, dictas penas exequendo, nomina ipsorum firmare
nolencium nobis cum vestri littera clausa et sigillata ilico transmittatis,
quia ipsos puniemus tanquam perturbatores negociorum, utilitatem rei
publice dicte civitatis tangencium, taliter ut eis castigum sit et similia
attentare volentibus exemplum, certificantes vos quod, si hec facere
recusaveritis, imputaretur et merito culpe vostre.
Datum in villa Castillionis planiciey Burriane, prima die marcii,
anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo secundo.
Arnaldus de Canyelles, regens cancellariam.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 193
82
1403 gener 9. València
ORDINACIÓ del rei Martí I l’Humà al veguer, sotsveguer, batlle, jutge
ordinari de Girona i altres oficials reials, on els mana que obliguin
a pagar a les universitats i particulars de la vegueria i batllia de
Girona que no vulguin satisfer la seva contribució a les obres de
les muralles de la ciutat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 67r-v.
Que los officials forçen de pagar les universitats e1 singulars
de les vegaria e batlia en les obres dels murs de la ciutat.
Martinus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
ffidelibus nostris vicario et subvicario, baiulo ac iudici ordinario
Gerunde, presentibus et futuris, vel eorum locatenentibus, salutem et
gratiam.
Percepimus exposicione humili nobis facta pro parte iuratorum
dicte civitatis Gerunde quod, quamquam certe persone ad id dudum
solemniter deputate non solum pro parte Ecclesie sed etiam tunc
iuratorum et concilii civitatis ac locorum et parrochiarum vicarie et
baiulie Gerunde determinaverint atque tatxaverint id quod et quantum
universitates et singulares ipsarum vicarie et baiulie pro quolibet focho
debent et tenentur contribuere atque solvere in seu pro operibus
menium civitatis predicte, que quÍdem tatxacio tam per sagiones quam
per preconitzaciones publicas prefatis universitatibus et singularibus
notificata extitit et publicata, et ab eisdem omnibus expetitum instanter
solvi tatxacionem ipsam, quam maior et sanior pars ipsarum
universitatum exsolvit ac exsolvere incepit realiter et de facto, verumtamen
quedam ex ipsis universitatibus ac ipsarum singulares eandem tatxacionem
exsolvere recusarunt atque recusant in universitatis Gerunde,
que prefatis universitatibus dictarum parrochiarum renittentibus
tatxaciones exsolvere supradictas censualia inde vendita redimere, et
per consequens cum eÍdem incumbat universitati alia importabilia
onera predictorum censualium annuas exsolvere pensiones, non valet,
maximum preiudicium et iacturam. Quamobrem ipsorum iuratorum
pro parte nostro regali fastigio humiliter extitit supplicatum ut super
premissis dignaremur de /67v/ congruo iusticie remedio providere. Nos
igitur, supplicacionem hanc tanquam racioni consonam admittentes
benigne, cum ordinata sive tatxata a personis sic electis comuniter
quibusvis cavillosis excepcionibus debeant minime dilatari, vobis et
vestrum singulis dicimus et districte percipiendo mandamus firmiter
et expresse ac de certa sciencia, sub incursu nostre indignacionis et
ire, peneque mille florenorum auri nostro irremissibiliter applicandorum

194
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
erario, quatenus universitates quascumque et earum singulares,
recusantes exsolvere tatxaciones predictas, ad solvendum realiter et de
facto atque integre et complete totum id in quo per dictas personas
ad id, ut presertur, electas in et pro predictis taxate fuerint, iuris
remediis, quibus decet, viriliter compellatis, pro inde et pro sumptibus
inde factis et fiendis execucionem fortem et expeditam in personis et
bonis ipsorum iuxta personarum ordinationem et alias, prout in factis
similibus est fieri assuetum, maliciis et difugiis ac excepcionibus
quibusvis abiectis penitus et repulsis.
Datum Valencie, nona die ianuarii, anno a nativitate Domini
millesimo quadringentesimo tercio.
Arnaldus de Canyelles, regens cancellariam.
1. e omès al manuscrit.
83
1404 desembre 20. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Martí I l’Humà, al veguer i al batlle de Girona, on
els mana que vetllin per l’aplicació estricta del privilegi del mostassaf
de Girona, fent presentar als candidats les fermances necessàries
abans de començar el seu ofici, i retre’n comptes durant el mes
següent a la seva finalització, a més de pagar a la ciutat els
emoluments derivats del seu exercici.
A. AHCG. Lletra reial núm. 434.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 65v.
Que abans que los mosteçaffs sien admesos a l’offici, presten
sagrament e homenatge, e donen fermançes ydònees que, finit l’any
de lur regiment, retran compte dins un mes, e dins altre mes
pagaran a la ciutat la part pertanyent dels emoluments de la
mostaçaffia. 1
Martinus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
ffidelibus nostris vicario et baiulo civitatis Gerunde, qui nunc sunt et
erunt pro tempore, salutem et gratiam.
Supplicato nobis humiliter per nuncios civitatis premisse in nostri
curia nunc temporis residentes quod, licet ex privilegio civitatis predicte
mustaçaffii civitatis ipsius, finito regimine eorum officii, teneantur
reddere racionem et compotum de receptis per eos racione eorum
mustaçafie officii, partemque civitati iamdicte pertinentem tradere
iuratis seu clavario civitatis eiusdem, ipsi tamen lucrum querendo
proprium, in dispendium civitatis premise, dictum compotum reddere
ipsamque partem civitati iamdicte restituere recusant, in dicte civitatis

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 195
damnum non modicum et iacturam, dignaremur subscripte provisionis
remedium eisdem impendere super istis, vobis dicimus et mandamus,
de certa sciencia et expresse quatenus, antequam mustaçaffios antedictos
ad eorum officium anno quolibet admittatis, recipiatis ab eis securitatem
cum iuramento ac homagio ac cum idoneis fideiussoribus quod, finito
anno eorum regiminis, iuxta formam dicti privilegii in posse baiuli,
presentibus iuratis civitatis2 predicte, compotum reddent de receptis
per eos in dicto eorum officio infra mensem a tempore eorum finiti
regiminis computandum, quodque infra alium mensem numerandum
ex tunc, hoc est, postquam compotum reddiderint supradictum, restituent
civitati predicte partem eÍdem civitati pertinentem in emolumentis
iamdictis, quoniam nos eos alias seu aliter per vos aut dictos iuratos
civitatis predicte, ne dictum ledatur privilegium, admitti nolumus
ullomodo.
Data Barchinone, vicesima die decembris, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo quarto.
Sperendeu.
1. Mostassaph ha de retre compte als jurats dels terços escrit a sota la
rúbrica. 2. Segueix civitatis repetit.
84
1405 març 17. Barcelona
CONFIRMACIÓ del rei Martí I l’Humà als jurats i prohoms de la ciutat
de Girona i de la vila de Sant Feliu de Guíxols, de totes les llibertats,
franqueses, concessions, immunitats, privilegis i usos que els havien
estat atorgats pels seus predecessors.
A. AHCG. Pergamí núm. 1335.
C. AHCG. Llibre Vermell, f. 62r-v.
Confirmació feta per lo senyor rey en Martí dels privilegis,
franqueses, libertats e bons usos de la ciutat de Gerona e de la
vila de Sant Ffeliu de Guíxols.
Nos Martinus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
quoniam per nuncios civitatis Gerunde, nostra nunc presentes in curia,
fuit nostre regie celsitudini humiliter supplicatum ut privilegia, franquesias,
libertates, immunitates et bonos usus, qui et que vobis iuratis
et probis hominibus ac universitati et singularibus eiusdem civitatis et
ville Sancti Ffelicis Guixellensis, que membrum est et vicus dicte
civitatis, concesssi, concesse et concessa fuerunt temporibus retrolapsis
per predecessores nostros illustres, confirmare, laudare et approbare,
ex nostri regali munificencia dignaremur, huiusmodi supplicacioni-

196
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
bus benignius inclinati, tenore presentis carte nostre, cunctis temporibus
valiture, de nostri certa sciencia laudamus, approbamus, ratificamus
et nostre confirmacionis presidio roboramus vobis eisdem iuratis et
probis hominibus ac universitati et singularibus de eadem et dicte ville
Sancti Ffelicis omnes et singulas libertates, concessiones, immunitates,
privilegia et bonos usus, per predecessores nostros illustres vobis et
vestrum singulis concessas, /62v/ concessa et concessos seu indultos
quomodocumque usque nunc, prout valent et eisdem melius hactenus
usi fuistis. Mandantes per hanc eandem illustri Martino, regi Sicilie et
duci Athenarum et Neopatrie, primogenito nostro carissimo, ac post
dies nostros, utinam felices et longevos, in omnibus regnis et terris
nostris, Deo propicio, felici successori sub nostre paterne benediccionis
obtentu, gubernatori Cathalonie, vicario et baiulo Gerunde, ceterisque
officialibus nostris et ipsorum locatenentibus, sub ire et indignacionis
nostre incursu, quatenus approbacionem, ratificacionem et confirmacionem
nostras huiusmodi et alia supradicta teneant perpetuo et
observent tenerique et observari inviolabiliter faciant, et non contraveniant
nec aliquem contravenire permittant quavis causa. In cuius rei testimonium
hanc fieri iussimus sigillo magestatis nostre impendenti
munitam.
Datum Barchinone, decima septima die marcii, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo quinto, regnique nostri decimo.
Sig- (signe ) num Martini, Dei gracia regis Aragonum, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et
Ceritanie.
Rex Martinus.
Testes sunt: Petrus, cardinalis Cathanie, Iacobus de Aragó, filius
comitis Urgelli, Raymundus, vicecomes de Perilionibus, Berengarius
Arnaldi de Cervilione et Petrus de Turrillis, milites, consiliarii.
Sig- (signe) num mei, Bartholomei Gras, iamdicti domini regis
scriptoris, qui hec de ipsius mandato scribi feci et clausi, cum raso et
correcto in Vª linea «usi».
85
1405 març 17. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Martí I l’Humà al governador general de Catalunya,
al batlle, sotsbatlle, jutge ordinari de Girona i altres oficials reials,
on els mana que, a requeriment dels jurats de Girona, obliguin els
síndics, clavaris o llevadors de talles de la ciutat a donar compte
de la seva administració i a tornar les quantitats que se’n derivin.
[A]. Original perdut.
C. AHCG. Llibre Vermell, f. 64v-65.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 197
Que los officials reyals forçen tots síndichs, clavaris e levedor
de taylles de retre compte.
En Martí, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de València, de Mallorques,
de Sardenya e de Còrcega, e comte de Barchinona, de Rosselló
e de Cerdanya, als amats e feels los governador de Cathalunya, batle,
sotsbatle e jutge ordinari de Gerona, e a altres qualsevol officials nostres
e a lurs lochtinents, als qual o quals les presents pervendran e les coses
deiús scrites se pertanguen, salut e dilecció.
Per los missatgers de la ciutat de Gerona, presents en nostra cort,
és stat a nós humilment supplicat que, com alguns clavaris, síndichs,
levadors de taylles e imposicions, e altres administradors de peccúnies
e béns de la ciutat, sien estats diverses vegades requests que retessen
comptes de lurs villicatió e pagassen a la dita ciutat ço que tinguessen
de reste, e ells açò no haien vulgut fer, ans ho dilaten tant com en ells
és, havents alguns d’aquells de nostra cort ellongaments, sobreseïments,
comissions e altres provisions empatxants la dita ciutat no poder
bonament haver e executar les dites coses, en no poch damnatge e
prejudici de aquella, qui és molt oppremuda e encarre- /65/ gada en
moltes maneres, en tant que és a ella impossible pagar e satisfer a sos
creedors, si aquells qui són tenguts a la dita ciutat no paguen e fan
rahó primerament d’ells mateys, deguessem sobre açò per nostra
acostumada clemència breument per bé avenir de la cosa pública de
la dita ciutat provehir de remey condecent. E nós, la dita supplicació,
axí com a justa e consonant, a rahó admesa benignament, a vosaltres
e a cascun de vós deïm e manam fortament e destreta, sots pena de
mil florins d’or de nostres1 cofres, si contra farets, applicadors, que tota
vegada que serets requests per los jurats de la dita ciutat o lur síndich
e procurador, forçets e constrengats per remeys de dret tots síndichs,
clavaris e levadors de taylles de la dita ciutat, o llurs hereus e altres
a ço tenguts, de retre comptes e rahó de açò que administrat hauran.
E si restes algunes haurà envers ells, façats aquelles tornar, e restituir
a la dita ciutat sens compensació alguna, sinó en los casos que de dret
és permesa. No-res-menys façats e constrengats tots aquells qui per
imposicions o per altra qualsevol raó o manera sien tenguts e obligats
a la dita ciutat, a fer rahó d’ells mateys per tot çò e quant li deien e
sien tenguts per la rahó dessús dita, ensemps ab totes messions fetes
e faedores en culpa llur, e axí mateix tots aquells qui tatxats són estats
novellament en la taylla qui huuy se leve en la dita ciutat per les
quantitats a què tatxats seran, sens fer-ne deducció ne compensació
alguna. E si per ventura los dits tenguts e obligats a la dita ciutat no
volran pagar e fer rahó d’ells mateys per les dites coses, volem que
aquells aytals, segons és acostumat per deutes fiscals, exceptats aquells
qui deuran per taylles, prengats e preses tingats fins la dita ciutat sie
contentada raonablement de tot çò que degut li serà per les rahons
dessús dites. E açò per res no mudets, com nós, no contrestats qualsevol

198
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
elongaments, provisions, sobreseïments o comissions e letres contrariants
a les dites coses o alguna d’aquelles, les quals nós ab la present revocam
per urgent necessitat e oppressió de importables deutes e càrrechs a
què la dita ciutat és posada, car de present ha a pagar certa quantitat
de moneda, axí de certa sciència vullam que·s face.
Dada en Barchinona, sots nostre segell comú, a XVII dies de març,
en l’any de la nativitat de nostre Senyor mil e quatrecents cinch.
Sperendeu.
1. nostre per nostres.
86
1405 març 18. Barcelona
RATIFICACIÓ feta per la reina Maria de la confirmació del rei Martí I
l’Humà, a favor dels jurats i prohoms de la ciutat de Girona i de
la vila de Sant Feliu de Guíxols, de totes les llibertats, franqueses,
concessions, immunitats, privilegis i usos que els havien estat
atorgats pels seus predecessors.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 62v-63.
Loament fet per la senyora reyna, com a procuradriu del rey
de Sicília, de la confirmació dels privilegis.
Nos Maria, Dei gratia regina Aragonum, Valencie, Maiori- /63/
carum, Sardinie et Corsice, comitissaque Barchinone, Rossilionis et
Ceritanie, procuratrix generalis serenissimi principis Martini, eadem
gratia regis Sicilie, ducatuumque Athenarum et Neopatrie, ducis
excellentissimi et potentissimi principis et domini domini Martini,
eadem gratia regis Aragonum, nostri peramabilis viri et domini atque
nostri primogeniti multum cari, in omnibus regnis et terris domini regis
eiusdem post dies suos, prosperos utinam et longevos, felicis, Deo
propicio, successoris, prout de procuracione nostra huiusmodi constat
clare instrumento publico regis Sicilie memorati, suo pendenti sigillo
munito, dato in civitate Cathanie, anno incarnacionis Domini Ihesu
Christi1 millesimo quadringentesimo primo, die vicesima mensis septembris,
indicione Xª, anno regiminis dicti regis Sicilie decimo, et clauso
per Ffortunium Cariossum, secretarium regis eiusdem et predicti sui
regni notarium publicum, visa quadam pergamenea carta serenissimi
domini regis Aragonum, viri et domini nostri precari, sigillo maiestatis
sue inpendenti munita, tenoris sequentis:
«Nos Martinus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
quoniam per nuncios civitatis Gerunde, nostra nunc presentes in curia,
fuit nostre regie celsitudini humiliter supplicatum ut privilegia et cetera,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 199
ut superius in precedenti proxime privilegio continetur, post cuius
datum et signum dicti domini regis Martini et clausuram notarii
sequitur.
Tenore carte presentis, cunctis valiture temporibus, nomine procuratorio
supradicto, cartam supra insertam et omnia et singula in ea
contenta iuxta sui seriem pleniorem laudamus, approbamus, ratificamus
et etiam confirmamus. Mandantes, procuratorio nomine prelibato,
universis et singulis officialibus regiis supradictis ac aliis, ad quos
spectet, vel eorum locatenentibus, presentibus et futuris, quatenus
laudacionem, approbacionem, ratificacionem et confirmacionem huiusmodi
et omnia et singula contenta in ea iuxta sui seriem et tenorem
teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant inconcusse
perpetuo, et non contraveniant vel aliquem contravenire permittant
aliqua racione. In cuius rei testimonium hanc fieri et sigillo nostro
pendenti iussimus comuniri».
Datum Barchinone, decima octava die marcii, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo quinto.
Bernardus Michaelis.
In Sicili Iº.
1. Segueix un espai de 4 lletres aprox. cancel·lat.
87
1405 març 30. Barcelona
PROVISIÓ atorgada pel rei Martí I l’Humà, a favor dels jurats i prohoms
de Girona i Sant Feliu de Guíxols, on confirma les llibertats,
immunitats i privilegis concedits a les esmentades ciutat i vila pels
seus predecessors i per ell mateix, tot agraint el maridatge acordat
amb motiu del casament del rei de Sicília, primogènit de l’atorgant.
A. AHCG. Pergamí núm. 1339.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 64r-v.
Que per la subvenció feta per lo maridatge del rey de Sicília
no sia fet prejudici a les libertats, franqueses o privilegis de la
ciutat.
Nos Martinus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, quia
vos fideles nostri iurati et probi homines universitatum civitatis Gerunde
et ville Sancti Ffelicis Guixellensis asseritis non teneri ad subveniendum
pretextu felicis matrimonii illustris regis Sicilie, primogeniti nostri
precari, infrascripti, et sue milicie, ac racione expensarum factarum per
illustrem regem Sicilie predictum propter transitum illustris Blanche,
regine Sicilie, factum per eandem ad regnum Sicilie pro complendo

200
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
matrimonium prelibatum, immo a subvencione huiusmodi, pretextu
cuius vobis demande facte extiterunt sicud aliis subditis et vassallis
nostris, intenditis esse liberos, quitios et immunes vigore libertatum,
immunitatum et privilegiorum, per predecessores nostros illustres vobis
concessorum et indultorum, curia nostra ac nostro et dicti primogeniti
nostri procuratore fiscali contrarium asserentibus, tenore presentis
volumus vobisque et universitatibus et singularibus dictarum civitatis
et ville concedimus quod propter donum, quod magis respectu
confirmacionis noviter per nos vobis facte de nonnullis privilegiis ac
nove concessionis de nonnullis graciosis provisionibus1 vobis quippe
et dictis universitatibus neccessariis, quam racione subvencionis dicti
felicis matrimonii, milicii et expensarum nobis fecisse assserunt vestri
nuncii, in nostra nunc presentes in curia, nullum ta- /64v/ cite vel
expresse fiat seu fieri possit preiudicium, derogacio vel novacio
libertatibus, immunitatibus, franquitatibus et privilegiis, generaliter et
specialiter vel alias, vobis et dictis universitatibus quovismodo concessis
seu indultis, nec ob hoc per nos vel successores nostros seu alios quosvis
ad novam consequenciam trahi possit in futurum. Quin ymmo intacta
penitus et illesa remaneant sicud ante, et nos nostrique successores ac
dictus noster primogenitus et eius successores in iure nostro et suo,
si quod competit nobis et eis pretextu consimilium demandarum,
remaneamus et remaneant, dicto dono per vos seu nuncios vestros
prefatos, ut predicitur, nobis facto, non obstante quovismodo. Iniungentes
per hanc eandem dicto illustri regi Sicilie et duci Athenarum et
Neopatrie, primogenito nostro carissimo, ac post dies nostros, utinam
felices et longevos, in omnibus regnis et terris nostris, Deo propicio,
felici successori, universisque et singulis officialibus et subditis nostris
et aliis, ad quos spectet, presentibus et futuris, quatenus concessionem
et provisionem nostras huiusmodi teneant firmiter et observent
tenerique et observari inviolabiliter faciant, et non contraveniant nec
aliquem contravenire sinant quavis causa. In cuius rei testimonium
presentem fieri iussimus nostro sigillo impendenti munitam.
Datum Barchinone, tricesima die marcii, anno a nativitate Domini
millesimo quadringentesimo quinto.
Sperendeu.
1. Provisionibus escrit al marge dret.
88
1407 març 11. València
EXECUTÒRIA atorgada pel rei Martí I l’Humà, a favor dels cònsols i el
jutge d’apel·lacions del consolat de mercaders de la ciutat de Girona,
del privilegi de Consolat de Mar de Girona.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 201
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 101r-v.
Exequtòria del dit privilegi de consolat de mar.
Martinus, 1 Dei gratia rex Aragonum, 2 Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
ffidelibus nostris consulibus consulatus mercatorum civitatis Gerunde
et iudici appellacionum, que ab eisdem consulibus emittuntur, presentibus
et futuris, salutem et graciam.
Pro parte fidelium nostrorum iuratorum et proborum hominum
civitatis iamdicte nobis fuit humiliter supplicatum ut, cum cause seu
questiones, que coram vobis duci contingit, plus debito per nos decidi
et terminari sepius differantur et propterea littigantes coram vobis
multis vexentur sumptibus, laboribus et expensis, super hiis dignaremur
de concedentis provisioniis remedio providere. Quare nos,
supplicacionibus huiusmodi benignius inclinati, vobis dicimus et mandamus
de certa sciencia et expresse, quatenus causam et causas seu
questiones, que coram vobis duci contigerit, iuxta potestatem vobis inde
concessam audiatis, decidatis et fine debito etiam terminetis /101v/ et
aliis super ipsis ministretis expeditum iusticie complementum, procedendo
in eis breviter, simpliciter, sumarie et de plano, sine strepitu
et figura iudicii ac scriptis solemnibus, sola facti veritate attenta,
maliciis et diffugiis cessantibus quibuscumque, et taliter vos in ipsis
habendo quod littigantes predicti decetero non vexentur inanibus
sumptibus, laboribus et expensis.
Datum Valencie, undecima die marcii, anno a nativitate Domini
Mº quadringentesimo septimo.
Ffranciscus, cancellarius.
1. Caplletra ornamentada. 2. De consolat escrit al marge dret.
89
1407 setembre 27. València
PROVISIÓ atorgada pel rei Martí I l’Humà al veguer de Girona, als seus
oficials i al bisbe de Girona, on els recorda que els clergues i religiosos
de la ciutat han de pagar imposicions per les vitualles quan aquestes
no són per al consum de casa seva o en els seus monestirs, a més
de disposar la formació d’una comissió paritària entre el bisbat i
la ciutat per impedir els abusos que es feien.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 66v-67.
Que cascun capellà e religiós per totes vitualles, exceptades
solament aquelles que rahonablement se despendran en son

202
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
monastir1 o en sa casa, contribuescha en les imposicions axí com
si fos lech, e sien eletes dues persones, una per la ciutat e altre
per los clergues, qui vegen e regoneguen tots abusos qui se’n fassen.
Martinus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie,
dilectis nostris officiali atque vicario Gerundensis episcopi et utrique
ipsorum, 2 salutem et dilectionem. 3
Quia nos pro sedandis et penitus removendis fraudibus atque
abusibus plurimis dietim emergentibus ex ordeo, frumento, annona,
vino ac carnibus, que capellani seu clerici ac religiosi civitatis Gerunde
se tercio comestorum in domo ipsorum propria vel secundum magis
et minus in monasterio existentes emunt quotidie seu de redditibus suis
habent, dicentes postea pro quatuor, quinque vel sex comestoribus atque
peramplius ea necessaria se habere, que in magnum dampnum
imposicionum, que nullatenus sufficiunt ad solvendum onera civitatis
predicte, redundare videntur, et ut exinde civitas supradicta, que nunc
temporis ponitur in articulo depopulacionis totalis, posset una cum
remediis ceteris, que eÍdem adhibere, ne depopuletur, intendimus,
profectum aliquod reportare, providimus in nostri concilio, quod super
iamdictis ordo ac regula imponantur, videlicet quod capellanus quivis
ac religiosus decetero pro victualibus omnibus, demptis solum illis que
vere et racionabiliter vastabuntur in monasterio vel domo eiusdem,
contribuat, tanquam si laycus extitisset, et in imposicionibus civitatis
iamdicte. Et4 quod propterea due eligantur persone, altera ex parte
civitatis predicte et altera dictorum capellanorum seu clericorum ac
religiosorum pro parte, que iamdictos abusus et alia quelibet eosdem
sustinencia videant et recog- /67/ noscant plenissime et ea tollant ac
super eis provideant, ut expediens fuerit et etiam opportunum, ad
revelacionem premissorum onerum civitatis iamdicte. Vos ideo rogamus
vobisque dicimus et mandamus quatenus confestim dictam ex parte
tocius cleri ac religiossorum civitatis iamdicte eligatis personam, que
una cum persona ex parte eligenda civitatis premisse negocia videant
antedicta et illa regulent et in bonam ordinacionem deducant, ut in
provisione iamdicta clarissime denotatur, hecque non muttetis seu
differatis ullatenus. Alioquin certificamus vos quod nos circa huiusmodi
adhibere curabimus remedia talia quod debite satisfiet atque indubie
fraudibus sive abusibus supradictis.
Datum Valencie, sub nostro sigillo comuni, vicesima septima die
septembris, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
septimo.
Dalmacius vidit.
1. Imposicions. Y tatxar los aliments als ecclesiàstics escrit al marge
esquerre. 2. Segueix cum dileccione ratllat. 3. et dilectionem interlineat.
4. Dibuix d’una mà amb un dit assenyalant el manuscrit al marge esquerre.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 203
90
1413 juliol 24. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Ferran I d’Antequera, a favor de la ciutat de
Girona, on disposa que tothom que estigui en trànsit hagi de pagar
drets o imposicions a la ciutat i hagi de travessar la ciutat
obligatòriament, no podent vorejar-la per camins apartats amb ànim
d’eludir el pagament.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Verd, f. 424v.
C. AHCG. Llibre Vermell, f. 85r-v.
a. L. BATLLE I PRATS, «Diplomatario Gerundense de Fernando de Antequera» a
Anales Instituto Estudios Gerundenses (Girona), XIV (1960), p. 24-25.
b. L. BATLLE I PRATS, «Diplomatario gerundense de Fernando I» a IV Congreso
de Historia de la Corona de Aragón, Mallorca, 1955, Barcelona, 1970, v. II,
p. 649-650.
c. R. ALBERCH I FUGUERAS, L. BATLLE I PRATS, P. NEGRE I PASTELL, El príncep de
Girona, Girona, 1982, p. 54-55.
Que algun qui sia tengut pagar drets o imposicions a la ciutat,
no gos fer camin per lochs o rius entorn la ciutat no entrant en
aquella, e açò per una leuga luny, e si contraferà pach lo dret e
les penes devall scrites.
Nos Fferdinandus, Dei gratia rex Aragonum, Sicilie, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum
et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie, circa utilitatem
et comodum universitatis civitatis Gerunde, que pro serviciis nostrorum
predecessorum regum Aragonum illustrium damna et missiones varias
est perpessa, et propterea importabilibus oneribus imposicionum per
dictos predecessores nostros illustres dicte civitati concessarum est
oppressa, et sunt iura imposita, ex quibus solvi habent onera supradicta,
in certis locis dicte civitatis exhigi et levari ordinata, ut convenit
intendentes, volentesque eorum indemnitati posse tenus obviare, cum
alias attentis fraudulentis modis qui servantur per nonnullos, in
subscriptis iura seu vectigalia, ex quibus dicte civitati onera persolvuntur,
ad nichilum de facili devenirent, tenore presentis, supplicante nobis
humiliter pro subscriptis ffideli nostro Ffrancisco de Sancto Celedonio,
sindico sive nuncio ad curiam quam cathalanis celebramus, volumus
ac etiam statuimus quod aliquis, cuiuscumque condicionis fuerit vel
status, qui ad iura et imposiciones in dicta civitate imposita, tam ratione
imposicionum vectigalium quam mercantium solvenda, modo aliquo
teneatur, quique dictam civitatem intrabit seu intrare disposuerit, non
audeat seu presumat iter facere cum dictis eius bonis et rebus, pro
quibus solvi debeat ius aliquod propterea statutum per aquam seu rivos
aut devia alia loca seu itinera circumcirca dictam civitatem per unam
leucam, quin intret palam et publice per itinera regia solita dictam
civitatem intrare, statutumque seu ordinatum ius solvat. Quicumque1

204
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
autem contrafecerit, penam seu penas super his impositas, seu
imponendas per iuratos dicte civitatis, presentes seu futuros, se noverit
incurrisse. Quas penas iÍdem iurati per se seu collectores aut arrendatores
dictorum vectigalium et imposicionum possint a contrafacientibus
exhigere et levare, et eos et eorum animalia arrestare et mittere intra
dictam civitatem pro execucione fienda, alia nostri seu officialium
nostrorum non expectata licencia seu permissu. Mandamus igitur serie
cum eadem inclito et magnifico infanti Alfonso, primogenito nostro
carissimo, ac in omnibus regnis et terris nostris, Deo propicio successori,
necnon iniungimus eius vicesgerenti in Cathalonia, vicario et baiulo
Gerunde, ceterisque officialibus et subditis nostris, ad quos spectet, /
85v/ presentibus et futuris, de certa sciencia et expresse, sub pena mille
florenorum de bonis cuiuslibet contrafacientis habendorum, quatenus
huiusmodi nostram licenciam et ordinacionem, quam ex causis predictis
et pro execucione concessionum seu licenciarum imponendi et colligendi
ipsas imposiciones et vectigalia eis data ac utilitate publica dicte civitatis
facimus, teneantur firmiter et observent tenerique et observari
inviolabiliter faciant, et non contraveniant aliquo iure, causa vel racione,
quin ymmo assistant super predictis omnibus ipsis iuratis seu clavario
et collectoribus, presentibus et qui fuerint pro tempore, opere, auxilio
et favore, publicarique faciant presentem nostram literam seu
concessionem per loca solita voce preconis cum inde fuerint requisiti,
ne de his aliquis ignoranciam valeat allegare. In cuius rei testimonium
presentem vobis fieri et sigillo nostro iussimus comuniri.
Datum Barchinone, vicesima quarta die iulii, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo terciodecimo.
De Gualbis, vicecancellarius.
In gratiarum IIº.
1. Sobre haver de pagar lo dret de les imposicions escrit al marge dret.
91
1414 març 30. Saragossa
PROVISIÓ REIAL atorgada pel rei Ferran I d’Antequera a tots els oficials
reials, on els informa de l’inici del cobrament del dret del coronatge
corresponent a la seva coronació, amb les habituals penyores i
execucions de béns contra aquells llocs que no vulguin fer aquest
pagament o l’ajornin, amb instruccions de no procedir contra les
ciutats de Girona i Vic per aquesta raó.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 129v.
a. L. BATLLE I PRATS: «Diplomatario gerundense de Fernando de Antequera», a
Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (Girona), XIV (1960), p. 27-28.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 205
b. L. BATLLE I PRATS: «Diplomatario gerundense de Fernando I» a IV Congreso
de Historia de la Corona de Aragón, Barcelona, 1970, v. II, p. 652-653.
c. R. ALBERCH FUGUERAS, L. BATLLE I PRATS, P. NEGRE I PASTELL, El príncep de
Girona, Girona, 1982, p. 57-58.
Provisió ab la qual lo senyor rey manava exequtar lo dret de
coronació en lo principat de Cathalunya, acceptant-ne Gerona e
Vich.
En Ferrando, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de Sicília, de València,
de Mallorques, de Sardenya e de Còrsegua, comte de Barchelona,
duch de Athenes et de Neopàtria, e comte de Rosselló e de Cerdanya,
als nobles amats e feels tots e sengles governadors, veguers, batles e
altres officials nostres dins lo principat de Cathalunya e comdats de
Rosselló e de Cerdanya constituhits, als quals la present pervendrà
e de les coses deiús scrites seran requests, e altres lochtinents, salut
e dilecció.
Com nós segons que·ns és legut e permès e nostres antecessors
de bona memòria reys d’Aragó haien acostumat, haiam manades fer
demandes per rahó de nostra benaventurada coronació a totes les
ciutats, viles, lochs e vassalls nostres dins lo dit principat e comdats
de Rosselló e de Cerdanya e a altres, e haiam constituhits e ordenats
nostres comissaris e generals reebedors de les dites monedes los feels
consellers nostres micer Joan dez Pla e en Lehonard dez Sors, lochtinent
de mestre racional de la nostra cort, e algunes universitats de les dites
ciutats, viles e lochs, jatsia requests per part dels dits nostres comissaris
e reebedors, recusen o dilaten convenir-se ab aquells e pagar en les
dites demandes, segons deuen e són tenguts, per a vosaltres e a cascun
de vós dehim e manam expressament e de certa sciència, sots incorriment
de nostra ira e indignació e pena de mil florins d’or d’Aragó
dels béns d’aquells e de vosaltres qui requests açò recusaran o dilataran
complir, havedors e a nostres cofres aplicadors, que tota vegada que
per los dits micer Joan e en Leonard dez Sos, o la hu d’ells o altre
per llur part, serets requests o qualsevol de vosaltres serà request, façats
exequció prompta e rigorosa en los béns d’aquells o aquelles de les dites
universitats e singulars persones que serets requests e per aquelles
quantitats a què seran taxats per la dita raó segons nombre dels fochs,
o en altra manera per los dits nostres comissaris e reebedors, e açò
per res no mudets o dilatets, com nós haiam del·liberat e vullam de
certa sciència que axí·s fassa. Emperò, en açò no volem que sien enteses
les universitats de les ciutats de Gerona e de Vich, ne per aquesta rahó
alguna exequció pusque ésser feta contra aquelles.
Dada en Çaragossa, sots nostre segell secret, a XXX dies de març
de l’any de la nativitat de nostre Senyor mil CCCC XIIII.
De Ortiguis, vicecancellarius.
Ego Iacobus Garcia, illustrissimi domini regis scriba ac tenens
claves sui archivi regii Barchinone, presens transumptum a quodam

206
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
regestro serenissimi domini Fferdinandi, gloriose memorie regis
Aragonum, curie sigilli secreti intitulato, in dicto archivo recondito,
sumpsi et cum eodem veridice comprobavi. Et ut fides plenior
impendatur, hec mea manu scripsi in testimonium premissorum et
meum assuetum hic appono sig- (signe) num.
92
1416 febrer 19. Girona
CONVENI entre el rei Ferran I d’Antequera, d’una part, i els jurats i
prohoms de la ciutat de Girona, de l’altra, sobre la quantitat a pagar
pel maridatge de les filles del rei, que queda fixat en dos mil florins.
A. AHCG. Pergamí núm. 704.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 85v-86.
a. L. BATLLE I PRATS, «Diplomatario Gerundense de Fernando de Antequera»
Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (Girona), XIV (1960), p. 36.
b. L. BATLLE I PRATS, «Diplomatario gerundense de Fernando I» a IV Congreso
de Historia de la Corona de Aragón, Barcelona, 1970, v. II, p. 660.
c. R. ALBERCH I FUGUERAS, L. BATLLE I PRATS, P. NEGRE I PASTELL, El príncep de
Girona, Girona, 1982, p. 66.
Que lo senyor rey no demenerà per rahó de maridatge de
ses filles sinó ço qui és stat acustumat per sos predecessors, e d’allò
remet dos mília florins.
Nos Fferdinandus, Dei gratia rex Aragonum, Sicilie, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum
et Neopatrie ac eciam comes Rossilionis et Ceritanie, ad grata servicia
et complacencia non modica, que vos fideles nostri iurati et probi
homines civitatis Gerunde, in ereccione principatus per nos de dicta
civitate et aliis terris in personam incliti et magnifici Alfonsi, primogeniti
nostri carissimi, noviter facta, dimisso vestrorum privilegiorum rigore,
zelo fervido, que ad nostri et dicti nostri primogeniti honorem geritis,
maiestati nostre multum exhibuistis, debitum habentes respectum,
tenore presentis convenimus et in nostra bona fide regia promittimus
vobis dictis iuratis et probis hominibus quod, quamvis in ipsa ereccione
per nos expresse retineatur, quod possimus facere in dicta civitate et
villa Sancti Ffelicis Guixellensis demandas pretextu maritagiorum
nostrarum filiarum, pro ipsis tamen matrimoniis non exhigemus seu
exhigi faciemus, casu quo ipsas universitates in ipsis demandis solvere
teneantur, nisi id quod solitum fuit per nostros predecessores, adveniente
casu, cuiusque matrimonii exhigi et levari. Et de illo eciam dictis
rationibus graciose per nos et nostros vobis duos mille florenos auri
de Aragonia remittimus et pariter relaxamus, ac de eisdem duobus mille
florenis confitemur esse contentos, tanquam si nobis illi nunc seu dicto
casu fuissent realiter /86/ exsoluti, residuo tamen, si quod sit, nobis

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 207
salvo. Et volumus quod per hec iuribus nostris in proprietate nec
possessione dictarum demandarum nec dicte civitatis concessionibus,
privilegiis ac inmunitatibus aliqualiter derogetur. In cuis rei testimonium
presentem fieri iussimus nostro sigillo pendenti munitam.
Datum in civitate Gerunde, et propter indisposicionem persone
nostre signata manu nostri primogeniti, die decima nona ffebroarii,
anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo sextodecimo,
regnique nostri quinto.
Alfonsus, primogenitus.
In gratiarum IIIIº.
93
1416 febrer 19. Girona
PRIVILEGI atorgat pel rei Ferran I d’Antequera a Alfons, fill primogènit
seu, on institueix el Principat de Girona i el nomena príncep.
A. AHCG, XVII. Pergamí, núm. 1605.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 86-89v.
a. E. C. GIRBAL, El príncipe de Gerona, Girona, 1865, p. 53.
b. L. BATLLE I PRATS, «Diplomatario Gerundense de Fernando de Antequera» a
Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (Girona), XIV (1960), p. 30-35.
c. L. BATLLE I PRATS, «Diplomatario gerundense de Fernando I» a IV Congreso
de Historia de la Corona de Aragón, Barcelona, 1970, v. II, p. 654-659.
d. R. ALBERCH I FUGUERAS, L. BATLLE I PRATS, P. NEGRE I PASTELLS, El Príncep de
Girona, Girona, 1982, p. 60-65.
La erecció del Principat de Gerona.
In Dei nomine et eius gloriose virginis Marie, amen. Nos Fferdinandus,
Dei gracia rex Aragonum, Sicilie, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum et Neopatrie
ac comes Rossilionis et Ceritanie, sicud celum diversarum redimitur
stellarum generibus, sic regna terreni imperii dignitatum varietate
corruscunt, reges utique ad instar luminaris magni planetarum fulgoribus
refulgentis subditorum titulis decorantur, quanto amplius, cum circa
se vident eorum preclaram primogeniem, eisdem titulis et virtutum
radiis insigniri, considerantes igitur gloriose vestri incliti et magnifici
Alfonsi, primogeniti nostri carissimi, serenas virtutes, magnificosque
mores, vestrosque iam pretinctos lumbos, non solum ad istius oneris
et honoris portandam sarcinam, sed eciam gubernaculi tocius nostre
dicionis, ad quod solicitudinem vestram dirigitis, vestre primogenificie
privilegio iam vocatus; attendentes etiam legalitatem fÍdemque puram,
quas ad nos et predecessores nostros civitates Gerunde, 1 Vici et
Minorise, ville Cervarie, Bisulduni, Berge, Campirotundi, Sancti Petri
de Auro, necnon et vicecomitatus de Basso, Castrifolliti et ville Turrice-

208
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
lle de Montegrino, de Pals et de Ffigueriis, et omnia et singula castra,
ville et loca in vicariis et baiuliis ac procuracionibus Gerunde, Bisulduni,
Bagiarum, Berge et Bergitani, Ausonie, Vici, Rivipulli, Rivipullensi,
Campirotundi, de regali vicecomitatus de Basso, Turricelle de Montegrino
et de Ffigueriis hucusque ac omni tempore habuerunt, mentis nostre
aciem dirigentes, ut quedam specialitas prerrogativa, singularibus concrescant
favoribus singulari et speciali non alio a nobis munito preside,
domino, principe et rectore, tenore presentis dictas /86v/ civitates, villas
et loca, baiulias et vicarias, sub uno principatu gubernandas, nostra
auctoritate regia erigimus et unimus ipsasque principatus preheminenciis
extolimus ac eciam insignimus, decernentes ipsas exinde principatum
Gerunde nomine apellari, cui principatui vos, dictus primogenitus
noster, preficiamini, qui princeps Gerunde intitulemini et nuncupemini.
Nos autem omnes preheminencias, de iure vel consuetudine principatui
competentes, nostra regia auctoritate eÍdem conferimus et donamus,
in vestri enim honoris augmento augemur et in vobis propter spem
future successionis in regnis nostris conservamur. Et quia vos una
persona et unum corpus nobiscum estis, predictas civitates, terras et
dominaciones vobis dando nichil alienare vÍdemur. His et aliis preterea,
que nostrum animum ac regie celsitudinis magnanimitatem ad hec
consilio prudenti et maturo moverunt, vos primogenitum predictum in
principem dicti principatus promovendum ducimus ac de eo vobis
tenore presencium provÍdemus, volentes et decernentes quod vos, salvis
tamen modis, formis et retencionibus infrascriptis, dictum principatum
et eius dominium pleno iure habeatis ac eiusdem princeps nuncupemini,
quamdiu, nobis vivente vobis fuerit vita comes. Verumtamen, si vos,
dictus primogenitus noster et princeps predictus, post dies nostros
apicem regie dignitatis adeptus fueritis, vel eciam, quod Deus avertat,
naturalis vite debitum ante dictam adepcionem adimpleveritis seu
decesseritis cum vel sine filiis, dictis casibus et quolibet eorum volumus
et expresse retinemus nobis quod dictus principatus et omnes et singule
illius civitates, ville, loca, iura et preheminencie nostre proprie persone
ac dignitati regie inseparabiliter revertantur, sicut et prout erant ante
presentem ereccionem et collacionem principatus. Dictum tamen principatum
cum omnibus supradictis vobis dicto nostro primogenito, in
feudum honoratum absque cuiuscumque prestacione servicii per vos
tenendum, salvis predictis et infrascriptis, concedimus et donamus cum
dictis civitatibus, castris, villis, comitatibus, vicecomitatibus, rochis,
fortaliciis, eorumdem domibus, turribus et aliis quibuscumque iuribus
nobis pertinentibus in terminis dicti principatus, portubus maris,
ripaticis, comitibus, vicecomitibus, comitoribus, vervessoribus et baronibus
seu richis hominibus, militibus, dominabus, civibus, burgensibus,
hominibus et feminis, cuiuscumque status seu preheminencie sint,
cristianis, iudeis et sarracenis in predictis civitatibus, villis, vicecomitatibus,
castris et locis habitantibus et habitaturis, et cum omni

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 209
cognicione pacis et treuge, mero et mixto imperio et omnimoda
iurisdiccione, civili et criminali, alta vel baxia, cum salinis, piscationibus,
venacionibus, minis, trobis, fluminibus, vectigalibus et aliis exitibus et
proventibus quibuscumque, molendinis, furnis, questiis, subsidiis,
adempriviis, serviciis realibus vel personalibus /87/ et eorum redempcione,
monetatico, cenis, albergis, feudis, feudatariis, postatibus et emparis,
et cum omnibus aliis iuribus in dicto principatu, prout melius ad nos
pertinent, integro statu ac eciam pleno iure, investientes vos de principatu
eodem et omnibus aliis supradictis. In vosque transferimus
dominium predictorum omnium modo et forma pre et infrascriptis,
inducentes vos in possessionem corporalem seu quasi eorundem, prout
melius dici et fieri potest, ad vestram utilitatem. Promittentesque
nichilominus vobis quod realiter omnium predictorum possessionem
seu quasi vobis trademus, seu illi quem ad hoc cum potestate hoc
faciendi depputaveritis loco vestri. Dantes nichilominus et concedentes
vobis, seu cui volueritis ac mandaveritis, liberam facultatem auctoritate
vestra propria seu predicti per vos depputati seu depputandi, adhipiscendi
possessionem corporalem seu quasi omnium et singulorum predictorum,
ipsamque apprehensam libere retinendi. Nos vero interim constituimus
nos vestro nomine precario tenere et possidere seu quasi. Et nichilominus
ex causa huiusmodi donacionis cedimus in vosque transferimus omnes
acciones, reales et personales, mixtas, utiles et directas et alias quascumque
nobis competentes in omnibus supradictis contra quascumque
personas vel res racione eorum. Quibus iuribus et accionibus supradictis
possitis experiri in iudicio et extra iudicium, quandocumque et
quemadmodum nos possemus ante donacionem presentem. Insuper
dantes vobis potestatem dicti principatus et pertinenciarum eiusdem
et comendantes vobis castillanias, honores, quos et quas comites, vicecomites
seu alii quicumque, cuiuscumque status seu preheminencie
existant, pro nobis tenent infra dictum principatum, faciemus vos
atquirere per manum illius senioris pro quo tenemus honores, si quos
infra dictum principatum pro alio tenemus et in quantum eciam possumus,
facimus de presenti. Mandantes universis et singulis comitibus,
vicecomitibus, comitoribus, baronibus, vervessoribus, militibus, civibus,
burgensibus et aliis quibuscumque et cuiuscumque status vel condicionis
existant, quod vos exinde pro domino habeant vobisque in omnibus et
singulis infra dictum principatum existentibus, sicud nobis ante presentem
donacionem faciebant et tenebantur, pareant et intendant,
vobisque pro predictis prestent homagium et fidelitatis iuramentum.
Nos enim presencium serie absolvimus omnes et singulas civitates,
comites, vicecomites, villas et loca et omnes alios supradictos ab omni
homagio, dominio et fidelitate, quibus nobis astricti seu obligati sunt
pro predictis, dum tamen ipsa iuramenta et homagia vobis prestiterint
et non ante. Retinemus tamen nobis quod vos dictus inclitus primogenitus
Alfonsus, princeps, dare teneamini et detis nobis potestatem sive

210
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
postats, irats et paccats infra decem dies postquam fueritis requisitus,
scilicet pro civi- /87v/ tate, baiulia et vicaria Gerunde, de civitate pro
villa, baiulia et vicaria Bisulduni, de dicta villa Bisulduni pro civitate,
baiulia et vicaria Minorisse, de civitate Minorisse pro villa, baiulia et
vicaria Berge et Berguitani, de villa et castro Berge pro civitate, baiulia
et vicaria Vici, de civitate Vici pro villa, baiulia et vicaria Campirotundi,
et de regali de villa Campirotundi pro vicecomitatu de Basso et
procuracione eius ac Castrofollito, de dicto Castrofollito pro villa
et procuracione Turricelle de Montegrino, de dicta villa et castro
Turricelle de Montegrino pro villa et baiulia de Ffigueriis, de villa de
Ffigueriis. Retinemus insuper quod in generalibus et particularibus
curiis et parlamentis quibuscumque, que a cetero per nos convocabuntur,
universitates civitatum, villarum et locorum infra dictum principatum
sitorum de mandato nostro teneantur et habeant convocari et vocate
teneantur ad dictas curias et parlamenta, procuratores suos speciales
et nuncios destinare, sicud habebant et tenebant ante presentem
donacionem. Vos eciam ad dictas curias et parlamenta teneamini modo
simili convenire. Et in dictis curiis ac parlamentis civitas Gerunde et
alie civitates, ville et loca dicti principatus et earum singulares valeant
ponere omnia gravamina, iniusticias et alia, si que per nos et nostros
officiales et per vos primogenitum nostrum ac principem predictum et
vestros officiales fuissent eis aut alteri eorum illatus, et de illis petere
et obtinere iusticiam in dictis curiis et parlamentis, sicuti alii nostri
summissi inmediati haberent et consequi valerent a nobis et ipsis, non
obstantibus dictis ereccione et donacione nec fide aut subieccione
quibus nobis vobisque dicto principi tenerentur. Retinemus eciam nobis
quod, non obstantibus predictis, habeamus in dicto principatu usaticum
«Princeps namque» et quod possemus petere, exigere et habere
a comitibus, vicecomitibus et aliis quibuscumque dicti principatus,
armorum exercitum, hostem et cavalcatam, et ipsos pro usatico
«Princeps namque», suo casu vocare, ac in eis uti processibus pacis
et treuge usatici simili modo cum temporibus, e de son metent sicuti
nunc uti possemus et non alias neque ultra. Et in et super predicto
hoste, exercitu et cavalcata ac son metent, omnibusque aliis pre et eciam
infrascriptis, reservatis et expresse retentis nobis iure nostro et dicte
civitati Gerunde et aliis inclusis in dicto principatu, omnibus libertatibus,
immunitatibus, privilegiis, concessionibus, contractibus, usibus ac
iure et consuetudine, tam super proprietate quam super possessione,
ita tamen quod per aliqua retenta vel retinenda nos non possimus aliquid
habere seu exhigere ultra quod poteramus ante ereccionem ipsius
principatus. Sumus eciam intencionis quod, casu quo nos seu nostros
officiales et vos, dictum principem, seu vestros officiales contigeret /
88/ exercere ac exequi dictos exercitum, hostem et cavalcatam ac son
metent, seu aliquid de predictis in dicto principatu, eo casu primitus
habeant cum effectu adimpleri dicti vestri processus ac hostes et

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 211
exercitus inde previorum pretextu convocati, nisi nos super his consulti
vobis aut vestris officialibus aliud duxerimus iniungendum. Item
retinemus nobis quod in casu quo nos faceremus provisionem seu
mandatum universale vel generale omnibus et singulis universitatibus
dicti principatus Gerunde et singularibus de eisdem, que provisio vel
mandatum habuissent et deberent publicari in quolibet capite vicariarum,
procuracionum et baiuliarum dicti principatus, quod non obedirent
vobis, dicto principi, nec officialibus vestris quod nos simus superior
et omnes dicte universitates et singulares de eisdem in dicto casu et
sequutis dictis publicacionibus, et non alias, debeant et teneantur nobis
obedire et mandata nostra observare, posito quod non recepissemus
nec recipi fecissemus nec petivissemus potestates; et propter hoc dicte
universitates nec singulares de eisdem non incurrerent infidelitatis
aliqualem penam; et quod vicarii, procuratores, baiuli et alii officiales
tocius dicti principatus Gerunde, qui creabuntur, ordinabuntur seu
mittentur per vos, dictum principem, prout officio cuiusque dictorum
officialium pertinebit, utantur et possint uti sine alia nova comissione
processibus pacis et treuge, exercitus et hostis et cavalcate, et de son
metent, et quibusvis omnibus regaliis predictis et aliis, prout et
quemadmodum dicti officiales utebantur et uti consueverant ante
presentem ereccionem et non alias neque ultra, hoc tamen intellecto
quod, cum dicti officiales erunt requisiti per officiales regios ratione
consimilium processuum seu aliarum regaliarum inceptorum et actitatorum
extra dictum principatum Gerunde, ipsi officiales, teneantur
et habeant ipsas requisiones et processus exequi et continuare per
iusticiam nomine nostro seu nostrorum officialium, eos, ut premittitur
requirencium. Similiter officiales nostri regii teneantur et habeant
exequi et complere omnes requisiciones et sentencias et alia a vobis
seu vestris officialibus factas et latas ac facta, sicuti ante presentem
ereccionem tenebantur. Retinemus eciam quod in dictis civitatibus,
villis, castris et locis et unaquaque ipsarum possimus et libere valeamus
omnes et quascumque demandas facere, petere et exigere, prout
poteramus ante presentem ereccionem, excepto quod in dicta 2 civitate
Gerunde et villa Sancti Ffelicis Guixellensis, neque in aliquibus civibus
dicte civitatis, non possimus aliquas demandas facere nisi ratione
maritagiorum filiarum, non derogando privilegiis concessionibus et
inmunitatibus dicte civitatis Gerunde, tam in proprietate quam in possessione.
Item retinemus quod, casu quo nos contigerit personaliter esse
in aliqua dictarum vicariarum, procuracionum et baiuliarum dicti
principatus Gerunde, possimus uti aut nostri officiales possint uti omni 3
/88v/ et quacumque iurisdiccione in illa vicaria, procuracione vel baiulia
dum personalis nostra presencia ibi duravit et non ultra nec alibi, prout
tamen poteramus et poterant ante presentem ereccionem; dumque extra
dictas vicarias, procuraciones ac baiulias fuerimus, predicta et alia
quevis iurisdiccio ad vos et officiales vestros libere et integre remaneant

212
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
et processus per nos seu officiales nostros incepti per vos et vestros
officiales omnimode continuentur et finiantur. Nec minus retinemus
quod si civitates, ville vel loca dicti principatus Gerunde vel singulares
earum aut alique seu aliqui ex ipsis senserint modo aliquo se gravatos
a vobis, dicto principe, dumtatxat, et post vos, in casu de iure appellabili
seu supplicabili, possint et valeant ad nos et ad nostram sacram
audienciam recursum habere et supplicare, appellare, et nos de dictis
appellacionibus cognoscere et sentenciare, prout poteramus ante presentem
ereccionem; demumque vos, dictus princeps, et vestri officiales
teneamini et habeatis iudicata per nos exequi et complere; ab officialibus
vero vestri, dicti principis, non possit ad nos aliqualiter appellari
recursus nec haberi. Premissa itaque omnia et singula, prout superius
sunt expressa, vobis, dicto nostro primogenito, et secretario nostro et
notario publico infrascripto pro nobis et vobis ac pro aliis eciam personis
omnibus, quarum interest et intererit, stipulanti, paciscenti et recipienti,
promittimus, paciscimur et iuramus per crucem Domini nostri Iesu
Christi et eius sancta quatuor Evangelia, nostris manibus sponte tacta,
tenere, servare ac servari facere et numquam contrafacere vel venire
per nos vel alium de iure vel de facto aut alias quovis modo. Nos enim
de nostre regie plenitudine potestatis supplemus omnes deffectus tam
iuris quam facti, si qui forsam in premissis existerent, ac in eisdem
vobiscum de certa sciencia dispensamus, quam dispensacionem dicti
iuramenti vinculo confirmamus et eciam roboramus, in vim legis
predicta omnia sanccientes. Volumus tamen et presentis serie statuimus
quod presens donacio duret in vobis, dicto primogenito, et principatus
ereccio in principato predicto quandiu, nobis vivente, fuerit vobis vita
comes, modo et forma ac sub condicionibus predictis et non alias nec
ultra. Postquam vero vos regalis troni susceperitis dignitatem, confestim
principatus predictus ipso facto totaliter finiatur vosque abinde non
possitis principis nomine nuncupari, quin ymmo dictus principatus et
omnia et singula supradicta in statum reducantur pristinum in quo erant
ante presentem donacionem et principatus ereccionem. Predictam
autem donacionem vobis dicto facimus tanquam primogenito et ut nobis
legitimo successuro in regnis et terris nostris et non alias nec per hoc
quicquam a corona nostra, cui dictum principatum vere reputamus
unitum, intendimus separare. Mandantes per hoc presens publicum
instrumentum universis /89/ et singulis officialibus et subditis nostris,
presentibus et futuris, quod premisa omnia teneant firmiter et observent
et ab aliis inviolabiliter faciant observari, et non contraveniant seu
aliquem contravenire permittant quavis causa seu eciam ratione, iure
vel modo. Immo illa omnia et singula tenaciter et ad unguem observent
cum universis et singulis retencionibus et modificacionibus superius
particulariter expressatis.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 213
Quod est datum et actum in civitate Gerunde, decima nona die
ffebroarii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo sextodecimo,
regnique nostri quinto. Petrus, cancellarius.
Signum (signe) Fferdinandi, Dei gracia regis Aragonum, Sicilie,
Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitis Barchinone, ducis
Athenarum et Neopatrie ac4 comitis Rossilionis et Ceritanie, qui predicta
omnia et singula laudamus, promittimus, firmamus atque iuramus,
hocque publicum instrumentum sigillo nostro pendenti inssigniri.
Testes fuerunt ad predicta presentes: Bernardus de Capraria et
Galcerandus de Sancta Pace, Olfus de Proxida, Michael de Navers
et Iacobus Calliç, domini regis consiliarii.
Sig- (signe) num mei Pauli Nicholai, dicti domini regis secretarii,
auctoritate regia notarii publici per totam terram et dominacionem
suam, qui predictis interfui, eaque scribi feci et clausi. Corrigitur autem
in lineiis prima «neribus sic», VIª «autem omnes», VIIIª «primogenitum»,
XVIIIª «principa», XXIª «primogenitus», XXVª «vos et alibi in eadem
vestri», XXVIª vobisque», XXXIIIIª «actita», XXXXIª «vero vestri et alibi
in eadem in nostro et notario publico», XXXXIIIª «vobiscum et alibi
in eadem primogenito», XXXXIIIIª «et», XXXXVª «primogenito»,
XXXXVIª «iure vel modo immo illa omnia et singula», XXXXVIIª
«tenaciter et ad un- /89v/ guem observent cum universis et singulis
retencionibus et modificationibus superius particulariter expressatis»,
et in linea testium «testes fuerunt ad predicta presentes» et alibi in
eadem «Olsus de Proxida, Michael».
In Principis Iº.
1. Civitates, ville et loci sub principatu Gerunde compreense escrit al marge
dret. 2. De maritagio et aliis iuris escrit al marge dret. 3. Segueix omni
repetit. 4. Segueix un espai de 7 lletres aprox. cancel·lat.
94
1416 octubre 12. Barcelona
ORDINACIÓ del rei Alfons IV el Magnànim al batlle, sotsbatlle, jutge
ordinari i altres oficials reials de Girona, per tal que, en virtut del
privilegi que regula l’elecció anual de vuitanta persones pel consell
de la ciutat, obliguin a prestar el jurament preceptiu i assistir a les
reunions del consell als qui hagin sortit escollits i recusin fer-ho.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 92.
a. L. BATLLE I PRATS, «Diplomatario Gerundense de Alfonso el Magnánimo» a
Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (Girona), XI (1956-57), p. 32-
33.

214
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Que·ls officials forçen tots los elets de consell que presten
lo jurament acustumat e que sien al consell quant se tendrà.
Alfonsus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum et Neopatrie,
ac comes Rossilionis et Ceritanie, ffidelibus nostris baiulo, subbaiulo,
iudici ordinario et aliis officialibus civitatis Gerunde, qui sunt et pro
tempore fuerint, salutem et gratiam.
Expositum nobis extitit per partem fidelium nostrorum iuratorum
et proborum hominum dicte civitatis quod, quamvis per privilegia et
usus ab antiquo in dicta civitate observata sit introductum octuaginta
personas electas per iuratos eiusdem civitatis quolibet anno consilium
generale ipsius representare, qui iurare tenentur sub certa usitata forma,
attamen, quia plures ex dictis octuaginta personis, isto anno modo
predicto electis, certis exquisitis coloribus dictum iuramentum prestare
differunt et retardant, ex quo ab intervencione et celebracione consiliorum
et expedicione negociorum occurrentium utilitatem rei publice ipsius
civitatis concernentium se excusant et nolunt interesse, ymmo, dum per
vos ad id prestandum iuramentum coguntur, per firmas iuris et alia
subterfugia indebite se excusant. Quare ad humilis supplicacionis
instanciam pro parte dicte civitatis nobis factam, vobis dicimus et
mandamus de certa sciencia et expresse, sub nostre gracie et mercedis
obtentu, quatenus cum et quando pro parte iuratorum dicte civitatis,
qui nunc sunt et qui pro tempore fuerunt, fueritis requisiti, omnes et
quoscumque qui electi erunt de dicto consilio quique dictum iuramentum
prestare seu in celebracione consiliorum et expedicione negociorum
ipsius civitatis interesse recusaverint seu noluerint, compellatis tam per
imposicionem penarum et illarum rigidam exequcionem quam, si
necesse fuerit, per earumdem personarum1 capcionem, ut dictum
iuramentum prestent ac in dicto consilio interveniant aliaque faciant
et in dilate adtendant que octuaginta persone, ut superius dicitur, electe
facere et exequi debent et tenentur, firmis iuris seu aliis subterfugiis
inanibus, que per easdem personas opponerentur queque quoad
predicta locum non habere decernimus, obsistentibus nullo modo,
hecque non muttetis seu aliqua racione differatis, cum nos sic consulte
fieri providerimus et velimus.
Datum Barchinone, sub nostro sigillo secreto, die XII octobris,
anno a nativitate Domini Mº CCCCº sextodecimo.
Rex Alfonsus.
In comuni Iº.
1. Consiliarii qui recusant prestare iuramento et intervenire in consilio possunt
capi in personam escrit al marge dret.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 215
95
1427 juliol 5. Blanes
ORDINACIÓ del rei Alfons IV el Magnànim al veguer, sotsveguer, batlle,
jutge ordinari de Girona i altres oficials reials on els mana que
obliguin a romandre en el bordell les dones que exerceixin la
prostitució en un altre lloc de la ciutat. Trasllat de 28 d’agost de
1443.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 82v-83.
a. L. BATLLE I PRATS, «Diplomatario gerundense de Alfonso el Magnánimo» a
Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (Girona), XI (1956-57), p. 48-
49.
Que lo senyor rey mana que los oficials, a instància d’en Joan
Dacda, de qui·s diu ésser lo bordell, compel·lesquen les dones vils
a star en lo dit loch, ab pena ací contenguda.
Hoc est translatum fideliter sumtum Gerunde, die vicesima octava
mensis augusti, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
quadragesimo tercio, a quadam patenti papirea litera serenissimi
domini Alfonsi, Dei gratia regis Aragonum, eiusque sigillo comuni
impendenti in litere dorso, ut primis videbatur aspectibus, sigillata,
cuius tenor talis est:
«Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Sicilie, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum et Neopatrie
ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie, fidelibus nostris vicario,
subvicario et baiulo ac iudici ordinario, et aliis oficialibus civitatis
Gerunde, presentibus et futuris, ad quem seu quos presentes pervenerint
et pertineant quomodolibet infrascripta et eorum cuilibet, salutem et
gratiam.
Pro parte Ioannis Dacda, cuius esse dicuntur hospicia luppanaris
dicte civitatis, fuit nobis expositum quod, cum dicta hospicia sint, pro
maioribus scandalis evitandis, necessaria dicte civitati et rey publice
eiusdem, attamen quia mulieres prostribulares, et que consueverunt et
debent stare in dictis domibus, conducunt hospitia circum quaque
hospiciorum dicti luppanaris et in diversis aliis dicte civitatis honestis
partibus et inibi palam et publice licet per constituciones Cathalonie
generales sit prohibitum, vobis permittentibus aut precepcione vel alias,
occulis conniventibus transire permittentibus, se supponunt et alie
multe mulieres viles et plus quam viles in diversis hospiciis eiusdem
civitatis dictum crimen seu peccatum comittunt et per1 hospites
venientes in hostaleriis sustinentur, in tantum quod mulieres honeste
ad vicum deserendum vel similia peragenda de facili incytantur, et sic
constituciones predicte /83/ Cathalonie violantur et dicta hospicia
luppanaris depereunt in magnum dicti Ioannis Dacda preiudicium et

216
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
rey publice eiusdem civitatis detrimentum valde notum. Quapropter fuit
nobis pro parte eiusdem Ioannis Dacda humiliter supplicatum sibi et
preiudicio suo ac interesse dicte civitatis super his debitum per iusticiam
provideri. Nos vero, dicte supplicacioni annuentes benigne, vobis et
cuilibet vestrum dicimus et mandamus de certa sciencia et expresse,
sub ire et indignacionis nostre incursu, penaque mille florenorum auri
de Aragonia, de bonis cuiuslibet vestrum contrafacientium exigendorum
et nostro erario applicandorum, quatenus, cum 2 per dictum Ioannem
Dacda vel alios dictorum hospiciorum luppanaris possessores requisiti
fueritis aut alter vestrum fuerit requisitus, omnes mulieres viles et palam
se dicte vilitati supponentes, tam iuxta dictum bordellum quam etiam
in aliis partibus dicte civitatis habitantes et, ut est dictum, se
supponentes in dictis domibus burdelli mittatis et ponatis seu alias
ipsam civitatem deserere, si maluerint, compellatis, in alia parte dicte
civitatis etiam cum pena decem librarum Barchinone eis et possessoribus
aliorum hospiciorum dicte civitatis et hostaleriis per vos imponenda,
et per loca solita eiusdem voce preconis more solito publicanda, stare
minime presumatis, hecque non mutetis 3 seu diferatis, si penas
predictas, quarum non deerit exequtio, cupitis evitare. Providentes per
presentes et mandantes vobis et cuilibet vestrum quod sub colore
executionis predictorum ad exactionem non procedatis alicuius quantitatis,
abdicantes vobis omnimodam potestatem contrarium peragendi.
Certificantes quemlibet ex vobis quod, si aliquam contigerit quantitatem
per vos seu aliquem vestrum exhigi, illam a bonis vestris in cadruplum
exigemus seu exigi faciemus cum pena mille florenorum, quam eo casu
volumus incurrisse, et que omnia a vobis et bonis vestris exigemus, omni
gratia et amore cessantibus.
Datum in villa de Blanis, quinta die iulii, anno a nativitate Domini
millesimo quadringentesimo vicesimo septimo. Pelegri».
Eg+o Nicolaus Frugelli, notarius publicus auctoritate regia
substitutus a Bernardo de Campolongo, publico civitatis, baiulie et
vicarie Gerunde suarumque pertinencium notario, huic translato pro
teste me subscribo.
Eg+o Petrus Cerviani, notarius publicus auctoritate regia substitutus
a Iacobo de Campolongo, quondam, publico civitatis, baiulie et vicarie
Gerunde suarumque pertinencium notario, huic translato pro teste me
subscribo.
Eg+o Iacobus Felix Calvoni, notarius publicus auctoritate regia
substitutus a Bernardo de Campolongo, publico civitatis, baiulie et
vicarie Gerunde suorumque pertinencium notario, hoc translatum ab
originali suo fideliter sumtum et cum eodem veridice comprobatum
scribi feci et clausi cum supraposito in penultima linea ubi ponitur «seu
exigi faciemus cum pena mille florenorum quam eo casu volumus
incurrisse et que omnia a vestris bonis exigemus», constatque etiam

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 217
michi dicto notario de alio supraposito in secunda linea «presentis mee
clausure suarumque pertinentiarum notario».
1. Segueix un espai de 3 lletres aprox. en blanc. 2. Segueix cum repetit i
ratllat. 3. Segueix sed ratllat.
96
1428 març 8. Terol
PRIVILEGI atorgat pel rei Alfons IV el Magnànim, a favor dels jurats de
Girona, on fixa les dates de començament de les fires que se celebren
a Girona i la seva durada.
A. AHCG. Pergamí núm. 909.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 188v-189v.
a. L. BATLLE I PRATS, «Diplomatario gerundense de Alfonso el Magnánimo», a
Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (Girona), XI (1956-57), p. 50-
52.
Privilegi1 que les fires comensen lo endemà dels dias aprés
de l’endemà de sant Narcís y sant Feliu y sant Domingo y sant
Nicholau.
Nos2 Alfonsus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barcinone, dux Athenarum
et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. Quamvis nos ad
humilem supplicationem pro parte iuratorum et proborum hominum
civitatis Gerunde inde nobis factam, nundinas sive firas, eÍdem civitati
per regia privilegia hactenus concessas, que in festivitatibus beatorum
Felicis et Narcissi quolibet anno celebrande veniebant, adeo ut dicte
festivitates melius colerentur et ne propter negociaciones, et quamplurima
alia, que dictarum nundinarum tempore ibÍdem peraguntur, festivitates
eedem profanari merito viderentur, ob Dei et dictorum sanctorum
reverentiam mutavimus ad secundam diem post dictorum festivitates
sanctorum nostri cum carta tenoris et continencie subsequentis:
«Nos Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum et cetera. Licet sanctos
de terra in dominice participium hereditatis assumptos teneantur multa
geratione colere qui terrenas incolunt regiones, verumtamen illos
precentis christicole magna solemnitate /189/ festivare tenentur qui
benignas aures clamantium vocibus exhibent nec suis denegant inquillinis
opportunis temporibus auxilium impartiri. Cum itaque, sicut
expositione perhumili pro parte fidelium nostrorum iuratorum et
proborum hominum civitatis Gerunde percepimus, festivitates beatorum
Felicis et Narcissi, quorum corpora in ecclesia parrochiali sancti Felicis
dicte civitatis Gerunde quiescunt, quorumque suffragia in memoriale
perpetuum predecessores eorum et ipsi etiam miraculo se senserunt,
tempore nundinarum eÍdem civitati per privilegia regia hactenus

218
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
indultarum veniant anno quolibet celebrande, et propter negociaciones
et contractus et alia diversa, que fiunt tempore nundinarum, cultus
dictarum festivitatum quamplurimum profanetur et reverentia eis
debita minuatur, supplicationibus pro parte dictorum iuratorum et
proborum hominum hinc nobis effusis liberaliter annuentes et eorum
devotioni in hac parte conformes immo participes esse volentes, ut
celebritati dictarum festivitatum devocius et uberius satisfiat, tenori
presentis carte nostre cunctis temporibus valiture, ob Dei et sanctorum
reverentiam predictorum, tempus dictarum nundinarum ad secundam
diem post festivitates eorumdem sanctorum sequentem inmediate
mutamus, itaque dicte nundine dicta secunda, die post dictas festivitates
inmediate sequente quolibet anno incipiant et per tot dies perinde
durent continue per quot ex concessionibus regiis dicte nundine durare
consueverunt et debent cum universis et singulis graciis, guidaticis,
asecuramentis et prerrogativiis ac aliis iamdictis concessionibus et
privilegiis regiis contentis et expressatis, si et prout eis actenus usum
fuit. Nam eis per presentem mutationem nolumus nec intendimus
preiudicium aliquod, novationem aut derogationem aferre. Mandamus
itaque gubernatori Cathalonie, vicario et baiulo, subvicarioque, subbaiulo
civitatis Gerunde ceterisque universis et singulis officialibus nostris et
locatenentibus eorundem, presentibus et futuris, quatenus mutationem
dictarum nundinarum et alia omnia et singula supradicta teneant
firmiter et observent, tenerique et observari faciant inviolabiliter per
quoscumque, et non contrafaciant aut veniant nec aliquem contrafacere
vel venire permittant aliqua ratione seu causa. In cuius rei testimonium
hanc fieri iussimus nostro sigillo inpendenti munitam.
Datum Gerunde, quintadecima die iunii, anno a nativitate Domini
millesimo quadringentesimo vicesimo septimo, regnique nostri
duodecimo.
Rex Alfonsus.»
Verumtamen, ut in humili supplicatione coram nostro regio
culmini facta pro parte dictorum iuratorum et proborum hominum
percepimus, quia dicta secunda dies, ad quam tempus dictarum
nundinarum fuit comutatum, propinquior est ita festivita- /189v/ tibus
antedictis et quasi particeps earum celebritati quod eiusdem pretextu
civitas antefacta et ipsius singulares carta perinserta nec mutatione
dictarum nundinarum contenta in eadem, uti minime voluerunt,
cumque dicte civitati et ipsius singularibus, ut in dicta supplicatione
vidimus contineri, expediens minime videatur dictas nundinas dicta die
secunda inicium comode ut predicitur habere posse, propterea, hiis
attentis et aliis que nostrum animum ad hec iuste movent, necnon ad
utile et comodum civitatis prenarrate nostre mentis aciem dirigentis
supplicatione predicta benigne exaudita, tenore presentis carte nostre,
cunctis temporibus et perpetuo durature, respectibus antedictis, tempus
dictarum nundinarum ad quintam 3 diem mensis augusti, qua festum

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 219
beati Dominici, et sextam mensis decembris, qua festum similiter beati
Nicolai celebratur, dum tamen dictis diebus alie nundine in diocesis
Gerundensis concesse non fuerint, quolibet anno ducimus comutandum.
Itaque ammodo dicta quinta die mensis augusti et sexta die mensis
decembris predictorum quolibet anno incipiant et per tot dies perinde
continuo durent per quot ex concessionibus regiis nundine antedicte
durare consueverunt pariter atque debent, cum universis et singulis
gratiis, guidaticis, assecuramentis, prerrogativis ac aliis in iamdictis
concessionibus et privilegiis regiis contentis et expressatis, si et prout
eis actenus usum fuit. Nam eis per presentem mutationem nolumus
nec intendimus preiudicium aliquod, novationem aut derogationem
afferre. Mandamus itaque gubernatori Cathalonie, vicario et baiulo,
subvicarioque et subbaiulo dicte civitatis Gerunde ceterisque universis
et singulis officialibus nostris et locatenentibus eorumdem, presentibus
et futuris, quatenus mutationem dictarum nundinarum et alia
omnia et singula supradicta teneant firmiter et observent, tenerique et
observari faciant irrevocabiliter per quoscumque, et contra non veniant
nec aliquem contrafacere vel venire permitant quavis causa seu ratione.
In cuius rei testimonium hanc fieri iussimus nostro communi sigillo
impendenti munitam.
Datum Turolii, octava die marcii, anno a nativitate Domini millesimo
quadringentesimo vicesimo octavo, regnique nostro terciodecimo.
Pelegrí.
Garsias Martini mandato regio. Visa per thesaurarium qui causam
vidit.
In gratiarum XIº.
Vidit thesaurarius.
Registrata.
1. Firas escrit al marge superior. 2. Caplletra ornamentada. 3. Dibuix
d’una mà assenyalant el manuscrit.
97
1430 octubre 31. Lleida
PRIVILEGI atorgat pel rei Alfons IV el Magnànim, a favor de la ciutat
de Girona, on institueix el sagramental o sometent.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 92v-96v.
a. L. BATLLE I PRATS, «Diplomatario Gerundense de Alfonso el Magnánimo» a
Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (Girona), XI (1956-57), p. 61-
71.
Lo privilegi e los capítols del Sagramental.

220
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Pateat universis quod Nos Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum,
Sicilie, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone,
dux Athenarum et Neopatrie, ac eciam comes Rossilionis et Ceritanie,
visis et coram nobis hostensis et exhibitis reverenter pro parte fidelium
nostrorum iuratorum concilii et universitatis civitatis Gerunde quibusdam
capitulis sub hac forma:
En nom de nostre senyor Déu.
Per asquivar e remoure los dampnatges, greuges e injúries qui·s
segueixen soven en les ciutat, batlia e vegaria de Gerona, e en altres
viles, parròquies e lochs del bisbat de Gerona, car experiència demostre
que en Vallès e altres parts on és practicat privilegi de sagramental,
se conserva pau e concòrdia, lo senyor rey, a suplicació dels jurats de
la ciutat de Gerona, per salut e beavenir de les dites ciutat, batlia, vegaria
e altres viles, parròquies e lochs del dit bisbat de Gerona, e per repòs
e pacífich stament d’aquelles e dels hòmens habitants en aquelles, per
sa reyal clemència, atorga e consent privilegi de sagramental als dits
jurats e a tots aquells qui·s adheriran al dit sagramental es volran alegrar
d’aquell segons seria e tenor dels capítols següents:
I
Primerament, que tots los hòmens, axí los ciutedans e habitadors
de la dita ciutat, batlia e vegaria d’aquella, com encare tots altres hòmens
de qualsevol altres viles, parròquies e lochs reyals, e altres constituïts
dins lo bisbat de Gerona, qui·s volran alegrar d’aquest privilegi de
sagramental, tenguen en lurs cases lurs armes, ço és, ballestes, tretes,
spases, broquers, lanses, pavesos e altres armes. E si en cas que algun
o alguns dels dits ciutedans e altres hòmens demunt dits, qui·s alegraran
del dit sagramental, sia dampnificat o robat, o ab armes o sens armes
sia esveït o injuriat, meta son de viaffors sagramental e tots los dits
hòmens compresos en lo dit sagramental sien tenguts exir al dit son
e seguir aquell, e que tots empsems deffenen lurs persones, e que
pusquen e sien tenguts, més lo dit so, ab aquell perseguir bandejats,
si bandejats hi ha, e tots altres malfectors per los malificis e crims
demunt dits comeses dins les dites ciutat, batlia e vegaria, viles,
parròquies e lochs reyals, e altres no reyals dels dit bisbat de Gerona
qui s’adheriran al dit sagramental, e aquell qui no exirà al dit son e
no·l seguirà, pach per cascuna vegada vint sous, de la qual pena la meytat
a la cort del senyor rey e l’altre meytat als capitans denunciadors o
acusadors serà adquisida e aplicada. E si era dupta que los pagesos
e altres hòmens de juridiccions de ecclesiàstichs, barons, cavallers o
d’altres qui seran encloses en lo dit sagramental, sien cayguts en la dita
pena o no, que sia ramès a conaxença dels senyors dels dits hòmens
e pagesos. Entès emperò e declarat que los pagesos e hòmens de
ecclesiàstichs, barons o cavallers o d’altres persones, no·s puixen metre

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 221
en lo dit sagramental /93/ sens exprès consentiment o voluntat de llurs
senyors.
II
Ítem, que si los dits hòmens del sagramental, per la demunt dita
deffençó o persequció, feran algun mal a aquells qui dan o injúria lus
hauran fet o volien fer, o als senyors o als hòmens dels lochs on sa
reculliran, los quals senyors o hòmens los dits malfectors deffensen que
no·n sien tenguts al senyor rey o algun altra en alguna cosa ne sien
forçats de restituir lo dit mal, dampnatge o injúria, ne de açò degen
o pusquen ésser convenguts per algun en juy ne fora juy.
III
Ítem, que los officials reyals de les ciutat, batlia e vegaria, viles,
parròquies e lochs compresos en lo dit sagramental, forsen los dits
hòmens del dit sagramental a tenir llurs dites armes sufficients en lurs
cases, e açò complesquen e façen complir dins dos mesos continuus
aprés la publicació del dit sagramental. E si los dits hòmens del dit
sagramental totes les coses que demunt són contengudes no compliran,
cayguen cascun en la dita pena de XX sous, gonyadora en la forma
que demunt és contengut. E que los dits officials del senyor rey, en
la dita deffençó, mantenguen e deffenen los dits hòmens del sagramental.
E que los dits hòmens del 1 dit sagramental eleguesquen dos capitans
en la dita ciutat de Gerona e en cascuna de les altres viles, parròquies
e lochs, la qual elecció en la dita ciutat fassen los jurats d’aquella o
la major part d’ells, e en cascuna de les altres viles, parròquies e lochs
eleguesquen los dits capitans los jurats o cònsols o pròmens d’aquelles,
o la major part d’ells, e que los dits capitans procuren e regoneigien
e diligentment exequesquen les coses contengudes en los presents
capítols, e açò juren. E si en res los dits capitans seran necligents o
algun qui la present ordinació no serverà celeran sien punits per los
dits officials sots pena de quaranta sous a cascun e per cascuna vegada,
aplicadora segons demunt és contengut. E que los 2 dits capitans sien
mudats de dos en dos anys, salve que los dits capitans si en lo dit offici
seran trobats necligents que encontinent sien remoguts del dit offici,
e altres dos en lo dit offici sien surrogats segons forma de la present
ordinació, e que los dits capitans qui hauran tengut lo dit offici no
pusquen tornar en lo dit offici tro passats tres anys.
IIII
Ítem, que si sobre elecció dels dits capitans se esdevendrà alguna
discòrdia o dupta, que los officials reyals destrensen los dits jurats,
cònsols e pròmens que elegesquen los dits capitans en cascuna de

222
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
les dites ciutats, viles, parròquies e lochs compreses en lo dit sagramental.
V
Ítem, és declarat que los senyors, per ells, per llurs missatgés e
batles, pusquen tractar llurs pagesos segons constitucions e usatges de
Cathalunya, e fer empares e penyorar lurs emphiteotes, e si algun metia
son contra son senyor o companya d’aquells, penyorants, o procehints
segons dit és contra llurs pagesos o emphiteotes, que negun no sia tengut
exir al dit son ne empetxar lo dit senyor ne /93v/ sa companya, ans
encontinent aquells qui exiran al dit son sien tenguts pendra aquell qui
lo son haurà mes e liurar-lo al senyor o a son missatgé, contra lo qual
lo son serà stat més punidor, a arbitre del dit senyor, si aquell qui lo
son haurà mes serà hom propri d’aquell contra lo qual o sa companya
lo son haurà mes, si emperò lo matent lo so serà emphiteota, perda
la cosa la qual per senyor tendrà, e sia aplicada al senyor ipso facto,
a conaguda de jutge elegidor per lo senyor de la dita cosa emphiteotical.
VI
Ítem, que al dit son del dit sagramental isquen totes persones
havents edat de XX anys, axí que lo pare no sia excusat per lo fill, ne
lo fill per lo pare, si dons no eren scusats per vellesa o per malaltia,
e que en totes e sengles viles, parròquies e lochs del dit sagramental
pusquen tenir un corn e un panó per ajustar lo dit so.
VII
Ítem, que quant alguna vila, parròquia o loch del dit bisbat de
Gerona sa volrà metre en lo present sagramental, que los cònsols o
jurats de cascuna de les dites viles, parròquies o lochs que si metrà
venguen devant lo vaguer e los jurats de Gerona, e de consentiment
concordable del dit vaguer e dels dits jurats de Gerona o major part
d’ells, sia reebuda cascuna vila, parròquia e loch, e los hòmens d’aquella
en lo present sagramental.
VIII
Ítem, que negun no·s puga ajudar en alguna cosa d’aquest
sagramental o ordinació o d’algunes coses contengudes en los presens
capítols, sinó les persones qui seran encloses e compreses en lo present
sagramental.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 223
VIIII
Ítem, que los hòmens del dit sagramental hagen ajudar als capitans
d’aquell e isquen al son, e cascun dels hòmens demunt dits pusquen
portar les dites armes deffora les dites ciutat, viles, parròquies e lochs
si·s vol vagen laurar o fer altres faenes on que vagen. E que les armes
no·ls pusquen ésser penyorades per deutes propris ne stranys, si donchs
los dits deutes no eren deguts per les dites armes, per aquesta però
ordinació no sia prejudicat al senyor rey e dret d’aquell, que ell no hagués
bant dels hòmens stants dins los térmens dels castells seus, no exints
al son axí com haver ha acostumat.
X
Ítem, que com los capitans o la gent del sagramental veuran o
sabran alguns bandejats dels senyor rey o de sos officials, dins les dites
ciutat, batlia e vegaria de Gerona, e altres viles, parròquies e lochs del
dit bisbat compreses en lo present sagramental, puxen aquells enseguir
e pendra on que vagen, segons és acustumat, e que de continent que·ls
hagen preses los capitans qui presos los hauran los degen liurar als veguer
o batle de Gerona, o si seran presos en batlies o en térmens de
batlies, qui los degen liurar als batles o altres officials en térmens del
quals fossen preses los dits bandejats, e que en açò los dits capitans
no sien necligents ans ne sien curoses, sots la pena als dits capitans
demunt posada, e per lo sagrament que fet hauran, e que·s garden
los capitans que no·ls donen a menlevar no·ls jaquesquen anar aquells
que presos /94/ hauran per naguna rahó, mas que·ls liuren axí com dit
és, e si contrafeyen, ço és que·ls donassen a menlevar o los lexassen
anar, que sien fortment punits, segons que justícia requerirà.
XI
Ítem, que los dits capitans e gent del sagramental enseguesquen
son matent, flagrant lo crim, homeyers, ladres, robadors, malfectors,
injuriadors, e prenguen aquells, e aquells presos que·ls capitans qui·ls
tindran presos, los liuren de continent als vaguer o batle de Gerona,
o batles dels senyor rey si en terma de batlia seran presos, e en açò
se guarden que no sien necligents, ans ne sien curoses los dits capitans,
sots la pena posada en lo present sagramental, e per lo sagrament que
fet hauran e per neguna rahó no se’n plauïssen que·ls donassen a
manleuta no·ls jaquissen anar, mas que·ls liuren, axí com dit és, sots
la pena demont posada.
XII
Ítem, que si homeyers, o ladres, o robadors, o injuriadors, o
malfectors qui fossen seguits son matent en la dita manera per los

224
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
capitans e gents del sagramental, sa recullien en castell, vila o loch
d’algun que·ls dits capitans requiren públicament ab scriptura pública
devant molts qualque sia persona qui tinga, o administra lo dit castell,
o vila, o loch, que liure, e dege liurar sens empatxe als dits capitans,
los dits malfector o malfectors, o injuriadors, e si deya lo dit tenent
o administrant castell, o vila, o loch, que los malfectors o injuriadors
no són aquí, e dóna o vol dar sens empatxe scorcoy planerament del
dit castell, vila, o loch als capitans qui aquí seran son matent ajustats
ab la sagramental, que en cascun dels dits cases los dits capitans ab
la gent del sagramental qui aquí seran, se leven d’aquí, e guarden-se
bé que ells ne la gent del dit sagramental no hagen feta tala, ne dan,
ne fassen als dits castells, vila o loch ne en sos térmens ne en lurs béns,
e si contrafayen que haguessen esmenar lo dan ab adveració de
sagrament dels dampnificats, taxació de jutge precedent, e a pegar
atretant per pena, de la qual hage lo senyor rey, o sos oficials la meytat,
e los dampnificats l’altre meytat, mas si los malfectors no havien, e
lo scorcoy demunt dit lus era denegat, la forma del sagramental hi es
fassen segons aquella.
XIII
Ítem, que en lo cas que hagués loch lo dit scorcoy, e fos prepatat
axí com demont és dit, quatre o sinch dels demont dits capitans pus
antichs ab algunes persones convinents del dit sagramental, lo nombra
dels quals no pusque sobrepujar deu persones, en les quals sien comptats
los capitans, a llur bon arbitre segons lo loch, fassen diligentment lo
dit scorcoy e guarden-se bé que lo dit scorcoy a ells sia atorgat sens
empatxe, e faent aquell no·s sequesca ne·s façe per lo dit sagramental
als dits castell, vila o loch ne en lurs térmens mal ne dan, sots la pena
del precedent capítol, e en açò sien diligents e curoses los dits capitans,
e si tots los dits capitans volien entrar en los dits castell, vila o loch,
seria multitut e perill, e fer-se pus guardadement e sens perill per quatre
o per sinch capitans, axí com dit és ab aquells que ells elegiran que
/94v/ no faria si tots los dits capitans hi volien entrar, e fer lo dit scorcoy,
e que negun no gos ésser al scorcoy sinó los elets sots pena de mil
sous.
XIIII
Ítem, que pus veguer o batle de Gerona o altre official reyal fos
aconseguit al son, que·ls capitans stiguen e fassen star los hòmens del
sagramental a ordinació dels dits veguer o batle o altre official reyal,
axí en elegir aquells qui entreran al scorcoy a fer com en altres coses,
e lo dit manament hagen a tenir sots pena de cent sous a cascun singular,
e a la universitat del sagramental de mil morabatins.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 225
XV
Ítem, que segons la forma del sagramental, los dits capitans d’açò
que·s ferà per ells o per lo dit sagramental, la forma demont dita servada,
deuen e poden requerir los officials reyals que·ls mantenguen e que·ls
ajuden e deffenen.
XVI
Ítem, que los officials reyals de les dites ciutat, viles, parròquies
e lochs en què·s metrà lo dit sagramental, cascun en sos límits degen
seguir segons la forma deiús declarada contínuament lo dit so,
perseguint los dits injuriadors, malfectors o bandejats del senyor rey
e de sos officials demont dits, e degen ésser ab los dits capitans e hòmens
del sagramental enseguint los malfectors, injuriadors o bandejats
demont dits tro al castell, vila o loch on se fossen recullits los dits
malfectors, o injuriadors, o bandejats, o que·s digués comunament que·s
fossen aquí recullits, e que los dits capitans, presents los officials reyals
demont dits o algun d’ells, fassen la dita raquesta a aquell qui tindrà
o administrerà lo dit castell, vila o loch, de liurar los malfectors, o
bandejats, o dar scorcoy planerament axí com demont és dit. E que
de les dites raquesta o raquestes haie a parer per carta, o cartes
públiques, e que lo dit official vet, e man, e puxe menar sots la pena
specifficada en los dits capítols de la present ordinació de part del senyor
rey als capitans e hòmens del sagramental que no talen ne cremen ne
fassen algun mal al dit castell, vila o loch, no volent liurar-ne en béns
d’aquells ne de lurs hòmens sinó tensolament en culpa o fadiga d’aquell
qui tindrà o administrerà lo dit castell, vila o loch, no volent liurar los
malfectors, o injuriadors, o bandejats, o dar scorcoy planerament del
dit castell, vila o loch als dits capitans axí com dit és.
XVII
Ítem, que si alguns hòmens seran poblats dins les dites ciutat,
batlia e vegaria de Gerona, e altres viles, parròquies e lochs del dit bisbat
de Gerona, e no seran del dit sagramental ne de la regla o obediència
d’aquell, e contra aquells aytals hòmens serà fet alguna injúria,
dampnatge o offença per qualsevol persona, que per bé que·s meta son
a sagramental, algun del dit sagramental no·y sia tengut d’axir ni de
fer res qui·s pertança al dit sagramental en favor dels dampnificats o
injuriats, ans si per aytal cas se met so encontinent aquells del
sagramental com sàpien açò se’n degen tornar e no curar-se de seguir
ne de perseguir los injuriadors o dampnificador, encare que·l poguessen
pendra, en virtut del dit sagramental, com no sia cosa convinent que
aquells qui no volran /95/ ésser de càrrech del dit sagramental se alegren
del profit d’aquell. E axí mateix los del sagramental no sien tenguts,

226
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
ne deuen exir, ne deffendre los hòmens de viles, parròquies o
juridiccions de esgleya, barons, cavallers, ne persones generoses, si
donchs no eren del dit sagramental, ans si per aytals se metrà so a
sagramental encontinent com ho sabran hagen a desemparar lo dit so,
e no curen d’aquell en virtut del dit sagramental, però per açò no sia
tolt que·l dit sagramental no hage loch en los caminants e viandants.
XVIII
Ítem, que la gent del dit sagramental e qualsevol d’aquells
enseguesquen segons dit és, los malfectors o injuriadors, bandejats o
gitats de pau e de treva, e aquells prenguen emperò si la gent del dit
sagramental, o capitans, o alguns d’aquells prenien alguns dels dits
injuriadors, o malfectors, bandejats, o gitats de pau e de treva, que no·ls
puxen dar a manleuta, ans los meten en mans d’aquell official reyal
da qui seria la jurisdicció del loch o parròquia on serà fet lo mal, o
d’aquell official a qui·s pertanyeria punidors per aquell, però si bandejats
o gitats de pau e de treva eren que·ls meten en poder del vaguer de
Gerona, o d’aquell official qui·ls haurà bandejats o gitats de pau e de
treva. Declarat que la gent del sagramental hage star a manement e
ordinació dels capitans, e los capitans puxen menar e ordonar a la dita
gent fins que aquell official reyal a qui·s pertanga hi serà attès, mas
pusque lo dit official a qui·s pertança hi sia, tot hom hage star a
manement e ordinació d’aquell.
XVIIII
Ítem, que si fugents los malfectors o injuriadors, bandejats o gitats
de pau e de treva, se reculliran en algun castell, vila o loch, o casa,
o en altra fortalesa de Cathalunya, que lo dit so serà continuat e seguit
que com als veguers, batles, sotvaguers, e capitans qui aquí seran, segons
que a cascun d’ells se pertanyerà apparrà que·s dege fer que·ls dits
officials requiren públicament devant molts qualque tinga o administre
lo dit loch que·ls liure sens empatx los dits malfectors o injuriadors.
E si aquell regent o tinent lo dit loch diu que no són aquí, que haja
encontinent dar scorcoy d’aquell loch als dits officials, al qual scorcoy
entren en aquell nombre e forma demont ordonats, fetes emperò
primerament les dites requestes en la forma e manera dessús
expressades. E si lo dit scorcoy lus era denegat, dilatat o resistència
feta, o altre contrast, en aquests casos e cascun d’ells, si la gent del
dit sagramental tolera o dampnificara, o fera algun mal o injúria al
malfector o malfectors, o al senyor o senyors e hòmens del loch o
lochs a un los malfector o malfectors se serien recullits, e dels quals
scorcoy seria denegat donar, o a altres qui los dits malfector o malfectors
deffendrien no sien tenguts de mal que façen ne civilment ne
criminalment ne puxe ésser inquirit. Emperò si la gent del dit sa-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 227
gramental contra la dita forma talave o dampnificave, que pagassen
la tala plenarement ab adveració de sagrament dels dampnificats,
taxació de jutge precedent, e no-res-menys pagassen per pena atretant,
de la qual fos la meytat dels dampnificats e l’altre meytat del senyor
rey.
XX
Ítem, que pusque lo vaguer e batle de Gerona, o altra official reyal,
ço és cascun en sa jurisdicció, fossen atteses al dit so tot hom del
sagramental haja star a manament e ordinació d’aquells. /95v/
XXI
Ítem, si lo dit veguer e batle de Gerona, o altres officials reyals
de les dites viles, parròquies e lochs o algun d’ells, e los capitans qui·y
seran, maneran o requerran algú o alguns del dit sagramental que
acompanyen o amenen algú pres en algun loch, que aquell o aquells
qui·n seran raquests o a qui serà menat, haien açò a fer sots pena de
cent sous per cascuna vegada, de la qual pena si serà comesa haurà
lo official de la jurisdicció del qual serà lo inobedient la quarta part,
e los sobraposats del sagramental l’altra quarta part, e los capitans l’altre
quarta part, e lo senyor rey la restant quarta part. E si aquell o aquells
qui preses seran tenen armes, que aquelles armes si deuen ésser
perdudes als presoners, sien dels capitans qui presos los hauran, o si
són presos per los dits officials reyals, que sien dels dits officials, axí
que per lo dit senyor rey ne officials seus no puxa ésser feta qüestió.
XXII
Ítem, per ço com los capitans han major càrrech per lur offici
que no han los altres del sagramental, que·ls dits capitans durant lur
offici puxen portar per deffensió lurs armes vedades per tot lo principat
de Cathalunya. E si los senyor rey, o sos successors, o officials lurs
fahien revocació o inhibició de portar les dites armes en general, que
aquella revocació o inhibició no comprenga la present licència, si donç
d’aquesta no·s faye plena e expressa menció.
XXIII
Ítem, que si s’al·legave o·s denunciave que alguns officials
singulars del present sagramental haguessen errat o delinquit en la
forma e exequció del dit sagramental, que açò que·s haie a conèxer,
determenar o exequir per lo vaguer de Gerona ab e de consell dels
advocat o advocats ordinaris del consell de Gerona, e no sens ells, axí
que governador, procurador general ne lochtinent del senyor rey, ne

228
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
altre qualsevol official del dit senyor, ne encare altre qualsevol persona
de qui fos la jurisdicció ordinària dels delats, no·s puxen de res d’ells
entremetra en alguna manera, però si lo senyor rey en sa pròpria persona
d’açò entremetrès, o conèxer volrà, que ho puxe fer ell personalment
present en Gerona, o dins les altres viles, parròquies o lochs del dit
bisbat de Gerona, ab e de consell dels dits advocats ordinaris, e no en
altra manera, e en tot cas la denunciació, instància e perseguiment del
dit sagramental e dels singulars d’aquells se haie affer per part privada
mostrant propri interès, e no per fiscal ne persona de la tresoreria del
senyor rey, ne de la senyora reyna, ne per official o officials lurs, ne
per altra qualsevol persona, la qual part instant o denunciant abans
que a res sia procehit, haja assecurar ydoneament als delats les messions
del plet. En altra manera que la denunciació o instància ces, e no haja
loch. E per semblant los delats o accusats asseguren a la part demenant
les messions del dit pleyt, per ço que agualtat sia en açò servada.
XXIIII
Ítem, que aquells del dit sagramental també en general com en
special puxen fer talles entre si ab sabuda e ab exprés consentiment
dels dits jurats de Gerona, o de la major part d’ells, e d’algun o alguns
altres si los dits jurats aplicar-los hi volran per fer despeses necessàries
en los affers del dit sagramental, axí per salaris de advocats, sobraposats
o scrivans com en altra manera per qualsevol cosa qui devall del dit
sagramental, o per affers o bon stament d’aquell.
XXV
Ítem, que per ço que·l dit sagramental haja millor regiment, tots
anys sien elets tres 3 sobraposats, ço és un per los jurats de /96/ Gerona
o la major part d’ells, e l’altre per los prohòmens de la vegaria de Gerona,
ço és per los jurats e regidors, o procuradors o síndichs de cascuna
de les parròquies de la dita vegaria o per la major part dels dits jurats
e regidors o síndichs, e l’altre sia elet per los cònsols, jurats, regidors
o síndichs, e procuradors de les altres viles, parròquies e lochs del dit
bisbat de Gerona qui·s volran aderir al present sagramental o de la major
part d’ells. En cas emperò, que lo present sagramental sia solament
praticat e observat en les ciutat, batlia e vegaria de Gerona, sien elets
los dits sobraposats, ço és dos per los dits jurats de Gerona o major
part d’ells, e un per los dits jurats e regidors, síndichs e procuradors
de les dites parròquies e lochs o la major part d’ells.
XXVI
Ítem, que de les penes qui·s cometran per aquells del sagramental
si no tendran armes sufficients o si no stan a manament dels dits

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 229
capitans, o si no exiran al dit son, sien fetes quatre parts eguals de
les quals, la una sia del senyor da qui serà aquell qui cometrà la pena
si altre senyor que no lo senyor rey haurà, e l’altre dels dits sobraposats,
e l’altre dels capitans sots regiment dels quals seran los qui cometran
les dites penes, e la restant quarta part serà del senyor rey. E que
d’aquelles parts de les dites penes hagen affer exequció prompta
breument e sens plet los dits senyors d’aquell o d’aquells qui cometran
les dites penes. E si los dits senyors dels dits hòmens o algun d’ells
no volien fer la dita exequció e serien necligents o tardants que dada
a ells per los dits sobraposats fadiga de deu dies, los dits sobraposats
puxen e hagen a fer la dita exequció de les dites penes complidament.
Emperò sia entès que·ls dits sobraposats puxen fer lexa de les dites penes
si·s volran a lur volentat en cas que a ells vinga la exequció de les dites
penes, exceptat de la part pertanyén al senyor rey.
XXVII
Ítem, que los sobraposats del dit sagramental vagen visitar aquell
sagramental de temps en temps, axí com lus parrà, los quals sobreposats
serquants lo dit sagramental regonesquen si los hòmens stan axí com
deuen e si tenen les armes que deuen e que·y admeten aquells qui de
nou si volran metra, e altres coses fassen qui sien bones e profitoses
al ben públich d’aquell, servades emperò en tot cas la forma e manera
ja demont en los precedents capítols expressades.
XXVIII
Ítem, que per los precedents capítols e concessió d’aquells no sia
fet directament o indirecta prejudici algun a les regalies, jurisdicció e
preeminència del senyor rey. E axí mateix no sia fet prejudici algun
als privilegis e libertats de la universitat de la ciutat de Gerona,
parròquies e viles e lochs qui seran e s’alegreran del dit sagramental
ne als bons usos e custums d’aquells si e segons nuls ne han usat.
Et suplicato nobis humiliter pro parte vestri dictorum iuratorum
concilii et universitatis Gerunde, ut pro bono comuni et publico dicte
civitatis ac incolarum et habitancium in vicaria et baiulia eiusdem
capitula preinserta ex benignitate regia concedere dignaremur,
supplicacione huiusmodi benigne exaudita, quia ex dictis capitulis, que
ad malorum vindictam bonorumque custodiam expetuntur magnos
pacis et quietis fructus incolis dicte vicarie et baiulie succrescere, Deo
auspicio, prestolantur, tenore /96v/ presentis carte nostre cunctis
temporibus valiture, per nos et successores nostros quoscumque, de
certa nostri sciencia deliberate et consulte, capitula preinserta omniaque
et in eis et quolibet eorum contenta laudamus, approbamus vobisque
dictis iuratis et universitati Gerunde ac incolis quibuslibet vicarie,

230
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
baiulie et diocesis eiusdem, concedimus et donamus, prout latius et
diffusius in eisdem continetur. Mandantes per hanc eandem de certa
sciencia et expresse gubernatori nostro generali eiusque vicesgerentibus,
ceterisque officialibus nostris in principatu Cathalonie constitutis et
eorum locatenentibus, signanter vicario, subvicario, baiulo, subbaiulo
et iudici ordinario dicte civitatis et aliis officialibus locorum diocesis
Gerunde, presentibus et futuris, et aliis eciam ad quos spectet, quatenus
preinserta capitula et unumquodque ex ipsis ac contenta in eis et eorum
quolibet ac concessionem et donacionem nostras huiusmodi teneant
firmiter et observent tenerique faciant et observari inviolabiliter per
quoscumque, et non contraveniant aut permittant aliquem contrahire
racione aliqua sive causa. Quinymmo officiales predicti, si, quando et
quotiens fuerint requisiti, exequtiones quascumque pro penis et aliis
in capitulis ipsis appositis faciant, omni mora seclusa, si iram et
indignacionem nostram cupiunt evitare. In cuius rei testimonium presentes
fieri iussimus nostro sigillo comuni munitas.
Datum in civitate Ilerde, die ultima octobris, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo tricesimo, regnique nostri quintodecimo.
Signum (signe) Alfonsi, Dei gracia regis Aragonum, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitis Barchinone, ducis Athenarum
et Neopatrie, ac etiam comitis Rossilionis et Ceritanie, qui predicta
laudamus, concedimus et firmamus.
Rex Alfonsus.
Testes sunt: ffratrer Abbas, monasterii Populeti elemosinarius,
Guillelmus Raymundus de Montecatheno, Raymundus Boyl, camerlengui,
Ffranciscus Sarçola, miles et legum doctor, thesaurarius, et Iohannes
Luppi de Gurrea, baiulus generalis regni Aragonum, consiliarii domini
regis, predicti.
Sig- (signe) num mei, Iohannis Olzina, sacretarii domini regis
predicti eiusque auctoritate notarii publici per universam dominacionem
suam, qui de ipsius mandato predicta scribi feci et clausi. Cum rasis
in lineis XIª «lurs», LXVIIIIª «fer», LXXIIIª «expetuntur», LXXIIIIª
«quolibet et alibi in eadem et diocesis eiusdem», LXXVª «et aliis
officialibus locorum diocesis Gerunde presentibus et futuris», LXXVIIª
«Ilerde».
1. Eleccio duorum capitaneorum per iuratos facienda escrit al marge
esquerre. 2. Que sian mudats de dos en dos anys los dits capitans escrit al marge
dret. 3. Dibuix d’un cap al marge esquerre.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 231
98
1430 octubre 31. Lleida
ORDINACIÓ del rei Alfons IV el Magnànim al seu lloctinent i a tots els
oficials reials, on desenvolupa el capítol referent a les talles del
privilegi del sagramental o sometent.
A. AHCG. Lletra reial núm. 469.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 96v-97.
a. L. BATLLE I PRATS, «Diplomatario Gerundense de Alfonso el Magnánimo» a
Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (Girona), XI (1956-57), p. 72-
73.
Exequtòria sobre hun capítol del privilegi del sagramental,
que·ls hòmens de la vegueria compresos al sagramental pusquen
fer talles per les despeses del dit sagramental.
Alfonsus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum et Neopatrie
ac eciam comes Rossilionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus nostris
gerentivices gubernatoris ceterisque officialibus nostris et in principatu
Cathalonie constitutis ac eorum locatenentibus, signanter vicario,
subvicario, baiulo, subbaiulo et iudici aliisque officialibus civitatis
Gerunde, qui nunc sunt et pro tempore fuerint, ad quem seu quos
presentes contigerit pervenire, salutem et dileccionem.
Noveritis nos super sacramentali in civitate, vicaria et baiulia
Gerunde pro bono comuni, utilitate et quiete habitancium in eisdem
concesso et statuto, quedam capitula die presenti concessisse, in quibus
inter alia quoddam capitulum concessimus, quod homines dicte vicarie
sub dicto /97/ sacramentali comprehensi de et cum assensu et voluntate
iuratorum dicte civitatis Gerunde possint, pro suplendo expensis in et
pro factis dicti sacramentalis necessario fiendis, tallia quevis inter ipsos
imponere et levare, prout in dicto capitulo diffusius est expressum.
Cumque velimus dictum capitulum debitum integrumque sortiri effectum,
vobis et unicuique vestrum dicimus et mandamus, de certa sciencia et
expresse, sub nostre gracie et mercedis obtentu, penaque mille
florenorum auri de Aragonia, quatenus, dictum capitulum observantes,
omnia et quecumque tallia inter homines dicte vicarie sub dicto
sacramentali comprehensos, et seu qui a cetero in eodem comprehendi
voluerint, imposita, dicto pretextu, permittatis per eosdem sine impedimento
aliquo exigi et levari. Et si forsitan aliqui dicti sacramentalis
in eisdem talliis contribuere et exsolvere recusabunt, eosdem recusantes
et eorum quemlibet ad contribuendum et solvendum in talliis eiusmodi
omnibus, quibus decet, remediis et preture viribus, quotienscumque per
dictos iuratos Gerunde fueritis requisiti seu vestrum alter extiterit
requisitus, compellatis et distringatis, dilacione, excusacione et consultacione
quibuslibet exclusis. Et nichilominus, si alique ville et loca
regalia dicte vicarie et baiulie eorumque habitatores et incole recusaverint

232
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
dictum sacramentale ingredi vel in eodem habere participium, una cum
aliis villis et locis regalibus dicte vicarie, volumus vobisque iniungimus
et mandamus expresse quatenus tales recusantes, quocumque requisiti
fueritis, rigorosis compulsibus et districtu forcietis ad ingrediendum et
habendum participium in sacramentali supradicto, prout cetera loca
atque ville regalia dicte vicarie eorumque habitatores participabunt et
ingredientur, hocque non mutetis ratione aliqua sine causa, cum de
certa nostra sciencia et consulte sic duxerimus exequendum.
Data Ilerde, die ultima octobris, anno a nativitate Domini
millesimo CCCCº tricesimo.
Rex Alfonsus.
99
1431 setembre 18. Barcelona
LLETRA EXECUTÒRIA atorgada pel rei Alfons IV el Magnànim, adreçada
a tots els oficials reials, on mana observar un privilegi del rei Martí
I l’Humà que desvincula els llocs de la Pera, Pedrinyà i Cassà de
Pelràs de la baronia de Torroella de Montgrí, passant-los a la
jurisdicció reial i a la vegueria de Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 119r-v.
a. L. BATLLE I PRATS, «Diplomatario Gerundense de Alfonso el Magnànimo», a
Anales del Instituto de Estudios Gerundeses (Girona), XI (1956-1957), p. 76-
78.
Exequtòria del privilegi que revoca la unió feta dels lochs de
la Pera, de Pedrinyà e Cassà de Pelràs a la baronia de Torroella.
E que los hòmens dels dits III lochs contribuesquen en les obres
del mur e valls de la ciutat, e lo veguer de Gerona ús en los dits
lochs.
Alfonsus, 1 Dei gracia rex Aragonum, Sicilie, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum et Neopatrie,
ac eciam comes Rossilionis et Ceritanie, dilectis fidelibus universis et
singulis officialibus nostris, ad quem seu quos presentes pervenerint
et pertineant quomodolibet infrascriptas, vel eorum locatenentibus,
presentibus et futuris, salutem et dileccionem.
Visa quadam littera domini regis Martini, gloriose memorie
peravunculi nostri, seriei sequentis:
«Nos Martinus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Quamquam nuper iuxta pactum inhitum inter nos et homines loci et
parrochie de Piru, vicaria Gerunde sistentes, concessimus inter cetera
inde privilegium perpetuum hominibus supradictis, quod dictus locus

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 233
esset castrum per nos erectum in certis terminis a nobis limittatis, et
latissime atque speciffice designatus, in quibus siquÍdem terminis
parrochias de Padrinyano et de Cassiano de Piloraso ibÍdem existentes
sigillatim atque expresse voluimus et disposuimus equÍdem comprehendi,
ut premissa et plura alia in quibusdam capitulis, per nos dictis
hominibus firmatis atque iuratis in presenti civitate Cesarauguste,
duodecima die mensis ffebroarii proxime preteriti, difusius continetur,
verumtamen, quia predicti homines iamdictorum locorum sive
parrochiarum de Piru et de Padrinyano et de Cassiano de Pilorasu
tenentur et obligati existunt ad contribuendum atque solvendum in
operibus menium et vallorum civitatis Gerunde, seque et bona sua
necessitatis tempore recolligendum in civitate eadem, iuxta sentenciam
per nos die sextadecima mensis proxime lapsi inde latam, inter
predictam civitatem, ex una parte, et dictam parrochiam de Piru,
ex parte altera, de qua quÍdem sentencia nuncii civitatis supradicte
nostram, presentes nunc in curia, fÍdem fecerint legittimam coram
nobis, regali nostro fastigio humiliter suplicantes, ut super premissis
de congruo iusticie remedio de nostri benignitate regia dignaremur,
suplicacionem huiusmodi utpote racioni consonam annuentes benigne,
attento quod in confeccione et firma dictorum capitulorum et per
consequens ereccionis per nos in castrum terminatum, ut predicitur,
facte de dictis loco et parrochia de Piru, nobis facta extitisset necnon
de nostri sentencia antedicta, nequaquam dictorum castri et terminorum
ereccionem et limitacionem predictis concessimus, ideo, cum non liceat
per subreptionem et sub veritate salentia talia debere omni celsitudini,
per quam imperia obtineri quamvis [...] 2 talis impetrari tanquam
mendacis [...] 3 debeat omnimo [...] 4 iamdictas erecciones in castrum et
terminorum limittationem dicti loci sive parrochie de Piru, tamquam
a nobis obtentas surrepticia ac tacita veritate et in preiudicium iurium
civitatis predicte presente serie ex instrumento debito revocamus,
cassamus, irritamus et anullamus prorsusque vacuam viribus et effectu.
Ceterum, cum in predictis capitulis per nos, ut prefertur, [...] 5 expresse
nos prefatas parrochias de Piru, de Padrinyano et de Cassiano de
Piloraso et habitatores universos [...] 6 qualibet extraxisse et totaliter
separasse a vicaria Gerunde, eosdem et easdem baronie Turricelle de
Montegrino uniendo et penitus congregando, dictique nuncii asseruerint
humiliter ac a nobis separacione et unione huiusmodi cuidam privilegio
domini regis Iacobi, ffelicis recordacionis, et preffate civitati concesso
contrariari expresse, cum privilegium ipsum habeat ab expressis quod
civitas nostra Gerunde cum eius pertinenciis et in iuribus universis sit
unita comittatui Barchinone et 7 remaneat cum eodem simul cum vicaria
eiusdem civitatis et pertinenciis ipsius, et quod vicarius Gerunde 8
quicumque fuerit, in perpetuum exerceat iurisdicciones in nostra vicaria
et eciam faciat exercere, prout in dicto /119v/ privilegio coram nobis
hostenso, dato Barchinone, decimo octavo kalendis madii, anno a

234
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
nativitate Domini millesimo CCCº, clare constitit, inde nobis moti ex
causis iam desuper expressatis, separacionem a dicta vicaria et unionem
iamdicte baronie prefatas, tanquam derogantes seu contrariantes
privilegio memorato, ex eodem iusticie debito similiter revocamus,
cassamus, irritamus et anullamus atque viribus et effectu penitus vacuamus.
Mandantes firmiter et expresse ac de certa sciencia prefatis
hominibus aliisque habitatoribus dictarum perrochiarum de Piru et de
Padrinyano et de Cassiano de Piloraso et singulis eorundem, presentibus
et qui pro tempore fuerint, quatenus, pretactis capitulis minime
obsistentibus, revocaciones nostras huiusmodi et omnia alia supradicta
rata, grata et firma habentes ac irrefregabiliter observantes, in dictis
operibus menium et vallorum predicte civitatis Gerunde contribuant
atque solvant, necnon necessitatis tempore se et sua in eadem civitate
recolligant, sicuti et prout tenebantur atque debebant, antequam eadem
capitula per nos eisdem facta et firmata fuissent. Mandantes insuper
universis et singulis officialibus nostris, presentibus et futuris, eorumque
locatenentibus quod easdem revocaciones et alia omnia preexpressa
firma habeant et observent et ab aliis faciant inconcusse servari, et non
contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua racione. In
cuius rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro iussimus comuniri.
Datum Cesarauguste, vicesima octava die aprilis, anno a nativitate
Domini millesimo trecentesimo nonagesimo nono.
Matias, vicecancellarius».
Et supplicato nobis humiliter per dilectum consiliarium nostrum
Bernardum de Corbaria, militem, sicut asseruit, suum in contentis in
preinserta litera vertentem interesse, ut preinsertam literam observari
et exequi facere de nostri solita clemencia dignaremur, nos vero
supplicacioni eiusdem benigne annuentes, vobis et singulis vestrum
dicimus et precipiendo mandamus expresse ac de certa sciencia, sub
pena quingentorum florenorum auri nostro, si contrafeceritis, erario
applicandorum, quatenus preinsertam litteram et omnia et singula in
ea contenta effectualiter observantes, ipsam et omnia que continet,
exequamini et compleatis iuxta eius seriem et tenorem, et non contraveniatis
nec aliquem contravenire sinatis aliqua racione. Nos enim,
aufferentes vobis et cuilibet vestrum faciendi premissorum contrarium
omne posse, decernimus irritum et inane, si quid et quitquid in oppositum
premissorum per vos seu aliquem vestrum fieri modo aliquo
temptaretur.
Datum Barchinone, decima octava die septembris, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo tricesimo primo.
De Funes, vicecancellarius.
In comuni XVIIIº.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 235
1. Caplletra ornamentada. 2. Segueix un espai de 6 lletres aprox. il·legible a
causa de la tinta esvaïda. 3. Segueix un espai de 7 lletres aprox. il·legible a causa
de la tinta esvaïda. 4. Segueix un espai de 10 letres aprox. il·legible a causa de la
tinta esvaïda. 5. Segueix un espai de 15 lletres aprox. il·legible a causa de la tinta
esvaïda. Dibuix d’un dit assenyalant el manuscrit. Contra loco de Piru escrit al marge
dret. 6. Segueix un espai de 14 lletres aprox. il·legibles a causa de la tinta
esvaïda. 7. Segueix et repetit. Dibuix d’un capgròs al marge dret. 8. Quod debet
vicarius iurisdictiones [...], 9 escrit al marge esquerre. 9. Segueix un espai de 5 lletres
aprox. il·legible a causa de la tinta esvaïda.
100
1436 febrer 13. Montsó
PROVISIÓ atorgada per la reina Maria, lloctinent del rei Alfons IV, al
governador general de Catalunya i altres oficials reials, on disposa
que cessi un procés judicial que hom havia obert contra els jurats
de Girona d’aquell any.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 97v-98.
Provisió de la senyora reyna ab la qual mana al governador
e altres officials, que cessacen alguna inquisició feta contra los
jurats de Gerona per rahó de elecció de jurats, cessant1 tot lo que
era stat fet contra dits jurats.
Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et
Neopatrie ac etiam comittissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens
generalis in regnis et terris illustrissimi domini regis, viri et domini
nostri carissimi, dilectis2 et ffidelibus nostris gerentibus vices gubernatoris
in Cathalonia, vicario, subvicario, baiulo, subbaiulo, iudici ordinario,
advocato et procuratori ffiscalibus Gerunde aliisque regiis officialibus,
ad quos spectet, eorumque locatenentibus, salutem et dileccionem.
Ad aures nostras, significantibus ffidelibus nostris Narcisso
Michaelis, anno presenti iurato, et Raymundo Sampsonis, nunciis et
sindicis dicte civitatis Gerunde, pervenit quod a curia illustris regis
Navarre inffantis et gubernatoris generalis in regnis et terris dicti domini
regis et eius nostrique ffratris carissimi, de mense ianuarii proxime lapsi,
instante procuratore ffisci, quedam emanata fuit litera articulis
quibusdam et seu capitulis seorsum redactis fulcita continens, quod per
vos seu alterum vestrum fieret inquisicio contra iuratos et consiliarios
qui nunc sunt et fuerunt in anno proxime lapso et alios pretacte civitatis
pretextu eleccionis iuratorum et consiliarorum pro anno nunc currenti,
quam quidam dictos iuratos et consiliarios male asseruerunt peregisse.
Quodque ultra vel etiam secundum terminos in preffata litera seu
capitulis contentos nos, dictus vicesgerens gubernatoris, visus estis

236
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
contra dictos iuratos de administracione imposicionum et aliorum
emolumentorum dicte civitatis inquisivisse et intromisisse contra
privilegiorum et concessionum regiarum dicte civitatis hacthenus3 indultorum
series et tenores, unde, postulato a nobis super predictis debite
provideri, dicimus et mandamus vobis, quatenus, litera supradicta,
quam certis ex causis animum nostrum ad hec monentibus revocamus,
non obstante, cessetis amodo super predictis procedere ullo modo,
cassantes et anullantes, sicut et nos serie harum cassamus et anullamus,
quicquid actenus processum extitit vigore dicte littere aut alias super
administracione imposicionum et aliorum emolumentorum ad civitatem
eandem pertinencium, ut est pretactum, vobis /98/ contrarium peragendi
potestatem omnimodam tollentes ac decernentes irritum et nullum cum
presenti, si secus fuerit.
Datum in villa a Montissoni, die terciadecima ffebroarii, anno a
nativitate Domini millesimo quadringentesimo tricesimo sexto.
De Ffunes, vicecancellarius.
1. cassant per cessant. 2. dilectibus per dilectis. 3. Segueixen dues
paraules raspades.
101
1436 juliol 2. Barcelona
REVOCACIÓ feta per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, adreçada a tots els oficials reials, d’una provisió d’ella mateixa,
datada a Montsó el 4 de febrer de 1436, en què declarava que el
sagramental no era aplicable a la jurisdicció eclesiàstica.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 97r-v.
Revocació de una letra e provisió ab què la senyora reyna
declarava lo sagramental no haver loch contra los ecclesiàstichs.
Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie, Valencie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie,
ac eciam comitissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens
generalis illustrissimi domini regis, viri et domini nostri carissimi,
dilectis et ffidelibus gerentivices gubernatoris in Cathalonia, necnon
vicario et subvicario, baiulo, subbaiulo et iudici ordinario Gerunde, ac
eciam capitaneis et aliis quibuscumque officialibus et personis sacramentalis
Gerunde, et aliis ad quos subscripta pertineant, et locatenentibus
eorumdem, salutem et dileccionem.
Licet, existentibus nobis in villa Montissoni, a nobis obtenta fuerit
litera seriey sequentis:
«Maria, Dei gratia regina Aragonum, et cetera, dilectis et ffidelibus
gerentivices gubernatoris in Cathalonia, necnon vicario, subvicario,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 237
baiulo, subbaiulo et iudici ordinario Gerunde, ac eciam capitaneis et
aliis quibuscumque officialibus et personis sacramentalis Gerunde,
et aliis ad quos subscripta pertineant, et locatenentibus eorumdem,
salutem et dileccionem.
Quamvis dictus dominus rex ab aliquo tempore citra dictum
sacramentale concesserit seu constituerit ad hoc ut citius et potencius
patratores scelerum persequantur et per officiales regios puniantur,
tamen, ut quidam layci adversus clerum seu ecclesiasticas personas
passiones proprias prossequantur, ad ipsum clerum seu ecclesiasticas
personas usum et exercicium dicti sacramentalis presumunt extendere,
et sic eorum odiis dictum sacramentale faciunt deservire, volentes igitur
huic abusui atque morbo salubre antidotum adhibere, declarantes quod
intencio dicti domini regis non fuit nec est, sicuti non debuit necque
debet, quod in clerum et ecclesiasticas personas dictum sacramentale
extendatur seu locum habeat, vobis dicimus /97v/ de certa sciencia et
expresse, sub incursu regio atque nostre indignacionis et ire penaque
duorum mille florenorum auri, quam quemlibet contrafacientem
incurrere volumus ipso facto, medietas cuius erario 1 regio et alia
medietas illi clerico qui contra formam huius nostre provisionis fuerit
agravatus acquizative ne dictum sacramentale immitatis nec immitere
vel sequi modo aliquo permitatis contra dictum clerum seu ecclesiasticas
personas neque ipsarum domos dicti sacramentalis occasione intretis
vel intrare modo aliquo permittatis. Quymmo, si per aliquem vel aliquos
sic inmissum fuerit vel sequtum, ab inmitentibus necnon eciam a
quibuslibet dictum sacramentale sequentibus seu etiam dictas domos
intrantibus penam iamdictam exhigatis statim, cum pro parte dicti cleri
seu persone vel personarum ecclesiaticarum, contra quam seu quas
inmissum fuerit vel sequtum, seu cuius vel quarum domum fuerit
ingressum, fueritis requisiti et aliis de damnis inde sequtis et datis dictis
personis ecclesiaticis satisfieri faciatis. Et nichilominus contrafacientes
aliter castigetis, si penam iamdictam cupitis evitare, quam remitendi,
componendi vel minuendi vobis auferimus potestatem, quam eciam
dictus gerensvices gubernatoris a vobis officialibus neglicentibus ac aliis
iamdictis sub pena prefata exhigere infallibiliter teneatur, quotiens
fuerit requisitus.
Datum in Montesono, vicesima quarta die ffebroarii, anno a
nativitate Domini millesimo quadringentesimo tricesimo sexto.
Dalmacius, cancellarius.
La reyna».
Verumtamen, quia dicta litera fuit obtenta contra emparam et illa
non discussa, presentibus in curia nostra nunciis et sindicis dicte
civitatis Gerunde, ad quorum instanciam omnes provisiones tangentes
dictam civitatem fuerant emperate, et illis non vocatis nec auditis, fuit
expedita. Propterea supplicante nobis humiliter nuncio dicte civitatis,
qui petit instantissime dictam literam revocari tanquam dicte civitati

238
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
preiudicialem plurimum et nocivam, literam preinsertam et effectum
ac virtutem illius suspendimus per presentem, donech et quousque
habita fuerit racio de predictis et aliud a nobis habueritis in mandatis.
Mandantes vobis et cuilibet vestrum sub pena mille fflorenorum,
quatenus, suspensionem huiusmodi tenentes et observantes, nil contra
eam, de quo vobis potestatem aufferimus, facere presumatis, si ultra
dictam penam, iram et indignacionem nostram cupitis evitare, dercernentes
irritum et inane, si secus contigerit actentari.
Datum Barchinone, secunda die iulii, anno a nativitate Domini
millesimo quadringentesimo tricesimo sexto.
De Ortigiis, regens.
1. errario per erario.
102
1437 gener 9. Barcelona
PRIVILEGI atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i prohoms de la ciutat de Girona, on disposa una nova
manera de fer l’elecció anual de vuitanta persones per al Consell
General de la ciutat, dels jurats i altres càrrecs, amb rodolins.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 98-100v.
Privilegi ab lo qual és dada novella forma e pràtica de fer
eleccions de jurats e altres officis de la ciutat ab rodolins.
Pateat1 universis quod nos Maria, Dei gracia regina Aragonum,
Sicilie, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitissa Barchinone,
ducissa Athenarum et Neopatrie ac etiam comitissa Rossilionis et
Ceritanie, locumtenens generalis serenissimi domini regis, viri et domini
nostri carissimi, considerantes dominum regem Petrum, proavum nostrum
memorie celebris, graciose concessisse iuratis et probis hominibus
civitatis Gerunde ad eius beneplacitum, quod iurati dicte civitatis in
fine eorum regiminis in ffesto Circumcisionis Domini eligerent et eligere
possent octuaginta personas dicte civitatis, magis sufficientes et
discretas, quas ibi possent designare, que octuaginta persone sic electe
universitatem eiusdem civitatis facerent et representarent, et quod ipse
octuaginta persone, universitatem ut premittitur, facientes, seu earum
maior pars, possent iuratos eligere, et alia omnia simul cum dictis iuratis
facere, que omnes de dicta civitate et eius universitate possent facere
congregati, sicut in carta inde confecta, que data fuit Perpiniani, idus
marcii, anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto, hec
lacius et seriosus continentur; attendentes eciam dominum regem
Iohannem, proavunculum nostrum memorie laude digne, dictam car-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 239
tam et omnia et singula in ea contenta, remoto et extincto beneplacito
ad imperpetuum, cum eius privilegio ampliasse dictis iuratis et probis
hominibus dicte civitatis et eÍdem de novo donasse et concessisse,
declarando et providendo ut omne dubium omnisque materia questionis
in ipsius celebracione consilii tollerentur decetero, quod adminus
quadraginta una persona ex dictis octuaginta personis ad faciendum
consilium ipsius civitatis et ad representandum eandem superius
ordinatis facerent consilium supradictum, dum tamen omnes octuaginta
persone ad dictum consilium more solito convocarentur, prout in dicto
privilegio. Dato Valencie, vicessima secunda die ffebroarii, anno a
nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo tercio, lacius et
extensius continetur; attendentes insuper a diversis /98v/ temporibus
citra serenissimo domino regi atque illo in remotis agente nobis ut
locumtenenti predicte diversimode intimatum et suggestum fuisse, quod
dicta civitas et res publica eiusdem propter malum regimen et propter
abusiones, que fiebant de dictis privilegiis, non servata forma illorum
in eleccionibus consiliariorum, iuratorum et aliorum officiorum dicte
civitatis, ad magnam veniebat destruccionem multaque damna et
incomoda patiebatur et deteriora pati sperabatur, nisi provideretur de
aliquo salutari remedio super eo, nosque super hoc, preheunte legittima
et debita informacione, comperimus in multis non fuisse servatam
formam dictorum privilegiorum in eleccionibus antedictis, quinymmo
fuisse comissas abusiones et res illicitas in eisdem, in tantum quod de
rigore iuris dictam civitatem amisisse totaliter privilegia ipsa, posset
forsan pretendi seu allegari et elecciones dictorum iuratorum, consiliariorum
et aliorum officiorum dicte civitatis dicto domino regi seu
nobis fuisse fortassis devolutas. Verumtamen cum, quia civitatem
eandem tanquam notabilem et insignem scimus dictum dominum
regem non parum diligere eamque et rem publicam illius, reiecto quovis
modo illicito, in concordia, pace et tranquilitate et in comuni ac universali
omnium civium et habitatorum illius regi et salubriter gubernari
quamplurimum affectare, nobisque super hoc direxerit expresse et
specialiter iussa sua minorem et benigniorem partem, quam potuimus,
hiis diebus non longe preteritis assumentes, dilectum consiliarium dicti
domini regis et nostrum Iohannem de Corbaria, militem, gerentemvices
gubernatoris in Catalonia, ad dictam civitatem ex hac causa transmisimus,
sibique in mandatis dedimus, illumque plene instruximus ut, servando
dicta privilegia, per addiciones inferius designatas bono regimini dicte
civitatis et saluti rei publice illius consuleret. Dictus autem gerensvices
gubernatoris, iussa nostra immo verius dicti domini regis perficiens,
in die festivitatis Circumcisionis Domini proxime preterita elecciones
consiliariorum fieri tractavit et procuravit hoc modo videlicet, quod,
congregatis in aula sive domo iurarie dicte civitatis consiliariis et probis
hominibus civitatis eiusdem, fuerunt assumpti seu electi de manu
maiori tot quot de manu ipsa idonei potuerunt haberi seu reperiri, et

240
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
nomina illorum fuerunt scripta in singulis membranis, que postea in
singulis redolinis cere, unius et eiusdem cere forme, fuerunt immisse
seu involute. Et proiectis dictis redolinis in quadam pelvi cum aqua
ad hoc iam parata, unus puer extraxit viginti septem ex dictis redolinis
cere. Et illis confractis et recognitis, illi quorum nomina reperta fuerunt
in eis, fuerunt electi in consiliarios sive pro consiliariis de manu maiori
pro anno presenti dicte civitatis, et pro talibus scripti et continuati
fuerunt per scribam consilii dicte civitatis. Et similiter fuit factum de
illis de manu mediocri: scilicet, quod fuerunt scripti et positi in singulis
redolinis cere, qui positi in dicta pelvi cum aqua fuerunt per dictum
puerum extracti alii viginti septem. Et illi qui fuerunt in eis scripti reperti
fuerunt electi in consiliarios sive pro consiliariis de manu mediocri pro
eodem anno presenti /99/ civitatis eiusdem, et pro talibus scripti et
continuati per dictum scribam ut preffertur. Et Ídem fuit factum de
illis de manu minori: scilicet, quod fuerunt nominati quinquaginta duo
et positi in singulis redolinis cere et, proiectis in dicta pelvi, dictus puer
extraxit viginti sex ex illis. Et illi qui fuerunt inventi scripti in illis fuerunt
electi et habiti pro consiliariis de manu minori pro anno presenti civitatis
eiusdem, et pro talibus fuerunt scripti et continuati per dictum scribam,
ut de aliis fuit factum. Et sic fuerunt electi octuaginta consiliarii per
hanc viam et sortem, iuxta numerum in privilegiis predictis cotentum,
factis preconitzacione et intimacione, absentibus et iuramento assuetis.
Dicti autem consiliarii de manu maiore segregati ad partem elegerunt
de eorum manu quinque, nominibus quorum positis in singulis
membranis et redolinis cere et proiectis in dicta pelvi, fuerunt extracti
per dictum puerum duo; et illi qui scripti fuerunt inventi in eis, fuerunt
electores iuratorum pro manu maiori. Et similiter per eundem modum
et formam et in eodem numero fuerunt electi alii duo electores de illis
de manu mediocri. Et postea alii duo de manu minori. Et postmodum
dicti duo electores de manu maiori segregatim et ad partem nominarunt
quinque personas de manu maiori pro iuratis, qui scripti in singulis
membranis et positi in singulis redolinis fuerunt proiecti in dicta pelvi.
Et per dictum puerum fuerunt extracti duo. Et illi duo fuerunt et sunt
iurati pro manu maiori anni presentis dicte civitatis. Et similiter fuit
factum de illis de manu mediocri per duos electores de dicta manu
mediocri. Et postea de illis de manu minori per duos electores de eadem
manu minori. Ffactis autem dictis eleccionibus dicto modo, fuit
processum per quinque ex electoribus, absente alio, ad nominacionem
et eleccionem operariorum sive suprapositorum modo et forma sequentibus:
videlicet, quod nominarunt tres personas de manu maiori
et alias tres de manu mediocri, quibus positits in singulis membranis
et redolinis in dicta pelvi, fuit extractus unus de manu maiori primo
et alius de manu mediocri secundo. Et illi fuerunt et sunt operarii sive
suprapositi pro anno presenti. Et deinde nominarunt sex personas, duas
de qualibet manu, et scriptis nominibus earum in singulis membranis

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 241
et in singulis redolinis et proiectis in dicta pelvi, fuit extractus unus
de manu maiori et successive alius de manu mediocri et novissime alius
de manu minori. Et illi fuerunt et sunt auditores compotorum pro anno
presenti dicte civitatis. Que omnia per dictum scribam consilii scripta
et continuata fuerunt. Nunc autem pro parte vestri fidelium nostrorum
iuratorum dicte civitatis noviter electorum, impensis novis primitus
humilibus et multiplicatis graciis de forma nominacionum et eleccionum
predictarum, cum sit comunis et ab omni fraude et dolo penitus aliena,
cedatque in magnam consolacionem et contentacionem civitatis et
civium et habitatorum eiusdem, nobis fuit humiliter supplicatum ut
omnia, que dictus gerensvices gubernatoris fecit circa premissa, laudare,
approbare ac etiam dicta privilegia, si eis per ea que dictus gerensvices
gubernatoris fecit aut /99v/ aliqua ex eisdem fuerat in aliquo derogatum,
confirmare, ratifficare, reintegrare et corroborare cum addiccione forme
nominacionum et eleccionum superius annotatis de benignitate regia
dignaremur. Nos vero, supplicacioni huisusmodi liberaliter annuentes,
quia intencionis nostre non fuit nec est dictis privilegiis derogare, sed
illa dicte civitati pocius confirmare, et civitatem eandem in comuni et
tali forma regiminis ponere, quod nullus posset in ea precipuitatem
dominii usurpare, nominaciones et elecciones predictas de consiliariis,
iuratis et aliis officiis dicte civitatis, modo predicto factas, ratas et gratas
habentes easque, in quantum opus sit laudantes, approbantes,
corroborantes et confirmantes, tenore presentis privilegii regii, cunctis
temporibus duraturi, privilegia supradicta cum addicionibus tamen
infrascriptis laudamus, approbamus, ratificamus et confirmamus, ita
quod dicta civitas iuratique consiliarii et tota universitas civitatis
eiusdem dictis privilegiis gaudeant, sicut prius, dubietate vel scrupulo
cessantibus quibuscumque, et per aliqua que dictus gerensvices gubernatoris
fecerit in predictis, nullum dictis privilegiis fiat aut fieri possit
preiudicium, novacio vel derogacio, tacite vel expresse, directe vel
indirecte, sed in suis remaneant robore et valore, supplentes de plenitudine
regie potestatis deffectus et nullitates quoscumque, si qui aut
que adversus illa aut aliqua de contentis in illis aut etiam adversus
predicta seu aliqua de predictis, tam ex presencia gerentivices gubernatoris
quam ex absencia iuratorum anni presenti non interessencium in
predictis seu ex alia quavis causa, pretendi vel impingi possent aut
aliquatenus allegari. Adiicimus tamen, volumus et statuimus, et sub hac
condicione et non alias confirmacionem, laudacionem, supplicacionem
et alia facimus supradicta, quod decetero anno quolibet in dicto ffesto
Circumcisionis Domini, nominaciones et elecciones dictorum consiliariorum
fiant modo sequenti: videlicet, quod de manu maiori nominentur
seu eligantur tot quot de dicta civitate poterunt reperiri, tales quales
designati sunt in privilegiis supradictis, usque ad numerum quinquaginta
quatuor. Et de manu mediocri totÍdem. De manu vero minori
quinquaginta duo. Et successivo ordine scribantur in singulis membranis

242
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
et involvantur in singulis redolinis cere et prohiciantur in dicta pelvi
cum aqua. Et de illis de manu maiori assumantur et extrahantur a dicta
pelvi viginti septem per unum puerum. Et postea de manu mediocri
alii viginti septem. Et ultimo de manu minori viginti sex modo et forma
superius designatis. Deinde autem dicti octuaginta consiliarii sic electi
iuramentum faciant, quod bene et legaliter se habebunt in ffaciendis
eleccionibus supradictis et in consulendo iuratis et aliis pertinentibus
ad eosdem, ad totum comodum et utilitatem dicte civitatis, iuxta
formam privilegiorum predictorum. Factis autem, electis et creatis dictis
consiliariis, procedant ad nominacionem et eleccionem electorum modo
et forma superius designatis. Deinde dicti electores, cum electi fuerint
modo et forma predictis, procedant ad nominacionem et eleccionem
iuratorum. Et ulterius procedatur ad nominacionem et eleccionem
operariorum sive suprapositorum et auditorum compotorum modo et
forma superius designatis. Et cum electi fuerint et publicati, iuramentum
faciant atque prestent modo et forma prestari hactenus consuetis et
quod ad totum comodum rei publice dicte civitatis in regimine et
gubernacione officiorum ipsorum bene fideliter et legaliter se /100/
habebunt. Et sic modo predicto, cum scrutinio et iuramento, fiant dicte
nominaciones et elecciones anno quolibet, ut preffertur. Et sint ac
remaneant dicte civitati privilegia mencionata superius cum addicientibus
supradictis, ad hoc ut regimen dicte civitatis in equitate servetur salva,
intacta pariter et illesa. Mandamus itaque gubernatori generali eiusque
vicesgerentibus, vicario, subvicario, baiulo et subbaiulo, iuratis et probis
hominibus dicte civitatis Gerunde, et ceteris etiam officialibus et
subditis dicti domini regis, presentibus et futuris, et dictorum officialium
locatenentibus, de certa sciencia et expresse, sub pena duorum milium
florenorum auri, regio, si contrafecerint, aplicandorum erario, quatenus
privilegia mencionata superius simul cum presenti omniaque et singula
supradicta teneant perpetuo firmiter et observent tenerique et observari
faciant, et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant
aliqua ratione. In cuius rei testimonium presentem cartam fieri iussimus
regio minori sigillo, cum alia non habeamus ad presens, inpendenti
munitam.
Datum Barchinone, nona die ianuarii, anno a nativitate Domini
millesimo quadringentesimo tricesimo septimo, regnique dicti domini
regis vicesimo secundo.
Signum (signe) Marie, Dei gracia regine Aragonum, Sicilie,
Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisse Barchinone, ducisse
Athenarum et Neopatrie, ac etiam comittisse Rossilionis et Ceritanie,
locumtenentis generalis serenissimi domini regis, viri et domini
nostri carissimi.
La Reyna.
Testes sunt: Reverendus in Christo pater Dalmacius, archiepiscopus
Cesarauguste, cancellarius, nobiles Guillermus Raymundus de Monte-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 243
cateno, 2 magnus senescallus regni Sicilie, Dalmacius de Ruppebertino,
milites, Petrus de Sancto Clemente, magister racionalis et Raffael
Ferrarii, thesaurarius, consiliarii dicte domine regine.
Sig- (signe) num mei Raymundi Baiuli, dicti serenissimi domini
regis locumtenentis, prothonotarii, qui de mandato dicte serenissime
domine regine hec scribi feci et clausi cum rasis et correctis in lineis
XXIIª «iuxta numerum in privilegiis predictis contentum factum
preconitzacione et intimacione absentibus et iuramento assuetis dicti
autem consiliarii», in XXVIª «fuit processum per quinque ex electoribus
absente alio ad nominacionem», et XXVIIIIª «de forma nominacionum
et eleccionum pro», XXXIª «cum addicione forme nominacionum et»,
XXXIIª «domini usurpare nominaciones et», XXXVIIIª, «domini nominaciones
et», XXXXIIª «procedant ad nominacionem et et in eadem
procedant ad nominacionem et et alibi in eadem procedatur ad
nominacionem et», XXXXIIIIª /100v/ «et sic modo predicto cum
scrutinio et iuramento fiant dicte nominaciones et elecciones anno».
1. Caplletra ornamentada. 2. Montecatecateno per Montecateno.
103
1442 setembre 7. Girona
DECLARACIÓ feta per Dalmau de Raset, ardiaca major de la Seu de
Girona, com a representant de l’església de Girona Pere Sassala i
Bernat de Vilarmau, ciutadans de Girona, com a representants de
la ciutat, i Pere Corones, de Montfullà, com a representant de la
part forana de la vegueria i batllia de Girona, sobre els comptes de
les obres fetes en les muralles de la ciutat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 119v-120.
Declaració feta entre lo clero, ciutat e hòmens forans de la
vegueria e batlia de Gerona, sobre les obres dels murs, valls,
fortaleses e deffensió de la ciutat.
Lo nom de nostre senyor Déu humilment invocat. Nós Dalmau
de Raset, doctor en decrets, ardiacha major en la sglésia de Gerona,
en açò elegit per lo reverend senyor bisbe e honorable capítol de la
dita sglésia, Pere Ça Sçala, Bernat de Vilarmau, ciutadans de la ciutat
predita, elegits per los honorables jurats de la demont dita ciutat, e
Pere Corones, de la parròquia de Montfuyllà, elegit per los hòmens
forans de les veguaria e batlia de Gerona, segons forma e tenor de les
sentències e capítols dades e concordats sobre les obres faedores en
los murs nous, torres, valls, fortalicis, deffencions necessàries e útills
de aquells per examinar, justificar, concordar e cancular totes dades
e resebudes qui per occasió de les dites obres faedores fossen fetes,

244
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
vistes e regonagudes per nosaltres dites quatre persones ensemps per
açò ajustades moltes e diverses vegades les despeses fetes per la dita
ciutat en los dits murs nous de la dita ciutat, Mercadal e burch de Sant
Pere, en l’any mil CCCC trenta-vuyt, posades en diverses cèdules, scrites
per mans de diverses maneres e sotssignades per mans dels obrers en
açò elegits per los dits jurats assats auctènticament e justificada, hanne
trobat que deduïdes XXI lliures XVIII sous VIII diners, qui són
procehits de alguna fusta, clavor e altres coses, les quals eren continuades
en despeses en les dessús dites cèdules, e aprés són stades
venudes per la dita ciutat qui·s serie convertit en les dites obres dels
dits murs nous del Mercadal e burchs de Sant Pere, torres, fortalicis
e deffensions necessàries e útils per ésser encuns e deffanents, e
scriptures e treballs en quantitat e forma major de mil XVI lliures vuyt
diners. Ítem, axí matex havem trobat que en la dita ciutat, revals, burchs
e suburbis de aquella compresos tots los horiginaris ciutadans, habitants
fora la dita ciutat e los juheus qui habiten dins, no feta excepció de
persones pobres ne dones viudes, stan e habiten vuy mil LXXVIIIIº
fochs. E per ço, compartides les dessús dites mil XVI lliures VIII diners
per eguals parts en lo nombre dels dits mil setanta-nou fochs, ne vendrie
per cascun dels dits fochs de la dita ciutat XVIII sous X diners.
E axí montarie en forma de mil XVI lliures 1 sou dos diners. E per
ço sobrarien de aquest compte e compartiment VI diners entre tota la
suma. E per tal comptant a rahó de un sou per cascun foch dels hòmens
forans de les dites batlies e veguaria, quant cascun focs dels habitants
en la dita ciutat paguen tres sous, segons volen les dites sentències e
capítols, haurien e han a paguar los dits hòmens forans, per egualarse
ab lo que la dita ciutat ha despès per les dessús dites coses fins al
dia de vuy, VI sous e tres diners e terç de diner per cascun foch. E
emperò per suplir en algunes despeses e messions de salaris de officials
reyals, scrivans e scriptures, qui a culpa dels dits hòmens forans, segons
són stats imformats per en Miquel Ombert, notari de la dita ciutat, qui
en tots los dits affers ha entrevengut, se són convengudes fer per dar
orde e conclusió en les dessús dites obres fahedores per los dits hòmens
forans e per agualar-sa ab la dita ciutat e d’altres que se n’hauran a
fer per execució de les dites coses, les quals despeses e messions, ja
fetes e faedores fem compte que montaran en quantitat de cent e X
lliures o en torn, a convengut acrèxer lo tall e montar-lo a VIIIIº sous
per cascun foch, e axí pensam que bastarà a la quantitat /120/ que los
dessús dits hòmens forans són tenguts a paguar per egualar ab la dita
ciutat comptant a la rahó dessús dita, ço és, que quan per cascun foch
de la dita ciutat és pagat III sous per cascun foch dels dits hòmens
forans a la dita batlia e vegueria deu ésser pagat I sou, e axí declaran
per cascun dels dits fochs los dits nou sous ésser pagats, atteses les
coses demont dites. Volem, emperò, e declaram que, si per ventura la
quantitat dessús dita, qui per les dessús dites despeses fetes e faedores

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 245
a culpa dels dits hòmens forans montava, quant sera lavada, a quantitat
de més de cent deu lliures, que tant com més montara de les dites cent
deu lliures haja ésser pres en compta als dits hòmens forans per obras
per avant fahedores per lur part; si, emperò de continent la dita quantitat
que més montaria serà mesa en obra per ells o si no és de continent
és mese en obra per ells, que sia deposade en loch segur, perquè per
avant se puxe convertir en les dites obres. Retenim nos, emperò, qui
per virtut del poder ans donat puxerà declarar enterpretar e concordar
tots duptes qui en açò o en altres coses deppenents de açò poguessen
entrevenir o sortir, sens emperò engendrar prejudici algun, en tot o en
partida, als capítols e declaracions fetes e fermades entre lo reverend
bisba, capítol, ciutat e vagueria e batlia per rahó de la dita contribució
de les obres dels murs nous de la dita ciutat, ans aquells en tot cas
sien e romanguen en sa força e valor.
Translatum declaracionis preinserte sumptum extitit ab eius
originali declaracione, per dictas honorabiles quatuor personas lata die
veneris, septima septembris, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
quadragesimo secundo, in posse mei Michaelis Ombert,
notarii Gerunde, et cum eodem originali fideliter correctum et comprobatum
per me dictum notarium hic me in premissorum fÍdem manu
mea subscribentem et meum solitum artem notarie apponentem, sig-
(signe) num.
104
1443 gener 23. Tortosa
PRIVILEGI atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i prohoms de la ciutat de Girona, on els concedeix
la facultat d’obrir una taula de dipòsits assegurada.
A. AHCG. Pergamí núm. 1604.
B. Llibre Vermell, f. 108v-111.
Privilegi e capítols ab lo qual és consentit que·n la ciutat de
Gerona puixe haver una taula assegurada de depòsits. /f. 109/
In1 Dei nomine. Pateat universis quod nos Maria, Dei gracia reyna
d’Aragonum, Sicilie citra et ultra Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, 2
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comittissa Barchinone, ducissa
Atthenarum et Neopatrie, ac eciam comittissa Rossilionis et Ceritanie,
locumtenens generalis serenissimi domini regis, viri et domini nostri
carissimi, attendentes quod, reverenter nobis oblatis pro parte vestri
fidelium nostrorum iuratorum et proborum hominum civitatis Gerunde
capitulis subinsertis, nos certas responsiones ipsis capitulis fecimus
positas in fine cuiuslibet eorundem, quorum omnium et responsionum
ipsarum tenores sequuntur in hunc modum:

246
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Molt alta e molt excel·lent senyora, a la vostra alta magestat en
via de suplicació offeren los jurats e prohòmens de la ciutat de Gerona
los capítols devall scrits, suplicant molt humilment a vostra gran excel·lència
que, per utilitat de la cosa pública de la dita ciutat e de tota
la universitat de aquella, sia de vostra mercè los dits capítols e les coses
en aquells contengudes, com a loctinent general del senyor rey, atorgar
e, en via de privilegi, fermar e jurar e fer-los hen ley paccionada en per
tostemps duradora.
I
Primerament, senyora mol alta, com los dits jurats e prohòmens,
per favor e utilitat de la cosa pública e per seguretat de totes aquelles
persones qui volran tenir en segur qualsevol quantitats de peccúnia,
desigen que en la dite ciutat, la qual és cap de tot lo bisbat de Gerona,
se tenga 3 una taula de cambi assegurada. Per ço suppliquen que de
açò vostra selsitud los do licència e facultat, axí que la universitat e
singulars de la dite ciutat ab effecta se obliguen de tenir la dite taula
segura e restituyr, donar e liurar, a totes e sengles persones qui qualsevol
quantitats de moneda poseran e deposeran en la dite taula, si·s vol
voluntàriament, si·s vol sots e ab condició o condicions, e en tota altra
manera les dites quantitats declarant e entès que de qualsevol quantitats
de moneda qui vulles voluntàriament, vulles en via de depòsits e sots
qualsevol condicions seran posades o deposades en la dita taula, no
sia pagat salari algú als regidor o regidors de la dita taula, ne a la dite
ciutat, en alguna manera ni per nanguna via, ans franchament e de
liura, cascun ab íntegra hage de la dite taula totes quantitats qui posades
hi seran e li pertanyeran, no contrestant que ab antich sie stat en la
dite ciutat acustumat que de tots depòsits han los dipositaris quatre
diners per cascuna 4 lliura, de què serà de qui avant tothom franch e
quiti.
Plau a la senyora reyna.
II
Ítem, senyora molt excel·lent, vos plàcia manar e provehir que 5
les quantitats 6 de moneda qui seran posades o deposades en la dite taula,
sien axí privilegiades que no pusquen ésser marcades ni penyorades
per culpa o deutes stranys, si donchs lo de qui serien les dites quantitats
a açò de què devallerien les dites marques o penyoraments no eren
com a principals o com a fermances obligats.
Plau a la senyora reyna.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 247
III
Ítem, que per tal com les monedes qui procehiran dels preus e
emoluments de les imposicions, per conservació de aquelles, seran
posades en la dite taula e per privilegi reyal és segurament provehit
que tals monedes de les dites imposicions han ésser meses e convertides
en pagar certs salaris ordinaris, e tot lo romanent se ha a metre en
pagar les pensions dels censals e luycions de aquells, sens prejuci, lesió
o derogació del dit privilegi. Per semblant, totes les monedes qui seran
posades e deposades en la dite taula no pusquen servir sinó solament
en pagar e fer reemences de preus de aquells censals que lo clavari
de les imposicions és tengut o serà tangut pagar, e no d’altres censals,
ne en alguns altres usos o negocis de la dite ciutat e universitat, jurats
e singulars d’aquella, posat que per los jurats o consell general fos instat
o supplicat /f. 109v/ lo contrari, e que lo senyor rey, o la senyora reyna,
o governador general, o portantsveus en Cathalunya, infants o officials
lurs, ne altres qualsevol persones, nultemps façen o consenten letres
ne provisions en contrari de les dites coses e limitacions perquè les
dites monedes servissen en altres usos o negocis; e si fetes o manades
seran sien cesses, vanes e de nanguna efficàcia e valor, e haüdes per
no fetes, encara que fossen fundades per qualsevol necessitats urgents
e necessàries, e los regidor o regidors de la dite taula no sien tenguts
de obeyr a tals letres o provisions ne puxen encórrer qualsevol penes
en semblants provisions aposades en alguna manera, ans hi contradiguen
sots los dits 7 sagrament e homenatge, e los dits officials reyals de la
dite ciutat, en temps que assegureran de usar de lurs officis, hagen a
jurar e fer e prestar homenatge de servar e tenir a la ungle lo privilegi
demunt dit, e que los jurats, en temps que juraran per lur offici de
juradesch, hagen 8 a fer sagrament e homenatge de tenir e servar lo dit
privilegi.
Plau a la senyora reyna.
IIII
Ítem, que los dits jurats e tots los de consell general de la dite
ciutat, en l’acte que per vós senyora los serà consentida licència e
facultat, e serà ordonat e·s fermarà de tenir la dite taula, e axí aprés
successivament cascun any en lo dit die de Ninou, en lo qual se fan
eleccions del consell e jurats e altres officis, hagen prestar jurament
de tenir e servar los capítols presents qui seran publicats en lo dit consell,
los quals capítols los jurats hagen a fer publicar e lo notari dels jurats
los hage al consell general alta veu ligir e publicar, sots incorriment
de pena de mil fflorins d’or d’Aragó a cascun dels dits jurats, e al notari,
e a cascun del dit consell contrafaent, aplicadora als coffres del senyor
rey.
Plau a la senyora reyna.

248
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
V
E que los jurats e consell general o la major part d’ells, tantes
vegades com los serà vist faedor, elegesquen un o dos regidors e
administradors de la dite taula per aquell temps que serà deliberat per
lo dit consell o major part de aquell, e ab aquell 9 salari que als dits
jurats e consell general o a la major part d’ells serà vist faedor. E aquest
regidor o regidors de la dite taula, en l’acte de lur elecció e abans que
usen del offici de regir e administrar la dite taula, hagen a prestar
sagrament e homenatge que les monedes qui·s posaran e·s deposeran
en la dite taula, liuraran e doneran a les persones a les quals se
pertanyaran, e que de les monedes que ultra los preus e emoluments
de les imposicions qui segons lur privilegiada limitació han ésser
pagades e distribuïdes, axí que de aquelles quantitats de les imposicions
han ésser fet compte de entrada e axida al clavari de les dites imposicions,
qui ja ab sagrament e homenatge és obligat de no metra ni
convertir-les sinó en certs salaris e en pagaments de censals, los dits
regidor o regidors de la dita taula prometen en virtut dels dits sagrament
e homenatge que no serviran ne alguna quantitat ne pagaran en negocis
ne usos lurs ni de la ciutat o singulars de aquella ne en altra manera,
encara que per los jurats o consell general los fos manat, request o
instat lo contrari, sinó solament que per utilitat e descàrrech de la dite
ciutat ne pusquen metre e convertir algunes quantitats en luycions e
reemenses de aquells dits censals qui·s paguen e·s pagueran dels preus
e emoluments de les imposicions e no d’altres censals ne en nanguns
altres usos o negocis en alguna manera. Entès emperò que als a qui·s
pertanyeran les monedes qui·s posaran o·s deposaran en la dite taula
per alguna via no sia dilatat, contradit ne embargat en res, ans
encontinent hagen tot ço qui·ls serà degut per la taula, e en açò sien
tenguts los regidor o regidors de la dite taula sots los dits sagrament
e homanatge, e ab bona e sufficient caució en què·s obliguen fermances,
en nombre 10 deu o més, sufficients ha coneguda dels jurats de la dite 11
ciutat o de la 12 major part d’ells.
Plau a la senyora reyna. /f. 110/
VI
Ítem, 13 per tal que la dite taula sie degudament segura, e la dite
ciutat, de les monedes de aquella, sens dampnatge de algú ne report
aleviament, vós senyora donareu e atorgareu licència a la universitat,
jurats e prohòmens de la dite ciutat, que sots e en les forma e manera
demunt expressades, pusquen assegurar la dite taula e obligar la dite
universitat e singulars de aquella e tots lurs béns, ab totes aquelles
obligacions, seguretats e cauteles, e com pus larch ordonar se porà,
ultra les quals coses demunt expressades qui en per tostemps inmutablament
hagen ésser e romandra en lur efficàcia e valor, sobre la

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 249
pràtica qui·s tendrà per los regidors de la dite taula axí en regir e
administrar aquella, e retre 14 bo e leyal compte, com en e sobre altres
coses e negocis deppendents e emergents de la dite taula, los dits jurats
e consell, sens lesió e mutació dels capítols demunt dits, pusquen fer,
ordonar e fermar ab los regidor o regidors de la dite taula tots aquells
altres capítols e altres ordinacions qui·ls occorreran, a ben avenir e
conservació de la dite ciutat e seguretat de la taula demunt dite, entès
emperò e declarat que inmutablament en algun cas, ne per algunes vies,
ne per altres capítols e ordinacions, les monedes de la dite taula no
pusquen servir ni ésser convertides sinó en los dits preus dels censals
demunt dits e no en altres qualsevol usos o negocis, segons és ja declarat.
Plau a la senyora reyna.
VII
Ítem, per tal com la dite ciutat ab los diners de la dita taula15 pendrà descàrrech dels censals a prestació dels quals és tenguda, és
necessari que vós senyora donets, 16 si mercè vostra serà, licència e
facultat a la universitat de la dite ciutat que, per si o per sos síndichs,
pusquen vendra censals tro en aquelles summes o quantitats de moneda
que los regidor o regidors de la dite taula, ab cartes públiques, mostraran
haver meses e convertides dels diners de la taula en remenças de preus
dels censals demunt dits, a prestació dels quals la dita universitat és
o serà obligada, e no en pensions ne messions, ne altres usos o negocis,
a ffi que si la dita taula se trobava buyda o diminuïda de monedes per
rahó de les dites reemenças de preus de censals, que·s reintegràs e
stigués oppulent, per liurar e donar a cascun qui·s pertanyerien les
monedes posades e deposades en la dite taula.
Plau a la senyora reyna.
Axí emperò, que per seguretat d’aquelles persones qui tals censals
compraran e per squivar tot pleniment de les dites monedes de la taula,
que los compradors de tals censals hagen haver e tenir en lur poder,
en pròpria forma e prima figura, les cartes originals de aquells censal
o censals qui ab aquells diners de la taula per los quals se farà la nova
venda dels censals seran estats luyt o luyts, e de aquesta tall luyció o
luycions hagen a ffer les cartes de lurs compres expressa e designada
mentió.
VIII
Ítem, que sia merçè de vós senyora provehir e manar que totes
quantitats de moneda que de qui avant, per qualsevol rahó o causa,
voluntària e forçada, se hauran a deposar o de aquelles se haurà a fer
depòsit per qualsevol universitats, col·legis e singulars persones dins
la dite ciutat o vegaries de Gerona, se hagen a deposar en la dite taula,

250
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
e açò s’estenga a depòsits ja fets en poder de qualsevol universitats,
col·legis o singulars persones, no contrestant qualsevol emparas o forma
de depòsits scrits als dits depositaris, pus emperò los depòsits faedors
en virtut d’açò en la dite taula, de les quantitats ja deposades se fassen
ab les matexas empares, formes e maneras en què vuy estan.
Plau a la senyora reyna, dels depòsits ja fets, dels faedors emperò
no vol la dite senyora hi sien entesos for- /f. 110v/ çadament, sinó tant
solament aquells qui per ordinació a destret de cort se faran.
VIIII
Ítem, sia mercè de vós senyora salvar a la dite ciutat de Gerona
e a la universitat d’aquella que, per les coses demunt dites contengudes
e alguna d’aquelles, ne per provisió alguna qui de açò sortescha,
no sia fet prejudici algú, novació o derogació, tàcitament o expressa,
al privilegi o rescrit fet per lo rey en Johan, en temps que era infant,
primogènit e general governador dels regnes e terres del senyor rey en
Pere, pare seu, de gloriosa memòria, a la dita ciutat e universitat de
Gerona, sobre la administració e conservació de les imposicions de la
dite ciutat e dels preus o arrendament de aquelles, lo qual privilegi o
rescrit fou fet en Gerona e segellat ab segell pendent, a denou dies de
noembre en l’any de la nativitat de nostra Senyor mil tres-cents vuytantasis,
ans lo dit privilegi o rescrit e les coses en aquell contengudes stiguen
en lur plena força e valor, segons que del dit privilegi nuls és stat usat.
Plau a la dite senyora.
Per causa dels quals capítols e de la concessió de aquells, los dits
jurats e prohòmens, havents sguard a les necessitats en què lo senyor
rey vuy és, offeren donar a vós senyora, com a loctinent general del
dit senyor rey, mil fflorins d’Aragó.
Idcirco tenore presentis de certa nostri sciencia previaque
deliberacione regii ac nostri consilii, capitula preinserta et omnia et
singula in eis contenta, iuxta responsiones per nos inde in pede seu
fine uniuscuiusque dictorum capitulorum factas, prout superius continetur,
per dictum dominum regem et nos, ut locumtenens predictam,
et omnes eius heredes et successores, laudamus, approbamus atque
concedimus, promittentes et convenientes vobis dictis iuratis et probis
hominibus necnon et secretario regio notario infrascripto, tanquam
publice persone, pro vobis e pro aliis eciam personis omnibus 17 quarum
interest et intererit, recipienti et paciscenti ac eciam legittime stipulanti,
ac insuper iurantes per dominum Deum et eius sancta quatuor
Evangelia, per nos corporaliter tacta, quod dictus dominus rex et nos
eiusque heredes et successores pretacta capitula et omnia et singula
in eis contenta, iuxta responsiones premissas, quatenus ad dictum
dominum regem et nos, ut locumtenentem predictam, eiusque heredes
et successores pertineat et spectet, attendemus et complebimus, tene-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 251
bimus et observabimus, attendique et complere, teneri et observari
faciemus, et in aliquo non contrafaciemus aut aliquem contrafacere vel
venire permitemus, attendentque et complebunt, tenebunt et observabunt,
et in aliquo non contrafacient vel venient aut aliquem contrafacere vel
venire permitent iure aliquo, causa vel racione. Mandantes propterea
gerentivices gubernatoris in principatu Cathalonie, vicario Gerunde et
Bisulduni, ac baiulo civitatis Gerunde, ceterisque universis singulis
officialibus et subditis dicti domini regis et nostris in dicto principatu
Cathalonie constitutis, et aliis ad quos spectet, scienter et expresse sub
ire et indignacionis dicti domini regis et nostre incursu, pena quinque
mille fflorenorum auri de Aragonia, quatenus preinserta capitula et
omnia et singula in eis contenta, iuxta dictas nostras responsiones,
teneant firmiter et observent, tenerique et observari, per quos decet,
faciant inconcusse et in aliquo non contrafaciant vel veniant, de quo
eis tollimus omne posse, nec aliquem contrafacere vel venire permittant
quavis racione seu causa. Pro huiusmodi autem concessione a vobis
dictis iuratis et probis hominibus habuimus et recipimus dictos mille
fflorenos auri de Aragonia, quos per manus fidelis scriptoris nostri
Nicholai Rocha dilecto consiliario et thesaurario dicti domini regis
Matheo Pujades, militi, realiter nomine domini regis tradidistis. In
quorum testimonium presens publicum instrumentum fieri iussimus
per notarium et secretarium infrascriptum.
Quod est datum et actum Dertusse, vicesima tercia die ianuarii,
anno a nativitate Domini millesimo CCCCº quadragesimo tercio, /f. 111/
regnique dicti domini regis Sicilie citra Farum anno nono, aliorum vero
regnorum anno vicesimo octavo.
Signum (signe) Marie, Dei gracia regine Aragonum, Sicilie citra
et ultra Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice, comitisse Barchinone, ducisse Atthenarum et Neopatrie, ac
eciam comitisse Rossillionis et Ceritanie, locumtenentis generalis
serenissimi domini regis, viri et domini nostri carissimi, que predicta
laudamus, concedimus, firmamus et iuramus huicque publico instrumento
sigillum regium apponi iussimus impendens.
La reyna.
Testes sunt, qui ad predicta presens fuerunt: venerabilis in Christo
pater Garcias, miseracione divina Illerdensis episcopus, Matheus
Pujades, thesaurarius, et Raymundus Gilebert, negociorum curie promotor,
milites, consiliarii dicti domini regis.
Sig- (signe) num mei Laurencii de Casanova, dicti serenissimi
domini 18 Aragonum regis secretarii eiusque autoritate notarii publici
per totam ipsius dominacionem et terram, qui predicta mandato dicte
serenissime domine regine, locumtenentis generalis, scribi feci et clausi
cum litteris rasis et correctis in lineis XXIIª ubi dicitur, «e en açò sien
coneguts los» et XXVIIIIª, «reemençes», XXXª «taula plau a la senyora
reyna axí emperò que per seguretat d’aquelles», XXXVIª «nuls és stat

252
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
usat plau a la dite senyora», XXXXIIIª «per notarium et secretarium»
et XLIIIIª «infra scriptum. Procuratori per me notarium.
1. Privilegi de tenir taula assegurada en Gerona escrit al marge superior. Caplletra
ornamentada. 2. Hungarie interlineat. 3. Segueix se tenga repetit.
4. cascuna interlineat. 5. Segueix un espai de 4 lletres aprox. cancel·lat. 6. A
les quals peccúnies no·s poden fer empares ni sacrests, vide in folio 148 capitulum
6 escrit al marge dret. 7. Segueix un espai de 7 lletres aprox. cancel·lat.
8. hagen interlineat. 9. Segueix e ab aquell repetit. 10. en nombre interlineat.
11. Segueix un espai de 6 lletres aprox. cancel·lat. 12. de la interlineat.
13. Segueix un espai de 4 lletres aprox. cancel·lat. 14. entre per retre
15. Segueix un espai de 30 lletres aprox. cancel·lat. 16. donets interlineat.
17. Segueix un espai de 6 lletres aprox. cancel·lat. 18. Segueix un espai
de 5 lletres aprox. cancel·lat.
105
1443 gener 23. Tortosa
LLICÈNCIA atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i prohoms de Girona, on autoritza a utilitzar els
diners dipositats a la taula de canvi per amortitzar censals emesos
per la ciutat.
A. AHCG. Lletra reial núm. 503.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 111v-112.
Licència dada a la universitat de Gerona que, per si e per
sos síndichs, pusquen vendre censals dels diners deposats en la
taula, qui serien convertits en reemences de preus de censals a
què la dita universitat serà obligada. /112/
Nos Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et
Corcisse, comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie, ac
eciam comittissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis
serenissimi domini regis, viri et domini nostri carissimi, meminimus
cum carta nostra sigillo regio minori inpendenti munita, data ut infra,
concessisse et licentiam ac facultatem dedisse vobis fidelibus nostris
iuratis et probis hominibus universitatis civitatis Gerunde, quod in dicta
civitate Gerunde possitis tenere tabulam assecuratam, in qua poni et
deponi possint per quascumque personas quevis peccunie quantitates,
pro quibus restituendis potestis bona omnia dicte universitatis et eius
singularium obligare et administratorem seu administratores in ea
ponere et alia facere, prout et quemadmodum in dicta carta et capitulis
et responsionibus per nos eis factis, in eadem carta insertis, ad quam
et que nos refferimus, lacius continetur, in quaquÍdem carta, inter cetera
capitula, quodam est concessum capitulum, cuius et responsionis per
nos eÍdem facte tenor sequitur prout ecce:

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 253
Ítem, per tal com la dite ciutat, ab los diners de la dite taula, pendrà
descàrrech dels censals, a prestació dels quals és tanguda, és necessari
que vós senyora donets, si mercè vostra serà, licència e facultat a la
universitat de la dite ciutat que per si e per sos síndichs pusquen vendra
censals tro en aquelles summes o quantitats de monedes que lo regidor
o regidors de la dite taula, ab cartes públiques, mostraran haver meses
e convertides dels diners de la dite taula en reemenças de preus dels
censals demunt dits, a prestació dels quals la dite universitat és o serà
obligada, e no en pensions ne messions ne en altres usos o negocis,
affí que, si la dite taula se trobava buyda o diminuyda de monedes per
rahó de les dites reemenças de preus de censals, que·s reintegràs e
stigués oppulent per liurar e donar a cascun a qui·s pertanyerien les
monedes posades e deposades en la dite taula.
Plau a la senyora reyna. Axí emperò que per seguretat de les
persones qui tals censals compraran e per squivar tot pleviment de les
monedes de la taula, que los compredors de tals censals hagen haver
e tenir en lur poder en pròpria forma e prima figura les cartes originals
de aquell censal o censals qui ab aquells diners de la taula, per los quals
se ferà la nova venda de censals, seran stats luyt o luyts, e de aquesta
tal luyció o luycions hagen a fer les cartes de lurs compres expressa
e designada menció.
Idcirco, licet iam cum preinserto capitulo infrascriptorum licencia
et facultas vobis concesse sint, ad uberiorem tamem cautelam tenore
presentis vobis dictis iuratis et probis hominibus dicte civitatis Gerunde
concedimus et licenciam et facultatem plenariam impertimur, quod sine
metu et alicuius pene incursu, non obstantibus quibusvis inhibicionibus,
pragmaticis sanctionibus, provisionibus, ordinacionibus seu statutis et
aliis edictis in contrarium 1 editis sive factis, possitis et valeatis per vos
vel vestros sindicum aut sindicos et procuratores, quos ad hec semel
et pluries constituere, creare et ordinare possitis, pro libito voluntatis
super voce et bona universitatis iamdicte et eius singularium ex causa
in preinserto capitulo contenta et iuxta 2 illius et responsionis per nos
eÍdem facte mentem, formam, seriem et tenorem vendere coniunctim
et divisim personis quibusvis mediante gracie perpetue instrumento in
una vendicione vel pluribus quecumque censualia mortua, quorum
precia ponantur et deponantur in dicta tabula pro reintegracione ipsius,
iuxta formam, seriem acque mentem preinserti capituli et responsionis
per nos ei facte, et in alios quosvis usus minime convertantur. Quas
quÍdem vendicionem seu vendiciones facere possitis ad illum forum et
cum confessionibus iudicialibus, scripturis tercii, excomunicacionis seu
interdicti ac comdempnacionum sentenciis 3 preceptis de 4 solvendo,
salariis, penis et cum illis clausulis et provissionibus, pactis, stipulacionibus
fori, submissionibus personarum et bonorum obligacionibus,
hostagiis, renunciacionibus, iuramentis et homagiis et aliis, de quibus
et prout vobis aut dictis vestris sindico sive sindicis et procuratoribus

254
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
fuerit bene visum et cum emptore seu emptoribus poteritis convenire.
Nos enim, suplentes omnes deffectus si qui in contractibus dictarum
vendicionis seu vendicionum possit dici, omissos fuisse, vendicionem
et seu vendiciones easdem et alia per expressa nunc pro tunc et vice
versa laudamus, approbamus, ratifficamus et confirmamus eisque
auctoritatem regiam impendimus et decretum, illasque robur obtinere
volumus perpetue firmitatis. Mandantes per presentes quibusvis notariis
seu scriptoribus quod de vendicione seu vendicionibus antedictis
iuxta formam, mentem, seriem et tenorem dicti capituli et responsionis
per nos eÍdem facte, ut prefertur, fiendis, sine metu et alicuius pene
incursu, quotiens inde fuerint requisiti, publicum et publica conficiant
instrumenta. Mandamus insuper universis et singulis officialibus et
subditis dicti domini regis et nostris, presentibus et futuris, et ipsorum
officialium locatenentibus quatenus licenciam nostram huiusmodi et
omnia supradicta et alia fienda in virtute huiusmodi iuxta formam,
mentem, seriem et tenorem premissi capituli et responsionis per nos
eÍdem facte teneant firmiter et observent tenerique et observari ab
omnibus inconcusse faciant, et non contrafaciant vel veniant nec
aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua racione seu causa,
quinymo in sindicatibus et procuracionibus pro premissis fiendis, si
requisiti fuerint, auctoritatem sui officii interponant pariter et decretum,
inhibicionibus et aliis supradictis obsistentibus nullo modo. In cuius
rei testimonium presentem fieri iussimus regio sigillo in dorso munitam.
Data Dertuse, vicesima tercia die ianuarii, anno a nativitate
Domini millesimo CCCCº quadragesimo tercio.
La reyna.
In comuni locumtenentie Vº.
1. Edictis in contrarium afegit al final de la primera columna. 2. Segueix et
iuxta repetit. 3. Segueix un espai de 5 lletres aprox. cancel·lat. 4. Segueix un espai
de 3 lletres aprox. cancel·lat.
106
1443 gener 25. Tortosa
ÀPOCA feta per Mateu Pujades, militar, conseller del rei i tresorer general
seu, als jurats i prohoms de la ciutat de Girona, per la quantitat
de 507 lliures, 18 sous i 8 diners barcelonesos, rebuts de Nicolau
Roca, escrivà de Girona, en qualitat de primera entrega dels 1.000
florins d’or d’Aragó que la ciutat de Girona havia de pagar pel privilegi
de la taula de canvi.
A. AHCG. Pergamí núm. 584.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 111r-v.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 255
Àpocha de D VII lliures, XVIII sous, VIII diners, per la
concessió del privilegi de tenir taula assegurada.
Sit omnibus notum quod ego Matheus Pujades, miles, serenissimi
domini regis Aragonum consiliarius et generalis thesaurarius, confiteor
et recognosco vobis honorabilibus iuratis et probis hominibus civitatis
Gerunde quod per manus discreti Nicholai Rocha, scriptoris serenissime
domine Marie, regine consortis et locumtenentis generalis dicti domini
regis, solvistis michi voluntati mee numerando quingentas septem libras
decem octo solidos et octo denarios barchinonenses, in solutum pro
rata illorum mille fflorenorum auri de Aragonia, quos vos dare nomine
dicte civitatis obtulistis racione cuiusdam carte et seu privilegii per
dictam dominam reginam, nomine dicti domini regis, vobis dictis iuratis
et civitati concessi de tenendo tabulam assecuratam in civitate ipsa,
date Dertuse, vicesima tercia die ianuarii subscripti. QuasquÍdem
quingentas septem libras decem octo solidos et octo denarios, de quibus
a vobis receptam facio in libro ordinario mei officii predicti anni
currentis, solvistis michi hoc modo: quoniam de eisdem tradidistis de
voluntate mea realiter numerando honorabili Petro Mercader sexcentos
quinquaginta unum florenos auri de Aragonia certi ponderis duos
solidos et decem denarios; residuas vero centum quinquaginta libras
duos solidos et sex denarios dictus Nicholaus Roca realiter numerando
honorabili Petro liberavit. Et ideo renunciando excepcioni dicte
peccunie non numerate et in modum predictum non habite et non
recepte et doli, de predictis quingentis septem libris decem octo solidis
et octo denariis, salvo iure curie, in residuo presentem vobis facio
apocam de soluto in posse notarii infrascripti, tanquam publice persone,
pro vobis et aliis quorum intersit legitime interessentis et stipulantis.
Actum est hoc in civitate Dertuse, die vicesima quinta mensis
ianuarii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo quadragesimo
tercio.
Sig+num nostri Mathei Pujades, predicti, qui hec laudo et firmo.
Testes huius rei sunt: honorabilis Raymundus Gilaberti, miles,
domini regis consiliarius, et venerabilis /111v/ Bartholomeus Vives,
mercator, civis Gerunde, habitator ville Sancti Ffelicis Guixellensis.
Sig- (signe) num mei, Gabrielis de Podio, de thesauraria serenissimi
domini regis Aragonum eiusque auctoritate regia notarii publici per
totam terram et dominacionem suam, qui predictis interfui eaque scripsi
et clausi.

256
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
107
1445 febrer 13. València
PRIVILEGI atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, a la ciutat de Girona, on dóna nova forma a l’elecció dels
jurats i altres oficis de la ciutat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 102v-107v.
Privilegi e nova forma de eligir jurats e altres officis de la
ciutat, per la senyora reyna Maria atorgat.
In1 Dei eterni nomine. Noverint universi quod, cum per serenissimum
principem et dominum dominum Petrum, memorie recolende
regem Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,
comittemque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, universitati civitatis
Gerunde et eius singularibus fuerit concessum quoddam privilegium
continens in effectu quod octuaginta persone civitatis ipsius, per iuratos
dicte civitatis modo debito eligende, facerent et representarent
universitatem ipsius civitatis, in quo privilegio datur certa forma
eligendi iuratos et alia faciendi, que in privilegio seu carta ipsius
privilegii, que data fuit Perpiniani, idus marcii, anno Domini millesimo
trecentesimo quadragesimo quarto, seriosius explicantur, dictumque
privilegium fuerit per illustrissimum principem et dominum dominum
Iohannem, alte recordacionis regem Aragonum, filium et successorem
dicti domini regis Petri, remoto et extincto beneplacito in eo contento,
ad imperpetuum ampliatum et de novo concessum dicte civitati, prout
in quadam carta pergamenea eiusdem domini regis Iohannis, eiusque
sigillo in veta de cerico croceo et virmilio communita, que data fuit
Valencie, vicesima secunda die ffebroarii, anno a nativitate Domini Mº
CCCº nonagesimo tercio, regnique sui septimo, et subscripta per Petrum
de Ponte, dicti domini regis sacretarium, lacius et plenius continetur;
cumque illustrissima domina Maria, Dei gracia regina Aragonum,
tanquam locumtenens generalis serenissimi principis et domini domini
Alfonsi, Dei gracia regis Aragonum, feliciter nunc regnantis, ad
supplicacionem pro parte universitatis civitatis eiusdem humiliter sibi
factam, quoddam aliud privilegium, laudando et approbando prius
privilegium antedictum, super eleccionibus iuratorum, consiliariorum,
supprapositorum operum et receptorum seu auditorum compotorum
ipsius civitatis, et quibusdam aliis concesserit cum eius carta, regio
sigillo impendenti munita, continencie subsequentis.
«In Dei nomime. Pateat universis quod Nos Maria, Dei gracia regina
Aragonum, Sicilie, citra et ultra Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitissa Barchinone, ducissa Athenarum
et Neopatrie, ac eciam comittissa Rossilionis et Ceritanie,
locumtenens generalis illustrissimi domini regis, viri et domini nos-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 257
tri carissimi, super bono regimine universitatis civitatis Gerunde et
eleccione paciffica consilii iuratorum, supprapositorum operum aut
auditorum compotorum universitatis eiusdem, per subscripta privilegia
regia et demum per aliud privilegium nostrum datum Barchinone, nona
die iannuarii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
tricesimo septimo, salubriter provisum est ut autem quicquam obiciendi
seu inferendi quo fructus et effectus ipsorum privilegiorum pati valeat
detrimentum aut turbacionem, sicut aliquando temptatum est et cuncti
ambitus et cuiusvis alterius vicii penitus auferatur occasio, placidum
et acceptum ferimus quod per vos fideles nostros Iohannem Cavallaria
et Ffranciscum Raset, iuratos nunc dicte civitatis et nuncios per dictam
universitatem et eius consilium, hac de causa nostre celsitudini
destinatos, in eo concordata fuerit ac nobis oblata capitulorum et ordinacionum
suplicacio huiusmodi seriey:
Lo principi per via de suplicació excitant los motius de la
nova forma o ordinació de elegir.
Molt alta e molt excel·lent senyora.
Lo molt alt e molt virtuós príncep e senyor, lo senyor rey en Pere,
de memòria gloriosa, basavi vostre, a humil suplicació dels jurats e
prohòmens de la ciutat de Gerona, per pacíffich stament d’aquella,
volent remoure scàndels e inconvenients ab antich accentats en la dita
ciutat e donar bon orda a convocar e ajustar la universitat e consell
general d’elegir jurats, sobreposats de les obres e hoydors de comptes
de la dita ciutat, a la dita universitat e als jurats e prohòmens d’aquella,
per sa mercè, atorga privilegi que cascun any en la ffesta de Circumcisió
de nostre senyor Jesucrist elegissen /103/ vuytanta personas de les pus
sufficients e discretes, les quals fessen consell general, universitat e tots
actes d’aquella e elegissen jurats e altres officis donant dits, segons apar
per carta del dit privilegi, qui a beneplàcit del dit senyor rey fou atorgat,
datat en Perpinyà, idus de març, en l’any mil CCCº quaranta-quatre, 2
aprés lo dit senyor rey en Pere declarà que la major part de les dites
vuytanta persones, ço és quaranta-una d’elles, ajustades, faessen consell
general e universitat. E axí és contengut en altra carta datada en la
vila de Monsó, a XII de agost3 en l’any Mº CCCº vuytanta-tres. Més avant,
lo molt il·lustre4 senyor en Johan, de alta recordació, los dits privilegi
e declaració remogut e extinch, lo dit beneplàcit amplia e de nou atorga
en per tostemps a la dita ciutat ab carta sua datada en València, 5 a
XXII de ffebrer l’any mil CCCº noranta-tres. E attès, que sobre les
eleccions dels dits officis e altres coses tocants lo regiment de la
universitat, temps ha, entre alguns ciutadans cessava ésser quieta
benivolència, los jurats de la dita ciutat, com havents plen poder del
consell general e universitat d’aquella, per remoura tota via de discòrdia

258
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
e asquivar que d’ací avant algú no porà attentar de apropriar-sa lo
regiment dels negocis de la dita universitat mas que solament per via
de sort, les dites e altres eleccions tocants la dita universitat, d’ací avant
en per tostemps, sien fetes ab sorts o orda dagut, han ordonada en scrits
la forma següent:
I. Que cascun any, lo die de la vigília de la festa dels Sants
Innocens, sia convocat consell general, en lo die de la dite festa.
Lo consell farà elegidors, qui elegiran consell per l’any levors
següent.
Primerament, cascun any, lo dia de la vígilia de la ffesta dels Sancts
Innocents, qui és a XXVII del mes de deembre, sia convocat en la manera
acustumada consell general, celebrador lo die de la dita6 ffesta. E serà
procehit en aquesta manera, 7 ço és que seran fets tants rodolins de una
mateixa cere e mesure o faysó, en nombre quants seran los consellers
de la mà major, e seran buyts tots, sinó solament tres rodolins, en
quescun dels quals serà interclús hun albarà on serà scrit de mà del
notari del consell aquest nom elegidor. En tots los rodolins seran mesos
dins hun bací on serà mesa ayga e cubert ab hun drap, e mesclats per
algun fadrí menor de set anys. Aprés lo dit fadrí treurà los dits rodolins
d’un en hun, donant-los a cascun dels dits consellers de mà major, e
los tres a qui seran dats los dits tres rodolins on serà trobat lo dit nom
elegidor, seran elegidors per la mà major. E per semblant manera seran
fets tres elegidors per la mà mijana e tres per la mà menor, e seran
nou elegidors. És emperò declarat que no pusquen8 ésser elegidors
alguns dels jurats, ne ensemps pare e fill, sogre e gendre, oncle e nabot,
ne dos9 frares o cosin germans. E si per ventura algun qui sia en negun
dels dit perentors exirà elegidor, en aquest cars, aquell o aquells qui
serien en semblant deure de perentor ab aquell qui hauria lo rodolí
ab elegidor, no prenguessen dels dits rodolins, ans per aquell o aquells
fossen trets del bací tants rodolins buyts com serien en nombre los de
la dita qualitat.
II. En quina manera los VIIII elegidors procehiran e com
prestaran sagrament.
E los dits nou elegidors, elegits segons la sort demont dita, elegiran
consell general per l’any vinent segons segueix: ço és, en presència dels
jurats e consell e en poder del notari del consell, prestaran sagrement
per nostre senyor Déu e sos sants quatre Evangelis que ells bé e
leyalment se hauran en fer les nominació e elecció de consellers en
la dita ciutat, tota amor, favor, pahor, perentela, preihudici, malvolença
e detracció a paer posant més ab zel del beavenir e utilitat de la cosa
pública, e que de aquells que hauran elegir segons Déu e llur bona

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 259
consciència, elegiran personas qui·ls semblaran sufficients e discretes
e affectants lo bé públich e conservació de la dita ciutat. E més juraran
los dits elegidors que tindran sacret tot ço e quant diran entre ells, e
que no revalaran vot de algú d’ells directament ne indirecta, e que no
pregaran ne escoltaran prechs de algú, de paraula o en scrits, en alguna
manera.
III. Com los VIIII, ultra lur jurament se posen pena de mil
florins.
Ítem, los dits elegidors juraran e·s posaran pena de mil florins
d’or d’Aragó, gonyadora la meytat /103v/ a la cort del senyor rey, e l’altre
meytat, entre la obre del riu de Teer e lo acusador o denunciador, que
no anomeneran ne elegiran en lo dit consell algú qui sia comprès en
alguna de les excepcions davall scrites, ne axí poch ometen e lexen de
elegir algú qui pusque ésser elegit e nomenat segons tenor dels capítols
presents.
IIII. Quals són exceptats e qui no poden ésser de consel.
Ítem, per tal que sens tot dubte sàpien los dits elegidors quals
poden elegir indubitadement, ací per orde són posades les excepcions
dels qui no poden ésser de consell e per consegüent tots los qui10 no
són compresos en les excepcions hi deuen ésser elets. Exceptats són
qui no poden ésser elets del consell, alguns qui sien officials del senyor
rey, ço és, vicicanceller o regent la cancelleria del dit senyor ne de son
primogènit, algutzir del dit senyor o de primogènit, vaguer, batle,
sotsveguer, jutge ordinari ne sotsbatle, jutge de apells, batle general ne
son loctinent, assessor ne algutzir de governador, advocats fischals ne
procuradors fischals, ne regent algú dels dits officis.
V. Ídem.
Ítem, no eleguesquen algú qui obtengue algun beniffet ecclesiàstich,
ne algú qui no tengue o ffaça sa pròpria e principal habitació dins la
ciutat o quatre leugues entorn d’aquella.
VI. Ídem.
Ítem, los advocats e metges pensionats del bisba e capítol de la
Seu de Gerona, ésser de consell o no, sia remès als elegidors, e si los
elegidors conexeran ésser de consell, pusquen elegir solament quatre
advocats, axí dels pensionats com dels altres, o menor nombre se11 pusquen elegir del dit consell dos metges o hun.

260
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
VII. En quina manera deuen elegir juristes e metges, e si los
elegidors ne discordaven.
Ítem, en cas que los elegidors discordassen sobre la elecció dels
quatre juristes o dos metges, o menys, la elecció d’aquells juristes e
metge sia feta en aquesta forma: ço és, que lo notari pos en scrits tots
los noms d’aquells juristes o metges de què no·s concordaran, e lo notari
don a cascun dels dits elegidors cascun nom per si en hun alberà, e
quescun elegidor aquell nom que·s volrà sens publicar ho mete en una
capça qui estarà davant los dits elegidors, e aprés, presents tots los
elegidors, lo notari, trets los dits noms de la dita capça, legirà aquells,
e aquell jurista o metge del qual més vots o noms s·i trobaran, sia elet
de consell. E si en los vots o noms d’aquells havia paritat, seran mesos
en rodolins, e aquell lo nom del qual primer serà tret per algun infant
d’algun bací ab aigue, serà de consell, exís faça de quescun dels dits
juristes e metges de què no·s concordaran. E si los dits elegidors no·s
concordaven del nombre dels dits juristes o metges, haguessen anotar
la dita diffarència entre ells ab lo dit scrutini e albaran de capça, segons
dit és.
VIII. Com los hereters no són compresos en les dites
excepcions, deuen elegir los dits elegidors.
Ítem, és entès e declarat que los dits elegidors, en consellers de
les mans major e mitjana, hagen elegir e nomenar tots hereters caps
de casa sens pare, pus sian major de XXV anys, e tots altres fills de
ciutadans de mà major e mijana, encare que no hajen muller e hajen
pare, pus sien majors de XXX anys e no sien compresos en alguna de
les altres excepcions, ne pusque ésser de consell algun de mà manor
si dons no és major12 de XXX anys e que seria o sia stat col·locat en
matrimoni.
VIIII. En quina forma deuen ésser elets los qui són de
bandositat.
Ítem, que los dits elegidors no puixen alegir algú qui sia en
bandositat ab algun ciutadà o habitant de la ciutat, si donchs la dita
bandositat no era tal e decen poch caler a què fos colorada solament
per desijar que algú no fos de consell. E si starà en dupta la dita
bandositat, en aquell cas o casos, los jurats ab los dits nou elegidors
ensemps votants ab scrutini de capça, en los quals haja haver deu vots
concords, pusquen declarar e conèxer ésser del dit consell.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 261
X. Com los dits elegidors poden elegir de consell fills de
juristes e de metges. /104/
Ítem, 13 los dits elegidors pusquen elegir de consell per la mà major
fills de juristes e de metges, los pares dels quals per llur linatge fossen
de la mà major, mas no·y puguen elegir de consell algun fill de jurista
e de metge encare que lo pare solament fos stat de la dita mà major,
sens que primer, per tots los jurats concords no fos vist e declarat
aquells14 aytals deure ésser de la dita mà major, servada la forma que
serà dita davall d’aquells que los jurats poran muntar d’una mà a altra
e elegir de nou en lo dit consell, salvat encare e declarat que tots los
fills dels ciutadans e juristes qui no han ne han haüda muller, e fins
lo die de la confirmació del present privilegi se troben ésser stats elets
en lo dit consell per la mà major15 sien e puguen ésser de consell axí
com si era fet per tots los jurats concordants. E sien haüts e compresos
en la dita edat de trenta anys, més d’axí avant en sdevenidor, dels altres
se haja a ffer elecció en la forma demont dita.
XI. Los dits elegidors no poden elegir en la mà mijana, sinó
axí com en lo deiús scrit capítol apar.
Ítem, sots los dits sagrament e pena, no puguen elegir alguns en
la mà mijana si donchs no seran d’aquestes condicions: ço és, que
visquen com a ciutadans honrats, o seran hòmens de sciència, o
mercaders, drapers o notaris substituïts en la notaria de Gerona, e dels
dits notaris, fins en nombre de sis, elegint los qui primerament són
stats substituïts en la dita notaria, mas de nagunes altres condicions
no pusquen ésser de mà mijana, salvant emperò e declarant que en
la dita mà mijana sien elets tots los qui fins lo dia de la confirmació
del present privilegi se troben ésser stats elets en la dita mà mijana,
encare que no sien de les qualitats demont posades. Exceptats emperò
los fills d’aquells, los quals en alguna manera no pusquen ésser elets
en la dita mà mijana si no viuran o seran de alguna de les dites
condicions o qualitats e no d’altres.
XII. Com se deuen haver los elegidors en elegir algun de
consell en les mans majors e mijanes.
Ítem, en les dites mans major e mijana, no pusque ésser de consell
algun si dons ell o son pare no serà stat elet en lo dit consell, en aquella
mà, sens que privilegi no sia conegut per tots los jurats concords aquell
aytal deure ésser del dit consell.

262
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
XIII. En quina manera los elegidors se deuen haver en elegir.
Primo, de la mà major.
Ítem, los dits elegidors, prestat lo dit sagrament, se appartaran
ab lo notari, sens intervenció de altra persona, e anomenaran e alegiran
tots los ciutadans de la mà major de la dita ciutat, los quals ells o llurs
pares són stats de consell de la dita mà, en qualsevol nombre que sien,
pus no sien compresos en alguna de les dites excepcions, e en açò són
tenguts sots los dits jurament e pena.
XIIII. Ídem, de la mà mijana.
Ítem, per semblant elegiran tots los de la mà mijana de la dita
ciutat, los quals ells o lurs pares són stats de consell de la dita mà,
en qualsevol nombre sien, pus no sien compreses en alguna de les dites
excepcions, sots los jurament e pena dessús dits.
XV. Ídem, dels XXXVI de la mà menor.
Aprés elegiran e anomeneran trenta-sis persones de la mà manor,
àbils e discretes, segons lur bona consciència, elegint-les en aquesta
manera: ço és, que lo primer elegidor ne anomenerà una de les dites
persones, e lo segon, altre, e axí per orde quiscun elegidor, e per
consegüent, cascun elegidor ne elegirà quatre.
XVI. Declaració de jurista o metge qui deu ésser de mà major.
Ítem, que algun jurista o metge, qui ell o son pare o ja per son
linatge no hagués acustumat de ésser de la mà major, no pogués ésser
elet en la dita mà sens que primer no fos conegut per los jurats, tots
concordes, deure ésser de la dite mà o no.
XVII. Com feta la elecció e nominació per los VIIII elegidors,
los noms dels elets sien mostrats als jurats.
Ítem, feta la dita elecció e nominació per los dits nou elegidors,
los noms de tots los nomenats e de consell, de estima de les dites mans
e scrits per lo dit notari, presents los dits elegidors, seran mostrats als
jurats qui per temps seran, cascun any lo dit die, los quals jurats
prestaran semblant jurament e·s posarà /104v/ semblant pena com los
dits elegidors de tenir e servar totes les excepcions demont dites, e si
los dits jurats trobaran algun comprès en alguna16 de les dites
excepcions. En aquest cars, aquells aytals qui trobats hi seran pusquen
los dits jurats fer remoura e levar de les dites nominacions, e si algun
ne havien omès, que los dits jurats hi hagen ajustar o affegir. Emperò,
si per alguna altra via, los dits jurats en les dites nominacions e eleccions

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 263
fetes per los dits elegidors, no pusquen tocar sinó segons dit és, sots
los dits juraments e pena.
XVIII. Com los jurats cascun any poden muntar hun de mà
mijana a mà major, e un de mà menor a mà mijana.
Ítem, los dits jurats tots emsemps, concordes et nomine discrepante,
poran cascun any elegir de nou o muntar de una mà a altre, so és,
un tansolament de mà mijana a mà major e un altre de mà menor
a mà mijana, servant en cascuns les excepcions demunt posades e que
en la mà mijana no pusque ésser muntat o elet de nou algun sinó serà
ciutadà, home de sciència, mercader, draper o notari substitut en la
notaria de Gerona, e no d’altre condició o stament segons dessús és
ja dit.
XVIIII. Com feta la elecció e abilitada, tots los qui nomenats
hi seran per ésser de consell, seran consellers.
Ítem, feta la dita elecció e nominació de consellers per los elegidors
e regonaguda per los jurats e habilitada, si necessari serà, per la manera
demunt expressada, lavors tots los qui trobaran scrits en les dites
nominació, elecció e abilitació, si n·i haurà, ço és, los de les mans major
e mijana, tants en nombre com scrits hi seran en los dits trenta-sis de
la mà menor, seran consellers de la dite ciutat fins sien aprés reduïts
a nombre de vuytanta consellers, segons devall declarat. E de les dites
elecció, nominació e notifficació feta als jurats, e habilitació, si n·i haurà,
feta e reebuda carta pública per lo dit notari.
XX. Com la vigília de la festa de Ninou serà convocat consell,
celebrador lo die de la festa de Ninou.
Ítem, aprés en lo derrer dia del dit mes de deembre, que és la
vigília de la dita festa de Ninou, los jurats provehiran que los verguers,
ab lo notari o substituïts d’ells, portants les nòmines de tots los
dits consellers, iran per la dite ciutat, requirint cascun dels dits
consellers, segons és acustumat, que lo s’endemà per lo matí sien a
la casa del consell per fer elecció de jurats e altres officials de la dite
ciutat.
XXI. Ídem
Ítem, ultra la dite intimació, serà cridat ab veu de crida, segons
és acustumat, que tots los consellers levors novellament elets, los dit
die e hore, sien al dit consell.

264
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
XXII. Ídem.
Ítem, lo dit die de la festa de Ninou, ab veu de crida, serà convocat
e ajustat en17 la dite casa, segons acustumat és, lo consell general, e
posat que tots los dits consellers no sien en lo dit consell, emperò baste
que vuytanta consellers o la major part d’ells faran e representaran
universitat e consell general de la dite ciutat.
XXIII. Ídem.
Ítem, lo dit die de Ninou, en les eleccions de jurats e altres officis
aquell die acustumades ésser fetes, se procehirà en la forma següent.
XXIIII. Lo die de la festa de Ninou, com serà procehit en
les eleccions de jurats.
Primerament, ajustat lo dit consell, lo notari ligirà o ligir farà
públicament los privilegis e ordinacions qui lo dit die ab antich se
acustumen de legir, e los dits consellers presentaran los juraments
acustumats de ésser prestats en aquell die per rahó de les dites eleccions.
XXV. Ídem.
Ítem, aprés la prestació dels dits juraments acustumats, tots los
qui seran en lo dit consell, prestaran altre sagrament si emperò de lur
beniplàcit per si are lo volran que, en los que /105/ en aquell die sien
elets en jurats, o mosteçaff, o clavari de les imposicions de la dite ciutat,
que la major part del any per lo qual seran elegits en jurats, mostaçaff
o clavari de les imposicions, estaren en la dite18 ciutat e tendran en
aquella lur contínua habitació o domicili en lur pròpria casa o conducta
e no en casa d’altri, e lo notari continuerà la prestació del dit jurament
o recusació d’aquella, a voluntat d’aquells qui fe-ho recusaran o volran.
XXVI. Ídem.
Ítem, en lo dit consell, tots los consellers en aquell presents,
prestaran altra jurament que no impetraran del senyor rey o de la
senyora reyna, ne d’altre qualsevol official o persona, alguna provisió
contra lo present privilegi, e que en aquesta forma de elegir jamés no·s
puscha res mudar, afigir ne tolra sens que primerament no·n fos feta
deliberació per dos consells generals, en cascun dels quals hagués haver
vots concordes fins en nombre de setanta consellers.
XXVII. Com ab sort de rodolins seran fets nou elegidors e
com los jurats poden ésser dels elegidors.
Ítem, seran fets nou elegidors de tot los del dit consell ab sort
de rodolins, elegint tres de cascuna mà, servada però la forma de les

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 265
excepcions e condicions demunt dites, declarat emperò que d’aquets
elegidors poden ésser los jurats qui pendran dels dits rodolins, axí com
cascun dels altres presents en lo dit consell.
XXVIII. Com los nou elegidors poden elegir sis jurats.
Ítem, los dits nou elegidors axí en lo dit consell elegits, hauran
poder elegir sis jurats, ço és, dos de cascuna mà, e dos sobreposats
de les obres, ço és, hun de mà major, altre de mà mijana, e tres oïdors
e resebadors dels comptes, ço és, un de cascuna de les dites mans, segons
en privilegis reyals és contengut.
XVIIII. Com los elegidors fan sagrament e·s posen pena de
mil florins.
Ítem, los dits elegidors encontinent com elets seran, en presència
dels jurats e consell, en poder del notari, faran sagrament per nostra
senyor Déu e los sants quatre Evangelis, de lurs mans corporalment
tocats, e·s posaran cascun pena de mil fflorins, gonyadora, quant a la
meytat, a la cort del senyor rey e, quant a l’altre meytat, entre l’acusador
e denunciador e la obra del riu de Ter, que de tot llur poder observaran
e tindran totes les coses en lo present privilegi contengudes aytant com
a ells se sguardaran.
XXX. Com se deuen haver en elegir los elegidors.
Ítem, que segons Déu e lur bona consciència se hauran bé e
leyalment en elegir jurats, sobreposats e oydors e reebadors de comptes,
e que en los dits officis elegiran e nomenaran aquelles persones que·ls
octoraran ésser pertinents, sufficients e dispostes, o cascun dels dits
officis, a més bé, profit e honor de la dita ciutat, tota amor, favor, tamor,
detracció, perentor, prechs e malvolença apart posant.
XXXI. Ídem.
Ítem, que los dits elegidors no scoltaran prechs de algun de paraula
ne en scrits sobre les dites eleccions, ne pregaran algú.
XXXII. Ídem.
Ítem, que tindran sacret tot quant diran entre ells, e no diran ne
revaleran vots alguns d’ells, directament o19 indirecta, tocants les dites
eleccions, sots los dits jurament e pena.

266
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
XXXIII. Com lo notari lo die de Ninou ha a ligir als elegidors
tots los capítols tocants la elecció de jurats. /105v/
Ítem, que lo dit notari, cascun any, lo die de Ninou, presents los
dits jurats e consell, hage a ligir als dits elegidors tots los capítols açí
posats tocants la elecció dels jurats.
XXXIIII. Com los elegidors deuen gordar qui elegiran o no
en jurats.
Ítem, los dits elegidors, sots los dits jurament o pena, no elegiran
en jurat nangú qui aquell die no hage fet lo dit jurament de habitar
la major part de l’any en la ciutat, avisant emperò que és moderat açò
en aquesta forma: ço20 és, que algú qui fos tramès com a síndich de
corts o en misatgeria per altres affers de la ciutat, per los jurats o consell,
pot ésser elet en jurat.
XXXV. Ídem.
Ítem, 21 los dits elegidors no elegiran algun d’ells mateix, ne algun
qui almenys no hage dos anys passats que sia stat jurat.
XXXVI. Ídem.
Ítem, que aquells qui sien compradós o arrendadors de les
imposicions de la dite ciutat, principals o fermançes, no sien jurats ne
clavaris fins que·s mostràs degudament ésser-ne quitis e desobligats.
XXXVII. Ídem.
Ítem, que los qui seran stats clavaris de les imposicions, quant
hauran retut compte, els serà feta fi de la dita clavaria. Si dins dos
mesos aprés que·ls serà feta la fi, no hauran pagada la resta que a tornar
haurian, 22 en eytal cars los dits clavaris e lurs fermançes no pusquen
ésser jurats, ne haver offici algun de la dita ciutat, fins que·s mostràs
tals restes ésser pagades a la ciutat demunt dite.
XXXVIII. Com lo clavari de les imposicions jurerà de donar
en scrits la nòmina dels deutors de les imposicions.
Ítem, que lo clavari de les imposicions qui ara és e per temps serà,
cascun any, lo dit die de Ninou, sia23 tangut donar en scrits als dits
elegidors nòmine de tots aquells qui sien deutós, principals o fermanças,
a la dite ciutat per rahó de alguna de les24 imposicions o preus d’aquelles.
E lo dit clavari jurarà de donar ab veritat la dite nòmina, la qual nòmina
lo dit notari ligirà en presència dels dits jurats e consell, e aprés aquella
liurarà als dits elegidors a fi que·s guarden que no eleguesquen algú

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 267
dels dits deutors, car no·ls poden ne deuen elegir sots los dits jurament
e pena.
XXXVIIII. No pot ésser jurat menor de XXX anys, e qui no
sie o sie stat col·locat en matrimoni.
Ítem, no elegiran en jurat algú qui no sia o no sia stat col·locat
en matrimoni, ne algú qui sia de manor edat de trenta anys.
XXXX. No pot ésser jurat qui no és fill de la ciutat o que·y
hage habitat per X anys.
Ítem, lo elegiran en jurat algú qui no sia fill de la ciutat, ço és,
ciutadà d’aquella, si donchs per més de deu anys no haurà tanguda
sa pròpria habitació dins la dita ciutat o límits d’aquella.
XLI. Qui no deuen ésser elets en jurats.
Ítem, no elegiran en jurats ensemps pare, fill, sogre e gendra, oncle
e nabot, ne dos ffrares o cosins germans, ne dos qui sien de un cognom.
XLII. Ídem.
Ítem, en cars que los dits elegidors elegissen en jurat algun qui
lo die de Ninou fos absent de la dite ciutat per rahó de algun sindicat
o misatgeria, o tremès fos per lo consell o jurats, aquell aytals ans que
usàs del juradesch, sia tangut lo dit jurament de fer sa habitació la
major part de l’any en la ciutat.
XLIII. En quina manera los elegidors procehiran, en elegits
jurats, a graduar-los com iran per orde. /106/
Ítem, en cas que los dits elegidors elegissen en jurat algú qui lo
die de Ninou25 Electió de jurats.
Ítem, los nou elegidors, en elegir los jurats, procehiran en aquesta
forma: ço és, que apportats ab lo notari sol sens intervenció d’altre
persona, primerament per elegir hun dels dits jurats de mà major, se
acorderan de tres prohòmens o més de la mà major, pus no sien més
de nou e que en cars de discòrdia, de la dite terna, cascun elegidor
qui fer-ho volrà ne puga enomenar un dels dits26 tres ciutadans o del
dit major nombre, seran fetes nòmines e liurades en scrits una a cascun
dels dits elegidors, e cascun elegidor sacretament pendrà aquell
nom de la dite nòmine que·s volrà e segons sa consciència serà sufficient
per ésser un dels jurats de la mà major, e aquell nom metrà en una

268
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
capça qui starà en loch comú dels dits elegidors, e cascun dels altres,
per semblant, en la dite capça metrà VII dels dits noms que·s volrà.
E aprés, los dits noms, presents los dits elegidors, seran trets de la dite
capça per lo notari, e regonaguts aquells, serà vist qual dels dits noms
haurà més vots e lo qui més ne haurà serà un dels dits jurats de la
dite mà major. Et, en cas que en la dite capça fos trobada paritat de
vots, aquells 27 noms de què seria la dite paritat sien mesos en redolins
en un bací ab aygua, e aprés per lo dit fadrí sia tret del dit bací un
dels dits rodolins, e aquell lo nom del qual se trobarà en aquell rodolí
sia un dels dits jurats de la mà major per aquell any. E lo notari hage
scriure aquell per elet en jurat de la dita mà e·n faça carta, no feta
mensió de vots, ne de capça, ne de paritat, sinó que tots los elegidors
lo hauran 28 elet. E en la dita manera seran elets cascun dels altres jurats
de cascuna de les dites mans, e los dits elegidors, quant los dits sis
jurats seran, segons dit és, elets, hagen a graduar com iran per orde
e segons aquesta ordinació lo notari los scriurà.
XLIIII. Com los elegidors elegiran tres oïdors de comptes y
sobreposats o obrers.
Ítem, feta segons dit és la elecció dels jurats, los dits elegidors
elegiran en sobreposats de les obres dos prohòmens, ço és, un de mà
major, e altre de mà mijana, en la forma e manera que hauran elets
los jurats. Ítem, en la forma matexa, elegiran tres oydors o reebadors
de comptes de la dite ciutat, ço és, un de mà major, altre de mà mijana
e altre de mà menor. És emperò entès que no puguen elegir en lo dit
offici de oydors de comptes algú qui sia fermança en alguna clavaria
o altra administració de la ciutat, de què no sia29 stat retut compta,
en sia stada feta fi e sia restituhida la resta, si alguna n·i haurà, ne
pusquen elegir en lo dit offici algun dels dits elegidors ni algun qui
fos stat oydor de comptes e no fossen pessats dos anys que·n fos stat.
XLV. Com lo consell general serà redoït a nombre de LXXX
Ítem, fetes les eleccions dels officis demunt dits, en lo dit dia de
Ninou o l’endemà, los jurats presents, los dits elegidors elegiran vuytanta
consellers per l’any lavors prop vinent, en nombre dels quals vuytanta
seran enclosos e haüts per elets en consellers los dits sis jurats, ço és,
dos de cascuna de les dites mans, los quals sis jurats hauran vots e
veus en lo consell general axí com cascun dels altres consellers e los30 romanents setanta-quatre consellers, a compliment del dit nombre de
vuytanta. Elegiran los dits elegidors segons se segueix: ço és, vint-ecinch
de mà major, e vint-hi-cinch de mà mijana e vint-e-quatre de mà
menor, e tots los noms d’aquells de cascuna de les dites mans major
e mijana e los XXIV de mà menor, qui seran stats e nomenats e elets
de consell, seran posats en scrits en sengles alberans e mesos en sengles

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 269
rodolins, començant als dits de mà major. E mesos los dits rodolins
an un bací ab aygua, cubert 31 ab un drap, lo primers XXV que traurà
del bací un fadrí de menys de set anys, de un en un, aquells vint-ecinch
los noms dels quals seran regonaguts e trets dels dits rodolins
seran consellers de la dite mà major, e per la dita forma seran elets
los altres consellers de les mans mijana e menor. E los dits vuytanta
consellers e major /106v/ part d’ells fossan universitat e consell.
XLVI. Com serà procehit en elecció de mosteçaff.
Ítem, per privilegi reyal a la dite ciutat atorgat sobre l’offici de
mostaffacia, los jurats poden alegir cascun any lo dit32 die de Ninou
tres prohòmens de la dita ciutat, e aquells presentats al senyor rey o
al batle general o son lochtinent, lo dit senyor, lo batle general o
lochtinent ha a provehir un d’aquell dels dit offici de mosteffacia de
la dite ciutat per aquell any si donchs prop vinent. E attès que sobre
la dite nominació e electió dels dits tres prohòmens entre los dits jurats
se seguien moltes discòrdies, a aquelles serà obiat per aquesta via, ço
és, que si tots los dits jurats no s’acorderan en enomenar e elegir los
dits tres pròhomens, decí avant hagen a nomenar aquell o aquells de
qui no·s concorderan votant sobre quescun ab los dits vots de alberants
e capças, e en cars de paritat, ab sort de rodolins. E elegits los dits
tres prohòmens en la dita forma, la dita elecció sia haüda per feta, per
tots los jurats concordes en sia feta carta pública. E aprés la dite electió
serà presentada al dit senyor o al batle general o a son lochtinent, seguint
sobre açò la pràtica acostumada. Emperò, los dits jurats33 e la dite terna
no pusquen anomanar algú qui no sia major de XXX anys, ne algú
qui no sia o sia stat col·locat en matrimoni, ne algun qui lo dit die
de Ninou no hage fet o prestat lo dit jurament de fer sa habitació la
major part d’aquell any en la ciutat, en cas que fos elet en mostessaff,
segons demunt és dit.
XLVII. En quina manera serà procehit en elegir síndich o
síndichs.
Ítem, cascuna vegada que, o per cort, o parlament, o altre qualsevol
necessitat o causa, convendrà ésser fet sindicat o missatgeria per la dite
ciutat, se servarà aquesta forma: ço és, que ab veu de crida públicament
faedora en la dite ciutat e per los lochs acustumats d’aquella serà cridat
e convocat consell general, un dia abans que sia celebrat lo dit consell,
lo qual ans stat en la casa acustumada deliberar primerament si aquell
acte, o declaració de corts, o parlament, o d’altre causa o negoci requerrà
ésser feta missatgeria per la ciutat o no, e si lo dit consell o la major
part d’aquell deliberarà ésser feta missatgeria o sindicat, o més, o ab
quin salari.

270
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
XLVIII. Ídem. E com seran elets XII elegidors.
Ítem, en cars que lo dit consell del·liber ésser feta misatgeria o
de un misatger o síndich o de més, en aquest cars, per tolra tota matèria
de discòrdies qui·s pogués seguir en elegir los dits o síndichs o misatger
o misatgés, serà procehit en la elecció de la dite misatgeria en aquesta
manera: ço és, que de tot lo dit consell seran elets XII elegidors, ço
és, quatre de cascuna mà, ab sorts de rodolins, servades les forma e
excepcions posades demunt sobre la elecció dels nou elegidors dels
jurats.
XLVIIII. Com los dits XII elegidors presten sagrament sobre
la dite elecció.
Ítem, los dits XII elegidors, presents los jurats e consell, faran
sagrament en poder del dit notari que bé e leyalment se hauran en elegir
lo dit síndich o síndichs, misatger o misatgers, segons lo dit consell
haurà deliberat, elegint aquelles persona o persones qui·ls occorrerant
ésser pus pertinents, discretes e dispostes, segons la qualitat del sindicat
o misatgeria requerrà, a més bé, profit e honor de la dita ciutat e cosa
pública d’aquella, apart posant tota amor, favor, parentesch, pahor,
prechs, detracció e malvolença, e que tindran secret tot ço e quant diran
entre ells tocant les dites eleccions, e que no revaleran vots de algun
d’ells directament o indirecta, e que no pregaran ne scoltaran prechs
de peraula ne scrits.
L. Com los dits elegidors, prestat lo sagrament, proceeixen
alegir.
Ítem, prestat lo dit jurament, encontinent los dits dotze elegidors,
apparts ab lo notari, sens yntervenció de alguna altre persona, elegiran
un misatger o síndich e més, segons per lo dit consell serà stat delibe-
/107/ rat, elegint aquell o aquells ab vot de scrutini, secretament, los
noms scrits en alguna capça en la forma que demunt és posat sobre
la elecció dels jurats. E si paritat hi haurà, sie e seguit l’orde segons
que damunt és dit en la elecció dels jurats, declarant que puguen elegir
de totes condicions de persones sens excepció alguna, a total conexença
e consciència dels dits elegidors, segons la necessitat e qualitat del
negoci.
LI. Si lo síndich o misatger elet, ab salari de XX sous per
cascun die, no volran pendra càrrech.
Ítem, que en cars que algun elet en misatger o síndich, en la forma
demunt dite e ab lo salari acustumat, ço és, de XX sous per cascun
die, ab lo dit salari no volrà pendra càrrech de la dita misatgeria, en
aquest cars, tantes vegades com se saguirà aquell o aquells qui tal

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 271
misageria en aquest cas recusaran e no volran acceptar, ne anar per
exequir aquella, per spay de cinch anys no sie elet ne admès o reebut
en algun offici o benefici de la ciutat.
LII. Sobre elecció de notari del consell e dels vergués de jurats.
Ítem, cascuna vegada que·s seguirà elecció, o de notari dels jurats
e consell o dels vergués dels dits jurats, o de cascun o algun dels dits
notari o vergués, sia feta la elecció per XII elegidors en consell general,
en semblant forma com és demunt posat sobre elecció de misatger o
misatgers. Entès emperò e declarat que los dits notari e verguers o algun
d’ells no pusquen ésser remoguts de lur vida dels dits officis sens alguna
justa causa, coneguda per lo dit consell general o la major part d’aquell.
LIII. Que la major part dels jurats pusquen instar que sie
convocat consell general e tangut o celebrat, axí com si tots los
jurats ho instaven.
Ítem, si entre los jurats serà altercació de requerir que fos convocat
e tengut consell general, per qualsevol affers o negocis de la universitat
de la dita ciutat, en aquest cars, la major part dels dits jurats pusquen
requerir e instar que sia convocat e tengut lo dit consell, e valega aytant
com si tots los dits jurats ensemps concordes o haguessen fet o request.
LIIII. Conclosió de la dite forma, suplicant a la senyora reyna
que la atorgàs ab perpetual privilegi.
Perquè, molt alta e molt excel·lent senyora, los dits jurats,
recorrents humilment a vostra molt alta senyora, a la qual per ser gran
clemència, ab no pocha effecció diligentment a plagut e plau treballar
e entendrà en proseguir aquesta dite ciutat de gràcies e favors,
manant e exortant-nos per vostra mercè ab vostra letra que·ns volguéssem
dispondra en posar tal pràtica sobre les dites eleccions ab obre
que vinga a effecte. E pus vós, senyora, verats nostra bona intenció,
vos sots offerta que·y entendrets e hi darets la auctoritat e perfecció
que·s pertany.
Supliquen donchs los dits jurats molt humilment a vostra reginal
altesa, que sia mercè sua lohar, approvar, ratifficar e confirmar los dits
privilegis, e per addició e declaració de aquells, la dite forma e34 pràtica
de elegir, e totes e sengles coses demunt dites, manant, atorgant per
vostra clamència a la dite ciutat copiosa provisió que hage força, vigor
e prefecció de privilegi perpetual e inmutable, de què Déu volent, se
seguirà unitat, repòs e concòrdia als ciutadans de la dite ciutat, e utilitat
e benavenir a la dite universitat e a sos singulars. Açò, senyora molt
virtuosa, a vostra reginal magestat reputaran los dits jurats a singular
gràcia e mercè. Altissimus, et cetera.

272
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Considerantes quod ordinaciones et capitula preinserta tenacis
observacionis dictorum privilegiorum fore praticam exequcionem et
vincula prelibenter, /107v/ quibus cuncte turbacionis et scandali omne
nephas omnisque modus aberat; quodque obtima et politica regimina
populorum materia sunt glorie 35 principum, ad humilem suplicacionem
vestri, prenominatorum nunciorum et horum iuratorum, proborum
hominum et consilii dicte civitatis Gerunde, ordinaciones et capitula
supradicta et omnia et singula in eis et in preinserta capitulo suplicacione
contenta acceptamus, laudamus et approbamus et huiusmodi
nostre confirmacionis presidio reboramus, sine tamen preiudicio,
novacione vel derogacione privilegiorum predictorum et eorum usus
et pratice. Sed ea et omnia et singula in eis contenta pocius confirmantes
misi quatenus dumtaxat per ordinaciones et capitula preinserta eis vel
eorum usui videatur aliquid adaptatum sive 36 correctum ac eis omnibus
auctoritatem regiam impendimus pariter et decretum ac vim et robur
perennis privilegii vim contractus habentes, volumus et decernimus
perpetuo obtinere. Mandamus igitur gerentivices gubernatoris in
Cathalonia necnon vicario, baiulo et iudici ordinario Gerunde, ceterisque
universis et singulis officialibus et subditis regiis, ad quos spectet,
dictorumque officialium locatenentibus, presentibus et futuris, quatenus
ordinacionem et capitula preinserta et omnia et singula in preinsertis
privilegii, carta nostra cognita, rata et firma habeant, teneant et
observent et faciant officiales ipsi ab omnibus inviolabiliter observari,
sub pena mille fflorenorum auri de bonis quibuslibet contrafacientis
regio applicandorum erario, adimentes eis 37 et eorum cuilibet faciendi
contrarium omne et posse, ac decernentes irritum et inane si quid et
quidquid attentare presumpserint in obiectum. In cuius rei testimonium
presentem fieri iussimus regio sigillo inpendenti munitam.
Datum Valencie, terciadecima die ffebroarii, anno a nativitate
Domini millesimo CCCCº quadragesimo quinto, regnique dicti domini
regis Sicilie citra Farum anno undecimo, aliorumque vero regnorum
anno tricesimo.
Signum (signe) Marie, Dei gracia regine Aragonum, Sicilie citra
et ultra Farum, Hierusalem, Maioricarum, Sardinie, et comitisse
Barchinone, ducisse Athenarum et Neopatrie, ac eciam comitisse
Rossilionis et Seritanie, locumtenentis illustrissimi domini regis, viri
et domini nostri carissimi.
La reyna.
Testes sunt: ffrater Guillermus, abbas monasterii Sanctarum
Cruceum, ffrater Luppus, abbas monasterii Vallis Digne, Petrus de
Santillis, Berengarius de Vilaragut et Emericus de Santillis, milites.
Sig- (signe) num mei, Guilllermi Bernardi de Brugada, dicti domini
regis secretarii, qui mandato dicte domine regine, eius locumtenentis
generalis, hec scribi feci et clausi. Corrigitur autem in lineis XXXXI
«stat lo dit», LVII-LX «demunt dites e si los dits jurats trobaran algun

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 273
comprès en alcuna de les dites excepcions, en aquest cars aquells aytals
qui trobats hi seran pusquen los dits jurats fer remoura e levar», LVIIII
«notari continuarà la prestació del dit jurament o recusació d’aquella
a voluntat d’aquells qui fer o recusar hi volran. Ítem, en lo dit consell,
tots los consellers en aquells presents prestaran altre jurament que no
empetraran del senyor rey o de la senyora», in quinquagesima prima
«its», in XCVª «per la ciutat o no. E si lo dit consell o la major part
d’aquell deliberarà ésser feta missatgeria» ac in secunda linea huius
clausure, «cas aquells aytals qui trobats».
1. Caplletra ornamentada. 2. Est in libro viridi in foleo LXXI escrit al marge
esquerre. 3. Est in libro viridi in foleo CLIII escrit al marge esquerre. 4. il·lustre
interlineat. 5. Est in presenti libro in foleo LV escrit al marge esquerre. 6. dita
interlineat. 7. Modo eligendi electiones escrit al marge esquerre. 8. Qui non
possunt eligi escrit al marge dret. 9. No·s poden elegir pare, fill, sogre e gendre,
oncle e nebot, ne dos frares o cosins germans escrit al marge dret. 10. Elets. Qui
no poden ésser de consell escrit al marge esquerre. 11. Metges escrit al marge
esquerre. 12. Si dons no és major, afegit fora la caixa del manuscrit. 13. Fills
de juristes e metges escrit al marge superior. 14. aquells interlineat. 15. Segueix
un espai de 4 lletres aprox. cancel·lat. 16. La potestat dels jurats sobre les excepcions
dels elegits de consell de què són conexedors. Poden remoure escrit al marge
esquerre. 17. Segueix casa ratllat. 18. Segueix taula ratllat. 19. Segueix ni
ratllat. 20. tramès escrit al marge esquerre. 21. Segueix que ratllat. 22. Segueix
que ratllat. 23. clavarius contra debitores escrit al marge superior. 24. Segueix
dites ratllat. 25. Ítem, en cas que los dits elegidors elegissen en jurat algú, qui lo
die de Ninou, el text s’interromp i és anul·lat. 26. dits interlineat. 27. Segueix
aquells repetit i ratllat. 28. Segueix hauran repetit i ratllat. 29. Que qui serà
hohidor de compta no puga tornar que no haja passats dos anys en hoïdor de compta,
escrit al marge dret. 30. Segueix altres ratllat. 31. Segueix de algun ratllat.
32. dit interlineat. 33. Major de 30 anys escrit al marge esquerre. 34. a
per e. 35. grorie per glorie. 36. seve per sive. 37. adimenteis per adimentes
eis.
108
1445 febrer 13. València
PRIVILEGI atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i Consell General de la ciutat de Girona, en què
s’estableix un termini per fer elecció de jurats i altres oficis de la
ciutat per primera vegada i es fixa que, en successives vegades
l’elecció es farà els dies dels sants Innocents i any Nou.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 107v-108.
La senyora reyna volch que la primera elecció de consel e
jurats se faés d’ecí fins al dimenge de Pasqüetes, e puys tostemps
los dies dels Innocents e de Ninou.

274
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Nos Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et
Corsice, comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie, ac
eciam comitissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis
serenissimi domini regis, viri et domini nostri /108/ carissimi, quamvis
cum carta nostra super privilegio dato ut infra certas ordinaciones et
capitula super regimine civitatis Gerunde confirmaverimus habencia
inter cetera anno quolibet, in festo Sanctorum Ignocencium
consiliariorum et in sequenti festo Circumsisionis Domini iuratorum,
suprapositorum et auditorum compotorum universitatis dicte civitatis
eleccio celebretur modo et forma in eisdem capitulis declaratis, quia
tamen eleccionis mora primo fiende rei publice dicte civitatis magnum
inferret preiudicium, si a dicta festa primo veniencia differretur, ideo
ad humilem supplicacionem vestri fidelium nostrorum Iohannis
Cavalleria et Ffrancisci Raset, iuratorum et nunciorum dicte civitatis
per eius universitatem, ad nostram celsitudinem destinatorum, tenore
presentis concedimus vobis et aliis iuratis et consilio civitatis eiusdem,
qui nunc estis, quod hinc ad primam diem dominicam inclusive post
festum Pasce Resureccionis Domini proxime venturum, illa vel illis
diebus qua seu quibus vobis et dictis aliis iuratis seu eorum maiori parti
bene visum fuerit, possitis et possint vocare et congregare consilium
generale et vos ac dicti consiliarii, qui nunc estis et qui primo eligendi
fuerunt, prout ad quoslibet iuxta formam dictorum capitulorum et
ordinacionum refferendo singula singulis spectabit, possitis et possint
procedere ad eleccionem consiliariorum, iuratorum, suprapositorum
operum et auditorum compotorum dicte universitatis pro anno currenti
qui finiet in dicto festo Circumcisionis Domini proxime venturo, non
obstante quod festum ipsum et Sanctorum Ignocencium non venerit,
ipsamque eleccionem celebrare cum effectu valeatis et valeant iuxta
tamen modum et formam dictorum capitulorum et ordinacionum
noviter per nos in et cum dicto nostro privilegio noviter approbatorum,
ac rursus eisdem festis Sanctorum Ignocencium et Circumcisionis
primo venturis iurati et consiliarii primo, ut predicitur, eligendi et
consiliarii qui dicto festo Sanctorum Ignocencium primo venturo
eligentur, prout ad quaslibet, ut predicitur, pertinebit, singula singulis,
ut predicitur, refferendo; et ei et eorum successores anno quolibet in
eisdem festis iuxta formam dictorum capitulorum et ordinacionum
valeant dictas elecciones vel similes dictorum officialium celebrare.
Volumus tamen et dicte universitati concedimus quod pro dicta
eleccione, ut prefertur, primo fienda et quod in dictis festis non fiat
vobis nec dicte civitati fiat seu fieri videatur preiudicium, novacio vel
derogacio tacite vel expresse in privilegiis supradictis, quinymo vos et
vestris in iuraderie et consiliarie officiis possitis et possint annis singulis
in dictis festis ad dictas elecciones procedere, sicut in eisdem privilegiis,
tam novis quam veteribus, continetur, non obstante quod prima fienda

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 275
eleccio ut prefertur, extra dicta festa celebretur neque ipsa prima eleccio,
ut prefertur, fienda possit in consequenciam trahi, sed iura et usus
dictorum privilegiorum vobis et dicte universitati sic remaneat salvum
et illesum, ut in eis lacius continetur. Mandantes gerentivices gubernatoris
in Cathalonia necnon vicario, baiulo et iudici ordinario, ceterisque
officialibus regiis, ad quos spectet, et locatenentibus eorumdem
quatenus salvamentum nostrum huiusmodi et alia supradicta vobis
teneant firmiter et observent ac faciant inviolabiliter observari. In cuius
rei testimonium hanc fieri iussimus regio sigillo munitam.
Datum Valencie, terciadecima die ffebroarii, anno a nativitate
Domini millesimo CCCCº quadragesimo quinto.
La Reyna.
109
1445 febrer 13. València
PRIVILEGI atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i prohoms de Girona, on disposa que, en un sector
de mitja llegua entorn les muralles de la ciutat de Girona,
l’establiment de tavernes, carnisseries i botigues d’altres queviures
és privativa del municipi.
A. AHCG. Pergamí núm. 1762.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 108r-v.
Privilegi que mige leuga entorn la ciutat no·s puixen tenir
tavernes, carniceries, ne vendre pa ne vi. 1
Nos Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et Corcisse,
comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie ac eciam
comitissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis serenissimi
domini regis, viri et domini nostri carissimi, ut vestri fidelium nostrum
iuratorum et proborum hominum civitatis Gerunde assercione
percepimus, quamvis per felicis recordacionis dominum regem Petrum,
proavum nostrum, et alios predecessores dicti domini regis illus- /108v/
tres cum eorum capitulis et cartis iura imponendi, agendi, minuendi
et colligendi sisas sive imposiciones dicte civitatis latissime sunt
concessa, et eciam iudicandi, cognoscendi, compellendi et distringendi
ac super dubiis et controversiis interpretandi2 et declarandi in universitatem
dicte civitatis cum deppendentibus, incidentibus, emergentibus
et connexis indulta sint et inquam super dolis seu fraudibus, que
adversus exacciones et collectas imposicionum ipsarum comitterentur
seu comitti possent, ydonee sit provisum, nichilominus tamen ad
emulacionem et detraccionem collecte huiusmodi tavernas, macella,
tuguria et alia receptacula seu diversoria quidam et, quod peius est de

276
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
eadem civitate et prope ipsam facere inceperunt seu construere
moliuntur ut victuum contractacionem extra civitatem transferant et
in publicam iacturam proprium et privatum faciant lucrum, quod in
grande preiudicium et lesionem regaliarum dicti domini regis, quarum
dicte sise sive imposiciones partes et membra censentur, ac eius rei
publice dicte civitatis mole presse grandissime debitorum et onerum
damnum irreparabile vergere noscitur, ideo his et aliis iustis causis nos
ad hec moventibus et visis dictis privilegiis et ad eorum robur et alias
vestris humilibus precibus benignitate annuentes, tenore presentis
provÍdemus, ordinamus, sanccimus et decernimus ac vobis et universitati
dicte civitatis ad cautelam in eternum concedimus quod per mediam
leucam in circuitu seu a quacumque parte menium procul civitatis
predicte nullus, cuiusvis status ac condicionis existat, carniseriam,
tabernam, macellum, tugurium, tendam seu aliud tabernaculum seu
diversorium, causa vendendi panem, vinum, carnes, pisces aut alios
victus, erigere, construere, parare seu edifficare neque tallium aut
venderiam tenere modo aliquo audeat seu presumat. Quinymo si quis
tabernam, macellum, tugurium, barracham seu aliud receptaculum vel
diversorium huiusmodi infra dictam mediam leucam eligere, parare 3
seu deffendere aut tenere presumpserit, eum vel ea infra decem dies
post presentacionem huiusmodi sibi fiendam vel post preconitzacionem
huius virtute in dicta civitate fiendam in antea continue sequturos
demolire et ab huiusmodi venderia statim cessare teneatur, pena mille
fflorenorum auri regio aplicandorum erario irremissibiliter iminente
cuivis qui huic rescripto et decreto nostro ausus fuerit contrahire seu
non parere. Et nichilominus vobis dictis iuratis et suprapositis operum
dicte civitatis, quibus compulsio, cohercio et iudicium dictarum
imposicionum in vim dictorum privilegiorum pertinet, liceat talia
tabernam, macellum, tugurium, barracam seu aliud receptaculum infra
dictam mediam leucam constructa seu parata et amodo construenda
seu paranda dirruere et funditus demolire. Mandamus igitur sub dicta
pena gerentivices gubernatoris in Cathalonia necnon vicario, subvicario,
baiulo, subbaiulo ac iudici ordinario Gerunde, ceterisque officialibus
regiis, ad quos spectet et locatenentibus eorumdem, quatenus provisionem,
ordinacionem, concessionem et decretum nostra huiusmodi et
alia supradicta teneant firmiter et observent ac teneri et observari
faciant inviolabiliter per quoscumque, et non contraveniant aut aliquem
contravenire permittant quavis causa, eaque per loca solita dicte civitatis
voce preconia faciant publice nunciari si, quando et quociens pro vestri
parte inde fuerint requisiti. Pro presenti vero concessionis et indulti
carta dedistis curie regie octuaginta florenos auri de Aragonia, quos
dilecto consiliario et thesaurario dicti domini regis Matheo Pujades,
militi, realiter exsolvistis. In cuis rei testimonium presentem fieri
iussimus regio sigillo inpendenti munitam.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 277
Datum Valencie, terciadecima die ffebroarii, anno a nativitate
Domini Mº CCCCº quadragesimo quinto, regnique dicti domini regis
Sicilie citra Farum anno undecimo, aliorum vero regnorum anno
tricesimo.
La reyna. 4
1. Vide CXXI et CXXXXII declarando mediam leucam. Altre CXXXXVIII escrit
sota la rúbrica. 2. interpetrandi per interpretandi. 3. Segueix un espai de 12 lletres
aprox. cancel·lat. 4. La exequtòria del privilegi damont prop insertat de les tavernes
és registrada en cartes CXII escrit al final del document.
110
1445 febrer 13. València
EXECUTÒRIA atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei
Alfons IV, a favor del lloctinent del governador general de Catalunya,
al veguer, batlle, jutge ordinari de Girona i altres oficials reials, on
mana aplicar el privilegi de la mitja llegua.
A. AHCG. Lletra reial núm. 505.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 111v.
Exequtòria del privilegi que entorn Gerona mige leuga, no
sien fetes carniceries, ni tavernes, ni altres tendes. 1
Maria, 2 Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra Farum,
Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et Corcisse,
comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie ac eciam comitissa
Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis serenissimi
domini regis, viri et domini nostri carissimi, dilectis et fidelibus
gerentivices gubernatoris in Cathalonia, necnon vicario, baiulo ac iudici
ordinario Gerunde, ceterisque officialibus regiis et nostris, ad quos
spectet, et locatenentibus eorumdem, salutem et dileccionem.
Quia nos cum carta nostra, data ut infra, providimus, ordinavimus,
sanccimus et decrevimus ac universitati civitatis Gerunde in eternum
concessimus quod per mediam leucam in circuitu seu a quacumque
parte menium procul ipsius civitatis nullus, cuiusvis status aut
condicionis existat, carniceriam, tabernam, macellum, tugurium, tendam
seu aliud tabernaculum seu diversorium, causa vendendi panem, vinum
et carnes, pisces aut alios victus, erigere, construere, parare seu
edifficare neque tallium aut venderiam tenere modo aliquo audeat seu
presumat; quinymo, si quis tabernam, macellum, tugurium, barracam
seu aliud tabernaculum seu diversorium, huiusmodi infra dictam
mediam leucam erigere, construere, parare seu edifficare aut tenere
presumpserit, eum vel ea infra decem dies post presentacionem
huiusmodi sibi fiendam de carta iamdicta vel post preconitzacionem
eius virtute in dicta civitate fiendam in antea continue sequturos

278
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
demolire et ab huiusmodi venderia statim cessare teneatur sub pena
in eadem carta contenta; et nichilominus iuratis et suprapositis operum
dicte civitatis liceat talia tabernam, macellum, tugurium, barracham
seu aliud receptaculum constructa seu parata et construenda seu
paranda dirruere et funditus demolire, prout hec et alia in dicta carta
lacius sunt contenta; ad humilem igitur suplicacionem fidelium
nostrorum Iohannis Cavalleria et Ffrancisci Raset, iuratorum nunc et
nunciorum dicte civitatis, vobis dicimus et mandamus scienter et
expresse, sub incursu regie ac nostre indignacionis et ire, ac pena mille
fflorenorum auri regio aplicandorum erario, quatenus cartam iamdictam
et omnia et singula in ea contenta exequamini et compleatis,
teneatis et observetis ac teneri et observari exequique et compleri
faciatis, in eisque tenendis et observandis, exequendis et complendis
dictis iuratis et suprapositis operum, qui nunc sunt et pro tempore
fuerint, opem, operam, auxilium, consilium et favorem libere impendatis,
nec minus cartam eandem et in ea expressa voce preconia per loca solita
dicte civitatis faciatis publice nunciari, si, quando et quotiens per dictos
iuratos vel sindicum dicte civitatis, qui nunc sunt aut pro tempore
fuerint, inde fueritis requisiti.
Data Valencie, terciadecima die ffebroarii, anno a nativitate
Domini millesimo CCCCº quadragesimo quinto.
La reyna.
In diversorum XVIIIº.
1. Segueix Vide foleo CVIII et CXXXXI et CXXXXVIII. 2. Caplletra
ornamentada.
111
1445 febrer 13. València
EXECUTÒRIA atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei
Alfons IV, a favor del lloctinent del governador de Catalunya, al
veguer, batlle, jutge ordinari de Girona i als altres oficials reials, on
mana aplicar el privilegi de la mitja llegua.
A. AHCG. Lletra reial núm. 505.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 112v.
Exequtòria del privilegi de les tavernes. 1
Maria, 2 Dei gratia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra3 Farum,
Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,
comitissa Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis
serenissimi domini regis, viri et domini nostri carissimi, dilectis et
fidelibus gerentivices gubernatoris in Cathalonia, necnon vicario, baiulo
ac iudici ordinario Gerunde, ceterisque officialibus regiis et nostris, ad
quos spectet, et locatenentis eorundem.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 279
Quia nos cum carta nostra, data ut infra, providimus, ordinamus,
sanccivimus et decrevimus ac universitati civitatis Gerunde in eternum
concessimus quod per mediam leucam in circuitu seu a quacumque
parte menium procul ipsius civitatis nullus, cuiusvis status aut condicionis
existat, carniceriam, tabernam, macellum, tugurium, tendam
seu aliud tabernaculum seu diversorium, causa vendendi panem, vinum,
carnes, pisces aut alios victus erigere, construere, parare seu edificare
neque tallium aut venderiam tenere modo aliquo audeat seu presumat;
quinymo, si quis tabernam, macellum, tugurium, barracam seu aliud
tabernaculum seu diversorium huiusmodi infra dictam mediam leucam
erigere, construere, parare seu edificare aut tenere presumpserit, eum
vel ea infra decem dies post presentacionem huiusmodi sibi fiendam
de carta iamdicta vel post preconitzacionem eius virtute in dicta civitate
fiendam in antea continue sequturos demolire et ab huiusmodi venderia
statim cessare teneatur sub pena in eadem carta contenta; et nichilominus
iuratis et suprapositis operum dicte civitatis liceat talia tabernam,
macellum, tugurium, barracam seu aliud receptaculum constructa seu
parata et construenda seu paranda diruere et funditus demolire, prout
hec alia in dicta carta lacius sicut constructa; ad humilem igitur
suplicacionem fidelium nostrorum Iohannis Cavalleria et Ffranciscum
Raset, iuratorum nunc et nunciorum dicte civitatis, vobis dicimus et
mandamus scienter et expresse sub incursu regie ac nostre indignacionis
ac ire, ac pena mille florenorum auri regio aplicandorum erario,
quatenus cartam iamdictam et omnia et singula in ea contenta exequamini
et compleatis, teneatis et observetis ac teneri et observari exequique
et compleri faciatis, in eisque tenendis et observandis, exequendis et
complendis dictis iuratis et suprapositis operum, qui nunc sunt et pro
tempore fuerint, opem, operam, auxilium, consilium et favorem libere
inpendatis, nec minus cartam eandem et in ea expressa voce preconia
per loca solita dicte civitatis faciatis publice nunciari, si, quando et
quotiens per dictos iuratos vel sindicum dicte civitatis, qui nunc sunt
aut pro tempore fuerint, inde fueritis requisiti.
Data Valencie, terciadecima die febroarii, anno a nativitate Domini
Mº CCCCº XXXXº quinto.
La reyna.
In diversorum XVIIIº.
1. És en la fulla antecedent ja insertada escrit sota la rúbrica. 2. Caplletra
ornamentada. 3. Segueix et ultra ratllat.

280
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
112
1446 maig 9. Nàpols
PRIVILEGI atorgat pel rei Alfons IV el Magnànim, als jurats de la ciutat
de Girona, on concedeix la facultat d’erigir un estudi general.
A. AHCG. Pergamí núm. 1461.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 113v.
a. L. BATLLE I PRATS, «Diplomatario Gerundense de Alfonso el Magnánimo» a
Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, (Girona), XI (1956-1957),
p. 47-48.
Privilegi atorgat de fer studi general. 1
Nos Alfonsus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et
Corsice, comes Barchinone, dux Attenarum et Neopatrie, ac eciam
comes Rossilionis et Ceritanie.
Si ad private rei comoditatem, quando id honeste agi posse
conspicimus, pro innata nobis liberalitate vices nostras adiutrices
libenter adiicimus, nullo quÍdem pacto putandum censemus2 quin ad
ea que utilitatem publicam et ipsius nostre rei publice imcomparabile
beneficium spectare videntur, nostri favore propiciabile comodetur
presidium, cum privatorum causis omnino sit publicum officium
preferendum, sane oblata nobis pridie pro parte fidelium nostrorum
iuratorum civitatis Gerunde, vice et nomine universitatis eiusdem,
suplex peticio effectualiter continebat quod, cum ipsa universitas, multis
quÍdem tam iustis quam honestis inducta motivis et presertim optima
studii eiusdem disposicione actenta, generale studium fundare et
instituere gestiat et pro ipsa fundacione forma ad ea que requiruntur
prontis affectibus preparentur, dignaremur sibi super hiis nostram
auctoritatem et licentiam impartiri. Nos autem, suplicacionibus huius
tanquam iustis et beneficio rei publice multum acomodis benigna
exaudicione susceptis, intendentes pro tam honesti tamque sancti operis
directione et omnipotenti Deo servicium et ipsi universitati et eius
singularibus3 necnon et rei publice regnorum nostrorum utilitatem et
augmentum patulum erogari, tenori presentis carte nostre cunctis
temporibus valiture, de certa nostri scientia, deliberate et consulte,
concedimus licenciam et facultatem plenariam memoratis iuratis et toti
universitati civitatis Gerunde, presentibus et futuris, quod amodo, si
et quandocumque eis bene visum et placitum fuerit, dictum generale
studium in morali et naturali scientia et doctrina utriusque iuris et
cuiuslibet facultatis in ipsa civitate Gerunde, videlicet in quocumque
loco eiusdem, statuere, fundare et ordinare valeant atque possint. Quod
quÍdem studium generale eiusque cancellarius, rector, 4 consiliarii,
magistri, doctores, bacallarii et ceteri scolares ac studentes in eodem
inmediate, cum illud statutum seu fundatum fuerit, possit et possint
ac valeant in universali gaudere, uti, frui et letari omnibus illis honoribus

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 281
prerogativis, favoribus, libertatibus immunitatibus, exempcionibus,
franquiciis et privilegiis, quibus alia generalia studia per nostros
predecessores reges Aragonum, illustres memorie celebris, aut per nos
alias in regnis nostris Aragonum, Valencie et principatu Cathalonie,
fundari premissa et in eis habitantes seu studentes letari, uti, frui ac
gaudere solita et soliti sunt et debent de iure, usu seu consuetudine
vel alias quoquomodo. Nos enim easdem libertates, exempciones,
franquicias, favores, honores, privilegia, prerogativas ac inmunitates
contextu presencium eÍdem generali studio civitatis Gerunde et legentibus,
doctoribus ac studentibus in eodem, quam citius et quam primum
statutum fundatumque fuerit, de dicta certa scientia conferimus,
concedimus et plenarie impartimur, sicut et quemadmodum comuniter
ceteris studiis generalibus in regnis et terris nostris ultra marinis et
presencium in principatu Cathalonie constitutis hactenus sunt indulta,
et eis ipsa generalia studia usquequaque melius usa sunt ac in eorum
possessione consistunt. Serenissime itaque regine consorti carissime et
locumtenenti generali nostre in principatu Cathalonie nostrum hoc
propositum intimantes, mandamus universis et singulis vicegerentibus
gubernatoris ac baiulis generalibus et localibus, vicariis, subvicariis,
iusticiis, consiliariis, paciariis, procuratoribus, iuratis, ceterique universis
et singulis officialibus et personis quavis auctoritate 5 ecclesiastica vel
seculari fungentibus, tam presentibus quam futuris, per omnia regna
et terras nostras ubilibet constitutis et constituendis, sub nostre indignacionis
iactura et alias, quanto forcius dici potest, ut hanc nostram
licenciam et facultatem firmiter teneant et observent ac faciant ab
omnibus perpetuis temporibus efficaciter custodiri, non contrafacientes
aliqua ratione vel causa. In quorum testimonium presentes fieri
iussimus nostro sigillo comuni pendente munitas.
Data Neapoli, die nono mensis maii, 6 anno a nativitate Domini
Mº CCCCº quadragesimo sexto, regnique nostri Sicilie citra Farum anno
duodecimo, aliorum vero regnorum nostrorum anno tricesimo primo.
Rex Alfonsus.
1. Confirmació et conservatòria apostòlica, sunt in foleys 243 et 245 escrit sota
la rúbrica. 2. censemus interlineat. 3. Privilegi de Studi General escrit al marge
superior. 4. valeant atque possint. QuodquÍdem studium generale eiusque cancellarius,
rector interlineat. 5. aucturitate per auctoritate. 6. marcii per maii segons consta
en el pergamí original.
113
1446 octubre 27. Barcelona
LLICÈNCIA atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i prohoms de Girona, on els autoritza a subscriure
préstecs i vendre censals durant deu anys.

282
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
A. AHCG. Lletra reial núm. 515.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 113r-v.
Licència a deu anys de manlevar e vendra censals.
Nos1 Maria, Dei gratia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et
Corsice, comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie, ac
etiam comitissa Rossilionis et Cervarie, locumtenens generalis serenissimi
domini regis, viri et domini nostri carissimi.
Ut magestati nostre pro parte vestri fidelium nostrorum iuratorum
et proborum hominum civitatis Gerunde fuit expositum, sepe numero
dicte civitati et eius universitati negocia occurrunt plurima deffencionem
privilegiorum universitatis et singularium dicte civitatis concernencia,
que sine peccuniis comode nequeunt expediri, et cum non semper dicta
civitas necessariis peccunis habundet, illarum defectu negocia predicta
differuntur in eiusdem civitatis et eius singularium preiudicium et
iacturam, quibus obviare et illorum utilitatibus quem possumus locum
dare, volentes, tenore presentis ad vestri supplicacionem perhumilem
propterea nobis factam concedimus et licenciam et facultatem plenariam
elargimur vobis dictis iuratis et probis hominibus, presentibus et futuris,
quod pro habendis peccunis necessariis ad dictorum privilegiorum
deffensionem sive pro expensis eo pretextu fiendis, non obstantibus
quibuscumque ordinacionibus, pracmaticis sanccionibus, edictis et aliis
quibusvis prohibicionibus, generalibus vel specialibus, quas et quae
tollimus quoad hec possitis et valeatis licite et impune per decem annos
proxime venturos, si tamen iuratis, probis hominibus et consilio dicte
civitatis videbitur expedire, anno quolibet in quibusvis2 villis et locis,
in dictione dicti domini regis et nostra sistentibus, per sindicum vel
sindicos per vos constituendos et ordinandos, quevis censualia mortua
super universitate dicte civitatis imponere et de novo vendere quibusvis
personis a vobis ea volentibus emere solvenda atque prestanda in
predictis civitatibus, villis et locis, mediante tamen gracie perpetuo
instrumento, in nuda percepcione, videlicet sine omni firma, fatica et
laudimio et quovis alio foriscapio, sed cum omni iure et cohercione
habendi et percipiendi eadem usque ad quantitatem dumtaxat centum
librarum monete Barchinone in preciis seu propietatibus eorundem,
anno quolibet dictorum decem dictorum annorum et ad illam racionem
seu forum ac prout cum emptore seu emptoribus poteritis concordare,
habenda et percipienda per ipsos emptores et eorum successores annis
singulis de et super bonis et iuribus prefate universitatis et eius
singularium, presencium, absencium et futurorum, et precia ipsorum
censualium recipere et habere, et de ac super predictis vendicionibus
quecumque instrumenta ac sentencias, condemnationes, precepta de
solvendo aliasque scripturas iudiciales cum pactis, paccionibus, stipulacionibus,
convencionibus, penis, salariis, securitatibus, hostagiis,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 283
homagiis, dictorum bonorum et iurium universitatis dicte civitatis et
eius singularium obligacionibus, iuramentis aliisque clausulis et cautelis
necessariis et opportunis, et apocas de receptis et omnia alia, de quibus
et prout vobis de dictis sindico seu sindicis et procuratoribus vestris
fuerit bene visum, facere et firmare. Nos enim vendiciones et omnia
alia preexpressa necnon alia que super premissis per vos seu dictum
sindicum aut sindicos seu procuratores conventa, promissa, obligata,
acta, iurata seu firmata fuerint, nunc prout tunc et viceversa laudamus,
approbamus, ratificamus et confirmamus et eisdem regiam atque
nostram interponimus auctoritatem pariter et decretum. Mandantes 3
quibusvis notariis seu scriptoribus quod de vendicione seu vendicionibus
antedictis sine metu et alicuius pene incursu, quotiens inde fuerint
requisiti, intra dictos decem annos publicum et publica conficiant
instrumenta illisque quorum intererit tradant. Mandantes insuper
universis et singulis officialibus /113v/ subditis dicti domini regis et
nostris, presentibus et futuris, dictorumque officialium locatenentibus
quatenus licentiam et concessionem nostras huiusmodi et omnia
supradicta et quecumque huius virtute fienda teneant firmiter et
observent tenerique et observari faciant ab omnibus inconcusse, et non
contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione seu
causa, quinymo in sindicatibus et procuracionibus pro premissis fiendis
illi ex dictis officialibus, ad quos spectet seu 4 requisiti fuerint, auctoritatem
sui offici interponant pariter et decretum, inhibicionibus et
aliis predictis obsistentibus nullo modo. In cuius rei testimonium
presentem fieri iussimus regio sigillo in dorso munitam.
Data Barchinone, die vicesima septima octobris, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo quadragesimo sexto.
La reyna.
A.
1. Caplletra ornamentada. 2. Civitatibus, A. 3. Mandamus, A. 4. Si,
114
1447 març 17. Barcelona
PROVISIÓ atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, a favor dels jurats de Girona, on disposa que el mostassaf
d’aquesta ciutat pugui exercir el control dels pesos i mesures a tota
la vegueria de Girona, ajudat per un o dos saigs, i sense necessitar
el permís del veguer o dels altres oficials reials.
A. AHCG. Lletra reial núm. 520.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 117.
Provisió com la senyora reyna vol que lo mostaçaf puixe
exercir e usar de l’offici en la vegueria sens licència del veguer
ne d’altres officials, e pot portar hu o dos missatgers ab si. 1

284
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Nos 2 Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et
Corsice, comittisa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie ac
eciam comitissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis serenissimi
domini regis, viri et domini nostri carissimi, considerantes,
serenissimum dominum Petrum, regem Aragonum, memorie celebris
avuculum nostrum, nomine suo proprio et ut patrem ac legittimum tunc
administratorem incliti infantis Iohannis, filii sui, ducis Gerunde, ad
supplicacionem iuratorum ipsius civitatis Gerunde, privilegium concessisse
de eligendo tres personas domino regi, si presens in Cathalonia
principatu fuerit, sin autem baiulo Cathalonie generali presentandas,
quarum unam eligat dictus dominus rex vel dictus baiulus generalis
suo casu predicto pro mostaçaffio ipsius civitatis, qui dictum officium
exerceat, prout in ipso privilegio, ad quod nos refferimus presentibusque
volumus pro inserto haberi, lacius continetur; cumque in locis vicarie
predicte civitatis nullus sit mostaçaffus, qui pondera et mensuras
bonorum et rerum, que ad pondus et mensuram reguntur, emuntur et
venduntur, et consequenter neque qui fraudes corrigat, emendet et puniat,
quod in dampnum maximum et iacturam rei publice dictorum
locorum cernitur redundare; hesiteturque ab aliquibus et in dubium
veniat in virtute dicti privilegi dictus mostaçaffus valeat suum officium
exercere, ob quod fuit nobis humiliter supplicatum pro parte
iuratorum previe civitatis quod in premissis dignaremur de nostre
provisionis salubri remedio providere, nos igitur, cupientes fraudibus
obviare et audaciam comittendi ipsos fraudes tollere, presenti serie de
nostra certa sciencia volumus et ordinamus quod mostaçaffus dicte
civitatis, quicumque fuerit nunc vel in futurum, sine licencia et permissu
vicarii vel alterius officialis Gerunde, solus possit et valeat loca dicte
vicarie visitare et in eis et quolibet ipsorum dictum suum officium
exercere et eo uti, prout in ipsa civitate in omnibus et per omnia utitur
et exercet, possitque dictus mostaçaffus unum vel duos sagiones pro
execucione penarum et bannorum predictorum, quando voluerit, secum
ducere. Mandamus propterea per hanc eandem dictis vicario et baiulo,
aliisque officialibus predicte civitatis, et etiam universis et singulis
habitatoribus dictorum locorum dicte vicarie, presentibus et futuris,
quatenus nostram huiusmodi provisionem teneant et observent tenerique
et observari faciant ac illi eorum, ad quos pertineat et spectet, ipsi
mostaçaffio pareant et obediant in omnibus et singulis que ad ipsum
officium pertineant et spectent. Volumus autem quod de emolumentis,
que ex peccunis vel bannis provenient de locis extra civitatem predictam,
teneamini de tercia parte curie regie respondere. Nostre etiam
intencionis est quod huiusmodi facultas duret ad beneplacitum dicti
domini regis seu nostri et non ultra. In cuius rei testimonium presentem
fieri iussimus regio sigillo in dorso munitam.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 285
Data Barchinone, decima septima marcii, anno a nativitate Domini
millesimo quadringentesimo quadragesimo septimo.
La reyna.
1. Edilis in vicaria escrit sobre la rúbrica. 2. Caplletra ornamentada.
115
1448 agost 10. Girona
PROVISIÓ atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, a instància dels jurats de Girona i fent acte de presència
al portal dels Albadiners, una de les entrades de la ciutat de Girona,
per la qual fa confirmació dels privilegis, llibertats, costums i bons
usos atorgats pels seus predecessors a la ciutat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 118r-v.
Provisió de la senyora reyna ab què recita la confirmació que
féu dels privilegis e libertats de la ciutat de Gerona.
Nos Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra Farum
Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,
comittissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie, ac eciam
comittissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis serenissimi
domini regis, viri et domini nostri carissimi, ad futuram memoriam
universis notum facimus per presentem quod die dati presencium nobis
in presenti civitati Gerunde primo ut regina et locumtenens generalis
dicti serenissimi domini regis intrantibus et existententibus in quodam
regali solio prope portale dels Albadiners vulgariter nuncupatum, ad
humilem supplicacionem nobis factam per fideles nostros Iohannem
Cavalleria, Gasparem de la Via, Franciscum Raset, /118v/ Narcissum
Setmana, Petrum Conomina et Petrum Arenys, iuratos anni presentis
huius civitatis et proborum hominum eiusdem, privilegia, libertates,
consuetudines et bonos usus eiusdem civitatis, tam per dictum serenissimum
dominum regem quam nos ut eius locumtenentem generalem
et etiam per predecessores dicti domini regis concessos et concessa,
prout de eis et quolibet eorum melius et utilius hactenus usi fuerint
et utuntur, ut locumtenentes predicta, servare et tenere, iuravimus per
dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, nostris manibus in
quodam libro missali nobis presentato corporaliter tacta. In cuius rei
testimonium presentem fieri iussimus regio sigillo in dorso munitam.
Datum Gerunde, decima die augusti, anno a nativitate Domini
millesimo quadringentesimo quadragesimo octavo.
La reyna. 1

286
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Vidit Ffranciscus Castello.
1. Segueix De la ciutat per la entrada.
116
1448 agost 22. Girona
PROVISIÓ atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, a favor dels jurats i prohoms de la ciutat de Girona, on
concedeix la facultat de recaptar el dret de les barres, per un període
de quinze anys prorrogable a trenta anys més, amb la finalitat
d’obtenir recursos per mantenir en bon estat les vies públiques i els
ponts.
A. AHCG. Pergamí núm. 1742.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 117r-v.
Concessió de cullir lo dret de les barres a XV anys, e aprés
a XXX anys, e aprés a beneplàcit reyal.
Nos1 Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,
comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie ac eciam
comitissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis serenissimi
domini regis, viri et domini mei carissimi, considerantes quod pro
discriminibus et incomodis generalibus, que incedentibus per itinera
publica civitatis et vicarie Gerunde ex aquarum innundacionibus pluviali
tempore premaxime sequebantur, quarum decursus publica itinera
devastabat claudens iter agentibus aditum et egressum, ffideles nostri
tunc iurati et probi homines presentis civitatis Gerunde, pro manutenendo
vias publicas et etiam pontes itinerum, per que itinerantibus securus
et tutus paretur transitus atque gratus, et pro supportandis expensis
in premissis occurrentibus et necessariis, a dicto serenissimo domino
rege licenciam et facultatem imponendi, exhigendi et levandi, seu exhigi
et levari faciendi, barram seu ius barre in dicta civitate et quolibet ipsius
portali et seu aliis locis, in quibus ipsa barra in predicta civitate exhigi
seu levari consuetum est, et usaticum ad quindecim annos, qui finient
per totum annum millesimum quadringentesimum quadragesimum
nonum inclusive, licenciam obtinuerunt et /117v/ plenariam facultatem,
prout in quadam provisione dicti domini regis in papiro expedita, suo
sigillo sigillata et eius manu signata, data Valencie, vicesima octava die
octobris, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo vicesimo
septimo, vidimus continere; considerantes etiam quod dicte aquarum
inundaciones adeo frequentantur, quod in manutenendo dictos pontes
et itinera publica dicte civitatis et vicarie in condirecto innumerabiles
occurrunt expense, pro quibus supportandis opportet etiam ad maius
tempus dictam barram imponere, exhigere seu levare, seu exhigi et levari
facere, ideo vestri fidelium nostrorum iuratorum anni presentis et

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 287
proborum hominum previe civitatis suplicacionibus annuentes, vobis
dictis iuratis et probis hominibus et universitati dicte civitatis, presentibus
et futuris, licenciam concedimus et plenariam facultatem, quod, finitis
dictis quindecim annis, vobis, ut premittitur, concessis, per triginta
annos ex tunc continue numerandos et deinde ad beneplacitum regie
dignitatis dictum ius barre, prout nunc exhigitur et levatur, in dicta
civitate seu in quolibet portali ipsius aut aliis locis eiusdem, in quibus
solitum est exhigendi et levari, colligere et levare seu colligi et levari
facere, aut ipsum ius barre cuivis persone et pro quovis precio vendere
et arrendare, prout melius videbitur expedire, possitis et libere valeatis
et peccunias ex dicta barra provenientes in reparacionem et manutencionem
pontium et itinerum publicorum seu alios quosvis usus
et occurrentes necessitates dicte civitatis convertere possitis, prout alias
per dictum dominum regem dictis iuratis et probis hominibus ac
universitati dicte civitatis in concessione predicta pro dictis quindecim
annis de dicta barra factum fore comperimus et vidimus in aperto.
Excipimus tamen et penitus exhigimus a solucione dicte barre universos
et singulos familiares dicti domini regis et nostros et sucessorum
suorum, sic quod ab eis vel eorum familia et equitaturis predicta barra
nullatenus exhigatur et alios qui alias a solucione dicte barre consueverunt
esse exemptos. Mandantes propterea de dicta nostra certa sciencia
dilectis et fidelibus nostris gerentibus vices generalis gubernatoris in
Cathalonie principatu, algutziris, baiulis generalibus, vicariis et aliis
officialibus et subditis dicti domini regis et nostris et ipsorum officialium
locatenentibus, presentibus et futuris, pro quanto graciam
regiam atque nostram caram habent penamque quinque millum
florenorum Aragonum cupiunt non subire, quatenus nostram huiusmodi
licenciam et facultatem iuxta ipsius seriem et tenorem vobis et vestris
teneant firmiter et observent, tenerique et observari faciant inviolabiliter
per quoscumque, et ea uti libere permittant, omni contradiccione
cessante, et nullatenus contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere
vel venire permittant aliqua racione seu causa. In cuius rei testimonium
presentem fieri iussimus regio sigillo inpendenti munitam.
Datum Gerunde, vicesima secunda die augusti, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo quadragesimo octavo, regnique
dicti domini regis Sicilie citra Farum anno quarto decimo, aliorum vero
regnorum tricesimo tercio.
La reyna.
In diversorum locumtenencie XXVIº.
Vidit locumtenens thesaurarii. Domina regina Maria mandavit
mihi Bartholomeo Sellent. Visa per Ffranciscum de Castello, regine
cancellarium et locumtenentem thesaurarii. Vidit Franciscus Castello,
regens cancellariam.
1. Caplletra ormamentada.

288
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
117
1448 agost 22. Girona
PROVISIÓ atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, a favor dels jurats i prohoms de Girona, on amplia la llicència
per construir un pont de pedra sobre el riu Ter, que ja havia estat
concedida pel rei Pere, amb la facultat de cobrar dret de pontatge
per finançar les obres.
A. AHCG. Pergamí núm. 1739.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 117v-118.
Licència atorgada a la ciutat de Gerona de fundar e construhir
pont de pedre en lo riu de Teer. 1
Nos2 Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et
Corsice, comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie ac
etiam comittissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis
serenissimi domini regis, viri et domini nostri carissimi, considerantes
vos fideles nostros iuratos et probos homines presentis civitatis Gerunde
propossuisse laudabiliter in termino ipsius civitatis quendam pontem
lapideum construere seu construi facere pro transeundo riuum seu
flumen de Ter prope ipsam civitatem, quod iam, ut dicitur, fuit hedificari
inceptum vigore cuiusdam licencie dicte civitati concesse per
serenissimum dominum regem Petrum, recolende memorie, tanquam
patrem et legitimum administratorem incliti infantis Iohannis, eius tunc
primogeniti, de qua licencia constat per provisionem dicti domini regis
Petri, data in presenti civitati, die quinta ianuarii anni millesimi
trecentesimi quinquagesimi secundi; verum quia dicta licencia non est
adeo copiosa quemadmodum hoc requirit negocium, suplicatum fuit
nostre maiestati per vos dictos nunc iuratos et probos homines presentis
civitatis ut ad cautelam sine derogacione dicte licencie eam ampliare
dignaremur et aliam vobis concedere infrascriptam. Considerantes
etiam quod vos dicti iurati et probi homines dictum pontem proficere
seu alium de novo non valetis absque adiutorio et sucursu itinerancium
et transeuncium, per eundem et etiam adiutorio aliorum virorum
proborum et in caritate vivencium, ideo vestris supplicacionibus
annuentes et tam pro et salubri opere locum quem possumus dare
volentes, cum dicti pontis construccio personarum et rerum respiciat
conservacionem et tutelam, accidit enim sepe numero, ut veridice
compertum est, plures ipsum flumem transeuntes submergi in eo, tenore
presentis et de nostri certa sciencia, sine derogacione dicte licencie sed
pro ampliacione eiusdem, ita quod ambabus de contentis in eis et
utraque earum vobis et vestris successoribus uti sit permissum et libera
maneat facultas, vobis dictis /118/ iuratis et probis hominibus previe
civitatis, presentibus et futuris, licenciam concedimus et facultatem

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 289
plenariam impertimur, quod absque alicuius pene metu seu incursu in
illo loco seu parte dicti rivi seu fluminis de Ter, in quo est iam inceptum,
seu in alio loco infra tamen terminum dicte civitatis, in quo vobis
videbitur melius expedire, possitis et valeatis supra eundem riuum sive
flumen pontem lapideum sive fusteum fundare, construere et hedificare,
et in condirecto perpetuo tenere, taliter quod per eundem secure et tute
valeat omne animal sico pede transire, necnon possitis et valeatis libere
omnia alia facere que ad fundamentum construccionem et hedificacionem
iamdicti pontis necessaria fuerint et etiam opportuna. Et quoniam, ut
est dictum, dicti pontis construccio et confeccio in se important sumptus
non modicos et expensas, huius tenore, de dicta nostra certa scientia,
vobis dictis iuratis et probis hominibus, presentibus et futuris, licenciam
concedimus et plenariam facultatem quod in ponte iamdicto collectam
seu pontagium inferius declaratum levare et exhigere seu levari et exhigi
per quem seu quos volueritis et deputaveritis libere valeatis et faciatis,
vel etiam possitis et valeatis ipsam collectam seu pontagium arrendare
ad illud tempus et pro illo precio illis personis quibus volueritis et prout
melius vobis videbitur expedire videlicet exhigendo a quolibet equite,
cuiusvis condicionis existat, unum denarium semel in die dumtaxat,
et a quolibet pedite et pro qualibet equitatura seu quovis animali grosso
obolum et semel in die dumtaxat, et pro quolibet centenario animalium
minutorum, cuiusvis existant generis et speciey, tres denarios
barchinonenses, et si in minori numero transierint animalia minuta,
secundum numerum seu pro rata illorum ad racionem predictam
solvere teneantur, hoc etiam intellecto et declarato quod, si per dictum
pontem transeuntes barram in illa die qua per ipsum pontem
transiverint, solverint in civitate predicta a solucione dicti pontagii illa
die sint exempti, adeo quod una et eadem die unus Ídem transiens pro
se vel animali suo barram et pontagium solvere non teneantur. Teneant
etiam solvere dictum pontagium, cum per pontem fusteum vel lapideum
tutus transitus erit, universi qui dictum rivum transiverint etiam extra
dictum pontem ab ecclesia sancti Iacobi dels Sants, extra muros dicte
civitatis, usque ad resclosam regalem regui Monar. Peccunias vero quas
ex dicto pontagio sive transitu exhigeritis et levaveritis seu exhigi et
levari feceritis, ut est dictum, in construccionem et hedificacionem et
in condirecto tenutam ipsius pontis convertere et non in alios usus seu
necessitates ipsius civitatis convertere et distribuere teneamini. Quam
quÍdem licenciam per triginta annos a dato presencium in antea
continue numerandos durare volumus et non ultra. Excipimus tamen
et exhimimus penitus a solucione dicti pontagii universos singulos
familiares dicti domini regis et nostros et primogeniti regnorum dicti
domini regis et successorum suorum et alios quos iure et consuetudine
liberi sunt a solucione dicti pontagii, sic quod ab eis vel eorum familia
et equitaturis predictum pontagium nullatenus exhigatur. Mandamus
propterea de dicta nostra certa sciencia et expresse serie cum presenti

290
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
gerentibus vices generalis gubernatoris in Cathalonie principatu,
algutziriis, baiulis generalibus, vicariis et aliis officialibus et subditis
dicti domini regis et nostris ipsorum officialium locatenentibus,
presentibus et futuris, pro quanto graciam regiam atque nostram caram
habent penamque quinque milium florenorum Aragonum cupiunt non
subire, quatenus nostram huiusmodi licenciam et facultatem iuxta
ipsius seriem et tenorem vobis et vestris teneant firmiter et observent
tenerique et observati faciant inviolabiliter per quoscumque, et ea uti
libere permittant, omni contradiccione cessante, et nullatenus
contrafaciant vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant.
Aliqua racione seu causa. In cuius rei testimonium presentem fieri
iussimus regio sigillo inpendenti munitam.
Datum Gerunde, vicesima secunda die augusti, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo quadragesimo octavo, regnique
dicti domini regis Sicilie citra Farum anno quartodecimo, aliorum vero
regnorum tricesimo tercio. La reyna.
Domina regina mandavit mihi Bartholomeo Sellent. Visa per
Ffranciscum Castello, regentem cancellariam et locumtenentem thesaurarii.
Vidit Ffranciscus Castello, regens cancellariam. Vidit locumtenens
thesaurarii.
Probata.
In diversorum locumtenencie XXVIº.
1. Altre concessió pont: cartes XV, cartes CXX escrit sota la rúbrica. 2. Caplletra
ornamentada.
118
1448 agost 22. Girona
PROVISIÓ atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als oficials reials de Girona, on mana que compleixin i facin
efectives les ordinacions fetes pels jurats de Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 118v.
Provisió ab què la senyora reyna [mana] als officials de
Gerona que serven e exequten les ordinacions per los jurats fetes. 1
Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra Farum,
Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,
comittissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie, ac eciam comittissa
Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis serenissimi
domini regis, viri et domini nostri carissimi, dilectis et fidelibus nostris
vicario, subvicario, baiulo et subbaiulo, iudicique ordinario Gerunde,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 291
presentibus et futuris, et aliis officialibus regiis ad quos spectent et
pertineant infrascripta, salutem et dileccionem. 2
Grandi clamore nobis effuso pro parte fidelium nostrorum
iuratorum et proborum hominum dicte civitatis Gerunde percepimus,
quod tametsi nobis3 notorie constiterit et constet eis ex variis privilegiis
regiis fore indultum et datum ordinaciones in eadem civitate pro salute
rei publice et tranquillo statu eiusdem et habitatorum in ea et alias
etiam facere posse, vosque easdem ordinaciones exequi debere, hoc
tamen facere excusatis non sine periculo scandalorum et discrimine ac
iactura habitatorum predicte civitatis. Unde suplicato nobis humiliter
dignaremur super his opportune providere, nosque huiusmodi suplicacionibus
annuentes4 cupientes, quantum in nobis est, incomodis
et scandelis ipsius civitatis obviare et salubri statui et tranquillo eiusdem
quem possimus dare locum, tenore presentis, de nostri certa scientia,
vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus stricte, sub incursu regie
indignacionis et ire penaque mille florenorum auri Aragonum, quatenus
illico, et non sit mora, quascumque ordinaciones per dictos iuratos et
probos homines previe civitatis, presentes et futuros, virtute eorum
privilegiorum factas et fiendas, a cetero, cum presentate vobis fuerint
et fueritis inde requisiti, exequamini et servetis et exequi et servari
faciatis omnino, hocque non mutetis seu differatis aliqua racione, cum
sic premissis respectibus fieri velimus et compleri.
Datum Gerunde, vicesima secunda die augusti, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo quadragesimo octavo.
La Reyna.
In diversorum locumtenencie XXVIº.
Vidit locumtenens thesaurarii. Vidit Franciscus Castello, regens
cancellariam.
1. Altra fol. 154, altra fol. 136 escrit sota la rúbrica. 2. In libro viridio in
foleo CCC LXI est privilegium regis Petri, quo habetur quod officiales contra ordinaciones
iuratorum sub pena C aureorum non possunt licenciam concedere, et de facto concessa
est invalida et inanis escrit al marge esquerre. 3. nobis interlineat. 4. Segueix
tenore presentis de nostra certa scientia vobis et cuilibet vestrum ratllat.
119
1448 agost 22. Girona
PROVISIÓ atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, a favor dels jurats de Girona, on reserva al mostassaf el
control del frau en els pesos i mesures i mana que els oficials reials
no hi interfereixin.
A. AHCG. Lletra reial núm. 535.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 118v-119.

292
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Que los officials reyals no s’entrameten dels qui defrauden
pesos e mesures, ans permetan açò al mostaçaf.
Nos Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et
Corsice, comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie ac
eciam comittissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis serenisimi
domini regis, viri et domini nostri carissimi, recolimus dudum
vos fideles nostros iuratos et probos homines presentis civitatis Gerunde
a nobis obtinuisse provisionem sequentem:
«Nos Maria, Dei gracia regina Aragonum, inseratur totus tenor
prout superius continetur in folio CXVII et deinde nobis suplicasse
humiliter quod dictam provisionem ad loca regia baiulie dicte civitatis
ampliare dignaremur, ita quod in eis dictus mostaçafus dictum eius
officium exercere posset, nosque huiusmodi suplicacionibus annuentes,
eisdem paribusque respectibus in preinserta provisione contentis mote,
harum serie de certa nostri sciencia predictam provisionem ad loca regia
dicte baiulie Gerunde extendimus et ampliamus, ita quod dicto
mostaçafio presentis civitatis Gerunde, qui nunc est vel pro tempore
fuerit, liceat et sit permissum, quoad pondera et mensuras dictum suum
officium mostaçaffi in locis regiis dicte baiulie submissis libere exercere
et eo uti sicut vigore preinserte provisonis in locis vicarie predicte
exercere et eo uti potest et est ei permissum. Nos enim de predictis
sibi licenciam et facultatem impartimur liberam et generalem et
inhibendo per hanc eandem mandamus vicario et baiulo aliisque
officialibus previe civitatis, qui nunc sunt et pro tempore fuerint, et
eciam universis et singulis habitatoribus dictorum locorum regiorum
dicte /119/ baiulie Gerunde, presentibus et futuris, sub pena mille
florenorum Aragonum, quatenus dictum mostaçafium Gerunde in dictis
locis regiis vicarie et baiulie predictarum dicto suo officio uti quantum
ad recognicionem ponderum et mensurarum et puniendum ipsa pondera
et mensuras fraudantes, et eum libere exercere permittant et sinant,
omni impedimento cessante, et nullatenus de premissis se intromittant,
directe vel indirecte aliquo quesito colore, ymmo ad dictum mostaçafium
predicta penitus remittant. Nos enim peragendi contrarium eis et
cuilibet eorum tollimus omne posse cum decreto nullitatis. Necnon dicti
habitatores dictorum locorum dicto mostaçaffio pareant et obediant in
omnibus et singulis que ad ipsum mostaçaffi officium quoad dicta
pondera et mensuras pertineant et spectent. Volentes tamen et mandantes
expresse, prout in suprainserta provisione continetur, quod de
emolumentis et bannis que, de dictis locis regiis dicte baiulie provenient,
terciam partem curie regie teneamini solvere atque dare et de ea
effectualiter respondere, et quod licencia et gracia huiusmodi ultra
beneplacitum regie dignitatis non se extendant. In cuius rei testimonium
presentem fieri iussimus regio sigillo munitam.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 293
Data Gerunde, vicesima secunda die augusti, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo quadragesimo octavo.
La Reyna.
In itinerum Iº.
Vidit locumtenens thesaurarii. Vidit Ffranciscus Castello, regens
cancellariam.
120
1450 maig 4. Perpinyà
REQUISICIÓ feta per Joan Cavalleria, síndic de la ciutat de Girona, a
la cort que se celebra a Perpinyà, on s’acredita com a representant
de la ciutat de Girona, juntament amb Jaume de Santceloni, en aquell
moment absent, i fent constar que no es podrà actuar sense la seva
presència. Trasllat de 19 de maig de 1450.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 122-123v.
Translat de una requesta feta en la cort en temps que era
síndich mossèn Joan Cavalleria.
Noverint1 universi quod anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
quinquagesimo, die vero lune, quinta hora post meridiem
eiusdem diey intitulata quarta mensis madii, presente et vocato me
Manuele de Amerio, auctoritate regia notario publico infrascripto, et
presentibus etiam Michaele de Talamanteo cum honorabili Iohanne
Lull et Iohanne Mari cum honorabili Guillermo de Busquetis, civibus
Barchinone, scutifferis comorantibus, pro testibus ad hec vocatis
specialiter et assumptis, honorabilis Iohannes Cavalleria, procurator,
sindicus et actor universitatis civitatis Gerunde et eius singularium ad
subscripta et alia specialiter et legittime constitutus et ordinatus una
et insolidum cum honorabili Iacobo de Sancto Celedonio, cive preffate
civitatis Gerunde, ab honorabilibus universitate et generali consilio
eiusdem civitatis, prout de dictis procuracione, sindicatu et actoria plene
constat instrumento publico acto et per honorabiles iuratos et probos
homines, dictam universitatem ipsius civitatis facientes et celebrantes,
firmato et laudato in domo consilii predicte civitatis Gerunde, die
sabbati, decima octava mensis aprilis proxime lapsi, et clauso per
discretum Nicolaum Rocha, notarium publicum auctoritate regia
substitutum ab herede Iacobi de Campolongo, quondam, publico
civitatis, baiulie et vicarie Gerunde suarumque pertinenciarum /122v/
notario, nomine predicto, constitutus personaliter in claustro monasterii
Fratrum Minorum ville Perpiniani coram honorabilibus Iohanne Lull,
Guillermo de Busquets, Guillermo Jordani, civitatis Barchinone, Iohanne

294
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Riambau, Bartholomeo Mahull, civitatis Illerde, Guillermo Bonet,
substituto civitatis Dertuse, Anthonio Pinya, Ffrancisco Causa, ville
Perpiniani, et Guillermo Crespia, substituto Villeffranche Confluentis,
sindicis 2 ad curias generales principatus Cathalonie, que de presenti
catalanis celebrantur in villa Perpiniani per serenissimam dictam
reginam ut locumtenentem illustrissimi domini regis, destinatis, qui
superius nominati sunt novem persone pro brachio universitatum
civitatum et villarum preffati principatus Cathalonie ex illis viginti
septem personis per dictam curiam electis pro expedicione certe
ambassiate per dictam curiam dicto domino regi transmittende, ibÍdem
personaliter existentibus et inventis, obtulit et presentavit ac per me
dictum notarium legi publice petiit et requisivit eisdem honorabilibus
sindicis, novem personis preffatis, quandam papiri cedulam scriptam,
requisicionem, discentimentum, protestacionem ac alia in se continemtem,
seriey sequentis:
«A vosaltres, molt honorables e molt savis senyors, nou síndichs
de les universitats d’algunes ciutats e viles del principat de Cathalunya,
elets per lo bras reyal de la cort general del dit principat, qui·s celebre
en la present vila de Perpinyà, és notori, axí com ab la present intima,
que mossèn Johan Cavalleria, ciutadà de la ciutat de Gerona, és per
la universitat de la predita ciutat elet o constituït síndich al ansemps
ab mossèn Jacme Sentceloni, ciutadà de la dita ciutat, vuy en dia absent
de la dita vila per sa indisposició, per entrevenir en tots los actes faedors
en la dita cort per servey de Déu e del senyor rey e per bon repòs e
tranquil·le stat del dit principat e la cosa pública de aquell. E per ço
com a vosaltres e a nou persones de cacun dels staments ecclesiàstichs
e militars per la dita cort és stada dada plena potestat de fer e ordonar
totes les coses necessàries, expedients al bé avenir del dit principat, lo
dit mossèn Johan Cavalleria, com a síndich dassús dit, ha instats e
raquests de paraula, axí com ab la present requer e insta, que per
vosaltres li fos dit e manifestat que era fasedor e tractador per lo
benavenir e repòs de la cosa pública del dit principat, com ell com a
síndich de la universitat de Gerona fos e sia e serà prest tostemps de
entrevenir personalment ab vosaltres en tots e sengles negocis e actes
qui s’hagen a tractar per vosaltres insolidum, com axí mateix ab la
restant deevuyt persones. E com per la dilació de la resposta per
vosaltres a ell degudament e rahonable fahedora, com per altres vies
indubitades li sia per vosaltres significat que no apel·lat ne entrevenit
haurieu attemptat e attemptarieu de procehir en aquells actes que a
vosaltres e a les dites restants deevuy persones seria vist procehidor,
en gran e inefable preiuhi, menyspreu e derogació de la dita universitat
de la dita ciutat Gerona, la qual és una de les insígnies e majors
universitat del principat e contribuex en paguar e soportar los càrrechs
del dit principat en major porció que no soporta qualsevol universitat
del dit principat, exceptades les universitats de la ciutat de Barchinona

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 295
e de la vila de Perpenyà; e axí mateix és acostumat e praticat, axí com
és de dret e de rahó, de reservar-li dret en qualsevol eleccions de
persones qui són stades fetes, absents los síndichs de la dita ciutat per
les precedents corts generals de Cathalunya, per fer, tractar e concordar
qualsevol actes e negocis concernents lo repòs e benavenir del dit
principat e de les universitats de les ciutats e viles d’aquell, als quals
síndichs de la propdita ciutat era e és stat reprovat dret en tal forma
que advevenints en tals corts lus era dat lo loch e orda no solament
en la plena cort més encara en qualsevol particulars, consells elets e
deputats per aquella per fer, tractar e concordar tots e sengles actes
de la cosa pública del dit principat necessàries e útils, e participaven
en totes e qualsevol honors, preheminències, potestats, utilitats e
prerogatives, en les quals qualsevol síndichs de les altres universitats
de les ciutats e viles del dit principat 3 deguessen participar per qualsevol
rahó e causa, lur absència no obstant, de les quals preheminències,
honors, prerogatives e utilitats se mostraria e·s signifficaria per vosaltres
sforsar-se de privar-ne lo dit mossèn Johan Cavalleria, síndich predit,
e per consegüent la universitat de la dita ciutat de Gerona, de què és
no poch de merevellar, com sia de tostemps stat praticat e observat
en les corts, qui·s són celebrades en lo dit principat, que los síndichs
de les universitats de les ciutats e viles del dit principat se confederarien
e·s portarien com a frares ab los síndichs de la dita ciutat de Gerona,
e los síndichs de la propdita ciutat ab los altres síndichs de les altres
universitats en semblant forma /123/ e manera fraternal, ne obsta en
res, com en lo temps de la elecció de les dites XXVII persones en la
present cort feta los dits mossèn Johan Cavalleria e mossèn Jacme Sent
Celoni eren absents de la dita cort, car a tal univesitat, com és la dita
ciutat de Gerona, no li pot ne deu ésser infringida alguna triga e
contumàcia, majorment com suplicant en la present cort per la senyora
reyna fos e 4 sia stat reservat dret als absents; e considerades axí mateix
les festes de Pascha, qui han dada e donen gran excusació a les
universitats qui·s són trobades absents lo dia de la dita elecció, la qual
s’és feta ab causa, promptitut e repentivitat insòlita e no acustumada,
que sens algun dupte confer gran excusació als dits síndichs de la dita
ciutat de Gerona e altres síndichs de les universitats del dit principat,
que lo dia de la dita elecció se són trobats absents de la dita cort, e
és de creure que los principals de vosaltres, dits molt honorables e molt
savis senyors, serie molest si de les coses dessús dites eren informats,
e no és de oblidar, com lo dia que·s tractava de fer la elecció de vosaltres
fou rahonat e dit entre vosaltres e altres síndichs d’altres universitats
que a la dita ciutat de Gerona e als síndichs de aquella fos reservat
dret e loch en la manera qui era elegidora e la qual se elegia, per tal
que ara e en sdevenidor sien conservats sos drets, honors, preheminències
e prerogatives a la dita universitat de Gerona e als dits síndichs de
aquella e per totes altres fins útils e necessàries, lo dit mossèn Cavalleria,

296
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
síndich predit, requer a vosaltres e a cascun de vosaltres conjuntament
e divisa que sens ell ne intercessió sua no procehiau en qualsevol actes
e negocis dels quals a tractar, concordar e finar sia attribuïda potestat
a les dites XXVII persones per la dita cort nec alias en altra manera,
e en tot cas ara per lavors e lavors per ara, different e contradiu
expressament a aquells protestant de vici, de nul·litat de aquells e de
totes altres e sengles coses en tals actes necessàries, útils e acostumades
de protestar, requerent per vós notari la present ésser continuada en
lo libre de la dita cort e, si necessari serà, apart ésser-ne fets actes e
una carta e moltes».
Qua quÍdem requisicionis, dissentimenti et protestacionis papiri
cedula preinserta, oblata et presentata ac per preffatos honorabiles
sindicos, novem personas superius dictas habita pro sibi lecta et
publicata, confestim iamdicte novem persone retinuerunt sibi delliberacionem
super predictis. De quibus omnibus et singulis supradictis
prenominatus honorabilis Iohannes Cavalleria previo nomine petiit et
requisivit sibi et dicte universitati civitatis Gerunde, principalibus suis,
fieri et tradi unum et plura, publicum et publica instrumenta per me
notarium supra et infrascriptum, presentibus testibus supradictis.
Postmodum vero die martis, hora sexta post meridiem eiusdem diey,
intitulata decima nona mensis madii, anno iamdicto, honorabiles
Iohannes Lull, Guillermus de Busquets, Guillermus Iordani, Barchinone;
Iohannes Riambau, Bartholomeus Mahull, Illerde; Anthonius Pinya,
Bernardus Castello, substitutus in numero prefatarum novem personarum
ab honorabili Ffrancisco Causa, ville Perpiniani, superius nominato, et
Bernardus Millars, Villefranche Confluentis, sindici qui sunt octo
persone ex prefatis novem personis, constituti personaliter intus domos
iamdicti monasterii Fratrum Minorum dicte ville Perpiniani, nomine
sui et nomine eciam ac vice honorabilis Guillermi Bonet, sindici substituti
civitatis Dertuse, alterius ex ipsis novem personis ab hoc actu
absentis, tradiderunt cum Mannueli de Amerio, notario publico et
infrascripto ibÍdem presenti et vocato, quandam papirii cedulam scriptam,
responsionem ad prefata et alia in se continentem, tenoris
sequentis: A una cèdula qui comence:
«A vosaltres, molt honorables e molts savis senyors nou síndichs
per lo honorable mossèn Johan Cavalleria, síndich de la ciutat de
Gerona, presentada a alguns dels síndichs del bras reyal en les corts
qui·s celebren de present en Perpenyà en hun avís on eren en la claustra
de Frares Menors de la dita vila e a les coses en aquella contengudes
responent e satisfahents, in primis denegades totes e sengles coses en
la dita cèdula contengudes quant fan e són vistes contra lo dit bras,
dien los dits síndichs que ells no vehen ne entenen haver feta alguna
cosa que toch a interès o prejuhí algú de la dita ciutat de Gerona, ans
volen e els plau que per los dits actes que han fets en absència del
dit no sia fet algú perjuhí a la dita ciutat e síndich de aquella, e volen

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 297
e consenten que a ells e a tot lo dit bras e a cascun de aquells sien,
romanguen e stiguen en son dret, que no puxa ésser treta conseqüència
en sdevenidor, requerint aquesta ésser inserta al peu de la presentació
de la dita cèdula et caetera».
Et proxime inserta responsionis papiri cedula michi dicto notario
tradita, protinus preffate octo persone pecierunt et requisiverunt ipsam
in pede preffate requisicionis, dissentimenti et protestacionis papiri
cedule inseri et continuari, et inde sibi fieri et tradi unum et plura,
publicum et publica /123v/ instrumenta per me notarium supra et
infrascriptum, presentibus Leonardo Codina et Blasio Ros, domini regis
portariis, pro testibus ad hec vocatis specialiter et assumptis.
Que fuerunt acta in villa Perpiniani diebus, horis, mense et locis
predictis, presente me dicto et infrascripto notario et presentibus eciam
testibus supradictis, ad premissa et eorum singula vocatis specialiter
et assumptis, ut superius continetur.
Sig- (signe) num mei Manuelis de Amerio, auctoritate regia notarii
publici Barchinone, ac eciam per totam terram et dominacionem illustrissimi
domini regis Aragonum, qui premissis una cum prenominatis
testibus interfui hecque scripsi et clausi cum raso in presenti linea huius
mee clausive ubi dicitur «scripsi».
1. Caplletra ornamentada. 2. sindicos per sindicis. 3. Segueix un espai
de 16 lletres aprox. cancel·lat. 4. fos e interlineat.
121
1450 juny 5. Perpinyà
LLETRA EXECUTÒRIA atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent
del rei Alfons IV, sobre la declaració feta per Dalmau de Raset, ardiaca
major de la Seu de Girona, com a representant de l’església de Girona,
Pere Sassala i Bernat de Vilarmau, ciutadans de Girona, com a
representants de la ciutat; i Pere Corones, de Montfullà, com a representant
de la part forana de la vegueria i batllia de Girona, sobre
els comptes de les obres fetes en les muralles de la ciutat.
A. AHCG. Lletra reial núm. 548.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 120.
Exequtòria del senyor rey sobre la dita declaració.
Maria, 1 Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra Farum,
Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,
comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie ac eciam comittissa
Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis serenissimi
domini regis, viri et domini nostri carissimi, dilectis et fidelibus
gerentivices gubernatoris in Cathalonie principatu, vicario Gerunde et
Bisulduni ac baiulo et iudici, subvicario et subbaiulo civitatis Gerunde

298
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
ceterisque universis et singulis officialibus dicti domini regis et nostris,
ad quem seu quos spectet, et eorum locatenentibus, salutem et dileccionem.
Exhibita et ostensa fuit magestati nostre autentice per fidelem
nostrum Iohannem Cavalleria, sindicum universitatis civitatis Gerunde,
sententia quedam super solucione operum murorum civitatis eiusdem
die septima septembris, anno a nativitate Domini M CCCC quadragesimo
secundo, lata per dilectum et fideles nostros Dalmacium de Raset,
decretorum doctorem, archidiaconum maiorem in ecclesia Gerundensi,
per episcopum et capitulum dicte ecclesie Gerundensis, Petrum Ça Sçala
et Bernardum de Vilarmau, per iuratos dicte 2 civitatis, et Petrum
Corones, parrochie de Montfullà, per homines vicarie et baiulie Gerunde
foraneos electos, per quam sententiam quantum a quolibet civium et
foraneorum hominum dictarum vicarie et baiulie Gerunde pro dictis
operibus murorum solvendum sit, liquidatum et taxatum est. Et quia,
ut fertur, nonnulli dictorum foraneorum solvere differunt et recusant
quod iuxta dictam sentenciam pro dictis operibus murorum solvere
habent et tenentur, in rei publice dicte civitatis preiudicium et iacturam,
ad humilem suplicacionem per dictum sindicum propterea nobis
factam, vobis et vestrum cuique dicimus et mandamus consulte et de
certa sciencia, sub incursu regie indignacionis et ire, penaque duorum
mille florenorum auri, quatenus, visis presentibus, dictos foraneos et
alios solvere differentes seu recusantes quantitates, eos iuxta dictam
sentenciam solvere conmigentes, quibus decet, peremptoriis remediis
compellatis et distringatis ad solvendum omnes eas peccunias quas iuxta
dictam sentenciam in et pro dictis operibus murorum solvere tenentur,
procedendo in hiis exequtive, prout negocii calitas exigit, maliciis,
diffugiis, excepcionibus, dilacionibus, appellacionibus, recursibus, consultacione
et aliis quibusvis, que solucionem huiusmodi differre seu
auferre possent, penitus exclusis. Et si qui forte dictorum debitorum
bonorum occultacione vel inopia se tuerentur, cum muri, pro quorum
operibus dicte quantitates debentur, sint non modo ad bonorum sed
personarum eciam et tocius rei publice tuitionem et conservacionem,
ocurrentibus casibus, propterea debita ipsa, ubi bona non reperiantur,
per capcionem et detencionem personarum debitorum, que non solvendo
fuerint, exsolvi faciatis, hocque non mutetis seu facere differatis,
si penam predictam cupitis evitare.
Data Perpiniani, die quinta iunii, anno a nativitate Domini millesimo
quadringentesimo quinquagesimo.
Pages, vicecancellarius.
1. Caplletra ornamentada. 2. dicte interlineat.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 299
122
[1451]. Barcelona
PRIVILEGI atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als membres dels estaments militar i reial, sobre la manera
d’executar la recaptació dels coronatges, butlles i altres exaccions.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 126-127.
Altra translat portat de la cort.
Hoc1 est translatum bene et fideliter sumptum a quadam carta
pergamenea illustrissime principisse et domine domine Marie, Dei
gracia Aragonum et utriusque Sicilie regine et locumtenentis infrascripte,
sigillo regio in quadam veta ciricia rubei croceique colorum inpendenti
munita, sana et integra, non vitiata, non cancellata nec in aliqua sui
parte suspecta, sed omni prorsus vitio et suspicione carente, tenoris
sequentis:
«Pateat universis quod nos Maria, Dei gracia regina Aragonum,
Sicilie citra et ultra Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comittissa Barchinone, ducissa Athenarum
et Neopatrie, ac eciam comitissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens
generalis illustrissimi domini regis, viri et domini regis nostri carissimi,
visa et recognita in nostro consilio diligenter quadam cedula seu
scriptura pro parte brachiorum militaris et civitatum et villarum
regalium Cathalonie principatus in curia generali, quam incolis eiusdem
Cathalonie principatus in civitate Barchinone, in monasterio videlicet
sancte Anne, celebramus, ad presens convocatorum et congregatorum,
nobis humiliter presentata, cuius quÍdem cedule tenor sequitur in hunc
modum:
Lo effecte del privilegi en lo qual ab attendències opportunes sia
insert a la tenor de la bulla de les corones ha ésser aquest: que la senyora
reyna, com a lochtinent general del molt alt senyor rey, de la qual
llochtinència apar per carta del dit senyor, dada en la ciutat de Gayeta
a vint-e-quatre dies de nohembre de l’any de la nativitat de nostre Senyor
mil quatre-cents trenta-vuyt, closa per en Ffrancesch Muntull, scrivà
del senyor rey e per auctoritat sua notari públich, atorch per lo senyor
rey e per sos successors privilegi perpetual, havent força de contracta,
als staments militar e reyal e a cascuna d’ells e als singulars dels dits
dos staments e de cascun d’ells, que si algun de qualsevol dignitat, stat,
grau o condició sia presentada, e o instara ésser exequtades axí les
presents bulles o provisions com algunes altres provisions, bulles o
rescrits apostolicals, o usaran de aquelles encara que no fossen de
corones o coronats, pus concernesquen algun impòsit, càrrech o altra
qualsevol exacció tocant en qualsevol manera béns de qualsevol laychs,
e o de coronats coniugats o simples coronats, no tenints ni procehints

300
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
benifficis ecclesiàstichs, que tal presentant e o instant exequció de tals
bulles, rescrits o provisions, com aquelles qui són molt perjudicials,
derogatives e detrahents greument a la preheminència, jurisdicció e
regalia del dit senyor e contra les leys, usos, pràtiques e libertats del
principat de Cathalunya e singulars de aquell, e com aquells qui són
perturbadors del bo e pacíffich stament del dit principat e singulars
de aquell e insitadors de scàndels irreparables en lo dit principat,
incórreguen ipso facto en pena de deu milia fflorins d’or d’Aragó, la
qual sia comesa totiens quotiens et cetera, de la qual sien fetes tres parts
aplicadores, la una al senyor rey, o en aquell official del dit senyor qui
de la dita pena exequció farà, l’altra /126v/ a la part lesa o interessada,
e la restant terça part a les obres del mur de aquella ciutat, vila o loch
o castell, dins la qual o límits o térmens de la qual los dits actes seran
fets e o exequtats o attemptats de fer e exequtar, e més sien haüts ipso
facto per inimichs e acuydats del senyor rey e puxen ésser offesos per
qualsevol persones impune e sian bandejats perpetualment ipso facto
del principat de Cathalunya, e que les dites dues parts de la pena
aplicadores a la dita part lesa e obres de mur, en tot o en part, no
puxen ésser remeses, ne als dits contrafahents ésser feta remissió de
poder retornar en lo dit principat per lo dit senyor ne per sos successors,
per la senyora reyna stant lochtinent per lur primogènit, o governador
general, o portantveus, o lochtinent de aquell en lo dit principat e
comdats de Rosselló e de Cerdanya, ne per altres qualsevol officials
del dit senyor e de sos successors, e que la dita senyora prometa e jur
en ànima del dit senyor que lo dit senyor e sa senyoria stant lochtinent
e los altres dessús dits, decontinent que sobre les dites coses ne seran
soplicats e los inferiors officials del dit senyor ne seran requests, tota
dilació e excepció remogudes, exequtaran e exequtar faran contra los
contrafahents les penes dessús dites ab tot effecte. E semblants penes
incorreguen tots e sengles reebedors, exhigidors o collectors del dit
impòsit o càrrech e juristes qui en tals coses advocaran, compel·laran
e ordonaran, e notaris e scrivans qui tals actes reebran, e qualsevol
altres persones qui en les dites coses consell e o favor o ajuda prestaran
o donaran. E si cars serà los presentants e instants les dites provisions,
bulles o rescrits apostolicals ésser exequtades e o de aquelles usants
e los exequtadors, vullés sien delegats o subdelegats o comissaris
apostolicals, exequdors o sotsexequdors, per qualsevol nom sien
nomenats, e encara tots e sengles rebedors, exhigidors o col·lectors del
dit dret o impòsit, e juristes qui en tals coses advocaran, conselleran
o ordonaran, e notaris e scrivans qui per auctoritat apostolical tals actes
reebran, e qualsevol altres persones qui en les dites coses consell e o
favor o ajuda prestaran o donaran, seran persones ecclesiàstiques que
tals o tal persona o persones ecclesiàstiques en les dites coses
contrafahents, haian e degen ésser preses per qualsevol official reyal.
E si en lo loch on per los dits ecclesiàstich o ecclesiàstichs se contrafarà,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 301
no si trobaria official reyal, en tal cas tals contrafahents o contrafahents
haian e degen e puixen 2 ésser presos per qualsevol persona o persones
privades e no officials, los quals los dits contrafahents ecclesiàstichs
meten en mà e poder del official reyal qui aquell sots virtut del
sagrament e homanatge per ell en lo introhit de son offici prestats, e
sots incorriment de les penes dessús dites haia e sia tengut metre en
mà e poder de l’ordinari ecclesiàstich de aquella ciutat, vila, castell o
loch on los dits ecclesiàstich o ecclesiàstichs contrafahents hauran en
les dites coses contrafet. E si los dits ecclesiàstich o ecclesiàstichs
contrafahents fugiran o sobre la capció de lurs persones resistència o
empatxament faran, haian, degen e puxen ésser perseguits axí per los
officials reyals com per altres qualsevol privades persones a somatens
per tot lo principat de Cathalunya, fins aquells presos hagen, los quals
presos, segons dessús és dit, meten en mà e poder de l’ordinari ecclasiàstich
de aquella ciutat, vila, castell o loch on serà per los dits
ecclesiàstichs contraffet. E si cas serà que tal ordinari ecclesiàstich,
request /127/ per lo dit official reyal, les dites persona o persones
ecclesiàstiques contrafahents en les dites coses no pendrà o pendre
recusarà o dilatarà e o pres aquells contrafahent o contrafahents en
lo càrcer o presó no metrà e aquells o aquell dins lo dit càrcer o presó
ab cadena e grillons no tindrà, e o aquell o aquells contrafahents del
dit càrcer o presó a manleuta o per qualsevol manera traurà, o per fugitiu
o fugitius donarà, e ans de ésser feta restitució e reyal tradició de les
provisions, bulles o rescrits concernents los dits dret o impòsit, les quals
presentadas fossen stades en mà e poder de l’official reyal de aquella
ciutat, vila, castell o loch, on serà contrafet, o serà amplament renunciat
en aquelles e revocats e tornats al primer stament tots avantaments
en virtut de aquelles fets e an que a la part lesa serà feta ampla e deguda
reintegració de totes messions, dans e interessos que supportats ne
hage».
1. Caplletra ornamentada. 2. e puixen interlineat.
123
1451 gener 4. Perpinyà
SENTÈNCIA REIAL dictada per la reina Maria de Castella, lloctinent del
rei Alfons IV, en el contenciós entre la ciutat de Girona, d’una part,
i els recaptadors de la lleuda de Mediona, de l’altra, on reafirma el
fet que els gironins estaven exempts de pagar-ne la part del rei.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 130-131.
Sentència reyal obtenguda en favor de la ciutat per la leuda
d’en Mediona.

302
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Ihesu 1 Christi et eius matris gloriosissime nominibus humiliter
invocatis. Pateat universis quod nos Maria, Dei gracia regina Aragonum,
Sicilie citra et ultra Farum, Valencie, Iherusalem, Hungarie, Maioricarum,
Sardinie et Corsice, comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et
Neopatrie ac eciam comitissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens
generalis serenissimi domini regis, viri et domini nostri carissimi, visa
suplicacione coram regentem nostram cancellariam oblata pro parte
et nomine civitatis Gerunde contra et adversus lezdarios et levatores
seu exactores lezde vulgariter nuncupate de Mediona, in qua suplicacione
deducens civitatis sindicus antedicte cives et habitatores eiusdem,
presentes pariter et futuros, fuisse et esse in vim certi nominati ibÍdem
privilegii liberos et quitios a porcione dicti iuris lezde quoad partem
seu porcionem eiusdem que pertinuit digne recordacionis regi Iacobo
et nunc pertinet dictis lezdaris, quibus post indultum privilegium
antedictum stabilita seu in emphiteosim concessa fuit pars seu porcio
dicte lezde, que ad dominum regem in antea pertinebat seu eius dignitati
/130v/ regie actinebat, petiit humiliter per magestatem nostram
pronunciari, sententiari et declarari cives et habitatores ipsos fore et
esse a portione regia dicte lezde liberos et immunes, providendo quod
lezdarii seu exactores prefati nullam exinde faciant exaccionem pro
iamdicta porcione, suplicantes nichilominus super predictis complementum
iusticie ministrari; viso eciam translato quodam a quadam
ut in quodam memoria lezdarum sumto, in quo partes seu porciones
iamdicte lezde, scilicet porcio pertinens domino regi et altera porcio
actinens Guillermo de Mediona aparent; 2 visoque tenore privilegii
supradicti et seu transsumto eiusdem sub dato anni millesimi ducentesimi
tricesimi secundi, pridie idus aprilis, per quod Iacobus ipse rex
emfranquivit et francos liberos et ingenuos faciens omnes cives et
habitatores Gerunde et singulos, presentes pariter et futuros, cum rebus
et mercibus eorundem ab omni lezda et caetera, censuit et statuit quod
nullus lezdarius et caetera posssit vel audeat dictos cives et habitatores
aut aliquem eorumdem aut eorum res vel merces aliquas gravare
impedire et caetera, prout in dicto privilegio, ad quod nos referimus,
latius est deductum; visis intimacionibus et citacione alteri parti factis,
uti in processu, ad quod nos referimus, demostrantur; visis eciam et
attentis racionibus pro parte Galcerandi Burgues et Iohannis atque
Raimundi Marquets et aliorum detentorum et seu arrendatorum dicte
lezde allegatis adversus privilegium antedictum, cui derogatum seu illud
abrogatum per non usum privilegiatorum seu privilegii ymo et pocius
per suum contrarium et per contrariam consuetudinem indiferenter
dictam partem regiam in eorum articulis et alias in medium deduxerunt;
visisque testium depositionibus pro parte dictorum lezdariorum productis
et nonnullis aliis libris dicte lezde et aliis productionibus factis per eos;
visis insuper articulis civitatis preambule de et super non solutione dicte
lezde, hoc est dicte partis regie formatis et quod si soluta dicta lezda

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 303
monstratur quod id fuit non passim neque scienter, sed credentes
solvere solum et dumtaxat illam lezdam seu partem lezde d’en Mediona,
que una et confuse cum dicta parte lezde regie solita est colligi seu
levari, et consequenter ex hoc et quia per extorsiones et eciam abusive
exhigitur, vel pars civitatis deduxit nullum irrogatum fuisse preiudicium
privilegio nec privilegiatos prefatis et maxime civitati nec civibus, qui
nusquam aliqualiter solvisse neque solutum per aliquos fuisse monstratur
scivisse aut alicuius solucionis habuisse noticiam; visis demum testibus
pro parte dicte civitatis productis, pluribus numero et veri similiora
dicentibus et magis cum iure, ratione et privilegio concordantibus; visis
denique omnibus aliis utrimque seu vicissim per utramque partem
productis, et attentis omnibus attendendis, solum Deum habentes pre
occulis nostre mentis, et eius sacrosanctis Evangeliis coram nobis
propositis et per nos flexis genibus saltem cordis inspectis, ut de vultu
Dei nostrum procedat indicium, factaque in audiencia nostra relacione
per fideles consiliarios nostros Anthonium de Mesa, legum, et Petrum
Tost, decretorum doctores, et auditis ad plenum partium advocatis et
ibÍdem facti conclusione presentibus, die et hora ad hanc nostram
audiendam sentenciam assignatis ad quam etiam ad uberiorem cautelam
assignamus, ad presens procedimus ad nostram ferendam sentenciam,
prout sequitur: Quia meritis processus discussis merito et
attentis et signanter serie atque tenore et mente ac verbis privilegii per
alte recordacionis regem Iacobum dicte civitati Gerunde concessi dicto
anno millesimo ducentesimo XXXIIº et successive per memorie
recolende regem Martinum confirmati, speculatis et ponderatis et
testium deposicionibus utrinque productis conbinatis atque instrumento
compartimente iurium lezde, que erat inter dictum dominum regem
Iacobum et Guillermum d’en Mediona, facto XII kalendas febroarii, anno
Domini millesimo ducentesimo vicesimo primo, et stabilimento de dicta
parte lezde regia facta per dominum digne memorie regem Iacobum
dictis Petro Burguesii et Bernardo Marqueti, civibus Barchinone,
quoque anno a nativitate Domini Mº CC LXXXXVIº, recto literateque
pensatis et aliis in processu productis per sindicum dicte civitatis
attentis, constet de intentione dicte civitatis et nil in adversum deductum
et probatum fuerit concludenter quod dictam civitatem agentem excludat
a dicto privilegio et eius viribus, presertim et merito considerato
confuso modo quo artificiose dicta lezda seu porcio lezde regia stabilita
post dictum compartimentum et dicti privilegii concessionem dictis
Petro Burguesii et Bernardo Marqueti exigebatur sub nomine et ex
capite lezde de Mediona, cuius lezde de Mediona immunitas in specie
data non est, propterea pronunciamus, sentenciamus et declaramus
quoad dictam partem et portionem dicto domino regi Iacobo pertinentem
in dita lezda tempore dicti privilegii dicte civitati concessi fore et esse
servandum et tenendum ac exequendum dictum privilegium per dictos
lezdarios conventos succedentes dictis Petro Burguesii et Bernardo

304
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Marqueti in dicta parte lezde stabilita et etiam per eorum exactores
ad eaque compellendos debitis remediis et in predictis dictos lezdarios
conventos seu eorum procuratorem eorum nomine condemnamus et
ea dicte civitati et eius sindicos eius nomine adiudicamus, neutram
partium etiam ex causa in expensis comdemanantes. Lata fuit dicta
sentencia per nos seu in nostri personam per dilectum consiliarium et
vicecancellarium dicti domini regis et nostrum Ioannem Pages, legum
professorem, /131/ et de nostro seu ipsius mandato lecta et publicata
per fidelem scrivam dicti domini regis et nostrum Petrum Baucells,
notarium infrascriptum, in aula Maioricarum castri ville Perpiniani, in
qua regia celebratur more solito audiencia, die videlicet intitulata quarta
ianuarii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
quinquagesimo primo, regnique dicti domini regis Sicilie citra Farum
anno XVIº, aliorum vero regnorum XXXVIº, presente instante et dictam
sentenciam humiliter ferri postulante Ioanne Ros, notario, sindico dicte
civitatis Gerunde, pro una parte, pro altera vero parte, presente
Ermando Nigri, notario dictorum collectorum seu lezdariorum procuratorem
et presentibus eciam pro testibus Francisco Castilionis,
Iacobo Taravavau et Francisco de Turribus, legum professoribus, Iacobo
Oliverii et Bernardo Audor, regiis scribis, et pluribus aliis in multitudine
copiosa.
Pages, vicecancellarius.
Sig- (signe) num Marie, Dei gracia regine Aragonum, Sicilie citra
et ultra Farum, Valencie, Iherusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice, comitisse Barchinone, ducisse Athenarum et Neopatrie ac
eciam comitisse Rossilionis et Ceritanie, locumtenentis generalis serenissimi
domini regis, viri et domini nostri carissimi, qui hanc sentenciam
tulimus eÍdemque sigillum regium apponi iussimus impendens.
Sig- (signe) num mei Petri Baucells, serenissimi domini regis
predicti scribe et notarii publici per universam dominacionem suam,
qui prolacioni dicte sentencie interfui eamque legi et mandato, ut
pertangitur, ac publicavi scribique feci et clausi. Constat de rasis in linea
XVª «ratione et privilegio».
1. Caplletra ornamentada. 2. Segueix un espai de 6 lletres aprox. en blanc.
124
1451 gener 4. Perpinyà
EXECUTÒRIA de la sentència reial dictada per la reina Maria de Castella,
lloctinent del rei Alfons IV, en el contenciós entre la ciutat de Girona,
d’una part, i els recaptadors de la lleuda de Mediona, de l’altra, on
reafirma el fet que els gironins estaven exempts de pagar-ne la part
del rei.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 305
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 131.
Exequtòria de la dita sentència.
Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra Farum,
Valencie, Iherusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,
comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie ac eciam comitissa
Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis serenissimi
domini regis, viri et domini nostri carissimi, dilectis et fidelibus gubernatori
generali et eius vicesgerenti, vicario et baiulo Barchinone
ceterisque universis et singulis oficialibus dicti domini regis et nostris
et aliis, ad quos spectet, eorumque locatenentibus, presentibus et futuris,
salutem et dileccionem.
Ecce quod nos in causa que in nostro consistorio ducta extitit inter
universitatem civitatis Gerunde et illius sindicum, ex una, et detentores
ac possessores lezdarios seu levatores lezde, vulgariter nuncupate de
Mediona, partibus ex altera, nostram die presenti et infrascripta
protulimus sentenciam favore dicte universitatis causis et rationibus in
eadem, ad quam nos referimus, difuse enarratis. Et quia parum
prodesset sentencias ferri, nisi earum debita sequeretur exequtio,
requirendos propterea ex vobis requirimus et movemus attente. Aliis
vero dicimus et mandamus sub incursu indignacionis dicti domini regis
et nostre penaque duorum milium florenorum auri regio, si contrafeceritis,
de bonis vestris aplicandorum erario, quatenus dictam sentenciam et
omnia et singula in eadem contenta exequamini et compleatis exequique
et compleri per quoslibet faciatis iuxta sui seriem et tenorem.
Datum Perpiniani, die quarto ianuarii, anno a nativitate Domini
Mº CCCC L primo.
Pages, vicecancellarius.
In sententiarum locumtenentie XIIIº.
125
1451 maig 12. Barcelona
PRIVILEGI atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als síndics de la ciutat de Girona, on disposa que tots els
menestrals amb ofici que habitin fora de les muralles de la ciutat,
però dins una demarcació més àmplia, que el mateix privilegi
estableix, hagin de pagar les imposicions igual que els habitants de
la ciutat. A més, concedeix permís per fer un nou pont sobre el riu
Ter, aplicant el dret de pontatge que es cobra per passar el Pont Major,
durant trenta anys, a les despeses de construcció.

306
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
A. AHCG. Pergamí núm. 1741.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 120v-121.
Privilegi1 que alguns manestrals poblats en los límits contenguts
en los capítols del dit privilegi sien tenguts a pagar imposició. Altre
concessió de fer pont en lo riu de Teer.
Nos2 Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et
Corsice, comitissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie, 3 ac
etiam comitissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis serenissimi
domini regis, viri et domini nostri carissimi, presentatis magestati
nostre per ffideles nostros Iohannem Cavalleria et Iacobum de
Sancto Celedonio, sindicos universitatis civitatis Gerunde, quibusdam
capitulis tenoris sequentis:
Molt alta, molt excel·lent e virtuosa senyora. A la vostra gran
excel·lència presenten en Johan Cavalleria e Jacme Sent Celoni, síndichs
de la ciutat de Gerona, en nom e per part dels jurats, prohòmens e
universitat de la dita ciutat, los capítols deiús scrits, supplicants
humilment a vostra gran senyoria sia de vostra mercè los dits capítols
e totes les coses en aquells contengudes, concernents beneffici e utilitat
de la cosa pública, loar, approbar, ratifficar, confirmar, auctoritzar e
atorgar en via de privilegi a la dita ciutat. E són los capítols següents:
Primo, que tots e sengles paraires, teixidors de drap, de lana e
de li, sabaters, assahonadors, blanquers, fusters e ferrers e altres
qualsevol usants de arts mecàniques, qui són o seran poblats ara o en
sdevenidor, e habiten o habitaran fora los límits de la dita ciutat, ço
és, devers lo pla de Gerona fora la població de Sancta Eugènia, compresa
la parròquia de la dita Sancta Eugènia, e d’aquí tirant dreta via fins
a la casa de Nicolau Cantó, compresa la dita casa, e d’aquí fins al mas
Servià pertint, passant per4 la creu d’en Ginesta, pujant al camí de
Caulés, e compreses les cases d’en Prunell e de micer Bernat de Belloch,
e d’aquí tirant a la capella de Sant Miquel de Palau, e d’aquí passant
per Montilibi dret camí fins la resclosa de mossèn Sant Dionís, la torre
d’en Miquel Vilar, dins lo terme de la dita ciutat romanent, e de la dita
resclosa dreta línea fins a la casa de les hermites de nostra dona de
la Enderrocada, e d’aquí anant per lo camí reyal e públich fins al
monastir de Sanct Daniel, comprès en lo dit terme o límits la pobla
e parròquia de Sant Daniel, e d’aquí dreta via travessant la montanya
fins al Pont Major, comprès lo dit pont, e d’aquí tirant per lo camí qui
va del Pont Major fins a Fontajau, e sia compresa en lo dit terme de
la dita ciutat la parròquia de Sanct Pons, e d’aquí per dreta línea sia
lo dit terme o límits fins a la parròquia de Sancta Eugènia, paguen
e sien tenguts paguar e contribuir en les imposicions de la dita ciutat
axí com si staven e habitaven dintra aquella, car experiència ha
demostrat e demostra que per lo star deffora se ha seguit alguna e per

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 307
sdevenidor se poria seguir gran depopulació de la dita ciutat, qui és
clau de Cathalunya.
Ítem, 5 senyora molt excel·lent, com lo Pont Major de pedre de la
dita ciutat, per ésser molt antich, que algunes parts menaçen roïna,
e sia molt necessari fer-hi prestament obres e reperació, o en alguna
part reedificació, car si no hi era provehit, seria molt perillós de
inconvenient seguir, si qui no hauria axí fàcil reparació, maiorment attès
lo loch on és construhit, ço és, en lo camí reyal sobre lo flum de Teer,
quasi mija leuga de la dita ciutat, supliquen per ço los dits jurats e
prohòmens que per les causes demunt expressades e encara que dels
emoluments qui·n restarien fos construhit e hedificat hun altre pont
de pedre comensat sobre lo dit riu entre la capella de Sanct Jacme dez
Sans e la dita ciutat, sia atorgat e consentit a la dita ciutat e universitat
de aquella dret e col·lecte de passatge, en lo qual paguen e sien tenguts
pagar tots aquells qui passaran per lo dit Pont Major, anants, vinents
e entrants o passants per la dita ciutat per temps e spay de trenta anys,
qui comencen a córrer lo die que lo dit dret de pontantge se començarà
de collir e exhigir. E açò no obstant que ia dret de pontatge per vostra
majestat, resident en la dita ciutat de Gerona, anant derrerament a la
vila de Perpinyà, sia stat atorgat a la dita ciutat al dit temps de trenta
anys, segons en la carta de la concessió de aquell és contengut, a la
qual concessió per aquesta no sia fet prejudici algú. Entès, emperò, e
declarat que, si ans del dit temps lo pont nou damunt dit serà accabat,
que la dita col·lecte haie a cessar. Lo qual dret de pontatge se haja
pagar en la forma e manera següent: ço és, tota persona qui a peu o
cavall passarà per lo dit Pont Major, pach malla per jorn, e qui, emperò,
entrarà en la dita ciutat. Ítem, que tota bèstia grossa carregada o
descarregada, ço és, mula, mul, rossí, euga, bou, vaca, vedell, vedella
e tota bèstia asínina qui passarà per lo dit pont e entrarà en Gerona,
paguen per cascun jorn malla. Ítem, que tot bestiar menut, ço és,
moltons, ovelles e tot cabrum, anyells, porchs, porcells, qui passaran
per lo dit pont e entraran en Gerona, paguen per cascun jorn quatre
diners per centenar, e axí segons per nombre e porrata. Ítem, que tots
los poblats en los térmens dels castells d’Anglès e de Osó, e tots los
poblats de la part dellà del dit flum de Theer /121/ passants per lo dit
Pont Major, encara que no entren en Gerona, paguen lo dit dret ells
e llurs bèsties, e açò per tan com han gran servitut del dit pont e major
que altres poblats en la pàtria. Entès e declarat que, si passaran per
lo dit pont dos hòmens ensemps de una casa, no sien tenguts pagar
sinó per hun e una vegada lo jorn; e que algú ciutadà o poblat dins
la ciutat ne ells ne lurs família, fills ne lurs bestiars no paguen lo dit
dret. Ítem, que en cas que per causa de la dita col·lecta sortissen
qüestions o debats verbals entre lo cullidor e lo qui passaria per lo dit
pont, al·legants no deure pagar per algun privilegi o altre franquesa
de no paguar, attès que és cosa mínima, los dits jurats sien de açò

308
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
conexedors, però que sia feta per ells la conexença axí sumària tal e
tals persones al·legants privilegis de no pagar e al·legants la concessió
del dit pontatge en la forma que és atorgada no compendre ne poder
compendre ell. E era qüestió de les formes del present privilegi que
lo senyor rey o vós senyora ho conegan, axí com poden e deuen. E
axí, per tant que los qui han pagat lo dit dret no sien detenguts ultra
modum.
Quia capitula preinserta et in eis contenta utilitatem, comodum
et augmentum civitatis predicte ac eius rei publice concernere dinoscuntur,
suplicacioni predicte benignius annuentes, tenore presentis
carte nostre vobis dominis iuratis, probis hominibus et universitati dicti
civitatis Gerunde preinserta capitula et unumquodque eorum et omnia
et singula in eis et eorum quolibet contenta, iuxta eorum seriem et
tenorem, de nostri certa sciencia et consulte laudamus, approbamus
atque concedimus, eisdemque regiam et nostram auctoritatem harum
serie impartimur. Mandantes propterea gerentivices gubernatoris in
Cathalonie principatu, vicario et baiulo ac iudici Gerunde ceterisque
universis et singulis officialibus et subditis dicti domini regis et nostris
in dicto principatu Cathalonie constitutis, presentibus et futuris,
dictorumque officialium locatenentibus, consulte et de certa sciencia,
sub incursu regie indignacionis et ire, penaque quinque mille florenorum
auri, quatenus cartam nostram huiusmodi et omnia et singula in ea
contenta teneant firmiter et observent, tenerique et observari faciant
inviolabiliter per quoscumque et in aliquo non contrafaciant vel veniant
aliqua racione seu causa. Excipimus tamen a predictis familiares et
domesticos dicti domini regis et nostros. In cuius rei testimonium
presentem cartam nostram fieri iussimus regio sigillo inpendenti munitam.
Datum Barchinone, duodecima die mensis madii, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo quinquagesimo primo, regnique
dicti domini regis Sicilie citra Farum anno domini septimo, aliorum
vero regnorum tricesimo sexto.
La Reyna.
Vidit thesaurarius generalis.
Vidit da Mesa.
In diversorum locumtenencie Iº.
Domina regina mandavit michi Bartholomeo Sellent.
Visa per Anthonium da Mesa et thesaurarium generalem.
1. Dibuix d’un pont de pedra a la part superior del document. 2. Caplletra
ornamentada. 3. Damont en lo present libre, cartes XV, ha privilegi de fer ponts.
Altre en cartes [C]XVII escrit al marge esquerre. 4. Límits de la ciutat escrit al marge
esquerre. 5. Pont escrit al marge esquerre.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 309
126
1451 maig 12. Barcelona
PRIVILEGI concedit per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i prohoms de la ciutat de Girona, on concedeix
la facultat que el mostassaf pugui disposar d’un saig del veguer o
del batlle, en l’exercici del seu ofici.
A. AHCG. Lletra reial núm. 552.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 121.
Que·l mostaçaf pugua pendra hun missatge del veguer o batle,
ab lo qual exercesqua son offici.
Nos Maria, 1 Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et
Corsice, comittissa2 Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie ac
etiam comittissa Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis serenissimi
domini regis, viri et domini nostri carissimi, quia, ut pro parte
vestri fidelium nostrorum iuratorum et proborum hominum civitatis
Gerunde, excepimus3 mostaçaffus civitatis eiusdem multociens ea que
suo incumbunt officio exequi non valet nuncii seu sagionis deffectu,
quod in dampnum rei publice dicte civitatis noscitur proculdubio
redundare, quare, suplicato nobis humiliter vestri pro parte per fideles
nostros Iohannem Cavalleria et Iacobum Sent Celoni, sindicos dicte
civitatis, super hiis debite provideri, tenore presentis concedimus vobis
et dicto mostaçaffo eciam dicte civitatis, qui nunc est et pro tempore
fuerit, quod ipse mostaçaffus dicte civitatis, presens et futurus, eligere
et assumere possit unum nuncium seu sagionem vicarii vel baiuli dicte
civitatis, quem variare possit pro libito voluntatis, cum quo nuncio seu
sagione suum officium valeat exercere in dicta civitate Gerunde et
vicaria et baiulia eiusdem, eo modo et forma quibus in concessione4 dicti officii et provissionibus super eo factis continetur. Mandantes per
presentes vicario et baiulo dicte civitatis, sub pena mille florenorum
auri, quod nuncium seu sagionem, quem dictus mostaçaffus duxerit
eligendum, ut prefertur, si forsan renitens fuerit, compellant ad
deserviendum dicto mostaçaffo, omni contradiccione cessante. Et
insuper mandamus, sub eadem pena, dicto nuncio seu sagioni quod
mandatis dicti mostaçaffi pareat et obediat et per eum sibi iniuncta
ratione dicti officii mostaçafie compleat et exequatur, omni dilacione
semota. In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus regio sigillo
in dorso munitam.
Data Barchinone, die duodecima madii, anno a nativitate Domini
millesimo quadringentesimo quinquagesimo primo.
La reyna.
In diversorum locumtenentie Iº.

310
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Vidit thesaurarius generalis. Vidit da Mesa.
1. Caplletra ornamentada. 2. Mostaçaff escrit al marge dret. 3. Accepimus,
A. 4. Segueix sui ratllat.
127
1451 juliol 23. [Barcelona]
SENTÈNCIA feta per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, en el contenciós entre els jurats de Girona, i Pere Llavanera
i Jaume Guardiola, recaptadors de les imposicions del vi, d’una part,
contra Pere Riera, Pere Martí, àlies Domènec, i Antoni Morell, de
l’altra, que els declara subjectes a aquesta imposició, contrariàment
al que pretenien, al·legant habitar fora dels límits de la ciutat.
A. AHCG. Pergamí núm. 1730.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 121v-122.
Setència1 reyal dada contra Pere Riera, Pere Domènech e
Anthoni Morell ab què és declarat ells ésser de la contribució de
les imposicions de la ciutat com altres ciutedans.
Ihesu2 Christi et eius genitricis Matris virginis Marie nominibus
feliciter invocatis. Pateat universis quod nos Maria, Dei gracia regina
Aragonum, Sicilie citra et ultra Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitissa Barchinone, ducissa Athenarum
et Neopatrie, ac eciam comitissa Rossilionis et Ceritanie,
locumtenens generalis serenissimi domini regis, viri et domini nostri
carissimi, visa suplicacione coram nostra magestate oblata pro parte
iuratorum Gerunde et Petri Lavanera et Iacobi Gordiola, levatorum seu
collectorum imposicionis vini, in et cum qua suplicarunt sententiam
per nos contra ipsos latam ad relacionem Petri Iohannis, alias Roig,
et in favorem Petri Martini, alias Domenech, Petri Riera et Anthoni
Morell, in melius comutari seu reformari; visis articulis tam primo quam
secundo ac tercio loco oblatis pro parte dictorum suplicancium; visis
demum testibus pro eorum parte productis et illorum dictis et
deposicionibus ac illorum publicacione ac assignacionibus factis ad
obiciendum et contradicendum contra dicta et personas dictorum
testium; viso inquam privilegio illustris regis Petri, quondam, pro parte
dictorum suplicantium producto, quo cautum existit ut cives et
habitatores civitatis predicte ad vicinia civitatis domicilia transferentes
contribuant in imposicionibus pro3 oneribus civitatis in dictis; viso
ulterius quodam tallio per iuratos imposito in anno Mº CCCC quadragesimo
quinto, super questionis detencione que ducebatur inter
civitatem et Guillermum de Biure, domicellum, racione officii comitationis
compotorum testamentorum, in quo tallio inveniuntur descripti
Petrus Riera et Petrus Domenech cum aliis de vico de Padret; viso

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 311
quodam alio privilegio regis Iacobi, alte recordacionis, per quod fuit
concessa immunitas civibus et habitatoribus civitatis Gerunde et
suburbiorum illius de questiis, taliis, forciis et caetera, et aliis in dicto
privilegio mencionatis; viso demum quodam auctentico translato dimuneracionis
fochorum, revallium, burgorum et suburbiorum iamdicte
civitatis Gerunde, in quo sunt descripti 4 Petrus Domenech et Petrus
Riera cum illis de vico de Padret; viso alio privilegio per nostram
magestatem civitati Gerunde concesso, per quod concedimus ut infra
mediam leucam in circuitu seu quacumque parte menium procul
civitatis predicte nullus tenere poterit carniceriam, tavernam, macellum,
tugurium et caetera; visa citacione facta de dictis Domenech et Riera.
Visa quadam informacione per dictos Domenech et Riera producta
receptaque nona die mensis iulii, anno Domini millesimo quadringentesimo
tricesimo tercio, per officiales et vicarium ecclesiasticum
dicte civitatis et ex officio de finem demostrandi limittes dicte civitatis;
viso quodam privilegio illustrissimi regis Ildefonsi, per quod emfranquivit
cives dicte civitatis ab intestacionibus sive instestis infra certos terminos
habitantes; visis cedulatis hinch inde ab utraque parte in causa
suplicacionis; viso finaliter toto primittivo processu visisque aliis
videndis et considerandis 5 que animum mee serenitatis monere possunt
ad bene et recte iudicandum factaque relacione de toto processu in
nostra sacra audiencia per fidelem nostrum Iohannem May partiumque
advocatis ad plenum auditis sequitaque conclusione de dicta causa
sacrosanctis Evangeliis coram nobis propositis et per nos reverenter
inspectis, die et termino semel et pluries partibus petentibus et
instantibus ad sententiam assignato prout cum presenti ad cautelam
assignamus nostram proferimus sententiam ut sequitur: Quia per
noviter producta dicta et allegata pro parte dictorum iuratorum,
universitatum et levatorum imposicionis, in causa huiusmodi suplicacionis,
evidentissime constat de eorum intencione et dictos Petrum
Riera et Petrum Domenech, et Anthonium Morell, domos seu habitaciones
et domicilia tenentes ante seu propre sanctum Iacobum dels
Sancts, alias dels Masells, dictasque domos habitaciones et domicilia
tenere infra limittes imposicionum dicte civitatis. Et ita aliter ex deductis
et probatis in processu et consuetudine attenta fore et esse de contribucione
imposicionum dicte civitatis et ad imposiciones teneri prout
alii cives dicte civitatis tenentur. Predictis igitur et aliis attentis et
consideratis, pronunciamus, sententiamus et declaramus bene fuisse
et esse suplicatum a dicta nostra sententia per dictos iuratos universitatem
et levatores, et male per nos fuisse pronunciatum et sententiatum
dictamque sententiam in melius comutamus excepta condempnacione
expensarum in dicta sentencia facta neutramque dictarum parcium in
expensis huius instancie et ex causa condempnamus. Lata et promulgata
fuit hec sentencia per nos seu in nostri personam per dilectum
consiliarium et vicecancellarium dicti domini regis et nostrum Iohannem

312
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Pages, legum doctorem, in domibus habitacionis meis que site sunt in
vico monasterii beate Marie de Ihesus, in quibus consilium regium
celebratur, et lecta de nostro seu ipsius mandato per fidelem scriptorem
regium atque nostrum Michaelem ça Coma, notarium infrascriptum,
die videlicet vicesima tercia mensis iulii, anno a nativitate /122/ Domini
millesimo quadringentesimo quinquagesimo primo, regnique dicti
domini regis Sicilie citra Farum anno decimo septimo, aliorum vero
regnorumque anno tricesimo sexto, presente instante et dictam sentenciam
ferri humiliter suplicante Iohanne Ros, notario, sindico et
procuratore iuratorum et universitatis Gerunde, pro una parte, alia vero
parte licet legittime citata minime comparente. Presentibusque pro
testibus Raymundo de Papiolo, Ffrancisco d’Alçamora, Iohanne Ros et
Anthonio Miians, legum doctoribus et pluribus aliis in multitudine
copiosa.
Pages, vicecancellarius.
Sig- (signe) num Marie, Dei gracia regine Aragonum, Sicilie citra
et ultra Farum, Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie
et Corsice, comittisse Barchinone, ducisse Athenarum et Neopatrie,
ac eciam comittisse Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis illustrissimi
domini regis, viri et domini nostri carissimi, que hanc sentenciam
tulimus eÍdemque sigillum regium inpendenti iussimus apponendum
Sig- (signe) num mei Michaelis ça Coma, domini regis scriptoris
auctoritateque regia notarii publici per totam terram et dominacionem
suam, qui prolacioni dicte sentencie presens interfui eamque legi et
publicavi et in hanc publicam formam redigens, per alium scribi feci
et clausi et constat autem de rasis correctis et emendatis in lineis prima
ubi dicitur «invocatis. Pateat universis quod nos Maria», et XVª
«massellum, tugurium», in XXVIIª «ce», et XXXIIª «decimo sexto».
In sententiarum locumtenentie XVIº.
Michael ça Coma ex sententia in concilio lata.
1. Pagar imposicions escrit al marge esquerre. 2. Caplletra ornamentada.
3. Segueix omnibus ratllat. 4. Segueix un espai de 14 lletres aprox.
cancel·lat. 5. Segueix considerandis repetit.
128
1451 juliol 23. Barcelona
LLETRA EXECUTÒRIA atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent
del rei Alfons IV, de la sentència atorgada per ella mateixa en el
contenciós entre els jurats de Girona, Pere Llavanera i Jaume
Guardiola, recaptadors de les imposicions del vi, d’una part, contra
Pere Riera, Pere Martí, àlies Domènec, i Antoni Morell, de l’altra,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 313
que els declara subjectes a aquesta imposició, contrariàment al que
pretenien, al·legant habitar fora dels límits de la ciutat.
A. AHCG. Lletra reial núm. 555.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 122.
Exequtòria de la dita sentència.
Maria, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra Farum,
Valencie, Hierusalem, Hungarie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comittissa
Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie ac eciam comittissa
Rossilionis et Ceritanie, locumtenens generalis illustrissimi domini
regis, viri et domini nostri carissimi, dilectis et fidelibus universis et
singulis officialibus regiis atque nostris, quibus presentes contigerit
presentari, salutem et dileccionem.
Cum in causa seu questione, que in nostra ducta extitit audiencia,
inter iuratos, sindicum et universitatem civitatis Gerunde et Petrum
Levanera, Iacobum Gordiola, levatores seu collectores imposicionis vini,
ex una, et Petrum Martini, alias Domenech, et Anthonium1 Riera ac
Anthonium Morell, partibus ex altera, causis et racionibus in processibus
inde ductis contentis, die presenti nostram protulimus sentenciam ut
in ea lacius continetur; parumque prodesset sentencias ferri, nisi debite
exequcioni demanderentur, dicimus et mandamus2 vobis expresse, pena
mille florenorum adiecta, quatenus dictam sentenciam et omnia et
singula in eadem contenta exequamini et compleatis, exequique et
compleri illico faciatis operis per efectum iuxta illius seriem et tenorem.
Data Barchinone, die vicesima tercia iulii, anno a nativitate
Domini Mº CCCC quinquagesimo primo.
Pages, vicecancellarius.
In sententiarum locumtenencie XVIº.
1. Segueix Domenech ratllat. 2. Segueix ex ratllat.
129
1451 setembre 7. Barcelona
CAPÍTOL DE CORT atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del
rei Alfons IV, en la Cort reunida a Barcelona, on adquireix el
compromís de no aplicar una butlla del papa Nicolau V referida al
cobrament d’exaccions impositives, que havia aixecat una gran
oposició popular. Inclou la transcripció de l’esmentada butlla, datada
a Roma el 16 de juny de 1451. Trasllat de la mateixa data.
A. AHCG. Pergamí núm. 1926.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 123v-125v.
Translat de suplicació feta per la Cort.

314
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Hoc 1 est translatum bene et fideliter sumptum a quodam actu
curie, scripto et continuato in quodam processu curie generalis principatus
Cathalonie, quam illustrissima principissa et domina domina
Maria, Dei gracia Aragonum et utriusque Sicilie regina, ut locumtenens
serenissimi principis et domini domini Alfonsi, eadem gracia regnorum
predictorum regis, viri sui, de presenti celebrat Cathalanis in reffectorio
maiori domus sancte Anne Barchinone. Cuius quÍdem actus tenor talis
est:
«Ulterius die martis, septima die mensis septembris, anno predicto
millesimo quadringentesimo quinquagesimo primo, iamdicta illustrissima
domina regina, locumtenens predicta, in aula seu domo dicti reffectorii
personaliter constituta regalique sedente in solio, in qua quÍdem aula
pro celebracione dicte curie fuerunt presentes hii: videlicet, pro brachio
Ecclesie Petrus, archiepiscopus Terraconensis, Bernardus, episcopus
Gerundensis, Iacobus, episcopus Vicensis, ffrater Guillermus, abbas
Sanctarum Crucium, Iohannes, abbas beate Marie de Regali ville
Perpiniani, ffratrer Iacobus, abbas monasterii Sancti Salvatoris de Brea,
Michael de Vilarius, vicarius et procurator episcopi Elnensis, Narcissus
Cessoliveres, procurator episcopi Illerdensis, Bernardus Tallada,
canonicus, sindicus et procurator capituli Elnensis, Simon Mascaro,
canonicus sancte Anne, procurator abbatis de Villabertrando; pro
brachio militari Iohannes, comes Pratarum, Galcerandus de Pinosio,
vicecomes de Insula et de Caneto, Guillermus Raymundus de Castro
et de Sono, Grisogonus de Crutillis, Dalmacius de Queralto, Ffranciscus
de Perillionibus, Ffranciscus de Rillo, Ffranciscus de Pinos, Baltasar
de Queralto, Anthonius de Cardona, nobilis Rogerius Alamanni,
Iohannes de Pano, Iohannes de Boxadors, Iacobus Alamanny, marchus
dez Lor, Anthonius Guillermi de Montanyans, Iohannes Petrus Fahena,
Andreas de Pagaria, Berengarius de Pontos, Galcerandus Burges de
Villadecans, milites; Ffranciscus de Sancto Minato, Ffranciscus de
Perapertusa, Ludovicus de Calders, Arnaldus de Claramunt, Dalmacius
ça Riera, Bernardus Rabinar, Gispertus de Ponts, Arnaldus Guillermus
de Ponts, Iohannes Berengarius de Muntbuy, Galcerandus Burgues,
Petrus de Sancto Climente, Iacobus Cadell, Ffranciscus Iohannes de
Sancta Coloma, Iacobus d’Avinyó, Iohannes d’Avinyó, Arnaldus dez
Vivers, Geronimus Batle, Iaufridus ça Riera, Iohannes Papiol, Raymundus
Papiol, Bernardus Prat, Petrus de Sancto Martino, domicelli; pro brachio
civitatum et villarum regalium Iohannes de Marimundo, Iohannes Lull,
Guillelmus de Busquets, Guillelmus Jordà, sindici Barchinone, Iohannes
Riambau, Bartholomeus Mahull, sindici Ilerde, Iohannes Cavalleria,
sindicus Gerunde, Bernardus Castello, Ffranciscus Causa, sindici
Perpiniani, Ffranciscus Burgues, sindicus Dertuse, Iohannes Gilabert,
sindicus Cervarie, /124/ Guillermus Martini, sindicus Podiiceritani,
Anthonius Viader, sindicus Villefranche Confluentis, Ffranciscus Ros,
sindicus Turricelle de Montegrino, quibus omnibus, eorum solitis et

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 315
consuetis cessionibus collocatis, iamdicta serenissima domina regina
mandavit legi et publicari quandam papiri cedulam, cuius tenor sequitur
in hunc modum:
“Senyora molt excel·lent. Com sobre una bulla o rescrit procehida
o procehit de mossèn sanct pare Nicolau la comença: Nicolaus et caetera,
inseratur, la qual és stada publicada ab cartells per sglésies de les ciutats
e viles del principat de Cathalunya e dels comdats de Rosselló, de
Cerdanya, e generalment són amonestats tots e sengles clergues coniugats
e simples beneficis ecclesiàstichs no obtinents, segons la forma
de la dita bulla dirigida als reverends archabisbes de Terragona e de
Ceragossa, fos soscitat gran tumult e discòrdia, no tant solament entre
los braços e statments militar e reyal de les corts qui·s celebren en la
ciutat de Barchinona, mas encara en los poblats de les dites ciutats,
viles e lochs del dit principat e comdats de Rosselló e de Cerdanya,
havents per indubitat los dits dos staments militar e reyal e altres de
les dites ciutats, viles e lochs e dits comdats ésser cosa molt nova e
inaudita en lo dit principat e comdats, e ésser en gran diminució de
les jurisdicció, regalies e preheminències del senyor rey e prejudici dels
Usatges de Barchinona, constitucions, capítols e actes de corts, libertats,
usos, pràtiques e costums dels poblats en lo dit principat e en los dits
comdats, e lo stament ecclesiàstich pretanent lo contrari, la qual
discòrdia entre los dits dos staments e lo stament ecclesiàstich no·s
pogués se dar, per tant tractants algunes notables persones del consell
de la dita senyora reyna lo dit braç ecclesiàstich, ço és, los reverends
archabisbe de Terragona, bisbe de Gerona, bisbe de Vich, l’abbat de
Sanctes Creus, l’abbat de la Reyal de Perpenyà, l’abbat de Sanct Salvador
de Brea, Michael de Vilarius, vicari del bisbe d’Elna, Narcís Oliveres,
prevera del capítol de Gerona per lo bisbe de Leyda, Bernat Tallada,
canonge e síndich del capítol d’Elna, Simon Mascaró, canonge de Sancta
Anna, per l’abbat de Vilabertran, e cascú d’ells present e entrevinent
en açò la dita senyora reyna per lo bo e tranquil·le repòs del dit principat
e conservació de les preheminències, regalies e jurisdicció del dit senyor
rey, e libertats, immunitats, usos, pràtiques e drets del dit principat
e habitants en aquell e en los dits comdats fahent-ne acte de cort, en
plena cort renuncien ab la dita bulla e rescrit e a tota utilitat, drets
e emoluments que de aquella los pervingués o pervenir pogués, en comú
o en particular, ara de present o en sdevenidor, e a qualsevol
instància o instàncies que·s poguessen fer per lo procés e monicions
fetes per lo dit reverend exequdor, o altri per ell, e per semblant ara
per qualsevol vegada a totes provisions, bulles e rescrits que per lo dit
sgard emanassen o procehissen de la Seu Apostòlica o de qualsevol altre
pretanent haver potestat motu proprio o per qualsevol persones impetrades
o impetradores, prometents que de aquelles no usaran ne usar
faran per si ni per interposades persones directament o indirecta. E
promaten axí mateix que per avant no impetraran ne impetrar faran

316
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
algunes bulles o rescrits concernents imposicions, indiccions, o càrrechs
o exacció alguna per rahó o occasió de béns de coronats coniugats o
simples benefficis ecclesiàstichs no obtinents, ne de aquelles usaran ni
usar faran ne permetran, encara que emanassen o procehissen per propi
motiu dels concedents o concedent o a supplicació o impetració de
qualsevol persona en qualsevol dignitat, grau o condició fos constituïda,
axí ecclesiàsticha com secular, ans ara per lavors renuncien a aquelles
e a tota utilitat, dret e emolument que poguer pervenir a ells o algú
d’ells e·n fan exprés pacte per sol·lemne stipulació roborat. Promatents
que no impetraran per si ni per interposades persones alguna
dispensació qui vinguers en derogació de les dues coses, ni del
sagrament per ell prestador, ni en relaxació o absolució /124v/ de aquell,
e encara que fos obtenguda motu proprio vel alias, ne de aquella usaran
ni usar faran, ans expressament ara per lavors hi renuncien amplament
e bastant. E són contents, els plau e consenten que en lo dit acte de
cort la dita senyora reyna provehesque que per algun official reyal per
qualsevol manera ni encara per imploració de l’auxili del bras secular
no puxen fer alguna exequció en persona ni en béns dels dits clergues,
coniugats o no coniugats, no obtinents benefficis ecclesiàstichs, per rahó
de les dites corones, fahent expressa prohibició a aquells de fer lo
contrari ab decret de nul·litat. E tots los dits tres brasos e cascun singular
d’ells juren a Déu e als sancts quatre Evangelis tenir e observar les coses
en lo dit acte de cort contengudes, ço és, lo braç ecclesiàstich segons
convinència e tenor del dit acte, e los altres braços per totes aquelles
coses que a ells e a lur interès puxa tocar”.
Qua quidem papiri cedula lecta et publicata, dicta serenissima
domina regina fecit et facere se dixit actum curie de eadem et de
contentis in ea. Et incontinenti preffati domini archiepiscopus Terrachone,
episcopus Gerundensis et episcopus Vicensis, positis coram eis sacrosanctis
scripturis Evangeliorum, iurarunt, ponendo manus ad pectus
more prelatorum tenere et observare contenta in actu curie preinserto.
Similiter abbas Sanctarum Crucium, abbas de Regali, abbas Sancti
Salvatoris de Brea, Michael de Vilarius, Narcissus Cessoliveres, Bernardus
Tallada et Simon Mascaro, superius nominati brachium ecclesie in
dictam curiam facientes et representantes, iurarunt per Deum et eius
sancta quatuor Evangelia, sacrosanctis scripturas Evangeliorum per eis
corporaliter tactis, tenere et observare contenta in actu curie sive cedula
superius inserta. Et similiter iurarunt, quantum ad eos pertinebat,
persone de brachio militari, qui in dicta curia presentes erant, prout
sequitur: egregius Iohannes, comes Montenearum de Prades, et alii de
brachio militari iam superius scripti et nominati. Et similiter iurarunt,
quantum ad eos pertinebat persone de brachio regali civitatum et
villarum regalium que, ut predicitur, in dicta curia presentes erant,
quarum nomina iam superius sunt scripta. Et prestito iuramento
predicto, ut superius continetur, iamdictus dominus comes Pratarum,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 317
pro se et dicto brachio militari et eciam pro brachio regali civitatum
et villarum regalium curie supradicte, dixit in effectu quod dicta duo
brachia refferebant dicte serenissime domine regine de factis et
contentis superius graciarum humiles acciones. Et dicta serenissima
domina regina dixit in effectu que pus ella havia fet ço que ells havien
demanat e volgut, volguessen entendre en les coses concernents la
beneventurada venguda del senyor rey, e açò ab tota diligència en manera
que lo temps no passàs infructuosament. Et omnes dixerunt quod
intenderent in predictis taliter quod in brevi fieret et sequeretur
servicium Deo et esset acceptabile domino regi et domine regine. Et
fuerunt ad predicta presentes spectabilis vir dominus Eximinus Petri
de Corella, miles, comes Cocentayna; Petrus de Sancto Clemente, magister
racionalis, ambassiatores domini regis; dominus Iohannes Pages,
vicecancellarius; Berengarius de Ulmis, gubernator Maioricarum; Petrus
Mercader, thesaurarius domini regis; Andreas de Biure et Iacobus Giner,
regens baiuliam Cathalonie, milites; Ffranciscus Castillionis, Raymundus
de Papiolo, Gaspar Vilana, Iohannes Dalmacii, Iohannes Ros, Ffranciscus
d’Alçamora, Anthonius da Mesa, legum doctores, consiliarii domine
regina, tenor vero bulle apostolice iam in actu curie predicto mencionate
sequitur 2 et est talis:
"Nicolaus, episcopus, servus servorum Dei, ad futuram rei memoriam.
Equitatis racio persuadet ut hii qui de una re comodum
sentiunt etiam ob illam quod facultatem suarum viribus onera incumbencia
suportare non recusent nuper si quÍdem cum dilectus filius
noster Iohannes tituli sancti Laurencii, in lunam presbyter cardinalis
tunc per nos ad carissimum /125/ in Christo filium nostrum Alfonsum
Aragonum et utriusque Sicilie, regem illustrem legatus specialiter
designatus unum subsidium centum octuaginta quinque milium et quadringentorum
florenorum auri de Camera preffato regi usque ad novem
menses in duobus terminis realiter assignandorum super universis
fructibus, redditibus et proventibus metropolitanensium cathedralium,
collegiatarum et aliarum ecclesiarum, necnon monasteriorum, prioratuum,
prepositutarum, magistratuum etiam miliciarum et dignitatum,
personarum, administracionum, officiorum, canonicatuum et prebendarum
ceterorumque benefficiorum, necnon hospitalium et aliorum
piorum locorum sanctorum et religiosorum, cum cura et sine cura,
secularium et quorumvis ordinum regularium, exemptorum et non
exemptorum, infra Aragonie, Valencie, Cathalonie, Maioricarum et
Minoricarum, necnon comptatuum Rossilionis et Ceritanie aliaque
regna et tempora dominia ultra montes consistencia, auctoritate nostra
impossuisset, necnon universis et singulis archiepiscopis, episcopis,
abbatibus aliisque prelatis in dignitate constitutis ac canonicis ceterisque
personis ecclesiasticis regnorum, comittatuum et dominiorum predicto-

318
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
rum, necnon provinciarum, civitatum et diocesium in illis institutarum,
eorumque ecclesiarum, monateriorum, prepositarum, prioratuum,
magistratuum et aliorum ecclesiasticorum locorum, capitulis, conventibus
atque collegiis, exemptis et non exemptis, secularibus et regularibus,
ut subsidium predictum iuxta distribucionem sibi fiendam in terminis
ad id statutis integre persolverent, sub penis et censuris tunc expressis,
districte precipiendo mandasset ad venerabiles fideles nostros Terrachonensis
et Cesaraugustanensis archiepiscopos, huiusmodi subsidii
collectores et preceptores cum potestate collectores substituendi, constitutisset
et depputasset, nos imposicionem, preceptum, mandatum,
constitucionem et deputationem predictam ac omnia alia et singula in
quibusdam dicti cardinalis superinde confectis litteris contenta de
fratrum nostrum consilio et assensu approbavimus et confirmavimus,
prout in aliis nostris inde confectis litteris, quarum tenores de verbo
ad verbum haberi volumus pro insertis, plenius continetur. Nos igitur,
attendentes quod onera eque in plures partes divissa facilius supportantur,
quoque dilecti filii clerici non benefficiati, coniugati et non coniugati,
regnorum, comittatorum et dominiorum illorumque provinciarum, civitatum
et diocesium predictarum ex clericalis ordinis privilegio
quamplura comoda percipiunt et honores, et quibus, tanquam eorum
membris, archiepiscopi, episcopi, abbates, prelati et alie ecclesiastice
persone supradicte presertim in suorum privilegiorum conservacione
dictum rata cordis affeccione consultunt et libenter assistunt non
inmerito in tam arduis eorum necessitatibus, non modo libenti sed etiam
ardenti animo inpendere et extendere debent eorum subsidia ac dextras
liberales, ex premissis et certis aliis causis ad id animum nostrum
moventibus, de fratrum nostrorum consilio et assensu auctoritate
apostolica ex certa sciencia tenore presentium subsidium predictum,
ut illud celerius et facilius solvi valeat, etiam super quibuscumque
mobilibus et immobilibus bonis per universos et singulos clericos non
benefficiatos, coniugatos et non coniugatos, regnorum, comittatuum,
dominiorum, provinciarum, civitatum et diocesium predictorum,
cuiuscumque status, gradus, ordinis, nobilitatis vel condicionis fuerint,
ac ipsorum quem pro rata seu cota, videlicet eis et ipsorum cuilibet,
illorum facultatibus consideratis et diligenter inspectis, iuxta illas per
archiepiscopos predictos seu deputandos, ab eis moderanda et tatxanda,
quam autem cotam seu ratam quoad maiores ultra sexdecim cum
dimidio, mediocres vero ultra undecim, minores autem in facultatibus
huiusmodi ultra quinque solidos cum dimidio monete Barchinone,
quoad ipsorum videlicet quemlivet volumus et decernimus non posse
tatxari usque ad dictos novem menses solvendos ipsosque non
benefficiatos clericos huiusmodi, coniugatos et non coniugatos, ad dicti
subsidii pro rata seu cota moderanda ac taxanda huiusmodi solucionem
usque ad prefatos /125v/ novem menses sub excomunicacionis aliisque
sentenciis, censuris et penis in nostris et cardinalis litteris contentis

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 319
predictis et ultra illas perpetue amissionis seu perdicionis totius
privilegii clericalis ac alius teneri ad ipsam solucionem faciendam per
dictos Terrachonensem et Cesaraugustanensem archiepiscopos seu
substituendos ab eis compelli posse et debere. Volumus, statuimus
pariter et decernimus in omnibus et per omnia proinde ac si dictus
cardinalis per litteras suas predictas preffatum subsidium etiam per
eosdem non benefficiatos clericos, coniugatos vel non coniugatos, super
ipsorum mobilibus et inmobilibus bonis iuxta eorum facultates pro rata
seu cota per archiepiscopos vel alios supradictos moderanda et tatxanda
solvendum imposuisset et solvi mandasset necnon dictos archiepiscopos
cum substituendi potestate collectores et preceptores deputasset. Qui
autem maiores, mediocres seu minores in premissis esse dicantur
Terrachonensis et Cesaraugustanensis archiepiscoporum ac substituendorum
ab eis et illorum cuilibet discrecioni comittimus declarandum,
non obstantibus constitucionibus et ordinationibus apostolicis, necnon
omnibus illis que in dictis litteris voluimus non obstare, ceterisque
contrariis quibuscumque. Nulli ergo omnimo hominum liceat hanc
paginam nostre voluntatis constitucionis, statuti et remissionis infringere
vel ei ausu temerario contrahire. Si quis autem hoc attemptare presumpserit,
indignacionem omnipotentis Dei et beatorum Petri et Pauli,
apostolorum eius, se novit incursum.
Datum Rome, apud Sanctum Petrum, anno incarnacionis Domini
millesimo quadringentesimo quingentesimo primo, sextodecimo kalendas
iulii, pontifficatus nostro anno quinto.
Sig- (signe) num Raphaelis de Riudor, auctoritate regia notarii
publici Barchinone, testis.
Sig- (signe) num Iohannis Osona, auctoritate regia notarii publici
Barchinone, testis"».
Sig- (signe) num mei, Manuelis d’Avinyó, auctoritate regia notarii
publici Barchinone, qui hoc translatum ab originali suo fideliter
sumptum scribi feci et cum eodem de verbo ad verbum veridice et
legittime comprobavi, clausi die VIª mensis novembris, anno a nativitate
Domini millesimo CCCC L primo, cum supraposito in lineis VIIª
«Arnaldus Guillermus de Ponts», XIIIIª «iuredictio», XXXª «scripturis»,
XXXVIIª «Ffanciscus d’Alçamora», Anthonius de Mesa, legum doctores»,
XXXVIIIIª «presbiter cardinalis nunc per nos ad carissimum in Christo
filium nostrum Alfonsum et LVIIII apostolorum eius se».
1. Caplletra ornamentada. 2. Dibuix d’un dit assenyalant el manuscrit.

320
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
130
1457 març 18. Barcelona
PRIVILEGI atorgat per l’infant Joan, lloctinent del rei Alfons IV, a favor
de la ciutat de Girona, d’elegir els membres del Consell General, els
jurats i altres càrrecs, pel sistema de la insaculació.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 127-129.
C. Manual d’Acords de 1478. 1
a. S. SOBREQUÉS I VIDAL, «Régimen municipal gerundense en la Baja Edad
Media», a Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (Girona), X (1955),
p. 216-225.
b. S. SOBREQUÉS I VIDAL, Societat i estructura política de la Girona Medieval,
Barcelona, 1975, p. 124-136.
Privilegi e forma de elegir jurats e altres officials de la ciutat,
iuxta forma dels sacs o bosses.
Nos2 Iohannes, Dei gracia rex Navarre, infans et gubernator
generalis Aragonum et Sicilie, dux Nemosensis et Montisalbi, comes
Rippacurcie, ac dominus civitatis Balaguarii, locumtenens generalis
serenissimi domini regis, fratris nostri honorandissimi, superiori
proxime anno, dum ad civitatem Gerunde ad sedandum bandositates,
differencias et discordias que, procurantibus pravis et sediciosis hominibus,
ibi comperiebantur, cura fuit nobis precipua intendere et
vaccare circa quietem preambule civitatis et statum pacifficum rei
publice eiusdem et quia ab aperto prospeximus quod huiusmodi
distenciones premaxime oriebantur causa seu occasione altercationum
que insurrexerunt et cotidie inter cives et alios eis adherentes insurgere
non cessabant propter regimen dicte civitatis et illius apropriacionem
seu usurpacionem, convocatis iuratis, consilio generali et proceribus
civitatis eiusdem, eosdem sincero animo exhortavimus et monuimus
quod regimen dicte civitatis, previa auctoritate regia, reducerent ad
formam vulgariter vocatam de bursis sive de sacco, per quam electiones
officialium fortuna et forte magis quam arbitrio regulantur. Attentis
premaxime benefficiis que sub consimili regiminis modo, experiencia
teste, in aliis civitatibus et villis regalibus horum regnorum dicionis dicti
domini regis pervenerunt, et ideo ea de causa pro parte dictorum
iuratorum, consilii generalis et procerum dicte civitatis anelancium
circa quietem et pacem dicte civitatis concordiam et unanimitatem
civium eiusdem, data plenaria facultate super hiis dilectis nostris
Bernardo de Belloch, legum, et Bernardo Angles, decretorum doctoribus,
civibus civitatis eiusdem, processum fuit ad normam et ordinacionem
novam electionem officialium dicte civitatis iuxta formam quorumdam
capitulorum que coram nobis fuerunt exhibita et ostensa per dictos
Bernardum de Belloch et Bernardum Angles, habentium plenam et

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 321
specialem potestatem a iuratis et consilio preambule civitatis. Quorum
quÍdem capitulorum series de verbo ad verbum talis est:
«Molt alt e molt excel·lent senyor. Per la molt alta e virtuosa
senyora la senyora reyna dona Maria, consort e lochtinent general del
dit senyor rey, frare vostre, a humil supplicatió dels jurats e prohòmens
de la ciutat de Gerona, per pacífich stament d’aquella, volent rehembre
escàndols e inconvenients attemptats en la dita ciutat, e donar bon orde
de elegir jurats, sobreposats de les obres e hoydors de comptes, e encare
missatgés de la dita ciutat, ha atorgat privilegi en lo qual són
commemorats altres privilegis per los senyor rey en Pere e lo rey en
Johan, de gloriosa memòria predecessors del dit senyor rey, dat en
València a tretze de ffebrer, any mil quatre-cents quaranta-sinch; e attès
que sobre les elections dels dits officis e altres coses tochants lo regiment
de la dita universitat se seguien encara algunes discencions, sucgerint
lo enemich de humana natura, no obstant la saludable forma de elegir
en lo premencionat privilegi per la dita senyora reyna atorgat
contenguda, los jurats e consell general de la dita ciutat, per remoure
tota via de discòrdia e esquivar que algú no puxa /127v/ attemptar de
apropriar-se lo regiment dels negocis de la universitat, mas que per via
de sachs o bosses les dites elections tocants la dita universitat sien fetes,
per micer Bernat de Belloch, doctor en leys, e per micer Bernat Anglès,
doctor en decrets, ciutedans de la dita ciutat, per especial potestat per
los dits jurats e consell a ells atribuyda, és stada ordonade en scrits
la forma següent:
Et 3 primerament que sien fetes sinch bosses de tela verda o altre
color, de competent capacitat, segons les coses qui dins aquelles han
star, ab sos tenchadors.
La primera 4 serà intitulada bossa de jurats e consellers de mà
major. E seran scrits tots los ciutedans de mà major qui·s tropien en
la dita ciutat, qui sien vists ésser sufficients e ydoneus per ésser jurats
e de conseyll de aquella. Lo nom de cascú en una petita lencha de
pergamí e cascú scrit per si distinch serà mes dins un redolí de cera
tota de huna color e de hun pes. E tots aquests redolins seran mesos
dins la dita bossa.
La segona 5 serà intitulada bossa de jurats e consellers de mà
mijana. E seran així mateix mesos dins aquella los ciutadans de mà
mijana.
La terça 6 serà intitulada bossa de jurats e consellers de mà menor.
E seran triats cent menestrals de la dita ciutat, o més ho menys no
sent hi trobaran, dels pus convinents e àbils per ésser jurats e consellers.
E seran mesos dins la dita bossa, axí com és dit dels altres.
La quarta 7 serà intitulada bossa de mostasaf. E seran scrits tots
aquells ciutadans de les mans major e mijana qui trobats seran hàbils
e sufficients per ésser mostassafs. E seran mesos dins aquella, segons
demunt és dit.

322
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
La quinta 8 bossa serà intitulada bossa de missatgers. E en la forma
sobredita seran mesos dins aquells ciutadans qui seran trobats hàbils
e disposts per ésser tramesos per missatgers, quan mester serà.
Et 9 serà feta una caxa qui·s tancharà ab quatre claus diverses, qui
serà resclosa dins l’arxiu de la casa de la ciutat. E dins aquella seran
tenchades les dites bosses.
Et 10 de les dites claus tindran los jurats les tres, e lo notari de
la ciutat la quarta. E seran partides entre los jurats: que un jurat de
cascuna mà ne tingue una, ço és, que aquella tinga lo jurat primer en
cascuna mà. E si algú d’ells se absentarà, que hage jaquir la dita clau
a son companyó.
Et 11 prestaran sagrament e homenatge los dits jurats e notari, e·s
posaran pena de mil florins que no obriran en la dita caxa fins en lo
jorn que·s farà la electió de jurats e consell e de missatger o missatgers.
Et serà feta la 12 electió en la forma següent: en la festa de Ninou
primer vinent, e axí cascun any en la dita festa, serà convocat consell
general, axí com és acostumat, ço és, ab veu de crida pública lo dia
precedent, per lo dit jorn e en presència del consell 13 feta proposició,
segons és acostumat, los jurats e lo notari de la ciutat faran 14 jurament
sobre los sancts quatre Evangelis que bé e leyalement sens tot frau se
hauran en traure les dites bossas, e de aquelles traure jurats e consellers
e altres officis, segons és devall ordenat. E 15 fet lo dit jurament, sens
intervenció de altre persona, trauran les dites bosses de jurats e
consellers e mostasaf de la dita caxa.
E 16 aprés en presència del consell obrirà lo notari la bossa de jurats
e consellers de mà major, e buydarà tots los redolins de aquells dins
un bassí, e aprés metrà ayga sobre. E un fadrí menor de deu anys traurà
del dit bassí un redolí, e serà ubert per lo dit notari, e aprés ne traurà
altre e axí mateix serà ubert. E aquells los noms dels quals seran trobats
en los dits redolins serà vist si seran compresos en alguna de les
excepcions contengudes en lo privilegi 17 de la nova forma e altres devall
scrites. E si·n són o per ventura era ja mort algú d’ells, aquell qui·n
serà sia apartat, e si abdós o eren, sien abdós apartats, e sie·n tret altre
o altres fins ne haja dos qui no sien compresos en alguna de les dites
excepcions. E aquells dos seran jurats per aquell any, si seran presents
en la dita ciutat e·u volran 18 exceptar, segons és devall ordonat. E
decontinent que serà procehit, segons dit és, sia intimat als dits axí
elegits o trets, e sia facultat lur si volran pendre càrrech de ésser jurats
aquell any. E si no·n volen exceptar, que decontinent ne sia tret altre,
o dos, si abdós ho recusen axí com demunt és dit. E si per ventura
aquells qui exits seran no eren presents en la ciutat o la hun d’ells,
que altre o altres axí mateix ne sien trets. E los qui acceptar volran
lo juradesch, juren aquí en presència 19 del dit consell e·s posen pena
de cent liures que tot aquell any, o la major part de aquell que seran
jurats, tindran lur casa pròpria o logada ab lur família dins la dita ciutat

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 323
de Gerona. E si tal jurament no volran 20 fer, que sien trets altre o altres,
axí com demunt és dit.
E és entès que algú no [pusqua] ésser jurat qui dins quatre anys
[pus] proppassats ho sia sent, axí mateix no puga ésser jurat algú qui
per mig any continu abans del dia de la electió inmediadament
precedent no hage tenguda e tinga lo dit dia sa pròpia e principal
habitació en casa pròpria o per ell logada, e hagi stat e ha 21 - /128/ bitat
e stiga e habit en aquella ab sa família dins la dita ciutat de Gerona.
E si lo dit jorn de Ninou 22 algú era tret per lo dit fadrí qui dins quatre
anys prop passats fos stat jurat o no hagués tenguda sa habitació per
lo dit mig any, segons és dit és, que·n sia tret d’altre.
És entès axí mateix que en hun mateix any o juradesch 23 no puguen
ésser jurats dos juristes ensemps, o dos metges, ne hun jurista e hun
metge, car vist és bastar que en hun juradesch haie sol hun juriste o
un metge, si cars serà que dels redolins ne sia tret algú.
E 24 aprés tots los noms de aquells qui seran exits e no poran ésser
jurats, segons és dit, sien tornats dins lo bassí. Emperò los dos qui seran
romasos jurats, no·y sien tornats fins sien fets consellers e altres officis.
E lavors ab los altres seran tornats en la bossa. 25 Si emperò algú o alguns
de aquells qui seran trets de qualsevulla bossa, era mort o morts, que
aquell o aquells no sia tornat o tornats en la dita bossa.
Et 26 feta la dita electió dels dits dos jurats e acceptació per ells,
serà vist si los jurats ab los dits elets se concordaran quals d’ells dos
serà primer. E si per ventura no se·n concordaran quals d’ells dos seran
primer, e si per ventura no se·n concordaven, 27 decontinent seran trets
per lo dit fadrí redolins del dit bassí hun, e puys altre. E aquells tres
ciutadans qui seran dins los dits redolins, seran decontinent appartats
ab lo notari e ço que aquells o dos d’ells diran hagen a seguir los dits
elets sobre lur procehir, ço és, que 28 aquell que ells diran hage ésser
primer. Emperò abans que res diguen, prestaran jurament en presència 29
dels jurats e consell que bé e leyalment, apart posade tota amor e odi,
se hauran en declarar quals dels dits dos elets deu ésser primer ho en
cap. E si ells se volran, pugen fer la dita declaració ab vots de capsa.
E aprés los dits tres redolins sien tornats ab los noms al bassí,
axí com dabant hi eren. E axí mateix aprés serà fet en les mans mijana
e menor, ço és, que en cas no·s concorden qual serà primer, sien trets
tres redolins qui sien de la bossa lur e aquells declaran, segons és dit
en los majors.
Et 30 aprés del dit bassí en la forma sobredita sia tret un redolí.
E aquell qui serà dins scrit sie sobreposat, servades les excepcions, si
alguna ne ha en lo dit privilegi.
Et 31 en la forma prop dita ne sia tret hun altre redolí qui sia oydor
de comptes. E aprés los dits redolins qui seran exits per sobreposat
e oydor de comptes, sien tornats ab los altres abans que sia procehit
a traure lo conseyll.

324
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Et 32 aprés ne sien trets vint-e-sinch qui sien consellers, servades
les dites excepcions. E ab los dos jurats, los quals és entès que sien
de conseyll e hagen vot en aquell, axí com los altres consellers, seran
vint-e-set, provehit, emperò, que los ciutadans qui seran trets ab los
dits redolins per ésser de conseyll, qui no sien 33 compresos en algunes
de les excepcions contengudes en lo dit privilegi, sien scrits per orde,
axí com exiran, si són de aquells ciutedans qui habiten e stan dins la
dita ciutat. 34 E si n’és tret algú o alguns de aquells 35 qui habiten e tenen
llur pròpria e contínua habitació fora la dita ciutat, que sia o sien posat
o posats apart tants com ne seran trets. E aprés sia vist si de aquells
qui habiten 36 dins la dita ciutat se’n trobaran fins acompliment del dit
nombre. E si basten, que los altres qui habiten defora no sien scrits
per ésser de conseyll. E si no basten al dit nombre los qui habiten dins
la dita ciutat, que sia fet compliment de aquells qui habiten de fora.
Et axí, com demunt és dit, serà fet per son orde, sia tot scrit e continuat
per lo dit notari e aprés tots los vint-e-quatre consellers.
Aprés 37 sia uberta l’altra del mostasaf, sia tret axí mateix un redolí
e aquell sia mostasaf per aquell any, però de present hage a prestar
lo jurament de fer habitació, segons és dit dels jurats, si no que·n sia
tret un altre, segons dessús ordenat de jurats.
E 38 que no pugue ésser mostasaf algú de aquells qui són de nou
elegits jurats, ne algú que no hage feta sa habitació dins Gerona per
mig any prop passat, segons és dit dels jurats, ne qui per quatre anys
proppassats sia stat mostasaf. E si lo nom de algú era tret qui no hagués
tenguda o tengués sa habitació dins Gerona, segons dit és, o qui sia
algú dels jurats novament elegits, o que sia stat mostaçaf dins quatre
anys pus proppassats, o que fos comprès en alguna de les exceptions
contengudes en lo dit privilegi, si alguna n·i ha tochant al dit mostaçaf,
que·n sia tret altre e tan fins ne sia tret algú qui no hage alguna de
les propdites excepcions. E aprés sien tornats tots en redolins e sien
tornats en la dita bossa.
Et 39 si s’esdevendrà que segons lo capítol de la excepció de les
bandositats contengut en lo dit privilegi de la nova forma se hagués
a venir a votar en lo cas que havien a votar los jurats e nou elegidors,
com are cessen los dits nou elegidors, que sien trets tres redolins de
la bossa de mà major. E aquells tres ciutadans qui dins seran, ab los
jurats, hagen a votar lo dit dupte, axí com havien los dits nou elegidors
ab los jurats, e que en lo cars que havien ésser deu vots concorts, hagen
ésser set vots concorts que lo dit votament se hage affer ab lo jurament
e pena, axí com se havie a ffer en virtut de dit privilegi.
E 40 fetes totes dites coses demunt dites e contínuades e scrites
per lur orde, que les dites bosses sien tornades dins la dita caxa e sia
tanchada. Et si per ventura per les excepcions predites o per la libertat
que ha cascun en acceptar lo jura- /128v/ desch 41 o altre qualsevol causa,
se seguia que en la mà major o altres no·s trobava en alguna o algunes

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 325
de les ditas bossas algú qui pogués o volgués ésser jurat, que los altres
qui elets serien poguessen aquell any regir en qualsevulla nombre fossen,
axí com si tots los sis jurats hi eren.
Et 42 que los jurats hagen facultat cascun any en la dita festa de
Ninou, aprés que hauran tretes les bossas, abans que sia procehit a
traure los dits redolins, si alguns ciutedans seran trobats de les mans
major e mijana qui sien hàbils e sufficients, qui no sien en les dites
bosses, de metre’ls-hi. Però que no puguen metre 43 més de dos cascun
any e axí mateix ne puguen metre dos de menors qui sien hàbils e
sufficients. E que lo notari lo dia abans de Ninou hage mostrar als jurats
la nòmina de aquells qui seran dins les dites bosses, perquè puguen
veure quals 44 no·y seran. Però que los dits jurats e notari juren que no
revelaran a algú qui són o no són dins les dites bosses.
Et 45 totstemps que finade, rompude o licentiada la cort, qui ara
se celebra, se esdevendrà convocar altre cort, o per altre causa o
necessitat serà vist ésser necessari tramentra missatger o missatgers,
serà primer convocat conseyll general en la manera que és ordenat en
lo dit privilegi de la nova forma. E per lo dit conseyll serà determenat
si·s trametrà e quants e ab quin salari, pus lo nombre no pugue passar 46
vint sous entre tots. E si és del·liberat trametra, fet prestat lo jurament
per los jurats e notari, segons és dit demunt en la electió dels jurats,
aprés serà de la caxa la bossa intitulada de missatgers e en la forma
mateixa seran mesos en bassí e serà tret per un fadrí, segons és dit
de jurats, tants com per lo conseyll serà del·liberat. E aquell o aquells
serà o seran missatger o missatgers per aquella cort o negoci perquè
seran fets. És entès, emperò, que algú no pot ésser missatger qui per
mig any proppassat lo dia que la dita electió se farà no haja tenguda
e de present lo dit dia de la electió tingue sa pròpia e principal habitació
dins la ciutat de Gerona, axí com és dit demont dels jurats. E axí mateix
que en una missatgeria no pugue haver més de un juriste. E si algú
ere tret qui no hagués feta e fes la dita habitació, segons és dit, o era
tret més de un juriste, que·n fos tret altre. E axí mateix que si lo qui
serà tret no volrà acceptar sens dilació la dita missatgeria o serà absent
de la dita ciutat o mort, que·n sia tret altre fins que sia algú qui no
sia comprès en alguna de les excepcions propdites. E en aquell o aquells
per lo dit conseyll present sia fet sindicat e tot spatxement que mester
hagen. E que lo dit dia abans de Ninou sia mostrada per lo notari als
jurats la nòmina de aquells qui seran dins la dita bossa, 47 prestat lo
jurament de no revelar, segons és dit demunt de les altres bossas. E
si algú o alguns n·i ha de morts, los dits jurats en loch de aquell o
aquells n·i hagen a metre altre o altres tants com morts seran. E si
n·i haurà algú de mort, 48 que n·i puguen metre solament un cascun
any. E axí mateix sia fet e servat en la bossa de mostasaf. Et si cas
serà que lo dit jorn de Ninou o altre jornada que s·i hagués a ffer electió
de missatger o missatgers, algú o alguns dels jurats o notari no volie

326
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
obrir ab lur clau la dita caxa, que en tal cas los altres jurats en presència
del conseyll puguen ab tenalles arrencar lo pany o panys e obrir la dita
caxa e procehir a dita electió, segons la orde demunt dit. E feta la dita
electió, provehescan en fer tanchar la dita caxa segons primer estava.
Et 49 cascun any l’endemà de Ninou, aprés que los jurats novament
elets hauran jurat, segons és acostumat, que los jurats del any passat
sien tenguts liurar les dites claus als dits jurats novells, los quals
pertesquen e tinguen aquelles, segons és demunt ordenat.
Ítem, 50 que tots los altres privilegis romanaven en lur força e valor.
Et perquè a les vegades se segueix que ço qui és pensat ésser útil e
repòs de la cosa pública, la pràticha següent demostra lo contrari, si
serà vist per avant al conseyll general de la dita ciutat en lo qual hage
haver setanta vots concordes, que sia pus útil e de més repòs a la dita
ciutat elegir segons lo dit privilegi de la nova forma segons lo qual en
los anys proppassats les elections se són acostumades de fer, que puguen
tornar en aquell e elegir segons aquell».
Quapropter fuit nobis humiliter supplicatum ut capitula suprainserta
et quodlibet eorum confirmare, approbare, ratifficare et,
quatenus ad dominum regem et eius regiam preheminentiam et superioritatem
pertinet et spectat, de novo concedere dignaremur. Nos vero
cura sollicita omnique studio erga augmentum dicte civitatis et conservacionem
ac pacifficum statum civium et rei publice eiusdem
voluntate obtima intendentes, eadem supplicacione admissa, benigne
tenore presentis carte nostre cunctis temporibus firmiter valiture,
deliberate ac de nostra certa sciencia capitula omnia et singula supradicta
et quodlibet eorum singula singulis refferendo confirmamus,
ratifficamus, approbamus et etiam de novo concedimus regiamque
auctoritatem et decretum interponimus in eisdem. Volentes et concedentes
quod electiones officialium in eisdem capitulis mencionatorum
fiant decetero secundum formam ibÍdem traditam et contentam ac sub
modis, qualitatibus, circunstanciis, penis et aliis rebus in eis et quolibet
eorum adiectis et speciffice designatis, aliis privilegiis dicte civitatis in
suis robore et vigore permansuris, prout in eisdem capitulis est
expressum. Mandantes per hanc eandem gerentivices nostri generalis
gubernatoris officii ac baiulo generali Cathalonie principatus, vicario,
subvicario, baiulo, subbaiulo, iuratis, consilio et probis hominibus
ceterisque universis et singulis officialibus et subditis dicti domini regis
et nostris, ad quem seu quos pertineat quomodolibet seu spectet,
dictorumque officialium et cuiuslibet eorum locatenentium sub regie
gracie et a- /129/ moris obtentuque peneque duorum mille florenorum
incursu de bonis cuiuslibet secus agentis exigendorum regioque
aplicandorum erario, quatenus capitula superius inserta et quodlibet
eorum omniaque et singula in eis et quolibet eorum contenta singula
singulis, ut premititur, referenda huiusmodique regiam confirmacionem,
approbacionem, ratifficacionem et novam concessionem ac decreti regii

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 327
interposicionem teneant firmiter et observent, tenerique et observari
faciant inviolabiliter per quoscumque, et non contraveniant aut aliquem
contravenire sinant aliqua occasione seu causa. Et est verum quod pro
huiusmodi confirmacione, ratifficacione, approbacione et nova concessione
solvistis regie curie sexaginta quinque libras monete Barchinone,
quas de nostri voluntate et ordinacione tradidistis et liberastis in
peccunia numerata franchas et quitias dilecto consiliario e locumtenenti
thesaurarii generalis dicti domini regis et nostro Andree Cathala. In
quorum omnium et singulorum testimonium presentem fieri iussimus
regio comuni sigillo impendenti munitum.
Datum Barchinone, die decima octava marcii, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo quinquagesimo septimo, regnorum
dicti domini regis citra Farum anno vicesimo tertio, aliorum suorum
quadragesimo secundo.
Del rey Iohan.
Dominus regis locumtenens mandavit michi Anthonio Nogueres.
Et viderunt eam vicelocumtenens thesaurarii generalis Anthonius de
Mesa.
In diversorum locumtenencie XVIº.
Vidit locumtenens thesaurarii generalis. Vidit vicecancellarius.
Vidit De Mesa.
Probata.
Lo dessús insertat privilegi en sa pública forma fou mes dins la
caxa dels privilegis, qui és en lo arxiu de la casa de la ciutat, sagons
apar ab carta presa a XXI de desembre M CCCCLVII per en Nicolau
Roca, notari e scrivà de la dita casa.
1. El Manual d’Acords de 1478 només conté la meitat del privilegi, però hi ha
un preàmbul inexistent en el Llibre Vermell. 2. Caplletra ornamentada. 3. Sinch
bossas escrit al marge esquerre. 4. Primera escrit al marge esquerre. 5. Sagona
escrit al marge esquerre. 6. Terça escrit al marge esquerre. 7. Quarta. Mostessaph
escrit al marge esquerre. 8. Quinta. Missatgers escrit al marge esquerre. 9. Caxa
ab quatre claus diverses escrit al marge esquerre. 10. Les IIII claus qui les deu tanir
escrit al marge esquerre. 11. Sagrament e homenatge, e pena de M florins escrit al
marge esquerre. 12. Com serà feta la elecció del jorn de Ninou. Electió die de Ninou
escrit al marge esquerre. 13. En presència del consell escrit al marge
dret. 14. Jurament dels jurats e notari escrit al marge dret. 15. Sens intervenció
d’altre persona escrit al marge dret. 16. Iterum consell general escrit al marge
dret. 17. Quals excepcions són que empatxen ésser jurats escrit al marge
dret. 18. Si seran presents en la ciutat e·u volran acceptar escrit al marge
dret. 19. Dibuix d’un dit assenyalant el manuscrit. Iterum presència del consell escrit
al marge dret. 20. Si jurat no volrà la estada a la ciutat algú qui ans quatre anys
inmediats sia estat jurat algú per mig any continu escrit al marge dret. 21. Ab altre
privilegi del dit senyor rei don Joan datat en lo loch de Quart, prop de València, a XXII
de juny, any M CCCC LVIIII, insertat en cartes XLVI del present libre, e·s moderat e
abilitat lo dit capítol tractant del mig any que basta que del mig any sia continu o
per intervalls, cartes XXXXVI escrit al marge inferior. 22. 2 juristes no poden ser

328
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
jurats escrit al marge esquerre. 23. Dos juristes no·n poden ésser, ne 1 jurista e
1 metge escrit al marge esquerre. 24. Com seran trets consallers de mà major escrit
al marge esquerre. 25. Aquells qui seran morts escrit al marge esquerre. 26. Quals
dels jurats pressayrà l’altre escrit al marge esquerre. 27. Tres jutges d’açò escrit al
marge esquerre. 28. Jurament dels dits jutges escrit al marge esquerre. 29. Iterum
consell escrit al marge esquerre. 30. Sobreposat major escrit al marge esquerre.
31. Oydor de comptes major escrit al marge esquerre. 32. XXV consallers
majors escrit al marge esquerre. 33. Algú no pot ésser de consell qui sia comprès
en alguna de les excepcions com tot altre nove[ll] privilegi escrit al marge dret. 34. Abans
sien strets tots los qui habiten dins la ciutat que algú dels no habitants escrit al marge
dret. 35. Segueix de aquells repetit. 36. Si los ciutedans qui stan dins la ciutat
no abasten a fer nombre per lo consell, los qui estan fora ciutat poden fer nombre escrit
al marge dret. 37. Com serà tret lo mostassaf escrit al marge dret. 38. Excepcions
de no poder ésser mostassaf escrit al marge dret. 39. Sobre les de bandositats escrit
al marge dret. 40. Las bossas sien tornades dins la caxa escrit al marge dret. 41. No
és necessari haian sis jurats escrit al marge esquerre. 42. Facultat de metre en bosses
major e mijana dos ciutadans. Facultat de insacular escrit al marge esquerre. 43. Facultat
de metre en bossa de menor dos escrit al marge esquerre. 44. Lo notari haia a mostrar
la nòmina de les bosses escrit al marge esquerre. 45. Electió de missatgeria.
Missatgers escrit al marge esquerre. 46. [...] 51 de tres e lo salaris no pugue passar
escrit al marge esquerre. 47. De missatgeria e mostassaf escrit al marge
esquerre. 48. De mort de mostassaf escrit al marge dret. 49. L’endemà de Ninou
com los jurats nous tinguen liurar les claus escrit al marge dret. 50. Alia privilegia
in suis viribus restant escrit al marge dret. 51. Il·legible, foli tallat.
131
1459 maig 7. Sant Feliu de Guíxols
CONCÒRDIA entre els jurats i Consell General de Girona, representant
aquesta ciutat, d’una part, i els jurats i Consell General de Sant Feliu
de Guíxols, representant l’esmentada vila, de l’altra, sobre les imposicions
a pagar per les mercaderies comprades per provisió de la
ciutat de Girona i portades a través del port de Sant Feliu de Guíxols.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 210-212v.
Transactió1 y concòrdia entre la ciutat de Gerona, de una part,
e la vila de Sant Feliu de Guíxols, de part altre.
In Dei nomine. Pateat universis quod, cum diu lis sive questio2 et contraversia duceretur in curia seu consistorio serenissimi domini
regis et alibi inter universitatem civitatis Gerunde et eius sindicos,
actores et procuratores, ex una parte, et universitatem ville Sancti Felicis
Guixellensis et eius sindicos actores et procuratores, ex parte altera,
pretextu et occasione iuris impositionis pretensi posse exigi, colligi et
levari in dicta villa per collectores dicte impositionis de omni granu
frumenti aliisque bladis, vino, oleo et aliis rebus pro parte dicte civitatis
ad opus universitatis ipsius emptis et3 vel emendis, et prefata civitate

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 329
Gerunde contrarium pretendente, ob quam rem dampna plurima
infiniteque missiones et expense rei publice dictarum civitatis et ville
subsequte fuere et ulterius labores insuportabiles periculosaque scandala
et inconvenientia versuciarum federis inimici in maximam iacturam rei
publice prefate iminebant et subsequi formidabant, tandem littibus
huiusmodi inter nos subscriptas partes incertis neque finitis et re dubia
existente, nos Franciscus de Seguriolis, Guillermus Sunyerii, Ioannes
de Comellis, Michael Domingo, Petrus Spital et Michael Bahurt, iurati
anni presentis civitatis Gerunde, habentes ad infra et alia peragenda
plenissimam /210v/ potestatem ab universitate et generali concilio
prefate civitatis convocata et congregata, ut est moris, 4 in qua convocatione
et congregatione convenerunt et presentes fuerunt. Nos ipsi
iurati et honorabilis Petrus de Santo Martino, senior, Franciscus de
Terradis, minor dierum, Iacobus de Santo Celedonio, Petrus de Castello,
Franciscus de Corneyl, Franciscus Sampsonis, Ioannes Domingo,
Narcissus Setmana, senior, Nicolaus Soler, mercator, Michael Vilar,
Guillermus dez Pi, mercatores, Bernardus Scuder, notarius, Narcissus
Cotxa, notarius, Ioannes Barger, Raymundus Raset, Petrus Ioannes
Calvo, mercatores, Michael Setmana, in medicina magister, Iacobus
Felix Calvo, notarius, Franciscus Oliver, textor, Iacobus Puiol, tintorerius,
Nicholaus Deulonde, spaserius, Petrus Felix Bas, barbitunsor, Petrus
Adero, scriptor, Antonius Torra, manescallus, Antonius Verger, carnicerius,
Ioannes Oliver, textor, Petrus Iacobus Aymerici, mercator,
Antonius Nato, fusterius, Bartholomeus Ventallo, fusterius, Franciscus
Vedruna, botiguerius, Petrus Dalmatius Soler, corrigiarius, Salvator
Coromina, sutor, Martinus Petri, magister in medicina, Bernardus de
Belloc, legum doctor, et Gabriel de la Via, decretorum doctor, omnes
cives de consilio generali dicte civitatis prout de huiusmodi potestate
constat instrumento publico confecto in posse Nicholay Roca, notarii
publici infrascripti, die vicesima septima mensis aprilis proxime
devoluti, ex una parte, et nos Franciscus Spital, alter ex iuratis anni
presenti ville presentis Sancti Felicis Guixellensis, Bernardus Stanyol,
notarius et scriptor curie, et Ioannes Bosc, mercator ipsius ville, sindici,
actores et procuratores ab universitate et generali consilio dicte ville
Sancti Felicis Guixellensis constituti, creati et ordinati convocata et
congregata, ut est moris, in qua convocatione et congregatione et generali
consilio convenerunt et presentes fuerunt venerabiles Franciscus
Spital, prenominatus, Ioannes Salvatoris, mercator, minor dierum, et
Laurentius Mathei, iurati anni presentis dicte ville, et venerabiles
Ioannes Ferran, Ioannes Pruio, Antonius Stephani et Nicolaus Dies,
consiliarii, Bernardus Stanyol, Antonius Madrenchs, Bernardus Pruio,
Antonius Sureda, Ioannes Lobet, Petrus Pelli, Antonius Torra, Antonius
Guardiola, Petrus Vicens, Antonius Pruio, Bernardus Pruners, Antonius
Ferrer, Petrus Massanes, Iacobus Stephani, Ioannes Alest, Bartholomeus
Vivo, Iacobus Liures, Petrus Says, Petrus Guardiola, Nicholaus Pruio

330
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
et Petrus Agosti, omnes habitatores dicte ville et de numero triginta
personarum dicti concilii, que faciunt et representant universitatem ville
pretacte, prout de huiusmodi sindicatu, actoria et procuratione constat
instrumento confecto in posse discreti Antonii Company, notarii ipsius
ville, die dominica, intitulata vicesima secunda aprilis proxime preteriti
annique subscripti, ex parte altera, et nostris certis scienciis confitemur
et recognoscimus una pars nostrum alteri prelibatis nominibus quod
super omnibus et singulis prenarratis in dictis processibus inde agitatis,
expressis et aliis ex inde emergentibus /211/ et resultantibus, ac super
missionibus, expensis, dampnis et interesse quibuscumque per utramque
partium predictarum factis, passis et sustentis coniunctim et divissim
premissorum occasione quoquomodo tractantibus aliquibus notabilibus
personis quietum statum et utilitatem et augmentum zelantibus rei
publice dictarum civitatis et ville devenimus ad transaccionem, compositionem,
avinentiam et concordiam iuxta tenorem quorundam
capitulorum in romansio positorum tenoris et continentie subsequentis:
En nom de Déu sia e de madona sancta Maria. Capítols fets,
tractats e concordats entre los honorables jurats, consell, universitat
de la ciutat de Gerona, de una part, e los honrats jurats, consell e
universitat de la vila de Sant Feliu de Guíxols, de la part altre, en la
forma següent:
Primerament, és concordat entre les dites parts que de qualsevol
forments, vins, olis ne altres blats, ne de qualsevol vitualles, ne altres
arnesos, ne mercaderies, ne d’altres coses que la dita ciutat de Gerona
o la botiga de la dita ciutat o sos factors o procuradors o síndichs
compren o compraran a obs e per provisió de la dita ciutat e universitat
de aquella o de la dita botiga en temps de abundàntia o de caresthia
en qualsevulla parts, terres e llochs o temps, e faran venir desembarcar
en los ports o mars de la dita vila o en la dita vila, e aprés de la dita
vila les faran a portar a la dita ciutat o a la dita vila, o en les mars
d’aquella o fora de aquelles seran preses o comprades per part de la
dita ciutat, la universitat de la dita ciutat de totes compres, que en nom
de la dita ciutat se faran, axí en la dita vila de Sant Feliu com en qualsevol
parts, de forments, grans, vins, mercaderies e de qualsevol altres coses
posat se liuren, es reeben, e·s mesuren per part de la dita universitat
de Gerona o de la dita botiga en la dita vila, mars e terme de aquella,
sia la dita universitat de Gerona e la dita botiga de la ciutat, en tant
com tocarà a la part a la dita ciutat e botiga pertanyent, francha e quítia
de pagar impositió en la dita vila, ne altres drets imposats ni imposadors
per la dita vila, ne a·n los imposicioners d’aquella. E per semblant, de
totes compres que la dita universitat de la dita vila fassa en la ciutat
de Gerona o térmens de aquella de forments, grans, vins, olis, mercaderies
e de totes altres coses, la dita universitat de la dita vila sia
franca e quítia de pagar imposició a la dita ciutat ne altres drets imposats
per la dita ciutat o imposicioners o compradors de les dites imposicions.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 331
Ítem, és entès y declarat e convengut entre les dites parts que,
si algun mercader o altre persona que en Ciscília, Cerdenya, Provensa 5
o en Tortosa o en altres qualsevol partides del món haurà comprats
forments, vins, olis e altres mercaderies o vitualles o altres coses per
fer venir e portar aquelles en Gerona a ops de la dita universitat /211v/
o botiga de aquella, e encara que aquells tals forments, vins e altres
coses vinguessen a risch o perill dels dits mercader o mercaders e no
a risch o perill de la dita ciutat o botiga, e aquells seran descarregats,
presos, mesurats e lliurats en la dita dita vila, ports o marítimes
d’aquella, que lo dit mercader ne la dita ciutat o botiga ne altra persona
no sia tingut de pagar imposició.
Ítem, és convengut e concordat entre les dites parts que tots
forments, vins e altres coses, qui de beneplàcit o per força en virtut
de privilegis reyals en les dites viles, térmens, mars o ports se
descarregaran e per la dita ciutat o botiga, aprés que seran en les dites
mars, ports e vila e térmens se compraran, a on se vulla se fassa lo
contracte, pac lo mercader la meytat de la imposició, ço és, de tots
grans, tres malles per mijera de Sant Feliu e no més avant; e si lo dret
de la dita imposició era reduhit a menor dret, que sia pagat per lo dit
mercader la meytat de aquell dit dret; e si aprés serà tornat créxer lo
dit dret fins a la quantitat de tres diners per mijera, pac lo dit mercader
la mitat fins a les dites tres malles. De les altres coses, la mitat de tota
la imposició, segons vuy se paga en la dita vila e només avant, la dita
ciutat e botiga romanent tostemps francha de la sua part, la qual part
pertanyent a pagar al dit mercader los cullidors d’aquella dita imposició
puguen exigir de les dites vitualles e altres coses.
Ítem, és concordat entre les dites parts que la dita universitat de
la vila de Sant Feliu de qui avant no puixa imposar major dret de
imposició en contra nagun qui vena dels dits forments, grans o
mercaderies e altres coses a la dita universitat de Gerona, sinó aquells
qui vuy hi són.
Ítem, que cascuna de les dites pars renuntia a tot litigi que sia
entre les dites parts per rahó del dret de la dita imposició, axí en la
audièntia dels senyor rey com en altra part. E que cascuna part se pac
les messions que fetes hauran per la dita rahó.
Ítem, és convengut e concordat entre les dites parts que per rahó
de les coses demunt contengudes no sia fet prejudici ni derogació als
privilegis ni libertats de la dita ciutat ne de la dita vila, ans se romanguen
cascuna de les dites parts salves e il·leses, la present concòrdia stant
en sa força e valor.
Et ideo nos dicte partes, prelibatis nominibus laudantes, approbantes,
rattificantes et confirmantes preinserta transactionis avinencie
et concordie capitula et omnia et singula in eis contenta, ac renuntiantes
exceptioni rei ita non esse et sic in veritate non consistere, et doli mali
et actioni in factum omnique alii iuri, rationi et consuetudini contra

332
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
hec repugnantibus, de certis nostris /212/ scienciis convenimus et
promittimus prefatis nominibus una pars nostrum alteri et nobis ad
invicem et vicissim quod capitula preinserta et omnia et singula in eis
contenta, in quantum utramque partem nostrum et universitates
principales nostras tangunt seu concernunt, tenebimus, complebimus
et observabimus, tenebuntque et observabunt dicte universitates et
ipsarum iurati et earum administratores, prout melius et utilius in
preinsertis capitulis sunt contenta sine omni dilatione excusatione et
exceptione et absque omni dampno, missionibus et interesse alterius
partis nostrum et principalium nostrorum. Convenimus etiam et
promittimus nos dicte partes prefatis nominibus et nobis ad invicem 6
quod solvemus et restituemus dictis nominibus et dicte universitati, et
iurati et administratores ac singulares ipsarum solvent et restituent
omnes missiones, sumptus, damna et interesse, quas et que alterutram
partem nostrum culpa alterius partis non facientis seu non complentis
predicta facere et sustinere opportuerit in iudicio vel extra iudicium
aut alias quovismodo pro predictis. Super quibus quidem missionibus,
sumptibus, dampnis et interesse credatur et credi volumus parti
nostrum et principalium nostrorum, que illos et illa dixerit et fecisse
et sustinuisse, plano simplicique verbo, nullo alio probationum genere
requisito. Et pro predictis omnibus et singulis attendendis et firmiter
observandis, obligamus non dicte partes nobis ad invicem et vicissim
omnia et singula bona universitatum predictarum, mobilia et immobilia,
ubique habita et habenda, renuntiantes quantum ad hec scienter
utraque pars nostrum beneficio cedendarum et dividendarum actionum
et novarum constitutum ac iuri dicenti quod qui factum promittit
solvendo interesse liberetur ab ipsa promissione, et omni alii iuri his
obvianti. Et ut predicta omnia et singula maiori gaudeant roboris
firmitate, nos dicte partes in animas nostras et principalium nostrorum
iuramus sponte per Dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia,
manibus nostris corporali tacta, predicta omnia et singula in quantum
utramque partem universitatum predictarum tangunt, attendere et
complere, tenere et observare et in aliquo non contrafacere vel venire
aliquo iure, causa vel etiam ratione. Hec igitur omnia et singula, que
dicta sunt supra et promissa per nos easdem partes, facimus, pacissimur,
convenimus et promittimus nos partes predictis, scilicet una
pars nostrum alteri et nobis ad invicem et vicissim ac notario infrascripto,
tanquam publice persone, pro utraque parte nostrum et principalium
nostrorum presentium, absentium et futurorum et pro aliis
personis, quarum interest vel intererit, recipienti, paciscenti ac etiam
legitime stipulanti. Que fuerunt acta et per nos dictos Franciscum /212v/
Spital, Bernardum Stanyol et Ioannem Bosch, sindicos, actores et
procuratores, laudata concessa, firmita et iurata in villa Sancti Felicis
Guixellensis, die septima mensis madii, anno a nativitate Domini millesimo
quadringentesimo 7 quinquagesimo nono, presentibus Nicholao

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 333
Roca, notario publico infrascripto, et testibus scilicet venerabilibus
Petro Michaelis, iurisperito, et Nicolao Coromina, arrendatore et scriptore
curie regie Gerunde, civibus, discreto Petro Raymundi, presbitero
ecclesiastice dicte ville Sancti Felicis, Georgio Palacii, habitatore de
Petracissa, ac Bernardo Roig et Iacobo Mathei, barbitunsore predicte
ville Sancti Felicis Guixellensis, et per nos dictos Franciscum de Seguriolis,
Guillermum Sunyerii, Ioannem de Comellis, Michaelem
Domingo et Michaelem Baurt, iuratos dicte civitatis, prelibato nomine
laudata, concessa, firmata et iurata intus domum concilii dicti civitatis
Gerunde die octava eiusdem mensis madii, anno a nativitate Domini
millesimo quadringentesimo quinquagesimo nono antedicto, presentibus
dicto Nicholao Rocha, notario infrascripto, et testibus scilicet honorabilibus
Francisco Sampsonis, Bernardo Andrea, paratore pannorum
lane, Petro Felice Bas, chirurgico Gerunde, civibus, et Antonio Puig,
virgario honorabilium iuratorum Gerunde, et per me eundem Petrum
Spital, alterum ex dictis iuratis Gerunde, laudata, concessa, firmata et
iurata Gerunde die duodecima eiusdem mensis madii, anno predicto,
presentibus dicti Nicholao Roca, notario, et testibus Martino Sartre,
scriptore, et Petro Pauli, virgario predictorum iuratorum Gerunde.
Probata.
1. La transactió que·s segueix se’s treta del manual de Nicolau Roca, notari del
consell, és als VII de maig M CCCC LVIIIIº, en lo manual XI è escrit sobre de la
rúbrica. 2. Vide in manuali Michael Gali, secretarii vestrum factum per advocatos
sub die XII iulii 1635 escrit al marge dret. 3. et interlineat. 4. Segueix est
ratllat. 5. Proensa per Provensa. 6. Segueix un espai de 9 lletres aprox.
cancel·lat. 7. 7 maig 1459 escrit al marge esquerre.
132
1459 juny 22. Quart de Poblet
ORDINACIÓ del rei Joan II al lloctinent del governador general de
Catalunya, al veguer, batlle, jutge de Girona, a la resta d’oficials reials
i als jurats i consell de Girona, on mana observar el precepte del
privilegi de la insaculació que disposa que els candidats a ser escollits
han de residir a la ciutat, com a mínim, des de mig any abans de
l’elecció.
[A]. Original perdut.
C. AHCG. Llibre Vermell, f. 46r-v.
Abilitació del privilegi dels sachs per lo fet del mig any.
Nos Ioannes, Dei gratia rex Aragonum, Navarre, Sicilie, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum
et Neopatrie, ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie, cum in privilegio

334
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
sive forma eligendi iuratos et alios officiales ac consilium civitatis
Gerunde quodam capitulo dispositum sit quod nemo esse possit iuratus
qui per medium annum continuum et inmediate precedentem diem
comiciorum seu electionum non tenuerit et teneat dicta die suam
propriam et principalem habitacionem in propria domo vel conducta,
et steterit et habitaverit stetque et habitet in illa cum eius familia intus
dictam civitatem Gerunde, quod capitulum repertum esse dicitur in
electionibus mustaçafii et nunciorum ac aliorum oficialium dicte
civitatis, et ita in electionibus hactenus factis fuerit stricte praticatum
et observatum; et, si abinde ita stricte observaretur, sequerentur, ut
accepimus, inter cives et habitatores dicte civitatis discensiones atque
discordie, ad quas propulsandas et reiciendas omnino dicta eligendi
forma per nos data fuit, protenditur quippe ab aliquibus habitacionem
in dicta civitate dicti medii anni ante diem electionis iuratorum et
aliorum oficialium civitatis eiusdem non tam stricte intelligendam esse
aut intelligi debere, quapropter, suplicato magestati nostre humiliter
pro parte iuratorum et consilii civitatis eiusdem ut pro quiete et utilitate
rei publice dicte civitatis circa predicta decernere, declarare et providere
dignaremur quod nobis utilius videretur, nosque, dicta suplicacione
admissa benigne, omnia que diseptaciones et discordias inter cives et
habitatores ac damnum rei publice civitatis predicte inducere possint
resecare penitus volentes, presencium serie decernimus et declaramus
volumusque et providemus quod ammodo ad oficia dictorum iuratorum,
mostasafi, nunciorum ac aliorum oficiorum dicte civitatis admittantur
et eligantur iuratique mustasafi et nuncii ac alii officiales dicte civitatis
sint et esse possint quicumque in propria domo vel conducta intus
civitatem predictam cum eorum familia habitacionem propriam et
principalem tenuerit unoquoque anno ante diem electionis per medium
annum sive per maiorem, partem anni immediate precedentis diem
electionum sive continue, sive interpolatim, aut per intervallo, quod satis
nobis esse videtur, opositum quod hactenus praticatum et observatum
fuit, scilicet medii anni continui et immediati, videatur nimius strictum
et quamplurimis dificile, mandamus ideo per hanc eandem districtius
iniungentes gerentivices generalis gubernatoris in Catalonie principatu,
vicario et baiulo ac iudici Gerunde, iuratis quoque, consilio et universitati
dicte civitatis et aliis universis et singulis oficialibus et subditis
nostris dictorumque officialium locatenentibus, presentibus et futuris,
quod declaracionem, voluntatem et provisiones nostras huiusmodi et
alia preexpressa teneant firmiter et observent, tenerique et observari
faciant inviolabiliter per quoscumque, et non contraveniant nec quempiam
contravenire permittant racione aliqua sive casu, pro quanto
gratiam nostram caram habent iramque et indignacionem 1 et penam
duorum milium florenorum auri et /46v/ alias penas in dicto privilegio
electionum adiectas a singulis contrafacientibus exigendas nostrisque
inferendas erariis cupiunt non subire. Per presentem vero volumus nec

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 335
intendimus ceteris contentis in dicto privilegio sive forma eligendi per
nos datum, que dicitur vulgariter de sachs o bosses, modo aliquo
preiudicari aut derogari, quin ymmo ea omnia et singula in suis permaneant2
robore eficacia et valore. In cuius rei testimonium presentem
fieri iussimus nostro communi sigillo inpendenti munitam.
Datum in loco de Quart propre Valenciam, die vicesimo secundo
iunii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo quinquagesimo
nono, regnique nostri Navarre tricesimo quarto, aliorum
vero regnorum nostrorum anno secundo.
Rey Joan.
Dominus rex mandavit michi Dominico Recho. Et viderunt eam
Ludovicus de la Cavalleria, generalis thesaurarius, Petrus Torrelles,
conservator regii patrimonii in regno Aragonum, et Iacobus Pauli,
advocatus fiscalis domini regis.
Vidit Petrus Torrelles, conservator Aragonum. Vidit Iacobus Pauli.
Vidit Ludovicus de la Cavalleria, generalis thesaurarius.
In diversorum Vº, folio CLXXVIIIIº.
Registrata.
1. Segueix un espai de 5 lletres aprox. cancel·lat. 2. Segueix permaneant
repetit.
133
1460 juny 7. Barcelona
PROVISIÓ atorgada pel rei Joan II a tots els oficials reials, on anul·la
un acord pres pels senyors i posseïdors de molins de la ciutat de
Girona, en què es fixava la forma i les quantitats a pagar per moldre
blat, perquè les condicions es consideren abusives.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 155r-v.
Provisió reyal provehint sobre la agabellació que fan los
senyors dels molins per les moltures.
En Joan, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de Navarra, de Sicília,
de València, de Mallorques, de Sardenya, de Córsega, compta de
Barcelona, de Rosselló e de Cerdanya, al magnífich e amat1 conseller
nostra portantveus de governador en lo principat de Catalunya, veguer,
balle, sotsveguer et sotsballe e al jutge ordinari de la ciutat de Gerona
et altres officials nostres, als quals se pertansa, e als loctinents de aquells,
salut e dilecció.

336
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Segons per part dels faels nostres los missatgers e síndichs, a la
nostra magestat tramesos per los jurats e universitat de la ciutat de
Gerona, a la nostra magestat és stat reverendment exposat, los asserts
senyors o possehidors dels molins de la dita ciutat procehint certa
licència de ajustar-se a ells consentida per vós dit veguer e balle, entre
ells conventió jurada ordinations e capítols han fets, axí sobre la forma
de la paga a ells faedora de la moltura dels blats, que als dits molins
per molra són aportats, com encare en altra manera, les quals convencions,
ordinatió e capítols la universitat damont dita pretén ésser
fetes e fets en gran prejudici e dampnatge de la dita universitat e
singulars d’aquella, e en altra manera il·lícites e il·lícits e no haver pogut
ne poder ésser fets sens consentiment de la dita universitat, sobre les
quals coses los síndichs damont dits e alguns altres asserts senyors
possehidors dels dits molins, ço és, en Jaume Scala e Pere Vendrell,
presents, davant nós e per nós e nostro vicicanceller units totes les coses
damont dites e qualsevulla altre en virtut d’aquelles seguides o fetes
al primer stament tornadores e destituïdores en la forma devall /155v/
scrita, consentints los dits Jaume Scala e Pere Vendrell, havem provehit
e ab les presents provehim. Emperamor d’açò a vosaltres e cascú de
vosaltres diem e manam expressament e de certa sciència que la dita
convenció jurada, ordinatió e capítols, e totes altres coses en virtut
d’aquelles seguides e fetes havents per raduhides e tornades al primer
stament, axí com nós havem e haver volem ab la present, d’aquí avant
negunes coses en virtut d’aquells o d’aquelles fer o procehir per algun
permittats, o aquelles o aquells en alguna manera a exemció deduhirn·i
los dits asserts senyors o possehidors a les coses damont dites
faedores e faedors en alguna manera admetats, si donchs d’aquelles ab
los jurats e consell de la dita universitat se seran concordats, o en altra
manera per la nostra magestat serà manat, e lo contrari no fassats o
fer permetats, per quant la gràtia nostra vos és cara e la ira e indignació
nostra e pena de mil florins d’or d’Aragó desijars squivar.
Dada en Barcelona, a set de juny, any M CCCC LX.
Pages, vicecancellarius.
La dita reyal provisió és insertada en lo manual dels negocis dels
jurats e consell de la dita ciutat de l’any M CCCC LX, del temps d’en
Nicolau Rocha, quòndam, notari e scrivà dels dits jurats e consell, en
lo mes de juliol del dit any.
1. Segueix nostre ratllat.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 337
134
1460 juliol 1. Barcelona
LLETRA REIAL del rei Joan II al governador general de Catalunya, veguer,
batlle, jutge ordinari de Girona i altres oficials reials, sobre el
pagament d’imposicions per part dels militars.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 208-210.
Letra real en favor de les impositions contra los militars et
altres.
Noverint1 universi quod die sabbati, intitulata decima nona mensis
iulii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexagesimo,
in presentia Andree Ripoll, scriptoris substituti in notaria publica
Gerunde, sub me notario publico insfrascripto, et testium, scilicet
honorabilis Petri de Sancto Martino, senioris, civis, et Bernardi Rotlan,
scriptoris curie regie Gerunde, ad hec voccatorum spacialiter et
assumptorum, constitutus personaliter discretus Bernardus Scuder,
notarius Gerunde, tanquam syndicus et procurator honorabilium
iuratorum et2 /208v/ universitatis civitatis Gerunde ante presentiam
venerabilis Ioannis Gualbis, subbaiuli Gerunde, absente ab hac civitate
Gerunde honorabili Bernardo Guillermi de Altariba, vicario et baiulo
Gerunde, qui presentavit eidem venerabili subbaiulo quandam papiri
patentem regiam litteram, quodam sigillo regio in eius dorso sigillatam,
petens dicto nomine et requirens, prout et quedmadmodum in dicta
papiri regia littera continebatur et continetur, cuius papiri regie littere
tenor sequitur et est talis:
«Ioannes, Dei gratia rex Aragonum, Navarre, Ciscilie, Valentie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum
et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie, magnifico et
dilecto consiliario ac fidelibus nostris gerenti vices gubernatoris in
Cathalonie principatu, vicario et baiulo, subvicario et subbbaiulo ac
iudici ordinario civitatis Gerunde ceterisque universis et singulis officialibus
nostris, tam presentibus quam futuris, et tam maioribus quam
minoribus, ac illorum locatenentibus, salutem et dilectionem.
Vidimus inquisitiones per vos dictum vicarium et baiulum Gerunde,
qui nunc estis, instante nostre curie procuratore fiscali, factas
contra et adversus fidelem nostrum Franciscum Serra, iuratum dicte
civitatis Gerunde, pretendendo eundem iuratum metas sui iurarie officii
excessisse et alias sibi nostram regiam usurpasse iurisdictionem, pro
eo quia quadam die de anno presenti, cum audientibus ipso iurato et
Petro Respart, coniurato eiusdem, esset altercacio inter duos super
quodam brotxia quam unus contendentium pretendebat sibi arreptam
et seu furatam fuisse, et alter eorum tenens eam, qui vocabatur Savoya,
terga verteret, ne copia de ea haberetur, illo, cuius erat dicta brotxia,

338
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
eum cum aliis insequentibus, que cum videret idem Franciscus Serra,
iuratus, insequtus est dictum Savoya et alios qui pro dicta brotxia
recuperanda, cum insequebatur, sequtus fuit, ne ad arma ritxam
venirent, sibi fuisse furatam, ipsos ab scandalo et ritxa preservando,
et amplius de dicto Savoya non curavit. Et aliam, adversus fidelem
nostrum Petrum Moles, mostassafium dicte civitatis Gerunde, super
quodam ense, quem ipse mostassafius volens ex ordinatione iuratorum
ipsius civitatis mittere seu introducere, prout misit et introduxit, ad
carcerem regium dicte civitatis quendam Ioannem Cases, hostalerium
dicte civitatis, ab eodem Ioanne, ne armatus carcerem, predictum
intraret, substulit et eum tradidit cuidam nuntio seu sagioni, quem
demum ipse Ioannes recuperavit. Ex quibus etiam per vos, dictum
vicarium et baiulum, et seu per dictum fisci procuratorem, pretendebatur
iurisdictionem nostram ab eodem mostassapho usurpatam fuisse. Et
aliam, etiam adversus Ioannem Vitalis Sampso, curritorem auris, Guillermum
Carles, corregerium, et Antonium Ramadell, collectores seu
exactores impositionis mercimoniarum dicte civitatis, pretendendo
eosdem fraudulenter ac preter formam capitulorum tabbe impositionis
colligere atque ab illis qui ad dicti iuris solutionem astricti sunt plus
debito exhigere et seu extorquere fraudulenter, ut in inquisitionibus
predictis seu illarum /209/ processibus, qui per vos dictum vicarium
et baiulum ad nos adducti fuerunt, ad quos nos referimus, latius
contentum est. Et quia, processibus inquisitionum predictis per nos seu
in nostro consilio visis et recognitis, delliberavimus ex certis iustis
causis, animum nostrum ad hec iuste et debite moventibus, eosdem
processibus inquisitionis seu inquisitionum predictarum silendos et
silenda esse, manuleutas et arresta eorum virtute facte et facta cancellandas
esse et cancellanda, uti eosdem et easdem et illorum et illarum
quamlibet presentium serie cancellamus, singula singulis refferendo, ad
suplicationem igitur perhumilem magestati nostre factam per syndicos
et nuntios, ad ipsam magestatem nostram destinatos per iuratos et
universitatem civitatis Gerunde, dicimus et mandamus vobis et vestrum
cuilibet expresse et de certa scientia, ad nostre ire et indignationis
incursum penamque duorum mille fflorenorum de Aragonia, quatenus
processus inquisitionum predictos et quemlibet eorum, quia silendos
et silendas eos duxerimus pro silendis datis et factis, manuleutas et
arresta pro cancellatis habentes, nil abinde virtute eorum vel earum
aut alicuius ipsorum vel ipsarum vel contentorum in eisdem modo
aliquo procedatis seu attentetis aut procedere seu attantare aliquatenus
presumatis, quinimo provisionem nostram huiusmodi et omnia et
singula in ea contenta firmiter teneatis et efficatissime observetis,
manuleutasque et arresta eorum virtute factas et facta cancelletis et
revocetis, sicuti nos revocamus, cancellamus serie cum presente, dictis
certis causis animum nostrum moventibus, et nullatenus contrafaciatis
vel veniatis ratione aliqua sive causa. Et nichilominus per vos, dictum

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 339
vicarium et baiulum, teneri et observari efficatissime volumus et
iubemus quandam provisionem a magestate nostra superioribus diebus
obtentam, que data fuit Barchinone die decimo quinto, mensis februarii
proxime effluxi, qua inter alia in nostro consilio deliberate provisum
est quod in casibus ac modo et forma in ipsa nostra provisione, ad quam
nos referimus contentis et expressis, stare habeatis et debeatis consilio
iudicis ordinarii vestri id quod facere teneamini et facere nos volumus,
iubemus, ut in ea continetur, sub penis in ipsa nostra provisione
appositis seu adiectis. Vobis enim et cuiuslibet vestrum premissorum
omnium et singulorum contrarium peragendi omnem auferimus potestatem
cum nullitatis decreto in oppositum agendorum. Preterea vos
dictus vicarius et baiulus ac subvicarius et subbaiulus et iudex ordinarius,
ut querula expositione dictorum sindicorum nobis expositum
fuit, 3 cetera banna sive penas, in quibus sindicus dicte civitatis coram
nobis pretendebat Catherinam, uxorem Ioannis de Vilanova, domicelli,
in parrochia de Bescanone domicilliati, in dicta civitate Gerunde
comorantem, incidisse fraudando impositionem vini dicte civitatis,
requisiti exequi distulistis causis per vos allegatis in responsionibus
certis requisitionibus vobis per dictum sindicum tunc factis. Et quia
ea ex privilegiis regiis in dispositione /209v/ et cognitione iuratorum
dicte civitatis ac exequtione et districtu existunt, dicimus et mandamus
vobis et cuilibet vestrum sub penis predictis quod dictam Catherinam,
uxorem dicti Ioannis de Vilanova, pro dictis bannis sive penis, si et cum
per dictos iuratos iuxta formam privilegii dictarum impositionum eis
concessi declaratum fuerit in eisdem dictam Catherinam incedisse
dictam impositionem fraudando, illo casu, dictam declarationem servando,
exequamini et alios etiam quoscunque banna seu penas
impositionum dicte civitatis incurrentes exequamini, prout per dictos
iuratos, formam dicti eorum privilegii observando, fuerit declaratum
et requisitum.
Datum Barchinone, primo die iulli, anno a nativitate Domini
millesimo quadringentesimo sexagesimo.
Pages, vicecancellarius.
Vidit locumtenens thesaurarius generalis. Vidit da Mesa, fisci
advocatus.
In comuni VIIII».
Et oblata et presentata dicta papiri regia litera eaque per dictum
scriptorem lecta, mox dictus venerabilis subbaiulus, recipiens dictam
literam regiam cum illis quibus decet reverentia et honore prefati domini
regis, obtulit se fore presto et paratum mandatis dicti domini regis
obedire et contenta in ipsa littera regia exequi et complere de et cum
consilio honorabilis Ludovici Sabaterii, in utroque iure licenciati, iudicis
ordinarii Gerunde. De quibus omnibus et singulis supradictis dictus
discretus Bernardus Scuder, procurator predictus, petiit et requisivit sibi

340
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
dicto nomine fieri et tradi unum et plura publicum et publica
instrumentum et instrumenta per scriptorem substitutum predictum,
presentibus testibus desuper nominatis ad premissa specialiter voccatis
et assumptis. Successive autem ipsa et eadem die intitulata decima nona
eiusdem mensis iulii, anno iamdicto, ante presentiam honorabilis
Ludovici Sabater, in utroque iure licenciati, iudicis ordinarii, Gerunde
reperti existentis, personaliter constitutus discretus Bernardus Scuder,
sindicus et procurator memoratus, qui in presentia Andree Ripoll,
scriptoris susbtituti prementionati, et testium infrascriptorum presentavit
eidem domino iudici dictam et preinsertam papiri regiam litteram
petens eodem nomine, postulans et requirens ipsam compleri, prout
et quemadmodum in eadem papiri patente regia littera scribitur et
continetur. Et presentata dicta patente papiri regia littera eaque de verbo
ad verbum per ipsummet iudicem lecta, confestim dictus honorabilis
dominus iudex, recepta eadem regia littera, cum illis humilibus quibus
decet reverentia et honore ipsius domini regis, consulit dicto venerabili
subbaiulo aliisque officialibus, quibus expectet, ut dictam regiam
litteram contentaque in eadem observent et observare teneantur,
faciantque ab omnibus observari ad ungem. De quibus omnibus et
singulis predictis idem discretus Bernardus Scuder, procurator nomine
antefacto, petiit et requisivit sibi eodem nomine dari atque tradi unum
et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per
scriptorem substitutum antedictum, presentibus venerabili Nicolao
Frugelli et Ioanne Stephano, mercatoribus Gerunde, testibus ad
premissa vocatis specialiter et assumptis. /210/ Denuo die vicesima
septima, mensis augusti, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
sexagesimo, ante presentiam honorabilis Bernardi Guillermi
d’Altariba, domicelli, vicarii et baiuli Gerunde, intus curiam
regiam Gerunde personaliter constitutus dictus discretus Bernardus
Scuder, procurator et sindicus dicte civitatis, qui in presentia Michaelis
Cavaller, scriptoris substituti in notaria publica Gerunde, et testium,
scilicet discretorum Nicholai Coromina et Bernardi Rollan, scriptorum,
civium Gerunde, ad hec vocatorum spacialiter et assumptorum,
presentavit eidem litteram regiam preinsertam, petens et requirens
litteram regiam ipsam observari. Et ipsa presentatione facta, mox dictus
honorabilis vicarius et baiulus recipiens litteram ipsam, cum eius quibus
decet reverentia et honore obtulit se facere et complere id quod per
iusticiam teneatur. De quibus omnibus et singulis supradictis prefatus
discretus Bernardus Scuder, procurator et sindicus, petiit et requisivit
sibi fieri et tradi unum et plura publicum et publica instrumentum et
instrumenta per eundem scriptorem substitutum vice et nomine mei
notarii subscripti intervenientem, presentibus testibus desuper proxime
nominatis.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 341
Acta fuerunt predicta Gerunde locis, diebus, mensibus et anno
quibus supra, presentibus et ad premissa vocatis dictis scriptoribus
iuratis substitutis vice et nomine mei notarii subscripti, intervenientibus
et conprelibatis ad predicta vocatis et assumptis.
1. Caplletra ornamentada. 2. Segueix et repetit. 3. Vide contra domicellos
fraudantes impositiones escrit al marge dret.
135
[Posterior a 1460 novembre 13]
NOTA referent a la provisió atorgada pel rei Joan II, a favor de la ciutat
de Girona, sobre els molins reials de Girona i la mòlta de blats,
donada el 7 de juny de 1460 a Barcelona.
A. AHCG. Llibre Vermell, f. 151.
Provisió sobre les concòrdies dels moners.
En lo manual de l’any M CCCC LX, tretze de novembre, del temps
d’en Nicolau Rocha, lavors notari e scrivà del consell de la present ciutat
de Gerona, és insertada una provisió patent del sereníssimo senyor
rey don Joan, de memòria, data en Barchinona a set de juny, any
CCCCLX. E conté, en efecte, que los senyors útils dels monars reyals
de Gerona no poden ésser-se ajustats e haver feta convenció jurada per
molre blats e sobre la moltura, e que tals convencions no·s puguen fer
sens consentiment de la universitat de la ciutat de Gerona. La dita
provisió és insertada en lo present libre baix en cartes CLV.
136
1463 setembre 27. Saragossa
PRIVILEGI atorgat pel rei Joan II, a favor de la ciutat de Girona i en
reconeixement del suport que aquesta ciutat li va donar en ocasió
dels aixecaments de 1462, on concedeix la facultat d’encunyar
moneda d’or i d’argent.
A. AHCG. Pergamí núm. 1724.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 131r-v.
Que en la ciutat de Gerona se puixe batre moneda d’or,
d’argent e d’altres metaylls.
Nos1 Ioannes, Dei gracia rex Aragonum, Navarre, Sicilie, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum
et Neopatrie ac eciam comes Rossilionis et Ceritanie, volentes erga vos
fideles nostros universitatem et singulares civitatis Gerunde munificientie

342
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
nostre liberalitatem ostendere, quandoquidem hoc tempore rebellionis
et conspiracionis Cathalanorum in magestatem nostram vos fideles
novimus et promptos in omnibus servicium nostrum concernentibus,
tenore igitur presentis /131v/ carte nostre, firmiter et perpetuo valiture,
de certa nostra sciencia delliberate et consulte in aliqualem predictorum
satisfaccionem vobis presentibus et supplicantibus damus et concedimus
licenciam et plenariam facultatem quod, finito tempore dicte guerre,
possitis et valeatis cudere et cudi facere monetam auri et argenti et
aliorum metallorum in dicta civitate, nobis tamen salvis semper superioritatibus,
iuribus, regaliis et preheminenciis nostris, retentis etiam
apud eandem imprentis et aliis instrumentis, que nunc sunt in dicta
civitate et cum quibus per capitaneum peccunia in dicta civitate cuditur.
Mandamus ideo gerentivices nostri generalis gubernatoris in Cathalonie
principatu, vicario, baiulo ceterisque oficialibus dicte civitatis et aliis
ad quos spectet, qui nunc sunt et pro tempore fuerint, ad penam mille
florenorum auri, quatenus nostram huiusmodi licenciam, facultatem
et concessionem et omnia singula supradicta vobis teneant firmiter et
observent, tenerique et observari faciant, et non contrafaciant seu
aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua ratione seu causa,
quanto dictam penam cupiunt evitare. In cuius rei testimonium
presentem fieri iussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam.
Datum in civitate Cesarauguste, die vicesimo septimo mensis
septembris, anno a nativitate Domini Mº CCCC LXIIIº, regnique nostri
Navarre anno XXXVIIIº, aliorum vero regnorum nostrorum sexto.
Rex Ioannes.
In gratiarum IIIº.
Dominus rex mandavit michi Dominico Decho. Et viderunt eam
Ioannes Pages, vicecancellarius, cui fuit comissa ut eam videret,
Ferdinandus de Trugillo, regens thesaurariam, et Petrus Torrelles,
conservator regii patrimonii.
Vidit vicecancellarius. Vidit Ferdinandus de Trugillo, regens
thesaurariam. Vidit Petrus Torrelles, conservator.
1. Caplletra ornamentada.
137
1463 setembre 27. Saragossa
PRIVILEGI atorgat pel rei Joan II, a favor de la ciutat de Girona, on
autoritza la celebració de tres fires anuals de deu dies cadascuna,
per les festes de Sant Narcís, de Santa Maria del mes de febrer i
Sant Domènec.
A. AHCG. Pergamí núm. 1727.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 131v-132.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 343
Concessió de tres fires cascun any en Gerona celebradores.
Nos1 Ioannes, Dei gracia rex Aragonum, Navarre, Sicilie, Valentie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum
et Neopatrie, ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie, ut vos iurati
proceres et universitas civitatis Gerunde, qui, ut fidelissimi nostre
corone, continuo et absque temporis intermissione summe diligentie
studio insudatis curaque est vobis, ne quid rebelles et inobedientes
nostre excellentie adversus nostras partes dictam civitatem et contendentes
pro nostro nomine prevaleant, ob idque preter neces, vulnera
et alia, personarum periculo plura bona et maiorem partem fortunarum
vestrarum consumseritis, quo dignum et congruum arbitramur ut tanta
onera per vos passa aliquid muneris et emende predictorum sentiatis,
dictis igitur respectibus moti, volentes vos et dictam civitatem favore
prosequi gracioso, utque dicta civitas continue suscipiat incrementum,
tenore presentis carte nostre vobis dictis iuratis et probis hominibus
et singularibus universitatis dicte civitatis concedimus quod in eadem
civitate sint et celebrentur tribus vicibus in anno nundine, quarum
prime2 sint et celebrentur in festo sancti Narcissii corporis sancti dicte
civitatis et durent per decem dies tunc continue sequentes; alie sint in
festo beate Marie mensis febroarii et per alios decem dies post dictum
festum durature; alie sint in festo sancti Dominici per alios decem dies
ex post durature, in quo quidem festo virtute concessionis regie iam
celebrantur et possint celebrari nundine; et sic deinde anno quolibet
in dictis festis cum continuacione dictorum decem dierum cuiuslibet
festi dicte nundine celebrentur. Volentes et concedentes quod omnes
et singuli, cuiuscumque legis, status et condicionis existant, ad nundinas
predictas venientes cum omnibus rebus et mercibus suis, quas secum
detulerint, sint salvi pariter et securi in veniendo, stando et redeundo
et sub nostri proteccione et guidatico specialiter, sic quod non possint
capi, detineri, pignorari, marchari seu aliquatenus impediri culpa,
crimine vel debitis alienis, nisi in eis principales fuerint aut fideiussorio
nomine obligati nec etiam in iis casibus, nisi prius in eis facta inventa
fuerint de directo. Excipimus tamen et excludimus proditores et
fabricatores false monete, violatores itinerum, sodomitas et crimen lese
magestatis comittentes. Mandantes per presentem cartam nostram
gubernatori nostro generali, vicariis, baiulis et aliis oficialibus dicte
civitatis, et aliis ad quos spectet, ad penam mille florenorum auri de
bonis contrafacientum exigendam nostrisque erariis aplicandam, quod
privilegium et concessionem /132/ nostram huiusmodi perpetuo teneant
firmiter et observent tenerique et observari faciant, et non contrafaciant
seu veniant aliqua ratione, imo oficiales ipsi, si et quando pro parte
dicte universitatis dicte civitatis extiterint requisiti vel eorum aliquis
fuerit requisitus, in locis iurisdictionum eis comissarum ea faciant voce
preconia publicari. Si quis autem, ausu ductus temerario, contra
predicta venire presumserit, preter dictam penam, cui suo casu rigida

344
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
non deerit exequtio, iram et indignacionem nostri nominis se noverit
incurrisse, damno illato parti plenarie restituto et satisfacto. In cuius
rei testimonium presentem fieri iussimus nostro comuni sigillo
impendenti munitam.
Datum Cesarauguste, die vicesimo septimo septembris, anno a
nativitate Domini Mº CCCCLXIII, regnique nostri Navarre anno
XXXVIIIº, aliorum vero regnorum nostrorum, sexto.
Rex Ioan.
In diversorum XVº folio CLXV.
Dominus rex mandavit mihi Dominico Decho. Et viderunt eam
Ioannes Pages, cui fuit comissa ut eam videret, Fferdinandus de Trugillo,
regens thesaurariam, et Petrus Torrelles, conservator regii patrimonii.
Vidit vicecancellarius. Vidit Ferdinandus de Trugillo, regens
thesaurariam. Vidit Petrus Torrelles, conservator.
1. Caplletra ornamentada. 2. quorum primi per quarum primi.
138
1463 setembre 27. Saragossa
DECLARACIÓ del rei Joan II, adreçada als jurats i prohoms de Girona,
que les persones que han arribat a la ciutat i hi han establert el
seu domicili, després de la partida de la reina, siguin considerats
com a bons i fidels vassalls.
A. AHCG. Pergamí núm. 1743.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 132.
Declaració que aquells qui aprés la partida de la senyora reyna
són venguts e han aturat, ésser bons e leyals.
Nos Ioannes, Dei gracia rex Aragonum, Navarre, Sicilie, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum
et Neopatrie, ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie, ut certe informamur
pro parte vestri iuratorum et procerum universitatis civitatis
Gerunde, superioribus mensibus post dicessum factum per serenissimam
reginam, consortem nostram carissimam, a dicta civitate, liberatamque
ab obsidione dira qua detinebatur opera rebellium et perfidorum
cathalanorum, nonnulle fuere facte aprisie et inquisiciones, contra
dictam civitatem, iuratos aliosque in comuni et in particulari concepte,
super introytu illius perditi hominis qui se dicit comitem Pallariensem
et residencia quam ille apud dictam civitatem fecerit, quibus ex rebus
eficitur quod aliqui habitatores in menibus veteribus contendunt cum
aliis habitantibus in menibus novis, quo fiunt verba inter partes, ex
quibus ex rei sperantur inconveniencia et scandala satis magna, quod
preter contentum nostrum res minatur depopulacionem pergrandem.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 345
Predictis ideo preparatis scandalis obviantes, cancellantes, irritantes et
anullantes aprisias et inquisiciones predictas, sicuti harum serie
cancellamus, irritamus et anullamus totisque viribus evacuamus, tenore
presentis carte nostre, cunctis temporibus valiture, declaramus et
interpretamur omnes illos qui, ut pretangitur, post dicessum dicte
serenissime regine dictam civitatem venerunt et semper residentiam et
moram apud eandem fecerunt, esse bonos et fideles vassallos eosque
aliorum numero bonorum agregamus, sic quod non possit apud eos
causa predicta aliquid infamie atque note impingi seu dari ullo modo.
Propterea gerentivices nostri generalis gubernatoris in dicto Cathalonie
principatu, capitaneo, vicario, baiulo, ceterisque oficialibus dicte
civitatis, presentibus et futuris, et personis ad quas spectet, dicimus et
mandamus scienter et expresse ad penam mille florenorum auri quod
nostram huiusmodi declaracionem et omnia et singula supradicta
teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant, et non
contraveniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua
ratione seu causa, quanto dictam penam cupiunt evitare. In cuius rei
testimonium presentem fieri iussimus nostro comuni sigillo impendenti
munitam.
Datum Cesarauguste, die XXVIIº mensis septembris, anno a
nativitate Domini Mº CCCCLXIIIº, regnique nostri Navarre anno
XXXVIIIº, aliorum vero regnorum nostrorum sexto.
Rex Iohan.
In diversorum XV, folio CLXV.
Dominus rex mandavit michi Dominico Decho. Et viderunt eam
Ioannes Pages, cui fuit comissa ut eam videret, Ferdinandus de Trugillo,
regens thesaurariam, et Petrus Torrelles, conservator regii patrimonii.
Vidit vicecancellarius. Vidit Ferdinandus de Trugillo, regens
thesaurariam. Vidit Petrus Torrelles, conservator.
139
1475 setembre 18. Barcelona
PROVISIÓ atorgada pel rei Joan II, adreçada al batlle general de Catalunya
i al seu lloctinent a la ciutat i batllia de Girona, on els mana que
revoquin qualsevol prohibició o impediment fet als habitants de
Girona per utilitzar les aigües del riu Ter.
A. AHCG. Lletra reial núm. 611.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 44v.
Provisió reyal per lo regadiu e possessió de les aygües de fora
e de dins la ciutat.

346
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Don Joan, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de Navarra, de Sicília,
de València, de Mallorques, de Sardenya e de Córsega, comte Barchinona,
duch de Athenes e de Neopàtria e encare comte de Rosselló
e de Cerdanya, al magnífich conseller e amats nostres, mossèn Joan
Sariera, cavaller, batle general en lo principat de Cathalunya, e en
Ffrancesch Loberes, loctinent en lo dit ofici de batle general en la ciutat
e batlia de Gerona, e a cascú de vós a qui pervendran e seran les presents
presentades, salut e dilectió.
A nostra serenitad és stat exposat querelosament per lo amat nostre
en Pere de Terrades, ciutedà e síndich de la dita ciutat de Gerona, en
nom e per part de la dita ciutat, dient que, jatsia la dita ciutat e singulars
de aquella de gran temps ensà, que memòria de hòmens no és en
contrari, sia en pacífica, quieta e total possessió de haver empriu, tant
per les possessions que són fora com de dins la ciutat, de les aygües
que ixen del riu de Teer e ab cèquies e en altre manera decorren a
la dita ciutat, en la qual per foradament fet en la muralla de la dita
ciutat les dites aygües e per canals de pedra e de fust, e ab cèquies
intren, emperò vosaltres o l’altre de vós novament prohibiríeu e
empatxaríeu e de fet hauríeu prohibit e empatxat la dita ciutat
e singulars d’aquella. 1 Per tant som stats per lo dit Pere de Terrades
en lo dit nom humilment suplicats fos nostra mercè en e sobre les dites
coses de remey de justícia infrascrit provehit, la qual suplicació entesa
e admesa2 com a justa, ab tenor de les presens e de nostra certa sciència
vos dehim e manam stretament, sots incorriment de nostra ira e
indignació e pena de mil florins de vostres béns, si fareu lo contrari,
havedors e a nostres còffrens aplicadors, que si prohibició o empaix
algú haureu fet o entendríeu fer contra la dita ciutat e singulars de
aquella en e sobre lo empriu de les dites aygües, la dita prohibició e
empaix, vistes les presents, tolgau e revoqueu e façau tolre e revocar,
e no fassau ni fer permetau o provehiau novitat alguna a la dita ciutat
e singulars en e sobre la possessió e empriu en què són de les dites
aygües e fins ací han acostumat fins a tant que·ns heu hajau consultat
e per nós hi sia per justícia provehit, guardant-vos de fer lo contrari
en alguna manera, si la gràcia nostra haveu encara3 e la dita pena desijau
no incórrer.
Data en Barchinona, a deevuyt del mes de setembre, en l’any de
la nativitat del nostre Senyor mil CCCCLXXV.
Pages, vicecancellarius.
In comuni XXIIº.
1. la dita possessió e empriu en què és e són de les aygües en gran dan e prejuy
de la dita ciutat e singulars de aquella, a la Carta Reial hi consta aquest paràgraf, en
canvi en el Llibre Vermell no. 2. entesa per admesa. 3. cara per encara.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 347
140
1476 setembre 3. Vitòria
RATIFICACIÓ feta pel rei Joan II, a favor de la ciutat de Girona, del
procediment que aquesta utilitza per pagar les pensions dels censals
creats durant el temps de la proppassada guerra civil.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 129v-130.
Forma de pagar los censals que fa la universitat segons valen
los emoluments de les imposicions.
Ioannes, Dei gracia rex Aragonum, Navarre, Sicilie, Valencie,
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum
et Neopatrie ac eciam comes Rossilionis et Ceritanie, nobili magnifico
consiliario, dilectis et fidelibus nostris gerentivices nostri /130/ generalis
gubernatoris in Cathalonie principatu, vicariis, subvicariis et aliis
quibusvis officialibus nostris et iudicibus nostris, ad quos spectet et
presentes fuerint presentate cuilibet eorum, salutem et dilecccionem.
Ut intelleximus exposicione matri nostre facta pro parte nuncii
civitatis nostre Gerunde, dicta civitas pro solvendis censualibus a
tempore guerre hactenus hunc ordinem servat: videlicet, quod providit
ut imposiciones et iura omnia dicte civitatis ad vestras manus veniant
et peccuniis ipsis in nulla re utitur quantumcumque necessaria et
urgenti dicte civitatis, sed tantum ex ipsis cum iuramento solvuntur
pensiones censualium super dicta universitate oneratorum et in quibus
universaliter et nomine universi singulariter est obligata. Et quamvis
peccunie ille ex magna parte non sufficiant ad integram nec hactenus
mediam solucionem dictarum pensionum, tamen creditores, videntes
dictam civitatem id omne facere quod fieri potest, contenti sunt seu
si luerunt et unusquisque partem suam cepit. Nunc, uti informantur,
Leonarda Vives, civitatis nostre Barchinone, habens super dicta civitate
vix octo aut1 decem libras censuales annuales, non contenta ordine
predicto, cui nullus ceterorum creditorum, qui in magno numero sunt,
contradixit, instat execucionem pro integra solucione dicti sui censualis,
tam adversus dictam universitatem quam eius singulares, et presertim
eos qui sindicato vendicionem dicti censualis firmarunt. Et cum videatur
esse contra omnem equitatem et racionem ac ad conturbacionem tocius
ordinis predicti, volentes comuni et magis universali benefficio consulere,
dicta civitate nostre matri supplicante, volumus et providemus vobisque
et cuilibet vestrum dicimus et mandamus districtius iniungendo, sub
ire et indignacionis nostre incursu penaque florenorum auri Aragonum
trium millle, quod ad instanciam dicte Leonarde nec eciam aliorum
creditorum dicte civitatis in personis et bonis dicte civitatis et eius
singularium, tam qui in sindicatis firmarunt quam qui non firmarunt,
pro eorum censualibus nullam faciatis exequtionem sed inceptam aut

348
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
factam, ad pristinum statum reducatis et ordinem predictum dicte
civitatis pro solvendis dictis pensionibus censualium nichil faciatis aut1 fieri permitatis, cum sit equus ex racionalis et quem nullus improbare
debet presertim stante dicta civitate ex guerrarum calamitatibus tanta
ruyna, incendio, depopulacione et aliis malis afflicta et posita ad
hostium confines quasi ante murale totius principatus. Et ad cautelam
interdicimus vobis secus agendi omnem cum nullitatis decreto potestatem.
Datum in civitate Bitorie, regni Castelle, die tercio septembris,
anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo septuagesimo
sexto.
Ego rex Iohannes.
Vidit vicecancellarius.
In communi XXIIIIº folio LXIII.
Ego, Nicolaus Rocha, scriptor iuratus auctoritate regia substitutus
in notaria publica Gerunde, vice et nomine venerabilis et dilecti Nicolay
Rocha, notarii publici et scribe honorabilium iuratorum et consilii
civitatis Gerunde, patris mei, preinsertam papiri litteram regiam ab eius
originali papiri littera, regio sigillo in eius dorso sigillata, fideliter
translatam in presenti libro propria manu mei in fidemque premissorum
hic me subscribo.
1. Segueix aut repetit.
141
1478 març 5. [Girona]
SENTÈNCIA de Francesc Lloberes, lloctinent del batlle general de
Catalunya, en el contenciós entre Francesc Camós, mestre en arts
i medicina, de Girona, senyor útil de la lleuda vulgarment anomenada
de la plaça dels Porcs, d’una part, i Joan Lliura, de Palol
d’Onyar, de l’altra, sobre si els ciutadans forans han de pagar
l’esmentada lleuda. Trasllat de la mateixa data.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 206v-208.
Sentència donada en favor dels ciutadans forans de Gerona
per lo balle general sobre la leuda.
Hoc1 est transumptum bene et fideliter Gerunde sumptum a
quadam sentencia regia in pergameneo exarata, manu publici notarii
tabellionata, sigilloque regio in eius dorso pendenti munita, non vitiata,
non cancellata nec in aliqua earum parte suspecta, sed omni prorsus
vitio et suspicione carenti, prout primis videbatur aspectibus, thenor
cuius sub his habetur verbis:

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 349
In Dei eterni nomine, amen. Cunctis pateat evidenter quod, cum
inter honorabilem Franciscum Camos, civem Gerunde, in artibus et
medicina magistrum, qui se dicit dominum utilem lezde vulgariter dicte
de la plaça dels Porchs, ex una, et Ioannem Liura, de Montanea Gerunde,
parrochie de Palaciolo Undaris, partibus ex altera, suscitata fuerit
differencia sive questio, eo quia dictus Franciscus Camos pignoravit,
retinuit et seu retineri fecit ab eodem Ioanne Lliura medium regale
argenti ratione iuris dicte lezde dels Porchs, cum ipse magister
Franciscus Camos pretenderit dictum Ioannem Liura sibi teneri pro iure
lezde cuiusdam porch per dictum Liura venditi in platea sive en lo areny
dicte civitatis Gerunde, et dictus Liura etiam pretenderit quod ipse velut
civis dicte civitatis Gerunde non tenetur ad solvendum ius lezde, et super
hiis coram venerabili Francisco Loberes, locumtenente in baiuliis et
vicaria Gerunde magnifici et providi viri domini Ioannis ça Riera, militis
serenissimi domini regis consiliariique, et pro eodem domino in principatu
Cathalonie baiulo generali, dicte partes comparuerint nedum
semel sed pluries, dictusque Ioannes Liura petierit et requisiverit dictum
dominum locumtenentem quatenus compelleret et distringeret
dictum magistrum Franciscum Camos ad dandum et restituendum dicto
Ioanni Liura dictum medium regale ac etiam pronuntiaret et declararet
dictum Ioannem Liura ad solvendum lezdam non teneri. Et dictus
dominus locumtenens, auditis, ut dixit, ad plenum dictis partibus, et
id quod super premissis dicere voluerunt, die mercurii, intitulata quarta
subscriptorum mensis et anni, dictis partibus et utrique ipsarum ad
audiendum sententiam sive declaracionem in et super dicta questione
ad diem crastinam proximam hora terciarum assignavit mandavitque
dictam assignationem eidem magistro Francisco Camos instruiri et
notificari. Que quidem assignatio ipsamet die fuit intimata et notata
dicto Francisco Camos personaliter et pro eo per me Raymundum Mercader,
notarium et scribam infrascriptum. Sequentique die crastina hora
terciarum, que erat dies et hora assignata ad audiendum /207/
sententiam sive declarationem super premissis, presente, instante et
requirente ac sententiam sive declarationem ferri et promulgari
postulante dicto Ioanne Liura, dicto vero Francisco de Camos absente,
prefatus Franciscus Loberes, locumtenens qui supra, de consilio
honorabilis Michaelis Fage, sui in his assessoris, sedens intus studium
habitationis dicti honorabilis Michaelis Fage, quam fovet in capite vici
vocati dels Ciutedans, in quodam scanno ibidem existenti et more iudicis
iudicantis, in mei notarii et scribe ac testium subscriptorum presentia,
suam in scriptis pronuntiavit super dicta questione et diferencia et
promulgavit sententiam prout ecce:
Lo venerable en Francesch Loberes, loctinent del magnífic balle
general de Cathalunya en la present ciutat, ballia e vegaria de Gerona,
hoyda la differència e qüestió qui és stada suscitada entre lo honorable
mestre Francesch Camós, mestre en medicina e senyor útil, qui·s diu

350
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
ésser, de la lleuda vulgarment dita de la plassa dels Porchs, de una
part, e en Joan Liura, de la montanya de Gerona e de la parròquia
de Palol de Onyar, de la part altre, al qual dit mestre Camós a aturat
o fer aturar mig reyal de argent per lo dret de la leuda que dit mestre
Camós a pretès ésser-li degut de un porch de greix que dit Liura ha
venut en la plaça o areny de la present ciutat, e lo dit Liura ha pretès,
com a ciutedà de Gerona, ésser franch de tota prestació de leuda, vista
una carta auctèntica e en sa pública forma ab què·s mostra en Guillem
Liura, quòndam, de la parròquia de Sant Sadorní de Palol de Onyar,
a onse de desembre de l’any mil tres-cents setanta-set, ésser stat assump
en ciutedà de Gerona; vista una letra de l’il·lustre rei en Pere, de
recordable memòria rei de Aragó, dada en Barcelona a XVI de janer,
de l’any M CCC LXXX, deduhida e al·legada per dit mestre Camós, ab
què dit senyor prohibeix als jurats de Gerona pendre en ciutedans
aquells qui verament e reyal no fassen lur habitació en Gerona, e cassant
lo ciutadanatge de aquells a qui contra forma de dita lletra serà estat
consentit, segons en dita letra, a la qual dit lloctinent se refer, és
contingut; vistos diversos albarans e àpoches del dit Liura, ço és, una
àpocha fermada al dit Guillem Liure e Pere Mascort, al primer de juliol
de M CCC LXXXXIII, per en Bonanat Serir, lavors un dels jurats e
clavari, de setze florins per lo do de Serdenya, ço és, de vuyt florins
per cascú; vist per albarà antic fet en Guillem sa Lliura e en Bernat
Mascort, de dita parròquia de Palol, per mossèn Berenguer Olives,
clergue, levador lavores de la talla qui·s féu en Gerona per lo mur, lo
qual és de XII de abril de M 2 CCC XCVII; vist altra albarà fet per en
Pere Domingo, draper de Gerona, a XIII de setembre de M 3 CCCC e
un, als predecessors del dit Joan Liura, ab què dit Pere Domingo
confessa d’en Bernat Mascort e Francesch Liura, ciutedans de Gerona,
haver haüts per la talla del mur siquanta-dos sous e vuyt diners; vist
així mateix que dit Liura /207v/ per un albarà d’en Miquel Vilar,
resebador de la talla feta per una coronació en lo mes de janer de M 4
CCCC XIIII, a mostrat haver pagat set sous, e per altre albarà fet per
en Pere Banyils, jurat e clavari dels honorables jurats, en l’any de M 5
CCCC XV, ha mostrat que en Francesc Liura pagà per les coronacions
del senyor rey e de la senyora reyna e per novella cavalleria un florí;
vista una carta pública ab què dit Liura ha mostrat que, a XXVI de
novembre de M 6 CCCC LI, los lavores jurats de Gerona confessaren
en Joan Liura, quòndam, pare del dit Joan, convengut que ere ciutedà
de Gerona; vistes altres coses vesedores e atteses les attenedores, e
signantment una patent letra de la il·lustríssima e de immortal memòria
la senyora dona Maria, reyna e levores loctinent general del senyor rey
d’Aragó, signada de mà de micer Pagès, vicecanceller seu, dada en
Barcelona, a XXX de setembre de M 7 CCCC LI, ab què dita senyora
mana sobre lo ciutadanatge no ésser feta molèstia al Liura; vist que
dits actes mostren dit Joan Liura e los seus ésser stats e ésser en

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 351
possessió del ciutadenatge e de tant temps ensà que ha aquell legíttimament
prescrit, e vist que per sumària informació consta que per
dita rahó li és stada fins lo dia present servada la franquesa en leudes,
dita letra de XVI de jener de l’any M CCC LXXX, no contrestant de
consell de micer Miquel Fage, doctor en decrets, pronuncia e declara
que dit mig real sia restituhit al dit Liura com a ciutedà de dita ciutat
franc de la prestació de dita leuda, la una ne la altra de dites parts
en despeses no condempnant.
Lata fuit huiusmodi sententia, pronunciatio sive declaracio per
dictum venerabilem Franciscum Loberes, locumtenentem magnifici
domini baiuli generalis, de consilio honorabilis Michaelis Fage, assesoris
sui, sedentem intus studium habitationis dicti honorabilis
Michaelis Fage, quam fovet in capite vici vocati dels Ciutedans, in
quodam scanno ibidem existenti et more iudicis iudicantis. Et lecta et
publicata per dictum honorabilem Michaelem Fage, assessorem prefatum,
presente ibidem, et dictam sentenciam, pronuntiationem et declaracionem
ferri postulante iamdicto Ioanne Liura, pro una altera vero parte abinde
absente, et presentibus me Raymundo Mercader, notario et scribaniam
curie dicte locumtenentis regente, die iovis, hora terciarum, intitulata
quinta mensis marcii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
septuagesimo octavo, et presentibus etiam et vocatis ad
hec pro testibus honorabilibus Petro de Abella, domicello, in loco de
Rupiano domiciliato, et Iacobo Raphaelis, ciutedà, et Antonio Puig,
virgario honorabilium iuratorum civitatis Gerunde predictis, et pluribus
aliis ibidem pro aliis negociis convocatis. Que quidem sentencia,
pronunciatio sive declaracio ipsa et eadem die et hora fuit intimata et
notata ac exhibita dicto honorabili Francisco Camos, qui ipsam /208/
tenuit et legit personaliter, reperto per me, dictum Raymundum
Mercader, notarium et scribam memoratum. Postque ipsa et eadem die
et hora prefatus venerabilis locumtenens, instante dicto Ioanne Liura,
cartam huiusmodi fieri iussit sua propria manu signanturus et sigillo
comuni curie locumtenentis presenti impendenti munitam in fidem et
testimonium premissorum.
Francesc Loberes, loctinent de balle general.
Sig- (signe) um mei Raymundi Mercader, auctoritate regia notarii
publici per universam dominacionem serenissimi domini Aragonum
regis, regentis scribaniam, locumtenentis baiulie generalis in civitate
Gerunde ac vicaria eiusdem pro honorabili Michaele Vitalis, dicti
serenissimi domini regis secretario, qui premissis vocatus et requisitus
interfui eaque recepi, feci et clausi, cum suprapositis in lineis octava,
ubi scribitur «Camos XVI de dita XXI jurats XXIII sia» et in tricesima
«predicte».
Eg+o Sagismundus Sola, notarius publicus regia auctoritate substitutus
ab herede seu successore Iacobi de Campolongo, quondam,

352
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
publico civitatis, baiulie et vicarie Gerunde suarumque pertinenciarum
notario, testis.
Eg+o Petrus Mir, notarius publicus regia auctoritate substitutus
ab herede seu successore Iacobi de Campolongo, quondam, publico
civitatis, baiulie et vicarie Gerunde suarumque pertinenciarum notario,
contestis.
Eg- (signe) -o Raphael Albert, notarius publicus regia auctoritate
substitutus ab herede seu successore Iacobi de Campolongo, quondam,
publico civitatis, baiulie et vicarie Gerunde suarumque pertinenciarum
notario, huiusmodi transumptum bene et fideliter Gerunde, ut supra
patet, sumptum a suprainserta sentencia regia per dictos venerabiles
et discretos connotarios meos, ut supra patet, testifficatum et
tabellionatum, et cum eadem regia sentencia veridice auscultata et comprobata
per me dictum notarium, 8 scribi feci et in fidem et testimonium
premissorum rogatus et requisitus clausi hodie vigesima die mensis
ianuarii, anno millesimo quingentesimo nonagesimo tercio. Et constat
michi de supraposito in huiusmodi clausura ubi legitur «per me dictum
notarium».
1. Caplletra ornamentada. 2. M omès al manuscrit. 3. M omès al
manuscrit. 4. M omès al manuscrit. 5. M omès al manuscrit. 6. M omès
al manuscrit. 7. M omès al manuscrit. 8. per me dictum notarium interlineat.
142
1479 setembre 23. Barcelona
PROVISIÓ atorgada pel rei Ferran II el Catòlic, a totes les ciutats, viles
i llocs de Catalunya, on mana que a cap població hi hagi persones
amb títol de capità o que exerceixin alguna jurisdicció civil o
criminal, destituint-los en cas que hi siguin, i retornant aquestes
potestats als oficials ordinaris, tal com era abans de “l’època de les
torbacions”.
A. AHCG. Lletra reial, núm. 617.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 132r-v.
a. L. BATLLE I PRATS, «El rey don Fernando en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona», a Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20 (1966-67), p. 121-122.
Ordinació que en alguna ciutat ni loch de Cathalunya no haja
capitans e, revocant aquells, vol que los ordinaris exercesquen lur
jurisdicció.
Nós don Ferrando, per la gràcia de Déu rey de Castella, de Aragó,
de Leó, de Sicília, de Toledo, de València, de Portugal, de Galícia, de
Mallorques, /132v/ de Sivilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega,
de Múrcia, de Jahén, dels Algarbes, de Algezira, de Gibraltar, comte

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 353
de Barchinona, senyor de Vizcaya e de Molina, duch de Athenes e de
Neopàtria, comte de Rosselló e de Cerdanya, marquès de Oristany e
comte de Gociano, per dignes e bones considerations havem provehit,
statuït e ordenat, e ab tenor de les presents, de nostra certa scièntia
e del·liberament provehim, statuïm e ordinam que d’aquí avant en
qualsevol ciutats, viles, lochs e parròquies del dit principat de
Cathalunya, ni en qualsevol part de aquelles, no haja capità o capitans
alguns qui les dites ciutats, viles, lochs e parròquies presidesquen, ni
tinguin mando algú, ne exercesquen juredictió alguna, civil o criminal,
mer ni mixt imperi, ni altra qualsevol juredictió. Los quals capitans
e qualsevol de aquells ab tenor de aquestes mateixes removem, revocam
e per revocats e remoguts haver volem, abdicant e tolent-lus tota potestat
e facultat de presidència e mando algú, ni de exercir ni poder exercir
juredictió alguna en qualsevol parts de les dites ciutats, viles, lochs e
parròquies del dit principat de Catalunya, que fins ací tengut haien.
Car per los dits bons respectes volem, provehim e declaram que los
oficials ordinaris de les dites ciutats, viles, lochs e parròquies tinguen
e exercesquen totes aquelles juredictions e haien aquelles facultats
que per virtut de lurs oficis haver deuen e lus és permès e segons que
absolutament les tenien e acostumaven de tenir e exercir abans de les
revolucions subseguides en lo dit principat. Manam, per tant, ab
les mateixes presents scientment e del·liberada, a pena de deu mília
florins d’or d’Aragó a nostres còfrens aplicadors, e sots incorriment de
nostra ira e indignació, als dits e qualsevol capità e capitans que d’aquí
avant se tinguen per revocats e remoguts de les dites capitanies, e que
de aquelles en alguna manera no usen ni usar permeten per alguna
causa o raó, abdicant-los a major cautela tota facultat e potestat de
fer lo contrari ab decret de nul·litat. E per semblant, sots semblant pena,
diem e manam a qualsevol loctinent general nostre, al portantveus de
general governador e a tots e sengles veguers, batles, sotsveguers,
sotsbatles, jurats e altres oficials e súbdits nostres en lo dit principat
constituïts e constituïdors que la present nostra disposició, statut e
provisió tinguen e observen e fassen tenir e observar fermament. E nores-menys
tota vegada que requests seran, e perquè algú o alguns
ignorància al·legar no puguen, fassen la present particularment intimar
e denunciar aquell o aquells capitans, de què seran requests, si e segons
que per part de les dites universitats o altres singulars de aquelles ne
seran requests e instats, guardant-se uns e altres de fer lo contrari en
alguna manera, si la gràcia nostra han cara e la dita pena desigen no
incórrer, com aquesta sia e és nostra voluntat e ferm e del·liberat e
irrevocable propòsit. En testimoni de les quals coses manam les presents
ésser fetes ab nostre segell, que usàvem abans que pervenguéssem a
la successió de aquests regnes de Aragó, com los altres nostres segells
no sien encare fabricats, en lo dors segellades.

354
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Data en Barchinona, a XXIII dies de setembre, en l’any de la
nativitat de nostre Senyor mil CCCC LXXVIIIIº.
Y yo el rey.
Vidit vicecancellarius.
In comuni secundo, folio LV.
143
1480 desembre 20. Barcelona
SENTÈNCIA atorgada pel rei Ferran II el Catòlic, en el contenciós entre
la ciutat de Girona, d’una part, i els recaptadors de la lleuda
anomenada del passatge, de l’altra, on reconeix que els animals de
treball i transport que circulin per a usos de la ciutat o dels seus
habitants, no hauran de pagar l’esmentada lleuda.
A. AHCG. Pergamí núm. 1599.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 132v-134.
a. L. BATLLE I PRATS, «El rey don Fernando en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona», a Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20 (1966-1967), p. 122-124.
Sentència reyal obtenguda en favor de la ciutat que de rossins,
muls, àsens de passatge no paguen leuda de propi ús.
Iesu1 Christi eiusque matris gloriosissime nominibus humiliter
imploratis. Pateat universis quod nos Ferdinandus, Dei gracia rex
Castelle, Aragonum, Legionis, Sicilie, Toleti, Valencie, Gallecie, Maioricarum,
Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii,
Algezire, Gibraltaris, comes Barchinone, dominus Vizcaye et Moline,
dux Athenarum et Neopatrie, comes Rossilionis et Ceritanie, marchio
Oristanni, comesque Gociani, visa imprimis supplicacione vestra cum
articulis pro parte universitatis Gerunde seu eius sindici oblata coram
Iohanne ça Riera, milite, consiliario nostro et baiulo generali in hoc
Cathalonie principatu, continentibus in efecto quod, cum per regem
Petrum, recolende memorie, fuerit ipsi civitati2 /133/ Gerunde ex
privilegio concessum quod, si super recepcione seu colleccione iurium
regalium oriretur questio, in eadem reciperetur informacio in qua vocari
habeant iurati dicte civitatis, et cum ab octo vel decem annis citra per
partidarios lezde, vulgo dicte del passatge, fuerit in ea ipsa civitate erecta
nova barre in vico dicto de Pedret contra formam solitam ad exhigendum
dictam lezdam, cum numquam fuerit visum, et nichilominus collectores
inceperint exhigere ab alienigenis seu extraneis, per dictam civitatem
transitum facientibus, pro lezda seu iure lezde equi, quo vehuntur seu
cum quo equitantes inde transitum faciunt ad usum proprium eorumdem,
sexdecim denarios, et pro rossino undecim denarios, et pro

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 355
mulo aut mula octo denarios, que exactio est insolita et odiosa et contra
seriem et tenorem lezdarii, iuxta quam non possint exhigi nisi ab hiis
qui ex causa comercii per dictam civitatem transitum faciunt, propterea
et alias preffati iurati ipsius civitatis in vim dicti privilegii et pro
conservacione libertatis eiusdem civitatis, attento quod propterea dicti
alienigene deviantur et per alia loca transeunt et scandala que inde
sequntur, que omnia cedunt in dampnum ipsius et privacionem libertatis,
in cuius possessione seu quasi ante exhaccionem predictam
erat, in qua hodie gravata ac ab illa spoliata extitit, petebant et
supplicabant predicto baiulo generali ut provideret ac mandaret ante
omnia ipsam civitatem Gerunde debere restitui et reintegrari in ipsa
possessione seu quasi libertatis preffate, in qua erat ante predictam
erectionem nove barre et dicte nove exectionis lezde, et omnia in
pristinum statum reduci et in et super predictis ius ac iusticiam sibi
ministrari, ut in ipsa supplicacione, et articulis lacius continetur; viso
ipso privilegio pro parte dicte civitatis producto; visa dilacione decem
dierum ipsi civitati ad probandum concessa; visis interrogatoriis pro
parte fisci procuratoris oblatis, petendo in effectu pronunciari et
declarari ius exhigendi passagium in ipsa civitate Gerunde magestati
nostre pertinere et pro dicto passagio exhigi posse ab unoquoque
caballo, per ipsam civitatem quavis racione vel causa transeunte,
sexdecim denarios, si militis ac clerici non existat, et ubi sit militis aut
clerici, tantum octo denarios, et pro unoquoque ronchino undecim
denarios, si militis aut clerici non fuerit, et ubi sit militis aut clerici,
quinque denarios et obolum tantum, et pro unoquoque mulo aut mula
quinque denarios, si militis aut clerici non existat, et si militis aut clerici
fuerit, octo denarios et obolum, dictosque iuratos et sindicum preffate
civitatis compesci debere ne prohibeant aut molestent celsitudinem
nostram seu receptores et collectores dictorum iurium illis libere uti,
sicut in ipsa cedula latius continetur; viso quodam instrumento informacionis
antiquitus recepto de mandato Petri ça Costa, quondam, baiuli
generalis huius nostri Cathalonie principatus, per fisci procuratorem;
visis arrendamentis de dicta lezda factis ad plures annos una cum
subastacione, que tempore dictorum arrendamentorum facta extitit, et
aliis coram ipso baiulo generali pro parte fisci procuratoris exhibitis
et productis; visa evocacione de dicta causa ad nostram regiam audienciam
facta et comissione dilecto et fideli consiliario ac vicecancellario
nostro Ioanni Pages, militi utriusque iuris doctori, factaque fide
mandato et potestate Guillermi Torner, sindici iamdicte civitatis; visis
articulis pro parte fisci procuratoris primo loco oblatis et dilacione sibi
ad probandum concessa; visis quibusdam litteris Iacobi Pech preffatis
iuratis Gerunde super nova exaccione dicte lezde directis; visis articulis
secundo loco per fisci procuratorem oblatis; viso quodam instrumento
requisicionum factarum iuratis Gerunde per Petrum Castello super
factis et negociis ipsam lezdam concernentibus et responsionibus ipso-

356
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
rum iuratorum; viso instrumento informacionis recepto de mandato
dicti Petri ça Costa, quod vulgo dicitur la taba, collectionis dicte lezde,
in quo continetur qualiter et a quibus rebus recipi et exhigi potest,
iterum per fisci procuratorem producto; visis litteris de conductu bone
memorie Marie, regine Aragonum, concessis Tadeo de Bonsignoribus,
Mediolanensi; visa quadam praticha exaccionis dicte lezde; visis
quibusdam /133v/ privilegiis franquitatis dicte lezde civibus huius nostre
civitatis Barchinone, Cesarauguste et aliis concessis; visis quibusdam
partitis libri qui dicitur levamentum nostrorum iurium regiorum, in
quibus continetur qualiter dicte lezde una cum laudimiis fuere vendite
precio duorum milium trecentarum quinquaginta librarum et medie
marche argenti, que omnia fuere pro parte ipsius fisci procuratoris
producta; visis testibus tam pro parte ipsius civitatis Gerunde quam
ipsius fisci procuratoris productis et illis publicatis et eorum disposicionibus
et dictis diligenter ponderatis et examinatis; visis cedulis pro
parte sindici dicte civitatis oblatis petendo tantum super possessorio
pronunciari et quod testibus pro ipsius fisci procuratorem productis
ex pluribus causis non erat danda fides; visis aliis cedulis dicti fisci
procuratoris contrarium asserentis; visis aliis articulis pro parte fisci
oblatis; visis quibusdam litteris Bernardi de Rachaco, locumtenentis
baiuli generalis, venerabili tunc episcopo Gerundensi directis; visis
aliisque litteris Ioanni de Corbaria, gubernatori Cathalonie, missis super
transitu ducis de Clevas; visis litteris de conductu seu transitu Petri
Guillermi Lançol; visis aliis litteris, vulgo dictis de pas, pro parte fisci
productis et in processo insertis ac designatis abecedario usque ad
litteram e inclusive; visis articulis per ipsum fisci procuratorem quarto
loco oblatis et dilacione sibi ad probandum eosdem concessa; visis
finaliter cedulis et omnibus utrimque deductis et allegatis et illis diligenter
et mature ponderatis et examinatis, factaque relacione tam in
audiencia quam in nostro regio consilio et ibidem advocatis partium
pluries ad plenum auditis, habitoque voto nostri fisci patroni et aliorum
doctorum de consilio et tandem conclusione sequta; visis omnibus
videndis et attentis attendendis die presenti ad audiendum hanc nostram
sentenciam seu declaracionem ipsis partibus assignata, quam etiam ad
cautelam assignamus, sacrosanctis Evangeliis coram serenitate nostra
propositis et illis reverenter inspectis, ad eam profferendam procedimus
in modum sequentem: Quia 3 ex meritis huius processus et signanter
ex deposicionibus testium pro parte ipsius civitatis Gerunde seu eius
sindici productorum et aliis constat magestati nostre intencionem
prefate civitatis seu eius sindici esse fundatam, idcirco et alias pronunciamus
et declaramus ipsam civitatem esse manutenendam seu
reintegrandam in possessione seu quasi liberatis preffate hoc videlicet
modo: quod de cetero a transeuntibus per eam cum dictis equis,
ronchinis, mulis, mulabus aut asinis eorum proprio usui deservientibus
iamdicta lezda passagii non exhigatur nec exhigi possit, non obstantibus

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 357
in contrarium pro parte fisci allegatis, hoc tamen proviso: quod si in
futurum pars fisci procuratoris per alia legitima documenta seu alias
legittimas probaciones coram magestate nostra monstrabit aliter de iure
suo quam hactenus mostraverit, quod tam ipsi fisci procuratori quam
dicte civitati et eius sindico ius remaneat in proprietate salvum. Sed
quia constat magestatem nostram posse de hiis et aliis rebus per ipsam
civitatem causa mercimonii transeuntibus dictam lezdam passagii
exhigere iuxta tabam, et propterea habemus et habere debemus
facultatem tenendi barram in eadem, qua mediante levari et colligi ipsa
lezda passagii valeat, propterea et alias super ipsa erectione barre
scilencium preffate civitati imponimus, super comdempnacione vel
absolucione expensarum maiori deliberacione serenitate nostre reservata.
Lata fuit hec sentencia sive declaracio per nos seu nostri personam
per magnificum et dilectum consiliarium et vicecancellarium nostrum
Ioannem Pages, militem, legum doctorem, et de nostri seu ipius mandato
lecta et publicata per fidelem scribam nostrum Ioannem Girgos,
notarium, in quadam aula palacii nostri maioris civitatis Barchinone,
in qua audiencia nostra palam et publice, ut moris est, eo tunc celebratur
die videlicet mercurii, ad ipsam audiendum sententiam sive declaracionem
partibus assignata, intitulata vicesima mensis decembris,
anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo octuagesimo,
regnorumque nostrorum videlicet Sicilie terciodecimo, Castelle et
Legionis /134/ septimo, Aragonum vero et aliorum secundo, presentibus
instantibus et dictam sententiam ferri postulantibus et humiliter supplicantibus
Iacobo Scala et Raymundo Puig, civibus, et Guillermo
Torner, causidico, sindicis et procuratoribus universitatis dicte civitatis
Gerunde, altera vero parte absente, ac eciam presentibus pro testibus
nobili Anthonio Darill, Francisco Buçot, regie curie promotore, militibus,
Ioanne Dusay, legum doctore, et Anthonio Oriol, castri Callari regni
nostri Sardinie, et pluribus aliis in multitudini copiosa.
Pages, vicecancellarius.
Sig- (signe) num Ferdinadi, Dei gratia regis Castelle, Aragonum,
Legionis, Sicilie, Toleti, Valencie, Gallecie, Maioricarum, Hispalis,
Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire et Gibraltaris,
comitis Barchinone, domini Vizcaye et Moline, ducis Athenarum
et Neopatrie, comittis Rossilionis et Ceritanie, marcionis Oristany,
comitisque Gociani, qui hanc sentenciam sive declaracionem tulimus
eidemque nostrorum comune sigillum apponi iussimus impendens.
Sig- (signe) num mei Ioannis Girgos, dicti serenissimi domini regis
scribe regiaque auctoritate notarii publici per totam eius terram et
dominacionem, qui prolacioni huiusmodi sentencie sive declaracionis
interfui eamque per me, ut premittitur, lectam et publicatam scribi feci
et clausi cum rasis et correctis in lineis prima ubi corrigitur «Galletie»,
et VIIª «ab illa», et XIª «prefate civitatis compessi debere», et decima
«fisci».

358
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
In sententiarum primo, folio CLXIII.
Ioannes Girgos ex sentencia lata in audientia.
1. Caplletra ornamentada. 2. Segueix civitati repetit. 3. Dibuix d’una mà
assenyalant el manuscrit al marge esquerre.
144
1480 desembre 20. Barcelona
EXECUTÒRIA de la sentència atorgada pel rei Ferran II el Catòlic, en
el contenciós entre la ciutat de Girona, d’una part, i els recaptadors
de la lleuda anomenada del passatge, de l’altra, on reconeix que els
animals de treball i transport que circulin per a usos de la ciutat
o dels seus habitants no hauran de pagar l’esmentada lleuda.
A. AHCG, Lletra reial núm. 621.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 134.
a. L. BATLLE I PRATS, «El rey don Fernando, en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona», a Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20 (1966-67), p. 125.
Exequtòria dicte sentèncie.
Fferdinandus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, Legionis, Sicilie,
Toleti, Valencie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice,
Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire et Gibraltaris, comes Barchinone,
dominus Vizcaye et Moline, dux Athenarum et Neopatrie, comes
Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristanni comesque Gociani, nobili
et magnifficis consiliariis dilectisque et fidelibus nostris gerentivices
gubernatoris et baiulo generali in Cathalonie principatu, vicario et
baiulo, subvicario et subbaiulo Gerunde ceterisque officialibus nostris,
quibus presentes pervenerint et fuerint presentate subscriptaque
pertineant seu pertinere quomodolibet dinoscantur, eorumque
locatenentibus, salutem et dileccionem.
In causa seu questione que in nostri ducta fuit audiencia inter
universitatem civitatis Gerunde seu illius sindicum, parte ex una, et
procuratorem fiscalem curie vestre dicti baiuli generalis, parte ex altera,
causis et rationibus in processu inde actitato contentis, ad quam seu
illius prossequtionem, instante parte ipsius civitatis, vocatus fuit
Michael Fage, iurisperitus ipsius civitatis, prout in ipso processu continetur,
nostram die et anno subscriptis tulimus sentenciam sive
declaracionem, prout in ea ad quam nos ferimus1 continetur. Et quia
parum prodesset sentencias ferri, nisi exequtiones debite mandarentur,
vobis propterea et vestrum singulis, prout ad unumquemque spectet,
dicimus et mandamus, expresse et de certa sciencia, ad nostre ire et
indignacionis incursum penaque duorum milium florenorum auri de
Aragonia, quatenus predictam nostram sentenciam sive declaracionem

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 359
et omnia et singula in ea contenta teneatis et observetis, exequamini
et compleatis, tenerique, observari, exequi et compleri faciatis operis
per efectum iuxta illius seriem et tenorem. Et contrarium non faciatis
aut facere aliquatenus permitatis, quanto gratiam nostram caram
habetis et penam predictam cupitis evitare.
Data Barchinone, die vicesimo decembris, anno a nativitate
Domini Mº CCCC octuagesimo.
Pages, vicecancellarius.
In sententiarium Iº, ffolio CXVI.
1. Referimus, A.
145
1481 novembre 3. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Ferran II el Catòlic, a favor de la ciutat de
Girona, on aprova diferents disposicions referents als proveïments
de la ciutat i a la seva organització política.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 134v-138.
a. L. BATLLE I PRATS, «El rey don Fernando, en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona», a Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20 (1966-67), p. 125-131.
Privilegi reyal del senyor rey don Ffernando atorgat a la ciutat
en l’any M CCCC LXXXI, en lo qual ha molts capítols.
Nos1 Ferdinandus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, Legionis,
Sicilie, Toleti, Valencie, Gallecie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie,
Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris, comes
Barchinone, dominus Vizcaye et Moline, dux Atenarum et Neopatrie,
comes Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristani comesque Gociani.
Exhibita et humiliter ac reverenter presentata fuerunt per dilectos et
fideles nostros Iacobum Scales et Raymundum dez Puig, sindicos
universitatis civitatis Gerunde, nomine, vice et pro parte iuratorum
consilii et2 proborum hominum dicte civitatis, capitula per viam
suplicationum tenoris et continentie subsequentis:
Sacra magestat: No ignora vostra excel·lència ab quanta fidelitat,
sincera devoció, liberalitat de ànim la vostra fidelíssima ciutat de Gerona
e los íncoles e habitants en aquella, tant en lo temps de les prístines
turbations com aprés, contínuament se són haguts e se han en lo servici
de vostra altesa, no duptants incórrer perills de lurs persones, dans
irreparables en lurs béns, com se pertany de fidelíssims vassalls. E com
a la règia magestat se pertangue e sia propri beneficiar sos vassalls e
a aquells consentir gràcies e munificències, per ço los jurats e prohòmens
de la dita ciutat de Gerona, zelants lo benefici e conservació

360
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
dels poblats en aquella, suppliquen humilment a dita vostra reyal
excel·lència sia mercè sua consentir a la dita ciutat en via de perpetual
privilegi les coses contengudes en los capítols següents:
Aquest és lo primer capítol, e és a modo de remissió sobre
les elections e actes passats.
Primo, per relevar los ciutedans e habitants de la dita vostra ciutat
de Gerona de calúmpnies e oppressions, suplica la dita ciutat, jurats
e prohòmens de aquella, que sia vostra mercè provehir e ordenar que
per vostra magestat o qualsevol loctinent general vostre e de vostres
successors, governador, portantveus de aquell o qualsevol official ex
oficio vel alias a instància de part no puixen en alguna manera inquirir,
molestar o inquietar la dita ciutat, universitat, ciutedans ne habitants
de aquella, en general ne en particular, per qualsevol cosa qui toch en
alguna manera los privilegis, statuts e ordinacions de la dita ciutat e
casa del consell de aquella, posat se volgués o pogués dir haguessen
fet o comès alguna cosa contra forma, sèria e tenor dels dits privilegis,
statuts e ordinacions, consentint sobre açò vostra excel·lència, singulariter
singulis et generaliter universis, pleníssima e larga remissió de les dites
coses, sie en cas per via alguna en temps de les turbacions passades
aut alias per oblivió e inadvertència o en altra manera hi haguessen
delinquit, fins la present jornada, restants los dits privilegis, statuts e
ordinacions en sa plena forsa /135/ e valor.
Plau a la magestat del senyor rey que no sia inquirit contra los
ciutedans de la dita ciutat per haver contrafet a dits privilegis,
ordinations o statuts de la dita ciutat, ans si en res hi hauran contrafet
als dits privilegis, ordinacions o statuts, los atorgue remissió fins a la
present jornada, axí en general com en particular, restants los dits
privilegis, statuts e ordinations en sa plena forsa e valor.
Que puguen ésser jurats pus hagen vagat per dos anys.
Ítem, per quant en lo privilegi dels sachs per lo sereníssimo senyor
lo senyor rey don Joan, de memòria immortal, pare e immediat
predecessor de vostra reyal senyoria, lavors loctinent general del
sereníssimo rey don Alfonso, de alta recordació, sia contengut e prohibit
que algú no puixe ésser jurat de la ciutat de Gerona sens que no hage
quatre anys que ho sia stat, ara per la grandíssima diminució dels
ciutedans de consell de la dita ciutat seria molt decent e necessari, e
axí ho suplique humilment la dita vostra ciutat, que sia mercè vostra
que axí com la dita prohibició és de quatre anys, que d’aquí avant cascú
qui haia passat dos anys complits puixe ésser jurat de la ciutat, no
obstant dita prohibició, e en açò vulle dispensar vostra serenitat per
los dits respectes e necessitats, sens lesió e perill del dit privilegi.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 361
La magestat del senyor rey, vista la diminució de la dita ciutat
per causa de les turbacions passades, atorgue les coses en lo dit present
capítol contengudes sens derogació dels privilegis de la dita ciutat.
Que algú no pugue ésser oydor si no sab ligir e scriure.
Ítem, suplique humilment la dita ciutat a vostra excelsa senyoria
proveesqua que d’aquí avant algun no puixe ésser elet en oydor de
compte de la dita ciutat, si dons no és persona qui sàpia ligir e scriure.
Plau al senyor rey.
Que per mort de mostassaf ne sia tret altre, servat l’orde del
privilegi.
Ítem, suplica la dita ciutat a vostra3 excel·lent senyoria que li plàcia
consentir e atorgar a la dita ciutat perpetualment que tostemps que
s’esdevendrà vacar l’offici de mostaçaf per mort del qui serà stat elet,
que lo consell general de la dita vostra ciutat, servat l’orde del privilegi
dels sachs sobre disposant, puixe e li sia lícit fer electió d’altra persona
en lo dit ofici, e açò tantes vegades com lo dit cas de mort se seguirà.
La magestat del senyor rey, considerant que la ciutat e consell
ha notícia de tots los ciutedans e per consegüent qui és ydoneo e
suficient a regir lo dit ofici de mostaçaf, atorgue les coses en lo dit
capítol contengudes.
Que lo senyor rey fa gràcia a la ciutat del terç de l’ofici de
mostaçaf.
Ítem, senyor, com per privilegi special a la dita ciutat atorgat sia
provehit que dels emoluments de l’ofici de mostasaf sien fetes tres parts,
la una de les quals sia del batle de la dita ciutat, l’altra del dit mostasaf,
/135v/ l’altra terça part sia aplicada a la dita ciutat, supliquen los dits
jurats e prohòmens a la dita vostra magestat sia mercè sua fer gràcia
a la dita ciutat de dita terça part pertanyent al dit batle. E no resmenys
que d’aquí avant lo dit mostasaf no sia tengut donar compte dels
emoluments del dit ofici sinó en mans e poder dels jurats qui seran.
La magestat del senyor rey, considerats los serveys fets a la reyal
corona per la dita ciutat de Gerona, atorga a la dita ciutat les coses
en lo dit capítol contengudes.
Revocació de les batlies de Hostoles, Viladezens, Fallines,
Salt.
Ítem, com la vall de Hostoles, Viladezens, Salt e Fallines, los quals
són compresos en lo privilegi de les luycions atorgat a la dita ciutat
e vegueria, hagen impetrats novells oficis de batlia, en perjudici e
derogació del dit privilegi, suplica per ço la dita ciutat a la excel·lència

362
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
vostra que tals impetracions e altres qualsevol officis de batlies
semblants sien revocades e anul·lades, e que dits lochs e altres de la
dita vegueria sien tornats a la jurisdictió e exercici dels dits oficis dels
dits oficials reyals de Gerona, segons forma del dit privilegi.
La magesat del senyor rey, vists los privilegis per los reys d’Aragó,
de alta e immortal recordació, a la ciutat de Gerona, batlia e vegueria
de aquella atorgats, mana a les dites batlies ésser tornades al primer
stament, axí com eren ans de les passades turbacions e comocions de
Cathalunya.
Lo següent capítol tocant veda de vitualles que fan los
b[arons]. 4
Ítem, supplica la dita ciutat humilment a vostra reyal magestat
que sia mercè sua prohibir e manar que en algunes terres o lochs de
prelats o barons no pugue ésser feta en algun temps prohibició o veda
de vitualles en derogació de la dita vostra ciutat e habitants en aquella.
La magestat del senyor rey sobre les dites coses manarà fer letres
e provisions necessàries als dits barons e ecclesiàstichs e lochs de aquells
sobre la veda de les dites vitualles.
Que lo capità, en cas que se’n haja posar, no s’haja entrametre
de la jurisdicció ordinària.
Ítem, suppliquen los dits jurats e prohòmens a la magestat vostra
que sia de vostra mercè consentir a la dita ciutat que, si per avant en
algun temps per causa de guerra vel alias vostra magestat o successors
d’aquella haguessen a posar e constituir capità en la dita ciutat, que
lo dit capità no puixe exercir en la dita ciutat, batlia ne vegueria de
aquella ne en los poblats o habitants en aquelles alguna jurisdicció civil
o criminal, mer o mixt imperi, ans sia reservat als officials ordinaris,
segons vuy és, /136/ sinó solament en los actes mers de la guerra en
aquelles sinó e ab consell exprés dels jurats, qui per temps seran de
la dita ciutat, o major part de aquells.
Plau a la magestat del senyor rey que, si en sdevenidor se haurà
crear capità per causa de guerra en lo dit capità, que lo dit capità no
se entramete de res que toch jurisdictió ordinària de veguer, batle e
altres oficials de la dita ciutat, sinó de les coses que seran de guerra.
Capítol tocant a les causes verbals.
Ítem, com ab antich sia observat inconcussament en la cort reyal
de Gerona que lo jutge ordinari de la dita ciutat no exigia salari
algú de causes verbals, ne cancel·lacions de empares e manaments no
judicials, attès que lo dit jutge stà asalariat per vostra altesa, e ara
en lo temps de les turbacions subseguides en lo present principat, e

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 363
en aprés per quant lo dit jutge no ere íntegrament satisffet de son salari
ordinari, és stat introduït en la dita cort reyal que lo dit jutge se fa
pagar salaris de les dites causes verbals, manaments no judicials e
cancel·lacions de empares, la qual cosa redunda en gran dan dels poblats
en les dites ciutat e vegueria de Gerona, majorment com vuy lo dit jutge
sia íntegrament pagat de son salari, com solia ab antich. Per ço la dita
ciutat suplique humilment a vostra reyal senyoria que sia mercè sua
provehir e manar ab lo present privilegi que lo dit jutge ordinari, qui
ara és e per temps serà, no puixe exigir alguna cosa per salari de les
dites causes qui sien de cinquanta sous enjús, segons forma de les constitucions,
manaments no judicials e cancel·lacions de empares en la
dita vostra ciutat, batlia e vegueria de Gerona, sots privació de l’ofici
e pena de cent liures als còfrens de vostra magestat aplicadors.
Plau a la magestat del senyor rey que lo jutge ordinari de causes,
axí principals com verbals menors, de cinquanta sous no haie salari
algun, ni axí poch de fermes de dret, ne cancel·lacions de empares
menors de cinquanta sous, ans aquelles haja a determenar verbo e sens
salari algú, attès que és ja assalariat.
Capítol tocant les vedes de vitualles ab la confirmació dels
privilegis antichs.
Ítem, suplica la dita vostra ciutat que plàcia a la excel·lència vostra
confirmar, loar e ratificar alguna provisió sobre les vitualles per lo rey
en Pere, de bona memòria, atorgada a la dita ciutat, datat en Leyda
IIII kalendas iulii, anno Mº CCCXXXVIº, la qual és del tenor següent:
«Petrus Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice
comesque Barchinone, fidelibus suis vicario et baiulo civitatis Gerunde
vel eius locatenentibus, presentibus et futuris, qui tempore fuerint,
salutem et graciam. Ex parte iuratorum et proborum hominum dicte
civitatis fuit nobis humiliter supplicatum quod ipsi iurati ad proffectum
et utilitatem comunem, faciunt et5 /136v/ facere consueverunt ordinaciones
et inibiments et alia statuta penalia de non extraendo
victualibus a vicaria et baiulia predictis, et super observandis eisdem
illustrissimus dominus Alfonsus, bone memorie rex Aragonum, pater
noster, mandata sua literatorie vobis fecit, set vos aut aliqui vestrum
mandatis predictis minime obtemperastis, quamquam per dictum
dominum regem reprehensi fueritis super eo ymmo conferitis atque
datis licenciam grani et aliorum victualium extrahendi a vicaria et
baiulia predictis contra voluntatem expressam iuratorum predictorum,
et recipiendo peccuniam super isto, ob quod in dicta civitate et vicaria
rumor et caristia invalescunt. Quare fuit nobis supplicatum pro parte
iuratorum et proborum hominum civitatis iamdicte sibi super his de
condenti remedio provideri. Qua suplicacione admissa, volumus vobisque
dicimus et districte percipiendo mandamus quatenus, mandata priora,

364
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
cum litteris dicti domini regis vobis facta, tenaciter observando, teneatis
et irrefragabiliter observetis et observari faciatis prohibiciones et
inibiciones factas et faciendas per iuratos predictos occasione premissa,
prohibentes vobis quod licenciam, difinicionem ac remissionem predictorum
preter vel absque licencia nostra vel voluntate 6 dictorum
iuratorum, in casu quo necessarium vel utile sit fieri per eos, minime
faciatis. Quod si feceritis, illas irritas esse volumus et decernimus non
valere. Et nichilominus volumus quod pene ipsa occasione commisse,
in quas incidi volumus contrarium facientes, non obstante dicta licencia
per nos concessa vel concedenda, que statute fuerint per ipsos iuratos,
exigantur etiam et leventur per procuratorem nostrum fiscalem dicte
civitatis, cui per presentes mandamus quod ipsas penas levare et exigere
non postponant easdem regio erario aplicando et ut 7 nullus super his
ignoranciam pretendere valeat. Volumus vobisque dicimus et mandamus
quatenus de predictis preconitzacionem publice faciatis in dicta civitate
diebus fori et aliis locis de quibus vobis visum fuerit, ut predicta per
nos sic statuta omnibus patefiant. Datum Ilerde, IIIº kalendas iulii, anno
Domini millesimo trecentesimo tricesimo sexto. Exaravit R.». Ampliant
aquella, proveesque e man que los officials, qui ara són e per temps
seran, en lo introyt de lur ofici sien tenguts e obligats de prestar
sagrament e homenatge, servar qualsevol ordinacions faedores per los
dits jurats per causa de les dites vitualles, prohibint-los que en alguna
manera no puixen consentir licència contra la veda e ordinació dels
dits jurats sens expressa voluntat e consentiment lur, del qual hage
aparer ab scriptura pública ab segell de la dita ciutat e no altrament,
que incórreguen ipso facto en pena de mil florins, e sien ipso facto privats
de lurs oficis.
Plau a la magestat del senyor rey que les provisions del rey don
Alfonso e del rey en Pere, son fill, de bona recordació, sien servades.
E ajustant a aquelles, atorgue a la dita ciutat que los oficials, so és,
veguer, batle, sotsveguer e sotsbatle, en lo introyt de lurs oficis presten
e haien a prestar sagrament e homenatge de no donar licència de dites
vitualles sens consentiment dels jurats e consell de la dita ciutat, e ultra
lo dit sagrament e homenatge encórreguen en pena de cinch-cents
florins.
Capítol sobre la remissió feta als qui havien tenguts officis
triennals.
Ítem, supliquen los dits jurats e prohòmens a la excel·lentíssima
vostra senyoria que li plàcia consentir e atorgar a la dita ciutat que
los ciutedans e habitants en aquella, los quals han regits oficis triennals
e lurs fermances, no puguen /137/ d’aquí avant ésser vexats, molestats,
convenguts ni impedits per lo mestre racional, loctinent ni altre de lur
ofici per causa dels comptes aut alias, faent-lus-ne vostra magestat ferma

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 365
e bona difinició e remissió fins al present dia. E per semblant en los
qui han regit lo ofici de mostasaf.
Plau al senyor rey.
Sobre·l modo de elegir batle e sotsbatle. Però és stat renunciat,
perquè se n’ha obtengut altra.
Item, més avant supliquen que plàcia consentir e fer gràcia en
via de privilegi per electió8 de batle de la vostra ciutat de Gerona se
fasa d’ací avant en la forma següent: ço és, que sien insaculats e posats
los noms de deevuyt ciutedans de mà major, los més principals de la
dita ciutat, los quals noms sien posats en deevuyt rodolins de cera de
egual forma e pes, los quals rodolins sien mesos en una bossa intitulada
bossa de batlia. E de tres en tres anys, lo dia que·s fa e acostuma fer
elecció de jurats, obrers e altres oficials de la dita ciutat, com vendrà
lo temps que·s deu fer electió de batle, sia tret a la dita bossa per los
jurats e consell de la dita ciutat, e los dits rodolins sien trets e buydats
de la dita bossa en hun bassí ple d’aygua, e per hun fadrí menor de
deu anys, per via de sort, ne sien trets tres, los noms dels quals haien
ésser presentats per la dita ciutat, jurats e consell de aquella a vostra
magestat, si serà en lo principat de Cathalunya, e si no·y serà a vostre
loctinent general o batle general, lo qual haja a pendre la hu dels tres,
e aquell tal reguesque la batlia per aquell trienni. E aprés passat aquell
no puixe ésser elegit al dit ofici, sinó que primer haja vaccat per temps
de tres anys. Provehint, emperò, que lo nombre de les dites deevuyt
persones no puixe ésser augmentat a major nombre, sinó que com
s’esdevendrà que algú dels dits vuyt insaculats morrà, que los jurats,
tots concorts o la major part d’ells, ne hagen a metre en dita bossa,
en loch del que morrà, altra o més si més ne morran, pus emperò sien
ciutedans de la mà major, segons dit és. E si cas ere que la dita9 batlia
vaccàs per mort del qui seria elet o en altra manera per aquell trienni,
que los dits jurats, seguints10 la forma dessús dita, ne puixen eligir altres
tres qui haien ésser presentats com dessús és dit. Entès, emperò, que
si en lo temps que lo dit offici vagarà, no havia a discórrer més de
sis mesos, al temps que la electió se haurà de fer, que los jurats en
la forma dessús dita ne puixen eligir altra, lo qual haie regir e regesque
lo dit ofici per lo residuum del dit trienni, e aprés per lo trienni aprés
següent. E axí mateix supliquen a vostra altesa que lo dit batle axí creat
e ordinat, puixe provehir de l’ofici de sotsbatle de la dita ciutat per lo
dit trienni, iuxta lo ús e pràtica antiga en la dita ciutat de Gerona
observada.
Plau al senyor rey.
Fuitque /137v/ magestati nostre pro parte dictorum iuratorum et
proborum hominum dicte civitatis humiliter supplicatum ut capitula
preinserta et unumquodque eorum, et omnia et singula in eis et quolibet

366
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
eorum contenta, in viam perpetui privilegii seu privilegiorum vobis
dictis iuratis universitati et consilio et singularibus personis eiusdem
concedere de nostri regia benignitate dignaremur. Nos vero, considerantes
quod dicta civitas Gerunde illiusque cives tempore turbacionum huius
principatus Catalonie, pro fide in nos, eorum regem et dominum, intacta
servanda, premaxime tempore quo nos et illustrissima regina Ioanna,
genitrix nostra carissima celebris memorie, in fortalicio veteri ipsius
civitatis Gerunde inclusi obcessique tenebamur, innumera dampna,
incomoda, incendia, inediam, bonorum dirreptiones, predas sustinuerunt
et sustinent, pro quibus nedum predicta verum eciam maiora vobis
debeamus vestris supplicacionibus benigne inclinati, tenore presentis
et de nostri certa sciencia delliberate et consulte preinserta capitula et
unumquodque ipsorum et omnia et singula in eis et quolibet ipsorum
contenta iuxta responsiones seu modificaciones in pede seu fine
dictorum capitulorum et cuiuslibet eorum contentas et appositas in
viam privilegii seu privilegiorum 11 eidem civitati, civibus seu singularibus
illius concedimus et consentimus, laudamus, approbamus et confirmamus,
sicut melius dici potest et intelligi, ad bonum, sanum et
sincerum intellectum dicte civitatis, civium et habitatorum illius,
presencium, absencium et futurorum. Volentes et expresse consencientes
quod dicta civitas et illius cives et singulares, presentes, absentes et
futuri, dictis et preinsertis privilegiis et concessionibus seu cuiuslibet
illorum et illarum utamini et uti libere possitis et gaudeatis et gaudere
libere possitis et valeatis, possint et valeant in futurum a cetero, prout
et quemadmodum per nos eisdem concessa fuerunt iuxta responsiones
et modifficaciones in pede seu fine dictorum capitulorum et cuiuslibet
eorum appositas et contentas. Illustrissimo propterea Ioanni, principi
Asturiarum et Gerunde, primogenito nostro carissimo, et in regnis et
terris nostris Castelle et Aragonum post felices et longevos dies nostros
inmediato succesori, intentum nostrum declarantes, sub paterne
benediccionis obtentu dicimus, gerenti vero vices nostri generalis
gubernatoris in Catalonie principatu, baiulo generali et eius locumtenenti
vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis ceterisque universis et singulis
oficialibus nostris in dicto principatu dicimus, precipimus et iubemus
expresse et de certa sciencia, ad nostre gratie et amoris obtentum,
penamque florenorum auri Aragonum quinque milium nostris inferendorum
erariis, ut capitula, privilegia et concessiones preinsertas, et
omnia et singula in eis contenta, iuxta responsiones, modificaciones
et decretaciones in pede seu fine uniuscuisque dictorum capitulorum
appositas et apposita, teneant firmiter et observent, et faciant per quos
deceat inviolabiliter observari, et non contrafaciant vel veniant, aut
aliquem contrafacere vel venire fiant ratione aliqua sive causa. In cuius
rei testimonium presentem fieri iussimus nostro comuni sigillo impendenti
munitum.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 367
Datum in civitate Barchinone, die tercio mensis novembris, anno
a nativitate Domini millesimo quadringentesimo octuagesimo primo.
Sig- (signe) num Ferdinandi, Dei gratia regis Castelle, Aragonum,
Sicilie, Toleti, /138/ Valencie, Gallecie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie,
Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algesire, Gibraltaris,
comittis Barchinone, domini Vizcaye et Moline, ducis Atenarum et
Neopatrie, comittisque Rossilionis et Ceritanie, marchionis Oristanni,
comittisque Gociani.
Y yo el rey.
Testes sunt: reverendissimus Petrus de Mandoça, cardinalis
Yspaniarum, egregius comes de Cardona et de Prades, illustris Enricus
Enriquez, maiordomus maior, magnifici Andreas de Paguera, magister
racionalis, et Ioannes Aymerich, magister sale, predicti domini regis
consiliarii.
Sig- (signum) num Ludovici Gonsalez, dicti serenissimi domini
regis secretarii auctoritateque regia publici notarii per totam eius
dominacionem, qui predicta de dicti domini regis mandato scribi fecit
et clausit. Constat de rasis in linea XIIª ubi legitur «en lo», in XIIIª
«en lo», in XIIIIª «lo dit», in XXIIIª «en la», in XXª «concissament»,
in XXVIª «ments», in XXXIIIª «it», in XXXVIIIIª «en la», in XXXXIIIª
«mur», in XXXXVª «et appositas in viam privilegii seu, in XXXXVII
mediato».
1. Caplletra ornamentada. 2. Segueix consili ratllat. 3. Per mort de
mostasaf se’n pot traure altre escrit al marge dret. 4. Lectura dubtosa a causa d’una
taca. 5. Segueix et repetit. 6. voluntate interlineat. 7. ut interlineat.
8. Aquest capítol fou extinch e abolit, e aprés és stat consentit altre privilegi
sobre dita electió a part quant és en lo present libre, cartes CXLII escrit al
marge esquerre. 9. Batles escrit al marge dret. 10. Segueix seguints repetit.
11. Segueix dicte ratllat.
146
1484 octubre 15. Girona
PROVISIÓ atorgada per l’infant Enric, lloctinent del rei Ferran II, a favor
dels jurats de la ciutat de Girona, on recorda la prohibició de
construir qualsevol mena d’edifici a l’areny del riu Onyar, que en
el seu moment va ser establert pel rei Pere III.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 138r-v.
Provisió1 reyal sobre·ls spays dels arenys e facultat que té la
ciutat en los dits arenys.
Infans2 Enricus Aragonum et Sicilie, dux Sogurbii, comes Emporiarum,
locumtenens generalis serenissimi domini regis, domini nostri
observandissimi, in principatu Catalonie, regno Maioricarum et insulis

368
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
ei adiacentibus, dilectis dicti domini regis et nostris iuratis civitatis
Gerunde, qui nunc sunt et pro tempore fuerint, ceterisque universis et
singulis officialibus et subditis dicti domini regis, quibus presentes
fuerint presentate et pertineant quomodolibet infrascripta, salutem et
dileccionem.
Exhibito et coram nobis humiliter presentato pro parte vestra
dictorum iuratorum stabilimento seu concessione quadam dicte civitati
Gerunde et universitati ipsius facto per Bernardum Fitoni, procuratorem
serenissimi domini regis Petri, recolende memorie, habentem plenam
et liberam pottestatem a dicto domino rege, et per ipsum eciam
dominum regem confirmatis, laudatis et ratificatis, cum quo dicte
civitati conceduntur certa spacia et arinnia ipsius civitatis circumcirca
rivum Undaris situata, videlicet ab ecclesia et monasterio fratrum de
Carmelo 3 et a fonte hospitalis novi Gerunde usque ad pontem fusteum
Mercatalli Gerunde, et ab ipso ponte de Mercatallo usque ad rivum
Ticeris et Gallicantus, que usui publico dicte civitatis /138v/ sunt
dedicata, et in quibus quidem stabilimento et concessione expresse
habetur quod a cetero in dictis arinniis et spaciis non possint fieri seu
edificari nomine vel ex concessione domini regis vel suorum successorum
vel oficialium suorum vel cuiuscumque alterius persone hospicia,
tabule, botigie, barrache vel alia edificia, ymmo ipsa spacia sint publica
et habeant esse et stare et sint et stent lata et spaciosa, necnon eciam
in eis contineri vidimus quod, si forte contigerit aliquem in dictis spaciis
et arinniis construere seu edificare seu velle construere vel edificare
domus, hospicia, tabulas vel alia edificia, dicti iurati et eorum
successores in eorum dicto officio et eciam quilibet singularis dicte
civitatis absque incursu alicuius pene auctoritate propria et sine
proclamacione domini regis et oficialium suorum possit et possint
quidquid ultra modum predictum in ipsis spaciis et arenniis edificaretur
impedire et eciam destruere, demoliri et omnimo extirpare, prout lacius
hec et alia in ipso stabilimento seu concessione, de quibus factum fuit
publicum instrumentum, actum sexto idus decembris, anno Domini
millesimo trecentesimo quadragesimo quinto, in posse Bartolomei
Vives, notarii publici substituti auctoritate regia a Bernardo de Toylano,
publico Gerunde notario, visa sunt contineri, et per dictum dominum
regem confirmato, laudato et ratificato cum eius signo in eodem
instrumento apposito per manum Matei Adriani, scriptoris dicti domini
regis, die martis, intitulata octava idus decembris dicti anni, ac eciam
sigillum suum in ipso instrumento iussum aponi; exposito eciam nobis
pro parte dictorum iuratorum universitatem dicte civitatis iuratosque
et singulares ipsius a tempore dicte concessionis citra fuisse et esse in
plenam possessionem utendi dicta concessione, videlicet quod, si aliquis
contra mentem ipsius concessionis attentaret aliquid construere in dicto
spacio, dicti iurati et eciam singulares ipsius civitatis ob utilitatem rei
publice totum id destruebant et destructo demoliebantur, fuitque prop-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 369
terea nobis humiliter supplicatum vestri pro parte quatenus predesignatas
concessionem et stabilimentum omniaque et singula in eis contenta
eficaci execucioni de nostri benignitate pro utilitate rei publice dicte
civitatis et conservacione dicte regie concessionis deduci mandare
dignaremur, eorum supplicacioni benigne annuentes, vobis et cuilibet
vestrum, ad quem spectet, dicimus, precipimus et mandamus, ad
incursum regie ire et indignacionis penamque duorum mille florenorum
a bonis contrafaciencium habendorum regiis erariis aplicandorum,
quod dictum stabilimentum seu concessionem omniaque et singula in
eo contenta exequamini et compleatis, exequi et compleri faciatis operis
per effectum iuxta eius seriem et tenorem, hocque non mutetis seu
aliquatenus diferatis, si graciam regiam caram habetis et penam
preapositam evitare cupitis, cum sic iusticia et pro observacione prefati
stabilimenti ac pro bono statu dicte civitatis per vos et quemlibet
vestrum fieri velimus et compleri, quibusvis prohibicionibus et inibicionibus
per nos seu de mandato nostro factis et contrarium disponentibus
minime obstituris.
Datum Gerunde, die quintodecimo mensis octobris, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo octuagesimo quarto.
El infante.
Vidit Falco, regens. Vidit Malet, fisci advocatus.
In itinerum locumtenentie Xº.
1. Los arenys escrit sobre la rúbrica. 2. Caplletra ornamentada. 3. Segueix
usque ad riuum terris Gallicantus ratllat.
147
1488 setembre 11. Barcelona
PROVISIÓ atorgada per l’infant Enric, lloctinent del rei Ferran II, a favor
del veguer i altres oficials reials de Girona, on els ordena la recerca
de diversos malfactors, malgrat la inhibició que els havia fet el
governador general.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 140-141.
Provisió reyal en favor dels oficials ordinaris tocant que no
obstants inibicions de governador usen de lurs oficis.
Infant1 don Enrich de Aragó e de Sicília, comte d’Empúries et
cetera, loctinent general del sereníssimo senyor rey senyor nostre
observandíssim, en lo principat de Catalunya, regne de Mallorques e
illes a aquell adjacents, als amats nostres los veguer, batle, jutge
ordinari, sotsveguer e sotsbatle de Gerona, ara presents e sdevenidors,
als quals les presents seran presentades, salut e dilectió.

370
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Entès havem que los dies proppassats per part del noble e amat
conseller del senyor rey e nostre don Galceran de Requesén, regent la
governació, ab ses letres dades en Gerona a deeset de agost proppassat,
és stat inibit e manat a vosaltres e a cascun de vós, sots pena de mil
florins d’or, que com la dona na Caterina, muller que fou primer d’en
Antoni Fitor e ara d’en Johan Ferrer, parayre, Narcís Serra de Lambilles,
los quals són presos e detenguts en los càrcers reyals de la dita ciutat
de Gerona, e lo dit Joan Ferrer, qui és posat sots certa seguretat, e Miquel
Guerau, barber, fill d’en Joan Guerau, cirurgià, Tomàs Colomer, de la
dita ciutat de Gerona, /140v/ les universitats, prohòmens e singulars
persones de les parròquies de Vilobí, de Quart, de Ayguaviva, Ffeliu
Colobran, Antoni Colobran, e un fill de na Vilamala, de la parròquia
de ses Encies, e la mara de aquell, en Morell, de la parròquia de Stanyol,
en Rovira, de Sanct Dalmai, Salvador Oliveres, de Amer, e Miquel
Oliveres, son jermà bastard Broniquer, Jacme lo mallorquí, Joan Peller,
parayre, Pons Agost, Gabriel Agost, del loch de Cruïlles, Miquel Dalmau
e Miguel Padrer, de Monells, en Dexea, de la Bisbal, en Figueres, de
Cruïlles, en Bufart, de la dita vila de Bisbal, e un apellat Martí, qui
ab aquell habita, són delats e inculpats de algun crims e delictes per
ells e cascú d’ells en los dies passats perpetrats e comesos, e volgués
lo dit regent la governació, les inquisicions contra los dessús nomenats
reebudes, veure e dels delictes per aquells comesos e penes conèxer
e a punició e castigació de aquells migençant justícia procehir e sobre
aquells justícia deguda ministrar, a fi que los delictes no romanguen
impunits, a absoldre, condempnar, composar o en altra manera relaxar
los delats dessús nomenats, o algun d’ells, no procehissets ne los dits
presos dels dits càrcers arrests o seguretat en los quals són detenguts
deliurets, ne procehir, anantar o delliurar presumissets, tolent-vos
potestat de fer lo contrari, ab decret de nul·litat segons en les
prekalendades letres, a les quals nos referim, pus largament se conté.
E pretenents los jurats e universitat de la dita ciutat tals manaments
e inibicions ésser contra constitucions de Catalunya, qui no permeten
per lo portantveus de governador en lo dit 2 principat, o per lo regent
lo dit ofici, fer-se reservacions generals de causes algunes, axí civils com
criminals, de algunes vegueries, ans aquelles en lur absència, per
disposició de les dites constitucions, tornen ipso facto als ordinaris de
les dites vegueries, és stat a nós per part dels dits jurats e universitat
humilment supplicat, que per observació de les dites constitucions,
tolents e revocants la dita inibició e manament a vosaltres fet sobre
açò, volguessen provehir de remey degut de justícia. E nós, exaudices
les dites supplicacions com a justes e consonants a raó, volents les dites
constitucions ésser observades, precehint del·liberació del reyal consell,
a vosaltres e a cascú de vós, al qual o als quals ara de present o en
sdevenidor temps les presents seran presentades, diem e manam de
nostra certa sciència sots incorriment de la reyal ira e indignació e pena

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 371
de tres mil florins d’or d’Aragó dels béns de cascun qui contrafarà
exigidors e al reyal fisch aplicadors, que observant les dites3 /141/
constitucions, les dites inibicions e manaments per lo portantveus de
governador o regent la dita governació de Catalunya, a vosaltres e a
cascun de vós fets d’aquí en avant faedors, en res no obstants, les quals
inibicions e manaments fets e faedors, ab la sèria de les presents, de
la dita nostra certa sciència, del·liberament e consulta, tolem e revocam
e per toltes e revocades haver volem de les dites e altres qualsevol causes,
civils e criminals, los dessús nomenats e altres qualsevol, axí conjunctament
com divisa, e en qualsevol manera tocants durant la absència
del dit portantveus de governador o regent la dita4 governació
conegau e aquelles determeneu e en altra manera procehiau, justícia
migensant, segons per dites constitucions de Catalunya vos és permès,
les quals tendreu e observareu, axí com tenguts sou e obligats en virtut
del jurament en lo ingrés o admissió de vostres oficis per cascú de
vosaltres fet e prestat. Manants e inibints ab aquestes matexes al dit
portantveus de governador o regent la dita governació de Catalunya,
qui ara de present són e per avant seran, de la dita nostra certa sciència,
del·liberament e consulta, sots les dites penes, que observant les dites
constitucions segons és tengut, cesse d’ací avant e se abstinguen de fer
tals o semblants manaments e inibicions, ans durant la seva absència,
lexe e permete les dites e altres qualsevol causes, civils o criminals,
ésser per vosaltres, segons les dites constitucions disposen, determenades
e decisides, tolents-li potestat de fer lo contrari, e decernints nul·le e
irrito tot so e quant fos per aquell en contrari fet, e guardau-vos e guartse
de fer lo contrari, per quant la gràcia del senyor rey haveu e ha cara,
e les dites penes no voleu e vol incórrer, a les quals en cas de
contravenció no mancarà rígida exequció.
Dada en Barsalona a XI dies del mes de setembre, any de la
nativitat de nostre Senyor M CCCC LXXXVIII.
Malet, regens.
In diversorum locumtenentie VIº.
Vidit Vilana. Vidit Serra. Vidit F. Franch.
1. Caplletra ormanentada. 2. dit interlineat. 3. Segueix inibicions e manaments
ratllat. 4. dita interlineat.
148
1489 novembre 28. Tarragona
PROVISIÓ atorgada per l’infant Enric, lloctinent del rei Ferran II, a favor
dels oficials reials de Catalunya, on mana complir la sentència per
ell dictada en el contenciós entre Beatriu de Corbera, vídua, d’una

372
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
part, i la ciutat de Girona, de l’altra, sobre la reconstrucció de la
resclosa d’uns molins que l’esmentada senyora posseeix a Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 139.
Provisió tocant los molins d’en Caramany, bona.
Infans1 Enricus Aragonum et Sicilie, dux Sogurbii, comes Emporiarum
et caetera, locumtenens generalis serenissimi domini regis,
domini nostri observandissimi, in principatu Cathalonie, regno Maioricarum
et insulis et adiacentibus, nobili magnifico consiliario et dilectis
nostris gerentivices generalis gubernatoris in Cathalonie principatu, 2 seu
ipsam gubernacionem regenti, vicario, subvicario, baiulo et subbaiulo
ac iudici ordinario Gerunde ceterisque universis et singulis officialibus,
tam dicti domini regis quam aliis, ad quos spectet et presentes fuerint
presentate aut de subscriptis fuerint requisiti ipsorumque locatenentibus,
presentibus et futuris, salutem et dileccionem.
Ut intelleximus nobilis et dilecta nostra Beatrix de Corbaria, vidua,
que molendinum quoddam tenet satis prope dictam civitatem Gerunde,
resclausam quandam dicti molendini, que vi et impulsu fluminis, ubi
dictum molendinum est constructum, demolita erat, reparare et redificare
vellet et, contradicentibus iuratis dicte civitatis Gerunde fuit, dicta
causa ad ipsius nobilis vidue suplicacionem ad regiam audientiam
evocata et inde emanate littere citatorie et inibitorie iuratis dicte civitatis
Gerunde directe, cum quibus vos dicti oficiales fuistis inibiti. Et cum
in causa predicta per dictam viduam procederetur, sindicus dicte
civitatis Gerunde sui cum supplicacione oposuit dictam citatoriam et
inibitoriam revocari debere, cum sit de directo, ut ipse pretendit, contra
privilegia ipsi civitati Gerunde ac stabilimentum per reges Aragonum
divi recordii ipsi concessa et per serenissimum dominum regem, nunc
feliciter regnantem, confirmata. Re sic in contencione stante, auditis
ad plenum partium advocatis super eis, factaque de dicta controversia
relacione in regia audiencia, ubi peritorum copia aderat, ac conclusione
inde sequta, fuit in dicta regia audiencia delliberatum causam predictam
in regia audiencia esse tractandam et sic litteras citatorias non est
revocandas, et quod litte pendente prohibeatur dicte nobili de Corbaria
ne faciat aliquam resclausam de novo vel factam reedificet in dicto
molendino ultra morem antiquum et in preiudicium dictorum privilegiorum
et stabilimenti dicte civitati concessorum, vel si dicta nobilis
vidua aliquid reedificaverit in dicta resclausa ultra morem antiquum
et in preiudicium predictorum privilegiorum et stabilimenti, detur
facultas, sicuti cum presenti damus, dicte civitati Gerunde utendi
iuribus suis et privilegiis sibi concessis iuxta formam stabilimenti, non
obstante inibi ratione in hiis nostris apposita. Quare delliberacionem
et conclusionem dicte regie audiencie notificantes, dicimus et mandamus
vobis et utrique vestrum ad penam fflorenorum auri quingentorum a

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 373
bonis contrafacientis irremissibiliter exigendam et regiis aplicandorum
erario, quatenus delliberacionem et conclusionem regie audiencie, prout
supra narratur et specificatur, teneatis et observetis ad unguem iuxta
seriem et tenorem supra specificatas, contrarium nullatenus tentaturi,
quanto regiam cartam habetis et penam predictam cupitis evitare.
Datum Terracone, die XXVIII mensis novembris, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo octuagesimo nono.
Malet, regens.
In itinerum locumtenentie IIº.
1. Caplletra ornamentada. 2. Segueix Cathalonie repetit.
149
1493 juliol 8. Barcelona
CONFIRMACIÓ atorgada pel rei Ferran II el Catòlic als síndics de la ciutat
de Girona assistents a la Cort de Barcelona, d’un privilegi atorgat
pel rei Joan II en què es concedeix a la ciutat franquesa de la
imposició anomenada del morabatí.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 139v-140.
a. L BATLLE I PRATS, «El rey don Fernando, en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona», a Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20 (1966-67), p. 131-132.
La franquesa de morabatí, ab confirmació del privilegi antic.
Nos Ferdinandus, Dei gracia rex Castelle, Aragonum, Legionis,
Sicilie, Granate, Toleti, Vallencie, Gallecie, Maioricarum, Hispalis,
Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris
ac insularum Canarie, comes Barchinone, dominus Vizcaye et Moline,
dux Athenarum et Neopatrie, comes Rossilionis1 et Ceritanie, marchio
Oristanni, comesque Gociani. Exibuistis serenitati nostre vos fideles et
dilecti nostri Petrus Terrades et Poncius Julia, sindici per civitatem
nostram Gerundam ad curias generales, quas in hac civite nostra
Barchinona catalanis celebramus, quoddam translatum cuiusdam
privilegii in forma auctentica continencie subsequentis:
«Hoc est translatum bene et fideliter sumptum a quodam regestro
illustrissimi domini regis Ioannis memorie recolende, gratiarum nono
intitulato et caetera, inseratur totus tenor prout est insertus de verbo
ad verbum in libro virido in cartis CCCCXX et post insercionem
completam que est ultima dictio insertionis habet scribi hec: Fuitque
eidem nostre2 serenitati per vos expositum reverenter quod, quamquam
privilegium ipsum firmum et stabile esse deberet, nonnulli tamen vices
gerentes generalis gubernatoris in dicto principatu et alii oficiales contra

374
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
formam et tenorem dicti privilegii, penas in eodem impositas incurrere
non verendo, dictum ius morabatini a dictis civibus Gerunde petere et
levare et ipsos cives in usu et observacione privilegii ipsius perturbare
attentarunt et attentant, in ipsorum preiudicium maximum et gravamen,
ob quod nobis humiliter supplicastis quod, quamvis ea que firma et
stabilia sunt confirmacionem non egeant, pro maiori ipsius observacione,
privilegium preinsertum et omnia et singula in eo contenta dicte civitati
laudando, aprobando, ratificando et confirmando, super predictis de
congruo et opportuno iusticie et remedio providere dignaremur. Nos
igitur, supplicacione premissa exaudita benigne, tenore presentis deque
nostri certa sciencia et expresse privilegium preinsertum et omnia et
singula in eo contenta iuxta sui serie et tenore civibus dicte civitatis
Gerunde, presentibus et futuris, laudantes, aprobantes, ratificantes et
confirmantes nostreque huiusmodi laudacionis, ratificacionis et confirmacionis
munimine roborantes, illustrissimo Ioanni, principi Asturiarum
et Gerunde, primogenito nostro carissimo, postque longevos dies
nostros, Deo propicio, in omnibus regnis et terris indubitato heredi et
legittimo successori, sub paterne benediccionis obtentu dicimus, gerenti
vices gubernatoris generalis dicti principatus, qui nunc est pro tempore
fuerit, et eius locumtenenti, algotziriis, vicariis, baiulis et ceteris
universis et singulis officialibus nostris, tam presentibus quam futuris,
dicimus et mandamus de nostri certa sciencia et expresse sub gracie
et amoris nostri obtentu et indignacionis incursu ac pena florenorum
mille auri a cuiuslibet eorum contrafacientium bonis irremissibiliter /
140/ exigendorum et nostris inferendorum erariis, quatenus, forma dicti
privilegii diligenter attenta, contra mentem ipsius dictos cives Gerunde,
presentes et futuros, ad dictum ius morabatini nec aliquod aliud
insolitum et indebitum solvendum minime compellant, ymmo privilegium
ipsum et omnia et singula in eo contenta iuxta ipsius seriem et tenorem
teneant firmiter et observent, tenerique et observari faciant inviolabiliter
per quoscumque, et non contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere
vel venire permittant ratione aliqua sive causa. Quicumque
autem ausu temerario contra premissa vel aliquid premissorum
attentare et facere presumpserit, iram et indignacionem nostras et penas
predictas absque spe venie se noverint incursum. In quorum testimonium
presentem fieri iussimus nostro communi sigillo inpendenti munitam.
Datum in civitate Barchinone, octavo die iulii, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo nonagesimo tercio.
Y yo el rey.
Vidit generalis thesaurarius. Vidit Torrent, regens. Vidit Malet, pro
conservatore generali.
In diversorum VIIº, ffolio CLXVI.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 375
Dominus rex mandavit mihi Philippo Clementi. Et viderunt eam
generalis thesaurarius et Torrent, regens cancellariam, cui fuit comprobatum,
et M. Diez pro conservatore generali.
Probata.
1. Infra in hoc libro in cartis CXLVII est capitulum regii privilegii quod declarat
multum specifice qui sunt franchii de morabatinorum escrit al marge
esquerre. 2. Segueix magestati ratllat.
150
1493 setembre 7. Girona
JURAMENT prestat pels reis Ferran II i Isabel de Castella de servar els
privilegis i altres drets de la ciutat de Girona, realitzat en un acte
públic davant del portal dels Albadiners d’aquesta ciutat.
[A]. Original perdut.
C. AHCG. Llibre Vermell, f. 44v-45.
a. L. BATLLE I PRATS, «El rey don Fernando, en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona» a Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20 (1966-67), p. 133-134.
Jurament prestat de servar los privilegis de la dita ciutat per
lo senyor rey e reyna.
In Dei nomine. Pateat universis quod nos Fferdinandus et Elizabet,
Dei gratia rex et regina Castelle, Aragonum, Legionis, Sicilie, Granate,
Toleti, Valencie, Gallecie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube,
Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris et insularum
Canarie, comes et comitissa Barchinone, dominus et domina Vizcaye
et Moline, dux et ducissa Athenarum et Neopatrie, comes et comitissa
Rossilionis et Ceritanie, marchio et marchionissa Oristanni et Gociani,
ad suplicacionem dilectorum et fidelium nostrorum Rafaelis Sampso,
Micaelis Sepmana, Maciani Iuliani, /45/ Damiani Andree et Micaelis
Bertran, iuratorum nostre civitatis Gerunde, humiliter pro parte dicte
civitatis universitatis et singularium de eadem nobis factam, existentes
personaliter constituti in arinnio Undaris, ante portale vocatum dels
Albadivers eius civitatis, ad cuius portalis latus, pro nostro felici adventu
ad ipsam civitatem, paratum erat solium regium supra cadafale
quoddam fusteum pannis de ras et serici per totum, ut decet, coopertum
et ornatum, cum preparatione crucis Domini nostri Ihesu Crhisti et
missalis pro subscripti iuramenti prestacione paratum, scienter et de
certa sciencia nos dicti rex et regina promittimus vobis dictis iuratis
et successoribus vestris nomine dicte civitatis in manu et posse notarii
infrascripti, tanquam publice persone, vestri et aliorum omnium,
quorum interest et intererit, nomine in futurum legittime stipulantis
et recipientis, necnon sponte iuramus ad dominum Deum et eius1 sancta

376
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
quatuor Evangelia, a nobis corporaliter tacta, super crucem Domini
nostri Ihesu Christi tenere et inviolabiliter observare libertates,
immunitates, 2 franquitates, gracias, concessiones, provisiones, indulta
et quecumque privilegia, bonos usus, usaticos, consuetudines eiusdem
civitatis tam per nos aut alterum nostrum, coniunctis vel divisim, et
serenissimos predecessores nostros reges Aragonum comittesque Barchinonis
hactenus dicte civitati Gerunde, universitati et singularibus
eiusdem datos, datas et data, concessos, concessas et concessa qualitercumque,
prout de eis et eorum quolibet melius hactenus usi fuerunt
et utuntur. Eas ob res huiusmodi nostri iuramenti prestationem et alia
supradicta universis et singulis officialibus nostris, tam presentibus
quam futuris, intra nostri dominium ubilibet constitutis, intimantes et
notificantes eis et eorum cuilibet insolum dicimus, precipimus et iubemus
sub ire et indignacionis incursu penaque florenorum auri duorum
milium, a contrafacientibus irremissibiliter exigendorum nostrisque
erariis aplicandorum, quatenus libertates, immunitates, 3 franquitates,
gratias, concessiones, provisiones, indulta et quecumque privilegia,
bonos usus, usaticos et consuetudines dicte civitatis, tam per nos aut
alterum nostrum, coniunctum vel divissim, et serenissimos predecessores
nostros reges 4 Aragonum, comittes Barchinonis, hactenus dicte civitatis
Gerunde universitati et singularibus eiusdem datos, datas et data,
concessos, concessas et concessa, prout de eis et quolibet eorum melius
et hactenus usi fuerunt et utuntur, teneant firmiter et observent,
tenereque et observari faciant iuxta eorum et earum seriem et tenorem,
et contra eos vel ea aut in eis contenta non faciant vel veniant aliqua
ratione, pro quanto graciam nostram caram habent iramque et indignationem
nostram et dictam penam cupiunt evitare. In quorum omnium
et singulorum fidem et testimonium premissorum presens publicum
instrumentum ad dictorum iuratorum suplicationem per Nicolaum
Rocha, notarium publicum et dictorum iuratorum et consilii civitatis
prefate scribam, fieri et tradi iussimus et mandavimus.
Que fuerunt acta et per nos dictos regem et reginam laudatum,
concessum, firmatum et iuratum Gerunde, ante portale dels Albadivers
dicte arinnii civitatis Gerunde, dum ibidem eramus pro intrando in dicta
nostra civitate equitando in singulis mulis, die videlicet sabbati, septima
mensis septembris, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
nonagesimo tercio, presentibus reverendisimo in Christo patre Petro de
Mandoça, cardinali Yspaniarum, nobili Requesen de Soler, milite
gerentivices gubernatoris generalis in Catalonie principatu, et fratre
Francisco Rovira, gardiano monasterii Fratrum Minorum Gerunde, et
aliis pluribus in multitudine copiosa.
1. Segueix et eius repetit. 2. imunitates per immunitates. 3. imunitates
per immunitates. 4. reeges per reges.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 377
151
1496 abril 6. Tortosa
CONCESSIÓ atorgada pel rei Ferran II el Catòlic als jurats de Girona,
on autoritza que el mostassaf, en cas d’absència o impediment, pugui
exercir el seu ofici mitjançant un substitut.
A. AHCG. Pergamí núm. 1462.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 45v.
a. L. BATLLE I PRATS, «El rey don Fernando, en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona» a Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20 (1966-1967), p. 135.
Concessió que lo mostassaf pugue substituir en cert cas. 1
Nos Ferdinandus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, Legionis,
Sicilie, Granate, Toleti, Valencie, Gallecie, Maioricarum, Hispalis,
Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris
et insularum Canarie, comes Barchinone, dominus Vizcaye et Moline,
dux Atenarum et Neopatrie, comes Rossilionis et Ceritanie, marchio
Oristanni atque Gociani, suplicationi pro parte vestri dilectorum et
fidelium nostrorum iuratorum et proborum hominum tociusque universitatis
et singularium personarum civitatis Gerunde, per vestrum
sindicum et procuratorem nobis humiliter facte, volentes benigne
condescendere, tenore presentis carte et concessionis nostre firmiter ac
perpetuo durature, qui nunc estis et eis qui pro tempore fuerint, et seu
ipsius civitatis edili seu mostaçafo, qui nunc est, et eis qui pro tempore
fuerint, 2 concedimus et liberam facultatem impartimur ut, quotienscumque
contigerit quod edilis sive mostaçafus dicte civitatis ab eadem
absens fuerit, aut taliter extiterit impeditus quod ipsius oficii regimini
et exercicio commode vaccare non poterit, possit oficium regere et
exercere per substitutum suum idoneum, tamen et talem qui conditionis
privilegii electionis dicti officii sequatur et sequi habeat, et de cuius
culpis et defectibus ipse principalis edilis seu mostaçaffus nostre curie
teneatur et sit obnoxius. Quocirca illustrissimo Iohanni, principi Asturiarum
et Gerunde, filio primogenito charisimo et in omnibus regnis
et terris nostris futuro heredi et sucessori nostro, intentum et voluntatem
nostram apperientes, dicimus, sub paterne benedictionis obtentu,
gerenti vero vices generalis gubernatoris et baiulo generali nostro in
Cathalonie principatu, necnon vicario et baiulo Gerunde, ceterisque
officialibus nostris, et aliis, ad quos spectet, in dicta civitate Gerunde
constitutis et constituendis, dicimus, precipimus et iubemus expresse
et de certa sciencia sub nostre ire et indignationis incursu, penaque
florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis, quatenus
nostram huiusmodi concessionem et omnia et singula in ea contenta
teneant firmiter et observent, tenerique et observari faciant inviolabiliter

378
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
per quoscumque, et caveant secus agere quavis rationi seu causa. In
cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostro comuni sigillo
inpendenti munitam.
Data in civitate Dertuse, sexto die mensis aprilis, anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo nonagesimo sexto, regnorumque
nostrorum videlicet Sicilie anno vigesimo nono, Castelle et Legionis
vigesimo tercio, Aragonum et aliorum decimo octavo, Granate autem
quinto.
Y yo el Rey.
Dominus rex mandavit michi Micaeli Velasques Climent. Visa per
generalem thesaurarium et M. Diez pro generali conservatore. Vidit
generalis thesaurarius.
In diversorum VIIIIº, folio CVº.
1. Altre en foli 126 del present llibre escrit sota la rúbrica. 2. Nota: in
libertatem concessam edili escrit al marge esquerre.
152
1501 març 6. Girona
MEMÒRIA sobre el pes de la farina de Girona.
A. AHCG. Llibre Vermell, f. 44.
Memòria sobre·l pes de la farina, consentit a LX anys, qual
die dits LX anys comencen.
A dos de noembre, any M CCCCLXXXX, los honorables jurats de
Gerona consentiren l’ofici de pes de farina a·n Jacme Torra, hostaler1
de la dita ciutat, de vida d’en Pere Gili qui dit ofici tenia. E a onze
de octubre del dit any los dits jurats ab potestat del consell general
de la dita ciutat, donaren e consentiren dit ofici e casa de pes al
dit Jacme Torra per temps de sexanta anys, del dia de la mort del dit
Pere Gili an avant comptadors. De les dites coses consta ab cartes
rebudes per en Nicolau Rocha, notari públich e scrivà del consell de
la dita ciutat, dits dies e any, continuades en lo libre dels negocis
de la dita ciutat de l’any M CCCC LXXXXº. E a VI de març, any mil
sinch-cents e hun, ab altra carta reebuda per lo dit notari e scrivà, fou
feta concòrdia que lo dit temps de sexanta anys2 comença a XV de agost,
any MCCCCLXXXXV, lo qual dia morí lo dit Gili, segons en la dita
carta continuada en lo manual dels jurats, any mil D e hu és contengut.
1. Ací par lo temps que dura lo pes de farina consentit a cert temps a·n Jacme
Torra escrit al marge dret. 2. anys interlineat.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 379
153
1507 setembre 11. [Girona]
RELACIÓ de la processó convocada pels jurats de Girona i els capítols
de la Seu i de Sant Feliu, que va anar a Sant Feliu de Guíxols amb
motiu de la sequera existent.
A. AHCG. Llibre Vermell, f. 46v-47.
a. TORRE DEL FUM, 1 «St. Feliu de Guíxols en altres temps» La Costa Brava (Sant
Feliu de Guíxols), 14 (1930).
Professó qui anà a Sent Feliu de Guíxols ab lo cap de Sant
Feliu.
En nom de nostre senyor Déu e de la sacratíssima Verge madona
sancta Maria, Mara sua, sia, amén. Per causa de la grandíssima sterlitat2 e secada, en què la present ciutat e tot lo bisbat de Gerona eren
constituïts, permetent-ho nostre senyor Déu per nostres culpes e peccats,
los honorables mossèn Ffrancí Augustí Rocha, Joan Raset, Narcís Costa,
Bernat Andreu e Garau Coromines, jurats de Gerona en l’any present
M D VII, hagud col·loqui ab lo honorable capítol de la Seu de Gerona,
faeren diverses pregàries a nostre Senyor Déu omnipotent e a la sua
sacratíssima Mara e Verge puríssima, per totes les sglésies e monastirs
de la present ciutat endins profesons e altres devotions, supplicants a
nostre senyor Déu e a la sua benigníssima Mara los plagués dar-nos
pluje congruent. E aprés fetes dites devotions, professons e pregàries,
vist que nostre Senyor no oya aquelles, los dits jurats ab consell de
prohòmens del·liberaren que fos més avant recorregut a nostre Senyor.
E axí, hagut col·loqui ab los honorables capítol de la Seu e de Sanct
Feliu de la dita ciutat, 3 e a prechs dels dits honorables jurats, fou
consentida professó, la qual ab la sancta relíquia del cap de mossèn
Sanct Feliu, qui és en dita sglésia de Sanct Feliu de Gerona, anàs a
la vila de Sanct Feliu de Guíxols. E feta la del·liberació, dissapte de
matí, que teníem onse de setembre del dit any M D VII, la dita professó
partí de Gerona en lo nom de nostre senyor Déu, en la qual anaran
part del clero de la dita Seu e de la sglésia de Sanct Ffeliu de Gerona.
E seguiren la dita professó mossèn Benet sa Nespleda, veguer de Girona,
dits mossèn Ffrancí Agostí Rocha e Garau Coromines, jurats, ab alguns
ciutedans e altres prohòmens e pobles, axí hòmens com dones, de la
dita ciutat. E d’aquí tiraren vers la dita vila de Sanct Feliu molt
ordenadament e devota. E és cert que de los dits jurats ja ne havien
dat avís als reverend abat del monastir, batle e jurats de la dita vila
de Sanct Feliu de Guíxols, a fi que per la gent de la dita professó
provehissen de posades e vitualles. E axí mateix ne avisaren les
parròquies del camí. E com la dita professsó fou arribada en la dita,
vila entrà per la part e carrer del reval qui és devers Palamós. E aquí
per lo dit abat e clero fou rebuda la dita professó ab gran devoció e

380
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
molta serimònia, solemnitat, fe, alegria. E trobaren los carrers de la
dita vila molt nets, empaliats e enramats e ab fines olors que ere cosa
molt de bon veure. E axí la dita professó ab la Vera Creu de la Seu
e ab lo cap de mossèn Sanct Feliu, ab pali, dessús lo qual los dits veguer
e dos jurats e mossèn /47/ Joan 4 Vicens de Terrades, ciutedà, cascun
hun bordó, e anaven tirant per lo carrer del dit reval, intraren dins la
dita vila e processionalment anaren a la sglésia. E aquí cantant lo psalm
de Te Deum Laudamus, e fet açò dexaren en dita sglésia lo cap de mossèn
Sanct Feliu ab dita Sancta Creu. E l’endemà, que ere diumenge, de bon
matí, fou feta professó, portants lo dit pali dits veguer, dos jurats e
hun jurat de la dita vila, la qual professó partí de la sglésia e anà ab
lo clero e pobles a la vila de la mar. E aquí, ab oracions e devocions
cantants ab altes veus, mullaren dins l’aygua de la mar la Sancta Creu
e lo dit cap de mossèn Sanct Feliu. E tornaren-se’n e fou fet l’ofici divinal
e dix la missa major mossèn Pere Puig, ardiaca d’Empurdà de la Seu
de Gerona. E deven saber que los dits abat, batle e jurats de Sanct Feliu
havien fet gran preparatori de totes provisions e feeren gran aculliment
als dits veguer, jurats, ciutedans e pobles de Gerona, axí hòmens com
dones, que més dir ni si poria, donant a·n aquells posades bones ab
bons lits e ben servits e proveïts de tota manera de vitualles ab opolència
e gran compliment sens mancar-hi res o sens pagar. E lus faeren tantes
honors, pleers e cortesies, que és cosa de ben recordar-se e fer-ne
perpètua memòria, de què los dits clero, veguer, jurats, ciutedans e altres
persones restaren tant contents e alegres, que no·s podien callar de
contar-ho. E lo dilluns de matí dita professó partí de la vila. E ans de
partir, altra vegada tornaren mullar dita Creu e lo cap de Sanct Feliu
en la mar. E vingueren en Gerona e arribaren, a les cinch hores aprés
mig jorn, devant lo Carme, en lo qual loch la professó ab clero de la
Seu e de Sanct Ffeliu e los jurats e altres pobles de la dita ciutat speraven
la dita professó. E aprés que·s foren encontrats, se mesclaren e intraren
ab lo pali, deiús lo qual portaven la Vera Creu e lo dit cap de Sanct
Feliu, molt devotament a la sglésia de Sanct Feliu de Gerona. E dexaren
la dita sancta relíquia. E d’aquí tiraren a la dita Seu e ab les oracions
e commemoracions acostumades donaren fi a la dita professó. E sàpien
tots, qui la present scriptura veuran e ligiran, que la nit del dit diluns
a vespre plogué hun poch, e l’endemà que ere dimars XIIII del dit mes,
plogué de matí cerca de dues hores de continuu, e lo dimecres en la
mateixa hora plogué molt bé, lo que fou gran meravella e tots los pobles
ne faeren gràcies a Déu e·n restaren molt aconsolats, Deo gracias. E
aprés plogué molt e fou bell sementer e bon tempir.
1. Torre del Fum, pseudònim de Lambert Font i Gratacós. 2. sterlitat per
sterilitat. 3. Segueix un espai de 10 lletres aprox. en blanc. 4. Professó anà a
Sant Feliu de Guíxols escrit al marge superior del document.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 381
154
1510 juliol 16. Montsó
PRIVILEGI atorgat pel rei Ferran II el Catòlic, a favor dels síndics de
la ciutat de Girona assistents a la Cort de Montsó, on aprova diferents
disposicions.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 141v-144v.
a. L. BATLLE I PRATS «El rey don Fernando, en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona», a Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20, (1966-1967), p. 136-140.
Privilegi atorgat per lo senyor rey en què ha molts capítols.
Nos1 Ferdinandus, Dei gratia rex Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Hierusalem, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes
Barchinone, dux Atenarum et Neopatrie, comes Rossilionis et Ceritanie,
marchio Oristanni et Gociani, illis animo iocundo letaque mente ac
fronte serena gratias, concessiones et capitula concedimus, que non
modo beneficium, utilitatem, conservacionem et augmentum singularium,
verum eciam tocius rei publice concernunt, cum itaque per vos dilectos
et fideles nostros Ioannem Capmany, civem, et Dalmacium Ombert,
notarium, sindicos per nostram civitatem Gerunde ad nos pro curiis
generalibus, quas pronunc celebramus in villa Montissoni, missos,
fuerunt nobis oblata et humiliter presentata capitula quedam, in fine
quorum uniuscuiusque dictorum capitulorum nostras provisiones et
decretaciones fecimus, que sunt seriei sequentis:
Molt alt e molt poderós e cathòlic rey e senyor: Los síndichs de
la vostra fidelíssima ciutat de Gerona humilment suppliquen a vostra
reyal magestat li plàcia fer gràcia y mercè e consentir a la dita ciutat
e als ciutedans y poblats y habitadors de aquella privilegi perpetual de
les coses següents:
Sobre la concessió de les presons. Primer capítol.
Primerament, per quant en la dita ciutat ha una casa en què·s
tenen en part les presons, de la qual casa los oficials bastoners de vostra
magestat paguen dels emoluments reyals als de qui és la dita casa deu
lliures per any de loguer, de les quals presons molt e diverses vegades
són fugits presoners molt criminosos, per star les dites presons e casa
molt desconcertades, e del modo que stan plàcia a vostra reyal magestat
fer gràcia a la dita ciutat que la dita ciutat pugue fer e tenir cases de
presons en aquella part o loch de la dita ciutat a on ben vist los serà,
ben obrades e ben fetes. E que la dita ciutat rebe cascun any
perpetualment lo dit loguer e salari de deu lliures per any dels oficials
reyals de la dita ciutat de Gerona, qui ara són e per temps seran, ço
és, del veguer e del batle e del sotsveguer, segons han acostumat pagar.

382
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
E que les presons de la dita ciutat se haien anomenar les presons reyals
e se haien a tenir en les dites cases que la dita ciutat hi deputarà, les
quals seran ben obrades e ben fortes, e que les presons de la dita ciutat
no·s puguen tenir en ninguna altra part.
Plau al senyor rey.
Sobre la jurisdicció dels comensals de l’hospital.
Ítem, per quant en la casa del hospital nou de Santa Caterina de
la dita ciutat de Gerona, /142/ entre los comensals de aquella e los pobres
aquí declinats, se segueixen algunes diferències e a vegades batiments,
plàcia a vostra gran altesa consentir e fer gràcia que en dits cassos que
per dita occasió se seguiran que les persones delinquints en la dita casa
de l’hospital sien punides e castigades per lo comenador del dit hospital
a consell dels jurats de la dita ciutat, presents e sdevenidors, los quals
jurats són protectors e generals administradors del dit hospital. E que
lo batle ne sotsbatle, ne altres oficials de la dita ciutat no·s puguen
entrametre de les dites coses ne metre-y les mans ni procehir ni en
ninguna manera.
Plau al senyor rey que de rixes qui·s seguiran entre2 los comensals
de la dita casa sens efusió de sanch e o entre los pobres receptats e
declinants en dita casa, si seran delictes domèstichs e leugers, lo
comenador de dita casa los puixe pacificar, conèxer e coercir e castigar
leugerament de consell dels administradors de dita casa.
Sobre les carniceries e tavernes foranes.
Ítem, com la ciutat de Gerona tingue privilegi, ab lo qual és stauït
e provehit que mige leuga entorn de la dita ciutat no haja ni pugue
haver carniceries, pescateries, ne si pugue vendre pa ne vi ni altres
coses, 3 plàcia a vostra magestat provehir e manar que lo dit privilegi
sia observat en tot e per tot, e declarar a cautela que la leugua e4 mige
leugua se entenen e se han entendre e comptar en la forma que·s
compten les leugues en la dita ciutat e vegueria de Gerona, per respecte
dels salaris dels missatgers, tant de la cort ecclesiàstica com de la cort
secular de la dita ciutat, los quals missatgers per consuetud molt antigua
són pagats de lurs salaris e peatges per leugua. E que tots los stabliments
fets del temps de les passades turbacions an ensà, los quals són stats
fets de fet dins lo dit terme de poder fer e tenir carniceries e altres
coses susdites, sien cesses e nul·les. E que sien servats los privilegis
de la dita ciutat.
Plau al senyor rey segons és supplicat, revocant tot lo que en
contrari de dit privilegi sia stat fet5 e atorgat, si ja donchs per sa altesa
o predecessors seus de certa sciència no ere estat fet e atorgat.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 383
Que los oydors de comptes stiguen tres anys.
Ítem, attès que cascun any lo dia que·s fa la electió de jurats e
altres oficis de la dita ciutat de Gerona se fa electió de tres oydors,
rebedors e difinidors dels comptes de la dita ciutat, ço és, hu de braç
major, altra de braç mijà e altra de braç menor, la qual electió se fa
ab rodolins, e pot seguir algunes /142v/ vegades que algun dels dites
tres no és stat altra vegada elet en dit ofici, de què·s segueix que per
ignorar les coses de la ciutat e no haver pràtica de aquelles lo que tenen
a fer no reeb tal expedició qual seria menester, plàcia a vostra magestat
consentir e atorgar que d’aquí avant perpetualment cascun any solament
se fassa electió de un oydor, reebedor e difinidor dels dits comptes,
ço és, la hun any de la mà major, l’altra any de la mà mijana e l’altre
any de la mà menor, a fi que cascun oydor tingue l’ofici per tres anys
e lavors no ignoraran lo que deuen saber en lo dit offici. E si algun
que serà oydor de comptes serà elet en jurat o mòria, que los jurats
qui llavors seran n’i puguen surrogar altre o altres tantes vegades
quantes s’esdevindrà lo dit cas de juradesch o de mort, com ja se fassa
axí en cas de vaccació.
Plau al senyor rey.
Capítol de eligir batle e sotsbatle.
Ítem, 6 com en temps passats vostra reyal magestat hagués
consentit a la dita ciutat de Gerona privilegi de poder elegir batle, e
la dita ciutat no axí consultament com ere degut renuncia al dit privilegi,
e aprés de la dita renunciació en la dita ciutat se ha tractat e conferit
moltes e diverses vegades del dit privilegi e han hagut e han per molt
clar que lo dit privilegi satisfahia molt al servey de vostra reyal altesa
e al bé, repòs e utilitat de la dita ciutat e dels ciutedans poblats e
habitadors de aquella. Per tant los dits síndichs humilment supliquen
a vostra reyal magestat que li plàcia consentir e atorgar a la dita ciutat
de Gerona que d’aquí avant perpetualment cascun trienni sia feta electió
de batle e de sotsbatle de la dita ciutat de Gerona en lo modo següent:
ço és que sia feta una bossa de tela verda, intitulada bossa de batles,
en la qual sien mesos vint-e-quatre rodolins de cera verda en quiscú
dels quals hage una leuca o membrana petita de pergamí ab un nom
e aquí7 sien scrits vint-e-quatre persones, so és, setze ciutedans de braç
major del consell de la dita ciutat e vuyt persones del braç mijà del
consell de la dita ciutat, e axí mesos dins la dita bossa lo dia de la
dita electió la dita bossa serà treta e en presència del consell general
de la dita ciutat dits XXIIII rodolins seran buydats en hun bassí en
lo qual haurà aygua e cubert lo dit bassí ab una tovallola seran trets
del dit bací8 per un fadrí menor de deu anys tres rodolins los quals
tres rodolins9 seran uberts per lo notari del dit consell e los noms
d’aquells qui seran en los dits tres rodolins o algú d’aquells hauran

384
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
excepció, que·n sien trets altre e altres fins ni haja tres qui no tinguen
excepció, e los dits tres noms qui excepció no hauran seran presentats
per los jurats de la dita ciutat, qui lavors seran a la magestat del senyor
rey, on se vulle qui sia, o a son lloctinent general, o al batle general
de Catalunya e la hu d’ells prengue la hu dels dits tres elets e aquell
serà pres e aquell qui sia que serà batle de la dita ciutat de Gerona
per aquell trienni. E que lo dit batle haie salari cascun any cent liures.
Ítem, que sia feta altra bossa, intitulada bossa de sotsbatle 10 /143/ en
e per la dita forma en la qual bossa sien mesos vint-e-quatre rodolins
de cera verda en cascun dels quals haja una leuca o membrana de
pergamí ab un nom e aquí scrites vint-e-quatre persones del consell
del bras menor de la dita ciutat. En la forma susdita los dits XXIIII
rodolins lo dit dia de la electió sien buydats en hun bassí en lo qual
haurà 11 aygua e cubert ab una tovallola seran trets del dit bací per hun
fadrí menor de deu anys tres rodolins e los tres noms qui seran trobats
en los dits tres rodolins seran presentats per los dits jurats al batle de
la dita ciutat. E lo dit batlle haie admetre hu dels dits tres per sotsbatle
com per constitució de Catalunya los batles haien a metre los sotsbatles,
emperò si algú dels dits tres tenia excepció que·n sien trets altre e altres
fins n·i haja tres qui no tinguen excepció. E la primera nominació e
insaculació sia feta per los jurats de la dita ciutat e per los adjunts
qui a ells són stats associats per los actes de les corts que vostra magestat
de present celebre. E aprés los jurats, qui per avant seran, hagen a metre
en les dites bosses, tants quants ni morran e del mateix stament, però
que no-y puguen insacular juristes, metges, notaris ni scrivans. E que
los qui seran presos e elegits per batle e sotsbatlle hajan assegurar de
tenir e sien tenguts de tenir taula.
Plau al senyor rey e que la dita electió se fassa per cascun trienni
lo dia de la festa de sanct Antoni, qui és a deeset de janer.
Capítol dels prejudicis que fan los batle general e son
loctinent.
Ítem, com lo batle general del present principat de Catalunya e
lo loctinent de aquell contínuament sens raó o causa justa, usant de
fet e no de justícia, per quant no tenen taula, se forcen e tempten en
moltes coses e actes fer e inferir molts prejudicis a la dita ciutat e
signatment als oficis e jurisdicció e conexença dels oficis de mostaçaf
e obrers e encare dels jurats de la dita ciutat, aquí stants en lurs
oficis, e no fan cas de privilegis de la dita ciutat ni de les penes en
aquelles aposades, inpedint e inibint de fet aquells en lo exercici dels
oficis, que ab reyals privilegis tenen e exerceixen, havents sguard a la
polícia e al bon regiment de la dita ciutat, per respecte e occasió de
les obres públiques e privades, clavegueres, regadius e regueres de orts
e ortes, e altres coses, e del rech reyal qui entre en la dita ciutat,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 385
pertanyens als dits obrers, qui·s nomenen sobreposats e mostaçaf, e als
jurats en son cas per privilegis reyals e per raó de les obres del riu
de Ter, en les quals la dita ciutat ha sostengut e sosté grans despeses
e dans, tant en los térmens e territoris de la dita ciutat quant fora de
aquells, per la defensió e sustentació de la dita e muralles de aquella,
e propietats e possessions dels poblats en la dita ciutat, considerat que
lo dit batle general e son loctinent açò no poden fer, plàcia a vostra
magestat provehir e manar /143v/ e consentir perpetualment que lo batle
general de Catalunya ne son loctinent, presents e sdevenidors, no
exercesquen res en la dita ciutat e térmens de aquella en alguna de
les altres coses, com hi hage ja oficials deputats per açò, e a part e
contradictió e litigis entre els dits oficis.
Plau al senyor rey que sien servats los privilegis de la dita ciutat.
Capítol ab facultat de manlevar censals per luir-ne d’altres.
E12 més que considerat la dita ciutat és molt carregada de diversos
censals e interessos e per pagar aquells són stats imposats e carregats
e vuy en dia se paguen en la dita ciutat de Gerona molts e diversos
càrrechs e imposicions. E si bé són grans e soberchs, no basten a pagar
los dits censals e interessos. E és cosa certa que si no se pren algun
medi en descarregar la dita ciutat, se despoblarà e diminuirà, e si·s
descarregue, se poblarà més del que és, lo que satisfà molt al servey
de nostra magestat, per la que és e star en lo loch on és fundada. Que
plàcia a vostra reyal magestat donar tota favor e directió en lo
descarregament e luyció de la dita ciutat, e manar scriure als bisbe e
capítol de Gerona e als pagesos de la vegueria e batlia de Gerona que
hi donen tota endreça, auxili e favor. E que plàcia a vostra altesa
consentir e dar facultat a la universitat e consell general de la dita ciutat
que, per fer dita luïció e descàrrech dels dits censals e interessos, puguen
manlevar e fer vendes de censals al for que·ls parrà al més útil de la
dita ciutat, pus no sien menors de vint-mília per mil, e los preus de
les dites vendes dels dits censals se haien a convertir en la dita luïció
e descàrrech dels dits censals e interessos e no en altres usos.
Plau al senyor rey.
Capítol molt bo en favor de les obres de Teer ab inibició de
oficials que no se·n entrametre. 13
Ítem, los dits síndichs supliquen a vostra reyal magestat que
considerades les grandíssimes despeses que·s són fetes e·s fan per la
dita ciutat en e per les obres del riu de Teer per conservar e defendre
les ortes e territoris e muralles de la dita ciutat de Gerona, plàcia a
vostra altesa fer gràcia y mercè a la dita ciutat de Gerona de tots e
sengles aygualeixos e terres qui·s diuen aigualeixos e de qualsevol drets
pertanyents a sa magestat en lo dit riu de Teer de la resclosa del rech

386
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
reyal fins en lo hospital dels pobres masells de la dita ciutat de Gerona,
a fi que la dita ciutat qui tants dans, càrrechs e despeses ha sostenguts
e sosté, haja alguna poca ajuda e subvenció, e ja ab privilegis reyals,
los quals se exibeixen, fou feta donació de aygualeixos e ara se suplique
del dit terme, /144/ e que lo governador general e portantveus de
governador, batle general de Catalunya, veguer, batle, sotsveguer ni
sotsbatle, ni altre qualsevol oficial ne persona alguna de qualsevol stat,
grau, condició o preeminència sia, no pugua ni gos perturbar ni impedir
les obres fetes e faedores per la dita ciutat en lo dit riu de Teer en
los dits térmens a dessà ni d’ellà l’aygua ni en lo mig, en qualsevol loch 14
o part del dit riu circumcirca aquell ni fer alguns obstacles ne
impediments ne inibicions, ni en lo dit riu alguna persona de qualsevol
ley, stat e preeminència sia, no gos ni presumescha directament ne
indirecta fer, ni fer ne tenir rescloses, cabiachs, aranyes, canaders, obres
ni ningunes altres coses, ne impediments a les dites obres fetes e
faedores per los jurats de la dita ciutat, presents e sdevenidors, o per
altres en nom de dits jurats e de la dita ciutat ne qui puguen inferir
ni donar o procurar algun dan, directament o indirecta, a les dites obres
fetes e faedores per la dita ciutat a les ortes, territoris e muralles de
la dita ciutat.
Plau al senyor rey.
Que quidem capitula tanquam concernencia bonum publicum
dicte civitatis et singularium illius, suplicati de hiis per vos dictos
sindicos ut ea dicte universitati et iuratis et singularibus personis prefate
civitate Gerunde imperpetuum concederemus, intendentes circa ipsius
civitatis conservacionem et augmentum, visis et recognitis prius per nos
ipsis capitulis et unoquoque eorum, ea vobis concessimus et in fine
uniuscuiusque ipsorum nostras responsiones et concessiones continuari
et scribi fecimus, prout superius continetur. Et insuper tenore presentium
dicta capitula et unumquodque ipsorum iuxta et secundum predictas
nostras responsiones et decretaciones in fine cuiuslibet eorum apositas,
ac sic et prout in eis continetur, de nostra certa sciencia delliberate
et consulto per nos et omnes heredes et successores nostros quoscumque
ipsis iuratis universitatique et singularibus personis dicte civitatis
nostre Gerunde imperpetuum concedimus, laudamus, firmamus et
aprobamus, nostroque huiusmodi concessionis, laudacionis et aprobacionis
munimime roboramus, sic et prout melius dici potest et
intelligi, ad bonum, sanum et sincerum intellectum dicte universitatis
civitatis Gerunde et iuratorum et singularium illius. Serenissime
propterea Ioanne, regine Castelle, Legionis, Granate, principi Gerunde,
archiducisse Austrie, ducisseque Burgundie et caetera, filie et primogenite
nostre carissime, gubernatorique generali et post felices et longevos dies
nostros, Deo propicio, in omnibus regnis et terris nostris inmediate
heredi et legitime successori, intentum nostrum aperientes, sub paterne
benedictionis obtentu dicimus, locumtenenti vero generali nostro futuro

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 387
in Catalonie principatu ac comittatibus predictis, gerenti insuper vices
nostri generalis gubernatoris, ac baiulo generali dicti nostre Cathalonie
principatus, vicariis, baiulis, subvicariis et subbaiulis et signanter vicario
et baiulo et subbaiulo Gerunde et Bisulduni, eorumque iudicibus
ordinariis, ceterisque universis et singulis oficialibus et subditis nostris
tam in predicto nostro /144v/ principatu Cathalonie quam alibi
constitutis et constituendis, ipsorumque oficialium locatenentibus et
quibusvis aliis subditis nostris, presentibus et futuris, de nostri certa
sciencia delliberate et consulto, dicimus et mandamus et districte percipiendo
mandamus, sub nostre ire et indignationis incursu penaque
florenorum auri Aragonum duorum mille a bonis contrafacientis irremissibiliter
et nostro aplicanda erario, quatenus preinserta capitula et
omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta iuxta et secundum
responsiones nostras in cuiuslibet eorum fine descriptas et continuatas
perpetuo teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant per
quoscumque, et contrarium non faciant ratione aliqua sive causa,
quanto dicta serenissima regina, filia primogenita nostra carissima,
nobis morem gerere, ceteri vero oficiales et subditi nostri gratiam
nostram caram habent et penam preappositam cupiunt evitare, quibusvis
privilegis, ordinacionibus et statutis et aliis quibuscumque in
contrarium forte factis, quoniam huic nostro privilegio quovis modo
obviare possint, in aliquo non obstantibus. In cuius rei testimonium
presentem fieri iussimus nostro comuni sigillo inpendenti munitam.
Datum in villa Montissoni, die XVIº mensis iulii, anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo decimo, regnorumque nostrorum videlicet
Sicilie ultra Farum anno XXXXIIIº, Aragonum et aliorum XXIIº,
Sicilie autem citra Farum et Iherusalem anno octavo.
Y yo el rey.
Vidit de Gualbis, regens. Vidit generalis thesaurarius.
In diversorum XIII, ffolio CCL.
Dominus rex mandavit mihi Michaeli Velasquez Climent. Visa per
de Gualbes, regentem cancellariam et thesaurarium et conservatorem
generalem.
Probata.
Vidit conservator generalis.
Registrata.
1. Caplletra ornamentada. 2. Segueix los i una paraula il·legible i
ratllada. 3. Pa ni vi escrit al marge dret. 4. leugua e interlineat. 5. Segueix
un espai d’aprox. 7 lletres en blanc. 6. Altre foli CXLVIII. Batles escrit al marge
esquerre. 7. Segueix un espai d’aprox. 4 lletres en blanc. 8. del dit bací
interlineat. 9. Segueix un espai d’aprox. 17 lletres cancel·lat. 10. Segueix un espai
d’aprox. 12 lletres cancel·lat. 11. Segueix una paraula il·legible i
ratllada. 12. Manllevar per luyr censals escrit al marge esquerre. 13. E concessió
dels aygaleixos escrit sota la rúbrica. 14. Segueix loch repetit.

388
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
155
1510 juliol 17. Montsó
PRIVILEGI atorgat pel rei Ferran II el Catòlic, a favor de les universitats,
viles i llocs de Catalunya, València i Mallorca, on disposa que no
es puguin portar a l’Audiència Reial de Catalunya les causes
originades per les imposicions i el seu arrendament.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 204v-206.
a. L. BATLLE I PRATS, «El rey don Fernando, en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona», a Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20 (1966-1967), p. 141-143.
Privilegi real atorgat a la ciutat de Barcelona y a les altres
ciutats y viles de Cathalunya en lo qual atorga que causes de
impositions e arrendaments per ninguna qualitat se puguen evocar
a la Règia /205/ Audiència. E lo mateix rey se’n lleve la llibertat
y la abdica a son lloctinent general y dóna la conexensa a dites
ciutats. 1
Nós2 don Ferrando, per la gràcia de Déu rey de Aragó, de les dos
Ciscílies, de Hierusalem, de València, de Mallorques, de Cerdeña, de
Còrcega, compte de Barcelona, duch de Attenes y de Neopàtria, compte
de Rosselló y Cerdaña, marquès de Oristany y de Gotiano.
Attenents que per lo sereníssimo rey don Pere, de alta recordatió
predecessor nostre, ab son privilegi donat en la present vila de Montsó,
a vuyt dies del mes de janer de l’any mil tres-cents sexanta-y-tres, sie
estat atorgat a totes les universitats, viles e llochs dels nostres regnes
de València, Mallorques e illes en aquell adjacents, y a totes les ciutats,
viles y llochs del principat de Cathalunya, que los jurats, concellers,
procuradors, cònsols e qualsevol altres persones que per dites universitats,
ciutats, viles e llochs foren elegides una vegada y moltes, fossen jutges
de qualsevol qüestions, peticions, exactions e demandes que per rahó
de les impositions que·s cullen en dites universitats, ciutats, viles e llochs
axí en lo pa, vi, carn, sal, peix e altres vitualles, e que de dites impositions
y qüestions que per rahó de aquelles resulte, que ningun official nostre
o lloctinent de aquell no pugués conèxer de dites qüestions que per
qualsevol causa o rahó de dits drets insurgirien, sinó tant solament dits
jurats, concellers, cònsols o procuradors o los que per dites universitats
hi foren posats, los quals aquells tals y no altres haguessen ab sumària
informatió e sens altres scrits determenar dites qüestions que per rahó
de dites impositions y exactions resultarien. E axí mateix los és dada
facultat ab dit privilegi de poder executar a qualsevol persona o
persones, de qualsevol grau, estat, preheminèntia, dignitat y conditió
que fossen, que en dites ciutats, viles e llochs presents se trobarien e
per cars deurian alguna cosa per rahó de dites impositions, que
puguessen compel·lir aquells a pagar tot ço e quant constaria aquells

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 389
tals deure a dites universitats per rahó de dites impositions y
arrendaments de aquells. Per lo semblant és provehit ab dit privilegi
que los arrendadós, col·lectors de les dites impositions, que per la dita
occasió y per qualsevol qüestió que per dits arrendaments e col·lectes
ne insurgirien en qualsevol manera, ne fossen jutges, los dits jurats,
concellers, procuradors de les dites ciutats, viles y llochs o aquelles
persones que per ells y foren deputades, no obstant qualsevol provisió
o provisions concessió contra les demunt dites impositions fetes y
atorgades. E per lo semblant ab thenor de dit privilegi és prohibit a
qualsevol official o officials nostres y a qualsevol altres persones, de
qualsevol grau e preheminèntia que sien, que per ninguna via, directa
o indirecta, no fassen e impatxen la exactió de les dites impositions,
ni per lo semblant en la cognició de qualsevol qüestions, petitions e
demandes que per occasió de dites impositions puguessen en ningun
temps insurgir, ans expressa- /205v/ ment ne són inhibits e la conaxença,
decisió e executió de aquelles, per virtut del dit privilegi, és totalment
remesa als jurats, concellers, procuradors, cònsols o an aquells que per
dites ciutats, viles y llochs hi foren deputats, segons que al dit
precalendat privilegi, al qual és per nós estat confirmat, més llargament
és contingut. E com ara nos sia estat humilment exposat per part dels
síndichs de la nostra ciutat de Barcelona, en nom e per part de dita
ciutat e concell de aquella, dient e deduhint-nos que de un temps ençà
nostres officials en vilipendi e detriment de dit prechalendat privilegi
haurien volgut conèxer de algunes causes que dependexen per rahó de
dites impositions en gran prejudici de dita ciutat, car, segons diuhen,
en virtut de dit privilegi lo clavari 3 de dita ciutat, y no altre official
nostre, és jutge de dites causes. Per ço som estats humilment supplicats
per part del stament de les ciutats, viles y llochs reals del dit principat
de Cathalunya, huy de present congregat en les generals corts per nostra
magestat en la vila present celebrants, y en especial per vós, dits syndichs
de dita ciutat de Barcelona, en nom e per part de dita ciutat, que·ns
fos plasent per observança de dit privilegi provehir e manar que de aquí
avant per ninguna causa, directa o indirecta, ni per qualsevol qualitat,
axí de viduïtat, pobretat, pupil·lariat e de universitats, que de qualsevol
causes, executions que per rahó de dites impositions, axí de pa, vi, carn,
sal, peix, com de totes altres coses que per exactió o arrendaments de
aquelles directament o indirectament dependiran, nós, ne nostre
lloctinent general, canceller, governador, vicecanceller, regent cancellaria,
veguers, balles, sotsballes ne altras qualsevols officials nostres no puguen
en ninguna manera, ni per ninguna qualitat, aquelles evocar encara
ab clàusulas o motiu, quod agitur de viribus privilegiorum regiorum inter
partes, conèxer d’equí avant de dites causes, ans aquelles se hagen a
conèxer e determenar y executar per los dits concellers, jurats, cònsols,
procuradors, clavaris o qualsevol altre o altres persones que per dites
ciutats, viles y llochs ne tindran lo poder. E nós, vista dita supplicatió

390
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
per part de dites ciutats, viles e llochs del dit principat a nostra real
magestat feta, apparent-nos ésser just lo que nos han supplicat, volent
que lo dit prechalendat privilegi per tostemps sia inviolablement
observat, per ço ab thenor del present nostre privilegi per tostemps
durador, confirmant en quant sia menester lo dit prechalendat privilegi,
e nós, com a rey e senyor, a qui se sguarda intepretar e declarar aquell,
declarant dit prechalendat privilegi y en quant sia menester, de nou
ab lo present atorgam a les dites ciutats, viles e llochs del dit principat
de Cathalunya e assenyaladament a la dita ciutat, concellers, clavari
e concell de Barcelona, que de aquí avant per observaça de aquell nós
ni nostre lloctinent general, canceller, governador, vicecanceller, regent
cancellaria, veguers, batles e altres qualsevol officials nostres, directament
o indirecta, per qualsevol qualitat, axí de probetat, viduïtat, pupil·laritat
y encara per occasió de universitats, o per qualsevol altres causes e
rahons o qualitats sobredites, encara que entre les parts sia contentió
o litigi de privilegis e de la força de aquells pus directament o indirecta,
tàcitament o expressa, se tracta de impositions e o per altres rahons
que dir o cogitar se puguessen, que de les causes qui dependiran per
occasió de dites impositions, arrendaments y exactions de aquelles,
directament o indirecta, per qualsevol causa o rahó per ninguna via
no·ns pugam, ni·s puguen entrametra de aquellas, ans la /206/ total
conexença de aquelles ensemps ab la executió volem y manam sia d’ací
avant e·s hage de fer per los dits concellers, jurats, procuradors, cònsols,
clavaris o per aquell o aquelles persones qui per ell hi seran deputades,
de les quals causes en ningun temps per nós ni per dits nostres officials
ne puguen ésser inhibits, ans aquelles hagen e sien tenguts dits jurats,
concellers, procuradors y altres demunt dits a conèixer iuxta sèria y
tenor del dit prechalendat privilegi, e aquelles sentencien sumàriament
e de pla y sens scrits. Per ço, a la sereníssima dona Joana, reyna de
Castella, de Leó, de Granada et cetera, princesa de Gerona archiduquessa 4
de Burgunya et cetera, filla primogènita nostra charíssima y governadora
general, e aprés dels beneventurats e llochs dits nostres en tots los regnes
y terres nostres, Déu mijençant, inmediadament hereva y legítima
successora, declarant la nostra pensa sots obteniment de la paternal
benedictió, diem y pregam al spectable noble reverent, magnífichs amats
concellers e fels nostres lo loctinent general del dit nostre principat de
Cathalunya, canceller, governador, vicecanceller, regent cancelleria,
balle general, veguers, sotsveguers, balles, sotsballes e tots e qualsevol
altres officials, axí majors com menors, que ara de present són o per
temps seran, diem y expressament manam, sots la gràcia y amor nostra
e pena de dos mil florins d’or de Aragó dels béns de qualsevol dels
contrafahents irremissiblement exhigidors a nostres reals cofres applicadors,
que lo present nostre privilegi e lo prechalendat en aquell
tinguen y observen tenir e observar façen e contra aquell per ninguna
via o rahó vinguen. E de les dites causes de imposicions y arrendaments

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 391
y exactió de aquelles per ninguna via, directa o indirecta, no se
entrameten, ans la cognitió y exequutió de aquelles lexen als dits
concellers, cònsols, jurats, procurador, clavaris e persones per ells elegides
o elegidores sens empaix o contradictió alguna, car nós a major
cauthela ab lo present nostre privilegi totalment los inhibim de la
cognitió de aquelles e a les demunt dites ciutats, viles y llochs del dit
principat de Cathalunya totalment la donam. E per res no fassen lo
contrari, si la prefata sereníssima reyna e princesa, filla primogènita
charíssima, nos desitja complaure y obeir, e los altres officials e súbits
nostres predits la gràcia nostra tenen cara e la yra e indignació nostras
e la pena demunt posada desitjen evitar. En testimoni de la qual cosa
havem manat fer lo present ab nostre segell comú empendent munit.
Dat en la vila de Montsó, a deset dies del mes de juliol, any de
la nativitat de nostre Senyor mil sinch-cents y deu, e dels regnes nostres,
ço és, de Ciscília dellà lo far any quaranta y tres, de Aragó e de les
altres trenta y dos, de Ciscília emperò dessà lo far y de Hierusalem
huyt.
Yo el rey.
Vidit de Gualbis, regens. Vidit generalis thesaurarius.Vidit conservator
generalis.
In diversorum decimo quarto, CLXVIII.
Dominus rex mandavit mihi Ioanni Royz de Calcena. Visa per
Gualbis, regentem, per thesaurarium et conservatorem generalem.
De premissis in hiis precedentibus quatuor papiri foleis, presenti
comprehenso, aliena licet manu scripti, extractis a libro virido tertio
nuncupato, recondito et custodiato intus scribaniam maiorem domus
honorabilis concilii civitatis Barchinone, fidem facio ego Hieronimus
Antichus Canyelles, regia auctoritate notarius publicus Barchinone
scribaque maior dicti honorabilis consilii, hic meum, quo utor in
publicis claudendis instrumentis, appono sig+num. In viridiis, ffolio
XXXXII.
1. Segueix De aquest privilegi goza Gerona infra foleo 226. 2. Caplletra
ornamentada. 3. Lo clavari escrit al marge esquerre. 4. Archiduquessa per
duquessa.
156
1510 juliol 17. Montsó
PRIVILEGI atorgat pel rei Ferran II el Catòlic, a favor de les ciutats de
Barcelona i Girona, sobre l’execució dels deutes de les imposicions
i les mesures de protecció de les ciutats en temps de contagi de pesta.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 229v-231.

392
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
a. L. BATLLE I PRATS, «El rey don Fernando en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona», a Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20 (1966-1967), pp. 143-146.
Privilegi de morbo concedit a la ciutat de Barcelona, del qual
goza esta ciutat de Gerona, y també que lo clavari execute los
debitors de les imposicions y que no·s pugan evocar a la Real
Audiència et alias. 1
Hoc2 est transumptum bene et fideliter Gerunde sumptum a
quodam regio privilegio manu publici notarii tabellionato, non viciato,
nech cancellato, nec in aliqua eorum parte suspecto, sed omni prorsus
vitio et suspitione carente, prout in primis videbatur aspectibus, thenor
cuius sub his habetur verbis:
«Nos Ferdinandus, Dei gratia rex Aragonum, Ciscilie citra ultra
et Farum, Hierusalem, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,
comes Barchinone, dux Athenarum et Neopatrie, comes Rossilionis et
Ceritanie, marchio Oristanni et Gotiani. Pro parte vestri dilectorum
et fidelium nostrorum consiliariorum, civium et proborum hominum
civitatis nostre Barchinone et seu per dilectos nostros Berengarium
Aguilar et Bernardum Ceverini ça Pila, cives et syndicos dicte civitatis,
fuerunt oblata et humiliter magestati nostre presentata capitula pro
comuni utilitate ipsius civitatis, quorum quidem capitulorum series sic
se habent:
Sacra, règia magestat: La voluntat de vostra gran excel·lèntia que
té vers la ciutat de Barcelona és stada sempre per vostra altesa per obres
demostrada, insiguint aquella de molts privilegis, provisions, gràcies e
libertats, e per lo semblant dotant aquella de moltes perrogatives
e gràties. Emperò, com la experièntia, que és mare de totes coses,
clarament amostre que per lo bé de dita ciutat e dels poblats en aquella
és mester ab privilegis e provisions provehir en moltes coses necessàries
e molt útils a dita ciutat, en les quals fins assí no·y és stat provehit,
com sia cert que són molts més los casos que de cada dia concorren
que no són les dispositions de privilegis e altres provisions atorgades
fins assí a dita ciutat; e com, senyor molt alt e cathòlic, de present
concorren en la dita ciutat moltes coses, en les quals ha molta necessitat
que per la populatió e bé y conservatió de aquella y sia promptament
per vostra altesa provehit, car no provehint vostra magestat promptament
passaria gran perill dita ciutat de diminuyr en la populatió e
dampnatges y posar-la en total ruyna, que seria gran desservey de vostra
altesa, per ço, Joan Berenguer Aguilar, conseller en cap, y Bernat Çever
ça Pila, ciutedans e syndichs de dita ciutat, tramesos per les corts
generals, convocades en la present vila de Monsó per vostra magestat,
suppliquen en aquella li sia plasent atorgar los capítols següents:
Primerament, supplican a vostra real magestat dits syndichs /230/
que com per causa de les comandes e vendes de forments de la dita

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 393
ciutat y arrendaments y emoluments de aquella, e per molts qui són
deutors per causa de administracions de officis de la dita ciutat, en
qualsevol manera per deutes deguts en aquella per diverses persones,
la conexensa e jurisdictió y poder de executar los dits deutes deguts
a la dita ciutat no sien de menys importància que les impositions, e
de quiscun dia les causes qui·s menen e se poden tractar devant los
concellers o clavari per rahó de dits deutes se evocan a la audiència
per impedir les executions dels dits deutes, e la ciutat és frustada e
diferida en la exactió dels dits deutes, en gran dany e prejudici de la
dita ciutat, qui té comprats e pagats los dits forments per provisió de
la dita ciutat e dels poblats en aquella, e paga lo interès dels preus
dels dits forments manllevats a censal a rahó de vint mília per mil,
les quals evocations de dites causes que·s fan a la dita audièntia e
dilations que per aquelles se seguexen, són perjudicials e nocives a la
dita ciutat, qui per dita rahó és diferida en la exactió dels dits deutes,
lo que redunda en dany de la cosa pública, per tant los dits syndichs,
en nom e per part de la dita ciutat, supplican a vostre real magestat
que li plàcia consentir a la dita ciutat la conexensa, jurisdictió y executió
de les deutes dels dits forments e altres qualsevol deutes deguts a
devedors a la dita ciutat, per qualsevol causa, via o raó, tant per
arrendaments com per qualsevol administracions o officis, o en qualsevol
manera que sien deguts o de qui avant se deuran a la dita ciutat,
aquella potestat o semblant o major que té sobre les imposicions de
la dita ciutat, ab expressa inhibitió que lo loctinent general, governador,
canceller, vicecanceller ni en son cars regent la cancellaria, ni altres
qualsevol officials o corts, directament o indirecta, no pugan conèxer
ni evocar les dites causes ni empatxar la executió de les dites deutes
per qualsevol qualitat de viduïtat, pobretat, pupil·laritat ni causes de
universitat, ni per qualsevol causes o rahons que dir o cogitar se
puguessen dels debitors o fermanses de aquells ni de llurs successors,
ni per opposició de creadors o mullers dels dits obligats, ans de les
dites opposicions se hage a conèxer summàriament devant lo clavari
de la dita ciutat, ab consell dels advocats de aquella, qui ara són o per
temps seran, per bé y utilitat e conservatió de la dita ciutat, com en
altra manera se perdrien molts deutes, deguts e devedors a la dita ciutat
per rahó dels dits deutes.
Plau al senyor rey. Quan, emperò, en les opposicions de mullers
e altres creadors, vol sa magestat que declarat sia per lo clavari se puxa
haver recors a jutge superior official de sa altesa, y en tal cars se fassa
executió, prestada cautió per la dita ciutat.
Ítem, com per causa que los creadors censalistes et cetera.
Ítem, com la custòdia de les ciutats en temps de que se an de
guardar del morbo, pròpriament se sguarde /230v/ als consellers, qui
són procuradors e regidors per vostre magestat de dites ciutats, els quals
són obligats en mirar en lo bé y rendes de dites ciutats e dels poblats

394
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
en aquelles, per ço los dits syndichs suppliquen a vostra real magestat
que li plàcia atorgar que portant-ho lo cars que morint-se de pestilència
en qualsevol ciutats, viles, axí de la corona real de vostra altesa com
encara en qualsevol parts fora de la senyoria de vostra magestat, haventse
guardar dita ciutat que en aquella no entren ningunes persones que
vingan de dites parts a on se morran de pestilència, que plàcia a vostra
altesa donar y atorgar en tal cars als consellers y consell de dita ciutat
la custòdia de dita ciutat e que pugan fer electió de tantes persones
com a dits consellers e consell apparrà sien mester per guardar dita
ciutat, y los que seran elegits per dits consell per a fer dita guarda,
perquè sien millor coneguts, puguen e·ls sia permès portar insígnia o
verga e usar de tota compulsió i cohertió que serà menester necessària
per a dita guarda, e donant facultat als dits concellers y consell que
pugan provehir en tot lo que serà menester per a que dita ciutat sia
ben guardada, sense que per lo lloctinent general, governador ni altres
officials de vostra altesa no·ls pugan fer empaix ni contradictió alguna,
ans havent-ho menester y essent-ne requests, sien tinguts en afavorir
y ajudar en tot lo que dits concellers y consell hauran determinat acerca
de dita guarda fahedora y a les persones que per ells seran stades
elegides. Car és de molta rahó que per vostra altesa sia axí atorgat e
dar aquesta facultat a la dita ciutat, per quant morint-se en dita ciutat
los que aquell any se trobaran concellers per ordinatió de dita ciutat,
en ninguna manera poden desemparar ni partir-se de dita ciutat durant
lo temps de llurs officis, ans sempre an de star en aquella, e axí és
versemblant que per dubte de llurs persones tenen major vigilància de
fer guardar ab summa diligèntia dita ciutat, que no farien altres officials
qui tenen libertat de desemparar aquella.
Plau al senyor rey.
Ítem com no sens causa justa et cetera.
Fuitque exinde pro parte ipsius universitatis et civitatis humiliter
supplicatum ut predicta capitula pro utilitate et beneficio dicte civitatis
et omnia et singula in eis contenta iuxta ipsorum seriem et thenorem
acceptare, laudare, approbare, ratificare et confirmare ac si et quantum
opus sit, de novo ex nostra solita benignitate concedere et observari
mandare dignaremur. Nos vero, considerantes predicta capitula concernere
utilitatem et commodum et beneficium totius rei publice
iamdicte universitatis civitatis prefate Barchinone, ipsiusque supplicacionem
iustam et rationabilem placido vultu et animo exaudimus,
sicque thenore presentis carte, cunctis futuris /231/ temporibus perpetuo
firmiter valiture, capitula supra inserta iuxta responsiones, decretationes
in calce seu fine uniuscuiusque ipsorum contentas et descriptas, de
nostra certa sciencia, desliberate et consulte laudamus, approbamus,
rattificamus et confirmamus et de novo concedimus nostreque huiusmodi
acceptationis, approbationis, rattificationis et confirmationis ac nove
concessionis et custodiationis et observationis presidio et munimine

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 395
roboramus et validamus. Quocirca serenissime Ioanne, regine Castelle,
Legionis, Granate et principi Gerunde, archiducisse Austrie, ducisse
Burgundie et caetera, filie primogenite nostre charissime, gubernatrici
generali et post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et
terris nostris, Deo propicio, immediate heredi et legitime successori
ineunte nostreva, declarantes sub paterne benedictionis obtentu,
dicimus et rogamus, necnon spectabili reverendo magnificis dilectis
consiliariis et fidelibus nostris locumtenenti generali nostro in dicto
principatu Cathalonie cancellario, gerenti vices generalis gubernatoris,
vicecancellario, regenti cancellariam, vicariis, baiulis, subvicariis,
subbaiulis, capitibus scubiarum, portariis ceterisque universis et singulis
officialibus, ad quos spectet, qui nunc sunt et pro tempore erunt,
dicimus et mandamus, pena florenorum auri trium mille adiecta,
quantus omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent
tenerique et inviolabiliter observari, per quos decet, faciant et non
contrafaciant aut aliquem contrafacere permitant ratione aliqua sive
causa, pro quanto dicta serenissima regina et princeps, filia nostra
primogenita nostra charissima nobis morem gerere et obedire, ceteri
vero officiales et subditi nostri predicti preter ire et indignationis nostre
incursum et preappositam desiderant evitare penam. In cuius rei
testimonium presentes fieri iussimus nostro comuni sigillo impendenti
munitam.
Data in villa Montissoni, die decima septima mensis iulii, anno
a nativitate Domini millesimo quingentesimo decimo, regnorumque
nostrorum videlicet Ciscilie ultra Farum anno quadragesimo tercio,
Aragonum vero et aliorum tricesimo secundo, Ciscilie autem citra
Farum et Hierusalem octavo.
Y yo el rey.»
Vidit Gualbes, regens. Vidit generalis thesaurarius. Vidit conservator
generalis.
Dominus rex mandavit mihi Ioanni Rius, de Calcena. Visa per
Gualbes. Registrata per thesaurarium et conservatorem generalem.
In diversorum XIIII, foleo CLXXIII.
De premissis in his precedentibus quatuor papiri foleis, presenti
comprehenso, aliena licet manu scripti, extractis a libro viridio tertio
nuncupato, reconditis et custodiris intus scribaniam maiorem domus
honorabilis concilii civitatis Barchinone, fidem facio ego Hieronimus
Antichus Canyelles, notarius publicus Barchinone, scribaque maior
honorabilis consilii, hic meum, quo utor in publicis habendis instrumentis,
appono sig+num.
1. Altre ffoli 222 escrit sota la rúbrica. 2. Caplletra ornamentada.

396
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
157
1510 agost 30. Montsó
PRIVILEGI atorgat per la reina Germana de Foix, lloctinent del rei Ferran
II, a favor del síndic de la ciutat de Girona assistent a la Cort de
Montsó, on aprova diferents disposicions.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 148-149.
Privilegi.
Nos1 Germana, Dei gracia regina Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Iherusalem, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corcisse, comitissa
Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie, comitissa Rossilionis
et Ceritanie, marchionissa Oristanni et Gociani, locumtenens
generalis serenissimi et catholici domini regis, domini et viri mei
colendissimi fuerint per dilectum nostrum Gabrielem Sunyer, procuratorem
sindicum civitatis Gerunde, nostre oblata suplicacio et
capitula, quorum fine fuerunt mandato nostro adiecte et posite decretationes
et responsiones, quorum comunium thenor talis est:
Molt alta reyna y poderosa /148v/ y cathòlica reyna y senyora: Lo
síndich de la ciutat de Gerona humilment supplica que vostra magestat,
per lo bé y redreç de la dita ciutat, vulla atorgar a la dita ciutat los
capítols següents:
1.
Primo, 2 supplique com totes les universitats reyals de Cathalunya
tinguen privilegi de impossicions ab plena potestat e jurisdictió, los
quals privilegis són confirmats ab acte de cort fet en la altra cort en
la dita vila de Monçó, donant plena potestat e jurisdictió e execució
a les dites universitats e abiectió de potestat e inibició a la Reyal
Audiència e governador e altres officials, que sia dada facultat a major
cauthela a la dita ciutat de crear e tenir deffenedor, cap de guayte e
porter, o altres officials, de qualsevol nom sien nomenats, e segons serà
vist als jurats de la dita ciutat, qui són o seran per temps, als quals
sobre les dites impossicions e executió de béns e de penes, e totes e
sengles coses deppendents e emergens, de les dites imposicions puixen
dar plen poder, o a vida o a temps, segons als dits jurats o altres
successors serà vist fahedor.
Plau a ssa magestat atorgar-ho, e·u atorga en la manera que la
ciutat de Barchinona ho té y ab las mateixas facultats que la dita ciutat
de Barchinona ho té.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 397
2. Cònsols de mar se fasse lo endemà de Ninou.
Ítem, 3 que la electió de cònsols de mar de la dita ciutat que quiscun
any se fasse lo s’endemà de Ninou per certs bons respectes, e axí com
se fahia lo dia de sanct Narcís, qui és a XXVIIIIº de octubre, se fasse
e·s haie a fer dit dia qui és segon de janer, en los modos, forma e orde
del privilegi de la dita ciutat e per la observança de aquell és acostumat.
Plau a ssa magestat.
3.
Ítem, que de ací avant los cirurgians qui volran usar y tenir botigue
en Gerona, posat ne tingue licèncie de la prefata magestat o de ssos
prothofísichs o altres, remoguts tots abusos, no puguen usar del dit
offici ni parar ni tenir botigue en dita ciutat sens que no sien examinats
devant los prohòmens, com per constitució és stat, ni a la qual
constitució tracte del examen de notaris e cirurgians. E així mateix sia
fet dels apothecaris. Que los prothofísichcs e altres licencien los qui
vuy són en la dita ciutat e tenen botigue, essent ja examinats he haguts
per suffficients e examinats, sie fermada la constitució sobre açò,
disponent quant als apothecaris.
Plau a sa magestat.
4. Tavernes.
Ítem, com la dita ciutat haie hagut algun privilegi de les tavernes
o hostals o carniceries foranes, les quals stan en gran dan e prejudici
de la dita ciutat, que per evitar térmens indeffenents, que sia declarat
que una leuga de Gerona és a la vila de Salrà, e al loch de Medinyà,
e a l’Hostal Nou, e a la capella de Arols, e a la cabanya de4 Banyoles,
o semblants spays e térmens sia comtada leuga, o mija leuga, consentida
en dit privilegi si a la meytat del camí de dits spays per respecte de
les dites tavernes e carniceries, fetes e fahedores.
Plau a ssa altesa que la leuga sia entesa fins a la vila de Salrà
y de Medinyà, de l’Hostal Nou y a la capella de Arols y a la cabanya
d’en Banyoles, sine tamen preiudicio iuris alieni.
5. Extractió de balle.
Ítem, 5 tostemps e quant los officis de balle e sotsballe y mostasaf,
o altra d’els, per mort, renunciació o per altra qualsevol causa que dir
se puga, vagaran, que, servats lo orde y forma dats per los privilegis
de la dita ciutat, sia feta alectió dels dits officis, o altre d’ells, justa
la dispossició dels dits privilegis, y açò sie fet perpetualment e tantes
vegades com lo cas se seguirà o requerrà, los dits privilegis en altres
cosses restants en lur forma e valor.
Plau a sa magestat.

398
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
6. Que las pecúnias deposades a la taula de la ciutat no sien
emparades.
Ítem, que sia supplicat que les peccúnies e depòsits que·s faran
en la taula assegurada de la dita ciutat de Gerona sien guiades e assegurades,
e en aquelles no puga ésser feta empara o seqüestre o altre
impediment per algun oficial ne a instància de alguna persona, ans si
tal cosa era feta /149/ o intentada, que sia nul·la e invàlida, e la dita
ciutat ni ministres de la dita taula, no obstant les dites coses, si fetes
eren, que les dites peccúnies puguen e haien líberament ésser restituydes
al de qui són sens incorriment de pena.
Plau a ssa magestat que les peccúnies no sien emperades aprés
que seran deposades en la taula.
7. Luytió.
Ítem, que per lo descarragament que la dita ciutat entén a fer
dels censals que fa, a fi que per medi de aquell los drets e imposicions
puguen ésser diminuïts, reebre effecte e no s·i pugue fer contrari, per
tant lo dit síndich supplica a vostra magestat vulla provehir e manar
que los diners, pecúnies y emoluments qui són dedicats y assignats,
dedicadors y assignadors per la dita ciutat e consell de aquella a la
dita luyció e remissió de censals, no puguen per dita ciutat ni consell
de aquella ésser destribuïts ni convertits en altres usos per temps de
vint anys pus propvinent, ab pena de cent liures de pena a la dita ciutat
e consell, si lo contrari fahien, imposadora.
Plau a sa magestat.
Ffuitque per dictum sindicum magestati nostre humiliter
supplicatum ut preinserta capitula et omnia et singula in eis et quolibet
eorum contenta iuxta decretaciones et responsiones per nos in fine
cuiuslibet eorum factas eidem sindico et civitati concedere de nostra
solita benignitate dignaremur. Atque nos habentes respectum ad plura,
grata et accepta servicia et ad fidelitatem per cives et incolas dicte
civitatis serenissimo domino regi et condomini Aragonum, thenore
presentis privilegii, cunctis temporibus firmitter et perpetuo vallituri,
de nostra certa sciencia deliberate et consulto preinserta capitula et
omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta iuxtas modifficaciones
et responsiones in fine cuiuslibet eorum appositas dicto sindico et
civitati Gerunde concedimus, laudamus et approbamus, nostreque
huiumodi laudacionis, approbacionis et concessionis munimine et presidio
roboramus et validamus. Quapropter nobili magnifico consiliario,
dilectis et fidelibus nostris gerentivices generalis gubernatoris in
Cathalonie principatu, vicario insuper Gerunde et Bisulduni ceterisque
universis et singulis officialibus et personis, ad quos, ad quas spectet,
dicimus et distinte percipiendo mandamus, pena florenorum auri mille
adiecta, quatenus preinserta capitula iuxta illorum decretaciones et

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 399
responsiones et omnia et singula precontenta teneant firmitter et
observent teneri et inviolabiliter, per quos deceat, faciant et non contra
faciant vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant
racione aliqua sive causa, si preter ire et indignacionis regie incursum
penam preapositam cupiunt evitare. In cuius rei testimonium presentem
fieri iussimus regio comuni sigillo inpendenti munitam.
Datum Montissoni, die tricesima mensis augusti, anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo6 duodecimo, regnorumque dicti domini
regis, domini et viri mei collendissimi, videlicet Scicilie ultra Farum
anno quadragesimo quinto, Aragonum vero et aliorum tricesimo quarto,
Sicilie autem citra Farum et Hierusalem decimo.
Yo la reyna.
Vidit Augustinus, vicecancellarius. Vidit Perrenotus Celdran, pro
generali thesaurario.
In diversorum XVI, ffolio CXXVII.
Domina regina, locumtenens generalis, mandavit mihi Micaeli
Velasquez Climent. Visa per Augustinum, vicecancellarium, et Celdran,
pro generali thesaurario.
1. Caplletra ornamentada. 2. Vide pro impositionibus escrit al marge
esquerre. 3. Cònsols de mar escrit al marge esquerre. 4. Segueix un espai de 4
lletres aprox. cancel·lat. 5. Sobre batle, altre fol. CXLII escrit al marge
esquerre. 6. Segueix un espai de 7 lletres aprox. ratllat.
158
1510 agost 31. Montsó
PRIVILEGI atorgat pel rei Ferran II el Catòlic, a favor dels síndics de
la ciutat de Girona assistents a la Cort de Montsó, on aprova diferents
disposicions.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 144v-148.
a. L. BATLLE I PRATS, «El rey don Fernando, en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona», a Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20 (1966-1967), p. 146-152.
Privilegi altra del senyor rey ab molts capítols. 1
Nos Ferdinandus, Dei gratia rex Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Hierusalem, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes
Barchinone, dux Atenarum et Neopatrie, marchio Oristanni et Gociani.
Servicia que civitas2 nostra Gerunde genitori nostro felicis recordationis
et nobis prestitit et prestat, non desinit merito, nos inducunt ut dictam
civitatem ac incolas et habitatores illius non modo confirmationibus
privilegiorum per retroreges Aragonum, predecessores nostros, ipsi
concessorum gaudeant sed eciam illi et habitatoribus illius novas gratias

400
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
et concessiones faciamus. Fuerint propterea magestati nostre per vos
dilectos et fideles nostros Ioannem Capmany, civem, et Dalmacium
Ombert, notarium, sindicos per dictam civitatem Gerunde in curiis, quas
de presenti in hac villa Montissoni celebramus, oblata et humiliter presentata
capitula in lingua latina ordinata, una cum quibusdam privilegiis
predecessorum nostrorum Aragonum regum dicte civitati et habitatoribus
illius concessis, in auctentica forma nobis exhibitis, in fine quorum
quidem capitulorum responsiones nostras fieri iussimus, et post dictum
primum capitulum de dictis capitulis privilegiis mencionem facientem
dicta privilegia continuari /145/ mandamus. Quorumquidem capitulorum
et privilegiorum, unus post alterum, tenores sic se habent:
Serenissime et catolice rex potentissime: Sindici vostre fidelissime
civitatis Gerunde humiliter supplicando magestati vestre, quod in
aliqualem remuneracionem tantorum serviciorum per civitatem Gerunde
et per cives et habitatores ac incolas ipsius civitatis eidem magestati
vestre et suis predecessoribus factorum tam in guerris quam aliis, et
dampnorum tam in personis quam in bonis inde, prout experiencia clare
edocet, de quibus eadem regia claram noticiam habuit et habet,
sustentorum et alias de sui solita clemencia et liberalitate placeat eidem
magestati vestre consentire cum vestro regio privilegio eidem civitati
et iuratis, civibus et habitatoribus et incolis eiusdem et eius suburbiorum
sequencia:
Primo, capítol sobre les franqueses ab inserció e extensió dels
privilegis antichs.
Primo, cum serenissimus rex Iacobus primus, memorie indelibilis
predecessor magestatis vestre, cum suo regio privilegio dato apud
Barchinonam, secundo idus aprilis, anno Domini Mº ducentesimo
tricesimo secundo, inserat, et eciam serenissimus dominus rex Iacobus
secundus, memorie indelibilis predecessor magestatis vestre, cum suo
regio privilegio dato Barchinone, octavo kalendas iunii, anno Domini
millesimo trecentesimo quintodecimo, et eciam dominus rex Martinus,
predecessor vestre regie magestatis digne recordacionis, cum suo regio
privilegio dato Barchinone, XVIIº die mensis marcii, anno Domini
millesimo quadringentesimo quinto, aprobavit, ratificavit et confirmavit
et sue confirmacionis presidio roboravit iuratis et probis hominibus et
universitati et singularibus dicte civitatis Gerunde et ville Sancti Ffelicis
Guixellensis, que membrum est et vicus dicte civitatis, omnes et singulas
libertates, concessiones et inmunitates, privilegia et bonos usus per
predecessores suos eisdem concessos et concessa, et concessos seu
indultos, quomodocumque usque tunc, prout hec et alia in dictis privilegiis
sunt contenta: Hoc est translatum sumptum a quodam privilegio
domini Iacobi, inclite recordacionis, quondam, regis Aragonum, sui
sigilli cerei maioris pendentis munimine roborato, cuius tenor talis est:

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 401
«In nomine Domini Ihesu Christi. Pateat universis omnibus, tam
presentibus quam futuris, quod nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum
et caetera. Inseratur prout est insertum in libro virido in cartis sex. In
Dei nomine. Sit omnibus manifestum quod Iacobus, Dei gratia rex
Aragonum et caetera. Inseratur de verbo ad verbum prout inseritur
dictum privilegium in dicto libro virido in cartis XXV ipsius libri 3 cum
firmis, signis, notariis et aliis subscripcionibus. Nos Martinus, Dei gratia
rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice comesque
Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Cum per nuncios et caetera.
Inseratur de verbo ad verbum prout est desuper scriptum et insertum
in presenti libro virmilio in cartis LXII». Et licet cum predictis privilegiis
sint franchi, quitii et inmunes cives dicte civitatis Gerunde ab omnibus
questiis, toltis, forcis et ab omnibus pecuniariis serviciis, mutuis,
prestitis et adiminuis forciatis et eciam ab omni lezda, pedagio,
mensuratico, usatico, penso, portatico et ab omni exaccione regali et
vicinali, quas et que in casibus tam a iure concessis quam non concessis
sua regia magestas et successores sui a dicta civitate et universitate et
civibus et habitatoribus in ipsa civitate et eius suburbiis et singulis
eiusdem, presentibus et futuris, exigere, demandare seu habere possit,
et ab omni eciam subsidio, quod pro premissis vel aliquo premissorum
vel eorum accione sua regia magestas et sui heredes habere
deberent vel vellent, et quamquam predicte franquitates, /145v/ libertates
et inmunitates et privilegia dicte civitati Gerunde et civibus et habitatoribus
eiusdem civitatis et suburbiorum ipsius inconcusse fuerunt
et sint observate et observent, prout decet, ubique attamen per procuratorem
vestre regie magestatis et quosdam collectores et exactores
lezdarum et aliorum iurium in vestro comittatu Rossilionis cives et
habitatores dicte civitatis et eius suburbiorum molestantur, contradicendo
eis servare dicta privilegia, libertates, franquitates et inmunitates, licet
minus iuste et indebite, non verendo contra regia mandata venire, penas
in ipsis regiis privilegiis contentas incurrendo. Pro tanto serenissime,
potentissime et catolice rex, sindici vestre civitatis Gerunde humiliter
et devote supplicant, quatenus ad superabundantem cautelam et sine
preiudicio, novacione et derogacione dictorum privilegiorum et iurium
suorum declarare et mandare in predictis franquitatibus comprehendi
et comprehendi debere propter verba generalia ibi contenta et alias de
vestra benignitate quatenus opus sit de novo concedere, quod in
predictis privilegiis sunt et compreenduntur et compreendi intelliguntur
ius sive exactio duane, moxenfatus ancoragii et travetagii, passagii et
gabella et omni alia quamcumque imposicione seu consuetudine nova
et veteri statutis et statuendis, que dici, nominari vel excogitari possint
seu possent aliqua racione seu causa. Mandando dicta privilegia et
unumquodque eorum, franquitates et inmunitates in eis et utroque
eorum contentas ad unguem teneri et observari in quibuscumque terris
et dominacionibus vestre et successorum vestrorum et nominatim in

402
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
dictis comittatu Rossilionis et Ceritanie, iuxta earum seriem et tenorem.
Plau al senyor rey, exceptat que quant a les leudes e drets reyals
se reeben y colligeixen en los comtats de Rosselló y de Cerdanya, vol
y mana sia vist per instància dins sis mesos per la Reyal Audiència,
e si dins lo dit termini de sis mesos no·y serà declarat que sia servada
la franquesa e sotspesa la exactió de dits drets fins per justícia y sia
altrament declarat.
Capítol4 sobre la potestat e jurisdicció en lo joch si los oficials
requests recusen executar.
Item, serenissimus dominus rex Petrus, memorie laudabilis
predecessor vestre regie magestatis, attentis serviciis et gratiis subsidiis
per iuratos et probos homines et universitatem dicte civitatis Gerunde
magestati sue prestitis et impensis, presertim in guerres Castelle et
Ianuensis, qui tunc vigebant, cum carta et privilegio suo regio dato
Barchinone, die decima octava iunii, anno a nativitate Domini Mº CCC
LVIIIIº, concessit et declaravit quod concessiones, ordinaciones et
statuta facta et facienda et banna imposita et imponenda in civitate
et baiulia Gerunde per iuratos ipsius civitatis, presentes et futuros, prout
eis licet et possunt facere pretextu concessionum eiusdem domini regis
Petri et suorum predecessorum, observentur penitus et eciam teneantur,
et quod nulle provisiones in contrarium fieri valeant, quinymmo, si facte
fuerint nullam obtineant roboris firmitatem, prout hec et alia in
prekalendato privilegio latius continetur, vigore cuius regii privilegii et
eciam aliorum privilegiorum /146/ iurati5 dicte civitatis Gerunde
inconcusse fecerunt et eciam faciunt ordinaciones et prohibiciones et
signanter prohibentur iurare et blasfemare omnipotenti Deo et de beata
virgine Maria, eius genitrice, et de sanctis paradisi, et eciam prohibendo
tafurariam et ludos, que omnia eciam per generales constituciones
Catalonie prohibita sunt. Et quamvis oficiales dicte civitatis teneantur
et sint astricti dictas ordinaciones et prohibiciones6 tenere et servare,
attamen multotiens evenit et sequitur quod dicti oficiales seu eorum
aliquis, sive precibus sive per complacenciam sive propter pecuniam
seu quasvis alias considerationes minus iustas, tacite vel expresse aut
per dissimulaciones permitunt iurare et blasfemare de omnipotenti Deo
et eius genitrice beate virginis Marie et de sanctis paradisi, eciamque
permittunt tafurariam et diversos ludos in dicta civitate et baiulia
Gerunde, quod dolenter refertur in grandi ofensa omnipotentis Dei
eiusque genitricis inde servicio vestre regie magestatis in dampnumque
plurimum dicte civitatis Gerunde et populatorum in eadem periculumque
animarum multorum, circa quorum remedium iurati dicte civitate, licet
velint et plurimum afectent, non possunt providere nec tantum
pestiferum et contagiosum morbum prohibere, cum non habeant contra

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 403
ea exequcionem aliquam nisi solum potestatem dictas ordinaciones et
prohibiciones faciendi. Quocirca per dictos sindicos dicte civitatis
humiliter suplicatum magestati vestre quatenus dignetur concedere
dicte Gerunde civitati et iuratis eiusdem, presentibus et futuris, quod
amodo perpetuo in dicto casu prohibicionis et inibicionis ac ordinancionum
per iuratos dicte civitatis, presentes et futuros, factorum,
et totiens quotiens casus evenerit, si dicte ordinationes per ipsos iuratos
facte non servabunt vel si contra ipsas per aliquem seu aliquos,
cuiuscumque status, gradus vel condicionis fuerint, fiet seu fieri
attentabitur, quod ipsi iurati dicte civitatis 7 Gerunde, qui nunc fuit et
pro tempore fuerint, possint prohibere et vetare omnem tafurariam,
ludum, omnemque blasfemationem et iurationem omnipotentis Dei et
beatissime virginis Marie et sanctorum 8 paradisii, et quod de his iurati
dicte civitatis Gerunde, presentes et futuri, omnem habeant potestatem
et exequtionem absque alicuius oficialis, prout et quicumque oficiales
in hoc casu habent, et quod gubernator Catalonie generalis nec eius
vicesgerens nec alius quivis oficialis non possint ipsos iuratos in
predictis nec in eorum exequcione aliquatenus perturbare, impedire nec
inibere.
Plau al senyor rey, y que los jurats tinguen la potestat y exequtió,
si los oficials reals requests recusaren exequtar dites ordinations.
Capítol9 sobre la potestat e jurisdicció dels mostaçaf e obrers
ab extensió de aquelles axí en la ciutat com en los térmens. 10
Item, 11 serenissimus dominus rex Iacobus, alte recordationis
predecessor magestatis vestre, cum suo regio privilegio dato Barchinone,
quinto kalendas iunii, anno Domini millesimo trecentesimo quintodecimo,
concessit dicte civitati Gerunde imperpetuum quod anno quolibet
eligantur in dicta civitate Gerunde duo probi homines, qui circa opera
publica et omnia dicte civitatis, veluti vias12 publicas, plateas, cloacas
publicas et huiusmodi similia, intendant ac fieri et exequi faciant quod
ad utilitatem et comodum generalitatis cedere videantur, prout in dicto
privilegio continetur. Et serenissimus dominus rex Petrus, laudabilis
/146v/ memorie vestre magestatis predecessor, cum regio privilegio dato
Gerunde, decimo die aprilis, anno a nativitate Domini millesimo CCCL
primo, pro bono statu dicte civitatis Gerunde et habitatorum eiusdem
nomine suo proprio et tanquam propius et legittimus administrator
incliti infantis Ioannis, carissimi filii sui ducis Gerunde, concessit quod
ex tunc in dicta civitate Gerunde sit mostasafus, qui oficium mostaçafie
teneat et regat in et cum quo privilegio statutum et concessum est, inter
alia quod dictus mostasafius habeat potestatem super questionibus
operum portalium et caetera, volens et declarans quod quidquid reperiatur
ad ipsorum operariorum oficium non pertinere ad dictum oficium
pertinere noscatur quatenus tamen sub ipsa concessione oficii mostaçafii

404
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
comprehendi. Et quia aliquotiens inter vestrum baiulum Catalonie
generalem seu dicti baiuli generalis locumtenentem, ex una parte, et
operarios, qui nominantur superpositi, et mostasafium dicte civitatis,
ex alia parte, coniunctim seu divisim orta fuit et per consequens oriri
speratur questio et contencio iurisdiccionis in et super eorum oficiis
et exerciciis eorumdem, et aliquando dictus baiulus generalis seu eius
locumtenens perturbat et inibet, et perturbare et inibere conatur
literatorie et alias dictos operarios et dictum mostasafium in eorum
oficiis et exerciciis in preiudicium, derogacionem et lesionem dictorum
privilegiorum et dictorum oficiorum, non verendo incidere in penis in
dictis privilegiis contentis, que oficia operariorum et mostasafii respectum
et finem habent, ipsique operarii et mostasafus intendunt et
intendere habent pulicie dicte civitatis et civium et habitatorum
eiusdem. Et propter dictas inibiciones et contenciones dicta civitas et
habitatores et cives 13 eiusdem multotiens lesione detrimentum et dampnum
patiuntur et tota eius pulicia perturbatur. Et propterea pro cecando
littes, contenciones, dampna et expensas pro bono statu et regimine
dicte civitatis et tocius rei publice eiusdem, dicti sindici dicte civitatis
Gerunde humiliter suplicant quatenus sine preiudicio, novacione et
derogacione dictorum privilegiorum et oficiorum operariorum et mostasafii
et exerciciorum eorundem, sed ad maiorem et superhabundantem
cautelam, vestra regia magestas dignetur interpretando declarare, ac
si et in quantum opus sit, de novo concedere quod ad officia predicta
dictorum operariorum et mostasafii pertinent et spectant omnia et
quecumque que habent respectum ad puliciam dicte civitatis et ad
publica et privata opera eiusdem, et signanter pro maiori expressione,
quod ad dicta oficia superpositorum mostasafii et eorum exercicio
pertinent quod purgentur et mundentur cloaque publice et private, et
rigarie viridariorum et ortorum et ortarum et aliarum terrarum, et rigaria
aquarum que exeunt a rego regali dicte civitatis Gerunde per
diversas partes pro rigando et alios usus, que rigarie sunt antiquissimeç;
et quod eciam dicti operarii sive superpositi et mostasafus dicte civitatis
Gerunde, qui nunc sunt et pro tempore fuerint, intendant in omnibus
operibus intus dictam civitatem et in terminis eiusdem et de ipsis cognoscant
privilegia dictorum oficiorum in suo esse et valore semper
remaneant; et quod per predicta vel infrascripta aut eorum aliquod ipsis
privilegiis et contentis in eis tacite vel expresse, directe vel indirecte,
de iure vel de facto non derogetur nec preiudicetur nec preiudicari nec
derogari aliqualiter possit. Et dignetur vestra regia magestas providere
et mandare quod baiulus vestre Catalonie generalis nec eius locumtenens
nec alius quivis oficialis, presentes et futuri, in dicta civitate
Gerunde nec in /147/ terminis eiusdem 14 aliquid exerceant in dictis
operibus, neque publicis neque privatis, nec exercere possint de predictis,
iubendo eisdem quatenus directe vel indirecte non perturbent
neque perturbare possint dictos operarios 15 mostasafium nec eorum

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 405
aliquem in eorum oficiis et exerciciis, nec de predictis vel aliquo eorum
aliquatenus se intromittant, nec dicti operarii et mostaçafius nec aliquis
eorum teneatur obtemperare aliquibus requisicionibus, inibitionibus, si
forte in contrarium premissorum fieri contigerit, quinymmo, ipsis
requisicionibus et inibicionibus, casu quo de facto fuerint, non obstantibus,
dicti operarii et mostasafius procedant et procedere possint in
predictis, ipsis requisicionibus et inibitionibus in aliquo non obstantibus,
que pro non facte penitus et omnino habeantur.
Plau al senyor rey.
Capítol ab lo qual és dada potestat als jurats sobre la abilitació
de les ordinations e capítols de les confraries.
Item, quia prepositi et confratres cofratriarum dicte civitatis
Gerunde circa eorum oficia et artes fecerunt et faciunt et tenent diversas
ordinationes, tam vigore privilegiorum quam alias, quarum ordinationum
alique sunt contrarie et dampnose rei publice dicte civitatis vigore
privilegii supradicti per dictum dominum regem concessi et alias, cum
quibus potestatem habent provisiones, ordinationes et statuta faciendi,
bannam imponendi, in quorum contrarium nulle provisones fieri
possunt, habeant posse quascumque ordinaciones contrarias et preiudiciales
dicte civitati et rei publice eiusdem corrigendi, emendandi et
revocandi et alias de novo faciendi, attamen ad maiorem et superhabundantem
cautelam et sine preiudicio, novacione et derogacione
privilegiorum et potestatis iuratorum dicte civitatis, sed ad tollendum
et removendum omne dubium, sindici dicte civitatis humiliter suplicant
quatenus pro bono statu rei publice dicte civitatis dignetur regia
magestas vestra providere et mandare quod omnes prepositi et confratres
quarumcumque confratriarum dicte civitatis, si et cum eis
intimatum fuerit pro parte dictorum iuratorum, presentent et presentare
teneantur ipsis iuratis omnes ordinaciones dictarum confratriarum vel
alteram illarum, quibus intimatum fuerit, et illas ordinationes que
eisdem iuratis videbitur contrarias et dampnosas rei publice dicte
civitatis et utilitati eiusdem, possint iurati dicte civitatis presentes16 et
futuri, corrigere et emendare et in totum si eis videbitur, revocare;
et quod exinde alique ordinationes, tam facte quam fiende per quosvis
prepositos et confratres confratriarum vel oficiorum dicte civitatis, non
valeant nec per aliquos oficiales nec alias personas17 exequtari possint
nec aliquas teneatur eas servare, nec obedire nisi per prius et si et in
quantum fuerint vise et recognite et laudate et aprobate per iuratos dicte
civitatis, qui iurati cum consilio et matura delliberatione omnia faciunt
et que attendunt, prout attendere solent ad omnia que concernunt
servicium regie magestatis et utilitatem rei publice dicte civitatis
Gerunde et populatorum in eadem.
Plau al senyor rey.

406
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Sobre la franquesa del morabatí ab extensió en los de la
família e hòmens de la vegueria.
Item, cum cives et habitatores dicte civitatis et eorum familie sint
franqui et liberi a solucione morabatini algotziriis cum privilegio per
serenissimum dominum Ioannem, alte recordacionis predecessorem
vestre regie magestatis, concessum, datum Barchinone, secunda die
augusti, anno a nativite Domini millesimo trecentesimo octuagesimo,
quod privilegium per vestram regiam /147v/ magestatem fuit confirmatum,
laudatum et approbatum cum suo regio privilegio dato Barchinone,
octava die iunii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo
nonagesimo tercio, in quo est insertum dictum privilegium per dictum
dominum regem Ioannem, attamen ad maiorem et superhabundantem
cautelam et pro maiori clarificatione dictorum privilegiorum humiliter
suplicant dicti sindici dignetur regia magestas vestra interpretando
declarare quod aliquis, qui sit civis seu habitator dicte civitatis Gerunde,
ne eorum familie stando et habitando in dicta civitate Gerunde in domo
sua propria vel conducta seu in domo alicuius civis et habitatoris dicte
civitatis quovismodo non teneant solvere morabatinum quibuscumque
algutziriis, tam gubernatoris quam aliis, et hoc petitur et suplicant ad
maiorem cautelam et ad removendum omne dubium, et assimilii petunt
et suplicant dicti sindici quod omnes et quicumque de vicaria et baiulia
Gerunde et ipsa vicaria et baiulia Gerunde18 habitantes conprehendantur
in dicta franquitate morabatini sic et aliter quod sint franqui a solucione
morabatini, prout sunt franqui cives et habitatores Gerunde.
Plau al senyor rey.
Fuitque nobis per dictos sindicos humiliter supplicatum ut capitula
preinserta et unumquodque eorum iuratis, universitati et singularibus
personis dicte nostre civitatis pro illius conservacione et
augmento concedere et dicta privilegia suprainserta et unumquodque
eorum de nostra solita regia clemencia confirmare et de novo concedere
dignaremur. Nos itaque circa conservacionem, utilitatem et augmentum
dicte civitatis et illius habitatorum intendentes, visis et recognitis
capitulis preinsertis, in fine cuiusque eorum nostras responsiones et
concessiones continuare et scribi fecimus, prout superius continetur.
Et insuper tenore presencium dicta capitula et unumquodque ipsorum
iuxta et secundum nostras responsiones in pede cuiuslibet earum
apositas et scriptas, ac si et prout in eis continetur, de nostra certa
sciencia delliberate et consulto concedimus et laudamus, firmamus et
approbamus, nostreque huiusmodi concessionis munime roboramus,
non modo pro vobis dictis iuratis, universitate et singularibus personis,
qui nunc estis, sed eciam pro eis qui in futurum erunt. Et eciam
preinserta privilegia et unumquodque eorum laudamus, approbamus,
ratificamus et confirmamus, ac de novo concedimus, nostreque huiusmodi
laudacionis, approbacionis, ratificacionis et confirmacionis ac

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 407
nove concessionis proresidio roboramus, et sicut melius et plenius ipsis
hactenus usi fuistis ac predecessores vestri usi fuerunt, et prout melius
et plenius dici potest et intelligi ad dicte civitatis et illius habitatorum
salvamentum, sanum, bonum et sincerum intellectum, et ad omnem
comodum et utilitatem dicte civitatis Gerunde et hominum et habitatorum
in ea. Serenissime propterea19 Ioanne, regine Castelle, Legionis, Granate,
principi Gerunde, archiducisse Austrie, ducisseque Borgundie, filie
primogenite nostre carissime, gubernatricique generali, et post felices
et longevos dies nostros, Deo propicio, in omnibus /148/ regnis et terris
nostris inmediate heredi et legittime successori, intentum nostrum
aperientes, sub paterne benediccionis obtentu quipe rogamus. Gerenti
insuper vices nostri generalis gubernatoris in dicto nostro Catalonie
principatu, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis et signanter vicario
et baiulo ac subvicario et subbaiulo Gerunde et Bisulduni eorumque
iudicibus ordinariis ceterisque univeris et singulis oficialibus, tam
nostris quam aliis, et aliis quibusvis personis, tam ecclesiasticis quam
secularibus, ad quos spectet et presentes presentari contingerit ipsorumque
oficialium locumtenentibus, presentibus et futuris, requirendos
requirentes dicimus et mandamus sub nostre ire et indignacionis
incursu penaque florenorum auri mille a bonis contrafacientes irremissibiliter
exigenda et nostro aplicanda erario, quod preinserta capitula
et unumquodque eorum iuxta et secundum decretaciones nostras in
fine cuiuslibet eorum appositas nostrasque huiusmodi concessionem,
laudacionem, approbationem ac preinsertorum privilegiorum confirmationem
omniaque et singula in presenti nostra carta contenta teneant
firmiter et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per
quoscumque, et contrarium non faciant ratione aliqua sive causa,
quanto dicta serenissima regina, princeps et filia nostra carissima, 20
nobis morem gerere cupit, ceteri vero oficiales et subditi nostri gratiam
nostram caram habent et preapositam penam cupiunt evitare. In quibus
rei testimonium presenti fieri iussimus nostro comuni sigillo inpendenti
munitam.
Datum in opido Montissonis, die XXXI mensis augusti, anno a
nativitate Domini millesimo quingentesimo decimo, regnorumque nostrorum
videlicet Sicilie ultra Farum anno quadragesimo tercio, Aragonum
et aliorum tricesimo secundo, Sicilie autem citra Farum et Hierusalem
octavo.
Y yo el rey.
Vidit de Gualbis, regens. Vidit generalis thesaurarius.
In diversorum XIIIIº, ffolio XXXXII.
Domini rex mandavit mihi Michaeli Velasquez Climent. Visa per
de Gualbes, regentem cancellariam, thesaurarium et conservatorem
generalem.

408
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
1. Franqueses escrit sota la rúbrica. 2. Civitats per civitas. 3. libris per
libri. 4. Jochs escrit al marge esquerre. 5. Ordinar sobre jochs y blasfèmies escrit
al marge superior. 6. Segueix un espai d’aprox. 25 lletres cancel·lat. 7. Segueix
quod ipsi iurati dicte civitatis repetit. 8. Iurati habent potestatem et exequcionem
escrit al marge dret. 9. Obrers escrit al marge dret. 10. Altre CXXXV. Altre
CXXVIII. Altre CVII. Altre foli CXXXXIII escrit sota la rúbrica. 11. Caplletra
ornamentada amb una cara de perfil. 12. via per vias. 13. et cives interlineat.
14. Segueix una paraula de 4 lletres aprox. il·legible i ratllada. 15. operarios
interlineat. 16. Potestas iuratorum super correctione, emendatione et revocatione
ordinationum prepositorum et confratriarum escrit al marge dret. 17. Potestas
iuratorum super ordinationes confecta escrit al marge dret. 18. In hoc libro in cartis
CXXXVIIII est privilegium morabatini escrit al marge esquerre. 19. Segueix regine
ratllat. 20. Segueix regina ratllat.
159
1512 abril 2. Burgos
CONFIRMACIÓ feta pel rei Ferran II el Catòlic, adreçada a tots els oficials
reials, del privilegi de tenir una taula de canvi assegurada a la ciutat
de Girona.
A. AHCG. Lletra reial núm. 690.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 151r-v.
a. L. BATLLE I PRATS, «El rey don Fernando, en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona» a Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20 (1966-1967), p. 151r-v.
Confirmatió del privilegi de la taula de Gerona.
Fferdinandus, Dei gratia rex Aragonum, Sicilie citra et ultra
Farum, Hierusalem, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes
Barchinone, dux Atthenarum et Neopatrie, comes Rossilionis et
Ceritanie, marchio Oristanni et Gociani, spectabili nobili, magnificis
consiliariis, dilectis et fidelibus nostris locumtenenti generali gerentique
vices nostri generalis gubernatoris, baiulo eciam generali in nostro
Cathalonie principatu, vicariis insuper, baiulis, subvicariis, subbaiulis,
alguatziriis, virgariis, portariis ceterisque demum universis et singulis
officialibus et subditis nostris in predicto principatu et signanter in
civitate et vicaria Gerunde constitutis, presentibus et futuris, dictorumque
officialium locumtenentibus aut officia ipsa regentibus, et cuilibet
eorum ad quem spectet presentesque pervenerint ac infrascripta
pertinere quovis modo videantur, salutem et dileccionem.
Concessit preteritis diebus serenissima regina Maria, consors et
tunc locumtenens generalis serenissimi regis Alfonsi, predecessoris
nostri divi recordii, dilectis et fidelibus nostris iuratis, probis hominibus
et universitati dicte civitatis Gerunde, privilegium et seu licenciam et
facultatem tenendi tabulam assecuratam in dicta civitate certis modo
et forma ac sub certis capitulis et ordinacionibus contentis et appositis

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 409
in privilegio prelibato inde expedito, quod fuit datum et actum in civitate
Dertuse, XXIII die mensis ianuarii, anni millesimi quadringentesimi
quadragesimi tercii, prout in eo, ad quod nos referimus, lacius est videre.
Quodquidem privilegium per nos in curiis generalibus Montissoni
ultimo celebratis cum generali confirmatione privilegiorum dicte
civitatis confirmatum extitit. Verum quia, uti exposicione perhumili
magestati nostre facta per dilectum et fidelem nostrum Bernardum
Belloch, iurisconsultum, sindicum per dictam universitatem ad nos
missum, percepimus quemadmodum universitas ipsa privilegio
prekalendato et contento in eo deinde uti et gaudere admodum cupit,
magestatique nostre humiliter suplicare fecit ut, non obstantibus quibusvis
abusibus et non usibus, privilegium predictum universitati eidem
ommino servari, exequi et compleri ex nostra solita benignitate
dignaremur, volentes propterea suplicacioni eidem pro universitatis
predicte incremento et utilitate benigniter annuere, ad humilem sindici
predicti suplicacionem, vobis et unicuique vestrum, ad quem spectet,
dicimus, precipimus et iubemus serie presencium, scienter, deliberate
et consulto ad incursumque nostre indignacionis et ire necnon penam
florenorum auri Aragonum duorum mille nostris inferendorum erariis,
quatenus privilegium desuper kalendatum, quod hic pro tam sufficienter
expresso haberi volumus ut si presentibus de verbo ad verbum
insereretur, et omnia et singula /151v/ in eo contenta, iuxta sui seriem,
formam et thenorem pleniores ad unguem universitati predicte teneatis
firmiter et observetis, exequamini et compleatis tenerique et observari,
exequi et compleri per quos deceat indilate faciatis, provideatis atque
mandetis, non obstantibus quibusvis abusibus et non usibus quomodolibet
inde sequtis, quos et eorum quodlibet ad habundanciorem cauthelam
ex nostre regie potestatis plenitudine ommino tollimus et amovemus,
et omnibus aliis impedimentis, dilacionibus et contrariis semotis et
cessantibus quibuscumque. Cauti a contrario peragendo aut fieri promittendo
racione aliqua sive causa, si propter ire et indignacionis nostre
incursum preapositam penam, de qua in contravencionis casu (quod
non oppinamur) rigida non deerit execucio, cupitis et cupiunt evitare,
auferentes a vobis et unoquoque vestrum omnimodam secus agendi cum
nullitatis decreto potestatem.
Data in civitate Burgorum, die secunda mensis aprilis, anno a
nativitate Domini millesimo quingentesimo duodecimo.
Yo el rey.
Vidit Augustinus, vicecancellarius. Vidit generalis thesaurarius.
Vidit de Gualbis, regens. Vidit conservator generalis.
In diversorum XV, ffolio XXVII.
Dominus rex mandavit michi Michaeli Velasquez Climent. Visa
per thesaurarium et conservatorem generalem.
Probata.

410
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
160
1512 setembre 14. Montsó
NOTIFICACIÓ de la reina Germana de Foix, lloctinent del rei Ferran II,
a tots els oficials reials, on els comunica que el rei ha confirmat
el privilegi concedit a la ciutat de Girona de tenir taula de canvi
assegurada.
A. AHCG. Lletra reial núm. 693.
B. AHCG. Llibre Vermell, 151v-152.
Com deuen ésser compel·lits los administradors de la taula
en acceptar los officis de dita taula.
Dona1 Germana, per la gràcia de Déu reyna d’Aragó, de las dos
Sicílies, de Iherusalem, de València, de Mallorques, de Sardenya e de
Còrsega, comtessa de Barcelona, duquessa de Atthenes y de Neopàtrie,
comtessa de Rosselló y Cerdanya, marquessa de Oristany e de Gociano,
loctinent general del sereníssimo y cathòlich senyor rey, marit y senyor
meu colendíssim, al noble magnífich y amat conseller del rey mon
senyor y nostre, amats y feels nostres le portantveus de general
governador en lo principat de Cathalunya y a sson ordinari asssessor,
al veguer més avant y batlle de Gerona y a llur jutge ordinari y a tots
y sengles officials reyals a qui·s pertangue y de les coses demostrades
requests seran, salut e dilectió.
La reyal magestat entenent en lo augment, redrés y beneffici de
la ciutat de Gerona y descarregar aquella dels càrrechs que fa y luyr
los censals en què és obligada e per lo bé comun de aquella terra ha
confirmar un privilegi a la dita ciutat que té de fer y ordonar una taula
de depòsits hon tots los drets e emoluments y peccúnies de la ciutat
se recolligescan e de tots aquells que depositar n·i volran y que·s facen
los pagaments en dita taula, si y segons se acostumen fer en la taula
de la ciutat de Barcelona, mandant sa reyal magestat ab una patent
provisió, data en Burgos, a dos dies del mes de abril proppassat que,
no obstants que dels privilegis, libertats e immunitats atorgats y
atorgades a la dita ciutat y taula fins ací no se haja usat, attesa la utilitat
que la ciutat y poblats en aquella ne aconseguirian, tenint los ulls sa
magestat girats al bé y redrés de la dita ciutat, ab la prekalendada
provisió mana lo privilegi de dita taula sortesca son effecte, no obstant
que de aquell /152/ no se haie usat e qualsevol altre impediment que
opposar se pogués. Per execució de les quals letres y per obeir als
manaments reyals, los jurats y consell de la dita ciutat de Gerona han
feta electió de taulers y regidors de la dita taula, a saber és, en Guillem
dez Coll, ciutedà, e Narcís Ferran, menor de dies, mercader, los quals
recusan acceptar lo dit offici, segons són tinguts obligats los dits
ciutedans y habitadors de las ciutats y vilas acceptar los officis públichs
en què són elegits. E per ço se ha recorregut a nostra serenitat suplicant-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 411
nos molt humilment manassen compel·lir los dits Guillem dez Coll e
Ferran acceptar y regir dit offici de taulers y administradors de la taula
y altrament sobre açò provehir de saludable y oportun remedi de justícia.
E nós, la dita suplicació com a justa y consonat a rahó benignament
admesa, attès y considerat lo bé que a la dita ciutat y al bé comun
redundarà de la dita taula y que los drets prometen los ciutedans y
habitadors de les ciutats poden y deuen ésser constrets en acceptar los
officis públichs ab thenor, per ço, de les presents, de nostra certa
sciència, del·liberadament y consulta, vos diem e manam, a pena de
mil florins d’or de vostres béns, si lo contrari fareu, exhigidors y als
reyals còfrens aplicadors que per imposició de penes y execució de
aquelles y per altres perentoris remedis compel·liau y forçeu los dits
Coll y Ferran en acceptar y regir lo offici de taulers y administradors,
provehint contra aquells per tots los remedis que la justícia2 consent
y no sols los predits, més encare tots los altres qui de qui avant per
a dit offici seran elegits, y altrament fassau, deduhir a total execució
lo dit privilegi y prekalendada provisió reyal, guardant-vos attentament
de fer lo contrari per quant nostra gràtia teniu chara y la pena demont
dita desijau evitar, havent-vos ab la cura y solicitud que lo negoci requer
y segons que de vosaltres confiam talment que més no se haie a recórrer
a nós, que nos seria cosa molesta, ca nos en e cerca les dites coses
ab los incidents, deppenents y emergents de aquelles vostro offici, en
quant mester sia excitants, vos donarem y conferim nostres veus, ple
y bastant poder, ab les presents.
Datat en Monçó, a XIIII dies del mes de setembre de l’any de la
nativitat de nostre Senyor M D XII.
Augustinus, vicecancellarius.
Vidit Petrus Celdran, scriba porcionis pro generali thesaurario.
Vidit Orrit, fisci advocatus.
In diversorum XVI, ffolio XXXI.
Petrus Iohannes. Expedita per Augustinum, vicecancellarium. Visa
per Petrum Celdran, pro generali thesaurario.
Probata.
1. Caplletra ornamentada. 2. Que la justícia, repetit.
161
1512 novembre 13. Logronyo
CONFIRMACIÓ atorgada pel rei Ferran II el Catòlic, d’una ordinació dels
jurats de Girona que estableix les condicions que han de reunir els
aspirants a notari per presentar-se a l’examen d’admissió per a aquest
ofici.

412
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
A. AHCG. Pergamí núm. 1600.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 149v-150.
a. L. BATLLE I PRATS, «El rey don Fernando, en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona» a Cuadernos de historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20 (1966-1967), p. 153-155.
Que ningú puga ésser admès en exhamen de notari que
primerament no haja practicat per temps de quatre anys contínuos
o per intervall.
Nos1 Ferdinandus, Dei gracia rex Aragonum, Navarre, Sicilie citra
et ultra Farum, Hierusalem, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,
comes Barchinone, dux Atthenarum et Neopatrie, comes Rossilionis et
Ceritanie, marchio Oristanni et Gociani.
Ostensa nostre serenitati quadam ordinacione per dilectos et
fideles nostros iuratos nostre civitatis Gerunde, pro beneficio rey publice
facta, thenoris et continencie subsequentis:
Los honorables jurats de la ciutat de Gerona, havents consideració
quant confer al bé de la cosa pública lo art e offici de notaria per los
contractes, testaments e actes públichs qui als notaris e al dit offici
són comanats, e sia veritat que per portar los dits notaris tant pes e
càrrech sia necessari e decent que les persones exercints tal art sien
en aquell pràtichs e doctes, a fi que en la theòrica e pràticha haien
perícia e que per llur imperícia e poch saber no sia donat dan a algú;
e per ço per constitucions generals de Cathalunya sia dispossat que
ningú no use ne sia admès a l’ús e exercici de la dita art de notaria
e o offici sens examinació de tal persona feta devant los officials e
prohòmens del cap de la vegueria, on tal persona exercir dita art volrà,
e attenents que, posat que algú sia docte en la theòrica de la dita art,
emperò convé e és necessari que en la pràtica haja plena notícia, car
cert és que dit offici sens pràtica per continuació e discús de temps
apresa no·s puga degudament exercir, car la ignorància de la pràtica
torbe lo exercici, e o dóna o pot donar, e axí és versemblant dan als
contrahents; e per ço dits honorables jurats per beneffici e utilitat de
la cosa pública, afectants molt que la dita ciutat sia insignida e ornada
de notaris bons e sufficients e doctes axí en pràtica com en theòrica,
informats verídicament quants singulars notaris e molt famosos són
stats en la dita ciutat e en theòrica e pràtica doctíssims, e confirmants
que la ordinació davall scrita donarà causa que d’ecí avant los hòmens
que dita art e ofici exercir volran, donaran millor rahó en llur examen
que no farien sens pràtica en dit offici per temps degut, per tant, en
virtut de privilegis reyals e per auctoritat de llur offici, per bé e útil
de la dita ciutat e dels habitants en aquella e encara de tots aquells
qui ab notaris de dita ciutat contractaran, e per bé de la cosa pública,
ordonen, provehexen e statueixen que d’ecí avant en algun temps algú
no pugue ni dega ésser admès en examen per exercir la dita art e offici
de notaria, ne puga exercir dit offici de notari en la dita ciutat sens

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 413
que primer aquell tal no haja stat e residit ab notari o notaris públichs
de la dita ciutat, e en casa de aquells deservint en dita art per temps de
quatre anys contínuus o per intervall ab un notari o ab molts de dita
ciutat. E açò sots ban o pena de cent lliures del dit tal qui volrà o tractarà
o assajarà de ésser admès en el examen per dita art o offici e de sos
béns exhigidors, e a la cort quant a la terça part a la obra e ornament
de la capella de la casa de la ciutat, e quant a la restant terça part
als pobres del hospital Nou de Gerona adquisidores. Ab thenor de la
present ordenant e provehint e requerint los honorables officials e
notaris públichs e altres persones de la dita ciutat, presents e sdevenidors,
e a quascun d’ells als quals se pertany, que contra forma de
la present ordinació no admeten algú en lo predit examen ni en dit
examen entrevenguen, sien presents ni assistesquen, ni favor, consell
ni ajuda /150/ donen, directament o indirecta, ni per qualsevol color,
ni ells dits jurats ni llurs successors entrevindran, ans tal examen
impedesquen, e la present ordinació e totes coses en aquella contengudes
exequten e serven e facen tenir e servar sots la dita pena, la qual dels
contrafahents exequten. La qual ordinació, provisió e statut e totes altres
coses dessús dites ordenen dits honorables jurats ésser intimades e
notificades als dits oficials e als notaris de la dita ciutat e altres a qui
sia vist necessari, a fi que per tots ells sia observada, tenguda e
exequtada.
Ffuitque magestati nostre per dilectum nostrum Gabrielem Sunyer,
nuncium per dictos iuratos ad nos destinatum, humiliter suplicatum
ut preinsertam ordinacionem ratificare et nostre confirmacionis
presidio roborare seu validare dignaremur. Nos ideo, prospecto thenore
ordinacionis preinserte, quia nostre excellencie visum fuit dictam
ordinacionem plane utilitatem et bonum publicum nedum civitatis
predicte sed tocius provincie Gerundensis prospicere, ideo, attentis in
preinserta ordinacione, prefatam ordinacionem omniaque et singula in
ea contenta laudamus, aprobamus, validamus, ratificamus nostreque
provisionis presidio confirmamus, roburque et vim perpetuo obtinere
volumus firmittatis. Serenissime propterea Iohanne, regine Castelle,
Legionis, principi Gerunde, archiducisse Austrie, ducisse Burgundie et
caetera, filie et primogenite nostre carissime, in omnibus regnis et terris
nostris generalis gubernatrici ac post longevos et felices dies nostros
inmediate heredi et successori intentum nostrum aperientes sub paterne
benediccionis nostre obtentum dicimus, locumtenenti generali vero
nostro gerenti vices nostri generalis gubernatoris baiuloque generali in
principatu nostro Cathalonie ac insuper vicario, baiulo, subvicario,
subbaiulo, iudici ordinario et notariis dicte civitatis Gerunde, qui nunc
sunt et pro tempore fuerint, ceterisque univeris et singulis oficialibus
et subditis nostris, ad quos spectet, dicimus, precipimus et mandamus
ad obtentum nostri amoris et gracie penaque florenorum auri Aragonum
mille a bonis secus agentis irremissibiliter exhigendorum nostris-

414
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
que inferendorm erariis, quatenus ordinacionem preinsertam, confirmacionem,
approbacionem et laudacionem predictas et omnia et singula
in suprainserta ordinacione contenta, prout ad unumquemque
pertineant, perpetuo teneant inviolabiliter et observent iuxta illius
seriem et thenorem tenerique et observari faciant inconcusse, et non
contraveniant seu aliquem contrarie iure permittant aliqua ratione seu
causa, si prefata serenissima regina et princeps nobis morem gerere,
ceteri vero oficiales et subditi nostri predicti iram et indignacionem
nostram ac penam preapositam cupiunt non subire. In cuius rei
testimonium presentem fieri iussimus nostro comuni sigillo inpendenti
munitam.
Datum in civitate de Logronyo, die XIII mensis novembris, anno
a nativitate Domini millesimo quingentesimo duodecimo, regnorumque
nostrorum videlicet Sicilie ultra Farum et Hierusalem anno quadragesimo
quinto, Aragonum et aliorum tricesimo quarto, Sicilie autem citra
Farum et Hierusalem decimo, Navarre autem primo.
Y yo el rey.
Vidit de Gualbis, regens. Vidit conservator generalis.
Vidit Augustinus, vicecancellarius. Vidit pro generali thesaurario
Gabriel Mulner.
In diversorum XVº, ffolio CXXXIII.
Dominus rex mandavit mihi Ioanni Cotxa. Visa per Augustinum,
vicecancellarium, per Mulner, pro generali thesaurario, et de Gualbis,
regentem, et per conservatorem generalem.
Probata.
1. Caplletra ornamentada.
162
1512 novembre 13. Logronyo
PROVISIÓ atorgada pel rei Ferran II el Catòlic, a favor dels jurats i el
Consell General de la ciutat de Girona, on declara que el jutge
d’apel·lacions d’aquesta ciutat, en el moment de prendre possessió
del seu càrrec hagi de donar les fermances necessàries per quan calgui
passar comptes de la seva gestió.
A. AHCG. Pergamí núm. 1601.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 150v.
a. L. BATLLE I PRATS, «El rey don Fernando, en los cartularios del Archivo
Histórico Municipal de Gerona» a Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita
(Saragossa), 19-20 (1966-1967), p. 155-156.
Que lo jutge de apells, que do fermances e tingue taula.
Nos1 Ferdinandus, Dei gracia rex Aragonum, Navarre, Sicilie citra
et ultra Farum, Hierusalem, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 415
comes Barchinone, dux Athenarum et Neopatrie, comes Rossilionis et
Ceritanie, marchio Oristanni et Gociani.
Fuit nuper in ultima curia per serenissinam 2 et predilectam
reginam Germanam, consortem et locumtenentem generalem nostram,
in villa Montissoni celebrata, cum actu seu capitulo ipsius curie provisum
et ordinatum quod iudex appellacionum civitatis nostre Gerunde
teneatur tabulam tenere, prout tenentur et obligati sunt ceteri alii
officiales nostri in dicta civitate, nulla facta in ipso actu mensione quod
pro ipsa tenenda tabula assecurare cum idoneis fideiussoribus teneretur.
Cumque in dubium vertatur si pro ipsa tenenda tabula tenebitur
assecurare et dare fideiussores, vel ne fuit propterea per dilectum
nostrum Gabrielem Sunyer, nuncium per dilectos et fideles nostros
iuratos et consilium dicte civitatis ad nos destinatum, habitus recursus,
humiliter suplicando ut, ad removendum omne dubium et ambiguitatem
tollendam, pro bono rei publice mentem nostram declarare ac
providere dignaremur quod, sicut ceteri omnes alii officiales nostri in
dicta civitate a maiore usque ad minorem tenentur et soliti sunt in
singulis triennis pro tenendo tabulam assecurare cum ydoneis fideiussoribus
ad cognicionem iuratorum dicte civitatis, quod pariformiter
dictus iudex apellacionum teneatur pro tenenda tabula assecurare,
nosque, volentes super his debite providere, tenore igitur presentis
firmitter et cunctis temporibus valituri, interpretando mentem dicti
actus seu capituli curie, prout ad nos attinet, providemus, ordinamus,
decernimus ac eciam declaramus quod iudex apellacionum, qui nunc
est et fuerit, successivis temporibus in dicta civitate Gerunde predicta
tenenda tabula teneatur assecurare et dare fideiussores 3 ad cognicionem
iuratorum dicte civitatis, qui pro tempore fuerint, sicuti ac prout ceteri
alii officiales nostri in dicta civitate usquequaque soliti fuerunt et
tenentur iuxta constituciones Cathalonie generales. Serenissime propterea
Iohanne, regina Castelle, Legionis et caetera, principi Gerunde,
archiducisse Austrie, ducisse Burgundie et caetera, filie et primogenite
nostre carissime, in omnibus regnis et terris nostris generalis gubernatrici
ac post longevos et felices dies nostros inmediate heredi et successori,
intentum nostrum aperientes, sub paterne benediccionis nostre obtentum
dicimus, locumtenenti generali vero nostro gerentique vices nostri
generalis gubernatoris baiuloque nostro generali in principatu nostro
Cathalonie ac insuper vicario, baiulo, subvicario, subbaiulo, iudici
ordinario ac iudicibus tabule dicte civitatis Gerunde, qui nunc sunt et
pro tempore fuerint, ceterisque universis et singulis officialibus et subditis
nostris, ad quod spectet, dicimus, precipimus et mandamus ad
obtentum nostri amoris et gracie, penaque florenorum auri Aragonum
duorum milium, quatenus provisionem, ordinacionem et declaracionem
nostram huiusmodi perpetuo teneant et observent tenerique et observari
faciant inconcusse, et non contraveniant seu aliquem contravenire
permittant aliqua ratione seu causa, si prefata serenissima regina et

416
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
principes nobis morem gerere, ceteri vero officiales et subditi nostri
predicti iram et indignacionem nostram ac penam preapositam cupiunt
non subire. In cuius rey testimonium presentem fieri iussimus nostro
comuni sigillo inpendenti munitam.
Datum in civitate Logronyo, die XIII mensis novembris, anno a
nativitate Domini millesimo quingentesimo duodecimo, regnorumque
nostrorum videlicet Sicilie ultra Farum anno quadragesimo quinto,
Aragonum et aliorum tricesimo quarto, Sicilie autem circa et ultra
Farum et Hierusalem decimo, Navarre autem primo.
Y yo el rey.
Vidit Augustinus, vicecancellarius. Vidit pro generali thesaurario
Gabriel Mulner.
Dominus rex mandavit mihi Iohanni Cotxa. Visa per Augustinum,
vicecancellarium, per Mulner, pro generali thesaurario, per de Gualbis,
regentem, thesaurarium generalem.
Vidit de Gualbis. Vidit conservator generalis.
In diversorum XV, ffolio CXXII.
1. Caplletra ornamentada. 2. serenissimum per serenissimam. 3. Segueix
et dare fideiussores repetit.
163
1515 febrer 14. Barcelona
PRIVILEGI atorgat per Alfons d’Aragó, arquebisbe de Saragossa i València,
lloctinent del rei Ferran II, a favor de la ciutat de Girona, en què
es disposen mesures per al foment de la producció tèxtil gironina.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 153v-155.
Privilegi del senyor arcabisbe de Çaragossa, loctinent general
del senyor rey, ab molts capítols.
Nos Ferdinandus, Dei gracia rex Aragonum, Navarre, Sicilie citra
et ultra Farum, Hierusalem et caetera.
Nos1 Alfonsus de Aragonia, miseratione divina ecclesiarum et archiepiscopatuum
Ceserauguste et Valencie perpetuus administrator et
caetera, et pro magestate domini mei regis in suis iamdictis Aragonum
et Valencie regnis et principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis
et Ceritanie locumtenens et capitaneus generalis.
Pro parte vestra iuratorum et proborum hominum civitatis
Gerunde fuerit nobis reverenter exhibita quedam capitula super exercicio
lanificii et alias quod in ipsa civitate non parum tractatur, nobisque
humiliter suplicare fecistis ut illa vobis laudare, auctorare et concedere
dignaremur. Nos vero recognitis preinsertis ea capitulis, quorum thenor
est huiusmodi:

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 417
Molt excel·lent y reverendíssimo senyor: Supliquan a la excel·lència
sua los jurats y prohòmens de la ciutat de Gerona consentir a la dita
ciutat, per lo bé e útil de la re pública de aquella, per a conservatió
e augment de la draperia, que·s fa en dita ciutat los capítols deiús scrits.
Sobre·l prom mercader.
Et primo, que lo prohom mercader, qui és en dita ciutat de Gerona,
qui tots anys ab rodolí és tret de una boça lo primer dia de janer per
exercir lo passar dels draps ensemps ab los sobreposats de parayres
e de teixidors de lana, seguesque aquella forma, ús e costum del prohom
mercader qui quiscun any és elegit en tal exercici en la ciutat de
Barcelona, ensemps ab les ordinations fetes e faedores per los jurats
e prohòmens de la dita ciutat de Gerona. E que lo dit prohom mercader
haja prestar jurament en lo introhit de son offici en poder del balle
de dita ciutat de Gerona, presents los jurats o algú d’ells, que bé e
leyalment farà tot son poder que totes les ordinations dessús e deiús
mentionades sien servades, y que en los juys que donarà sobre açò se
haurà bé e leyalment.
La forma de fer lo judici dels draps.
Ítem, que lo dit prohom mercader ensemps ab los sobreposats
de parayres i de teixidors, hu de quiscú d’ells dits officis, haien a ffer
lo judici del passar dels draps, ço és, que hu dels dits sobreposats de
quiscun offici tan solament stigue en la casa de passar los draps per
ço deputada, e façe les coses que deuen fer ensemps ab lo dit prohom
mercader, axí que sinch persones puguen servir /154/ a la dita casa
mudant, adés hu adés altre, dels dits sobreposats, pus lo mercader y
sia contínuament, e lo nombre no sie sinó de tres persones, dels quals
lo dit mercader sia una. E com lo dit prohom mercader tingue salari
taxat per la dita ciutat de Gerona, que los sobreposats de parayres y
teixidors hagen per treballs de passar dits draps per quiscun drap quatre
diners, ço és, per lo prohom de la casa de passar dits draps per açò
deputada hun diner per posar lo plom a quiscun drap, de les restants
tres diners sien repartits per los dits sobreposats de parayres y teixidors
egualment entre ells, com és consuetud e pràtica de molt ha observada
per los sobreposats qui són anomenats cònsols en la ciutat de Barcelona,
e com axí sie ordenat per los passats jurats y prohòmens de la ciutat
de Gerona en les ordinations que feren de la bolla anomenada de sanct
Narcís.
Com se proceïx en lo drap on ha tripes.
Ítem, que lo prohom mercader ensemps ab los sobreposats de
parayres y de teixidors en lo passar dels dits draps a hont haurà tripes,

418
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
les haien assenyalar davant a qui sàpia un tall fins en nombre de tres,
com havent-n·i més de tres lo drap no sia passador, e que per quiscun
tall de dites tripes haie e sie tingut lo de qui és lo drap pagar dos diners.
E dits dos diners sian repartits entre lo prohom mercader e los dits
sobreposats de parayres y teixidors egualment. E que cascun dels officis
qui serà demanat per los elegits de la dita casa, o per algú d’ells, haie
decontinent anar y ésser allà hon li serà dit per exercir les coses dessús
dites, sots bant de sinch sous per cascuna vegada que quiscú serà
demanat e no·y irà, los quals sinch sous sien dels dits prohoms
mercaders y sobreposats dels dits officis partits per iguals parts, e del
dit bant en les dites ordinacions puguen fer dexa de aquells, si volran.
E que los noms de tots los perayres que tindran perxa en la dita ciutat
de Gerona e de quiscú d’ells sien mesos en una boça per açò deputada
ab albarà, y que lo dia que volran passar drap o draps puguen traure
sinch o set albarans de dits noms, e que per aquells en aquella jornada
haien e sien tinguts ésser en lo passar de dita roba o draps sots pena
e bant dels dits sinch sous repartidors en la forma dessús dita per fer
lo judici del passar de dits draps, pus emperò lus ho sia dit o denunciat.
E que lo nombre dels dits sinch o set albarans qui·s han a traure de
dita boça, no·n sien tornats, ans sien mesos en una altra boça per açò
deputada, fins a tant que tots los noms sien trets de dita boça, per ço
que egualment tots ne passen. E que ans que los dits sinch o set perayres
qui·s trauran de dita boça puguen fer judici del passar dels dits
draps, haien e sien tenguts jurar sobre los sancts quatre Evangelis en
poder del dit prohom mercader tres coses: primo, que juren que en lo
passar dels dits drap o draps, de què ells han a ffer lo judici, no són
llurs propris; secundo, que judicaran ans millor que maneguio en finor
de pèl y aparell del patró que tenen; que tindran secret lo judici que
faran de dit drap o draps, e que dit jurament sian tenguts prestar, segons
que damont és dit ab pena o bant dels dits sinch sous divisidors, com
dessús és dit, e que si lo drap o draps de què·s farà lo judici seran
duptosos que no sien de bon tint, que en tal cars lo dit 2 prohom mercader
hi pugue aplicar dos tintorers per ell elegidors de la dita ciutat fent
lo judici los tres juraments en la forma dalt specifficada dels perayres
qui seran demanats en fer dit judici e sots lo dit bant dels dits sinch
sous divisidors en la forma dessús dita.
Salvetat dels altres privilegis de la ciutat.
Ítem, que per qualsevol cosa o coses contengudes en los precedents
e següents /154v/ capítols no sia fet prejudici, lesió o derogació alguna,
tàcitament o expressa, al poder e facultat que té la dita ciutat de Gerona
de ordenar en l’offici de parayria, en virtut de reyals privilegis et ans
romanguen e stiguen dits privilegis en totes e sengles coses il·leses e
en tota sa força e validitat.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 419
Sobre la potestat de ordenar als jurats.
Ítem, senyor molt excel·lent, com a dita ciutat sien atorgats
privilegis per los senyors reys d’Aragó e signantment per lo senyor rey
don Alfons, de immortal recordació, donant facultat ab dits privilegis
als jurats y prohòmens de la dita ciutat de Gerona que puguessen
ordonar o fer ordonations en lo offici dels parayres de dita ciutat, e
facultat quiscun any de elegir dos prohòmens per a regir l’offici de la
parayria com més largament és mentionat en dit privilegi, dat en
la ciutat de Barcelona, a VI de les kalendas de maig de M CCC XXX,
e ab altra privilegi consentit e atorgat per lo senyor rey en Pere, rey
de Aragó e de immortal recordatió, a dita ciutat y prohòmens de aquella
per servicis fets per dita ciutat a dit senyor rey, dats en Barcelona, a
XVIII dies de juny de l’any de la nativitat de nostre Senyor M CCC
LVIIIIº, ab lo qual privilegi és dada facultat als jurats y prohòmens,
qui lavors eren y per temps serien, de dita ciutat de Gerona, de poder
ordenar per lo bé e útil de la re pública lo3 que ben vist lus fos y de
posar bants, axí com en dit privilegi és més largament contengut; e
com dita ciutat e prohòmens de aquella per dits privilegis e altres a
dita ciutat e prohòmens de aquella atorgats per los reys d’Aragó, de
immortal recordatió, tinguen facultat de fer ordinations y statuts per
lo bé e útil de la re pública de dita ciutat e conservatió de aquella,
y ab letra exequtòria de la reyna dona Maria, reyna de Aragó, de
immortal recordació, loctinent general del rey don Alfonso, rey d’Aragó,
data4 en Gerona, a XXII de agost, any de la nativitat de nostre Senyor
M CCCC XXXX VIII, sia manat a tots los officials de la ciutat de Gerona
y a qualsevulla altres officials que les ordinations fetes per virtut de
privilegis reyals consentits als dits jurats y prohòmens de dita ciutat
de poder ordenar per la salut de la re pública de aquella, sots pena
de mil florins d’or d’Aragó, haguessen exequtar dites ordinations per
dits jurats fetes e faedores a portar aquelles a degut effecte, en virtut
dels quals privilegis e altres la dita ciutat ha usat e acostumat de
fer ordinations y és acostumat de fer aquelles observar, per ço molt
excel·lent senyor suplique la dita ciutat que plàcia a vostra excel·lent
senyoria manar ab bones penes a tots e sengles officials e signantment
als officials de Gerona que tostemps que per part dels dits jurats de
dita ciutat de Gerona requests ne seran, exequten y executar facen ab
tot effecte les ordinations fetes e faedores per los jurats e prohòmens
de dita ciutat de Gerona per virtut de dits e qualsevol altres reyals
privilegis a la dita ciutat de Gerona atorgats, tots impediments, difficultats,
consultes e dilacions cessades.
Cum in eisdem multa contineri dinoscantur que bonum et comodum
istius rey publice tangunt, nam per plures utriusque sexus dicti
lanifficii ministeriis aluntur atque vitam tuentur, quid profecto potest
esse principe decencius quam subditorum commodis consulere et illo-

420
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
rum precipue qui de regio diademate benemeriti sunt, ut vos Gerundenses
vici stis, quorum fides maximis in rebus, ut perspecta fuit insignis, ita
/155/ cumulatis ibi premiis et favoribus merito est afficienda, presertim
quod ea que suplicastis in comune fere omnium istam urbem
incolentium cedere videntur utilitatem, que tanto plures facienda est
quanto ad perplures spectet, itaque eiusmodi suplicacioni benigne
annuentes, preinserta omnia et singula capitula, salvis tamen omni
fidelitate, dominio et regali celsitudini regie pertinentibus et expectantibus,
laudamus, aprobamus et nostra auctoritate confirmamus.
Quapropter nobili magnifico consiliario regio regenti vices generalis
gubernatorum in hoc nostro Catalonie principatu, vicario, baiulo, iudici
ordinario, subvicario et subbaiulo Gerunde, ceterisque universis et
singulis officialibus et personis, ad quos vel quas spectet, ad penam
mille florenorum auri regiis inferendorum erariis, dicimus et districte
iubemus quod huiusmodi nostram cartam et omnia et singula in ea
contenta teneant firmiter et observent, teneri et observari inviolabiliter
faciant per quoscumque, contraque non veniant aut fieri permitant
aliqua ratione sive casu. In cuius rey testimonium presentes fieri
iussimus regio sigillo impendentis munitas.
Datum in civitate Barchinone, die quatuordecima mensis febroarii,
anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quintodecimo,
regnorumque dicti domini mei regis videlicet Sicilie ultra Farum anno
quadragesimo octavo, Aragonum et aliorum tricesimo septimo, Sicilie
autem citra Farum et Hierusalem tredecimo, Navarre vero quarto.
Alfonsus de Aragonia.
Vidit Franciscus, regens. Vidit Ferrer, regens thesaurariam.
In diversorum locumtenentie XV, ffolio LXXXXI.
Dominus locumtenens generalis mandavit michi Gaspari
Barrachina. Visa per Franciscum, regentem cancellariam, per Ferrer,
pro generali thesaurario
1. Caplletra ornamentada. 2. Segueix un espai de 7 lletres aprox.
cancel·lat. 3. Potestas ordinandis escrit al marge esquerre. 4. Segueix un espai
de 8 lletres aprox. cancel·lat.
164
1515 novembre 24. Lleida
PRIVILEGI concedit per la reina Germana de Foix, lloctinent del rei Ferran
II, a favor de la ciutat de Girona, on dóna llicència per nomenar
un cap de guaita, el dia de Carnestoltes de cada tres anys.
A. AHCG. Pergamí núm. 1802.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 158v-159.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 421
Privilegi de elegir un cap de guayta.
Nos Germana, Dei gracia regina Aragonum, Navarre, Sicilie citra
et ultra Farum, Hierusalem, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,
comittissa Barchinone, ducissa Athenarum et Neopatrie, comittissa
Rossilionis et Ceritanie, marchionissa Oristanni et Gociani, locumtenens
generalis serenissimi /159/ Catholici ac potentissimi regis, domini et viri
mei, in regnis Aragonum et Valencie et principatu Cathalonie et
comitatibus Rossilionis et Ceritanie.
Magestati nostri pro parte vestrum fidelium et dilectorum
nostrorum Bernardi de Belloch, iurium doctoris, et Michaelis Domingo,
sindicorum civitatis Gerunde, fuit humiliter expositum quod, cum in
dicta civitate fiant quotidie et perpetrentur plura latrocinia et delicta
et hoc propter indigentiam officialium, ex quo plura damna et incomoditates
populatis in ea inferuntur, licentiam dicte civitati et iuratis
eiusdem faciendi de triennio in triennium in die carnisprivii unum caput
scubiarum concedere dignaremur. Nos vero, dicte supplicationi ut iuste
benigne annuentes et indemnitati predicte civitatis intendere cupientes,
tenore presentium vobis prefatis universitati et iuratis eiusdem,
presentibus et futuris, facultatem ac licentiam plenariam impartimur
quod de cetero pro residuo presentis trienni quod incepit in die
carnisprivii proxime preteriti et deinde in quolibet triennio venturo dicto
die possitis et valeatis per illum modum et formam per quem et quam
consiliarii Barchinone simile officium capitis scubiarum faciunt, facere,
constituere, eligere et nominare unum caput scubiarum qui dictum
officium una cum alio capite scubiarum per nos electo et in futurum
eligendo regat et exerceat legaliter, fideliter atque bene custodias per
civitatem et alia omnia et singula ad dictum officium pertientia et
spectantia solicite et fideliter faciat, necnon habeat et recipiat ac suis
valitatibus applicet ea salaria, lucra, iura et convenciones et emolumenta
iusta et debita et dicto officio pertinentia et spectantia, sic et prout dicto
capiti scubiarum Barchinone solitum est dari et exsolvi. Volentes
nichilominus et decernentes quod dictum caput scubiarum per vos
eligendum et nominandum et constituendum, antequam dicto officio
et eius regimini se immisceat, teneantur iurare et assecurare idonee,
in posse illius ad quem spectet, de tenendo tabulam et alia facere ad
que teneatur et sit astrictus, sic et quemadmodum alia capita scubiarum
civitatis Barchinone facere tenentur iuxta constituciones Cathalonie
generales. Mandantes per presentem gerentivices generalis gubernatoris
in dicto Cathalonie principatu, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis
et signanter vicario et baiulo Gerunde ceterisque universis et singulis
personis et subditis nostris, ad quos spectet, et eorum locumtenentibus,
presentibus et futuris, quatenus huiusmodi nostram licentiam et permissum
et omnia et singula superius dicta teneant firmiter et observent
tenerique et observari faciant per quos deceat, et non contrafaciant
ratione, aliqua si gratiam nostram charam habent et preappositam

422
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
penam cupiunt evitare. In cuius rei testimonium presentem fieri
iussimus regio communi sigillo impendenti munitum.
Datum in civitate Leride, die XXIIIIº mensis novembris, anno a
nativitate Domini millesimo quingentesimo decimoquinto, regnorumque
predicti serenissimi domini et viri mei videlicet Sicilie ultra Farum anno
quadragesimo octavo, Aragonum et aliorum tricesimo septimo, Sicilie
citra Farum et Hierusalem decimo tercio, Navarre autem quarto.
La Reyna.
Vidit Orrit, pro regente thesaurariam.
Domina regina, locumtenens generalis, mandavit michi Michaeli
Velasquez Climent. Visa per Orrit, pro regente thesaurariam.
In Itinere XXVIIIIº, folio LXXXXVº.
165
1515 desembre 14. Lleida
PRIVILEGI atorgat per la reina Germana de Foix, lloctinent del rei Ferran
II, sobre temes diversos.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 152-153v.
Privilegi de la senyora reyna dona Germana, lochtinent
general del senyor rey, continent alguns privilegis e gràcies en los
devall scrits capítols contengudes.
Nos Germana, Dei gracia regina Aragonum, Navarre, Sicilie citra
et ultra Farum, Hierusalem, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice,
comittissa Barchinone, ducissa Atthenarum et Neopatrie, comittissa
Rossilionis et Ceritanie, marchionissa Oristanni et Gociani, locumtenens
generalis serenissimi catholici ac potentissimi domini regis, viri et
domini mei colendissimi, in predictis Aragonum et Valencie regnis,
principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis /152v/ et Ceritanie.
Pro parte vestri dictorum nuntiorum Bernardi de Belloch, doctoris,
et Michaelis Domingo, sindicorum per civitatem Gerunde ad curias,
quas inpresenciarum Cathalanis in civitate Illerde celebramus, destinatorum,
fuerunt magestati nostra oblata et ostensa ac in viam suplicacionis
humiliter presentata capitula tenoris sequentis:
Molt alta y excel·lentísima regina: La experiència ha mostrat la
innata fidelitat de la vostra ciutat de Gerona e los dans e ruynas
comporta en la deffensió de la magestat del rey nostre senyor, qui en
aquella hagué tutíssim reffugi, de hon se seguiren les pròsperes fidelitats
de sa reyal magestat qui han exsalçada la reyal corona e portat
innumerables benefficis per totes les parts del món a exsalçament e
glòria de sa reyal persona. E per ésser tant fidelíssims e preparats, tant

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 423
al servey de sas altesas, són dignes de remunerations e privilegis. Per
ço micer Bernat de Belloch, doctor en leys, e Miquel Domingo, síndichs
de la dita ciutat per a la cort vostra magestat celebre en la present ciutat
de Leyda, humilment supliquen a vostra altesa faça senyalada mercè
de consentir e atorgar a la dita ciutat los privilegis e gràcies segons
són designats en los capítols següents, qui redunden a molt gran
beneffici de aquella vostra ciutat e servey de vostres alteses. Et licet
altissimus, et caetera.
1. Dels officis de advocacions fiscals.
Primerament, com en Gerona haie dos officis qui·s deuen tenir
e exercir per los doctors en drets, lo hu dels quals és la advocació fiscal
major de la ciutat, ballia e vegueria de Gerona e de les viles e lochs
reyals del bisbat de Gerona, la qual reeb cent liures de salari e més
que paguen los officials de Gerona e los balles de les ballies reyals,
e lo altre offici és advocatió fiscal dels veguers, balle e altres officials
de Gerona, reb de salari per any trenta-set liures e deu sous, e vuy dits
dos officis té e exerceix ensemps micer Ffrancí Miquel, doctor sciense,
que la règia magestat no és stada informada que sien dos officis distincts,
car per ço és stat praticat e observat que dits dos officis sien regits
per dos hòmens de sciència, perquè lo advocat fiscal major acostuma
de anar fora de la ciutat per negocis del fisch, qui són grans, perquè
hi ha moltes viles, lochs e perròchies, e lo qui té la advocatió menor
acostume a deffendre los pobres de lars, lo que cesse per star en una
dits dos officis. E per ço suplican a la dita magestat que li plàcie provehir
e manar que dits dos officis sien regits distinctament per dos singulars
doctors, tant en doctrina com en sciència, e que sia dat terme al dit
micer Miquel, dins lo qual pugue desexir-se del offici que volrà. E açò
sia suplicat per observance del acta de cort sobre açò fet e execució
de aquell.
Plau a la senyora reyna e done sa altesa al dit micer Ffrancesch
Miquel dos mesos, dins los quals façe dita electió.
2. Dels salaris dels advocats, fiscals e jutge, e altres coses
a pagar.
Ítem, suplican a la prefata magestat que los veguer, balle,
sotsveguer de Gerona, dels emoluments reyals que reben per rahó de
los officis, no sien tinguts ni obligats de pagar los salaris dels jutge,
advocats fiscals et procurador fiscal, ni altres persones reebents salaris
sobre los emoluments dels senyor rey, sinó tant com muntaran los
emoluments reyals, rebents los dits officials e ministres cascú per sou
e liure e segons més e menys de llurs salaris, e altra cosa los dits
ministres no puguen demanar ni exhigir, e açò és cosa justa e rahonable
e en descàrrec de la consciència de la reyal magestat, assí que los

424
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
officials reals bastoners per poder satisfer a dits salaris no sien inclinats
a fer il·lícites e injustes compositions e exactions per llur offici.
Plau a la senyora reyna.
3. Sobre les ordinacions dels officis y confraries.
Ítem, que en lo capítol qui conté la facultat que tenen los jurats
ab special privilegi de corregir y smenar les ordinacions de les confraries
e officis de dita ciutat que en aquelles sie1 avandit e avistat que la dita
facultat dels jurats sie e se entene, tant si les ordinations són roborades
e confirmades ab reyals privilegis obtenguts e obtenidors, e no en açò
se demana per relevar los habitants de dita ciutat de qüestions e plets.
Plau a la seyora reyna que no sia perjudicat als privilegis de dita
ciutat per dues confirmations, les quals se entenguen fins prejudici de
aquells.
4. Obrers
Ítem, que com en la dita ciutat cascun any sien elets dos obrers
per les obres públiques, los quals tenen e regeixen los officis2 /153/ per
temps de un any, que sia suplicat que la hu de dits obrers regesque
per dos anys contínuus de modo que cascun ne sie sol elegit hu e perquè
entenen en lo offici a més bé de la ciutat.
Plau a la senyora reyna.
5. Jutges.
Ítem, per millor expedició de la justícia e més degudament sia
provehit en los jutges ordinaris de la dita ciutat, sia supplicada sa
magestat vulle consentir a la dita ciutat una bossa de jutges a hon sian
posats tots los noms dels doctors e juristes seculars de3 la dita ciutat,
e que de aquella sia treta una terna lo die de sanct Anthoni que·s trau
la terna de balle en dita ciutat, e que sia presentada segons dit balle
se presenta a la reyal magestat, o son loctinent general, o en abundància
de aquells al portantveus de governador, qui prengan un doctor o jurista
de dita terna a ffi sia provehit de jutge per via de terna, com se
proveheix de balle en dita ciutat, e la dita terna haie ésser presentada
de persones àbils segons les constitutions del present principat de
Cathalunya, e lo dit jutge per absència o impediment puga dexar loctinent
de les culpes, del qual dit jutge sia tengut, perquè la justícia no
sia impedida.
Plau a la senyora reyna que sia feta bossa per lo senyor rey de
juristes àbils per a dit offici de jutge, de la qual al temps degut sia
treta terna e presentada, axí com presenten la terna del balle, e·n sie
pres hu, axí com se fa de balles.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 425
6. Judicatura de apells.
Ítem, quan vegarà la judicatura de apel·lations, per mort del qui
la obté, e de aquí avant perpetualment sia treta terna de la dita bossa
e presentada segons és dit.
Plau a la senyora reyna se fasse axí com del offici de jutge.
7.
Ítem, sia consentit a la dita ciutat que lo dia de Cap d’Any, que·s
electió de jurats, consell e altres officials de la dita ciutat, que com
se sdevendrà per causa de mortalitats o altres causes que seguir se
porien, no trobant-se present en la dita ciutat compliment de consell
general, en presència del qual les dites elections se tenen a ffer, que
convocats en la forma acostumada los qui trobaran presents en la casa
del consell, en qualsevol nombre sien, en lo dit dia fassen y representen
consell general, e los jurats que trobaran presents fassen la extractió
de les bosses e traguen jurats, consell e altres officials, com és acostumat,
en presència del consell general, servades les excepcions e altres coses
en los privilegis contengudes, en los quals no se entén a derogar per
la present extensió.
Plau a la senyora reyna.
Et nos humiliter supplicasse quatenus capitula preinserta, tanquam
concernencia benefficium, utilitatem et conservationem dicte civitatis
et singularium et habitatorum illius et unumquodque eorum, vobis dictis
sindicis nomine dicte civitatis et ipsi universitati ac singularibus
eiusdem de nostra solita clemencia et benignitate concedere dignaremur,
nos vero summo opere affectantes ea que ad augmentum et utilitatem
dicte civitatis fiunt, visis primittus et recognitis preinsertis capitulis et
unoquoque eorum, responsiones et concessiones nostras in fine
uniuscuiusque eorum fieri et continuari mandamus, prout superius et
in illis et unoquoque eorum continetur. Ea propter ad humiliter
suplicacionem vestrum dictorum sindicorum nomine dicte universitatis,
thenore presentis, de nostri certa sciencia, delliberatione et consulto,
preinserta capitula et unumquodque eorum iuxta tamen descriptas
positas et contentas, ut prefertur responsiones et decretationes ac sicut
et prout in eis continetur, concedimus, laudamus, approbamus, ratifficamus
et confirmamus et nostre presentis concessionis munimine
roboramus. Mandamus per presentem gerenti vices generalis gubernatoris
in dicto Cathalonie principatu, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis
et signanter vicario, baiulo ac iuratis dicte civitatis Gerunde ceterisque
universis et singulis officialibus et subditis regiis et eorum locumtenentibus,
presentibus et futuris, quatenus capitula preinserta et
unumquodque eorum secundum responsiones et decretationes nostras
in fine cuiuslibet eorum contentas et apositas teneant firmiter et
observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque,

426
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
nec secus agant ratione aliqua sive causa, quanto graciam regiam caram
habeant et penam florenorum auri quingentorum cupiunt evitare. In
cuius rei testimonium presentem fieri iussimus regio comuni sigillo
impendenti munitam.
Datum Ilerde, die XIIIIº, mensis decembris, anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo quinto decimo, regnoque dicti domini
regis vicelicet Sicilie ultra /153v/ Farum anno quadragesimo octavo,
Aragonum et aliorum tricesimo septimo, Sicilie citra Farum et Hierusalem
tercio decimo, Navarre autem quarto.
La reyna.
Vidit Franciscus, regens. Vidit Ferrer, regens thesaurariam.
In itinerum XXVIIIIº, ffolio CCX.
Domina regina, locumtenens generalis, mandavit Michaeli
Velasquez Climent. Visa per Franciscum, regentem cancellariam,
Ferrer, regentem thesaurariam, et per Orrit, fisci advocatum.
1. Altre foli CCXLVII escrit al marge esquerre. 2. Segueix los officis
repetit. 3. Altre privilegi 181, 157, 186, 166 escrit al marge esquerre.
166
1516 gener 8. Barcelona
LLETRA dels consellers de la ciutat de Barcelona als jurats de la ciutat
de Girona, en resposta a una consulta d’aquests sobre el procediment
per elegir el capdeguaita, la seva jurisdicció i funcions.
A. AHCG. L’original es troba entre els folis 8-9 del Manual d’Acords de 1516.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 183-184.
Letra que fan los consellers de Barcelona responent als jurats
de Gerona sobre·l fet de l’orde e poder dels capdegoytes.
Als molt magnífichs senyors y de gran providèntia los jurats de
la ciutat de Gerona.
Molt magnífichs senyors y de gran providència: Les lettres de
vostres magnificències de quatre del present havem rebudes per aquest
mateix portador, y en continent, per satisfer als precs de vostres
magnificències, havem fet mirar en los registres dels privilegis y consells
de aquesta ciutat lo modo y forma com se és acostumat elegir lo
capdeguayta que quiscun trienni és elegit per dita ciutat, y havem trobat
que en lo passat se són servades diverses formes sobre la dita elecció,
però la última forma, que ans de la inseculatió dels officis de aquella
ciutat feta s’és servada en la elecció de dit capdeguayta era que los
consellers y consell de trenta-dos prohòmens trets a sort de tot lo consell
general de la dita ciutat feyen electió y nominatió de alguna persona
que·ls paria hàbil y sufficient per al dit offici, y aquella presentada per

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 427
part de la dita ciutat al veguer, qui té la jurisdicció de aquella, per lo
dit veguer li ere donat lo bastó, prestada primer per aquell tal ydònea
cautió fideiussòria ab jurament de haver-se bé y lleialment en lo dit
offici y de tenir taula y fer totes altres coses a què los altres officials
triennals són eligats. Y de present, de trienni en trienni, se fa extractió
de un redolí de la bossa dedicada per al dit offici y aquell lo nom del
qual es troba scrit lo dit redolí presentat a dit veguer per aquell li és
donat lo bastó, prestada primer seguretat segons en lo temps de la electió
se acostumave, que lo ús y exercici que lo dit capdeguayte en la forma
demunt dita elegit e nomenat per aquesta ciutat té, és igual y semblant
a /183v/ ús y exerçiçi que tenen los dos altres capdeguaytes de la dita
ciutat, la hu dels quals és elegit y provehit del dit offici de capdeguayta
per lo rey nostre senyor y l’altre per lo veguer de la dita ciutat, y tots
los dits tres capdeguaytes són súbdits e subordinats al dit veguer e
obligats a fer y exequir tot lo que per aquell los és manat y fan guaytes
quiscuna nit per la dita ciutat y desarmen tots los qui troben portar
armes segons per les crides per lo dit veguer o altre official superior
a los consellers de aquesta ciutat fetes és disposat e ordenat, y si troben
alguns malfactors crim fragat o altres qualsevol que ells sàpien ésser
delats o inculpats de algun crim, los prenen y porten-los en les presons
o en casa del dit veguer y fer-ne lo que per aquell los és manat, però
no poden remetre crim algú, per leuger que fos, ni guiar, si donchs
no·u foren per beneffici de pau y ab comissió expressa del dit veguer.
Y en aquest ús y exeçiçi són stats de tostemps y de present són los
dits capdeguaytes en aquesta ciutat. Y encara que lo veguer y tos los
altres officials de la dita ciutat, per privilegi reals a aquella atorgats,
sien obligats star a consell dels consellers de aquella y fer exequir tot
lo que per dits consellers lo és consellat, emperò en fer exir dones
viscunts deshonestament dels carrers en què dones honestes habiten,
o en fer portar a la casa apel·lada de les egipcíaques les dones casades
comettents adulteri, si per llurs marits és feta instància, o en fer penyorar
alguns qui recusaran venir al consell o qui seran inobedients als
manaments y ordinations dels consellers de la dita ciutat o en altres
coses semblants, y que hajen sguart a l’exercici y jurisdicció de capdeguayta,
comunment los dits consellers se segueixen del capdeguayta
elegit y nomenat per la dita ciutat, lo qual ni per lo semblant algú dels
altres capdeguaytes no té salari cert algú, sinó la terça part de tots los
guanys y emoluments, com són homenatges y altres qualsevol que reeb
per causa del dit offici, dels quals és tengut y obligat donar compte
y rahó al mestre rational de la cort del senyor rey. Axí y segons los
altres officials reals administrants peccúnies són tenguts y obligats y
en los dits emoluments són compreses les spases e qualsevol altres armes
que prenguen o lleven durant llur offici, y per lo semblant y és compresa
qualsevol satisfactió que per la dita ciutat sie feta al capdeguayta elegit
per aquella, com sie de costum quiscun trienni ésser-li feta satisfacció

428
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
o remuneració dels treballs que durant lo dit trienni sosté per la dita
ciutat negocis i affers de aquella. Y lo dit veguer és tengut y obligat
y acostumar als dits capdeguaytes alguna paga o part de les composicions
o altres emoluments que reeb dels criminosos o altres que per los dits
capdeguaytes són preses y de qualsevol altres guanys que per los
dits capdeguaytes li sien atorgats, arbitrant-ho a sa coneguda perquè
los dits capdeguaytes sien més curiosos en treballar per attraçar guanys
al dit veguer. Y si per aquell ere recusat donar o pagar part dels dits
emoluments al dit capdeguayta, seria arbitrat per lo dit mestre rational
o son loctinent què sia ni qual part deuria haver lo dit capdeguayta
per los dits treballs y attraços que fets haurie al dit veguer y aquell
serie obligat y condempnat en pagar al dit capdeguayta lo que per dit
mestre rational o son loctinent serie arbitrat. Y açò havem sabut y sabem
per informatió que·n havem haguda del loctinent de mestre rational
y altres cofficials y ministres del dit offici. Y axí no·s per haver
sufficientment satisffet al que cumple per /184/ les magnificències
vostres y per aqueixa ciutat açercha del privilegi per la reyna nostra
senyora novament atorgat a aquella de posar quiscun trienni dos
capdeguaytes en la dita ciutat, segons per vostres magnificiències no
és scrit, si major informatió de la susdita los semblarà degan haver
y de totes altres coses que occorreran per al bé útil y honor de aqueixa
ciutat, ab molta fiança poden scriure les magnificències vostres que
per nosaltres serà deduhit a exequció. E sia la sanctíssima Trinitat en
contínua protectió y guarda de les magnificències y virtuoses persones
de vostres magestats com desitjan.
De Barcelona, a VIII de janer, any M D y XVI.
Los consellers de Barcelona a la honor de vostres magnificències
apel·lats.
167
1516 gener 8. Barcelona
LLETRA del veguer de Barcelona als jurats de la ciutat de Girona, en
resposta a una consulta d’aquests sobre el procediment per elegir
el capdeguaita, la seva jurisdicció i funcions.
A. AHCG. L’original es troba entre els folis 9-10 del Manual d’ Acords de 1516.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 184.
Lettra del veguer de Barcelona sobre·ls capdeguaytes.
Als molt magnífichs y de gran providèntia mos senyors los jurats
de la ciutat de Gerona.
Magnífichs mos senyors y de gran providènçia: Vostre lettra he
rebuda dient me acusàs a vostres magnificències que·s lo càrrec tenen
los capdeguaytes. Assí en aquesta vegaria lo rey nostre senyor ne posa

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 429
hun y lo veguer altre y la ciutat altre. Y tots tres presten sagrament
y homenatge que serviran bé y llealment lo offici, y no faran ninguna
cosa sens manament del veguer, y que portaran devant ell tots los
malfactors y criminosos, ni faran compositió ne pendran diner de
ninguna cosa que tot nou porterà a dit veguer. Y stà en facultat del
veguer donar-los lo que volrrà. Y de la forma de les treves y sagraments
y homenatges pren cada hu lo que trobe. Y del que reben n’an lo terç
y no tenen ningun salari, sinó los que procuren de les spases que prenen
que n’an alguna cosa y dietes, quant van a instància de la part o del
rey. Y del que reben de la part han donar rahó al mestre racional. Y
en lo introhit de llur offici han a donar fermanses al dit veguer, perquè,
si fan coses indegudes, los ho pugue demanar lo veguer. Y assò, senyors
de molta magnificència, és lo que m’ha aparegut segons vostre consulta
lo de que’ls devia donar avís offerint-me prompte en lo qui per part
de aqueixa ciutat me serà pregat fasse. Y la sancta Trinitat sian en
contínua protectió de vostres magnífiques persones. Y és de Barcelona
a VIII de janer, any M D XVI.
A tota honor y beneplàcit de vostres magnificències prompte lo
veguer de Barcelona.
Noffre Pou.
168
1520 gener 16. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Carles I, a favor dels síndics de la ciutat de
Girona, sobre la manera de proposar les ternes de batlle i de jutge,
a més de disposar que els oficials reials puguin intervenir en aquesta
ciutat per detenir els que hagin vulnerat les lleis.
A. AHCG. Pergamí núm. 1814.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 159-160.
Privilegi del rey don Carles sobre les presentacions de les
ternes per als officis de balle y de jutge. 1
Nos Carolus, divina favente clemencia et romanorum rex et
imperatorum semper augustus, Ioanna, mater, et idem Carolus, eius
filius, Dei gracia /159v/ reges Castelle, Aragonum, Legionis, utriusque
Sicilie, Hierusalem, Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Gallecie, Maioricarum,
Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii,
Algezire, Gibraltaris ac insularum Canarie necnon insularum Indiarum
et terre firme maris oceani, archiduces Austrie, duces Burgundie et
Bravantis et cetera, comites Barchinone, Flandrie, Tiroli et cetera,
domini Vizcaye et Moline et cetera, ac eciam duces Athenarum et Neopatrie,
comites Rossilionis et Ceritanie, marchiones Oristanni et Gociani,
que bonum comune tranquillumque statum civitatis et villarum

430
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
nostrarum regalium concernunt facile concedimus. Sane per dilectos
nostros Bernardum de Belloch, iurisperitum, et Galcerandum dez Llor,
sindicos civitatis nostre Gerunde in curiis quas impresentiarum
Barchinone Cathalanis celebramus, fuerunt nobis oblata capitula et per
nos etiam alia ordinata proprio motu pro tranquillo et quieto statu dicte
civitatis, quorum tenor sic se habet:
Sacra cesàrea magestat: Los síndichs de la vostra ciutat de Gerona
suppliquen a vostra cesàrea et cathòlica real magestat que com lo
cathòlic rey don Ferrando, pare y avi de vostra magestat de digne record,
hage consentit a la dita ciutat que lo die de sanct Anthoni facen extractió
de terna de la bossa de batle, y axí mateix la reyna dona Germana en
la cort de Leyda consentí ésser feta bossa de jutges, la terna dels quals
balles e jutges hagués ésser presentada a la magestat del rey nostre
senyor o a son loctinent general, y la experiència hage mostrat he pot
seguir la magestat real no ésser present en tot lo principat e loctinent
falte per qualsevol cas, per ço supplica la dita ciutat e o los dits síndichs
en nom de aquella que stiga en facultat dels jurats presents y sdevenidors
que, feta la extractió de balle e jutge, en son cars puguen los jurats
presents y sdevenidors presentar dita terna a la magestat del rey nostre
senyor, si serà present en lo principat de Cathalunya o al loctinent
general, o al governador de Cathalunya, o portantveus de aquell, o al
batle general perquè més pròpriament sia provehit a la expedició de
dit negoci.
Plau al senyor rey.
Que los officials reyals de la vegueria de Gerona hagen teritori
en ciutat.
Ítem, com en lo quatorzè dels capítols de les institutions principals
fos demanat territori de officials reals y de barons y poder encarcerar
y punir aquells, lo qual sa magestat no ha volgut consentir axí generalment,
per ço, a supplicatió dels dits síndichs, consent sa cathòlica
magestat que los officials reals de la vegueria de Gerona hagen territori
en la ciutat de Gerona y puguen carcerar aquells delats que pendran,
perquè stiguen millor guardats y millor y més promptament sia expedida
la instància consentint dit capítol axí com és demanat per sos officials
reals com sia stat vist no deure·s consentir en officials de barons.
Plau al senyor rey.
Fuitque per dictos sindicos magestati nostre humiliter supplicatum
quatenus preinserta capitula dicte universitati Gerunde et illius incolis
concedere de nostra solita benignitate dignaremur, nosque illorum
supplicationi benigniter inclinati, tenore presentis deque nostra certa
scientia deliberate et consulto dicte civitati Gerunde et illius incolis
preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta iuxta decretationes
nostras in quolibet eorum adiectas concedimus nostreque huiusmodi

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 431
concessionis munimine et presidio roboramus et validamus qua propter
gerentivices nostri generalis gubernatoris in Cathalonie principatu,
vicario et baiulo ac iuratis Gerunde ceterisque demum universis et
singulis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, auctoritate
nostre regia, dicimus et mandamus quod huiusmodi chartam et omnia
et singula precontenta teneant firmiter et observent tenerique et
inviolabiliter observari per quos deceat faciant, et non contrafaciant vel
veniant aut aliquem contrafacere venire permittant ratione aliqua sive
/160/ causa si preter ire et indignationis nostre incursum penam
florenorum auri mille cupiunt evitare. In cuius rei testimonium presentem
fieri iussimus nostro communi sigillo, quo utebamur antequam
ad regnum romanorum sacrumque imperium electi essemus cum
nondum alia fabricata fuerint, impendenti munitam.
Datum in civitate Barchinone, die XVIº mensis ianuarii, anno a
nativitate Domini millesimo quingentesimo vigesimo, regnorumque
nostrorum videlicet electionis sacri imperii anno secundo, regne
Castelle, Legionis, Granate et cetera, anno decimo septimo, Navarre
sexto, Aragonum utriusque Sicilie, Hierusalem et aliorum quinto, regis
vero omnium quinto. Yo el rey.
Vidit cancellarius. Vidit Augustinus, vicecancellarius. Vidit Ludovicus
Sanchez, generalis thesaurarius. Vidit de Gualbis, regens. Vidit
Orrit, fisci advocatus.
Sacra, cesarea et catholica regia magestas mandavit michi Petro
Iohanni. Visa per cancellarium, vicecancellarium, Ludovicus Sanchez,
thesaurarium generalem, De Gualbis, regentem cancellariam, et Orrit,
fisci advocatum.
In diversorum IIIIº, folio CCLXXXXVº.
1. Presentar las ternas de balle y jutge escrit al marge dret.
169
1520 gener 18. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Carles I, a favor de la ciutat de Girona, sobre
diverses qüestions.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 156-158v.
Privilegi del rey don Carles en què ha molts capítols.
Nos Carolus, divina favente clementia e romanorum rex et imperator
semper augustus, Ioanna, mater, et idem Carolus eius filius,
Dei gratia reges Castelle, Aragonum, Legionis utriusque Sicilie, Hierusalem,
Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Gallecie, Maioricarum,
Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire,

432
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Gibraltaris ac insularum Canarie Indiarumque insularum et terre firme
maris oceanni, archiduces Austrie, duces Burgundie et Bravantis,
comites Barchinone, Flandrie et Tiroli et caetera, domini Vizcaye et
Moline, duces Athenarum et Neopatrie, comites Rossilionis et Ceritanie,
marchiones Oristanni et Gociani, que bonum commune tranquillumque
statum et augmentum rei publice concernunt facile concedimus. Sane
in curiis, quas impresentiarum Cathalanis in civitate nostra Barchinone
celebramus, per dilectos nostros Bernardum de Belloch, iurisperitum,
et Galcerandum dez Llor, cives et sindicos civitatis nostre Gerunde
fuerunt nobis oblate supplicatio et capitula seriei sequentis:
Sa catòlica, cesàrea, real magestat: Micer Bernat de Belloch y
Galceran dez Llor, síndichs de la vostra ciutat de Gerona en les presents
corts, que vostra altesa de present celebra en la present ciutat de
Barcelona, supplican en nom y per part de la dita ciutat a vostra cesàrea
y cathòlica real magestat li plàcia per la sua benignitat atorgar als dits
síndichs, en nom de la dita ciutat, los capítols següents:
1. Contra los falsadors dels menuts de la ciutat.
Et primo, supplican a la dita real magestat que qualsevol persona
o persones, qui no tements Déu y la real correctió, falsament batran
o hauran batuts dels menuts o senyals fets en la dita ciutat de Gerona
ab licència de la real magestat, que provat lo cas sien cayguts e cayguen
en pena de mort e que tal pena sia executada, ultra que los delats del
dit crim sien tenguts a la dita ciutat en tots dans, dampnatges e
interessos que la dita ciutat sobre açò hage sostenguts e sostendrà per
la dita occasió. E que en açò se entenen qualsevol menuts, tant de
Gerona com altra moneda. E que los jurats en açò hagen tot poder
e jurisdicció, axí en provehir e processar e condepnar e absoldre.
Plau al senyor rey que los que fins ací hauran falsificats menuts
e senyals de Gerona batuts ab licència reyal sien degudament punits.
Los emperò qui de ací avant falsificaran los menuts o senyals qui·s batan
o per avant se batran en la ciutat de Gerona ab licència real, attès que
en aquells ha alguna porció de argent et alias, que sien punits de pena
de mort o almenys de pena corporal e no menys, segons que la qualitat
del negoci requerrà.
2. Que los officis de la ciutat se hagen obtenir y acceptar ab
les excepcions e forma dels jurats.
Ítem, que los officials de obrers e oydors de comptes e altres officis
de la dita ciutat, d’aquí avant no·s puguen obtenir ni acceptar per alguna
persona sinó ab les excepcions, modos e formes dels jurats, ço és,
/156v/ que hagen fer residència en la dita ciutat e tenir e servar la forma
tot lo que los jurats són obligats per lur offici de juradesch.
Plau a sa magestat.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 433
3. No és atorgat.
Ítem, que sia statuït e ordenat ab acte de cort, que com se
sdevendrà que los batle e sotsbatle de Gerona seran absents de la dita
ciutat, lo jurat qui presidirà regesca los dits officis ab tota potestat e
jurisdicció, tanta quanta ne tenen los dits batle e sotsbatle e quiscú
d’ells.
Plau a sa magestat com fins ací se és acostumat.
4. Sobre lo offici de jutge. Y que no hi puga havers sinó XX
en dita bossa.
Ítem, per quant ab privilegi real a la dita ciutat consentit, la dita
ciutat pot fer elecció de jutge ordinari, axí com fa de batle, e ab dit
privilegi la règia magestat se acurà que faria la nominació, per ço, ara
suppliquen dits síndichs a la dita magestat que la dita nominació
fahedora dels doctors o juristes, qui se han a insacular, sia feta per
los jurats e adjunts a ells associats en los actes de la present cort, o
per la major part de quascuns, en la forma e manera que és consentit
en la electió de batle.
Plau al senyor rey que sia feta la bossa dels jutges per exenció
del privilegi atorgat y que·s traga la terna lo die de sanct Anthoni, en
lo qual se trau la terna del batle. Açò atorga a son real beneplàcit. E
que morint algú dels que aquesta primera vegada seran insaculats, que
los jurats ne prenguen altre y augmentar lo nombre fins a vint juristes,
si·ls serà vist.
5. No és atorgat.
Ítem, suppliquen que ab constitució general lo acte de cort los
qui han tenguts y regits officis de mostaçaf e cònsols de mar en Gerona
tenint la taula, ells dits seran compareguts devant los jutges de taula
dins los trenta dies qui són assignats als officials per a comparer. Pus
hagen comparegut passat lo dit temps los qui hauran tenguts y regits
dits officis, no havent demanda, sien haguts e deputats absolts, e per
absolts e no hagen mester sentència ni alguna absolució.
Placet regie magestati quod serventur constituciones.
6. No és atorgat. De territori dins Girona.
Ítem, que sia provehit que qualsevol balles e jutges de la vegueria
e diòcesi de Gerona, axí reals com de barons, qui volran tenir juy axí
de causes civils com criminals dins la dita ciutat de Gerona, que los
sia lícit e permès e consentit sobre açò als dits batles e jutges territori,
e puguen posar e incarcerar en los càrçers reals de Gerona los delats,
e que no·ls sia fet algun impediment en dites coses per alguns officials
de la dita ciutat, e puguen en dita ciutat procehir e sentenciar, tant

434
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
civil com criminalment, iuxta lo poder que tenen en los lochs de lur
jurisdicció, e que en les presons paguen e contribuesquen segons més
o menys.
Suo adveniente casu sua magestas providebit aliter quam per
privilegium.
7. Sobre les obres del riu de Ther.
Ítem, en lo fet de Ter, lo qual evident- /157/ ment se met per camí,
que les muralles de Gerona e part de la ciutat stà en molt gran perill
de haver-ne grandíssim dan e més propinqua a molts frontalers del dit
riu, los quals ab confiança que la ciutat provehirà, considerant que en
la dita promisió se han a fer molt gran despeses, no volen contribuir
en aquelles. Que plàcia a sa magestat consentir licència a la dita ciutat
que puixa compel·lir los dits frontalers, e tots aquells qui per tal provisió
poden aconseguir dan ne útil, segons més o menys a coneguda de
persones idònees e sufficients elegidores per les parts. E si mester serà,
pendre’s terres boscoses hormes, sens voluntat dels senyor útils e dels
fructificants e profitoses se puguen pendre, precehint legíttima e justa
stima e segons aquella sia feta la satisfacció iuxta la valor e útil que·n
tenen.
Placet regie magestati sine preiudicio iuris alieni.
8. Que los officials reyals ab lurs mullers y famílias hagen
star e habitar en la ciutat.
Ítem, que sia feta ley e constitució1 general que los officials
ordinaris de Gerona e de totes altres universitats, ço és, veguer, balle,
sotsveguer e sotsballe, e jutge ordinari e cascun d’ells tot lo temps del
regiment de llurs officis, com és degut e cosa justa, hagen e sien tenguts
star e habitar dins la dita ciutat o terme e límits de aquella ab la muller
e família llur, sots certa pena e jurament que presten en lo introit de
dit offici.
Plau al senyor rey que los officials façen residència, sots pena de
cinquanta libres atquisidores per les dites parts als còfrens de sa altesa
y per la tercera part a la reparació dels murs de Gerona.
9. Que absents los officials reyals de la ciutat se puga convocar
y tenir consell general sens licència de aquells. 2
Ítem, que sia obtengut ab los altres privilegis, que se han obtenir,
concessió e gràcia que tots temps e quant los jurats de la dita ciutat,
tant presents com sdevenidors, volran convocar consell general, que·u
puguen fer sens licència e permís de algun official real.
Plau a sa magestat, absents los officials de la ciutat y de los
térmens.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 435
10. Que no·s puga procehir ne inquirir contra jurats, consell
ne altres officials de la casa de la ciutat per coses del regiment
sinó segons la forma ací posada.
Ítem, que lo portantveus de general3 governador, veguer, sotsveguer,
batle, jutge ordinari ni sotsbatle de Gerona, ni alguns altres officials,
majors o menors, ordinaris o extraordinaris, ecclesiàstichs o seculars,
presents o sdevenidors, per algun cas o causa que dir se pugue, no
puguen procehir ne inquirir contra los jurats de la dita ciutat de Gerona,
com a jurats, ne per coses tocants la universitat en univers, sinó la
persona de la règia magestat o son loctinent general ab inhibició e
abdicació de potestat.
Plau a sa magestat que veguer, sotsveguer, balle, sotsballe o jutge
ordinari de Gerona no pugan inquirir ex officio sens instància de part
privada contra los jurats, consell e altres officials de la casa de la ciutat
de Gerona per les coses del regiment, sens exprés manament del senyor
rey y de sos successors, o del loctinent general o del governador, no
entenent emperò prejudicar en res la jurisdicció dels jutges de taula.
11. Que sia servada la immunitat ecclesiàsticha levats tots
abusos.
Ítem, que per medi de la règia magestat e /157v/ de l’archebisbe
de Tarragona sia posat orde e ley en la ciutat e diòcesi de Gerona per
los grans abusos que fan los ecclesiàstichs en la franquesa de pa, vi,
carn e altres vitualles, e sia obtengut que la dita franquesa sia observada
e tenguda ab los ordes e límits que·s fa e serve en Barcelona.
Plau al senyor rey sia servada la immunitat ecclesiàsticha levats
tots abusos.
12. Que lo procurador fiscal hage servit personalment dit
offici e no·y puga substituir sinó per vigent necessitat.
Ítem, supplicaran a la dita magestat que lo procurador fiscal de
la Cort Real de Gerona haie de salari vint-i-cinc liures per any, lo qual
procurador haie e sia tengut star e residir en Gerona, e que en lo dit
offici no puga tenir substituït sinó per urgent necessitat, e que haie
servir lo dit offici en pròpria persona e no altrament, e si no ho fa que
sia privat del dit salari.
Plau al senyor rey que lo procurador fiscal haie lo salari antich,
si e segons antigament lo acustumaria rebre, y dit procurador fiscal
haie servir dit offici personalment y que no hi pugue substituir sinó
per urgent necessitat.

436
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
13. Sobre les franqueses de leudes de Copliure.
Ítem, que les franqueses de leudes e altres drets sien servades a
Copliure. De açò han feta querela los de Sanct Feliu de Guíxols. E axí
que sia demanat e supplicat a cautela confirmació special de tots los
privilegis de la dita ciutat y specialment les franqueses de les leudes
e altres drets, y en quant sia menester de nou consentir, manant
aquelles ésser servades en totes les terres y senyories de la règia magestat
als ciutadans de Gerona e habitadors de la vila de Sanct Feliu de Guíxols,
tant en lo principat de Cathalunya, comtats de Rosselló e Cerdanya a
la vila de Copliure y en totes altres terres conquistades e conquistadores,
axí com als ciutadans de Barcelona és consentit. E per totes aquelles
parts que dits ciutadans de Barcelona usen, gozen e frueixen de aquelles.
Plau a sa magestat que quant a les leudes que·s cullen en los comtats
de Rosselló y Cerdanya, que si sobre dits drets hi ha procés comensat
en la real audiència y aquell no serà finit per sentència dins sis mesos,
que sia servada la franquesa y sospesa la exacció de dits drets fins per
justícia hi sia altrament declarat. Y si procés algú no és comensat, que
sia vist per justícia per dita real audiència. Si dins dit termini de sis
mesos no serà declarat, que sia servada la franquesa e sospesa la exacció
de dits drets fins per justícia hi sia altrament declarat. In ceteris sien
servats y confirmats lurs privilegis ab inserta del privilegi del cathòlich
rey don Ferrando, de digne record, si e segons faen en possessió.
14. Sobre les muralles y licències de finestres y altres obres
en aquelles.
Ítem, per quant ab despeses de la ciutat de Gerona per conservació
de la senyoria suprema del rey nostre senyor, la ciutat ha construïdes
y edifficades les muralles y la dirucció de aquelles stà a redifficació
de la ciutat, perquè los lochtinents de balle general han posat les mans
en voler entendre en les coses que occorrien a la ciutat sobre lo que
occorria en edifficació de fenestres rexades o no reixades, per lo bé
de la ciutat /158/ e bellesa de aquella en què perquè los poblats de Gerona
per haver les facultats de fer fenestres obtenien licència no sols dels
jurats, a qui tocarà, mes encara del lochtinent del balle general, ignorant
los jurats, per ço per observació dels privilegis reals y per levar tots
los abusos en contrari fins ací fets, supplican los síndichs de la ciutat
de Gerona, revocats tots abusos, que de aquí avant lo loctinent de balle
general no·s pugue entremetre de ningunes coses de muralles, ans tot
en la edifficació y en son cas demolució sia a càrrech de la dita ciutat
de Gerona, y lo donar licència de fenestres e altres coses concorrents
sia en facultat e arbitre dels jurats de la ciutat de Gerona, de modo
que la ciutat starà ab les dites coses a bé y repòs de la real magestat
y tranquil·litat de la re pública. Per ço supplican que de aquí avant

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 437
no hi hage mester licència del balle general ni de dit son loctinent, o
si aquella determinarà, sia mixte, com és de poch temps ençà acostumat,
que sia obligat lo patrimoni real en la rehedifficació de les muralles
y baluarts de contribuir en la mitat de les despeses.
Plau a sa magestat sia guardat lo dit privilegi removent tots abusos.
15. No és atorgat.
Ítem, que sien recordants los dits síndichs que en lo fi de la dita
cort, attès que·s creu hi haurà donatiu que s’obtengue franquesa de
coronatge, maridatge e novella cavalleria, com sia cosa justa e raonable,
e axí mateix franquesa de segell per tots los privilegis que s’obtendran
per dita ciutat en la fi de la present cort, que sa magestat ha consignada
los dits drets y per sa altesa són ja despesos en Cathalunya, per tant
lo supplicat no ha loch en coses vaciants.
Venint opportunitat sa magestat se’n recordarà.
16. No és atorgat.
Ítem, attès que en la ciutat de Gerona ha usos, pràticas e
consuetuts, tant scriptas com no scriptas, y per millor expedició de la
justícia, attès que huy ha en dita ciutat còpia de doctors de bona fama,
conversació honesta, pràtica e sciència que en la rotta del present
principat hage haver hu o dos doctors dels qui són naturals e han
praticat en la ciutat de Gerona, com axí concernesca tot lo bé del ducat
de Gerona y de la província de Empurdà.
Venint cas de vaccació sa magestat hi provehirà opportunament
y de present provehirà segons a boca del síndich és stat dit.
17. Licència de fer dos mil liures de menuts.
Ítem, que per quant lo baluart de Sancta Catherina per una
inundació de aygües se és derrocat, e per lo riu de Ter qui porta gran
prejuy en les muralles y perill de una gran destrucció, per conservació
e rehedificatió de dites coses et altres, supplican los dits síndichs per
part de la dita ciutat que sia consentida licència e facultat en lo temps
que·ls serà ben vist fer batre, cudir ab liga de argent com en la licència
de la cort de Leyda són consentit dos mil liures de manuts o senyals
en la forma acostumada e seguretat que la ciutat ne té feta.
Plau al senyor rey donar la dita licència fins a la suma de dos
mil liures ab les cautions acustumades. /158v/
18. Que les manleutes per interessos criminals passat un any
sien extinctes y nul·les.
Ítem, per millor expedició de la justícia y los officials de sa cesàrea
magestat sien més diligents en la expedició de la justícia y sien levades

438
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
totes maneres de qüestions, supplican los dits síndichs que los ciutadans
e habitadors de Gerona, los quals per interessos criminals staran a
manleuta, que si dins hun any no serà contra ells procehit, sia la dita
manleuta extincta, cassa e nul·la, com axí sia statuït en algunes
universitats del present principat e axí mateix la ciutat de Gerona ésser
privilegiada.
Plau a sa magestat.
Que quidem capitula iuxta decretaciones in calce cuiuslibet eorum
adiectas ad supplicacionem predictorum sindicorum, tenore presentis
deque nostra certa sciencia, deliberate et consulto ac nostra regia
auctoritate, eisdem sindicis nomine dicti civitatis de novo concessa
concedimus et consentimus et confirmari supplicata confirmamus ac,
quatenus opus sit, de novo concedimus, prout melius et plenius hactenus
usi fuerunt et sunt in possessione, nostreque huiusmodi laudacionis,
approbacionis, confirmacionis et nove concessionis munimine et presidio
roboramus et validamus. Quapropter futuro locumtenenti generali,
gerenti insuper vices nostri generalis gubernatoris in nostre Cathalonie
principatu, vicario, baiulo et iudici ordinario ac iuratis dicte civitatis
Gerunde ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis
nostris, ad quos spectet, dicimus et districte precipiendo mandamus,
pena florenorum auri Aragonum mille adiecta, quatenus preinserta
capitula et omnia et singula precontenta iuxta cuiuslibet eorum
decretaciones teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter
observari faciant, et non contrafaciant vel veniant aut aliquem
contrafacere vel venire sinant ratione aliqua sive causa, si gratiam
nostram caram habent et preter ire et indignacionis nostre incursum
preappositam cupiunt non subiri penam. In cuius rei testimonium
presentem fieri iussimus nostro communi, quo, antequam ad regnum
romanorum sacrumque imperium electi essemus, utebamur, sigillo,
cum nondum alia fabricata fuerunt, inpendenti munitam.
Datum in civitate Barchinone, die XVIIIº mensis ianuarii, anno
a nativitate Domini millesimo quingentesimo vigesimo, regnorumque
nostrorum videlicet electionis sacri imperii anno secundo, regine
Castelle, Legiones, Granate et caetera, anno decimo septimo, Navarre
sexto, Aragonum utriusque Sicilie, Hierusalem et aliorum quinto, regis
vero omnium quinto.
Yo el rey.
Vidit cancellarius. Vidit Augustinus, vicecancellarius. Vidit Ludovicus
Sanchez, generalis thesaurarius.
Sacra, cesarea et catholica regia maiestas mandavit mihi Petro
Ioanni. Visa per cancellarium, vicecancellarium et Ludovicum Sanchez,
generalem thesaurarium.
Probata.
In diversorum quinto, folio XIIIIº.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 439
1. Requesta presentada II setembre 1649. Altra 29 setembre 1708 escrit al marge
dret. 2. Exemplar a 17 janer 1608 escrit a sota la rúbrica. 3. No·s pot inquirir
contra jurats ni consell escrit al marge dret.
170
1523 gener 19. Barcelona
FRAGMENT de la declaració feta pel reverend Joan Miquel Mai, abat de
Sant Salvador de la Plana, canceller reial, en el contenciós sobre
el tancament del portal de Sant Cristòfol de Girona, entre el Capítol
de la Seu, d’una banda, i els jurats de la ciutat Girona, de l’altra.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 160r-v.
Sentèntia en favor de la ciutat contra lo capítol, sobre lo tapar
del portal de Sanct Cristòfol. 1
Noverint universi quod anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
vigesimo tercio, die vero lune decimo nono mensis ianuarii,
intitulato presente et vollato me, Francisco Geraldo Fogassot, regio
scriba ac notario publico Barchinone infrascripto, et presentibus etiam
Sebastiano Cendra, studente in artibus et Ioannem de Salmilles,
scutifero, Barchinone habitantibus, pro testibus ad hec vocatis specialiterque
rogatis Ferrarius Ioannes Berengarius regie audientie constitutus
personaliter intus domum habitatoris mei dicti scribe et notarii
pre et infrascripti que sua est in presenti civitate Barchinone in vico
vulgo dicto de Sanct Just, tradidit michi dicto scribe et notario quandam
declarationem factam per reverendum et providum virum dominum
Ioannem May, abbatem Sancti Salvatoris de la Plagna regium cancellarium
super contentione iurisdiccionis orte inter curiam ecclesiasticam
reverendissimi episcopi Gerundensis, ex una, et curiam secularem
spectabilis domini gubernatoris Cathalonie, partibus ex altera,
super cognitione cause introducte coram officiali ecclesiastico dicte
curie ecclesiastice Gerunde ad instantia economi et procuratoris capituli
eiusdem ecclesie Gerunde contra iuratos civitatis predicte Gerunde que
est huiusmodi tenoris.
Reverendus Ioannes Michael May, abbas Sancti Salvatoris de la
Placna, regius cancellarius in facto contentionis iurisdiccionis orte inter
curiam ecclesiasticam reverendissimi episcopi Gerundensis, ex una, et
curiam secularem spectabilis domini gubernatoris Cathalonie, partibus
ex altera, super cognitione cause introducte coram officiali ecclesiastico
predicte curie ecclesiastice Gerundensis ad instantiam procuratoris
capituli ecclesie Gerundensis adversus et contra iuratos civitatis predicte
super portali Sancti Christofori dicte civitatis non claudendo per dictos
iuratos; visis litteris ad utraque curia emanatis; visis firma iuris facta

440
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
per predictos in posse predicti domini gubernatoris; visis videndis,
attentis, attendendis, meritisque processus attentis et aliis, providet,
pronunciat et declarat cognitionem dicte cause ad curiam secularem
predictam pertinere et spectare. Joan May, canonge.
Vidit Pastor. Vidit Martinus Sunyer. Vidit Gibertus.
Copia huiusmodi in presenti folio comprensa manu aliena scripta
sumpta fuit ab originali declaratione scripta per dictum reverendum
cancellarium in posse mei Francisci Geraldi Fogassot, regii scribe et
notarii publici Barchinone et cum eadem /160v/ veridice comprobata
et ut fides indubia in iudicio et extra a cunctis impendatur ego dictus
scriba et notarius, hic me subscripsi et meum solitum artis notarie
apposui sig- (signe) num.
1. Portal de Sant Cristòfol escrit sota la rúbrica.
171
1524 març. Girona
LLETRA de fra Francesc dels Àngels, general de l’orde dels framenors, als
jurats de Girona, fent-los partícips dels sufragis i beneficis espirituals
de l’orde esmentat, de Santa Clara, del de la Verge Maria Anunciada,
del de la Concepció i el tercer orde.
[A]. Original perdut.
C. AHCG. Llibre Vermell, f. 155v.
Participació en los sufragis e beneficis sperituals de tot l’orde
dels Frares Menors e monges de sancta Clara y de la Verge Maria
Anunciada e de la Concepció y del terç orde, consentida als jurats.
In Cristo sibi carissimis magnifficis iuratis civitatis Gerunde,
presentibus atque futuris, Deo et beato Francisco, beate Clare devotis.
Frater Franciscus Angelorum, generalis minister totius ordinis fratrum
minorum, salutem et pacem in domino sempiternam.
Quamvis ex caritatis debito omnibus debito teneamur, illis tamen
longe amplius noscimur obligari quorum dilectionem certis beneficiorum
iudiciis frequentibus experimur. Proinde vestre intendens dilectioni,
quam ad nostrum geritis ordinem, veluti certa relacione cognovi,
dignum putavi et divine acceptabile voluntati, ut perrogativam ab ipso
ordine sentiatis, speritualium graciarum. Verum quia nudi temporalibus
bonis caritatis vestre subsidiis dignam rependere vicem nequaquam
temporaliter valemus, spiritualibus nichilominus beneficiis recompensare
spiritualiter afectamus. Quapropter ego, licet indignus Fratrum Minorum
omnium et sororum sancte Clare, beate Marie Anunciate et Concepcionis
ac tercii ordinis generalem ab eo curam habens, vos prenominatos
omnes ad confraternitatem nostram et omnia universa et singula nostri
prefati ordinis sufragia in vita recipio pariter et in morte, plenam vobis

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 441
participacionem carismodum spiritualium bonorum, videlicet missarum,
orationum, sufragiorum et divinorum oficiorum, ieiuniorum, observantiarum,
penitentiarum, disciplinarum, peregrinacionum, inspirationum,
predicationum, lectionum, meditacionum, observanciarum, devotionum
et omnium aliorum bonorum, tenore presencium liberaliter conferendo,
que per predictos ordines operari et acceptare dignabimur, clemèntia
Salvatoris valeant feliciter vestre devote servantes caritatis in Christo
Iesu.
Datum in conventu nostro sancte Clare civitatis Gerunde, anno
Domini millesimo quingentesimo vigesimo quarto, die vero mensis
marcii.
Franciscus, generalis.
En la caxa dels privilegis se ha trobada altre consentida als jurats
e consellers de la present ciutat ab més extensió, e consentis en l’any
M D VIII.
172
1526 gener 24. Barcelona
PRIVILEGI atorgat per Frederic de Portugal, bisbe de Sigüenza, lloctinent
del rei Carles I, a favor de la ciutat de Girona, sobre la lluïció del
deute de la ciutat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 160v-164v.
Privilegi reyal sobre·l negoci de la luïtió.
Capítol primer sobre la confirmatió de la potestat dels
comissaris per lo consell general elegits.
Nos Carolus, divina favente clementia romanorum imperator semper
augustus, Ioanna, eius mater, et idem Carolus, Dei gratia reges
Castelle, Aragonum, comites Barcinone et cetera.
Nos Federicus de Portugalia, Dei gratia episcopus Ciguntinensis,
consiliarius et locumtenens generalis sacre, cesaree, catholice et regie
magestatis in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie,
regie congruit dignitati ut subditas sibi nationes in pacis et
concordie statu ac unitate bonum et utilitatem rei publice augendo
fidelesque suos ad charitatis uniculum observandum quod esse dignostitur
bonum omnium fundamentum servendo et inducendo. Cum itaque pro
parte vestri dilectorum regiorum iuratorum civitatis Gerunde et canonicarum
ac capituli dicte civitatis nomine et pro parte totius universitatis
nuper fuerunt per1 dilectum regium Hieronimum Rocha,
legum doctorem, nobis humiliter presentata in viam supplicationis
quedam capitula et etiam quedam concordia per viam capitulorum inita
et facta inter predictas partes quorum tenoris seriatim sic se habent:

442
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Il·lustríssimo y reverendísimo senyor: Per part dels jurats de la
ciutat de Gerona, fouc en dies passats presentada la devall inserta
supplicació a la sacra, cathòlica i cesàrea magestat, y per la dita cesàrea
magestat fouc comès a vostra il·lustríssima senyoria prevehís sobre les
coses supplicades, segons que a les letres de sa magestat stà largament
contengut, per ço se supplica a vostra il·lustríssima senyoria vulla
consentir y provehir, segons que en la següent supplicació stà contengut,
la qual és el tenor següent: Sacra, cathòlica y cesàrea magestat: Los
jurats de la vostra feel ciutat de Gerona veents y considerants que aquella
ciutat cascun dia se disminueix de poblats y se té per cert que si algun
saludable y prompte remey no se procura vindrà a total perdició y ruïna,
y la principal causa de dita depopulació són les grans y excessives
gabelles e imposicions que tenen pagar los habitants en dita ciutat y
passants per aquella, per ço los dits jurats, zelants lo bé y augment
de la re pública de aquella han pensat que lo més principal y saludable
remey per ara es luyr e quitar los censals y obligations a què dita ciutat
és tenguda y obligada per rahó dels quals dites gabelles e imposicions
per los avantpassats de dita universitat són stades imposades, però per
quant les facultats de dita ciutat són molt poques, han de dites coses
hagut col·loqui ab lo capítol de la Seu de Gerona, demanant a aquell
consell, favor y ajuda. E lo dit capítol, considerant la dita demanda
ésser molt justa y rahonable, ha feta offerta de fer tot lo que acerca
dita negociació fos a ell possible y encotinent ha feta electió de persones
ab ple poder de tractar y cloure totes les coses que per dites coses fossen
necessàries, y axí mateix per lo consell general de dita ciutat és stada
feta elecció de persones, ço és los dits jurats ab potestat plena no
solament duradora per lo temps que durarà lo offici de juradesc de
aquells, mes encara aprés tant quant durarà la negociatió predicta per
les causes y rahons a la electió o comissió expressades e perquè dita
comissió y potestat tinga major efficàcia e vigor, e que per avant no
puga ésser per via alguna /161/ impugnada y affí que la dita luïció vinga
a total effecte lo que per ventura no faria si los personatges se mudaven,
per ço los dits jurats suppliquen humilment a vostra magestat vulla
confirmar la dita potestat, per lo dit consell general a ells donada, la
qual potestat en forma auctèntica se exhibeix a vostra imperial magestat
supplint ab dita confirmatió qualsevol defectes, si alguns n·i havia, ab
decret y provisió que la dita potestat no puga en tot ni en part ésser
revocada, limittada ni sobreseguda per lo dit consell.
Plau a sa il·lustríssima i reverendíssima senyoria. A beneplàcit
emperò de la cesàrea magestat e de son loctinent general e durant aquell.
Més suppliquen a sa magestat sia donat ple poder als dits
comissaris, per dit consell elegits, de arrendar, rebre y collir los preus
dels arrendaments del dret del impòsit de un diner per liura de carn
y dos diners per cascun fetge, lo qual dret se imposa en lo any mil
cinch-cents y dotze, e per lo dit consell general de dita ciutat per temps

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 443
de vint anys a ops de dita luïtió dels censals de dita ciutat, provehint
que lo dit consell general ni los jurats sdevenidors en algun temps no·ls
puguen impedir ni·s puguen entrametre de dites coses, ans dos comissaris
puguin com dit és, rebre, arrendar y cullir lo dit dret e convertir
lo procehidor de aquell a ops de dita luïció, y no en altres coses, segons
stà ja destinat.
Plau a sa il·lustríssima e reverendíssima senyoria. A beneplàcit
de la cesàrea magestat, o de son loctinent general e durant aquell.
2. Sobre lo impòsit de la carn y dels fetges.
Ítem, suppliquen que passats los dits vint anys puguen allargar
lo dit dret del impòsit e aquell rebre y cullir y convertir en dita luïció,
segons dalt és dit, per altres vint anys, qui comensaran córrer lo dia
de la provisió, confirmatió y gràtia per sa magestat faedores. Passats
los dits vint anys los quals encara duren hi serà degudament provehit.
3. Sobre la botiga dels forments que stà a disposició dels dits
comissaris.
Ítem, que dits comissaris puguen applicar a la dita luïció lo guany
e augment se farà en la botiga del forment de la dita ciutat, la qual
per a què augmente és stada reformada per dits jurats ab bonor de
servant, la qual se haurà de dita botiga algun rahonable subsidi per
dita luïció servant tostemps lo cabal a la dita botiga, e que sia provehit
per sa magestat que lo dit consell ni jurats sdevenidors de la dita ciutat
no·s puguen entrametre de la dita botiga, ans les compres, vendes,
aforaments de forments, creatió de botiguers y altres officis de dita
botiga stiguen a disposició e ordinatió dels dits comissaris ab poder
de corregir, mudar y de nou fer ordinations en dita botiga necessàries.
Plau a sa il·lustríssima e reverendíssima senyoria. A beneplàcit
de la cesàrea magestat, o de son loctinent general e durant aquell.
4. Dels menuts de què se havia obrar la torre en lo loc del
baluard de sancta Catherina.
Ítem, que los dits comissaris puguen convertir o applicar a la dita
luïció lo que restarà dels menuts batuts ab licèntia de sa magestat que
són dos-centes liures, no obstant que ab la suplicatió en dies passats
a sa magestat feta fos stat dit que servirien per lo baluard de sancta
Catherina, o altres necessitats, perquè més necessària és al present dita
luïtió que dita reparació.
Plau a sa il·lustríssima e reverendíssima senyoria.

444
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
5. Sobre la paga de les despeses fetes per les provisions de
dita luytió.
Ítem, suppliquen a sa magestat que dels dits menuts y altres
emoluments de l’impòsit y botiga de forment se puguen pagar les
despeses faedores, tant per trametre a sa magestat per obtenir les dites
y devall scrites gràcies i mercès com per expedició de les provisions,
tant de sa magestat com de la sede apostòlica impetradores /161v/ o
altrament.
Plau a sa il·lustríssima e reverendíssima senyoria, donat o
presentat lo memorial, o compte de dites despeses primer a sa senyoria.
6. Licència de fer menuts, però no és atorgada.
Ítem, attès que los dits censals que s’han de luir són stats manlevats
per fer les muralles y altres serveys fets als predecessors de sa magestat,
suppliquen los dits jurats que plàcia a sa magestat, per subventió de
dita luïtió e per gràtia special, consentir als dits comissaris licèntia
de fer endit y batre menuts ab liga de argent en la forma y ab les cautions
acustumades, segons la licèntia per sa magestat als síndichs de dita
ciutat en les corts per sa magestat en Barcelona celebrades, consentida
fins en quantitat de quatre mília liures franques, quíties de totes
despeses, les quals emperò se hagen batre en les partides y temps que
parrà ésser més útil y profitós, considerant temps y modo durant lo
temps de dita luyció y que los dits menuts se hagen convertir a dita
luyció, y no en altros usos ni necessitats. Aprés hi serà degudament
provehit.
7. Facultat de elegir tauler.
Ítem més, suppliquen a sa magestat que los dits comissaris puguen
elegir y deputar tauler o depositari a hon se hagen deposar e girar les
quantitats de diners procehidores dels emoluments de les coses a dita
luïció destinades e destinadores, lo qual tauler en lo introyt de son offici
haja prestar bona e idònea seguretat y cautió, y que los creedors
censalistes hagen e sien tenguts acceptar les dites del dit tauler y no
puguen refusar aquelles.
Plau a sa il·lustríssima y reverendíssima senyoria, ab què lo
depositari e la seguretat prestadora per aquell se faça a coneixensa de
sa magestat essent en lo present principat o de son loctinent general
en absència de aquella.
8. Que disminuint les pensions dels censals puguen disminuir
les impositions.
Ítem, per quant los dits creedors reben les pensions dels dits
censals per sou y liura, segons valen los emoluments de dites impo-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 445
sicions, per açò imposades y luynt-se partida dels dits censals se
diminuïren les pensions de aquells. Per ço, suppliquen a sa magestat
provehesca y done potestat als dits comissaris que luydar partida dels
dits censals puguen diminuir y alleujar partida de les dites impositions
o alguna de aquelles, haüt sguard y segons la quantitat de la pensió
dels censals luyts a bon arbitre y moderament, a ffi que la pensió luyda
pujàs tant com lo que seria diminuït de les dites imposicions, ans més
que menys.
Plau a sa il·lustríssima i reverendíssima senyoria.
9. Loatió de la capitulatió feta entre la ciutat y capítol.
Ítem, plàcia a sa magestat confirmar, loar y approvar y auctoritzar
los capítols y concòrdia sobre dit negoci de luyció, fets y fermats entre
los comissaris per part de dita ciutat y capítol elegits, dels quals se
exhibeix còpia auctèntica a sa magestat.
Plau a sa il·lustríssima e reverendíssima senyoria, segons les
decretations en quiscun capítol dels dits capítols e concòrdia posades
les quals coses plàcia a sa magestat provehir, consentir y atorgar. Y
lo negoci de la dita luytió tindrà tant bon principi que no se’n pot sperar
sinó millor fi, y aquella ciutat de vostra magestat serà alienada y
descarregada de tants excessius drets, y starà molt bé poblada y fornida
de gent, y de aqueixa /162/ manera podran los poblats en dita ciutat
millor entendre en lo servey de sa imperial y cathòlica magestat, y en
lo redreç y augment de la re pública de aquella. Quelibet et cetera.
Altíssima et cetera.
10. La capitulació entre la ciutat y capítol.
Capítols fets, inits, pactats y concordats entre los magnífichs jurats
de la ciutat de Gerona havents de les coses davall scrites y altres
ple de poder del consell general de dita ciutat, no solament durant lo
dit offici de juradesch, més encara aprés durant la negociatió davall
scrita, de una part, e lo magnífic capítol de la Seu de la mateixa ciutat,
e o los magnífichs mossèn Joan de Margarit, ardiaca major, Pere Albert,
Onofre Palet, canonges, Pere Spital, sacristà mijà e Ffrancesch Boffill,
preveres de capítol, comissaris en les coses deiús scrites per dit magnífic
capítol deputats, als quals axí mateix a les coses deiús scrites és stat
donat plen poder per dit capítol com appar ab instrument rebut per
lo discret en Joan Guilana, de part altra, sobre lo negoci de luyr, quitar
y rembre los censals, crèdits y altres obligations a què dita ciutat és
tenguda y obligada, y per consegüent de levar y anichilar los drets e
impositions o part de aquelles de les quals dita ciutat a causa de dits
crèdits y censals stà molt carregada y aggravada, los quals capítols y
concòrdies són fets en lo modo y forma següents.

446
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Sobre lo consentiment del capítol a la applicació de les coses
pies.
Primerament, per quant entre les parts damunt dites és stat
apuntat e concordat que certa part de les rendes y emoluments de moltes
coses pies y beneficis de aquesta ciutat sia per cert temps convertida
a luyció y redempció dels dits crèdits y censals y per açò venir a effecte
se han fer algunes despeses per causa de la gràtia e provisió del summo
pontífice impetradora, per ço és stat apunctat y conclòs entre les dites
parts que los dits honorables jurats pagaran dels béns de la dita ciutat
les despeses damunt dites necessàries per la conclusió y effecte del dit
negoci, emperò lo dit magnífic capítol donarà en dites coses tot aquell
favor, consell y directió que serà possible, segons per part de aquell
és stat offert y contestat posar en obra.
Plau a sa il·lustríssima y reverendíssima senyoria, segons ja en
la supplicació és stat atorgat.
Sobre la electió del tauler o depositari de les peccúnies de
dita luyció.
Ítem, és pactat y concordat entre les dites parts, que encontinent
serà obtenguda dita gràtia del papa sia feta, constituïda y creada dita
taula bé e idòneament assegurada y aquella sia comanada a alguna bona
persona, virtuosa y sufficient en facultats elegidora per los magnífichs
comissaris per part de dites ciutat e capítol per la dita negotiació elegits
e deputats, o de la major part de quiscú dits staments, en la qual taula
sien deposats tots los diners y altres qualsevol coses y emoluments
exegidors y rebedors a ops de dites luycions destinades y altres qualsevol
quantitats de peccúnia, tant de l’impòsit com de altres lochs procehidores,
lo qual tauler en lo introhit de son offici haja jurar e oyr sentència
de excomunicatió que en lo regiment de dit offici se haurà bé, lealment
e feelment y que haja tenir libres a part de les dades y rebudes y altres
coses concernents lo dit negoci de luïcions.
Plau a sa il·lustríssima y reverendíssima senyoria, segons en la
decretació y resposta en la supplicatió a sa senyoria presentada, és
consentit y atorgat. /162v/
Que sien elegits dos oydors de comptes, hu ecclesiàtico, altre
secular.
Ítem, és pactat y concordat entre les dites parts, que per los dits
comissaris per les dites parts elegits, o la major part de quasqú de
dits staments, sien de dos en dos anys elegides dues persones, la una
ecclesiàstica, l’altra secular, elegit quascú en son braç, les quals persones
oïen tots anys los comptes del dit tauler y que dits oïdors de comptes
en lo introhit de lur offici juren e oïen sentència de excomunicatió de

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 447
la manera és stat dit del tauler, y que oïts dits comptes del dit tauler,
los dits oïdors de comptes ne façan relació als dits magnífichs
comissaris.
Plau a sa il·lustríssima y reverendíssima senyoria, pus emperò
los dits oïdors de comptes no hagen salari algú, e que per ells o per los
comissaris hage de ésser donada notícia quiscun any dels dits comptes
a sa magestat essent en lo dit principat o a son lochtinent general en
absència de aquella.
Que sien elegits dos procuradors, hu ecclesiàstic altre secular.
Ítem més, és stat apuntat y concordat entre les dites parts, que
per los dits comissaris o la major de aquells com és dit, sien constituïts
dos procuradors, síndichs o actors, lo hu ecclesiàtic, l’altre secular
conjuctament, los quals tinguen poder de fer posar en dita taula los
dits emoluments, y per açò fer y complir en lo introhit de lur offici
prestaran jurament e oyran sentència de excomunicatió, segons del
tauler és dit. La revocatió y mutatió dels quals procuradors stiga en
arbitre y facultat dels dits comissaris y que als dits procuradors per
lurs treballs sia assignada certa cosa per liura del que exegiran a
coneguda dels dits magnífichs comissaris.
Plau a sa il·lustríssima y reverendíssima senyoria, pus no puguen
haver dits procuradors per lur salari més de dotze diners per liura, los
quals los hagen de ésser pagats per los dits comissaris en la taula del
dit depositari.
Que les peccúnies destinades a dites luycions no·s puguen
convertir en altres usos sinó luycions de censals.
Ítem, és pactat y concordat entre les parts damunt dites, que les
rendes, emoluments, quantitats de peccúnia y altres qualsevol coses,
tant per part de la dita ciutat, ço és, lo dret de l’impòsit de les carns
y dels fetges, los diners eren destinats a ops de la torre se havia de
fer en la muralla de Onyar, y lo guany procehidor de la botiga del
forment y altres qualsevol coses, com encara per part del magnífic
capítol o per altres qualsevol persones, tant conjunctament com divisa,
destinades o destinadores a ops de dites luycions no puguen ésser per
via directa ni indirecta convertides en altres usos ni necessitats, sinó
a ops de dites luïcions abdicant-se les dites parts y quascuna d’elles,
ara per lavors y lavors per ara, tot poder y facultat de contrafer al present
capítol y al contengut en aquell, y açò ab jurament y altres clàusules
y cauteles per validació y roboració de dites coses necessàries i
opportunes a coneguda del notari davall scrit.
Plau a sa il·lustríssima y reverendíssima senyoria.

448
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Que les peccúnies sien deposades en la taula dites asolta dels
dits comissaris y que per aquells ne altres no·s puguen levar de
dita taula sinó per luycions de censals.
Ítem, és pactat y concordat entre les dites parts, que les quantitats
de peccúnies y altres coses de dites rendes y emoluments exhigidores
y en dita taula deposadores, sien dites y scrites asolta dels dits
magnífichs comissaris per dites parts elegits volents, ara per lavors y
lavors /163/ per ara, que lo dit tauler en sos libres scriga y continue
totes les partides en la manera predita, emperò que dits drets ni altres
qualselvol coses en dita taula deposades no puguen de dita taula ésser
trets ni levats per los dits comissaris ni per altres qualsevol persones,
sinó per luyció o luycions dels censals, als quals la dita ciutat és tenguda
y obligada y encars que lo tauler ne fes altra desaxida etiam per ordinatió
de dits comissaris, o de lurs principals, en ningun temps li sia admesa
en compte.
Plau a sa il·lustríssima y reverendíssima senyoria.
Sobre la forma y elecció de quals censals se liuran primer.
Ítem, és apuntat e pactat entre les dites parts, que hagen facultat
e arbitre dels dits comissaris, o de la major part d’aquells, com alt és
dit quals censals luiran o quitaran primer o darrer, emperò encarregant
les consciències d’aquells que en la dita electió se hagen bé y degudament
postposades tota amor, favor, mala voluntat o altres qualsevol
subornacions solament mirant en lo que satisfà al bé y útil de la dita
ciutat y re pública de aquella, havents sempre sguard en les dites luïcions
preferint la comoditat de sglésies, spitals pobilles y viudes e altres coses
pies. E si per ventura, entre los dits comissaris havia alguna discòrdia
sobre la electió dels censals loïdors, los uns volents ésser luyt algun
censal, y los altres volents-ne luyr altre, que en tal cars per expedició
del dit negoci serien fets redolins dels censals concorrents y posats en
fort lo primer censal qui exiria ab lo primer redolí fos primer quitat
y axí de grau en grau segons la sort exirà.
Plau a sa il·lustríssima e reverendíssima senyoria, pus emperò sien
luyts los censals primer en aquells qui faran major gràtia e que tostemps
que se hauran fer luycions se faça una crida en la ciutat de Gerona
y en los lochs que aparrà als dits comissaris a ffi que venga a notícia
dels creedors per veure qui volrà fer major gràtia y que la luyció o
luïcions no·s façan fins trenta dies aprés que la crida serà publicada.
Que·s proveesca en què les impositions no sien fraudades.
Ítem, per quant pagant-se íntegrament y axí com se pertany les
imposicions de dita ciutat y no essent fraudades resultaran molt majors
emoluments del que vuy se reb de aquelles y de aqueixa manera serà

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 449
venir abans al fi de dites luycions, per ço és stat apuntat y concordat
que per part dels dit honorables jurats e capítol sia ordenat e preovehit
cascú en son stament que les dites imposicions sien fraudades per
algunes personas tant ecclesiàticas com seculars, ço és, los dits jurats
faent tancar los portals de dita ciutat y prohibits ab penes y altres
cauteles necessàries que los arrendadors de dites imposicions exhegescan
íntegrament dels poblats en dita ciutat obligats en pagar imposició lo
dret complidament e íntegre de dites imposicions no a alguna persona
segons se és acostumat, y per lo semblant, lo magnífic capítol provehirà
que per los ecclesiàtichs ni família d’aquells no sien fraudades dits
imposicions en tot ni en partida y sobre açò se apuntarà alguna forma
per a tots bona y saludable.
Plau a sa il·lustríssima i reverendíssima senyoria.
Que per mort, absència o altre impediment dels comissaris
ne sien surrogats altres.
Ítem, és pactat y concordat entre les dites parts que per mort,
absència o altre just impediment dels dits comissaris per part de dits
ciutat y capítol elegits, o de algú de aquelles, los dits comissaris, o major
part de aquells, en la forma damunt dita tinguen potestat y facultat
de surrogar altre semblant en stament y condició del impedit entenent
que quascú sur- /163v/ rogue en sos stament.
Plau a sa il·lustríssima y reverendíssima senyoria, solament per
absència o just impediment, y per cas de mort se haja de fer dita
nominació del ecclesiàstic per lo capítol de la Seu de dita ciutat y del
secular per los jurats e consell general de aquella.
Assignatió del loc a hon se avistaran dits comissaris per tractar
del dit negoci.
Ítem, per quant dites persones al negoci de dites luycions
deputades se hauran moltes y diverses vegades avistar, y és bé tinguen
loc cert y destinat per a conferir de dites coses, per ço és apuntat y
concordat que lo loc del dit avís y col·loqui sia la casa del magnífic
senyor mossèn Joan de Margarit, canonge y ardiaca de la Seu de Girona,
y en dit loc se haja tractar y negociar de les dites luycions y coses
deppendents y emergents de aquelles.
Plau a sa il·lustrísima y reverendíssima senyoria, que se avisten
tantes vegades com volran per dit negoci en la Seu de dita ciutat o
en altra qualsevol iglésia per ells elegidora.
Les coses per part de la ciutat assignades a la dita luïtió.
Ítem, és apuntat y concordat entre les dites parts, que la dita ciutat
deputàs e assignàs com de present dits comissaris per dit consell elegits

450
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
deputen y assignen a ops de dita luyció per lo dit par de vint anys lo
dret del impòsit de les carns y dels fetges los diners eren destinats a
ops de la torre se havia fer en la muralla de Onyar, y lo guany procehidor
de la botiga del forment.
Plau a sa il·lustrísima y reverendíssima senyoria, per lo temps
que resta dels dits vint anys de l’impòsit de les carns, y dels fetges
y del restant, axí com se conté en lo capítol present.
Die mercurii vicesima quarta mensis madii, anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo vigesimo quinto, predicta capitula et
omnia et singula in eis contenta fuerunt laudata, firmata et iurata per
magnificos et providos viros dominos Ioannem de Margarit, archidiaconum
maiorem; Petrum Albert, Onofrum Palet, canonicos; Petrum
Spital, presbiterum de capitulo et sacristani secundum ecclesie Gerundensis,
comissarios per reverendissimum capitulum dicte Gerundensis
ecclesie ad hec et alia electos et deputatos una cum honorabilis
Ffrancisco Boffill, presbitero de dicto capitulo ab hoc actu absente
existentes personaliter intus domos dicti archidiaconatus maioris
promittentes servare, et cetera, in manu et posse discreti Petri Garbi,
notarii publici Gerunde vice et nomine mei Michaelis Garbi, notarii et
scribe consilii dicte civitatis Gerunde infrascripti, interessentis presentibus
testibus scilicet discretis Michaele Preses, presbitero et Sebastiano
Ladrera, clerico beneficiatis in dicta Gerundensis ecclesia. Dicta die
dictus honorabiles Ffranciscus Boffill, alter ex dictis comissariis,
laudavit, firmavit et iuravit dicta capitula et omnia et singula in eis
contenta intus Gerundensis ecclesiam in manu et posse dicti Petri Garbi,
notarii, presentibus testibus scilicet discretis Marturiano Gibert, clavigero,
et Marturiano Pons, beneficiato presbiteris dicte Gerundensis ecclesie.
Eadem die ipsa capitula et omnia et singula in eis contenta fuerunt
laudata, firmata et iurata per magnificos Narcissum dez Puig, Ffranciscum
Scola, Michaelem Garbi, Michaelem Exoli et Petrum Renard, iuratos
anni presentis dicte civitatis Gerunde, una cum magnifico Ludovico de
Lauru a dicta civitate absente et honorabilem Carolum Vivet, legum
doctorem, surrogatum in locum et propter absentiam dicti domini
Ludovici de Lauro, Hieronynum Rocha etiam legum doctorem, Petrum
ça Conominam et Petrum Cerda, mercatores, cives Gerunde adiunctuos
per ipsos dominos iuratos assumptos et sibi ipsis associatos, promittentes
ea servare, et cetera, existentes intus domum consilii dicte civitatis in
manu et posse dicti Petru Garbí, notarii vice et /164/ nomine mei dicti
notarii infrascripti ut supra interessentis, presentibus testibus scilicet
Raymundo Mut et Ioannem Pasquer, virgariis honorabilium iuratorum
Gerunde. Copia huiusmodi in precedentibus duabus foleis et parte
presentis pagina alterius folei scripta sumpta fuit a sua originali aprissia
capitulorum preinsertorum et cum eadem fideliter correcta et comprobata

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 451
per me, dictum Michaelem Garbi, regia auctoritate notarium publicum
et scribam honorabilium iuratorum et consilii dicte civitatis Gerunde
hic me subscriventem, fidem facientem et meum solitum artis notarie
apponentem sig+num. Nobis propterea humiliter suplicari fecistis ut
preinserta capitula et unumquodque eorum necnon quandam potestatem
in preinserta supplicatione mentionatam et per consilium generale
civitatis Gerunde tunc iuratis eiusdem concessam et attributam negotiandi
et concludendi omnia in propositione per eosdem iuratos circa
suprainsera capitula contenta et specificata de qua potestate auctentice
constare vidimus per instrumentum receptum per Michaelem Garbi,
notarium et scribam consilii dicte civitatis Gerunde, die vicesima prima
ffebroarii, anni millesimi quingentesimi vigesimi quinti, ac omnia et
singula in eis et eorum quolibet contenta, tam pro vobis qui nunc estis
quam illis omnibus qui in futurum erunt, laudare, approbare, confirmare
et de novo concedere pro augmento et conservatione dicte universitatis
et incolarum eiusdem de nostra immo regia benignitate dignaremur.
Nos vero inherentes vestigiis prefate cesaree et catholice maiestatis et
regum predecessorum suorum qui talibus liberali animo annuerunt
et aliis respectu utilitatis et augmenti dicti universitatis ac dictorum
in eadem civitate incolarum et habitatorum presentium et futurorum
favorabiliter inclinati volentes in predictis debite providere premaxime
quia ad nobis per prefatam cesaream maiestatem fuit commissum et
mandatum suis cum litteris manu sue cesaree maiestatis firmatis et
regio sigillo sigillatis que date fuerunt in civitate Toleti, die decimo
septimo mensis novembris proxime dimissi; visis et recognitis preinsertis
capitulis et unoquoque eorum in fine cuiuslibet eorum nostras responsiones
et decretationes continuari et describi iussimus prout superius
continetur. Et insuper dicta et preinserta capitula et unumquodque
ipsorum iuxta et secundum dictas nostras responsiones et decretationes
in fine cuiuslibet eorum appositas et descriptas necnon prefatum
instrumentum potestatis supra kalendatum ac sic et prout in eis continetur
et non aliter. Tenore presentium deque nostri certa scientia
deliberate et consulto vobis dictis canonicis et capitulo ecclesie ac iuratis
et universitati dicte Gerundensis civitatis, qui nunc estis et pro tempore
eritis, ad regie dignitatis beneplacitum concedimus, laudamus, firmamus,
auctoritzamus et approbamus ac nostre huiusmodi immo regie concessionis
munimine roboramus, volentes et declarantes quod si in futurum
aliqua apperierint dubia, obscura seu interpretatione digna super
dictis capitulis seu aliquo ex eis, quod dicto in casu interpretatio, decisio
seu declaratio illorum seu cuiuslibet eorum per alium seu alios
quoscumque nisi tantum per suam cesaream et catholicam maiestatem
et illa absente per nos vel alium seu alios locumtenentes generales, qui
pro tempore fuerint minime fieri possit, nec valeat. Quocirca gerentivices
generalis gubernatoris in dicto Cathalonie principatu, aut dictum
officium regenti, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis illorumque as-

452
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
sessori et iudicibus ordinariis signanter vicario et baiulo, subviario et
subbaiulo ac iudici ordinario Gerunde, iuratis insuper dicte civitatis
ceterisque universis et singulis officialibus et personis ad quos spectet,
tam presentibus quam futuris, illorumque locumtenentibus dicimus et
mandamus de nostra certa scientia deliberate et consulto sub regie ire
et indignationis incursu penaque florenorum auri mille a bonis contrafacientis
irremissibiliter exigenda et regio applicanda erario, quatenus
preinserta capitula et omnia et singula in eis et unoquoque eorum
contenta iuxta et secundum responsiones et decretationes in fine cuiuslibet
eorum contentas teneant firmiter et observent tenerique et observari
inviolabiliter faciant per quoscumque ad dicte regie dignitatis
beneplacitum et contrarium non faciant ratione aliqua sive causa quanto
gratiam regiam charam habent preappositamque cupiunt evitare
penam. In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus regio sigillo
impendenti munitam.
Datum in civitate Barchinone, die /164v/ vicesima quarta mensis
ianuarii, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo vigesimo
sexto, regnorumque dicti domini regis videlicet electionis sacri imperii
anno octavo, regine Castelle, Legionis, Granate et cetera, anno vigesimo
tertio, Navarre duodecimo, Aragonum vero utriusque Sicilie, Hierusalem
et aliorum undecimo, regis vero omnium undecimo.
Don Ffadrique, obispo de Cigüença, lugateniente general.
Vidit de Gualbis, vicecancellarius. Vidit Iacobus Ferrer, regens
thesaurariam.
Dominus locumtenens generalis mandavit mihi Ioanni Bartholomeo
Coll. Visa per vicecancellarium et regentem thesaurariam.
Probata.
In diversorum locumtenentie IIIº, folio Lº.
1. Segueix per repetit.
173
1532 agost 25. Barcelona
PRIVILEGI atorgat per Frederic de Portugal, arquebisbe de Saragossa,
lloctinent del rei Carles I, a favor dels jurats de la ciutat de Girona,
on disposa que, en aplicació del privilegi de la insaculació, s’augmenti
de quatre a vuit el nombre de noms de doctors en dret a la bossa
de mà major, i de sis a vuit el nombre de noms de notaris a la bossa
de mà mitjana.
A. AHCG. Pergamí núm. 1725.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 169r-v.
Que en las bossas de mà major no puga haver sinó VIII doctors
en dret y en la mijana VIII notaris.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 453
Nos Carolus, divina favente clementia romanorum imperator
semper augustus, Ioanna, eius mater, et idem Carolus, Dei gratia reges
Castelle, Aragonum etcetera, comites Barchinone et cetera.
Nos Federicus de Portugalia, miseratione divina archiepiscopus
Cesaraugustanensis, consiliarius et locumtenens generalis sacre, cesaree
et regie magestatis in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis
et Ceritanie, attendentes et considerantes vigore regiorum privilegiorum,
universitati et singularibus personis civitatis Gerunde concessorum,
regimen et officia civitatis eiusdem fieri posse et debere per viam
insaculationis, et propter pestiferum tempus preteritum ac alias plures
personas et in eisdem officiis et regimine insaculatas decesisse ob quod
numerus completus personarum non invenitur aut vix haberi potest,
et per fidelem regium Baudilium Abric notarium, et in presentiarum
iuratum nomine et pro parte vestrorum infrascriptorum iuratorum
suorum et adiunctorum per consilium generale dicte universitatis
Gerunde dictis iuratis associatorum, fuit propterea nobis humiliter
supplicatum ut super infrascriptis de congruo et opportuno remedio
providere dignaremur. Nos vero, qui bonum et utilitatem /169v/ dicte
rei publice et illius regiminis summopere affectamus, volentes debite
et ut decet providere de dictis, supplicationibus vestris benigne
annuentes, tenore presentis carte nostre immo regie ad regium
beneplacitum durature, de nostri certa sciencia, deliberate et consulto
licentiam et facultatem plenarias ac liberum posse concedimus et
elargimur dicte universitati civitatis Gerunde et vobis dictis iuratis, qui
nunc estis et pro tempore eritis, dicte civitatis, quod in bursis videlicet
manus maioris quatuor doctores sive peritos in iure dicte civitatis, et
manus mediocris duos notarios dumtaxat ex notariis substitutis in
notaria publica eiusdem civitatis Gerunde, ultra illos quatuor peritos
in iure et sex notarios in dictis bursis, ut informamur, respective solitos
hactenus inbursari et inseculari possitis et valeatis ac successores vestri
possint et valeant insaculare, ponere et imbursare, ita quod e cetero
in dictis bursis manus maioris octo doctores sive iurisperiti et manus
mediocris octo notarii, ut prehabetur, ponantur, insaculentur, non
obstantibus quibusvis privilegiis seu provisionibus regiis et aliis quibuscumque
in contrarium facientibus vel venientibus, quibus quoad
premissa dumtaxat attentis, supplicatis et alias cum presenti carta
nostra immo regia, si et quatenus opus sit, derogamus et derogare
volumus et intendimus, dictis regiis privilegiis seu provisionibus in
ceteris casuis plenis robore, efficatia et valore permanentibus et valituris,
quibus nolumus nec intendimus nisi tantummodo quoad predicta
derogare nec eisdem aliquod fieri seu generari preiuditium, novatio
seu derogatio tacite vel expresse. Quapropter nobili magnifico consiliario,
dilectis et fidelibus regiis gerentivices generalis gubernatoris in
dicto Cathalonie principatu, vicario, baiulo, subvicario et subbaiulo,
consilio, universitati et singularibus personis dicte civitatis Gerunde,

454
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
dicimus et districte precipiendo mandamus, pena florenorum auri
Aragonum mille adiecta, quatenus presentes nostras immo regias
gratiam, licentiam, facultatem et potestatem et omnia et singula in
presenti carta contenta et specifficata vobis dictis iuratis Gerunde,
presentibus et futuris, teneant firmiter et observent tenerique et
inviolabiliter observare faciant per quos deceat, et contrarium non
faciant fieri ne permittant ratione sive causa, quanto gratia regia eis
chara est et preapositam cupiunt evitare penam. In cuius rei testimonium
presentem fieri iussimus regio comuni sigillo impendenti munitam.
Datum Barchinone, die vicesima quinta mensis augusti, anno a
nativitate Domini millesimo quingentesimo tricesimo secundo,
regnorumque regiorum, videlicet coronationis sacri imperii anno tertio,
regine Castelle, Legionis, Granate et cetera anno vicesimo nono, Navarre
decimo octavo, Aragonum vero utriusque Sicilie, Hierusalem aliorum
decimo sexto, regis vero omnium etiam decimo sexto.
Don Fadrique, arçobispo de Caragoça, lugarteniente general.
Vidit de Gualbis, regens. Vidit de Vallesica. Vidit Franciscus Ferrer
et Depuig, regens thesaurariam.
Dominus locumtenens generalis, visa prius per de Gualbis,
regentem cancellariam, mandavit michi Ioanni Bartholomeo Coll, visa
etiam per Ferrer et dez Puig, regentem thesaurariam, et de Vallesica,
cui fuit comissum.
In diversorum locumtenentis VII, folio CLXXIIIIº.
Registrata.
174
1533 desembre 19. Montsó
PRIVILEGI atorgat pel rei Carles I, a favor dels síndics de la ciutat de
Girona, sobre diverses matèries.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 164v-167.
[Sense rúbrica]
Nos Carolus, divina favente clemencia romanorum imperator
semper augustus, rex Germanie, Ioanna, eius mater, et idem Carolus,
Dei gratia reges Castelle, Aragonum, utriusque Sicilie, Hierusalem,
Hungarie, Dalmacie, Croacie, Legionis, Navarre, Granate, Toleti,
Valencie, Gallecie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice,
Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris, insularum Canarie, insularumque
Indiarum et terre firme maris oceani, archiduces Austrie,
duces Burgundie et Bravantis et comites Barchinone, Flandrie et Tiroli,
domini Vizcaye et Moline, duces Atenarum et Neopatrie, comites
Rossillionis et Ceritanie, marchionesque Oristanni et Gociani.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 455
Maiestati nostre reverenter fuerunt oblata per dilectos nostros
Raphaelem Agullana, civem, et Michaelem Garbi, notarium, sindicos
vostros civitatis nostre Gerunde, quedam capitula, super quibus per nos,
ad eorumdem syndicorum humilem supplicationem, facte fuerunt responsiones
et provisiones, quorum capitulorum et responsionum tenor
sequitur:
Sacra, cesàrea e règia magestat: Com les coses ben ordenades
deguen star fermes e la novitat moltes vegades engendra discòrdia, e
en aquelles en què ha special provisió és expedient fer deguda provisió,
com més sien tengudes aquelles coses que specialment són disposades
que les que generalment són prohibides, per ço los syndichs de la ciutat
de Gerona, per confirmació del bé comú e de la dita ciutat, supplican
humilment a vostre sacra, cesàrea e règia majestat de les coses següents:
Que en lo regiment de la ciutat no deuen ne pugan entrevenir
sinó persones del stament real.
Primerament, com la ciutat de Gerona, tant per privilegis per los
antipassats de vostre majestat com encare per pràtica, ús e consuetut
inmemorial, no sols de cent més encara de dos-cents anys ençà e més
enllà observada, és stada sempre regida e governada per jurats e consell,
en lo qual solament han entrevengut los ciutedans e poblats de la dita
ciutat del stament o bras real, e no de altre stament o condició /165/
de persones, e ab tot que ab algunes constitucions generals del present
principat de Cathalunya e privilegis a la dita ciutat consentits sia vist
ésser disposat o innuït que en les ciutats, viles e lochs de dit principat
hage jurats e sien en aquell stament en què antigament són stats, emperò
a major cautela per lo bé e repòs de la dita ciutat e per excloure dubte
o qüestió que fer o causar se poria, los síndichs de la dita ciutat
suppliquen a vostra sacra, cesàrea majestat vulla consentir per privilegi
perpetual que en lo regiment e consell de dita ciutat sia servat lo orde,
ús pràticha e consuetut inmemorial fins assí observats en les persones
que han acostumat ésser del dit consell, y que en aquell no puguen
entrevenir persones de altre stament o condició, sinó les del stament
real, com fins assí és stat observat, confirmant vostre majestat, loant
e aprovant la dita pràtica, ús e costum inmemorial de la dita ciutat.
Plau a sa majestat se observe com fins assí s’és acostumat.
2. Que los jurats haien y puguen insecular en la bossa de
la mà menor hun fill de manor hàbil y sufficient.
Ítem, com per privilegi per los antipassats de vostre majestat
consentit los jurats de dita ciutat tinguen facultat quiscun any posar
y ensecular dos en la bossa de menor, e apparega molt rahonable que
essent en les altres coses eguals los fills dels qui són o són stats elegits
en dit consell deguen ésser preferits als altres qui no tenen semblant
qualitat, per ço los dits syndichs de la ciutat suppliquen a vostre sacra,

456
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
cesàrea majestat vulla consentir ab privilegi, disposar e ordenar que
d’aquí avant los dits jurats, en lo temps que per privilegis és consentit
y disposat fer dites insaculacions, si·s trobaran en dita ciutat alguns
poblats àbils e sufficients qui no sien en dita bossa, e los pares de aquells
sien o sien stats elets en dit consell per dita mà menor, puguen e hagen
insacular en dita bossa almenys un de aquells y un altre a lur libertat,
e açò sens prejudici dels dits privilegis en les altres coses.
Plau a sa majestat si concorren en ells les quantitats necessàries.
3. Que algun droguer ni botiguer de teles no puguen ésser
de la mà mijana.
Ítem, com per la reyna, dona Maria, consort e loctinent general
del sereníssimo rey don Alfonso quart, de alta recordació, sia stat
consentit un privilegi, dit de la nova forma, sobre les eleccions de jurats,
consell y altres oficis de la dita ciutat, en lo qual ha un capítol XI en
nombre del tenor següent: «Ítem, sots los dits sagrament e pena no
puguen elegir alguns en la mà mijana, si donchs no seran d’aquestes
condicions, ço és, que visquen com a ciutedans honrats o seran hòmens
de sciència o mercaders, drapers o notaris substituïts en la notaria de
Gerona, e dels dits notaris fins en nombre de sis, elegint los qui
primerament són stats substituïts en la dita notaria, mas de negunes
de les condicions no puguen ésser de mà mijana et cetera». E com aprés
se sia vist que sots lo vocable de mercaders són stats elegits en la dita
mà mijana alguns botiguers de teles y droguers, lo que porta contrari
a la disposició del dit privilegi, per ço, per remoure tots dubtes e abusos,
los dits syndichs suppliquen a vostre majestat que li plàcia, interpretant
e declarant lo dit privilegi, statuir e disposar que los botiguers de teles
ni droguers no puguen /165v/ ésser d’ací avant elegits ne ensaculats en
dita ciutat per la dita mà mijana, salvant emperò que los botiguers y
droguers, que de present se troben ensaculats en dita mà mijana,
hy puguen restar y los fills de aquells, seguint la mateixa condició, hy
puguen ésser insaculats.
Plau a sa majestat.
4. Que no·s pusque ésser jutge algun qui no sia doctor o
licentiat.
E per quant la administració de la justícia stà principalment
radicada en la bondat e perícia dels jutges, suppliquen a vostra sacra,
cesàrea e règia magestat vulla proveyr e ordenar que algú no pugue
ésser embossat en la bossa dels jutges ordinaris ne de appel·lacions de
la dita ciutat de Gerona que no sia doctor o licenciat en dret civil o
canònic, e que haja haver praticat almenys per temps de un any aprés

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 457
de ésser estat doctorat e licenciat, del qual doctorat o licenciat hagen
a fer-se·y exhibició en casa de la dita ciutat de Gerona abans de traure
ternes, si·n seran requests en scrits o de paraula.
Plau a sa majestat.
5. Que los notaris sien examinats públicament.
Ítem, los dits syndichs suppliquen a vostre sacra, cesàrea majestat
vulla provehir e ordenar que en la ciutat de Gerona lo examen dels
notaris se fassa públicament devant official e jurats com és de pràtica,
però que los principals examinadors y referidors de la abilitat e
suficiència dels dits notaris sien los notaris de dita ciutat y los dos
advocats de aquella, los quals examinadors, prestat jurament y oyda
sentència de excomunicació, hagen fer la relació si lo tal notari, qui
per ells serà examinat, los parrà sufficient o no, de qui se hagen fer
y servar d’aquí al devant, com sie molt necessari e utilós a la dita ciutat.
Plau a sa majestat.
6. Que los cilurgians y apothecaris sien examinats públicament.
Ítem, que semblantment y de la mateixa forma, los cilurgians y
apothecaris, ans de poder usar de lurs officis, sien examinats públicament
en lo mateix loch, y de la manera que examinen los notaris en dita
ciutat, y que los examinadors coneixedors y referidors de la abilitat e
sufficiència de aquells sien los cirurgians e apothecaris, quascuns en
lur offici, y los metges de dita ciutat, los quals en la forma que és dit
dels notaris, prestat jurament y oyda sentència de excomunicació, hajen
fer relació de la abilitat o inabilitat dels que seran per ells examinats,
y que ningú ans de haver subit dit examen e trobat àbil no pugue tenir
ni regir algú dels dits officis.
Plau a sa majestat. /166/
7. Que los salaris de metges y cilurgians sien tatxats y limitats.
Ítem, suppliquen los dits syndichs a vostra sacra, cesàrea, règia
magestat vulla provehir e ordenar que los salaris dels metges e cilurgians
sien limitats e tatxats, com se sien demanats molt excessius salaris per
los qui han entrevingut en morbos pestíferos y altres, e se’n sien seguits
molts plets, remetent la tatxació als jurats de la dita ciutat e pabordies
de lurs confraries.
Plau a sa majestat.
8. Que lo jutge ordinari per absència o altre impediment
pugue y haja surrogar hun altre doctor.
Ítem, attès que per absència del jutge ordinari de dita ciutat de
Gerona la justícia és moltes vegades impedida y retardada, així en lo

458
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
criminal com en lo civil, los dits syndichs suppliquen a vostra sacra,
cesàrea, real magestat vulla provehir e consentir que lo jutge ordinari
de Gerona, que per avant serà, puga e haja de surrogar en cars de
absència o altre impediment seu un altre doctor de la dita ciutat, qui
no sia impedit per constitucions del present principat, en loc seu y que
les fermances donadores per lo jutge ordinari sien tengudes de les culpes
de aquell tal surrogat y que així se’n faça expressa menció en la seguretat
per dit jutge prestadora.
Plau a sa majestat.
9. Que brivons i belitres sien expel·lits de la ciutat.
Ítem, com en les comunitats per ésser ben governades sia en gran
dan los belitres y vagabundos star y habitar en elles, y a bé que los
regidors ne façen ordinacions que·n sien expel·lits, los oficials ordinaris
no exequten, la qual cosa ve en gran dan de les universitats, per çò
los syndichs de la dita ciutat suppliquen a vostre sacra, cesàrea magestat
vulla atorgar privilegi a la dita ciutat y als jurats, qui are són y per
avant seran, que los dits belitres puixen expel·lir y traure de la dita
ciutat, tres dies aprés que en aquella hauran stat, ab aixistència de aquell
oficial de sa majestat que los dits jurats elegiran y se associaran, com
acostumen en la prohibició dels jochs, que tostemps que·ls oficials reals
ne seran instats per los jurats o síndichs, los hagen de expel·lir de la
ciutat dins tres dies.
10. Que no·s pusque vendre peix sinó en los lochs assí
assignats.
E més, com de alguns anys ençà en la1 dita ciutat de Gerona se
tròpia en necessitat de peix a causa que fora aquella se fa abús de
vendre’l, per ço suppliquen los dits syndichs a vostre sacra, cesàrea
majestat vulla atorgar privilegi a la dita ciutat que en algun loch fora
la dita ciutat no·s puga vendre peix, sinó en los lochs deiús scrits o
més luny de la ciutat, ço és, a Celrà o a Madinyà, a Riudellots de la
Creu o Sanct Gregori, a Bascanó, a Ayguaviva, a Riudellots de la Selva,
a la capella de Erols, 2 y no en altres parts més propínques de la ciutat.
Lo loctinent general /166v/ se informe hy proveesca degudament.
11. Que los jurats puguen presentar las ternas de balle y jutge
a qui volran sens empatx de algú.
Ítem, com la ciutat de Gerona en virtut de privilegis consentits
quiscun trienni faça extractió de terna de batles e jutges ordinaris, e
ab los mateixos privilegis li és consentit que los jurats puguen presentar
la terna o ternes a vostre majestat o a son loctinent general de
Cathalunya, o al portantveus de governador, o al batlle general a aquell

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 459
al qual los jurats del·liberaran o volran presentar, e axí mateix a altres
universitats e assenyaladament a la vila de Sanct Feliu de Guíxols, qui
és part y membre de dita ciutat, e de alguns anys ençà lo loctinent
general de sa majestat ha levada la dita facultat e libertat scrivint e
manant als dits jurats e a les universitats que dites ternas presentan
a ell y no a altres, lo que és contra forma dels dits privilegis, contra
dita facultat e libertat, en gran dan dels poblats en dita ciutat e vegueria
per molts respectes, per ço suppliquen a vostra sacra e real majestat,
confirmant, si necessari serà, los dits privilegis, vulla provehir y manar
aquells sien observats, abdicant la potestat a qualsevol de fer lo contrari
e imposant penes als scrivans qui tals letres contre la dita libertat
faran, e que los scrivans qui en les provisions que faran de acceptacions
e creacions de dites batlias e jutges no prenguen sinó los salaris
antigament acostumats, prohibint los excessos ab penes.
Plau a sa majestat que·s serven los privilegis levats tots abusos.
Tenore igitur presentis, de certa sciencia regiaque auctoritate
nostra et consulto, omnia et singula contenta in preinsertis capitulis,
secundum tamen responciones et provisiones ad ipsa per nos factas
et superius in fine cuiuslibet eorum descriptas, providemus, ordinamus
vobisque concedimus elargimur et donamus illustrissimo propterea
Philippo, principi Asturiarum et Gerunde, filio primogenito nepotique
nostro charissimo, ac post felices longevosque dies nostros, Deo
propicio, in omnibus regnis et dominiis inmediato heredi et legittimo
successori, intentum aperientes nostrum, sub paterne aviteque
benedictionis obtentu, dicimus cuicumque vero futuro locumtenenti
nostro generali in principatu Cathalonie, cancellario, vicecancellario,
regenti cancellariam, gerentique vices nostri generalis gubernatoris et
baiulo generali, ceterisque universis et singulis oficialibus et subditis
nostris dictorumque oficialium locumtenentibus, presentibus et futuris,
et signanter vicario et baiulo, subvicario et subbaiulo Gerunde, de eadem
sciencia et auctoritate, sub ire et indignacionis nostre incursu penaque
florenorum auri Aragonum trium milium nostris, si secus fiat,
inferendorum erariis, districtius precipiendo mandamus quatenus ipsa
capitula et omnia et singula in eis contenta, iuxta tamen responciones
et provisiones iamdictas observent ac teneant observarique teneri
faciant, et non contraveniant nec permitant contravenire quoscumque
ullomodo. In quorum omnium et singulorum predictorum fidem ac
testimonium presentem chartam fieri iussimus nostro comuni sigillo
appendicio munitam.
Datum Montissoni, die XVIIII mensis decembris, anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo tricesimo tercio, imperii nostri anno
quintodecimo, regnorum autem nostrorum, videlicet regine Castelle,
Legionis, Granate et cetera, tricesimo, Navarre decimo nono, /167/
Aragonum utriusque Sicilie, Hierusalem et aliorum decimo octavo, regis
vero omnium decimo octavo.

460
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Yo el rey.
Vidit Perrenotus. Vidit Maius, vicecancellarius. Vidit Ludovicus
Sanchez, regens thesaurariam generalem. Vidit conservator generalis.
Cesarea, catholica, regia magestas mandavit michi Anthonio
Michaeli Ferran. Visa per Perrenotum, Maium, vicecancellarium,
regentem thesaurariam generalem et conservatorem generalem.
Probata.
In itinerum sigilli comunis XIº, folio LXXXVIII.
Registrata.
1. Vide infra foleo 172 escrit al marge dret. 2. Orriols per Erols.
175
1533 desembre 23. Montsó
PRIVILEGI concedit pel rei Carles I, a favor dels jurats de la ciutat de
Girona, on declara la salvaguarda i protecció reial a la ciutat
esmentada, als jurats, adjunts, síndics, escrivà del consell, clavaris,
obrers, sobreposat de les obres, mostassaf i altres oficials de l’administració
municipal.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 167-168.
Que los jurats y altres assí nomenats estan en salvaguarda
real.
Nos1 Carolus, divina favente clementia romanorum imperator,
semper Augustus, rex Germanie, Ioanna, mater, et idem Carolus, Dei
gratia reges Castelle, Aragonum, utriusque Sicilie, Hierusalem, Hungarie,
Dalmacie, Croacie, Legionis, Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Galletie,
Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis,
Algarbii, Algezire, Gibraltaris, insularum Canarie, insularumque Indiarum
et terre firme maris occeani, archiduces Austrie, duces Burgundie et
Bravantie et cetera, et comites Barchinone, Flandrie et Tirolis, domini
Vizcaye et Moline, duces Athenarum et Neopatrie, comites Rossillionis
et Ceritanie, marchionesque Oristanni et Gociani.
Tametsi universi et singuli intra ditionis nostre limites incolatum
facientes sub generali protectione nostra constituti esse videantur,
verumtamen, quia magis timeri solent que specialiter imperantur quam
que generaliter iniunguntur, utque votis vestris dilectorum et fidelium
nostrorum iuratorum civitatis nostre Gerunde annuisse videamur, cum
presenti nostra charta ex certa scientia, deliberate et consulto ac regia
auctoritate ponimus, constituimus et recipimus sub regia nostra
proteccione, speciali custodia, comanda, salvaguarda et presidio dictam
nostram civitatem Gerunde, iuratos, advocatos, syndicos, scribam con-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 461
silii, clavarium, operarios, suprapositos operum, edilem seu mostassafium,
administratores et botiguerios, botigia frumenti comunis, auditores
computorum et virgarios dictorum iuratorum, bonaque eorum /
167v/ et dicte universitatis ac dicte botigie comunis frumenti, frumenta,
victualia, bona et iura eiusdem, navigia, muliones et personas frumenta
ipsa defferentes tam per terra quam per mare quam etiam per aquam
dulcem, et supra nominatorum familias, bona et iura universa, itaquod
nullus de nostri confidens gratia vel amore tentet, audeat vel presumat
per se vel alium seu alios palam quomodolibet vel oculte dictam
civitatem Gerunde, iuratos, advocatos, syndicos, scribam consilii, clavarium
operarios, suprapositos operum, edilem seu mostassafium,
administratores et botigerios botigie frumenti comunis, auditores
compotorum et virgarium dictorum iuratorum, bonaque eorum et dicte
universitatis ac dicte botigie comunis frumenti, frumenta, victualia,
bona et iura eiusdem, navigia, muliones et personas frumenta ipsa
defferentes et bona predicta 2 invadere, ledere, capere, detinere, arrestare,
marcare vel pignorare culpa, crimine vel debitis alienis, nisi in eis
principales fueritis vel fuerint aut fideiussorio nomine obligati, nec
etiam in his casibus, nisi prius in vobis aut illis fatica reperta fuerit
de directo vel prout ius et ratio fieri hec permitant, nec alias vobis vel
eis damnum vel malum contra personis aut bonis facere et inferre aut
iniuriam, offensam seu violentiam aliquatenus irrogare. Mandantes
eadem auctoritate cuicumque futuro locumtenenti generali nostro in
Cathalonie principatu, gerenti vices nostri generalis gubernatoris,
vicariis, curiis, baiulis, aliisque universis et singulis officialibus et
subditis nostris, presentibus et futuris, dictorumque officialium locumtenentibus,
quatenus protectionem, comandam et guidaticum huiusmodi
firma habeant, teneant et oberservent faciantque ab aliis inviolabiliter
observari, eaque solemniter publicari voce preconis in civitatibus, villis
et locis iurisdictionibus eis comissis subiectis, quotiens inde pro vestri
seu pro aliis in dicto officio successoribus parte seu per syndicum dicte
civitatis fuerint requisiti, necnon in predicta civitate et alibi, ubi
expedierit, pennone et signa regia nostra erigi, affigi et apponi signant
in signum protectionis huiusmodi et ut omnibus ipsa melius innotescat,
et non contrafaciant vel veniant nec aliquem contrafacere vel venire
permitant aliqua ratione. Quicumque aut ausu temerario ductus contra
protectionem et guidaticum nostra huiusmodi facere vel venire presumpserit,
iram et indignationem regiam penamque duorum millium
florenorum auri Aragonum nostris inferendorum erariis, quotiens
contra fractum fuerit, se noverit absque remedio aliquo incurrisse,
damno illato primitus et plenarie restituto, adiicientes quod vos et
quilibet ex vobis eisdem casibus et in eis causis in penas presentis
protectionis censeamini incidisse, in quas quicumque alii vos vel ali-

462
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
quem ex predictis, ut prefertur offendentes, inciderent ipso facto ut
utrinque equalitas observetur. In cuius rei testimonium presentem fieri
iussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam.
Datum Montissoni, die XXIII mensis decembris, anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo tricesimo tertio, imperii nostri anno
quintodecimo, regnorum aut nostrorum videlicet regine Castelle,
Legionis, Granate et cetera, tricesimo, Navarre decimo nono, Aragonum
utriusque Sicilie, Hierusalem et aliorum decimo octavo, regis vero
omnium decimo octavo.
Yo el Rey.
Vidit Maius, vicecacellarius. Vidit Perrenotus. Vidit Ludovicus
Sanchez, regens thesaurariam generalem. Vidit conservator generalis.
/168/
Cesarea et catholica magestas mandavit mihi Ioanni de Comallonga.
Visa per Perrenotum Maium, vicecancellarium, regentem generalem
thesaurariam et conservatorem generalem.
In diversorum sigilli comunis Xº, ffolio CCCC XXXº.
Registrata
1. Caplletra ornamentada. 2. Non possunt capere escrit al marge esquerre.
176
1533 desembre 29. Montsó
PRIVILEGI atorgat pel rei Carles I, a favor dels síndics de la ciutat de
Girona, on es confirma i ratifica un privilegi del rei Alfons IV sobre
el proveïment de forment i altres vitualles a la ciutat de Girona
(Barcelona, 31 d’agost de 1424), afegint-hi la facultat discrecional,
en cas de necessitat, d’obligar a vendre al mercat de Girona i al preu
corrent les vitualles que es trobin de pas per la ciutat.
A. AHCG. Pergamí núm. 2044.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 168-169.
Que la ciutat puga fer aturar y sacrestar tots navilis aportant
vitualles y aquelles fer vendre a preu competent, dada primer
requesta al senyor del dit blat. 1
Nos Carolus, divina favente clementia romanorum imperator
semper augustus, rex Germanie, Ioanna, mater, et idem Carolus, Dei
gratia reges Castelle, Aragonum, utriusque Sicilie, Hierusalem, Hungarie,
Dalmatie, Legionis, Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Gallecie, Maioricarum,
Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbi,
Algezire, Gibraltaris, insularum Canarie, insularumque Indiarum et
terre firme maris oceanni, archiduces Austrie, duces Burgundie et Bravantie,
comites Barchinone, Flandrie et Tiroli, domini Vizcaye et Moline,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 463
duces Athenarum et Neopatrie, comites Rossillionis et Ceritanie,
marchionesque Oristani et Gociani.
Magestati nostre reverenter fuit oblata per dilectos nostros
Raphaelem Agullana, civem, et Michaelem Garbi, notarium, syndicos
civitatis nostre Gerunde, quedam supplicatio cum exhibitione exempli
auctentici cuiusdam regie provisionis. Cuius quidem supplicationis et
predicti exempli, una cum responsione ac declaratione per nos ad eam
facta, tenor est qui sequitur:
«Sacra, cesàrea, cathòlica, regia majestat: Per lo sereníssimo rey
don Alfonso quarto, de immortal memòria, fonc consentit a la vostra
ciutat de Gerona un privilegi o provisió reyal sobre les vitualles, la qual
és del tenor següent:
N’Alfonso, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de Sicília, de València,
de Mallorques, de Cerdenya e de Còrsega, comte de Barcelona, duc de
Athenas e de Neopàtria, e encara comte de Rosselló e de Serdanya,
als feels nostres tots e sengles alguitzirs e altres qualsevol officials e
porters nostres, honsevulla dins nostra senyoria constituïts, qui de les
cosas deiús scrites seran requests, e a lurs loctinents, salud e gràcia.
Com sia molt expedient e necessari per pus opulent provisió de forment
de la ciutat de Gerona e dels singulars de aquella, los quals ne sofereren
algun detriment e penúria, dar tota via e manera que la dita ciutat haja
abundància de forments y altres vitualles, a vosaltres e a cascun de
vós diem e manam de certa sciència e expressament, sots incurriment
de nostra ira e indignació, que tota vegada que per part dels jurats de
la dita ciutat, o altres en nom lur, ne serets requests o algú de vosaltres
ne serà request, arrestets e emparets tots navil·lis e altres qualsevulla
fustes /168v/ qui porten vitualles, en qualsevulla parts de les nostres
mars sien constituïdes, e forcets los patrons e altres conduytors de les
dites fustes, axí per imposició de penas com en altre manera, que
descarregan les dites vitualles lla on los dits jurats volran e ordenaran.
E per exequtar les dites coses pujarets en lahuts, bargantins e altres
fustes, e totes altres coses farets e executarets que los dits jurats o altres
per ells vos requerran, per manera que la dita ciutat abunde en forments
e altres vitualles. E açò per res no mudets o dilatets, com nós vullam
de certa sciència que, no contrestant qualsevol letres, provisions e
ordinacions per nós o altres qualsevol en contrari fetas axí·s faça. Dada
en Barcelona, sots nostre segell secret, lo derrer die de agost, any de
la nativitat de nostre Senyor mil quatre-cents y vint y quatre.
Rex Alfonsus».
Copia hec in presenti pagina aliena manu scripta fuit a libro viridi
nuncupato, in quo preinserta et alie quamplurime provisiones et
privilegia regia civitati Gerunde concessa, inserta et registrata, existunt
in archivio domus consilii dicte civitatis recondito extanti, et cum eodem
fideliter comprobata per me Michaelem Garbi, regia auctoritate
notarium publicum et scribam consilii dicte civitatis, hic me subscri-

464
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
bentem fidem facientem et meum solitum artis notarie apponentem,
sig+num.
Suppliquen per ço humilment los syndichs de la dita ciutat que
plàcia a vostra majestat confirmar, loar y ratificar, y en quant necessària
y expedient, de nou consentir aquella, y declarant e anyadint al dit
privilegi atorgar, provehir e manar que tota vegada que usant del
dit privilegi seran detengudes qualsevol vitualles, si los senyors o
conductors de aquelles recusaran o diferiran vendre-les a just preu, en
tal cars, donada primer fatiga y requesta a ells, pugan e sia lícit als
jurats de la dita ciutat fer vendre dites vitualles al preu que concorrerà
en la plaça de la dita ciutat que licet, et cetera, altissimus, et cetera.
Plau a sa majestat, pus no sien forments comprats per Barcelona
o per altres universitats de Cathalunya.
Tenore igitur presentis, de certa scientia regiaque auctoritate
nostra et consulto, omnia et singula precontenta secundum tamen
responsionem et decretationem nostram providemus, ordinamus vobisque
concedimus, elargimur et donamus illustrissimo propterea Philippo,
principi Asturiarum et Gerunde, filio primogenito nepotique nostri
charisimo ac in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propicio inmediato
heredi et legittimo successori, intentum aperientis nostrum sub
paterne aviteque benedictionis obtentu dicimus cuicuique vero futuro
locumtenenti nostro generali in principatu Cathalonie, cancellario,
vicecancellario, regenti cancellariam, gerenti quoque vices generalis
gubernatoris et baiulo generali, ceterisque universis et singulis officialibus
et subditis nostris dictorumque officialium locatenentibus, presentibus
et futuris, et signanter vicario et baiulo, subvicario et subbaiulo
Gerunde, de eadem scientia et auctoritate mandamus atque precipimus
ut omnia et singula supra contenta, iuxta nostram responsionem et
decretationem, teneant firmiter et observent tenerique et observari
inviolabiliter faciant per quoscumque, nec secus agant, agine permittant
ratione aliqua sive causa, si ipse illustrissimus princeps nobis morem
gerere, ceteri vero preter ire et indignationis nostre incursum penam
florenorum auri Aragonum duorum mille cupiunt non subire. In cuius
rei testimonium presentem fieri iussimus nostro comuni sigillo appenditio
munitam.
Datum Montissoni, die XXVIIIIº mensis decembris, anno a
nativitate Domini millesimo quingentesimo tricesimo quarto, imperii
nostri anno sextodecimo, regnorum autem nostrorum, videlicet regine
Castelle, Legionis, Granate et cetera, tricesimo primo, Navarre vicesimo,
Aragonum utriusque Sicilie, Hierusalem et /169/ aliorum decimo nono,
regis vero omnium decimo nono.
Yo el rey.
Vidit Perrenotus. Vidit Maius, vicecancellarius. Vidit Sanchez,
regens thesaurariam generalem. Vidit conservator generalis.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 465
Cesarea, catholica, regia maiestas mandavit mihi Antonio Michaeli
Ferran, visis per Perrenotum, Maium, vicecancellarium, regentem
thesaurariam generalem et conservatorem generalem.
Probata.
In itinerum XIº sigilli comunis, folio CC XXXXII.
Registrata.
1. aturar vitualles i fer-les vendre escrit sota la rúbrica.
177
1536 agost 2. Barcelona
PRIVILEGI atorgat per Frederic de Portugal, arquebisbe de Saragossa i
lloctinent del rei Carles I, a favor de la ciutat de Girona, on reitera
la prohibició de vendre peix en tot el territori entorn de la ciutat
de Girona, fins a Celrà, Madremanya, Riudellots de la Creu, Sant
Gregori, Bescanó, Aiguaviva, Riudellots de la Selva i Erols, amb pena
de cinquanta lliures barceloneses.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 172v-173.
Que no·s puga vendre peix desà Salrrà, Madremanya, Ridellots
de la Creu, Sanct Gregori, Bascanó, Ayguaviva, Ridellots de la Selva
y a la capella de Arols.
Nos Carolus, divina favente clemencia romanorum imperator
semper augustus, rex Germanie, Ioanna, eius mater, et idem Carolus,
Dei gratia reges Castelle, Aragonum et cetera, comites Barchinone et
caetera. 1
Nos Federicus de Portugalia, miseratione divina archiepiscopus
Cesaraugustanensis, consiliarius et locumtenens generali sacre, cesarea,
catholice et regie maiestatis in principatu Cathalonie et comitatibus
Rossilionis et Ceritanie.
Fuit coram nobis pro parte vestrorum iuratorum civitatis Gerunde
oblatum quoddam regium privilegium seu charta regia universitati et
singularibus personis dicte civitatis per prefatam cessaream et catholicam
regiam maiestatem concessa suaque regia manu firmata regio sigillo
impendenti munita et cum aliis debitis et asssuetis solemnitatibus a
sua regia cancellaria emanata, data Montissoni, die decima nona mensis
decembris anni millesimi quingentesimi2 tricesimi tercii, in qua quidem
charta est inter cetera quoddam capitulum et decretatio in calce illius
facta seriey sequentis:
E més, com de alguns anys ensà en la dita ciutat de Gerona se
tròpia necessitat de peix a causa que fora aquella se fas abús de vendre’l,
per ço suppliquen los dits syndichs a vostra sacra, cesàrea majestat vulla

466
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
atorgar privilegi a la dita ciutat que en algun loch fora de la dita ciutat
no·s puga vendre peix, sinó en los lochs deiús scrits o més luny de la
dita ciutat, ço és, a Salrrà o a Madramanya, a Rridellots de la Creu,
a Sanct Gregori, a Bascanó, a Ayguaviva, a Rridellots de la Selva, a
la capella de Erols 3 y no en altres parts més propínques de la ciutat.
Lo loctinent general se informe y provehesca degudament.
Nos vero cupientes summopere ut iussa per suam maiestatem
executioni debite deducantur, supplicato nobis de hiis pro vestri
dictorum iuratorum parte, quia per veridicam relationem nobis factam
apparet maximus abusus qui quotidie fit in venditione dictorum piscium
per muliones et alios in Ponte Maiori, extra muros dicte civitatis, et
satis prope illam ac in hospiciis in dicto Ponte Maiori factis et constructis,
ex quo non modicum generatur preiudicium et damnum dicte
universitati et iuribus illius, verum etiam incolis et habitatoribus
eiusdem civitatis et precipue pauperibus qui multum amittunt tempus
si ad dictum pontem causa emendi dictos pisces pro illorum victu ire
aut aliquem ex eorum familia mittere curant, et ea de causa intus
eamdem civitatem illos invenire nec emere possunt, volentesque predictis
obviare et indemnitate totius rei publice civitatis eiusdem consulere,
attentis predictis et aliis tenore presentis deque nostri certa
sciencia, delliberate et /173/ consulto, dum de regio processerit placito
voluntatis, concedimus et elargimur vobis dictis iuratis, qui nunc estis,
et successoribus vestris in eodem officio dicte universitatis et singularibus
personis illius quod ab fine in dicto Ponte Maiore et illius hospiciis nec
in aliis locis seu partibus circumvicinis dicte civitati Gerunde, nisi
tantum intus eamdem civitatem, in loco assueto, in qua habitatores in
ceteris locis propinquoribus providentur in omnibus rebus eorum victu
necessariis, ac in supradictis locis videlicet de Salrrà, de Madramanya,
de Ridellots de la Creu, de Sanct Gregori, de Bascanó, de Ayguaviva,
de Ridellots de la Selva et in capella de Erols, 4 et in aliis longioribus
locis dicti pisces per quempiam non vendantur nec vendi possint. Et
ita prohibimur sic dictis mulionibus et aliis quibusvis personis, cuiusvis
conditionis existant, ad penam quinquaginta librarum monete Barchinone.
Mandantes per hanc eamdem gerenti vices generalem gubernatoris
in dicto Cathalonie principatu, vicario et baiulo, subvicario et
subbaiulo Gerunde ceterique universis et singulis officialibus, tam regiis
quam aliis, ad quos spectet, requirendos tamen requirentes ad penam
florenorum auri Aragonum mille regiis inferendorum erariis, quatenus
concessionem facultatem, et prohibicionem cartamque nostram immo
regiam huiusmodi et omnia et singula supradicta ad regium beneplacitum
firma habeant, teneant, compleant, observent et exequentur tenerique,
exequi, compleri et observari faciant per quos deceat, iuxta illius seriem
et thenorem, et non contrafaciant seu aliquem contrafacere vel contravenire
permittant ratione aliqua sive causa, quanto eis gratia chara
est, et preter ire et indignationis regie incursum preappositam cupiunt

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 467
evadere penam. In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus regio
comuni sigillo impendenti munitam.
Datum in civitate Barchinone, die secunda mensis augusti, anno
a nativitate Domini millesimo quingentesimo trigesimo sexto, regnorumque
regiorum videlicet coronationis sacri imperi anno septimo,
regine Castelle, Legionis, Granate et cetera anno trigesimo tertio, Navarre
autem vicesimo secundo, Aragonum vero utriusque Sicilie, Hierusalem
et aliorum vicesimo primo, regis vero omnium etiam vicesimo
primo et cetera.
Don Federique, arçobispo de Çaragoça, lugarteniente general.
Vidit Ferrer dez Puig, regentem thesaurariam. Vidit de Vallesica.
Dominus locumtenens generalis mandavit michi Ioanni
Bartholomeo Col. Visa per Ioannem Ferrer et dez Puig, regentem
thesaurariam, et per de Vallesica, cui fuit comissum .
Probata.
In diversorum locumtenetis VIIIIº, folio CC LXXXXIIIIº.
Registrata.
1. Peix escrit sota la rúbrica. 2. quingentesimo per quingentesimi.
3. Orriols per Erols. 4. Orriols per Erols.
178
1537 novembre 16. Montsó
PRIVILEGI atorgat pel rei Carles I, a favor de la ciutat de Girona, sobre
la nova forma d’elegir els síndics de la ciutat, les penes a aplicar
als falsificadors de moneda i sobre el pagament de les despeses
d’encunyació d’una emissió local de menuts.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 170-172.
[Sense rúbrica].
Modo1 de elegir síndichs per corts y que no·n puga fer més
de tres y lo salari no pas més de XX sous entre tots.
Nos2 Carolus, divina favente clementia romanorum imperator semper
augustus, rex Germanie. Ioanna, eius mater, et idem Carolus, Dei gratia
reges Castelle, Aragonum, utriusque Sicilie, Hierusalem, Ungarie, Dalmatie,
Croatie, Legionis, Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Gallicie, Maioricarum,
Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii,
Algezire, Gibraltaris, insularum Canarie et insularum Indiarum terre firme
maris occeani, archiduces Austrie, duces Burgundie et Bravantis, comites
Barchinone, Flandrie et Tiroli, domini Vizcaye et Moline et caetera,

468
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
duces Athenarum et Neopatrie, comites Rossilionis et Ceritanie, marchiones
Oristanni et Gotiani.
Fuerunt inter alia per dilectum nostrum Iohannem Bahurt,
sindicum nostre civitatis Gerunde ad has quas celebramus curias destinatum,
oblata quedam capitula in formam supplicationis, que non
solum benigne admissimus, verum etiam in eisdem responsiones
nostras et decretationes in calce cuiuslibet eorum continuari fecimus,
quorum quidem capitulorum una cum responsionibus tenor est huiusmodi:
Ítem, com per disposició de privilegi en la dita ciutat de Gerona
la elecció de syndichs o missatgers per celebratió de corts y altres causes
y necessitats se fassa per via de extractió de redolins de una bossa
intitulada de missatgers, en la qual són inseculats los noms dels
ciutadans de les mans major e mijana del consell de dita ciutat, que
han paregut hàbils e disposts per trametre per missatgers tots ensemps
mesclats; y ab dit privilegi és disposat que de dita bossa se hajen traure,
occorrent lo cars, los missatgers que per lo consell general de dita ciutat
serà del·liberat trametre, pus lo nombre no puga passar de tres y lo
salari no puga passar de vint sous entre tots, e si lo que serà tret serà
comprès en alguna de les excepcions en dit privilegi contengudes, o
no volia acceptar sens dilatió la dita missatgeria, o serà absent de dita
ciutat o mort, que·n sie tret altre fins que sie tret algú qui no sia comprès
en alguna de dites excepcions; e com en la extractió de syndichs per
la cort que de present vostra majestat celebra la dita ciutat se sia trobada
en molt perpleix per causa que per la poquedat de salari e altrement
negú volia acceptar, y per ço és stat menester convocar dos voltes lo
consell general y pregar y sforsar-se molt ab los que són anats, y és
cert que sinó per respecte del servey de sa majestat nengú haguera
acceptat, per ço, per servar dits inconvenients y encara per posar millor
orde sobre dites elections de syndichs, supplica humilment a la prefata
majestat lo dit syndich de Gerona li plàcia consentir ab privilegi que
d’açí al devant en dita ciutat sobre les elections de síndichs y missatgers
se tinga la forma següent: ço és, que sien fetes dos bosses de tela verda,
la una serà /170v/ intitulada de missatgers per la mà major e seran dins
ella inseculats tots los ciutadans de la mà major que·s troben de present
inseculats en la dita bossa de missatgers; e l’altre serà intitulada de
missatgers per la mà mijana e seran dins ella inseculats tots los
ciutadans de mà mijana que de present se troben inseculats per dit offici;
e cascuna vegada que se hauran tremetre syndich o missatgers, servada
en lo restant la forma de dit primer privilegi, seran trets dos, ço és,
hu de la bossa de mà major y l’altra de la mà mijana, als quals serà
fet lo syndicat y tot altre spatxament per dit consell; emperò si lo qui
serà de qualsevol de dites bosses era comprès en alguna de les
excepcions contengudes en los privilegis de dita ciutat, o era absent
de aquella, o mort, o no volia incontinent acceptar la dita missatgeria,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 469
que·n sien trets altre o altres fins ne sia tret algú qui no tinga excepció
y accepte; y si tots refusaven, que lo derrerement tret qui no tinga
excepció sia obligat acceptar, y assò de cascuna de ditas bossas; y que
los jurats de dita ciutat, o major part de aquests sian conexedors de
les excepcions y excusacions, si se’n al·legavan, al dit dels qual se haja
star sens recors algú. E perquè no és rahó que ab pròprias despeses
hajan servir, vist les despeses que ocorren y los salaris que altres
universitats semblants donen, y també haguda consideració a les poques
facultats de dita ciutat, que sia provehit ab dit privilegi que lo salari
dels dits syndichs sia de aquesta manera: ço és, si la cort se celebrarà
en Barcelona o altre part no distant més de dicta ciutat de Gerona,
deu sous a cascú de dits syndichs; si emperò la cort se celebrarà en
Monsó o altre loch distant de dita ciutat més de dita ciutat de Barcelona,
quinze sous a cascú per cascun dia. E que los jurats tingan facultat
tots anys lo dia de cap d’any o lo dia que·s faran extractions, si algú
o alguns de ells enseculats en dites boses seran morts, en lo loch de
aquell o aquells metre y ensecular en cadascuna de les dites bosas altre
o altres, tants quants morts seran aquell any, y del mateix stament dels
morts; e si no n·i havia algú de mort, que·n pugan metre solament hu
cascun any en aquella de ditas bossas que millor lus parrà.
Plau a sa magestat.
Falsificadors de manuts de Gerona.
Ítem, per quant ab privilegi per sa majestat consentit a la dita
ciutat és provehit que los qui aprés dit privilegi falsifficaven los menuts
o senyals qui·s batien y per avant batrien en dita ciutat ab licència real,
attès que en aquells ha alguna porció de argent et als, que sien punits
ab pena de mort o almenys de pena corporal, y no menys, segons la
qualitat del negoci requerirà. E per quant són stats presos alguns qui
favorien, consellaven y ajudaven los falsifficadors de dits menuts, e
instant los jurats fossen punits segons la disposició de dit privilegi, per
alguns se ha fet dubte y pretès que dit privilegi sols comprendria los
falsifficadors y no dits favorints y consellants. Per ço, per remoure tots
dubtes, humilment supplique a sa magestat lo dit syndich que sia
provehit y declarat en altres penes incidir y ésser compresos tots los
participants, consellants y favorint y en qualsevol manera ajudants
los dits falsifficadors en dit crim.
Plau /171/ a sa majestat conforme al dret y als Usatges de
Barcelona.
Per la factura dels menuts contra lo mestre rational.
Ítem, com per lo mestre rational sia pretès que la ciutat seria
debitora a la règia cort de vuy-centes cinquanta-quatre lliures, que diu
se troba segons los comptes donats, per la dita ciutat se hauria excedit

470
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
y fet més moneda que era permès ab les licències reals a la dita ciutat
consentides per tres factures de què li són stats donats comptes, bé
que ab sa lletra dirigida als dits jurats diu que és molt cert que dites
culpes no són stades comeses per la universitat ni per los jurats, sinó
per los argenters y altres officials que en dita fàbrica han tengut les
mans, y per ço no ha volgut la ciutat fos executada per dita quantitat,
donant temps a la dita ciutat tot lo mes de septembre per a què entretant
los jurats se puguen reintegrar dels qui en dit negoci tenen la culpa,
offerint-se entretant, si altra cosa los ocorrerà, que dependesca de dit
negoci fer y procurar per dita universitat tot lo que bé a ell serà possible;
e com dits jurats aprés hajen de paraula y en scrits requests los argenters
fossen a donar rahó de dites coses al dit mestre racional, y dits argenters
hagen respost al·legant no ésser-hi obligats y que ells han donat bon
compte a les guardes per la ciutat deputades, y dits jurats, vista llur
recusació, hajen fet, supplicat y requerit de paraula y en scrits lo
loctinent de dit mestre racional per absència sua que consentís citació
personal contra dits argenters y altres per a què la ciutat sabés llur
culpes y fos reintegrada d’ells, per quant vist és cosa deppendent dels
comptes de dits menuts, appar toca a l’offici del dit mestre rational
la conexensa de dit negoci, majorment perquè ab major promptitud
seria expedit per ell qui ja és a ple informat de la cosa y del en què
recahuen les culpes que no per altre jutge, la qual citació lo dit loctinent
no ha volgut consentir, per hon dits jurats se troben en molt perplex,
majorment que los comptes de les dos factures primeres són stats
examinats per los oydors de comptes de dita ciutat, y segons la diffinició
per ells feta la ciutat restava cobradora, que no havia feta tanta moneda
quanta contenien les licències, y lo mateix affermaven les guardes de
aquesta derrera factura y per çò no saben en què·s pren lo erró, bé
que molts y assenyaladament dits argenters diuhen que la relació feta
al mestre rational per lo mestre ensayador y guarda de la secha real
de Barcelona és feta segons l’orde de la dita secha y ab lo compte dels
salaris d’ella, y que en dita secha y comptes d’argent y metal a cert
preu y paga de salaris tot stà a càrrech del dit mestre, y que en les
factures dels dits menuts de la ciutat no és stat de aqueix modo, ans
los comptes del argent y coure venien a càrrech de la ciutat qui·s són
comprats a major preu que no és la tatxa de la secha, y axí mateix
los salaris qui eren alguna cosa majors dels de la secha, y també les
diminucions qui·s són fetes en lo obrar dels dits menuts, y per ço
al·leguen que, si de dites coses se ha rahó, la ciutat no sols no seria
debitora, més encara cobradora de dites factures, e com dits jurats
ignoren dites coses ni hajen intrevengut en res de dites factures y desigen
mirar per la indemnitat de la ciutat, no entenent emperò deffendre ni
excusar particulars /171v/ alguns, si se trobaran alguns haver fet frau
ni tenir culpa en dites coses, ans en tal cars entenen justar y demanar
contra ells lo que serà de justícia, per ço humilment supplica a sa

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 471
majestat lo dit syndich que, attès que en la dita ciutat de Gerona no
ha secha real, ne los jurats ni consell qui han fetes fabricar dictes
factures no tenien notícia ni pràtica de l’orde de dita secha, sinó que
en les dites fàbriques han servat l’orde que han trobat, se teme y ere
tengut en dita ciutat en semblants factures procurant tot lo possible
lo aventatge y utilitat de la cosa y que es fes ab molta lealtat, com és
rahó, que plàçia a sa majestat manar y provehir que en dites comptes
sien admeses y servades les capitulacions fetes entre la ciutat y los
argenters y los salaris, tatxas al mestre, guardes y altres ministres de
dites factures y, haguda rahó de dites coses, si serà trobat los argenters
ni altres officials de dites fàbriques tenir ni haver comeses culpes
algunes, ni encara per dites fàbriques no haver fet lo que devien o haver
comès frau algú en aquelles, que sia procehit contra ells y fet que serà
de justícia, axí que la universitat, que no té culpa, segons ha conegut
lo mateix mestre rational, no patesca la culpa dels altres. Si emperò
era vist la ciutat o los regidors d’ella no haver fet sobre dites coses tanta
diligència com deguera, attès que seria estat per inadvertència o
ignorància y no per dol ni malícia, y axí mateix si tots o major part
dels dits menuts, no són stats despesos en los usos e necessitats, perquè
eren stats consentits, pus és la veritat, que són stats despesos per usos
y necessitats urgents de dita ciutat, y axí mateix si en dites factures
havia entrevenir persona per lo mestre rational, segons ell preté, vist
que en les gràcies y licències de fer dits menuts no és expressat, y encara
si en la fabricació de dita moneda no se haurà servada tota aquella
forma, modo y manera necessàries, que plàcia a sa majestat fer-ne gràcia
y remissió a la dita ciutat y de qualsevol quantitat que per rahó de dites
factures fos obligada, si en res era trobada obligada a la règia cort,
imposant silenci sobre dita demanda al dit mestre rational, quant al
interès de dita ciutat reservades totes actions de demanar dites
quantitats als dits argenters y altres officials de dites factures, si seran
trobats culpables.
Plau a sa majestat, reservats los particulars y que haje de fer la
universitat instància contra ells.
Fueritque per dictum syndicum maiestati 3 nostre humiliter supplicatum
ut preinserta capitula ac omnia et singula in eis et quolibet
ipsorum contenta laudare, approbare, rattificare et confirmare seu de
novo concedere de nostra solita munificentia dignaremur, nosque
supplicationi huiusmodi favorabiliter intellecta eidem annuendum
duximus. Tenore igitur presentis, de certa sciencia regiaque auctoritate
nostra et consulto, capitula preinserta et omnia et singula in eis et eorum
quolibet contenta, iuxta decretationes et responsiones per nos in calce
uniuscuiusque capituli factas, laudamus, approbamus, rattificamus et
confirmamus ac etiam et de novo concedimus nostreque huiusmodi
laudationis, approbationis, rattificationis et confirmationis numine seu
presidio roboramus et valemus. Illustrissimo propterea Philippo, prin-

472
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
cipi Asturiarum et Gerunde, filio primogenito et nepoti nostro charissimo,
ac post felices et longevos dies nostros /172/ in omnibus regnis et
dominiis nostris, Deo propicio, inmediato heredi et legitimo successori,
intentum nostrum apperientes, sub paterne avisque benedictionis
obtentu dicimus, futuro vero locumtenenti generali nostro in principatu
Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie, nobilibus magnificis
dilectis consiliariis et fidelibus nostris gerenti vices nostri generalis
gubernatoris, regenti nostram cancellariam, magistro rationali, baiulo
generali, regenti nostram thesaurariam, procuratori regio, fiscique
nostro patrono, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, alguaziris,
presertim vicario et subvicario, baiuloque et subbaiulo Gerunde,
ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris
in eisdem principatu et comitatibus constitutis et constituendis, dictorumque
officialium locumtenentis, presentibus et futuris, de eisdem
sciencia et auctoritate dicimus et districte precipiendo mandamus
quatenus huiusmodi cartam nostram et omnia et singula in ea contenta
iuxta eorum seriem et tenorem teneant firmiter et observent tenerique
et observati inviolabiliter et inconcusse faciant per quos decet, et
contrarium non faciant seu veniant aut aliquem contrafacere vel venire
permittant ratione aliqua sive causa, si dictus illustrissimus princeps
nobis morem gerere, ceteri vero officiales et subditi nostri preter ire
et indignationis nostre incursum penam florenorum auri Aragonum
mille nostris inferendorum erariis cupiunt non subire. In cuius rei
testimonium presentem fieri iussimus nostro regio comuni sigillo
inpendenti munitam.
Datum in oppido Montissoni, die decima sexta mensis novembris,
anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo trigesimo septimo,
imperii nostri anno decimo, regnorumque nostrorum, videlicet regine
Castelle, Legionis, Granate et caetera anno trigesimo quarto, Navarre
trigesimo tertio, Aragonum vero utriusque Sicilie, Hierusalem et aliorum
vigesimo secundo, regis vero omnium vigesimo secundo.
Yo el rey.
Vidit Perrenotus. Vidit Maius, vicecancellarius. Vidit Celdran,
regentem generalem thesaurariam. Vidit conservator generalis.
Cesarea et catolica maiestas mandavit mihi Michaeli Clementi.
Visa per perrenotum Maium, vicecancellarium, per regentem generalem
thesaurariam et conservatorem generalem.
In diversorum sigilli comunis XIIº, folio XXVº.
Registrata.
1. Per elegir síndics. Síndics de cort escrit al marge superior. 2. Caplletra
ornamentada. 3. maiestatis per maiestati.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 473
179
1538 novembre 8. Toledo
PRIVILEGI atorgat pel rei Carles I a Francesc Andreu, síndic de la ciutat
de Girona, sobre l’aplicació dels guiatges, la manera d’evitar que
s’acumulin vitualles per especular en la seva venda, i la confirmació
d’uns capítols sobre bandositats, concedits a la ciutat pel rei
Joan II.
A. AHCG. Pergamí núm. 2602.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 173v-174v.
[Sense rúbrica].
Nos1 Carolus, divina favente clementia romanorum imperator
semper augustus, rex Germanie, Ioanna, eius mater, et idem Carolus,
Dei gracia reges Castelle, Aragonum, utriusque Sicilie, Hierusalem,
Ungarie, Dalmatie, Croacie, Legionis, Navarre, Granate, Toleti,
Valentie, Gallicie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice,
Murcie, Giennis, Algarbi, Algezire, Gibraltaris, insularum Canarie
necnon Indiarum insularum et terre firme maris occeani, archiduces
Austrie, duces Burgundie et Bravantis et cetera, comites Barchinone,
Flandrie et Tirolis et cetera, domini Vizcaye et Moline et caetera, duces
Athenarum et Neopatrie, comites Rossilionis et Ceritanie, marchiones
Oristani et Gotiani.
Que a nobis iuste petuntur signanter per universitates, que tunc
maioribus nostris tum nobis cunctis fortune cursibus bene servire
liberali pectore ea concedere non dubitamus earumque supplicationibus
libenter annuere, cum itaque per dilectum nostrum Franciscum
Andream, syndicum civitatis nostre Gerunde in principatu Cathalonie,
ad nos destinatum, inter alia bonum publicum et privatum dicte civitatis
et illius singularium supplicata nobis et in nostro sacro et supremo
consilio obtulerit subscripta capitula ea tamquam iusta et rationi
consona, non solum audivimus et admissimus sed in calce sive fine
cuiuslibet respondere mandavimus et decretare fecimus prout apparet
per eorum thenores seriey sequentis:
Que no·s puga guiar sinó de cas que puga remetra.
Ítem, per quant la facultat dels guiatges que consenten los officials
ordinaris és causa de molts crímens y desórdens, per ço lo dit síndich
supplica a vostra magestat ab pregmàtica o altrement provehir que los
officials no puguen guiar sinó dels crims que poran remetre, y que·y
sia provehit ab bona pena, y que lo guiatge sia nul·le ipso iure, y que
lo qui serà consentit no se’n puga ajudar, y que los officials, tostemps
que sian requests per los jurats de dita ciutat, hajen de revocar aquells
ab bona pena y que axí ho hajen de jurar en lo introit de dit offici.
Plau a sa majestat.

474
Vitualles. 2
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Ítem, per quant a causa dels agabelladors de vitualles se seguixen
grans dans y caresties entre los poblats y huy en lo bisbat de Gerona
se fan grandíssims abusos, per ço supplica lo dit síndich a vostra
maiestat que vulle provehir y manar que no sia persona alguna, de
qualsevol stat o condició sia, qui gos ni presumesca comprar forments,
/174/ vins, olis, civades, farines, ordis, carnalatges ni altres maneres de
vitualles en algun loch del bisbat de Gerona, poques o moltes, sinó per
pròpria despesa de casa sua y no altrement exceptat que les universitats
puxen comprar o fer comprar per lurs síndichs o procuradors los
forments, vins, olis e altres vitualles que parrà ésser necessari per llurs
comunitats. Y que sobre açò sia provehit ab pena de cent liures,
applicadores als còfrens de vostra majestat, exceptat la terça part que
sia del accusador. E en dita prohibitió no sien compresos hostalers,
taverners, revanedors, traginers, ni semblants persones qui tenen orde
de comprar en algun loch per revendre en llurs cases o en los mercats
y plaçes de dita ciutat, pus emperò no abusassen de fer compres
excessives o cessassen de vendre, e axí mateix no puguen comprar
ninguna manera de carnalatges.
Plau a sa magestat.
Ítem, supplica a vostra maiestat lo dit síndich que de nou vulla
confirmar uns capítols a la dita ciutat consentits y atorgats per lo rey
don Joan, de gloriosa memòria, predecessor de vostra majestat, tocants
al repòs y tranquilitat de aquella contra los bandolers y mals hòmens,
la qual stiga en libertat del consell general de dita ciutat servir-se de
aquelles, o abstenir-se de aquelles, o cessar-les, si per avant apparian
no ésser utiloses en tot o en partida.
Plau a sa majestat, confirmar y de present confirma dits capítols,
segons que millor, segons fins assí ne són stats y de present són en
possessió, exceptat lo capítol que parla que lo portantveus de governador
ne altres officials reals no puxen guiar, remettre ni composar algú o
alguns de les bandositats ne valedors et cetera, per quant és contra
constitució de Cathalunya.
Quas siquidem petitiones, supplicationes, capitula, gratias et
privilegia ac omnia et singula in eis contenta, volentes prefate civitati
Gerunde illiusque incolis et habitatoribus ab omnibus, ad quos spectet,
observari iuxta formam et tenorem dictarum decretationum et responsionum,
tenore presentis privilegii nostri cunctis futuris temporibus
firmiter valituri ex nostra certa sciencia, deliberate et consulto regiaque
auctoritate nostra capitula eadem preinserta et unumquodque ipsorum
iuxta decretationum et responsionum nostrarum in fine dictorum
capitulorum appositarum tenorem, civitati predicte Gerunde et illius
incolis et habitatoribus concedimus et consentimus, assentimus et
liberaliter elargimur, nostreque huiusmodi concessionis, consensus,
assensus et elargitionis munimine et presidio roboramus et validamus

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 475
auctoritatemque nostram inde inter interponimus et decretum, prout
melius et plenius ad comodum et utilitatem dicte civitatis illiusque
incolarum et habitatorum dici et intelligi potest ac poterit, in futurum
illustrissimo propterea Philippo, principi /174v/ Asturiarum et Gerunde
et cetera, filio primogenito et nepoti nostro charissimo, ac post felices
et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris, Deo
propicio, inmediato heredi et successori legittimo intentum apperientes
nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus, illustri insuper et
admodum reverendo nobilibus, magnificis, dilectis consiliariis et fidelibus
nostris locumtenenti generali, nostro cancellario, regenti nostram
cancellariam, gerentibus vices nostri generalis gubernatoris,
magistro rationali, baiulo generali, vicariis, baiulis, alguaziris, subvicariis,
subbaiulis, virgariis, portariis ceterique demum universis et singulis
officialibus et subditis nostris in dicto principatu Cathalonie et comitatibus
Rossilionis et Ceritanie, et signanter in civitate et vicaria
Gerunde constitutis et constituendis, dictorumque officialium
locumtenentibus et eorum cuilibet dicimus, precipimus et iubemus
eadem nostra auctoritate et ad incursum nostre indignationis et ire
peneque florenorum auri Aragonum duorum mille a bonis secus agentis
irrimissibiliter exhigendorum et nostris inferendorum erariis, quatenus
forma et tenore presentis et preinsertarum petitionum et supplicationum
sive capitulorum ac decretationi et reponsioni in fine cuiuslibet eorum
factarum per eos et unumcumque eorum diligenter attentis prout ad
unumquemque eorum spectabit, preinsertas petitiones et supplicationes
sive capitula ac omnia et singula in eisdem contenta iuxta tenorem,
seriem et continentiam pleniores decretationum et responsionum
predictarum predicte civitati Gerunde et illius incolis et habitatoribus
perpetuo teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant
inconcusse per quos decet. Itaque omni dubio, contraditione et interpretatione
cessantibus, predicta cuncti Gerunde illiusque incole et
habitatores gaudeant et gaudere possint et valeant fructu et utilitate
prefatarum gratiarum per nos eisdem concessarum, ut superius,
per peticiones, supplicationes sive capitula ac decretationes et responsiones
predictas apparet, et non contrafaciant vel veniant seu aliquem
contrafacere vel venire permittant ratione aliqua sive causa, pro quanto
dictus illustrissimus princeps nobis morem gerere, ceteri vero officiales
et subditi nostri predicti preter ire et indignationis nostre incursum
penam preappositam cupiunt evitare. In cuius rei testimonium presentem
fieri iussimus nostro comuni sigillo inpendenti munitam.
Datum in nostra civitate Toleti, die octava mensis novembris, anno
a nativitate Domini millesimo quingentesimo trigesimo octavo, imperii
nostri anno vigesimo, regnorum autem nostrorum, videlicet regine
Castelle, Legionis, Granate et cetera anno trigesimo quinto, Navarre
vigesimo quarto, Aragonum vero utriusque Sicilie, Hierusalem et aliorum
vigesimo tercio, regis vero omnium vigesimo tercio.

476
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Yo el rey.
Vidit Perrenotus. Vidit Maius, vicecancellarius. Vidit Celdran,
regens thesaurariam. Vidit conservator generalis.
Cesarea et catholica maiestas mandavit michi Bartholomeo de
Lobera. Visa per Perrenotum, Maium, vicecancellarium, Celdran, regentem
thesaurariam generalem, et per conservatorem generalem.
In diversorum sigilli comunis XIII.
Registrata.
1. Caplletra ornamentada. 2. Segueix Altre, foli CLXVIIII.
180
1538 novembre 8. Toledo
ORDINACIÓ del rei Carles I al batlle i sotsbatlle de Girona, capdeguaites
i altres oficials reials de la ciutat, on mana fer cada nit una ronda
per tota la ciutat de Girona amb l’objectiu de detenir les persones
que trobin armades.
A. AHCG. Lletra reial núm. 735.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 175r-v.
Orde1 e forma de la ronda han de fer los batle, sotbatle e
capdeguaytes cada nit.
Don Carles, per la divina clemèntia emperador de Romans semper
august, rey de Alemanya; 2 dona Joanna, sa mare, y lo mateix don Carles,
per la gràcia de Déu reys de Castella, de Aragó, de Leó, de les dos Sicílias,
de Hierusalem, de Ungria, de Dalmàcia, de Croàcia, de Navarra, de
Granada, de Toledo, de València, de Gal·lícia, de Mallorques, de Sevilla,
de Cerdenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jahén, de los Algarbes,
de Algezira, de Gibraltar, de las islas3 de Canària y de les Índies,
islas y terra ferma del mar occeano, archiduchs de Àustria, duchs de
Borgunya y de Bravant, comtes de Barcelona, Flandes y Tirol, senyors
de Vizcaya y de Molina y duchs de Athenas y de Neopàtria, comtes
de Rosselló y Cerdanya, marquesos de Oristany y de Gociano, als amats
nostres los balle, sotballe, capdeguaytes y altres officials bastoners de
la nostra ciutat de Gerona, qui ara són y per avant seran, y a cada
hu de ells, a qui les presents pervindran o presentades seran, salut y
dilecció.
Per quant per lo síndich de la dita ciutat de Gerona a nós destinat
és stat devant nós en nostre sacre y suppremo consell ab tota reverèntia
exposat que de algun temps ensà lo nombre dels delats y mals hòmens
és en tanta manera crescut y augmentat en la comarca de Gerona, que
diu van molt aplegats, no sols fora de la ciutat, mes encara dins aquella,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 477
de nits y hores captades, ab ballestas parades, arcabusos, lanses y altres
armes y que nostres officials són totalment remisos en pendre, desarmar
y castigar aquells, de hont són venguts a tanta insolència que diu
cometen molts i diversos furts, latrocinis y homicidis, incendis de cases,
garbes y pallers, de forma que la gent pacífica, que viure desiga ab
quietut y justícia, stà molt vexada y molestada, supplicant-nos per ço
molt humilment fos de nostra benignitat manar y provehir en la manera
infrascripta, e nós, qui sempre desijam pau, repòs y tranquil·litat entre
nostres súbdits y vassalls, per lo gran cuidado y cura que de ells tenim,
a dita supplicació com a justa y a rahó conforme havem tengut per
bé benignament condecendre. Per ço, per tenor de les presents, de nostra
certa sciència, del·liberadament y expressa y per nostra real auctoritat,
vos diem y manam, sots incorriment de nostra ira e indignació y pena
de cent liuras per quiscuna vegada que fareu lo contrari de vostres béns
exhigidores, irremissiblement y a nostres còfrens, a saber és, les dos
parts y la terça part al acussador o denunciador applicadores, que del
dia avant /175v/ que les presents nostres letres vos seran presentades
y notificades, havén-y4 emperò tal necessitat, fassau cada nit ronda per
tota la dita ciutat de Gerona, compartint entre vosaltres les hores, ço
és, que vós dit balle aneu ab vostres ministres armats fins a deu hores
de nits y vós lo dit sotballe per semblant fins a les dotze hores de mitja
nit y vosaltres los dits capdeguaytes des de les dites dotze hores de mija
nit fins les quatre hores de l’alba, ço és, quiscú de vosaltres dits
capdeguaites dos hores, y que desarmeu totes aquelles persones que
dites hores trobareu vajen armades. E si seran delats, que percigiscau
y prengau aquells ab tota diligència y los entregueu a aquell official
nostre a qui la cognició y càstich de dits facinorosos y mals hòmens
se sguardarà. En lo qual entendreu ab tota solicitut y diligència e
guardau-vos attentament de fer, ni permetre que sia fet lo contrari en
manera alguna, per quant nostra gràcia vos és chara y la pena desús
dita desijau no incórrer.
Datat en la nostra ciutat de Toledo, a vuyt del mes de noembre
de l’any de la nativitat de nostre Senyor de mill y cinch-cents y trenta
y vuyt.
Yo el rey.
Vidit Perrenotus. Vidit Maius, vicecancellarius. Vidit Celdran,
regens generalem thesaurariam. Vidit conservator generalis.
In diversorum sigilli communis XII, ffolio CCXIII.
Registrata.
1. Rondar escrit sobre la rúbrica. 2. Alemany per Alemanya. 3. Illes,
A. 4. Havent-hi, A.

478
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
181
1538 novembre 8. Toledo
PRIVILEGI atorgat pel rei Carles I al seu conseller i sotscanceller Miquel
Mai, doctor en drets, on disposa que sigui obligatori acceptar el càrrec
de jurat a les persones que n’hagin sortit escollides, tret que estiguin
compreses en les excepcions ja establertes.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 175v-177.
Que se hajan acceptar los officis de juradesch per forsa.
Nos1 Carolus, divina favente clementia romanorum imperator
semper augustus, rex Germanie, Ioanna, eius mater, et idem Carolus,
Dei gratia reges Castelle, Aragonum, utriusque Sicilie, Hierusalem,
Ungarie, Dalmacie, Croacie, Legionis, Navarre, Granate, Toleti, Vallentie,
Gallicie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie,
Giennis, Algarbi, Algezire, Gibraltaris, insularum /176/ Canarie necnon
Indiarum insularum et terre firme maris occeani, archiduces Austrie,
duces Burgundie et Bravantis et caetera, comites Barchinone, Flandrie
et Tiroli et caetera, domini Vizcaye et Moline et caetera, duces
Athenarum et Neopatrie, comites Rossilionis et Ceritanie, marchiones
Oristanni et Gociani.
Circa optimum civitatum, villarum et oppidorum nobis comissorum
regimen atque gubernaculum, ut par est, intenti, spectabili et magnifico
viro consiliario et vicecancellario nostro Michaeli May, iuris utriusque
doctori et equiti aurato, iussu nostro Perpinianum proficiscenti,
dedimus in mandatis ut cum dilectis et fidelibus nostris iuratis consilio
et universitate nostre civitate Gerunde ageret de iis que bonum illius
publicum et privatum et eius rei publice bonam administrationem
concernunt. Intellexeramus enim eam civitatem hac necessitate plurimum
laborare et precipue que iuratorum extractioni conveniret, ut scilicet
a cetero eorum numerus, qui sextenus est, annis singulis minor, ut
preteritis contigit, esse non possit, quo facto per nos de salubri remedio
valeret provideri. Cumque idem vicecancellarius nobis retulerit quod
post nonnulla inter ipsum et iuratos consilium et universitatem habita
in ea civitate colloquia de eisdem, tandem conclusum fuerit, et ordo
circa ipsorum iuratorum extractionem Dei et servicio nostro ac dicte
civitati et eius rei publice saluti conveniens compositus extiterit iuxta
quandam eidem vicecancellario per dictos iuratos, consilium et universitatem
exhibitam sive presentatam scripturam vel supplicacionem
inferius insertam, eam tanquam utilem et ipsi civitati et illius administrationi
ac regimini proficuam, ad dicti vicecancellarii ac ad dilecti
nostri Francisci Andreu, notarii, sindici per eam civitatem pro aliquibus
illius rebus et negociis peragendis ad nos destinati, nobis factam
perhumilem supplicationem, non solum grato in utramque aurem

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 479
animo audivimus sed etiam admissimus, prout apparet per decretationem
sive responsionem nostram in calce illius appositam, cuius siquidem
scripture sive supplicationis et nostre in illius fine posite voluntatis sive
responsionis tenores sic se habent:
Molt spectable senyor: Los jurats y consell d’aquesta ciutat de
Gerona han tractat y comunicat sobre lo que per vostre spectable
senyoria per part de la cesàrea y real majestat és stat dit als jurats acerca
lo orde del regiment de la república de dita ciutat per lo bé de aquella
de què besen les mans y peus de sa majestat, y desijants fer lo servey
de aquella y adherir al bon regiment de dita universitat, ha paragut
al dit consell que la forma y nombre dels jurats contenguts en los
privilegis d’ella és bo y utilós al comú, supplicants a sa majestat li plàcia
manar sien observats, avistant-hi per los inconvenients seguits per causa
de refusar lo juradesch molts del consell, que de aquí al devant no·s
puga refusar, ans los dos qui primer seran extrets de cascuna de les
tres bosses, pus no sien compresos en alguna de les excepcions dels
privilegis, sien obligats acceptar dit offici de juradesch, limitant dites
excepcions quant als qui staran y habitaran /176v/ en dita ciutat, ballia
y vegueria streta de aquella, que encara que lo dia de cap d’any, en
què·s fan les extractions, sien absents de dita ciutat, pus sien dins lo
principat de Cathalunya, concórregan y haien acceptar dit offici, no
essent emperò compresos en altra exceptió. Y en tal cas los qui habitaran
fora dita ciutat haien tot aquell any qui seran jurats transferir lur
domicilli y star y habitar ab lur família dins la dita ciutat, sots la pena
de cent liures contenguda en lo privilegi, ajustat emperò que de quatre
anys aprés no puguen ésser forsats los qui seran stats jurats, a tornar
acceptar dit offici, restant als qui volran la facultat a ells donada
de acceptar passats dos anys ab lo privilegi. Per ço suppliquen a vostra
sacra senyoria que li plàcia supplicar la dita cesàrea y real majestat
vulla consentir y atorgar ab opportú privilegi les dites coses per bé y
utilitat de dita ciutat. Que licet et caetera. Altissimus, et cetera.
Plau a sa majestat.
Volentes propterea preinsertam scripturam sive peticionem ac
omnia et singula in ea contenta prefate civitati Gerunde illiusque consilio,
universitati et singularibus eiusdem ab omnibus, ad quos spectet,
perpetuo observari, iuxta illius seriem atque formam ac decretationis
et responsionis nostre tenorem in fine illius apposite, civitati iamdicte
Gerunde eiusque consilio et universitati ac singularibus illius concedimus,
consentimus, assentimus et liberaliter elargimur nostreque huiusmodi
concessionis, consensus, assensus et elargitionis munimine et presidio
roboramus et validamus auctoritatemque nostram interponimus inde
pariter et decretum, illustrissimo propterea Philipo, principi Asturiarum
et Gerunde et cetera, filio primogenito et nepoti nostro charissimo ac
post ffelices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis
nostris, Deo propicio, inmediato heredi et legitimo successori inttentum

480
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
apperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus, illustri
insuper admodum reverendo nobilibus, magnificis, dilectis consiliariis
et fidelibus nostris locumtenenti generali, nostro cancellario regenti
nostram cancellariam, gerentibus vices nostri generalis gubernatoris,
magistro rationali, baiulo generali, vicariis, baiulis, alguaziriis, subvicariis,
subaiulis, virgariis, portariis ceterisque demum universis et singulis
officialibus et subditis nostris in nostro principatu Cathalonie constitutis
et constituendis eorumque locumtenentibus et eorum cuilibet et
signanter iuratis, consilio et universitati predicte civitatis Gerunde, qui
nunc sunt et pro tempore fuerint, dicimus, precipimus et iubemus, ad
ire et indignationis nostre incursum peneque florenorum auri Aragonum
duorum millium a bonis secus agentis irremisibiliter exigendorum et
nostris inferendorum erariis, quatenus forma et tenore preinserte
peticionis sive supplicationis ac decretationis et responsionis nostre in
illius fine facte per eos et unumquemque eorum diligenter attentis, ipsi
et eorum cuilibet, prout ad unumquemque spectabit, preinsertam petitionem
et supplicationem ac omnia et singula in ea contenta iuxta
tenorem, seriem et continentiam pleniores illius et responsionis sive
decretationis nostre predicte civitati iamdicte Gerunde, iuratis, consilio,
universitati et singularibus eiusdem /177/ teneant firmiter et observent
tenerique et observari faciant inconcusse per quos deceat, itaquod, omni
dubio contradictione et sinistra interpretatione cessantibus, predicta
civitas, iurati, consilium et universitas ac singulares illius, ut prefertur,
gaudeant et gaudere possint et valeant fructu et auctoritate presentis
nostri privilegii et contentorum in eodem, et non contrafaciant vel
veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant ratione aliqua
sive causa, pro quanto dictus illustrissimus princeps nobis morem
gerere, ceteri vero officiales et subditi predicti, preter ire et indignationis
nostre incursum, penam preappositam cupiunt evitare. In cuius rei
testimonium presentem fieri iussimus nostro comuni sigillo impendenti
munitam.
Datum in civitate Toleti, die octava mensis novembris, anno a
nativitate Domini millesimo quingentesimo tricesimo octavo, imperii
nostri anno vicesimo, regnorum autem nostrorum, videlicet regine
Castelle, Legionis, Granate et caetera, anno trigesimo quinto, Navarre
vicesimo quarto, Aragonum vero utriusque Sicilie, Hierusalem et
aliorum vigesimo tercio, regis vero omnium vigesimo tertio.
Yo el Rey.
Vidit Perrenotus. Vidit Maius, vicecancellarius. Vidit Celdran,
regens generalem thesaurariam. Vidit conservator generalis.
Cesarea et catholica maiestas mandavit michi Bartholomeo de
Lobera. Visa per Perrenotum, Maium, vicecancellarium. Celdran,
regentem generalem thesaurariam, et per conservatorem generalem.
In itinerum sigilli comunis XIIIº, ffolio CCCCIIº.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 481
Registata.
1. Caplletra ornamentada.
182
1539 gener 24. Toledo
PRIVILEGI atorgat pel rei Carles I, a favor de la ciutat de Girona, on
modifica un privilegi anterior sobre l’obligatorietat d’acceptar el
càrrec de jurat, fet a Toledo el 8 de novembre de 1538.
A. AHCG. Pergamí núm. 1985.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 177v-178v.
Que lo primer qui serà extret de cascuna de les tres bosas
de jurats pus no sien compresos en alguna de les excepcions sien
obligats acceptar lo offici de jurat.
Nós1 don Carles, per la divina clemència emperador de Romans
sempre august, rey de Alemanya; dona Ioanna, sa mare, y lo mateix
don Carles, per la gràcia de Déu reys de Castella, de Aragó, de las dos
Sicílias, de Hierusalem, de Ungria, de Navarra, de Granada, de Toledo,
de València, de Gal·lícia, de Mallorques, de Sevilla, de Cerdenya, de
Còrdoba, de Còrcega, de Múrcia, de Jahén, de los Algarbes, de Algezira,
de Gibraltar, de las illas de Canària y de las Índias illas y terra firme
del mar occeano, archiduchs de Àustria, duchs de Borgonya y de Bravant
et caetera, comtes de Barcelona, Flandres y Tirol et caetera, senyors
de Vizcaya y de Molina et caetera, duchs de Athenas y de Neopàtria,
comtes de Rosselló y Cerdanya, marquesos de Oristan y de Gociano.
Com nós ab nostre opportú privilegi datat en la present nostra
ciutat de Toledo ha vuyt del mes de novembre de l’any més proppassat
mil cinch-cents y trenta y vuit, per evitar los inconvenients seguits en
la nostra ciutat de Gerona per no haver-hi cascun any nombre sufficient
de jurats de les tres mans del regiment de dita ciutat per causa de refusar
lo juradesch molts del consell de aquella, haiam statuhit y ordenat a
supplicació dels jurats, consell y universitat de dita ciutat que de aquí
al devant no se puga reffusar, ans los dos qui primer seran extrets de
cascuna de les tres bosses, pus no sien compresos en alguna de les
excepcions dels privilegis, sien obligats acceptar dit offici de juradesch,
ab certa limitació quant als qui se trobaran absents de dita ciutat lo
dia de cap d’any en què·s faran les extractions, segons que en dit nostre
precalendat privilegi és més largament contengut, lo qual volem ésser
hagut ací per insert y expressat, així com si de paraula a paraula o
fos; y per quant aprés per lo síndich de dita ciutat, a nós per en assò
destinat y encara per dits jurats ab diverses letres a nós y al spectable
magnífich y amat conseller y vicecanceller nostre micer Michel May,
cavaller, y a altres ministres nostres, scrites nos és stat humilment

482
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
supplicat manàssem reformar y limitar dit nostre premencionat privilegi
de extractió de jurats en la forma y manera devall scrita, nós, dicta
supplicació benignament entesa y encara considerant que lo reverend
pare en Christ y amat conseller nostre don Joan de Margarit, bisbe de
Gerona, y encara altres persones graves de dita ciutat, qui zelan lo servey
de Déu y nostre y bé públich y privat de aquella, concorren en lo mateix
/178/ y que lo mateix nos suppliquen, a dita supplicació, axí com a rahó
conforme y a dita ciutat y bon regiment y govern d’ella útil, profitosa
y necessari havem tingut per bé de condecendre. Per ço, reformants,
llimitants y corregints, axí com per tenor del present de nostra certa
sciència deliberadament y expressa y per nostra real auctoritat
reformam, limitam y corregim dit nostre precalendat privilegi, statuïm
y ordenam que la extractió de jurats de la dita ciutat se fassa en la
forma següent: Que lo primer qui serà extret de cascuna de les tres
bosses o mans, pus no sien compresos en alguna de les excepcions dels
privilegis de dita ciutat, acceptan y sien obligats acceptar dit offici de
juradesch, y que los altres següents tinguen libertat de acceptar o no
dit offici de juradesch, y que lo restant en lo premencionat nostre
privilegi e o en la supplicació en aquell inserta contengut, romanga en
sa forsa, efficàcia y valor, conforme la resposta o decretació feta per
manament nostre en lo peu o fi de aquella a l’illustríssimo, per ço Philip,
príncep de les Astúrias y de Gerona, fill primogènit y nét nostre
charíssim, y aprés de nostres longevos y benaventurats dies inmediat
hereu y successor nostre, dient y manifestant la nostra intenció y
voluntat sots obteniment de nostra paternal benedictió, diem al
sdevenidor loctinent general nostre en los nostre principat de Cathalunya
y comtats de Rosselló y Cerdanya, noble, magnífichs y amats consellers
nostres lo portantveus de nostre general governador, regent nostra
cancelleria, veguers, balles, alguazís, sotveguers, sotballes, verguers,
porters, y a tots y quasevol altres officials y súbdits nostres en lo nostre
principat de Cathalunya, senyaladament en la dita ciutat, ballia y
vegueria streta de aquella constituïts y constituïdors y als loctinents de
aquells y specialment als jurats, consell, bons hòmens y universitat de
dita ciutat de Gerona, qui ara són y per avant seran, diem y manam
sots incorriment de nostra ira e indignació, y pena de dos mil florins
d’or de Aragó dels béns de aquells qui lo contrari faran irremissiblement
exigidors y a nostres coffres applicadors, que la present nostra
reformació, limitació y correctió y tot lo contengut en ella de assí avant
tingan, guarden y observent, tenir, guardar y observar fassan inviolablement
per tots aquells a qui s’esguardarà, y lo contrari no fassan
ni permetan que sia fet en manera alguna, per quant lo dit illustrísimo
príncep nos desija complaure y los altres officials y súbdits nostres,
ultra la ira e indignació nostra, la pena damunt dita desijan no incórrer.
En fe y testimoni del qual havem manat despaxar la present ab lo nostre
segell pendent comú segellat.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 483
Datat en la nostra ciutat de Toledo, a XXIIII del mes de jener
/178v/ de l’any de la nativitat de nostre Senyor de mil cinch-cents trentay-nou,
del nostre sacre imperi vint-y-hu, dels regnes nostres, a saberes,
de la reyna de Castella, de Leó, de Granada et cetera any trentay-sis,
de Navarra vint-y-cinch, de Aragó, de les dos Sicílies, de
Hierusalem y dels altres vint-y-quatre, y de tots de mi el rey vint-y-quatre.
Yo el Rey.
Vidit Perrenotus. Vidit Maius, vicecancellarius. Vidit Celdran,
regens generalem thesaurariam. Vidit conservator generalis.
Cesarea et sacra maiestas mandavit michi Bartholomeo de Lobera.
Visa per Perrenotum, Maium, vicecancellarium. Celdran, regentem
generalem thesaurariam, et per conservatorem generalem.
Provisa.
In itinerum sigilli comunis XI, ffolio D.
Registrata.
1. Caplletra ornamentada.
183
1542 octubre 9. Montsó
PRIVILEGI atorgat pel rei Carles I, a favor dels jurats de la ciutat de
Girona, on aprova diferents capítols sobre aspectes diversos del
govern de la ciutat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 178v-183.
[Sense rúbrica]
Nos Carolus, divina favente clementia romanorum imperator
semper augustus, rex Germanie; Iohanna, eius mater, et idem Carolus,
Dei gratia reges Castelle, Aragonum, Legionis, utriusque Sicilie,
Hierusalem, Ungarie, Dalmacie, Croacie, Legionis, Navarre, Granate,
Toleti, Valencie, Gallicie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube,
Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris, insularum
Canarie, necnon insularum Indiarum et terre firme maris occeani,
archiduces Austrie, duces Burgundie et Bravantis et caetera, comites
Flandrie, Barchinone et Turoli et caetera, domini Vizcaye et Moline,
duces Attenarum et Neopatrie, comittes Rossilionis et Ceritanie, marchiones
Oristanni et Gociani, supplicationes maiestati nostre pro parte
universitatum nostri Catahalonie principatus porrectas nedum exaudimus
verum etiam super contentis in eis providemus et que concedenda
veniunt liberaliter elarguntur. Quum itaque pro parte dilectorum
nostrorum Raphaelis Agullana, civis, et Ffrancisci Andreu, notarii, syndicorum
vestri dilectorum nostrorum iuratorum consilii et universitatis

484
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
/179/ nostre civitatis Gerunde fuit magestati nostre oblata atque
producta supplicatio quedam in forma capitulorum, bonum et
augmentum dicte civitatis et illius habitatorum concernentium, quam
non solum admissimus, verum etiam illam provideri et decretari
mandamus, prout in fine uniuscuiusque capituli continetur. Cuius
quidem supplicationis, una cum illius decretationibus series sequitur
in hec verba:
Sacra, cesàrea, cathòlica, real magestat: Los síndichs de la vostra
ciutat de Gerona humilment suppliquen a vostra magestat que per bé,
utilitat he conservació de aquella vulla consentir y atorguar a la dita
ciutat per via de privilegi los capítols següents:
1. Que en los ajusts de la comunitat de la ballia y vegaria
entrevenga veguer, sots veguer o jutge.
Primo, per quant los pagesos de les ballia y veguaria de Gerona,
ab color de alguns privilegis de poder-se ajustar e fer síndichs y
procuredors per deffensió de agravis, si los eren fets, y per açò dispondre
y fer talles fins a dotze diners per quiscun foch, han fets, y de quiscun
dia fan, molts desòrdens, contradihent y opposant-se al que per los jurats
de la dita ciutat, en virtut de privilegis reals, és ordenat, posant dita
ciutat en moltes despeses y plets, de modo que a lo que dita ciutat en
comú stà corregida de drets e tanta quantitat que no sols li resta cosa
alguna, més encara no abasten dits drets a pagar los creedors y los
particulars ab les carestias que concorren y han concorregut, stan per
la major part pobres, y per lo contrari dits pagesos, ab lo que han molt
venut y venen les vitualles, se són fets richs y per respecte poden molt
despendre, han de poch temps ensà comensat lo dit desorde, per hon
tenen molt oppresa la dita ciutat, y no sols a la dita ciutat més encara
a qualsevol particulars, tan ecclesiàstichs com seculars, qui demanan
cosa alguna a pagès algú de dites ballia y veguaria, se opposen los llurs
síndichs o altrament ministrar les despeses y fan plet a despeses de
llur comunitat, fahent per dits respectes diverses talles, no sols de dotze
diners per foch, com se diu los és permès, mes enchara, molt més
abusant de llurs privilegis, de modo que si no hy és provahit no sols
serà gran dany de la dita ciutat, més encara porà portar algun dan y
desordre de no amotinar-se y resistir als officials reals, en deservey de
sa magestat, com se pot conjecturar ab què han atrevit en altra temps
y considerada la qualitat de les persones. Per ço, los dits síndichs, a
vostra magestat suppliquen que li plàcia manar, provehir y reformar
dits desòrdens, y entre altres provisions plàcia a vostra magestat
consentir, per beneffici y conservatió de la dita ciutat, la qual és cap
de la veguaria dita y per fets y ab de la qual la major partida dels lochs
y parròchies de la dita veguaria són stades reduydes a la corona real,
quitant les dels barons, les coses següents: Primo, que per fets ny negocis

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 485
alguns no·s puguen ajustar dits pagesos ni fer actes alguns en nom de
la comunitat de la ballia, /179v/ veguaria, sinó en presència y ab
interventió del veguer, ho sots veguer, o jutge y, ultra dit official, hu
dels jurats de dita ciutat, a fi que no puguen trastar ni fer per dits pagesos
actes alguns il·lícits, no obstant que ab privilegi dits pagesos se puguen
ajustar sols ab assistència de un official real per lo que cumple al servey
de vostra magestat y al bé comú de la dita ciutat, ballia y veguaria,
com la speriència lo ha mostrat, y que·s fassa ab clàusules de no
obstància y de motu proprio y ex certa sciència y altres opportunes, a
fi no·s pugue fer contrari.
Plau a sa magestat que no·s puguen ajustar sens assistència del
vaguer, ho sotsveguer, o jutge, conforme a lurs privilegis, y que l’official
haja de assistir personalment en los actes per ell fahedors.
2. Que no·s puga fer talla per los pagesos, major de dotze
diners.
Ítem, que sia servat lo privilegi de fer talles fins a dotze diners
per foch y que no·n puguen fer de major suma, ni de dita suma sinó
una vegada. Y si contrafeian, que de tals talles no·s pugua fer juhí ni
exequció per los officials reals.
Que sia servat lo privilegi en les talles fahedores per foch, remoguts
tots abusos.
3.
Ítem, atesos los desòrdens passats y per millor entendre aquells
provahir y als sdevenidors, que sia provehit que dits pagesos hagen a
donar compte y rahó de les talles passades, a fi se vege en què han
despesos tants diners, en què·s creu se trobaran molts desòrdens. Y
trobant-se culpes, sien punits los culpables. Y que dits comptes sien
examinats per lo mestre racional y no sien admeses despeses sinó justes
y necessàries, esguardants a la comunitat de la dita veguaria, y no
voluntàries ni particulars, y de les talles sdevenidores se do compte als
oydors per dita veguaria elegidors, los quals los hagen a exhaminar ab
intervenció de un dels dits jurats de Gerona, y no altrament.
Plau a sa magestat que los comptes se hagen de donar al mestre
racional en los passats y venidors, salvats los privilegis de les parts,
si alguns ne tindran.
4. Que los jurats puguen pendre manifest ab un official real
de les vitualles dels pagesos. 1
Ítem, sens prejuhí de la potestat a privilegis reals a dits jurats
atorgada y a major declaració y per remoure totes garrulacions, que
sia consentit que, en cars de necessitat ho carestia de vitualles, los dits

486
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
jurats, ensemps ab alguns dels officials reals o mustaçaff de aquella,
puguen anar per fer manifestar les vitualles dels pagesos de la /180/
dita 2 ballia y veguaria y fer secrestar aquelles. Y les que trobaran més
de la provisió de l’any necessària per dits pagesos, puguen fer portar
al mercat de la dita ciutat y fer vendra a preu just segons la concorrència
del temps, perquè altrament la ciutat no·s poria conservar segons per
ocurrència de algun temps ensà és vist, majorment ab lo que dits
pagesos, stant richs y potents e movent-se carestia, cessen de vendre
sperants que dites vitualles pugen a preus inmoderats. E per lo mateix
respecte puguen, segons és dit axí practicat orden, que los que passen
vitualles de qualsevol spècie per dita ciutat per vendre en altres parts
les hagen tenir venals un die de mercat en dita ciutat al preu concorrent.
Y que los dits officials reals sien obligats exequtar y fer servar dites
ordinacions, vist que ultra la necessitat dels poblats és necessària la
provisió de vitualles en dita ciutat per los caminants que passen per
ella per star en lo camí real.
Que sien servats los privilegis, axí en lo manifestar y compel·lir
de vendre les vitualles com en fer plassa de les vitualles que passen
per Girona.
5. Que dins sis dies hagen ésser declarades las fermas de dret
sobre ordinacions de jurats, e los officials hajan de exequtar
aquellas passats dits sis dies.
Ítem, per quant los jurats de la ciutat de Gerona, en virtut de
privilegis reals y altrament, poden y han acostumat fer statuts y
ordinacions per beneffici de la cosa pública, tant a cerca de vitualles
com a altras coses, les quals ordinacions los officials són obliguats servar
y exequtar, y si ha seguit algunes vegades que és stat fet empaig a algunes
ordinations ab fermes de dret devant lo jutge de dita ciutat, lo que
succedia a dany de la re pública d’ella, per ço suppliquen los sie consentit
ab privilegi que totes ho qualsevol ordinations fahedores per dits jurats,
presents y sdevenidors, hagen ésser exequtades per los officials reals,
no obstant fermes de dret ni altres opposicions ni contradictions, ni
puguen sobreseure per dites fermes de dret ni altrament3 per sentència
diffinitiva.
Plau a sa magestat que si fermaran de dret contra algune ordinatió
feta per los jurats, dins sis dies hage de ésser justificada y declarada
la ferma de dret, altrament sia exequtada la dita ordinació, manant als
jutges que dins sis dies si hage de expedir dita causa.
6. No és consentit.
Ítem, per quant la dita ciutat de Gerona stà en camí real, y tant
per la provisió dels poblats d’ella com per los pesatgers tinguen
necessitat de moltes vitualles, les quals comunament hacostuma de

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 487
haver de la veguaria streta de aquella, lo territori de la qual no és molt
gran, y la qual comunament no acostuma /180v/ donar majors fruyts
dels que són necessaris per los poblats de les dites ciutat, ballia y
veguaria pagers, ni encara bastaven, si de altres parts fora de la dita
veguaria no eren portades en dita ciutat y per via de mar no·s pot fer
provisió, sinó a molta despesa, per distar cinch leugues de dita ciutat,
per lo qual respecta y per star dita veguaria circuyda de baronies, los
reys passats ab diversos privilegis han consentit als jurats de dita ciutat
potestat de fer vedas y prohibicions de traure vitualles de la dita ciutat,
ballia y veguaria de aquella, com consta ab dits privilegis confirmats
y de nou consentits ultimadament per lo Cathòlic rey don Ferrando,
de inmortal memòria, y de dits privilegis han contínuament usat y són
en pacíffica possessió de la observansa dels depassats dos-cents anys
ençà, com se pot provar ab diversos actes, sabents-ho entre los altres
los consellers de Barcelona, com consta ab letres lurs y altrament, contra
los quals privilegis y observància d’ells en los anys mill cinc-cents trentanou
he quoranta, a instància, segons s’és dit, del síndic de Barcelona,
per lo senyor loctinent general ho de son manament, són stats fets alguns
procehiments contra los dits jurats de Gerona en virtut de regalia, per
haver ordenades vedes de vitualles y carnalatges, y en dit any quoranta,
per alguazil real, foren presos dits jurats, y lo primer d’ells hagué anar
pres en Barcelona, en molt dany de la dita ciutat, rompent los dits
privilegis y privant los dits jurats de la dita possessió antiquíssima contra
tot orde de dret, axí comú com de la pàtria, ab los quals disposat que
ningú no pot ésser tret de possessió sens coneguda de dret; per ço
supplican a vostra magestat que li plàcia provahir y manar que los dits
privilegis sien servats y que la dita ciutat sia manteguda y conservada
en sa possessió, inhibint al dit loctinent general y altres officials que
contra aquelles no puguen attentar ne invocar cosa alguna, anul·lant
los dits nous procehiments. E si lo dit síndich de Barcelona ho altres
volran sobre la causa principal del petitori fer demanda o contradicció
a la dite ciutat, que ab los térmens que dit balle exegeix de son offici
de la dita ballia e per quant en lo temps que en dita ciutat resideix
lo governador ho portantveus de aquell, lo dit balle no reb emoluments
o al menys són molts pochs de son offici per causa que totes les causes,
civils y criminals, se tracten per la major part en la cort del dit
governador, per hont appar cosa carregosa que, no rebent de dit balle,
se hagen y deduescan dels emoluments que dit balle exhigeix de son
offici de la dita ballia, he per quant en lo temps que en dita ciutat resideix
lo governador ho portantveus de aquell, lo dit balle no reb emoluments
o al menys són molt pochs de son offici, per causa que totes les causes
civils y criminals, /181/ se tracten per la major part en la cort del dit
governador, per hont apar cosa carregosa que, no rebent emoluments,
dit balle sia obligat a salaris, per ço suppliquen a vostra magestat que
en tot lo temps que residirà en dita ciutat governador o a portantveus

488
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
de aquell, lo dit balle no sia obliguat a pagar selaris alguns als dits
jutges, advocats y procuredor fiscals.
Sa magestat mana que lo loctinent general, informat que sia, y
provehesca com més convinga.
7. Modo de elegir jutge vagant per mort.
Ítem, que totes vegades y quantes y en qualsevoll temps que vagarà
lo offici de jutge ordinari de dita ciutat per mort, renunciació,
inhabilitat, privació o altra qualsevoll causa, sia feta per la dita ciutat
elecció e nominació de terna de juristes per via de extracció de la bossa
dels jutges feta en dita ciutat per auctoritat de privilegi real en la forma
e manera que és consentit de l’offici del balle, la qual terna sia
presentada segons forma del privilegi y de aquella sia elegit hu per al
dit offici per tot lo temps que restarà fins al següent trienni, com stà
consentit y disposat offici del balle.
Plau a sa magestat.
8. Que no puga ésser jutge ningú que per mig any ans de
la extracció no haja tinguda casa en Gerona.
Ítem, que sia provahit he consentit que, ultra les altres excepcions,
sia ajustat que no pugua4 ésser jutge ni concórrer en terna de jutge
de dita ciutat ningú que no tingue la habitació ab sa muller, si·n tindrà,
e família, e per mig any abans de la extracció de ternes no la hage
tengude en dita ciutat.
Plau a sa magestat.
9. Qui no pot concórrer en terna de jutge.
Ítem, no pugue ésser jutge ni5 concórrer en terna ningú dels dos
advocats fiscals, ni lo jutge de apellacions reals de dita ciutat, ne lo
loctinent del balle general, ni altri algú tenint offici algú real en dita
ciutat, ballie he veguaria de aquella, ni substituïts lurs o regents dits
officis, ni lo regent, lo officialat ecclesiàstich de dita ciutat, ni algú qui
tingua beneffici ecclesiàstich. E si en la extracció de ternas per a dit
offici serà extret algú comprès en dites excepcions, que sia tret altre
qui no sie comprès en aquelles, totes vegades que lo cars ho requerrà.
Plau a sa magestat.
10. Que·s fassa prompte execució per talles, no admetén
formes de dret.
Ítem, per quant la dita ciutat stà molt carregade de censalls y altres
càrrechs ordinaris, per hon és forsat paguar los càrrechs que sobrevénen,
axí per servey de sa magestat, com per fogatges, com altres qualsevoll
despeses /181v/ extraordinàries, per via de talles sobra los poblats de

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 489
la dita ciutat, et jatsia ad diversos privilegis y provisions reals sie provayt
y manat als officials reals de dita ciutat que fassen promptes exequcions
de les dites talles, no admeses fermes de dret, composicions, deduccions
ni alguna altra manera de excepcions in sperada conexença de jutge,
emperò, poc obtemperant dits privilegis, los dits officials no han curat
fer exequció de diverses talles admettent excepcions encara que
cavil·loses e injustes, per la qual occasió de la dita ciutat ha perdudes
moltes quantitats que no són pugudes exhigir en molt dany d’ella y mal
exemple, per lo que altres han fetes les matexas recusacions de paguar,
y és cert que si no·y és proveyt no·s poran exhigir talles en dita ciutat
sinó ab grans destens y despeses, per ço suppliquen a vostra magestat
que, confirmant les provisions reals sobre açò atorguades a la dita ciutat,
li plàssia proveyr y manar que los officials, ço és, vaguer, balle,
sotsveguer y sotsballe de dita ciutat, a sola he simple requesta del síndich
de la dita ciutat, façen y fàssien tenguts prompte e rigorosa exequció
com en drets fischals contra tots los debitors de la dita ciutat per talles,
e no altrament, per les quantitats que·ls serà nomenades, no sperant
consell de jutge. E que sobre assò no puguen rebre ni admetra fer res
de dret, ni rahons, compositions, deduccions ni altres qualsevoll
maneres de exceptions, ans si per algú seran preteses o al·legades, se
hagen a posar devant los jurats o consell general de dita ciutat. He que
dits officials en lo introyt de llur offici sien obligats jurar ab sagrament
e homanatge de servar y complir les dites coses, ab pena de cent lliures,
adquisidores a la obra dels murs de la dita ciutat, y ultra la pena fascen
los deutes que no exequtaran propris, e altrament sens dita seguretat
no sien admesos als dits officials.
Plau a sa magestat que sia feta la exequció per los officials de
sa magestat promptament, sens ésser admesa ferma de dret y excepció
y compensació o altre algune, que los officials reals en lo juhí de la
ferma de dret y excepcions que·s posaran proveheixquen sens procés
y ab molta brevetat.
11. Que de causes o sentències de mostasaff ni obrés no·s
puga recórrer sinó als jurats. 6
Ítem, com la dita ciutat per privilegis reals faça elecció de
mostesaff y de obrés, vulgarment dits sobreposats de les obres de dita
ciutat, los quals respectivament, entre altres coses, tenen potestat de
entendre acerca totes les obres públiques he particulars de dita ciutat,
y determinar totes les causes y qüestions resultants en dita ciutat y los
térmens per rahó de dites obres, y acostumen procehir en dites coses
sumàriament y sens scriptures y processos, com per a dit effecte los
sia stada comesa dita potestat, e jatsia ab antich ha stat /182/ axí7 observat, emperò de alguns anys ensà, crexent la malícia entre los
poblats en dita ciutat, sia introduhit que en algunes causes, devant dit

490
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
musttasaff y obrés introduydes, no sols han volgut les parts fer grans
processos, més encara appel·lant y recurrent de aquells y de lurs
declarations als jurats y de les dels jurats al governador ho portantveus
de aquell y a la Real Audiència y encara algunes per qualitats evocant
a la dita Real Audiència, han fetes les dites causes immortals, sostenintne
les parts no les despeses, lo que és en contra la intenció dels reys,
que han consentit, y de la ciutat, que ha supplicat los dits privilegis.
Per ço, per obviar a les dites malícies y calúmpnies y relevar los poblats
de dita ciutat de despeses, suppliquen a vostra magestat que li plàcia
ab son opportú privilegi confirmar los dits privilegis antichs de bon
consentir, he atorguar a la dita ciutat que de aquí al devant aquelles
sentències he declaracions dels dits mustaçaffs y obrers ho qualsevoll
d’ells no pugue recórrer ni apel·lar en manera alguna, sinó als jurats
della dita ciutat, los quals hagen y puguen conèxer de dites causes de
recursos y appel·lations y aquellas sentenciar y declarar d’elles quals
sentèncias y decleracions dels dits jurats ninguna de les parts puga més
recórrer ni appel·lar ni a sa magestat, ni a son loctinent general, ni
governador ho a portantveus de aquell, ni altre qualsevol official,
ni dites causes, axí principals com de appel·lacions, per qualitat alguna
se puguen evocar a la Real Audiència ab principio de potestat y altres
clàusules necessàries.
Plau a sa magestat.
12. Revocació del privilegi de acceptar per forsa lo offici de
juradesch.
Ítem, com ab lo privilegi segons8 forma del qual se fan les eleccions
dels jurats en dita ciutat, sia donade libertat als extrets per dites
eleccions de acceptar dit offici, per lo qual a alguns anys ensà sols són
restats quatra qui sian acceptat dels sis elets per dit offici, per hont
micer May, vicicanceller de vostra magestat, en lo any mill sich-cents
trenta-buyt, pasant per aquella ciutat per manament de vostra magestat
volgué ésser informat y fer provisió sobra la forma del acceptar de dit
offici, y tinguts sobre assò diversos consells en dita ciutat, y supplicant
a vostra magestat, fonch provahit, primer, per vostra magestat que los
primer strets de quiscuna de les tres bosses hàbils y sufficients
haguessen en acceptar dit offici, y aprés, ab altre privilegi, vostra
magestat modera que sols fos[...] 9 de quiscuna bossa, ço és, lo primer,
restant los altres en libertat, com en dits dos privilegis se conté, y per
tant en los anys que han sentència et aprés dels dits nous privilegis
en [...] 10 present que lo primer extret [...] 11 aquell any [...] 12 de la [...] 13
no poden ésser forçats per [...] 14 /182v/ los anys quoranta he quorantahu
és restada dita ciutat sens jurats de la mà major, y aquest any sols
ab hu de la dita mà major y altre de la mà mijana, per hont lo dit
nou privilegi ha paregut més danyós que utilós a la dita ciutat, com

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 491
sie cert que la principal causa de reffusar dit offici és lo poch salari
de aquell, com sols tinga vint liures e sols les despeses della roba pugen
més de quoranta liures, per hont appar dura cosa que del que daurien
haver remuneració hagen sentit tant dany ultra los desatents della
pròpria casa, majorment los manastralls, qui han ab lo treball corporal
mantenir lurs famílies y casas, y és cert que moltes vegades són extrets
alguns qui ni seria bé de la ciutat y fera arroynar lurs cases, si eren
forsats de acceptar, y vist que la ciutat no té emoluments alguns de
què·s pugue créxer dit selari, con los drets que ja té y molt cargosos
non basten per satisfer íntegrament les pensions dels censals que fa,
per ço dits síndichs humilment suppliquen a vostra magestat que li
plàsia consentir y atorgar a la dita ciutat que, remogut lo dit nou privilegi
resta la dita ciutat que [...] 15 matex a liber[tat] [...] 16 officials lo juradesch
[...] 17 lo dit privilegi [...] 18 sa força y valor [...] 19
Plau a sa magestat.
Fuitque per dictos sindicos pro vestri parte magestati nostre
humiliter suplicatum ut preinsertam supplicacionem sive capitula a
prima illorum linea usque ad ultimam iuxta decretaciones sive
responsiones in fine uniuscuiusque capituli per nos facti vobis preffatis
iuratis consilio universitati et probis hominibus dicte civitatis Gerunde
concedere et elargiri laudareque, approbare, rattifficare et confirmare,
de nostra sola benignitate pro bono et augmento eiusdem civitatis
illiusque incolarum concedere dignaremur. Nos vero, dicta supplicacione
favorabiliter suscepta, eidem annuendum duximus. Tenore igitur
presentis de certa sciencia regiaque auctoritate nostra, deliberate et
consulto, vobis preffatis iuratis et probis hominibus dicte civitatis
Gerunde, presentibus et futuris, elargimur, concedimus, laudamus,
approbamus, rattificamus et confirmamus nostreque huiusmodi elargionis,
concessionis, laudacionis, approbacionis, rattifficacionis et
confirmacionis munimine seu presidio roboramus et validamus. Illustrisimo
propterea Philippo, principi Asturiarum et Gerunde et cetera,
filio primogenito et nepoti nostro charissimo et post felices et longevos
dies nostros in omnibus regnis et dominis nostris, Deo propicio,
inmediato heredi et legittimo successori, nostrum aperientes intentum,
sub paterne aviteque benediccionis obtentu dicimus, futuro vero
locumtenenti generali nostro in dicto Cathalonie principatu gerentique
vices nostri generalis gubernatoris regenti cancellariam, magistro
racionali, baiulo generali fiscique nostro advocato et presentibus
vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis et signanter vicario et baiulo
Gerunde ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis
nostris /183/ in dicto nostro Cathalonie principatu constitutis et constituendis
et eorum locumtenentibus ac subroguatis dicimus, precipimus
et mandamus eadem nostra regia auctoritate, et ad incursum nostre
indignacionis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris
inferendorum erariis, quatenus preinserta capitula et unumquodque

492
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
eorum iuxta declarationes sive responsiones in calce uniuscuiusque
illorum appositas nostramque illorum concessionem et elargitionem
vobis preffatis iuratis consilio universitati et probis hominibus dicte
civitatis, presentibus et futuris, habeant, teneant perpetuo firmiter et
observent tenerique et observari faciant inviolabiliter per quoscumque,
cauti secus agere fieri permitere aliqua racione sive causa, si preffatus
illustrissimus princeps nobis morem gerere, ceteri vero officiales et
subditi nostri gratiam nostram caram habent et preter ire et indignationis
nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cuius rei
testimonium presentem fieri iussimus nostro comuni sigillo inpendenti
munitam.
Datum in oppido Montissoni, die nono mensis octobris, anno a
nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo secundo,
imperii nostri anno vicesimo quarto, regnorum autem nostrorum,
videlicet regine Castelle, Legionis, Granate et cetera anno tricesimo
nono, Navarre vicesimo octavo, Aragonum utriusque Sicilie, Hierusalem
et aliorum vicesimo septimo, regis vero omnium vicesimo septimo.
Yo el Rey.
1. Segueix Altre, foli CLXXIII. Altre, foli CLXVIII. 2. Vitualles sacrestar escrit
al marge superior. 3. Ordenar escrit al marge esquerre. 4. 153 altre privi-legi escrit
al marge dret. 5. Altre, foli CXXXXII escrit al marge dret. 6. Segueix Altre, foli
CXXXXVI. 7. Vide sentencia in folio LVIII libri groch escrit al marge
superior. 8. Per altres privilegis de la reductió del nombre de jurats, insertat en foli
CLXXXVII, se ha de acceptar a pena de 200 lliures escrit al marge dret. 9. Segueix
un espai de 6 lletres aprox. il·legible perquè s’ha esvaït la tinta. 10. Segueix un espai
de 9 lletres aprox. il·legible a causa d’un forat. 11. Segueix un espai de 13 lletres aprox.
il·legible a causa d’un forat. 12. Segueix un espai de 3 lletres aprox. il·legible a causa
d’un forat. 13. Segueix un espai de 15 lletres aprox. il·legible a causa d’un
forat. 14. Segueix un espai de 4 lletres aprox. il·legible a causa d’un forat. 15. Segueix
un espai de 25 lletres aprox. il·legible a causa d’un forat. 16. Segueix un espai de
10 lletres aprox. il·legible a causa d’un forat. 17. Segueix un espai de 15 lletres aprox.
il·legible a causa d’un forat. 18. Segueix un espai de 15 lletres aprox. il·legible a causa
d’un forat. 19. Segueix un espai de 4 lletres aprox. il·legible a causa d’un forat.
184
1544 juliol 12. Barcelona
SENTÈNCIA de Joan de Cardona, bisbe de Barcelona i canceller reial,
en el contenciós entre la Cort Eclesiàstica de Girona, d’una part,
i la Cort Reial de Girona, de l’altra, sobre la venda de pa a la fleca
eclesiàstica a persones laiques sense pagar les imposicions.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 193r-v.
Altra sentència e declaració per lo molt il·lustre y reverend
senyor canceller, promulgada sobre la contenció de jurisdicció

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 493
entre la Cort Ecclesiàstica e la Cort Secular de Gerona, sobre lo
dret de la fleca, en favor de la dita Cort Secular et impositió de
farina y pa ros de la canonge a 12 de juliol 1544.
Ioannes de Cardona, electus Barchinone consiliarius et cancellarius
sacre, catholice, cesaree ac regie magestatis, iudex seu tercius datus
et assignatus ad decidendum contenciones vertentes inter curias ecclesiasticas
et seculares, universis et singulis officialibus, tam ecclesiasticis
quam secularibus, ad quos presentes pervenerint seu fuerint quomodo
presentate, salutem et honoris continui incrementum.
Noveritis nos die presenti et infrascripta nostram protulisse
sentenciam seu declarationem tenoris sequentis:
Illustrissimus et reverendissimus dominus Ioannes de Cardona,
episcopus Barchinone regius cancellarius, in facto contencionis iurisdiccionis
orte inter curiam ecclesiasticam officialis Gerunde, ex una,
et curiam secularem baiuli eiusdem civitatis, partibus ex altera, super
firma iuris facta in dicta curia seculari per syndicum dicte civitatis et
per Geraldum Gonec et Joannem Ferrer, mercatores dicte civitatis,
ratione querule in vim constitucionum sacrorum consiliorum Tarrachone,
per procuratorem reverendi capituli Gerundensis sedis oblate, contra
prefatos Geraldum Gonec et Ioannem Ferrer ut arrendatores imposicionis
et iuris farine dicti civitatis, ratione pignoramenti per eos facti contra
Stephanum del Forn, sutorem dicte1 civitatis, qui emerat panes vulgo
dicto rossos de la canonge absque solutione dicta imposicionis, visis
litteris ab utraque curia emanatis, visa concordia seu littis renuntiacione
facta per et inter dictum regium capitulum et prefatos Geraldum Gonec
et Ioannem Ferrer, contencione pendente, viso processu et illius meritis
attentis, providet et pronunciat et declarat dicte iuris firme in dicta curia
seculari facte per syndicum prefate /193v/ civitatis et per Geraldum
Gonec et Ioannem Ferrer locum esse et cognitionem dicte cause ad
prefatam curiam secularem pertinere. Ioannes de Cardona, electus
Barchinone cancellarius.
Pro tanto et alias, ut de intencione et declaratione nostris vobis
et alteri vestrum constare valeat, inserimus presentes litteras fieri
nomine et sigillo nostri munitam.
Datum Barchinone, die duodecima mensis iulii, anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo quadragesimo quarto.
Ioannes de Cardona, episcopus Barchinone, cancellarius.
De mandato illustrisimi et reverendissimi domini Ioannis de
Cardona, electi Barchinone ac regii cancellarii, fuerunt expedite
presentes littere per me Petrum Ioannem Ayres, eiusdem domini electi
ac cancellarii secretarium.
Registrata2 1. Pa ros de la canonge escrit al marge dret. 2. A XVIII del mes de juliol
M D XXXX IIII, en lo manual XXII de magnífic Garbí, notari, és la crida de la prohibitió
de comprar pa sinó en la flecha escrit al final del document.

494
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
185
1547 desembre 7. Montsó
PRIVILEGI atorgat pel príncep Felip, primogènit del rei Carles I, a favor
dels síndics de la ciutat de Girona, on disposa que els habitants del
Pont Major, fins al molí de la Garriga, hagin de pagar impostos sobre
les mercaderies igual que si es trobessin dins la ciutat de Girona,
per evitar els abusos que es feien en aquest veïnat venent pa, vi i
altres vitualles sense pagar les exaccions preceptives. A més, es
disposa que els corredors d’orella, per exercir a Girona, hagin d’ésser
catalans i veïns de la ciutat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 184-185.
[Sense rúbrica.]
Nos Philippus, Dei gratia princeps Asturiarum et Gerunde, primogenitus
regnorum Castelle, Aragonum, dux Montis Albi, /184v/
dominus civitatis Balagarii, cum per dilectos nostros Raphaelem Raset
et Petrum Sarda, sindicos civitatis nostre Gerunde ad has generales
curias, quas de presenti celebramus, destinatos, oblata quedam capitula
et supplicationes quas, et que non solum admissimus verum etiam in
eisdem responsiones et decretationes in calce cuiuslibet eorum continuari
fecimus, quorum quidem capitulorum una cum responsionibus tenor
est iste:
Sereníssimo molt alt y molt poderós senyor: Los síndichs de la
vostra ciutat de Gerona humilment soppliquen a vostra altíssima que
per bé, utilitat y conservatió de dita ciutat vullen consentir y atorgar
per via de privilegi les coses següents: Primerament, perquè de alguns
anys ensà se han fetes moltes cases en lo cap del Pont Major de fora
dita ciutat, en les quals se té tavernes y hostals venent pa y vi y altres
vitualles sens paguar los dret de les impositions de la dita ciutat, y de
cada dia se n’edifiquen de nou, e los habitants en dites cases se aturen
y agabellen les vitualles que moltes persones aporten per a vendre en
la dita ciutat, e per occasió de dits taverners y hostalers se són comesos
y perpetrats diversos delictes y maleficis, lo que redunda en grandíssim
dany de la dita ciutat e de les dites impositions e de altres drets reals
e en desservey de sa magestat y de vostra altíssima, per ço los dits
síndichs soppliquen a vostra altíssima que vulla atorgar y provehir que
de aquí avant los habitants en dites cases fetes en lo cap del dit Pont
Mayor e que per avant se faran fins al molí de la Garriga, qui dista
de dit Pont Mayor circha de un quart de lleugua, haien e sien tenguts
pagar impositió y altres drets reals de pa, vi y altres vitualles que
compraran, he dependran, he vendran en dites cases, axí com si
stiguessin y habitassen dins la ciutat de Gerona, y que no puguen
comprar ni aturar-se per obs de les hostes qui passaran en dits hostals,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 495
cases o termes, ni per revendre les vitualles que algunes persones
aportaran a la dita ciutat passant per dit loc, y que de assò puguen
ésser compel·lits ab penes y altres remeys de justíçia, axí per lo mostasaff
com per altres officials ordinaris de la ciutat, a la jurisdictió dels quals
seran sotmesos, que·s fassa en los qui viuen prop lo pont, axí desà com
dellà de aquell, y comprengue lo present capítol los qui tenen ya cases
y los qui faran, y que no puguen pendre vitualles per revendre, sinó
solament per sa provisió. Item, per remoure molts abusos se han seguits
per 1 ésser corredors de orella per ésser en dita ciutat persones strangeres,
plàcia a vostra altíssima consentir y provehir que los corredors de orella
de la dita ciutat hajen de ésser cathalans poblats en dita ciutat fins
al nombre que apparrà als jurats de aquella, y que ans de usar hajen
assegurar ab idòneas fermançes a volentat e arbitre dels dits jurats y
dels cònsols de mar de dita ciutat.
Plau a sa altíssima en los qui de aquí avant se faran. Ítem, lo dit
mostessaff ab real privilegi en cars de absència et cetera, que li et cetera.
Quas quidem pettitiones, responsiones, capitula, gratias, privilegia,
litteras, franquitates et omnia et singula in eis contenta volentes
prestare civitati Gerunde illiusque incolis et habitatoribus ab omnibus,
ad quos spectet, observari iuxta formam et tenorem dictarum decretationum
et responsionum nostrarum, tenore igitur presentis, ex nostra
certa scientia, deliberate et consulto authoritateque et potestate regia
plenissima qua fungimur, capitula eadem preinserta ac unumquodque
eorum iuxta decretationum et responsionum nostrarum in fine dictorum
capitulorum appositorum tenorem, dicte civitati Gerunde illiusque
incolis dicte civitatis gratiose et liberaliter consentimus et assentimus
nostreque /185/ huiusmodi concessionis consensus et assensus et presidio
roboramus et validam et auctoritatem nostram interponimus
pariter et decretum. Qua propter illustrissimis venerabilibus magnificis
et dilectis consiliariis et fidelibus nostris, futuro locumtenenti et
capitaneo generali imperatoris regis domini mei cancellario regenti
cancellariam, vices generalis gubernatoris, magistro rationali, baiulo
generali, procuratori regio, vicariis, baiuliis, algutziriis, virgariis,
portariis, ceterumque demum universis et singulis officialibus et subditis
regiis in principatu Cathalonie, comittatibus Rossilionis et Ceritanie
constitutis et constituendis, dicimus, precipimus et iubemus ad ire et
indignationis regie et nostre incursu peneque florenorum auri Aragonum
mille, a bonis secus agentis irremissibiliter exhigendorum et regiis
inferendorum erariis, quatenus, forma et tenore presentis et preinsertarum
pettitionum et supplicationis et decretationum et responsionum in fine
cuiuslibet capituli factarum per eos et utrumque ipsorum diligenter
attentis, ipsi et eorum quilibet, prout ad unumquemque ipsorum
spectabit, preinsertas petticiones ac supplicationes et omnia et singula
in eis contenta iuxta tenorem, seriem et continentiam pleniores decretacionum
et responsionum predictarum predicte civitati Gerunde et eius
incolis et habitatoribus, presentibus et futuris, teneant firmiter et

496
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
perpetuo observent tenerique et observari inviolabiliter faciant, per quos
deceat. Itaque, omni dubio contradictioni et sinistra interpretacione
cessantibus, predicta civitas et illius incole et habitatores gaudeant et
gaudere possint et valeant fructu et utilitate prefatarum gratiarum per
nos eisdem concessarum, ut superius per petticiones, supplicationes,
decretationes et responsiones predictas apparet, cauti secus agere fieri
nec permittere ratione aliqua sive causa, si predicti officiales et subditi
nostri graciam regiam et nostram charam habent et preter ire et
indignationis nostre incursu penam preapositam cupiunt evitare. In
cuius rei testimonium presentes fieri iussimus regio comuni sigillo
impendenti munitam.
Datum in oppido Montissoni, die septima mensis decembris, anno
a nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo septimo,
imperii cesaree magestatis imperatoris regis domini mei anno XXVIIIIº,
regnorum autem suorum vestre regine, avie et domine nostre colendissime,
Castelle, Legionis, Granate et cetera anno XXXIIIIº, Navarre
XXXII, Aragonum vero utriusque Scicilie, Hierusalem et aliorum XXXII,
regis vero domini mei anno XXII.
Yo el Príncipe.
Vidit Sorribes, regens. Vidit Dominicus de Orbea, pro generali
thesaurario. Vidit Urgelles, regens. Vidit Camaccius, regens.
In diversorum administracionis diversis privilegis et locumtenentie
IIº, ffolio CCCCVIIº.
Dominus princeps mandavit michi Michaeli Amat. Visa per
Sorribes, regentem cancellariam, Dominicum de Orbea, pro generali
thesaurario, Urgelles et Camaccium, regentes cancellariam.
Registrata.
1. corradós de orella escrit al marge esquerre.
186
1553 desembre 27. Montsó
PRIVILEGI atorgat pel príncep Felip, primogènit del rei Carles I, a favor
dels síndics de la ciutat de Girona, on declara inhàbils els fills
bastards per formar part del consell de la ciutat o exercir la judicatura
i altres oficis reials; que els deutors de la ciutat no puguin exercir
oficis públics; que els candidats a batlle, jutge, sotsbatlle, mostassaf
i prohom mercader hagin d’estar domiciliats a la ciutat el dia de
l’elecció i almenys haver-hi residit durant l’any anterior, i finalment
que el mostassaf pugui delegar aquest ofici en cas d’absència o
malaltia.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 185v-187.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 497
[Sense rúbrica.]
Que borts o fills de ecclesiàstichs, religiosos no puga ésser jutge
ni tenir offici algú en la ciutat.
Nos1 Philippus, Dei gratia princeps Asturiarum et Gerunde,
primogenitus regnorum Castelle, Aragonum, Legionis, utriusque Sicilie
et cetera, gubernator generalis regnorum corone Aragonum, dux
Montisalbi et dominus civitatis Balagarii, dum in concedendis subditis
que ad eos spectant libere consurgimus, illorum fidem erga nos
ferventius adaugemus nobisque vere laudis preconium vendicamus.
Hinc est quod, cum pro parte vestrorum dilectorum nostrorum Raphaelis
Agullana, civis, et Michaelis Renard, sindicorum civitatis
Gerunde, ad has quas celebramus generales curias destinatorum, inter
alia capitula, que cum eorum supplicatione nobis obtulerunt, fuerunt
presentata infrascripta, bonum publicum dicte civitatis concernentia,
que non solum admissimus, verum etiam provideri mandavimus, prout
in fine uniuscuiusque capituli continetur. Quorum quidem capitulorum
tenor est huiusmodi:
Molt alt y molt poderós senyor: Com de dret los spúrios, bastarts
y altres de no legítim matrimoni procreats sian inàbils per oficis
públichs, per so et alies los síndichs de la vostra ciutat de Gerona,
desitjants que la república de dita ciutat sia decorada y governada de
persones convenients y legítimes, a les quals per lur naturalesa los
convinga ben regir y governar la cosa pública y specialment a l’offici
de jurats y de jutge ordinari y altres officis de jurisdictió, dels quals
la electió de tres persones per privilegis reals és reservada a dita ciutat,
suplican a vostra altesa que d’especial gràcia y privilegi vulla a dita
ciutat consentir que de aquí al devant en les bosses del consell de dita
ciutat ni de algú de dits officis de judicatura ni altres officis reals no
sien enseculats ni admesos alguns qui sien spúrios, bastards o altrament
ex illicito et dampnato coitunats, ans sien ipso iure facto incapaces de
tals officis. E que si alguns qui sien spúrios y de il·legítim matrimoni
nats se trobaran en dites bosses ésser per inadvertència o altrament
enseculats, sian ipso facto inàbils per a tals officis, no puguen concórrer
a tals officis, ans que·ls dexats e remoguts y del tot lansats de dites
bosses e sien extrets altres que sien legítims, a fi que de la terna extrahedora
sia de persones legítimes, y que la conexensa de la legitimitat
o il·legitimitat dels qui seran extrets de dites bosses sia e pertangue als
jurats de dita ciutat, qui ara són o per temps seran, e al concell general.
Plau a la altesa en los fills de eclesiàstichs y de religiosos. /186/
Qui daurà a la ciutat no pot ser jurat ni tenir offici de la
ciutat. 2
Ítem, que los debitós de tales fahedores de aquí avant axí permeses
de forment, mestalls, ordis o altres provisions de la dita ciutat, com

498
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
de diners, ni los qui de aquí avant duran a las imposicions de dita ciutat
o alguna d’elles, no puguen concórrer en los officis de dita ciutat que
primer no agen pagat e satisfet a la dita ciutat ab tot effecte lo que
seran debitors.
Plau a sa altesa.
Que lo mosteçaf y prom mercader lo dia de la extracció y
per major part de aquell any no tinguen llur domicili en ciutat.
Ítem, que a officis de batlle, jutge, sotsbatlle e mostesaph he prom
mercader ningú puga concórrer en aquells ni algú d’ells que lo dia de
la extractió no hage estat per un any, o per la major part d’ell abans,
y leshores sigue en Gerona ab sa casa parada e família.
Plau a sa altesa en lo offici de mostasaph y de prom mercader que
age estat e tinga domicili per espay de un any o la major part de l’any.
Que lo mostasaff puga surrogar exint de ciutat o per altres
impediments. 3
Ítem, jatsia que lo mostesaf puga e li sia llícit surrogar en dit offici
en cas de absèntia o malaltia, y per los respectes sotscrits apar necessari
poder surrogar en tot cars la perçona li serà ben vista de la mà major
o mijana, que sia ensaculada en lo consell de dita ciutat en alguna de
les bosses de las ditas mans major ho mijana, etiam que no sia enseculat
en la bossa de mostessaff, y que lo mostesaff sia obligat a les culpes
del surrogat. Y assò se demane e suplique perquè, essent lo offici de
mostesaff tant important com és al bé de la república y tenint ell
jurisdictió com la té per la ciutat, vegaria e ballia de Gerona, és sert
que, essent ell dins la ciutat, los carnisés, hostalés e tavernés de la batllia
e vagueria de Gerona poden sens temensa del dit mostesaff cometre,
com de fet cometen, molts fraus en lo que venen a pes e mesura als
passatges, y essent al dit mostesaff per la batllia e vagueria poder fer
lo matex los de la ciutat, com essent lo mostesaff una sola persona
no pot ésser present en moltes parts separades. Y axí ab la dita surrogatió
és vist serà proveït de dits fraus, entès emperò e declarat que lo dit
surrogat no tingués exercici ningú ni aportar insignes de mostesaff en
la ciutat o altre lloc a hont se trobarà present lo mostesaff.
Plau a sa altesa que exint de la ciutat per lo dit exercici o /186v/
essent legittímament impedit puga surrogar un altre, y que sia tingut
de les culpes de aquell, y que lo surrogat tinga las qualitats que
ha de tenir lo mostessaff.
Que quidem capitula hac omnia et singula in eis et unaquoque
eorum contenta volentes prefata civitati et illius incolis et habitatoribus
ab omnibus, ad quos spectet, observari iuxta formam, seriem et tenorem
decretationum et respontionum in calçe uniuscuiusque capituli appo-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 499
sitarum, thenore igitur presentium, de nostra certa scientia, deliberate,
expresse auctoritateque et potestate regia plenissima qua fungimur,
preincerta capitula et unumquodque illorum ac omnia et singula in eis
contenta iucsta tenorem decretationum validamus. Quapropter
illustrissimo futuro locumtenenti et capitaneo generali suarum magestatum
in Cathalonie principatu comittatibusque Rossilionis et Seritanie,
nobilibus insuper magnificis dilectis consiliariis et fidelibus regiis
et nostris, canonice vice cancellario regenti cancellariam, gerentique
vices generalis gubernatoris, baiulo generali, magistro rationali, vicarii,
baiulis, subvicariis, subbaiulis, algutziriis, virgariis, portariis et signanter
vicario et baiulo Gerunde ceterisque demum universis et singulis
officialibus et subditis regiis et nostris, in predicto Cathalonie principatu
constitutis et constituendis, ad quem seu quos spectet, dicimus 4 et
districte precipiendo mandamus, ad ire et indignationis regis et nostre
incursum peneque florenorum auri Aragonum mille a bonis secus
agentis irremissibiliter exhigendorum regiisque inferendorum erariis,
quatenus preincerta capitula et omnia et singula in eis et unoquoque
eorum contenta iuxta tenorem responsionum et decretationum in calse
uniuscuiusque capituli continentem predicte civitati et illius incolis et
habitatoribus perpetuo teneant et firmiter ac inviolabiliter observent
tenerique et observari faciant per quos deceat, cauti secus agere fieri
vel permittere ratione aliqua sive causa, si gracia regia et nostra illis
chara est et preter ire et indignationis regie et nostre incursu penam
preappositam cupiunt evitare. In cuius rei testimonium presentem fieri
iussimus regio comuni sigillo inpendenti munitam.
Datum in oppido Montissoni, die XXVII mensis decembris, anno
a nativitate Domini millesimo quingentesimo quincagesimo tertio,
imperii cesaree magestatis domini mei anno trigesimo quinto, regnorum
autem suorum, videlicet regine, avie et domine nostre colendissime,
Castelle, Legionis, Granate et cetera anno quinquagesimo, Navarre
XXXVIIII, Aragonum vero, utriusque Sicilie, Hierusalem et aliorum
XXXVIIIº, regis vero domini mei omnium XXXVIII.
El príncipe. /187/
Vidit Urgelles, regens. Vidit Dominicus de Orbea, regens generalem
thesaurariam. Vidit Giginta.
In diversorum administracionis diversis privilegiis quinto, folio
CLXVII.
Dominus princeps mandavit michi Michaeli Amat. Visa per
Urgelles, regentem cancellariam, Dominicum de Orbea, regentem generalem
thesaurariam, et Giginta, etiam regentem cancellariam.
1. Caplletra ornamentada. 2. Debitors. Altra, en foli CLXVII escrit al marge
superior. 3. Segueix foli XXXXV, atràs y en lo present libre. 4. disimus per
dicimus.

500
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
187
1561 setembre 6. Barcelona
LLETRA del príncep i duc de Francavilla, lloctinent reial a Catalunya,
a Mateu Soler, comissari reial, on li mana que permeti als jurats
de Girona disposar d’un carregament de mil rasers de blat d’un galió
procedent de Sardenya i atracat al port de Palamós.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 204r-v.
Lletra de sa excel·lència ab què mana a un comissari real
no enpache mil rasers de blat, la ciutat havia comprat de un galió,
no obstant fos vingut per la ciutat de Barcelona.
Lo príncep y duch de Francavila, lloctinent y capità general. Amat
de la real magestat Matheu Soler, comissari real: Per part dels jurats
de la ciutat de Gerona són estats supplicats que, havent-se ells
presos, en virtut dels privilegis reals que per a semblants coses tenen,
per a subvenir a la necessitat de aquella ciutat, mil rasers de blat de
un galió que era arribat de Cerdenya a la vila de Palamós, fóssem servit
per a de prompte poder ser sobvenguts dexar-lo·ls y no permetre que
vós lo·ls llevàsseu y fésseu tornar a carregar, ans bé manar que la ciutat
de Barcinona se contentàs del que en dit galió restava carregat, pus
ni havia molt major suma de la que ells per subvenció de dita ciutat
havian presa, y en tot manar-los provehir de remey opportú o com més
fóssem servit. Nós, attenent ser just lo supplicat, vist lo privilegi real
a la dita ciutat de Gerona sobre açò concedit, havem manat despacharvos
la present y ab ella vos diem y manam que tot lo forment que per
part de la dita ciutat de Gerona se era ya tret del vaxell y descarregat
al temps que vós arribàreu aquí per fer venir dit forment a esta ciutat,
lo dexeu líberament portar a dita ciutat de Gerona per socórrer-los al
present la sua necessitat y que·l se retinguen per obs de dita ciutat y
poblats en ella, pagant lo preu de dit forment a qui se esguarda conforme
o tenen pactat y concordat entre ells. Per ço en dit forment vos manam
no·ls façau obstacle algú que tal és la determinada voluntat de sa
magestat y nostra.
Data en Barchinona, a sis de setembre de mil sinch-cents sexan-
/204v/ ta-y-hu.
El príncipe y duque.
Vidit Montaner, regens. Bernardo Macip.
Registrata.
In curie locumtenentie XXI, folio XXVII.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 501
188
1562 juny 9. [Barcelona]
SENTÈNCIA de Macià Sorribes, doctor en drets, abat del monestir de Sant
Salvador de Breda i canceller reial, en el contenciós entre la Cort
Eclesiàstica de Barcelona, d’una part, i la Cort del Batlle General
de Catalunya, de l’altra, sobre qüestions relacionades amb les
carnisseries.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 192v-193.
Altra sentènsia o provisió per lo dit il·lustre y reverend canceller
feta sobre la ferma de dret per lo syndich del reverend capítol
de la Seu interposada devant lo lloctinent de balle general sobre
negossis de carnisseries en favor del dit lloctinent obtenguda.
Die nono iunii, millesimo quingentesimo sexagesimo secundo.
Reverendus Mathias Sorribes, utriusque iuris doctor, abbas Sancti
Salvatoris de Breda Gerundensis diocesis, consiliarius et regius cancellarius,
in facto contensionis iurisdictionis orte inter curiam ecclesiasticam
reverendissimi episcopi Barchinone in vim litterarum subsidiarum
a curia ecclesiastica generale emanatarum, ex una, et curiam
secularem baiuli generalis seu locumtenentis in officio baiulie generalis
Cathalonie, partibus ex altera, super iuris firma in dicta curia ecclesiastica
Gerunde, per syndicum et procuratorem capituli ecclesie
Gerunde ac nomine aliorum clericorum et religiosorum facta dictis
baiulo generali seu locumtenenti in officio baiulie generalis, Ioanni
Marcho de Llobregat, Michaeli Sampsó, Michaeli Martino Abric,
Raphaeli Ferrer et Michaeli Padrosa, Gerunde facta ratione littis mote
in dicta curia seculari baiulie generalis, instantibus dictis Marcho,
Sampso, Abric, Ferrer et Padrosa super pretensa prohibitione erigendi
in dita civitate macellum seu macella, carniceriam seu carnicerias
scindendi et vendendi carnes in vim regiorum privilegiorum, visis litteris
ab utraque curia emanatis et dicta iuris firma, viso processu dicte cause
in dicta curia seculari baiulie generalis introducte ducto contra dictum
syndicum ecclesie Gerunde et clericos et religiosos dicte civitatis,
privilegiis, actis et instrumentis in dicto processu invectis et contentis
pro parte dictorum Marcho, Sampso, Abric, /193/ Ferrer et Padrosa,
visis privilegiis serenissime regine Marie et aliis actis pro parte dicti
capituli Gerunde et cleri, visis aliis videndis, meritisque processus
attentis et aliis, pronunciat, sentenciat et declarat cognitionem privilegiorum
super facultate macelliorum ad dictam curiam secularem
pertinere et spectare, per eam tamen non esse impediendam libertatem
ecclesiasticam tenendi macellum seu carniceriam in dicta civitate pro

502
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
necessitatibus ecclesiasticorum et eorum familie necessarie factum et
in predictis libertatibus dicte iuris firme in curia ecclesiastica locum
esse.
Sorribes, cancellarius.
Vidit Serra. Vidit Sunyer. Vidit Ruisec. Vidit Quintana. Vidit Joffre.
189
1571 desembre 24. [Barcelona]
SENTÈNCIA de Carles de Cardona, abat del monestir de Santa Maria de
l’Estany, canceller reial, en el contenciós entre la Cort Eclesiàstica
de Girona, d’una part, i el mostassaf de Girona, de l’altra, sobre el
fet que Miquel Real, flequer del Capítol de la Seu, vengués al públic
en general diverses classes de pa exclusiu dels eclesiàstics.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 246v-247.
Sentència y declaració feta per los senyor abat del Stany,
elegit en tercer per sa excel·lència, en la contenció de jurisdicció
sobre lo pastisser del reverend capítol de la Seu a 24 de dezembre
1571.
Illustris et admodum reverendus dominus don Carolus a Cardona,
abbas monasterii /247/ beatae Mariae de Stagno, per excellentissimum
dominum locumtenentem generalem in tertium electus per mortem
reverendissimi Barchinonensis episcopi, regii cancellarii, in facto
contentionis iurisdictionis ortae inter curiam ecclesiasticam reverendissimi
Gerundensis episcopi, ex una, et curiam secularem edilis sive
mostasaf dictae civitatis Gerundae, partibus ex altera, super iuris firma
in dicta curia ecclesiastica per sindicum reverendi capituli Gerundensis
et Michaelem Real, pasticerium dicti capituli, facta fisci procuratori
dictae curiae secularis et Ioanni Ribes, arrendatori de la fleca dictae
civitatis, ratione procedimentorum in dicta curia seculari ad instantiam
dicti fisci procuratoris et dicti Ioannis Ribes factorum contra prefatum
Michaelem Real, super eo quod dictus Real vendit publice panes coctos
processos, ut dicitur, dels prims remanentibus ex farina de qua conficiuntur
panes canonicorum Sedis dictae civitatis, nechnon et vendit
alios panes albos qui ex portionibus canonicarum predictorum et dicti
Real supersunt et procedunt respective, visis litteris ab uttraque curia
emanatis et dicta iuris firma; visis dictis procedimentis in dicta curia
seculari contra dictum Real factis; visis instrumentis per ambas
partes productis respective nechnon et diversis declarationibus per
tunch regios cancellarios factis; visa prorrogatione de presenti contentione
facta; visis denique videndis, meritis processus attentis et alias, pronuntiat,
sententiat et declarat, rebus stantibus ut nunch et consideratis

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 503
probatis, prout ex nunch ad qualitatem tribuendam iurisdictionem iuris
firmae in dicta curia ecclesiastica per dictum sindicum reverendi
capituli Gerundae et Michaelem Real factae locum esse cognitionemque
dictae causae ad prefatam curiam ecclesiasticam pertinere et spectare
et in ea tradendam fore et esse.
Carolus a Cardona, tertius electus. Vidit Joffra. Vidit Hieronimus
Vilana.
Latta die vigesima quarta decembris, anno millesimo quingentesimo
septuagesimo primo.
En poder de mossèn Anthoni Joan Bonet, per auctoritat apostòlica
y real notari públich de Barcelona y escrivà de las causas de contenció
de dit abat tercer.
190
1575 març 10. Madrid
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip I, a favor dels jurats de la ciutat de Girona,
on disposa que, abans d’accedir a l’examen d’habilitació com a
notari, els candidats hagin de realitzar un aprenentatge de quatre
anys en alguna de les notaries de la ciutat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 190r-v.
Que ningú puga ésser admès a examen de art de notaria que
primer no haja praticat quatre anys menjant, bevent y dormint
en casa de notari.
Nos1 Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, utriusque
Sicilie, Hierusalem, Ungarie, Dalmatie, Croacie, Legionis, Navarre,
Granate, Toleti, Valentie, Gallicie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie,
Cordube, Corsice, Murcie, Jaennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris, insularum
Canarie necnon insularum Indiarum et terre firme maris
oceani, archidux Austrie, dux Burgundie, Brabantie et Mediolani, comes
Barchinone, Flandrie et Tiroli, dominus Vizcaye et Moline, dux Athenarum
et Neopatrie, comes Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristanni
et Gociani.
Fuit magestati nostri et in nostro sacro suppremo et regio consilio
exhibita et presentata per dilectum nostrum Yvonem Ornos, iuris
utriusque doctorem, sindicum et procuratorem dilectorum et fidelium
nostrorum iuratorum nostre civitatis Gerunde, quedam petticio et
supplicatio super creatione notariorum ac bono publico dicte civitatis
concernens tenoris sequentis:
Sacra, cesàrea, règia magestad: Los jurats de la ciutat de Gerona
del principat de Cathalunya, attenents que per ordinació de llurs
predecessors, confirmada per lo cathòlic rey don Ferrando, de immortal

504
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
memòria, ab privilegi de sa magestat datat en Logronyo, a XIIII de
novembre de l’any M D XII, loablement instituïren, ordenaren y
provehiren per lo bé e útil de la dita ciutat y dels habitants en aquella
e encara de tots aquells qui ab notari de dita ciutat contrastaren e per
bé de la cosa pública, que algú no pogués ni degués ésser admès en
examen per exercir la dita art e offici de notaria, ne pogués exercir
lo offici de notari en la dita ciutat, sens que primer aquell tal no hagués
estat e residit ab notari o notaris públichs de la dita ciutat y en casa
de aquells deservit en dita art per temps de quatre anys contínuos o
per intervall ab un o molts notaris de dita ciutat, sots lo bant e pena
en los dits privilegi e ordinació expressats. E considerant quant confer
al bé de la cosa pública lo dit art e offici de notaria, e lo gran pes e
càrrec porten los dits notaris, e la necessitat tenen per ço de ésser
pràctics 2 y doctes a ffi que de la theòrica y pràtica hagen la perítia que
convé, y per llur imperítia e poc saber no sia dan a algú, la qual perítia
assenyaladament en la pràtica sens llars e continuat exercici no·s pot
atquirir. Per ço los dits jurats, havent consideració que és impossible
poder algú praticar o atquirir pràtica en lo dit exercici de dita art e
offici de notaria, sens que aquell tal qui la volrà atquirir, no estigue
e residesca menjant, bevent y dormint almenys per lo temps dels alt
dits quatre anys contínuos o per intervals ab algú o alguns notaris de
dita ciutat, supliquen per ço los dits jurats molt humilment a vostra
magestat cathòlica, per remoure tot dubte que de la dita ordinació y
privilegi poria insurgir y per major declaració de aquells y sens perjuhí,
novatió y derogatió dels dits privilegis e ordinatió, los quals fins assí
en lo modo que·s sagueix han antesos y observats, en quant a ells ha
tocat, sia vostra magestat servir, concedir y atorgar-los per special
privilegi que de assí al devant ningú no pugue ésser admès en examen
per exercir la dita art e offici de notaria ne pugue exercir aquell en
dita ciutat, sens que primer aquell tal no hage stat e residit ab un o
molts notaris de dita ciutat, deservint en dita art y menjant, bevent y
dormint en casa de aquells almenys per temps de dits quatre anys
contínuos o interpolats, y assò sots pena y bant de cent lliures
exhegedores dels béns de aquell tal qui serà admès y de quiscun notari
qui haurà entrevengut en la tal admissió e atquisidora e aplicadora
conforme en les dites ordinació y privilegi està specifficat. Manant sots
les dites penes als honorables officials de vostra magestat e als notaris
públichs e altres persones de dita ciutat, presents y sdevenidors, e a
quiscun de ells, als quals se pertenga, que contra la forma dita no
admeten algú en lo predit examen, ni en dit examen entrevinguen, sien
presents, ni assistesquen, ni consell favor ni ajuda donen directament
o indirecta ni per qualsevol color, ni ells dits jurats ni llurs successors
entrevinguen en tal examen contra la forma demont dita, ans aquell
impedescan y les coses demont dites, totes y sengles, tenguen, exequten
y serven tenir exequtar y servar sots la dita pena. E que totes les coses

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 505
demont dites sien intimades e /190v/ nottificades als dits officials e als
notaris de dita ciutat e a quiscú d’ells e altres persones, a qui sia vist
necessari, axí que per tots ells sien millor tengudes, guardades,
exequutades y observades. Que licet et cetera.
Qua quidem supplicatione per nos benigne suscepta et admissa
ac in nostro sacro suppremo et regio consilio diligenter visa et recognita,
eam tamquam iustam et rationi consonam esse admittendam et iuratis
iamdictis concedendam duximus. Tenore igitur presentis privilegii,
cunctis temporibus firmiter valituri, deque nostra certa sciancia et
auctoritate, deliberate et consulto, approbando et confirmando omnia
et singula in preinserta supplicatione iuxta sui seriem, continentiam
et thenorem necnon et privilegium serenissimi regis Ferdinandi
Catholici, proavi nostri memorie recolende, in eadem supplicatione
designati, iuratis iamdictis eiusdem civitatis Gerunde, presentibus et
futuris, concedimus et liberaliter elargimur omnia que in dicta supplicatione
exprimuntur a prima eius linea usque ad ultimam. Itaque deinceps
nullus, cuiuscumque status et condicionis existat, qui voluerit
creari notarius aut creandus fuerit in dicta civitate, subeat nec subire
possit examini neque admittatur ad exercicium artis notarie, quin prius
moram traxerit in domo seu dominibus unius vel plurium notariorum
dicte civitatis, dando operam arti notarie, concedendo, vibendo et dormiendo
in eisdem per continuum vel interpolatum tempus quatuorum
annorum, prout in suprainserta petitione latius expressum est ac sub
penis modo et forma in ea contentis. Decernentes et declarantes quod,
si aliquis contra formam et dispositionem traditam in dicta supplicatione
fuerit admissus ad exercitium dicte artis notarie, illico repellatur, prout
nos tali in casu serie cum presenti nunc pro tunc repellimus et pro
repulso haberi volumus. Serenissimo propterea Ferdinando, principi
Asturiarum et Gerunde, ducique Calabrie et Montis Albis, filio primogenito
nostro charissimo ac post longevos et felices dies nostros, Deo propicio,
in omnibus regnis et dominiis nostris inmediato heredi et legittimo
successori, intentum aperientes nostrum, sub paterne benedictionis
obtentu dicimus eumque rogamus, illi vero nobilibus magnificis dilectis
consiliariis nostris, locumtenenti et capitaneo generali nostro, gerenti
vices nostri generalis gubernatoris, magistro rationali, baiulo generali,
et signanter vicario, baiulo, subvicario, subbaiulo, iudici ordinario, et
notariis dicte civitatis Gerunde, qui nunc sunt vel pro tempore fuerint,
ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris,
ad quos spectet, in dicto principatu Cathalonie constitutis et constituendis,
dicimus, precipimus et iubemus, ad incursum nostre indignationis et
ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum
erariis, quatenus nostram huiusmodi gratiam et concessionem et omnia
et singula in ea contenta teneant firmiter et observent, tenerique et
inviolabiliter observari faciant per quoscumque, cauti secus agere fieri
nec permittere racione aliqua sive causa, si dictus serenissimus princeps

506
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
nobis morem gerere, ceteri vero officiales et subditi nostri iamdicti
preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt
evitare. In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostro regio
comuni sigillo inpendenti munitam.
Datum in oppido nostro Madriti, die decimo mensis martii, anno
a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quinto,
regnorumque nostrorum usque citerioris Sicilie vicesimo secundo,
Hispaniarum vero et aliorum vicesimo.
Jo el rey.
Vidit don Bernardus. Vidit Comes, generalis thesaurarius. Vidit
Campi, regens. Vidit Pla, regens. Vidit Sentis, regens. Vidit Sapena,
regens. Vidit Terça, regens.
Dominus rex mandavit michi Didaco Talayera. Visa per don
Bernardum, vicecancellarium, Comitem, generalem thesaurarium. Sentis,
Sapena, Campi, Terça et Pla, regentes cancellariam.
In diversorum XI, folio CCXXXVI.
Registrata.
1. Caplletra ornamentada. 2. pàtics per pràctics.
191
1575 juliol 14. Barcelona
SENTÈNCIA de Francesc Montaner, doctor en drets, ardiaca major de
la Seu de Barcelona i canceller reial, en el contenciós entre la Cort
Eclesiàstica de Girona, d’una part, i la Cort Reial de Girona, de l’altra,
derivat d’un procediment fet en la Cort Reial contra Miquel Antist,
flequer del monestir de Sant Daniel de Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 192r-v.
Altra sentènsia y declaració per lo il·lustríssim y molt
reverendíssim senyor canceller donada en la contensió de jurisdicció
sobre lo pastisser de les monjes de Sant Daniel.
Franciscus Montaner, utriusque iuris doctor, archidiaconus maior
ecclesie Barchinone, sacre, cesaree et regie magestatis consiliarius ac
regius cancellarius in principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis
et Ceritanie, universis et singulis officialibus, iudicibus et personis, tam
ecclesiastics quam secularibus, quibus presentes pervenerint et fuerint
presentate, salutem et honoris continui incrementum.
Noveritis nos die presenti et infrascripto nostram inter partes
subscriptas protulisse sententiam seu declarationem sub forma sequenti:
«Christi nomine invocato. Illustris et admodum reverendus
Franciscus Montaner, archidiaconus maior ecclesie Barchinone, regius

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 507
cancellarius in facto contencionis iurisdiccionis orte inter curiam
ecclesiasticam reverendissimi episcopi Gerunde, ex una, et curiam
secularem regie curie ordinarie Gerunde, partibus ex altera, super iuris
firma in dicta curia ecclesiastica facta per venerabiles Baudilium Vives,
canonicum ecclesie Sancti Phelicis, procuratorem seu econonum
monasterii monacalium Sancti Daniellis extra muros Gerunde, et
Michaelem Antist, pastesserium dicti monasterii, ut asseritur, ratione
procedimentorum factorum in dicta curia regia contra dictum Michaelem
Antist, eo quia, ut aseritur, vendit panes cogtos contra ordinationes seu
statuta dicte civitatis, visis litteris ab utraque curia emanatis, viso
processu iuris firme in dicta curia ecclesiastica facte per dictos
Baudilium Vives et Michaelem Antist, viso processu contra dictum
Antist in dicta curia seculari predicta de causa facto, viso processu
coram arbitris per predictas curias respective electis facto, articulis
coram dictis arbitris per predictas curias respective oblatis et testibus
super dictis articulis curie secularis ministratis, visis articulis coram
se oblatis et testibus super illis ministratis et examinatis in vim
litterarum compulsoriarum a se concessarum, viso denique processu,
visisque videndis meritis processus et aliis attendendis attentis,
pronunciat, sentenciat et declarat iuris firme per dictos venerabiles
Baudilium Vives et Michaelem Antist in dicta curia ecclesiastica
Gerunde facta locum non fuisse nec esse, et subsequenter dicte cause
cognitionem ad dictam /192v/ curiam secularem regie curie ordinarie
Gerunde pertinere et spectare, et in ea fore et esse tractandam et debito
fine terminandam. Montaner, cancellarius. Vidit Xatmar. Vidit Joffre.
Vidit Adrianus Vilana. Vidit Sala. Vidit Pasqual. Vidit Font Pastor.
Pro tanto ut de intensione ac de declaratione nostra constare
valeat, iussimus has presentes nostras literas fieri nomine et sigillo
nostris munitas.
Datum Barchinone, die decima quarta mensis iulii, anno a
nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo quinto.
Montaner, cancellarius».
De mandato dicti admodum reverendi domini regii cancellarii ex
parte per me Ioannem Cabruja, auctoritate regia notarium publicum,
civem Barchinone, et causarum contensionum coram ea scribam.
Registrata.
192
1575 juliol 20. Girona
LLICÈNCIA atorgada per Miquel Mont-roig, lloctinent del batlle general
de Catalunya a la ciutat, batllia i vegueria de Girona i Besalú, a
favor dels jurats de la ciutat de Girona, on faculta a emplaçar les
carnisseries al lloc que considerin convenient i canviant-ne
l’emplaçament quan calgui.

508
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 191r-v.
Licènsia de mudar les carniseries hont y tantes quantes volran
los magnífichs jurats.
Noverint universi quod ego Michael Monroig, locumtenens baiuli
generalis in civitate, baiuliis et vicariis Gerunde et Bisulduni pro sacra,
cesarea et regia magestate, gratis et ex certa sciencia, nomine et ex parte
dicte sacre, cesaree et regie magestatis, et auctoriate officii quo fungor
in hac parte, sine tamen iuris alieni preiudicio regisque et illustrissimi
domini baiuli generalis beneplacito perdurante, thenore presentis
publici instrumenti ubique et cunctis temporibus valituri, dono et
licenciam et facultatem plenarias cum presenti concedo vobis honorabilibus
Raphaeli Campmany et Dezcoll, civi, Ioanni Cases, utriusque
iuris doctori, Bernardo Bahurt, Stephano Lloberes, mercatoribus,
Michaeli Vives et Guillermo Molto, anno presenti iuratis presentis
civitatis Gerunde, et dicte civitati et singularibus personis eiusdem
civitatis ac vobis illius nomine, quod absque metu curie et alicuius pene
incursu possitis et valeatis vestrique possint et valeant, cum et quando
volueritis et voluerint, semel et pluries mutare et mutatas tenere
carnisserias omnes presentis civitatis Gerunde, que sunt pupilli marco
et pensum carnium dicte civitatis, et omnes et quascumque alias
carnisserias eiusdem civitatis in illis partibus presentis civitatis vobis
et vestris bene vissis et apparentibus, que quidem carnisserie et pensum
erant constructe et contigue meniis presentis civitatis iuxta plateam de
les Cols, et que quidem menia vos demolistis in partem et demolire in
totum intenditis versus dictam plateam de les Cols, pro decoratione
presentis civitatis, licencia in ea per vos a dicto domino baiulo generali
obtenta, censibus tamen et directo dominio dicto domino regi super
dictis carniseriis et penso pertinentibus semper illesis remanentibus
iuxta instrumenta antiqua dictarum carnisseriarum. Hanc autem
licenciam et facultatem vobis et vestris successoribus, ut predicitur,
dono et concedo ad vostras et vestrorum omnimodas voluntates, requirens
ex parte dicte sacre, cesare et regie magestatis et auctoritate
officii que fungor in hac parte quoscumque officiales regios a me
requirendos et eorum locatenentes. Ceterisque vero officialibus et
personis dico et mando de certa sciencia et expresse quatenus concessionem,
licenciam et facultatem huiusmodi ceteraque omnia et
singula in instrumento contenta teneant firmiter et observent, et in
aliquo no contrafaciant vel veniant, nec aliquem contrafacere vel venire
permitant aliqua ratione, iure, modo vel causa. Pro intrata vero
huiusmodi licencie et facultatis dedistis et soluistis michi egoque a vobis
habui et recepi ad utilitatem curie dicti domini regis unum ducatum
valentem viginti quatuor solidos monete Barchinone. In quorum fidem
et testimonium premissorum mando ego dictus locumtenens vobis et

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 509
vestris successoribus fieri dari et tradi de premissis unum, duo et plura
publicum et publica instrumentum et instrumenta a me notario et scriva
infrascripto.
Quod fuit actum et per dictum honorabilem dominum locumtenentem
laudatum, concessum et firmatum Gerunde, die vicesima
mensis iulii, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo
quinto, presentibus me notario, scriva infrascripto, et pro
testibus Sagismundo Solà et Iacobus Blanch, scriptoribus Gerunde, ad
hec vocatis et assumptis.
Sig+no Raphael Albert, notarius, scriva /191v/ officii locumtenencie
baiulie generalis Cathalonie in civitate baiuliisque et vicariis Bisulduni
et Gerunde pro dominio utili eiusdem, hec per me recepta rogatus et
requisitus subscripsi et clausi.
193
1576 novembre 22. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip I, a favor dels jurats de la ciutat de Girona,
on redueix el nombre de jurats de sis a quatre i augmenta el salari
d’aquests de vint a cent-cinquanta lliures, a més de disposar altres
canvis de detall en el procés electiu dels jurats.
A. AHCG. Pergamí núm. 1396.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 187-188v.
Reducció del nombre de jurats a quatre, e facultat de créxer
lo salari fins a summa de CL lliures a quiscú y nova forma de
abilitar y agraduar los brasos major, mijà e menor. 1
Nos2 Philipus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum et cetera, comes
Barcinone et cetera.
Nos Ferdinandus de Toleto, magnus prior Castelle ordinis sancti
Ioannis Hierosolimitanensis, sacre, catholice et regie magestatis consiliarius,
locumtenens et capitaneus generalis in principatu Cathalonie
et comittatibus Rossilionis et Ceritanie. Pro parte Germani Papi, civis
et iurati secundi civitatis Gerunde, ad nos hoc specialiter destinati per
fideles nostros atque dilectos regios iuratos, probos homines, universitatem
et singulares personas eiusdem civitatis Gerunde, fuerunt
nobis oblata et in scriptis presentata humiliter in viam suplicationis
capitula quedam, quorum series per ordinem sic se habent:
Excel·lentíssimo senyor: Com en virtud de privilegis reals, per los
predecessors reys de la magestat real vuy beneventuradament regnant
a la ciutat de Gerona consentits, quiscun any lo primer dia de janer,
que·s celebra la festa de la Circuncisió de nostre Senyor, de grandíssim
temps ensà, se ha sempre praticat en fer la electió de sis persones qui
fossen jurats de la dita ciutat, per via de sort de redolins de les bosses

510
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
de mans major, mitjana y manor, ço és, dos de quisquna mà, als quals
fonc assignat salari de vint liures per quiscun jurat; y com molts anys
se sia vist y seguit ser restada la ciutat sens jurats de la mà major y
assò a causa del poc salari se’ls dóna, lo qual no sols no abasta a pagar
les despeses de les robes que necessàriament se han de fer, però encara
los qui són jurats hi han de affigir de lurs bosses, y moltes vegades
és causa que la ciutat o los negocis de aquella reben detriment, y per
provehir al predit, se supplica a sa excel·lència sia servit ab son opportun
privilegi y altrament reduhir lo nombre de dits jurats a quatre. Y perquè
se serve entre los brassos ygualtat se fassa en la forma següent: ço és,
que la primera volta sian elegits dos /187v/ de la mà major, un de la
mà mijana y altre de la mà menor; y la segona sia elegit un ciutedà
de la mà major, dos de la mà mijana y un de la mà menor, y la altre
o tercera volta sia elegit un ciutadà de la mà major y altre de la mà
mijana y dos de la mà menor. Y axí sia ab dit orde servat. Y a cas
que los de la mà major recusassen acceptar, que·n sian trets de la bossa
de la mà mijana dos y altras dos de la mà menor fins a dit nombre
de quatre, a fi que sempre sien quatre. Y perquè apar cosa justa que
qui té los treballs sia remunerat, y que los dits quatre jurats, puis tindran
tots los treballs, que també lo salari que·s donava al sis sia aplicat y
partit entre los dits quatre ygualment, y també donar facultat als jurats
y consell general de dita ciutat de créxer y almentar lo salari de dits
jurats a total arbitre y ordinatió del que dits jurats y consell general,
y que per les coses predites dits jurats y consell general pugan fer
qualsevol ordinations necessàries, e que per lo present no sia fet perjuri
en les altres coses a qualsevol privilegis sobre dites eleccions de jurats
dependents y emergents de aquells consentits, ans aquells en lo restant
estigue en llur forsa y valor.
Plau a sa excel·lència ab què lo salari dels jurats no puga pujar
més de cent-sinquanta liures quiscun any a quiscú de dits jurats. Y attès
que lo salari serà just e que quiscun de dita universitat és obligat, venintli
la sort a servir a dita universitat, mana sa excel·lència que ningú dels
extrets, hàbil segons les ordinations de dita ciutat, puga renuntiar lo
offici de jurat en què serà extret, sots pena de dos-centes liures moneda
barcelonesa, exhigidora tantes voltes com recusarà acceptar de l’offici,
aplicadores la terça part a l’official executant y la altra a l’hospital
general de dita ciutat e l’altre a la obra de les muralles de la matexa
ciutat.
Ítem, com los jurats tots conformes en virtut de privilegis reals
a dita ciutat consentits los és donada potestat quiscun any agraduar,
abilitar y embossar en la mà major un y altra en la mà mijana y embosar
un altra en quiscuna de dites mans major y mijana fills dels ja habilitats
y agraduats y dos en la mà menor, y com serie vist y es veia a causa
de las ditas abilitacions y agraduacions entre dits jurats seguir-se moltes
discencions, en tant que los negocis de dita ciutat patexen y mol-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 511
tes voltes abiliten en dites mans major y mijana persones més per llurs
particulars afections y altrament que no per bon zel ni tenint les qualitats
necessàries, per so, no volents obviar a dites coses, se supplique a vostra
excel·lència sia servit ab son oportun privilegi y altrament donar facultat
als jurats que quiscun any lo primer dia de desembre convocats en la
casa del consell de dita ciutat pugan traure de la bossa dels ciutadans
de la mà major deu ciutadans àbils y tenints les qualitats per a entrevenir
en consell general, los quals, axí com exiran o quiscú exirà, hajan de
ésser obligats a cercar per los verguers de un en un fins al derrer, y
fins sian tots extrets y ajustats en dita casa del consell, hagen d’ésser
seperats dels altres, fins a tant sien tots los extrets convocats y ajustats
en dita casa del consell. Los quals deu ciutadans ensemps ab los dos
jurats o jurat de dit bras en presència de tots los altres jurats o la major
part de aquells, presos primerament de jurament per lo jurat primer
/188/ de lur bras que bé y leyalment segons Déu y lurs concièncias,
tot amor, odi y mala voluntat postposats, se hauran lo votar, puguen
habilitar, matricular y agraduar una persona que segons Déu y llurs
conciènties los aparega àbil y sufficient, tant en linatge com encara en
béns y valor de sa persona, per a ésser abilitat, matriculat y aggraduat
per a ciutadà de dita ciutat nomenadora per los jurats o jurat de dit
bras. Als quals y a quiscú d’ells, axí als jurats o jurat de dita mà com
als extrets, seran donats dos albarans, en la un dels quals haurà scrit
matriculetur y lo altre serà blanc. Y en una taula posades dos capses,
dins les quals seran posats per dits jurats o jurat de dita mà y votants
secretament dits albarans, y los qui volran donar lo vot a qui serà stat
nomenat per dits jurats o jurat posaran lo albarà a la capsa ha hont
y haurà scrit metriculetur y lo blanc en la capsa blanca, y per lo contrari,
qui volrà no·s matricule, posaran lo albarà ha hont hi haurà scrit
metriculetur en la capsa blanca y lo albarà blanc en la capsa ha hont
hi haurà scrit matriculetur. Y així·s farà de qualsevol qui·s vulla
matricular y habilitar. Y lo tal qui concourrà haja de tenir almenys de
les tres parts les dos dels dits votants. Y no trobant-se ab tants vots,
no sia tingut per àbil ni matriculat, ans pugan passar avant en matricular
y habilitar a altra anomenador per dits jurats o jurat de dita mà major.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, que de la matexa manera sia procehit en abilitar y matricular
en la mà mijana, com està dit dels ciutadans de la mà major, ab
interventió del jurat o jurats de dita mà mijana y deu persones
extrahedores de la matexa bossa de la mà mitjana, àbils per assistir
en lo consell general de dita ciutat lo die de sanct Nicholau 3 a sis de
dezembre.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, que de la matexa manera sia procehit en habilitar y
matricular en la menor, com està dit de les mans major y mijana,
y ab interventió del jurat o jurats de dita mà menor y de deu persones

512
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
extrahedores de dita bossa de mà manor, àbils per asistir a consell
general lo dia de sancta Lúcia4 a tretze de dezembre, restants los
privilegis que té dita ciutat en les enseculations axí de ciutadans de
la mà major, mijana y menor en sa força y valor.
Plau a sa excel·lència.
Fuimusque pro parte dicti Germani Papi, nomine eius et totius
universitatis et singularium hominum et civium civitatis Gerunde,
humiliter supplicati ut capitula preinserta et unumquodque eorum vobis
et dicte universitati et singularibus eiusdem, qui nunc estis et in futurum
eritis, concedere dignaremur. Nos itaque adnimadvertentes capitula
preinserta directoria ad pacem et concordiam conservandam bonumque
statum rei publice dicte civitatis respicere, vestris supplicationibus
inclinati, predicta capitula et unumquodque eorum, iuxta seriem et
tenorem decretationum in calçe cuiuslibet ex dictis capitulis factarum,
vobis et successoribus vestris, vera et libera voluntate prefate sacre,
catholice /188v/ et regie magestatis et nostra perdurantibus, concedere
decrevimus prout per presentes, de nostra certa sciencia, deliberate et
consulto, concedimus, laudamus, firmamus et approbamus ac nostre
concessionis munimime roboramus, statuimus et ordinamus. Quocirca
gerentibus vices generalibus gubernatoris in dicto Cathalonie principatu
et comittatibus, vicariis, baiuliis, subvicariis, subbaiulis ceterisque
universis et singulis officialibus, tam regiis quam aliis, presentibus et
futuris, quibus spectet, requirendo requirentes, aliis vero ad penam
florenorum auri Aragonum mille a bonis contrafacientium irremissibiliter
exhigendorum regioque erario applicandorum, dicimus, iungimus, precipimus
et mandamus quatenus preinserta capitula et omnia et singula
in eis et utroque eorum contenta iuxta et secundum eorum continentiam
et tenorem ac decretationum predictarum, mera et libera prefate regie
magestatis et nostra voluntate durantibus, teneant firmiter et observent,
teneri et observari inviolabiliter faciant per quoscumque, et contrarium
non faciant fieri vel permittant ratione aliqua sive causa, pro quanto
gratiam regiam charam habent preapositamque cupiunt evitare penam.
In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus regie sigillo impendenti
munitam.
Datum Barchinone, die vigesima secunda mensis novembris, anno
a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo sexto,
regnorum autem regiorum, videlicet citerioris Sicilie anno vigesimo
tertio, Hispaniarum vero ulterioris Scicilie et aliorum vigesimo primo.
El prior don Ferrando.
Vidit Vilana, regens. Vidit Quintana, pro regente thesaurariam.
In diversorum VIIII, ffolio VIIIº.
Dominus locumtenens generalis mandavit Gabrielli Olzina. Visa
per Vilana, regentem cancellariam, et Quintana, pro regente thesaurariam.
Registrata.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 513
1. Segueix 1576 confirmatió avant foli 193. 2. Caplletra ornamentada.
3. dia de sant Nicholau escrit al marge dret. 4. Santa Lúcia escrit al marge
dret.
194
1577 novembre 23. Barcelona
SENTÈNCIA de Joan Dimas Loris, bisbe de Barcelona i canceller reial,
en el contenciós entre la Cort Reial de Girona, d’una part, i la Cort
Eclesiàstica de Girona, de l’altra, sobre la facultat de la carnisseria
eclesiàstica de vendre carn a persones laiques.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 191v-192.
Sentènsia y declaratió per lo molt il·lustríssimo y reverendíssimo
senyor canceller donada en la contensió de jurisdicció
sobre lo carnisser del reverend capítol y clero de Gerona en favor
de la cort secular.
Christi nomine invocato. Admodum illustrissimus et reverendissimus
dominus Ioannes Dimas Lloris, Dei et Apostolice sedis gratia
episcopus Barchinone, de consilio sacre, cesaree et regie magestatis,
ac illustrissimus regius cancellarius.
In facto contensionis iurisdictionis orte inter curiam secularem
Gerundensis, ex una, et curiam ecclesiasticam civitatis Gerunde, parte
ex altera, super firma iuris in dicta curia ecclesiastica facta per
Stephanum Puig, presbiterum, occasione quarundam empararum et
aliorum procedimentorum in dicta curia seculari factorum contra
Baldilium Vilar, carnisserium sive macellarium macelli clericorum dicte
civitatis ad instanciam Ioannis Domenech, fabri lignarii, arrendatoris
iuris imposicionis carnium, et Petri Vives, arrendatoris iuris per contrarium
Gerunde, visis litteris ab utraque curia emanatis processu curie
secularis, viso processu curie ecclesiastice, visis procedimentis coram
arbitris ab utraque curia electis factis, presertim articulis ibi propositis
et testibus super illis ministratis, visis denique videndis, attentis,
attendendis, pronunciat, sentenciat et declarat cognitionem cause seu
causarum empararum factarum per curiam secularem Gerunde,
instantibus dictis Ioanne Domenech et Petro Vives, pecuniis et rebus
dicti Baldilii Vilar, layci, existentibus penes Michaelem Galter,
blanquerium, laycum, et fraudium que comitti pretenduntur per dictum
Vilar, laycum, vendendo carnes laycis et dictarum carnium pelles
predictis laycis venditarum, ad dictam curiam secularem pertinere et
spectare et in ea fore et esse tractandam et fine debito terminandam,
sine tamen preiudicio libertatis ecclesiastice in vendicione carnium facta
sive facienda personis ecclesiasticis et illarum familie tantum et
pellium dictarum carnium personis ecclesiasticis venditarum, quarum
cognitio ad dictam curiam ecclesiasticam pertinet et expectat.

514
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Ioannes, episcopus Barchinone, cancellarius.
Vidit Sala. Vidit de Temarit. Vidit Amell.
Lata et promulgata fuit huiusmodi sentencia sive declaracio per
dictum admodum illustrissimum et reverendissimum dominum episcopum
Barchinone et regium cancellarium in quadam aula sui episcopalis
palacii, et de eius voluntate et mandato facta et /192/ publicata per me
Ioannem Fraxenet, auctoritate regia notarium publicum per totam
ipsius terram et dominationem, civem Barchinone, et causarum contensionum
per dictam suam dominacionem scribam deputatum, die
vigesima tercia mensis novembris, anno a nativitate Domini millesimo
quingentesimo septuagesimo septimo, presentibus pro testibus venerabilibus
Ioanne Prinyanosa, presbitero, in ecclesia Barchinone beneficiato,
et magnifico Ioanne Palau, milite, Barchinone populato.s
Copia huiusmodi sentencie manu propria scripte sumpta fuit a
suo originali et cum eo veraciter comprobata per me Ioannem Fraxanet,
notarium et scribam supra nominatum. Et ut eidem copie in iudicio
et extra fides plena adhibeatur ego, idem notarius et scriba, hic me
subscribo et meum solitum artis notariatus cum imppendenti sigilli sue
regie dominacionis hic appono sig+num.
195
1578 octubre 17. [Girona]
SENTÈNCIA de Miquel Abric, doctor en drets, jutge ordinari de Girona,
en el contenciós entre els membres del braç militar, d’una part, i
els jurats de Girona, de l’altra, sobre l’obligatorietat del pagament
de les imposicions municipals per part dels primers.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 213v-214v.
Sentèntia y restitutió de causa de imposicions feta en favor
dels senyors jurats, als quals toca.
Noverint universi quod anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
septuagesimo octavo, die vero decima septima mensis
octobris intitulata, coram magnifico domino Michaelle Abrich, legum
doctore, cive et iudice ordinario curie regie Gerunde, comparuit honorabilis
Iacobus Puig, causidicus Gerunde, procurator et eo nomine
magnificorum dominorum Ioannis de Agullana, Ioannis Cella et de Tafurer,
Galcerandi de Foxa et de Boxols et caetera.
Die vigesima nona mensis novembris, anno millesimo quingentesimo
septuagesimo octavo, dictus Michael Abrich, civis et iudex /214/
ordinarius Gerunde, viso presenti processu in presenti curia regia
Gerunde ducto et signanter visa scedula iuris firmam continente die
decima septima octobris proxime lapsi per discretum Iacobum Puig,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 515
causidicum Gerunde, ut procuratorem et eo nomine illustrissimi Ioannis
Çarriera, Ioannis de Agullana, Ioannis Cella et de Tafurer, Galcerandi
de Foxano, Benedicti de Alamany, Iacobi Sanct Merti, Michaellis de
Raset, Francisci Xatmar, Bernardi Alzina, Francisci March, Anthici
Tafurer, Magdalene de Llobregat, Anne Desbach, Petri Desbach, marquesie
de Millars et Alene Torroella, et aliorum adherentium et adere
volentium, oblata et presentata, ut in illa, ad quam fit remissio, continetur,
visa provisione iudicis et citatione facta, visa potestate dicti
Iacobi Puig, visa copia cuiusdam requisitionis oblata et presentata per
discretum Petrum Pasqual, ut sindicum et eo nomine presentis civitatis
et universitatis Gerunde, cum qua in effectu requiritur dictam iuris
firmam per predictos supra nominatos non admitti, immo dictam causam
et illius cognitionem, cum sit impositionum, ad magnificos iuratos
predicte civitatis remitti, prout in illa latius continetur, visa potestate
seu sindicatu dicti Petri Pasqual, visa responsione per me facta dicte
requisitioni et provisioni de inserantur producta et ad respondendum
ad terciam cum requisita fieri non debeant, postea visis actis providebitur,
visa intima dicte provisionis seu responsionis per me facta, visa copia
cuiusdam privilegii in favorem presentis civitatis Gerunde et aliorum
locorum Cathalonie pro imposicionibus concessi, viso toto processu,
visis videndis et attendis attendendis, de consilio et voto magnificorum
dominorum subscriptorum, attento iuxta constituciones Cathalonie et
capitula curie et dictum privilegium et alias, cognitio causarum imposicionum
et illarum deppendencium et emergentium pertinet et spectat
ad magnificos consiliarios, paciarios, iuratos, consules, procuratores
universitatum regiarum dicti presentis principatus, et sic cum presens
causa sit imposicionum tracteturque de illarum solutione et exequcione
que, ut predicitur, cognitio illius ad dictos magnificos iuratos presentis
civitatis pertinet et spectat, abdicata potestate officialibus regiis iuxta
dictas constituciones et capitula curie et privilegium, ideo et alias pro
observancia dictarum constitucionum et capitulorum curie et privilegii
et alias provisionem de viso explicando providet et declarat dictam
causam fore et esse remittendam, prout cum presenti remittit, dictis
magnificis iuratis presentis civitatis Gerunde, concessa copia intitulata.
Abrich, iudex, Michael Andreu, Ioannes Cases. Que quidem provisio et
omnia et singula in ea contenta die quarta mensis dezembris, anno
iamdicto a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo
octavo, de dictis mandato et instancia fuerunt intimata et nottificata
dicto Iacobo Puig, dicto nomine, cum tilleto sibi personaliter tradito
et dimisso per Guillermum Costa, nuncium iuratum sic refferentem et
fidem facientem.
Copia huiusmodi in hiis precedentibus duobus papireis foliis huius
maioris forme presenti comprehenso aliena manu scripta sumpta fuit
per dictionem et caetera, a suo vero originali processu de predictis in
scribania curie regie civitatis Gerunde exordito, ducto et accitato, in

516
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
archivioque dicte curie recondito exhistente, cum dictoque originali
processu veridice correcta et auscultata, per me Bernardum Castello,
scribam maiorem auctoritate regia substitutum a nobili domino utili
et propietario eiusdem, hic in fidem et testimonium premissorum me
subscri- /214v/ bentem et meum solitum, quo utor in publicis claudendis
actis, supponentem sig+num.
Probata.
196
1581 febrer 28. Barcelona
SENTÈNCIA de Joan Dimas Loris, bisbe de Barcelona i canceller reial,
en el contenciós entre la Cort Eclesiàstica de Girona, d’una part,
i la Cort Reial de Girona, de l’altra, sobre el pagament de l’impost
del blat i la farina en el cas de vendes a laics procedents de rendes
eclesiàstiques.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 204v.
Declaratió del canceller contra la cort eclesiàstica sobre lo
pagar impositió del forment y farina procehits de rendas
ecclesiàsticas venut a laychs. A 28 febrer 1581.
Iesu Christi et immaculate eius Virginis Matris nominibus humiliter
invocatis. Admodum illustrissimus et reverendissimus dominus
don Ioannes Dimas Loris, Dei et Apostolice Sedis gratia Barcinone
episcopus, de concilio sacre, cesaree, regie magestatis et cancellarius
regius, in facto contentionis orte inter curiam ecclesiasticam reverendissimi
Gerundensis episcopi, ex una, et curiam secularem honorabilis
iudicis ordinarii curie regie Gerunde, ex altera partibus, occasione
iuris firme in dicta curia seculari facte per syndicum universitatis
civitatis Gerunde et Ioannem Garcia, brodiatorem Gerunde, arrendatorem
impositionum iuris lesde dicte civitatis Gerunde, ratione procedimentorum
in dicta curia ecclesiastica contra dictum Ioannem Garcia
factorum, instante reverendo Saturnino Gali, canonico, ac precentore
maiore ecclesie Gerundensis, ex quo in sui preiudicium exigerat dictus
Garcia ius dicte impositionis a quibusdam laycis emptoribus tritici, per
dictum Gali ex suis redditibus ecclesiasticis collecti et dictis laycis
venditi, a quodam alio layco pistore, cui dictus pro mercede laborum
dederat in solutum mesuras quasdam farine ex dicto tritico, de suis
redditibus ecclesiasticis collecto, visis litteris ab utraque curia respective
emanatis; viso processu curiae ecclesiasticae; visis articulis pro parte
dicte curie ecclesiastice coram arbitris presentis contentionis oblatis et
testium super dictis articulis ministratorum depositionibus; visisque
aliis videndis, meritis processus attentis et alias, pronuntiat, sententiat

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 517
et declarat iuris firme per dictum syndicum universitatis civitatis
Gerunde et per dictum Ioannem Garcia in dicta curia seculari facte
locum fuisse, et cognicionem dicte cause ad prefatam curiam secularem
honorabilis iudicis ordinarii curie regie Gerunde pertinere et spectare,
et in ea fore et esse pertractandam et fine debito terminandam.
Ioannes, episcopus Barcinone, cancellarius.
Vidit Balle. Vidit Amell. Vidit Franciscus Puig.
Lata et promulgata fuit huiusmodi sententia sive declaratio per
dictum admodum illustrissimum et reverendissimum dominum episcopum
Barcinone et regium cancellarium in quadam aula sui episcopalis
palatii, et de cuius voluntate et mandato lecta et publicata per me
Ioannem Fraxanet, auctoritate regia notarium publicum per totam
ipsius terram et ditionem, causarum contentionum scribam, civem Barcinone,
die vicesima octava mensis febroarii, anno a nativitate Domini
millesimo quingentesimo octuagesimo primo, presentibus pro testibus:
discreto Bartholomeo Boffill, notario publico Barchinone, et Ioanne
Trias, apothecario ville Aqualate.
Copia huiusmodi sententie aliena manu fideliter scripte sumpta
fuit ab eius originali et cum eodem veraciter comprobata per me
Ioannem Frexanet, notarium et scribam supra nominatum, et ut eidem
copie in iudicio et extra fides plena adhibeatur ego, idem notarius et
scriba, hic me subscribo et meum, quo utor in publicis claudendis
instrumentis, appono sig+num.
197
1581 novembre 15. Barcelona
SENTÈNCIA de l’Audiència Reial de Catalunya en el contenciós entre els
membres del braç militar de la ciutat de Girona, d’una part, i la
mateixa ciutat, de l’altra, sobre l’obligatorietat de pagar les imposicions
per part de l’estament militar.
A. AHCG. Pergamí núm. 2263.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 201v-202.
Sentèntia donada en la Real Audièntia contra dels militars
de la present ciutat en favor de la present ciutat sobre de pagar
les impositions.
Nos Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum et caetera, comes
Barchinone et caetera. Iesu Christi eiusque gloriosissime matris nominibus
humiliter invocatis. Pateat universis quod nos Carolus ab
Aragonia, dux Terra Nove, princeps Castri Vetrani, marchio Avole,
comes Burgeti, magnus admiratus et comestabulus ac de consilio sacre,
cesaree et regie magestatis ulterioris Scicilie regni conciliarius,

518
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
locumtenens et capitaneus generalis in principatu Cathalonie et
committatibus Rossilionis et Ceritanie.
In causa appellationis, que in regia ducta extitit audientia, inter
partes infrascriptas nostram immo regiam die et anno infrascriptis
refferente magnifico et dilecto consiliario regio Federico Font et Pastor,
utriusque iuris doctore, tulimus sententiam seu declarationem sub
forma sequenti: Iesu et Marie nominibus invocatis humiliter. Admodum
excellens locumtenens generalis et visa supplicatione oblata duodecima
ianuarii, millesimo quingentesimo septuagesimo nono, per Iacobum
Puig, droguerium, procuratorem militum civitatis Gerunde, cum qua
supplicavit causam appellationis interposite per Ioannem Agullana,
domicellum, nomine proprio et tutorio et curatorio pupillorum filiorum
Dime de Millars et aliorum in instrumento appellationis nominatorum,
inter quos erant plures pupilli et vidue, a declaratione facta per iudicem
ordinarium Gerunde facta in favorem sindici iuratorum Gerunde, et
alios ad regiam evocari audientiam; visa evocatione pretextu supplicato
et constito de valore ea die; viso instrumento dicte appellationis sexta
dezembris, millesimo quingentesimo septuagesimo octavo; visis
apostolicis negativis; viso libello vigesimo nono ianuarii, millesimo
quingentesimo septuagesimo nono; viso mandato quinta dezembris,
millesimo quingentesimo septuagesimo septimo, dicti Puig per milites
ibi nominatos, visa substitucione facta per dictum Puig dicto Moner
tertia ianuarii, millesimo quingentesimo septuagesimo nono; viso instrumento
syndicatus per universitatem civitatis Gerunde tributi decima
septima dezembris, millesimo quingentesimo sexagesimo septimo,
Petro Pasqual, notario; visa substitutione facta per dictum Pasqual,
Michaeli Mora, notario; visa littera exequtoria regis Ioannis decima
nona iulii, millesimo quadringentesimo sexagesimo, directa gerenti
vices generalis gubernatoris Cathalonie, viccario, baiulo, subvicario et
subbaiulo Gerunde et iudici ordinario eiusdem, quatenus exequantur
banna super impositionibus indicata per iuratos contra uxorem domicelli
et submissione eius decima octava augusti; visa provisione
interlocutoria, a qua fuit supplicatum per Michaelem Abrich, iudicem
ordinarium, vicesima nona novembris, millesimo quingentesimo
septuagesimo octavo; visis litteris citatoriis et inhibitoriis et presentatione
earum decima quinta ianuarii, millesimo quingentesimo octuagesimo;
visa solutione facta per /202/ Ioannem Agullana, domicellum, de quatuor
libris impositionum vigesima nona maii, millesimo quingentesimo
septuagesimo sexto; visa renuntiatione litteris Bernardi Alzina, domicelli,
prima iannuarii proxime lapsi; viso processu primitivo et aliis videndis,
facta relatione in regia audiencia et conclusione sequita, dictam
conclusionem factam decima tertia presentis sequendo, quia meritis tam
primitivi quam presentis appellationis causae processuum attentis
constat nichil fuisse allegatum aut probatum propter quod dicta provisio
facta dicta die vigesima nona novembris millesimi quingentesimi

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 519
septuagesimi octavi per dictum Michaelem Abrich, iudicem ordinarium
Gerunde, in favorem sindici dicte civitatis et contra dictum Ioannem
Agullana nomine proprio et aliorum militum in instrumento dicte
appellationis nominatorum dicte civitatis debeat commutari aut in aliquo
reformari, aliis etiam meritis dictorum processuum attentis, sententiat
et declarat bene per dictum Abrich in dicta provisione provisum
et male per dictum Agullana dictis nominibus appellatum, et eumdem
Agullana dictis nominibus in expensis comdempnat, taxatione reservata,
sed pro bistractis executionem fieri mandat. Vidit Font Pastor. Lata fuit
et promulgata huiusmodi sententia seu declaratio per nos seu in nostri
personam per magnificum et dilectum consiliarium regium Michaelem
Ferrer, utriusque iuris doctorem, regiam cancellariam regentem, et de
nostro seu illius mandato lecta et publicata per dilectum regium
Michaelem Ioannem Amat, militem, sacre, cesaree et regie magestatis
scribam mandati et per totam terram et ditionem regiam notarium publicum
Barchinone populatum, in quadam aula domorum dicti magnifici
regentis cancellariam, scita prope plateam d’en Camprodon, die
videlicet partibus ad audiendum nostram imo regiam sententiam seu
declarationem assignata, intitulata decima quinta mensis novembris,
anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo primo,
regnorum autem regiorum videlicet citerioris Siciliae vigesimo octavo,
Hispaniarum vero et aliorum vigesimo sexto, Portugalliae autem anno
secundo, presente instante et dictam sententiam seu declarationem ferri
et publicari humiliter petente et supplicante Monserrato Riera, nomine
quo in processu pro una parte, altera vero parte absente, presentibus
pro testibus Monserrato Carbonell, scriba mandati, Pollonio Ferrer,
notario, civibus Barchinone, et aliis pluribus in multitudine copiosa.
Cordellas regens.
Sig- (signe) num Caroli ab Aragonia, ducis Terrae Novae, principis
Castri Vetrani, marchionis Avole, comitis Burgeti, magni admirati et
comestabuli sacre, cesaree et regiae magestatis ulterioris Siciliae regni
conciliarii, locumtenentis et capitanei generalis in principatu Cathalonie
et comittatibus Rossilionis et Ceritaniae, qui hanc sententiam
tulimus et denique sigillum regium impendenti iussimus apponendum.
Sig+num Montserrati Carbonell, sacre, cesaree et regiae magestatis
scribe eiusque auctoritate notarii publici, Barchinone populati, qui
prolationi huiusmodi sententie presens interfuit Michael Ioannes Amat,
conscriva mei, et in hanc publicam redactionem scribi feci et clausit.
Montserratus Carbonell ex sententia in Regia Audientia lata. Et
fuit probata cum sceda.
In sententiarum locumtenentie XXII, folio CXXXIII.

520
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
198
1582 maig 18. Barcelona
SENTÈNCIA de l’Audiència Reial de Catalunya en el contenciós entre els
membres del braç militar de la ciutat de Girona, d’una part, i la
mateixa ciutat, de l’altra, sobre l’obligatorietat del pagament de les
imposicions per part de l’estament militar.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 203r-v.
Altra sentèntia donada en la Real Audièntia contra dits
militars en favor de dita ciutat sobre pagar las impositions.
Nos1 Philipus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum et caetera, comes
Barcinone et caetera. Iesu Christi eiusque gloriossisime matris nominibus
humiliter invocatis. Pateat universis quod nos Carolus ab Aragonia, dux
Terre Nove, princeps castri Vetrani, marchio Avole, comes Burgeti,
magnus admiratus et comestabulus ac de consilio sacre, cesaree et regie
magestatis ulterioris Sicilie regni conciliarius, locumtenens et capitaneus
generalis in principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis et
Ceritanie.
In causa supplicationis que in regia ducta extitit audiencia inter
partes infrascriptas, nostram imo regiam die et anno infrascriptis
refferente magnifico et dilecto consiliario regio Francisco Sala, utriusque
iuris doctore, tulimus sententiam seu declarationem sub forma sequenti:
Iesu Christi et purissime semper Virginis et matris Marie nominibus
humiliter invocatis. Excellentissimus dominus locumtenens
generalis et caetera, visa supplicatione oblata per Iacobum Simon,
causidicum, procuratorem militum civitatis Gerunde, continente sententiam
latam referente magnifico Federico Font et Pastor, in favorem
syndici civitatis Gerunde et in odium militum dicte civitatis, in melius
commutari, decima septima novembris, millesimo quingentesimo octuagesimo
primo et vigesima nona novembris eiusdem anni; visa
cautione iuxta pracmaticam prestita; visa supplicatione quia fuit cautum
sive commissa causa supplicationis Francisco Sala prima dezembris,
millesimo quingentesimo octuagesimo primo; viso processu primitivo
et signanter provisione facta vigesimo nono novembris, millesimo quingentesimo
septuagesimo octavo; viso alio processu primitivo et signanter
sententia lata, referente magnifico Federico Font Pastor, confirmatoria
provisionis predicte, que lata fuit decima quinta novembris proxime
lapsi, de cuius causa supplicationis agitur; viso toto processu presentis
cause supplicationis; visis videndis et attentis attendentis; visis pluribus
assignationibus ad sententiam factis et signanter assignatione facta ad
diem presentem, ad quem iterum cum presenti assignat, sacrosanctis
Evangeliis coram positis et illis reverenter inspectis, sua excellentia,
facta relatione in Regia Audientia per Franciscum Sala, relatorem cause

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 521
presentis et conclusione inde sequuta dictam sequendo conclusionem
in Regia Audientia factam pronunciat, sententiat et declarat in modum
sequentem: Attento quod per merita processum tam primitivorum quam
causa supplicationis constat nihil fuisse necesse deductum nec allegatum
per parte dicti Iacobi Simon supplicantis nomine militum civitatis Gerunde
a sententia lata referente magnifico Federico Font et Pastor
decima quinta novembris proxime elapsi, confirmatoria provisionis
facte per viccarium civitatis Gerunde vigesimo nono novembris,
millesimo quingentesimo septuagesimo octavo in favorem syndici et
iuratorum dicte civitatis Gerunde et contra militares dicte civitatis
propter quod dicta sententia debeat commutari eis et alias, meritis
processus attentis et alias sua excellentia, dictam sequendo conclusionem
in Regia Audientia factam, pronunciat, sententiat et declarat bene fuisse
sententiatum et declaratum per dictum Federicum Font et Pastor,
decima 2 quinta novembris, millesimo quingentesimo octuagesimo primo,
in favorem Monserrati Riera, syndici dicte civitatis, et contra dictum
Iacobum Simon, supplicante dicto nomine, proviso tamen intellecto et
/203v/ declarato quod tantum censeatur et intelligatur remissum
iudicium iuratis civitatis Gerunde quoad possessionem exigendi tantum
impositiones et sic iudicium possessorium tantum est. Neutram partem
in expensis condemnat, sed pro bistractis exequtionem fieri mandat.
Vidit Sala.
Lata fuit et promulgata huiusmodi sententia seu declaratio per
nos seu in nostri personam per magnificum et dilectum consiliarium
regium Michaelem Cordelles, utriusque iuris doctorem, Regiam Cancellariam
regentem, et de nostro seu illius mandato lecta et publicata
per dilectum regium Philipum Soler, sacre, catholice et regie magestatis
mandati scribam regiaque auctoritate notarium publicum, Barcinone
populatum, in quodam studio domorum suarum, quas tenet in vicco
inferiori Sancti Petri presentis civitatis Barchinone, die videlicet partibus
ad audiendum nostram imo regiam sententiam seu declarationem
assignata intitulata die decima octava, mensis maii, anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo octuagesimo secundo, regnorum
autem regiorem videlicet citerioris Sicilie vigesimo nono, Hispaniarum
vero et aliorum vigesimo septimo, Portugalie autem anno tercio,
presente, instante et dictam sententiam seu declarationem ferri et
publicari humiliter petente et supplicante dicto Monserrato Riera,
nomine quo in processu, altera vero absente, presentibus pro testibus
dilecto regio Bernardo Macip, scriba mandati, et Michaele Orpi, notariis,
civibus Barcinone, et aliis quamplurimis in multitudini copiosa.
Cordellas, regens.
Sig- (signe) num Caroli ab Aragonia, ducis Terre Nove, principis
Castri Vetrani, marchionis Avole, comitis Burgeti, magni admirati et
comestabuli ac de consilio sacre, cesaree et regie magestatis ulterioris
Sicilie regni conciliarii, locumtenentis et capitanei generalis in princi-

522
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
patu Cathalonie et comittatibus Rossilionis et Ceritanie, qui hanc sententiam
tulimus et denique sigillum regium impendenti iussimus apponendum.
Sig+num Monserrati Carbonell, sacre, cesaree et regie magestatis
mandati scribe eiusque auctoritate notarii publici, Barchinone populati,
qui prolationi huiusmodi sententie presens interfuit. Philipus Soler,
conscriba mei, et in hanc publicam formam redacti scribi fecit et clausit.
Monserratus Carbonell ex sententia Regia Audientia lata. Et fuit
probata cum sceda.
In sententiarum locumtenens XXII, foleo CXXXVI.
1. Caplletra ornamentada. 2. dedima per decima.
199
1582 setembre 27. Barcelona
LLETRES EXECUTÒRIES atorgades pel rei Felip I i adreçades als oficials
reials de la ciutat, batllia i vegueria de Girona, on es disposa
l’aplicació de la sentència de la Reial Audiència de Catalunya en
el contenciós entre els militars de la ciutat de Girona, d’una part,
i la mateixa ciutat, de l’altra, sobre l’obligatorietat de pagar les
imposicions per part de l’estament militar.
A. AHCG. Lletra reial núm. 823.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 202r-v.
Lletras executòrias de la sus escrita sentèntia dirigidas als
officials d’esta ciutat y a altres.
Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum et caetera, comes
Barchinone et caetera. /202v/ Carolus ab Aragonia, dux Terre Nove,
princeps Castri Vetrani, marchio Avole, comes Burgeti, magnus admiratus
et comestabulus ac de consilio sacre, catholice et regie magestatis
ulterioris Sicilie regni conciliarius, locumtenens et capitaneus
generalis in principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis et Ceritanie,
nobili magnifico consiliario, dilectis et fidelibus regiis gerenti
vices generalis gubernatoris, viccariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis,
portariis regiis ceterisque universis et singulis officialibus, tam regiis
quam aliis, ad quos spectet, presentesque pervenerint et fuerint
presentate aut de subscriptis extiterint requisiti, dictorumque officialium
locatenentibus, salutem et dilectionem.
In causa appellationis que ducta extitit in regia audientia sub
examine magnifici et dilecti conciliarii regii Federici Font et Pastor,
utriusque iuris doctoris, inter dilectum regium Ioannem Agullana,
domicellum civitatis Gerunde, nomine proprio et tutorio curatorio

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 523
pupillorum filiorum Dime de Millars et aliorum in instrumento appellationis
nominatorum, ex una, et syndicum eiusdem civitatis Gerunde,
partibus ex altera, causis et rationibus apud acta ipsius cause deductis,
die decima quinta mensis novembris, anni millesimi quingentesimi
octuagesimi primi, refferente dicto magnifico relatore, nostram imo
regiam tulimus sententiam seu declarationem in et cum qua inter alia
sententiavimus et declaravimus bene fuisse per iudicem ordinarium
Gerunde provissum in favorem dicte civitatis Gerunde et contra dictum
Ioannem de Agullana, nomine proprio et aliorum militum, in instrumento
dicte appellationis nominatorum, eumdem Agullana dictis nominibus
in expensis condempnavimus, tatxatione reservata, sed pro
bistractis exequutionem fieri mandavimus. Necnon in causa supplicationis
per Iacobum Simon, nomine dictorum militum supplicantem a dicta
sententia et que in regia ducta extitit audientia sub examine magnifici
et dilecti conciliarii regii Francisci Sala inter predictas partes die decima
octava mensis maii presentis et in futuri anni, refferente dicto magnifico
Francisco Sala, nostram imo regiam tulimus sententiam seu
declarationem in et cum qua inter alia pronunciavimus, sententiavimus
et declaravimus bene fuisse sententiatum et declaratum per dictum
Federicum Font Pastor in favorem Monserrati Riera, syndici dicte
civitatis Gerunde, et contra dictum Iacobum Simon, supplicantem dicto
nomine, proviso tamen et intellecto quod tantum censeatur et
intelligatur remissum iudicium iuratis civitatis Gerunde quoad possessionem
exigendi tantum imposiciones et sic iudicium possessorium
tantum est. Neutram partem in expensis condempnavimus, sed pro
bistractis executionem fieri mandavimus. Deinde autem die datarum
presencium, cum per dictum Monserratum Riera, dicto nomine,
instaretur executio dictarum regiarum sententiarum, referente dicto
magnifico Federico Font Pastor, viso processu et illius meritis attentis
et alias facto verbo in Regia Audientia providimus quod fiat exequutio
regie sententie per nos late, refferente dicto magnifico Francisco Sala,
iuxta illius seriem et tenorem et pro exequutione illius fierent littere
opportune, prout hec et alia in dictis regiis sententis et provisione, ad
quas nos referimus, latius sunt contenta, quoniam parum prodesset
sententias ferri et provisiones fieri, nisi illarum debita sequeretur
exequutio. Ea propter, supplicante nobis humiliter dicto Riera, dicto
nomine, tenore presentis ad penam florenorum auri Aragonum
quingentorum regis inferendorum erariis vobis dicimus et mandamus
quatenus instati et requisiti pro parte dictorum iuratorum dicte civitatis
Gerunde seu per syndicum dicte civitatis prechalendatas nostras imo
regias sententias et provisionem teneatis, exequamini et compleatis et
exequi et complere faciatis iuxta illarum series et tenores et a contrario
diligenter caute, si gratiam regiam charam habetis et penam preapositam
cupiunt evitare.

524
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Data Barchinone, die vigesima septima mensis septembris, anno
a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo secundo.
Cordellas, regens.
Vidit Font Pastor, pro collegio sacra magestati. Balle, notarius.
In sententiarum locumtenentie XXII, folio CXXXVIII.
200
1583 gener 11. Barcelona
LLETRES EXECUTÒRIES atorgades pel rei Felip I i adreçades als oficials
reials de la ciutat, batllia i vegueria de Girona, on es disposa
l’aplicació de la sentència de l’Audiència Reial de Catalunya en el
contenciós entre els militars de la ciutat de Girona, d’una part, i
la mateixa ciutat, de l’altra, sobre l’obligatorietat de pagar les
imposicions per part de l’estament militar.
A. AHCG. Lletra reial núm. 824.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 203v-204.
Lletras exequutòries de la susescrita sentèntia, dirigidas als
officials de la present ciutat y altres.
Philipus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum et caetera, comes
Barcinone et caetera. Carolus ab Aragonia, dux Terre Nove, princeps
Castri Vetrani, marchio Avole, comes Burgeti, magnus admiratus et
comestabulus ac de concilio sacre, catholice, regie magestatis ulterioris
Scicilie regni conciliarius, locumtenens et capitaneus generalis in principatu
Cathalonie et comittatibus Rossilionis et Ceritanie, nobili magnifico
conciliario, dilectis et fidelibus regiis gerenti vices generalis
gubernatoris in dicto principatu Cathalonie, ceterisque universis et
singulis officialibus, tam regiis quam aliis, ad quos spectet presentesque
pervenerint seu fuerint quomodolibet presentate et de subscriptis
extiterint requisiti, dictorumque officialium locumtenentibus, salutem
et dilectionem.
In causa supplicationis que in regia dicta extitit audientia sub
examine magnifici et dilecti consiliarii regii Francisci Sala, utriusque
iuris doctoris, inter dilectos regios milites civitatis Gerunde, ex una, et
syndicum eiusdem civitatis, partibus ex altera, causis et rationibus /204/
apud acta ipsius cause deductis, refferente dicto magnifico Francisco
Sala, die decimo octavo mensis maii anni proxime preteriti, fuit lata
sententia in et cum qua inter alia declaravimus et sententiavimus bene
fuisse declaratum et sententiatum per magnificum et dilectum conciliarium
regium Phedericum Font Pastor, die decima quinta mensis
novembris anni millesimi quingentesimi octuagesimi primi, in favorem
Monserrati Riera, syndici dicte civitatis Gerunde, et contra Iacobum
Simon, procuratorem dictorum militum supplicantem, et neutram par-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 525
tem in expensis comdempnavimus, sed pro bistractis executionem fieri
mandavimus. Die vero datarum presentium, refferente dicto magnifico
Francisco Sala, relatore pre et infrascripto, cum instaretur executio per
dictum syndicum dicte civitatis Gerunde pro bistractis, providimus quod
fierent littere petite. Ea propter Monserrato Riera, syndico prefato dicte
civitatis Gerunde, nobis humiliter supplicante, tenore presencium, ad
penam florenorum auri Aragonum quingentorum regiis inferendorum
erariis, requirendos tamen requirentes, vobis dicimus et mandamus
quod instati et requisiti per syndicum dicte civitatis Gerunde exequutionem
promptam, rigidam et expeditam facietis seu fieri faciatis
et mandetis in bonis dictorum militum eiusdem civitatis Gerunde pro
quatuordecim libris et quindecim solidis in dicta causa supplicationis
bistractis per dictum syndicum Gerunde pro parte dictorum militum,
necnon pro triginta sex solidis et tribus denariis pro forma, iure sigilli
et regestro ac cera presentium litterarum et in expensis iuste in posterum
faciendis. Et cavete secus agere, si gratiam regiam charam habetis et
penam preapositam cupitis evitare.
Data Barcinone, die undecima mensis ianuarii, anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo octuagesimo tercio.
Cordellas, regens.
Vidit Sala, scriva pro collegio. Bou, 1 notarius.
In comuni locumtenencie XXI, foleo XXVIII.
1. Balle, A.
201
1585 setembre 28. Montsó
CONFIRMACIÓ atorgada pel rei Felip I d’un privilegi, que ell mateix havia
concedit, a favor dels jurats de la ciutat de Girona, on reduïa el
nombre de jurats de sis a quatre i augmentava el salari d’aquests
de vint a cent cinquanta lliures, a més de disposar altres canvis de
detall en el procés electiu dels jurats.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 193v-196.
Confirmatió del privilegi de la reductió del nombre de jurats
a quatre y altres coses, ab ampliatió que en loch dels dos jurats
supprimits pugan traure altres dos de les bosses de mà mijana
y menor, y també que sien obligats acceptar lo offici de jurat a
pena de dos-centes lliures, si dons aquell dia de la extractió no·s
trobara fora lo present principat de Cathalunya aquell tal extret.
1585.
Nos1 Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, Legionis,
utriusque Sicilie, Hierusalem, Portugallie, Hungarie, Dalmacie, Croacie,

526
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Gallitie, Maioricarum, Hispalis,
Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris,
insularum Canarie, Indiarum orientalium et occidentalium,
insularum et terre firme maris oceani, archidux Austrie, dux Burgundie,
Bravantie, Mediolani, Athenarum et Neopatrie, comes Abspurgii,
Flandrie, Tirolis, Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristani
et Gociani.
Cum subditorum nostrorum petitiones benigne exaudimus, erga
nos eorum fidem adaugemus et alios ad obsequendum promptiores
incitamus. Sane per dilectos nostros Raphaelem Vivet et Andream
Vilaplana, sindicos ad nos destinatos per iuratos et universitatem
civitatis nostre Gerunde ad assistendum pro ipsa universitate in curiis
generalibus quas nunch regnicolis regnorum nostrorum corone Aragonum
celebramus, fuit coram magestate nostra et in hoc nostro sacro, cesareo,
regio consilio exhibitum quoddam privilegium, dicte universitati per
illustrem Ferdinandum de Toleto, priorem Castelle, olim locumtenentem
et capitaneum generalem nostrum in principatu Cathalonie nomine
nostro concessum, debitis solemnitatibus expeditum, cuius tenor talis
est:
«Nos Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum et caetera,
comes Barchinone et caetera. Nos Ferdinandus de Toleto, magnus prior
Castelle, ordinis Sancti Ioannis Hierosimitanensis, sacre, cesaree, regie
maiestatis conciliarius locumtenens et /194/ capitaneus generalis in
principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis et Ceritanie, pro parte
Germani Papi, civis et iurati secundi civitatis Gerunde, ad nos ad hec
spacialiter destinati per fideles nostros atque dilectos regios iuratos,
probos homines, universitatem et singulares personas eiusdem civitatis
Gerunde fuerunt nobis oblata in scriptis presentata humiliter in viam
supplicationis capitula quedam, quorum series per ordinem sich se
habent:
Excellentísimo senyor: Com en virtut de privilegis reals, per los
predecessors reys de la magestat real, vuy beneventuradament regnant
a la ciutat de Gerona, consentits, quiscun any lo primer die de janer,
que·s celebra la festa de la Circuncisió de nostre Senyor, de grandíssim
temps ensà se ha sempre praticat en fer la electió de sis persones, que
fossen jurats de la dita ciutat, per via de sort de rodolins de las bossas
de mans major, mijana y menor, ço és, dos de quiscuna mà, als quals
fouch assignat salari de vint lliures per quiscun jurat; y com molts anys
se sia vist y seguit ser restada a la ciutat sens jurats de mà major y
assò a causa del poch salari se’ls dóna, lo qual no sols abasta a pagar
les despeses de les robes que necessàriament se han de fer, però encara
los qui són jurats y han de affegir de llurs bossas y moltas vegadas
és causa que la ciutat o los negossis de aquella reben detriment; y per
provehir al predit, se supplica a sa excel·lència sia servit ab son opportun
privilegi y altrament reduhir lo nombre de dits jurats a quatre, y perquè

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 527
se serven entre los brassos y qualitat se faça en la forma següent: ço
és, que la primera volta sian elegits dos ciutadans de la mà major, un
de la mà mijana y altre de la mà menor y la segona sie elegit un ciutadà
de la mà major, dos de la mà mijana y un de la mà menor y l’altra,
o terçera volta, sia legit un ciutadà de la mà major y l’altra de mà mijana
y dos de la mà menor y axí sia ab dit orde servat. Y acàs que los de
la mà major recusassen acceptar, que sian trets de la bossa de la mà
mijana dos y altres dos de la mà manor, fins a dit nombre de quatre,
a fi que sempre sien quatre. Y perquè apar cosa justa que qui té los
traballs sia remunerat y que los dits quatre jurats puys tindran tots los
treballs que també lo salari que·s donave als sis sia aplicat y parat entre
los dits quatre igualment, y també donar facultat als jurats y consell
general de dita ciutat de créxer y almentar lo salari de dits jurats a
total arbitre y ordinatió del que dits jurats y consell general; y perquè
les coses predites dits jurats y consell general puguen fer qualsevol
ordinations necessàries e que per lo present no sia feta perjuy en les
altres coses a qualsevol privilegis sobre dites elections de jurats
deppenents y emergents de aquells consentits, ans aquells en lo restant
estiguan en llur força y valor.
Plau a sa excel·lència a bé que lo salari de jurats no puga pujar
més de cent-sinquanta lliures quiscun any a quiscú de dits jurats. Y
attès que lo salari serà just e que quiscun de dita universitat és obligat
venint-li la sort a servir a dita universitat, mana sa excel·lència que ningú
dels extrets hàbils segons les ordinations de dita ciutat puga renunciar
lo offici de jurats, en què serà extret, sots pena de dos-centes lliures
moneda barcelonesa exhigidora, tantas voltas com recusarà acceptar
de l’offici, applicadores la terça part a l’official executant y la altra a
l’hospital general de dita ciutat e la altra a la obra de les muralles de
la matexa ciutat.
Forma de abilitar y enbossar en las bossas de mà major,
mijana y menor.
Ítem, com los jurats tots conformes /194v/ en virtut de privilegis
reals a dita ciutat consentits los és donada potestat quiscun any
agraduar, habilitar y embossar en la mà major un, y altre en la mà
mitjana, y embossar un altre en quiscuna de dites mans major y mijana
fills dels ja habilitats y agraduats y dos en la mà menor; y com se ha
vist y es veja a causa de les dites abilitations y agraduacions entre dits
jurats seguir-se moltes dissentions, en tant que los negossis de la dita
ciutat patexen, y moltes voltes habiliten en dites mans major y mitjana
perçones més per llurs particulars affections y altrament que no per
bon zel ni tenint les qualitats necessàries, per hont, volents obviar a
dites coses, se suppliquen a vostra excel·lèntia sia servit ab son opportun
privilegi y altrament donar facultat als jurats que quiscun any, lo primer

528
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
die de dezembre, convocats en la casa del consell de dita ciutat, pugan
traure de la bosa dels ciutadans de la mà major deu ciutadans hàbils
y tenints les qualitats per entrevenir en consell general, los quals, axí
com exiran e o quiscú exirà, hajen de ésser enviats a sercar per los
vergués de un en un fins al darrer y fins sien extrets, y ajustats en dita
casa del consell hagen de estar separats dels altres fins a tant tots los
extrets convocats y ajustats en dita casa del consell. Los quals deu
ciutadans ensemps ab los dos jurats o jurat de dit bras, en presèntia
de tots los altres jurats o la major part de aquells, presos primerament
de jurament per lo jurat primer de llur bras que bé y lealment segons
Déu y llurs concièntias, tot amor, odi y mala voluntat postposats, se
hauran lo votar, puguen habilitar, matricular y agraduar una persona
que segons Déu y llurs concièntias los aparegua hàbil y sufficient, tant
en linatge com encara en béns y valor d’esa persona, per ésser habilitat,
matriculat y agraduat per a ciutadà de dita ciutat nomenadora per los
jurats o jurat de dit bras, als quals y a quiscú d’ells, axí als jurats o
jurat de dita mà com als extrets, seran donats alberans, en la hun dels
quals haurà scrit matriculetur y lo altre serà blanch y en una taula,
posades dos capsas dins les quals seran posats per dits jurats o jurat
de dita mà y votants secretament dits albarans. Y los qui volran donar
lo vot a qui serà estat nomenat per dits jurats o jurat posaran lo albarà
en la capsa hont y haurà scrit matriculetur y lo blanch en la capsa
blancha, y per lo contrari qui volrà no·s matricule posarà lo albarà hont
y haurà scrit matriculetur en la capsa blanca y lo albarà blanch en la
capsa hont y haurà scrit matriculetur. I axí·s fasssa de qualsevol qui·s
vulla matricular y habilitar, y lo tal qui concorrerà haja a tenir almenys
de les tres parts las dos dels dits votants, y no trobant-se ab tants vots
no sia tengut per àbil ni matriculat, ans pugan passar avant en
matricular y habilitar a altre anomenador per dits jurats o jurat de dita
mà major.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, que en la matexa manera sia procehit en abilitar y matricular
en la mà mijana, e com està dit dels ciutadans de la mà major, ab
interventió del jurat o jurats de dita mà mijana y deu persones
extrahedores de la matexa bossa de la mà mijana hàbils per acistir en
lo consell general de dita ciutat lo die de sant Nicholau a sis de dezembre.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, que de la matexa manera sia procehit en habilitar y
matricular en la mà menor, com està dit de les mans major y mijana,
y ab interventió dels jurats o jurat de dita mà menor y deu persones
extrahedores de dita bossa de mà menor hàbils per acistir a consell
general lo dia de Sancta Lúcia a tretze de dezembre, restant los privilegis
que té dita ciutat sobre les enseculations axí de ciutadans de mà major,
mijana y menor en sa força y valor.
Plau a sa excel·lència.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 529
Fuimusque pro parte dicti Germani Papi, nomine suo et totius
universitatis et singularium hominum et civium civitatis Gerunde,
humiliter suplicati ut capitula preinserta et unumquodque eorum vobis
et dicte universitati et /195/ singularibus eiusdem, qui nunch estis et
in futurum eritis, concedere dignaremur. Nos itaque animavertentes
capitula preinserta directoria ad pacem et concordiam conservandam
bonumque statum rei publice dicte civitatis respicere, vestris supplicationibus
inclinati, predicta capitula et unumquodque eorum iuxta
seriem et tenorem decretationum, in calce cuiuslibet ex dictis capitulis
factarum, vobis et successoribus vestris, mera et libera voluntate prefate
sacre, catholice et regie magestatis et nostra perdurantibus, concedere
decrevimus, prout per presentes, de nostra certa sciencia, deliberate
et consulto, concedimus, laudamus, firmamus et approbamus ac nostre
concessionis munimine roboramus, statuimus et ordinamus. Quo circa
gerentibus vices generalis gubernatoris in dictis Cathalonie principatu
et comittatibus, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiuliis ceterisque
universis et singulis officialibus, tam regiis quam aliis, presentibus et
futuris, quibus spectet, requirendos requirentes, aliis vero ad penam
florenorum auri Aragonum mille a bonis contrafacientium irremissibiliter
exhigendorum regioque erario aplicandorum, dicimus, iniungimus,
precipimus et mandamus quatenus preinserta capitula et omnia et
singula in eis et utroque contenta iuxta et secundum eorum continentiam
et tenorem ac decretationum predictarum, mera et libera prefate regie
magestatis et nostra voluntate durantibus, teneant firmiter et observent,
teneri et observari inviolabiliter faciant per quoscumque, et contrarium
non faciant fierive permitant ratione aliqua sive causa, pro quanto
gratiam regiam charam habent preappositamque cupiunt evitare penam.
In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus regio sigillo
impendenti munitam.
Datum Barchinone, die vigesima secunda mensis novembris, anno
a nativitate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo sexto,
regnorum autem regiorum videlicet citerioris Scicilie anno vigesimo
tertio, Hispaniarum vero, ulterioris Scicilie et aliorum vigesimo primo.
El prior Don Fferrando.
Vidit Vilana, regens. Vidit Quintana, pro regente thesaurariam.
In diversorum nono folio quinquagesimo nono. Dominicus, locumtenens
generalis mandavit Gabrieli Olzina. Visa per Vilana, regentem cancellariam,
et Quintana pro regente thesaurariam».
Sindici autem superius nominati cum supplici per eos nobis et
in dicto nostro sacro, sesareo, regio, catholice porrecto libello humiliter
postularunt ut preinsertum privilegium ac in eo descripta et contenta
laudare, approbare et confimare ac de novo concedere eique adiicere
ut infra de nostra benignitate et clementia dignaremur. Nos autem,
considerata causa que supradictum priorem Castelle, tunch locumtenens
nostrum generalem, ad concedendum dictum privilegium induxit, que

530
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
ad optimum rei publice prefate nostre civitatis regimen tendit, quod
nos inter precipuas curas pre oculis semper habemus, necnon etiam
incolarum prefate civitatis meritis, sinceraque erga nos fide ac devotione
attentis, ad hec et his maiora digne de nobis premerentium eorumdem
sindicorum precibus benigne inclinati, tenore presentis deque nostris
certa scientia et auctoritate, deliberate et consulto, ac ex gratia speciali
preinsertum privilegium omniaque et singula in eo contenta et expressa
a prima ipsius linea usque ad ultimam dicte nostre civitati Gerunde,
universitati et singularibus eiusdem laudamus, approbamus, rattificamus
et confirmamus ac etiam de novo concedimus, nostreque huiusmodi
laudationis, approbationis, rattificationis et confirmationis ac nove concessionis
munimine seu presidio roboramus et validamus, auctoritatemque
nostram, quatenus opus sit, interponimus et decretum iuxta
illius seriem, mentem et tenorem /195v/ pleniores. Volentes et expresse
decernentes quod nostra huiusmodi confirmatio et nova concessio sit
et esse debeat dicte universitati prefate civitatis Gerunde ac singularibus
eiusdem, presentibus et futuris, stabilis, realis, valida atque firma,
nullumque in iudicio et extra sentiat diminutionis incommodum
dubietatis obiectum aut noxe cuiuslibet alterius detrimentum, sed in
suo semper robore et firmitate perseveret. Insuper, quia nota experientia
compertum est quod, quamvis in quodam preinserti privilegii capite
cautum sit ut nullus, ad officium iurati dicte civitatis extractus, officium
ipsum recusare audeat sub ducentarum librarum pena, modo quo in
eo applicanda et dividenda plures persone, immemores debiti probos
viros devincientis, ad patrie sublevanda et sustinenda onera, quod boni
cuique civi peculiare ac proprium esse debet, diversis modis ac diffugiis
ab illius exercitio se eximunt, nam extractionis dictorum officiorum
tempore a dicta civitate data opera discedunt, etsi ad officium ipsum
sorte extracti sunt, latent absconditi atque ideo privilegium et statum
prefatum elusorium remanet. Volentes igitur tanto incommodo salubri
medela occurrere, supraincerto privilegio addentes de robur robori
apponentes, presentis decreto ac de nostris certa scientia et auctoritate
prefatis providimus et expresse statuimus, decernimus et iubemus quod
nemo eorum qui ad dictum iurati officium dehinc extracti fuerint, ipsum
recusare aut ab illius exertitio et administratione modo aliquo se
eximere valeat, quinimo ipsum acceptare 2 teneatur. Et casu quo id
renuerit, penam prefatam ducentarum librarum in dicto et preincerto
privilegio appositam irremissibiliter incurrat et in eius bonis mox pro
illa fiat executio ad instantiam iuratorum aut sindici predicte civitatis
tanquam pro debitis fiscalibus ac regiis, quibusvis appellationis vel recursus
remediis penitus semotis. Que quidem pena comittenda, dividenda
ac applicanda sit eo modo quo in preinserto privilegio dispositum
est. Hoc tamen expresse declarato et intellecto quod, si prefate iuratorum
extractionis die quispiam de extractis a nostris principatu Cathalonie
et comittatibus 3 Rossilionis et Ceritanie prefatis absens fuerit,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 531
atque huiusmodi absentia scriptura publica mediante ostenderit, his pro
legitime excusatus habeatur et a dicta pena immunis et liber existat.
In quam quidem penam incurrere minime volumus illos qui per
ordinationes et statuta domus dicte civitatis Gerunde pro inhabilibus
et incapacibus reputati et declarati sunt, iuxta formam ac iudicium in
dicta domo fieri et servari solitum. Preterea de ulterioris gratie dono,
scientia et auctoritate predictis, quia per privilegium dicte civitati
concessum per serenissimum regem Ioannem, felicis recordationis
predecessorem nostrum, iuratis et concilio dicte civitatis, ut accesimus,
permissum et concessum extitit quod ipsi possent eligere octuaginta
viros de concilio universitatis prefate civitatis, inter quos sex iurati
comprehensi erant, modo autem ex quo preinserti privilegii dispositione
ad quatuor redacti sunt, dictorum octuaginta numerus imminutus est,
idcirco, predictorum syndicorum supplicatione premissa, volumus et
dictis iuratis et consilio prefate civitatis Gerunde, presentibus et futuris,
permittimus, concedimus et elargimur quod loco duorum iuratorum
qui ex dictis sex dempti 4 et suppressi sunt, nominentur alii duo aut unus
ex bursa manus mediane et alter ex bursa manus minoris extrahantur
ad dictum octuaginta virorum de concilio dicte civitatis numerum
adimplendum absque tamen preiudicio sive derogatione dictorum
hactenus factorum et firmatorum. Serenissimo propterea Phillippo,
principi Asturiarum et Gerunde, ducique Calabrie et Montisalbi, filio
primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros
in omnibus regnis et dominiis nostris, Deo propitio, immediato heredi
et legitimo successori, intentum aperientes nostrum, sub paterne
benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus, futuro vero locumtenenti
et capitaneo generali nostro, cancellario, vicecancellario, regenti
cancellariam et doctoribus nostre regie audientie, gerentibusque vices
nostri generalis gubernatoris, magistro rationali et eius locumtenentis,
baiulo generali, regiis pro- /196/ curatoribus, vicariis, baiulis, subvicariis,
subbaiulis, algutziriis, virgariis, portariis ceterisque demum universis
et singulis officialibus et subditis nostris maioribus et minoribus, in
nostris principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis et Ceritanie
constitutis et constituendis, dictorumque officialium locatenentibus seu
officia ipsa regentibus et subrogatis dicimus, precipimus et iubemus
ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri
Aragonum mille nostris inferendorum erariis, quod nostram huiusmodi
confirmationem et novam concessionem ac per nos nuper disposita
statuta atque concessa teneant firmiter et observent, tenerique et
inviolabiliter observari faciant per quoscumque, cauti secus agere fierive
permittere ratione aliqua sive causa, si dictus serenissimus princeps
nobis morem gerere, ceteri autem officiales et subditi nostri predicti
gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre
incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cuius rei testimonium
presentem fieri iussimus nostro regio comuni sigillo pendenti munitam.

532
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Datum oppido Montissoni, die vigesimo octavo mensis setembris,
anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto,
regnorumque nostrorum, videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem
trigesimo secundo, Hispaniarum vero ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo,
Portugalie autem sexto.
Yo el Rey.
Vidit Frigola, vicecancellarius. Vidit Sapena, regens. Vidit Comes,
generalis thesaurarius. Vidit Terça, regens. Vidit Marzilla, regens. Vidit
Quintana, regens.
Dominus rex mandavit mihi Ioanni Marie Serra. Visa per Frigola,
vicecancellarium, Comittem, generalem thesaurarium, Sapena, Terça,
Marzilla et Quintana, regentes cancellariam.
In diversorum decimo quinto, ffolio vigesimo sexto.
Registrata.
1. Caplletra ornamentada. 2. Dibuix d’una mà assenyalant el manuscrit.
3. Dibuix d’una mà assenyalant el manuscrit. 4. Dibuix d’una mà assenyalant
el manuscrit.
202
1585 novembre 26. Montsó
CONFIRMACIÓ atorgada pel rei Felip I als síndics de la ciutat de Girona,
amb motiu de la Cort de Montsó, que valida diversos privilegis
anteriorment concedits a la ciutat de Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 196-198v.
Confirmatió de molts privilegis feta per la sacra, cesàrea, règia
magestat del rey Philip en las corts celebrades en la vila de Monçó
en lo any 1585.
Nos1 Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, Legionis, utriusque
Sicilie, Hierusalem, Portugallie, Hungarie, Dalmatie, Croatie,
Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Gallitie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie,
Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris,
insularum Canarie, Indiarum orientalium et occidentalium, insularum
et terre firme maris occeani, archidux Austrie, dux Burgundie, Brabantie,
Mediolani, Athenarum et Neopatrie, comes Abspurgii, Flandrie,
Tirolis, Barcinone, Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristani et comes
Gotiani.
Confirmationis regie auctoritas antiquis iuribus robur adiicit
regieque munificientie honestum testimonium perhibet, dum subditi
ipsi ad reges et principes tanquam supremos dominos pro confirmandis
iuribus suis supplices revertunt, et reges et principes ipsi humilibus

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 533
honestisque subditorum suorum supplicationibus non minus iuste
quam liberaliter annuunt. Sane per dilectos nostros Raphaelem Vivet
et Andream Vilaplana, sindicos ad interveniendum in presentibus curiis
/196v/ generalibus, quas regnicolis huiusmodi nostrorum regnorum
celebramus, per iuratos et concilium civitatis nostre Gerunde principatus
Cathalonie destinatos ac missos, fuerunt in forma auctentica et fidem
ferente exhibita et presentata diplomata inferius designanda:
Per los ciutadans forans.
Primo, 2 privilegium dicte civitati concessum per serenissimum
regem Petrum, felicis memorie, datum Barchinone, tertio calendas maii,
milllesimo tricentesimo trigesimo octavo, cum quo omnibus officialibus
suis, presentibus et futuris, precipit quod omnes illos de quibus iurati
dicte civitatis Gerunde, presentes et futuri, verbo vel litteris testimonium
perhibebunt, quod cives et vicini civitatis eiusdem existunt, eos pro
talibus procul dubio habeant.
Que les lletres de sa magestat, que són com los privilegis de
la present ciutat, no tinguen observar.
Item, aliud privilegium eiusdem serenissimi regis Petri precipientis
cum eo quod chartis et litteris suis, que sint contra libertates et privilegia
predicte civitatis et eius viccarie, nullatenus pareant, quod fuit datum
Valentie, tertio idus octobris, predicto anno trigesimo octavo.
Que los ciutadans de Gerona pugan usar de tots los privilegis
usa la ciutat de Barcelona.
Item, 3 aliud privilegium, datum in villa Montissoni, trigesima
prima die decembris, anno millesimo tricentesimo octuagesimo nono,
cum quo serenissimus rex Ioannes, etiam predecessor noster, civibus
et habitatoribus dicte civitatis permittit quod frui possint quibuscumque
privilegiis, libertatibus, franquitatibus et consuetudinis quibus utuntur
et soliti sunt gaudere civitas Barchinone, cives et habitatores eiusdem
preter alia que in dicto privilegio continentur.
Sobre la estima dels patis de l’hospital.
Item, ordinatio sive provisio serenissime regine Marie, tanquam
locumtenens generalis serenissimi regis, eius viri, super extimatione
quam iterato fieri iubebat de quibusdam patiis sive aedificiis hospitalis
novi dicte civitatis Gerunde ad effectum contentum in eadem provisione,
que fuit data Barchinone, decima octava die ianuarii, anno millesimo
quadringentesimo vigesimo tertio.

534
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Salvaguarda dels hospitals nou de Sancta Catherina y de Sanct
Llàtzer.
Item, duo privilegia sive regie salvaguardie concesse: altera per
serenissimum regem Alfonsum, eidem hospitali novo dicte civitatis sub
invocatione sancte Catherine virginis pro securitate omnium et singulorum
bonorum suorum ac in eo commorantium illique deserventium,
data Barchinone, vigesima secunda die madii, millesimo quadringentesimo
trigesimo secundo. Et altera per serenissimum et catholicum
regem Ferdinandum, proavum et predecessorem nostrum recordationis
eximine, hospitali pauperum vulgo dicto dels pobres masells sive sancti
Lazeri extra muros dicte civitatis et circa ecclesiam sancti Iacobi de
Sans extructi, pro securitate similiter bonorum et familiarium dicti
hospitalis ac ipsi deserventium, data in civitate hospitalis, duodecima
die ianuarii, anno Domini millesimo quingentesimo.
Que sian revocades algunes ordinations fetes sobre lo salari
de molre los blats.
Item, littere serenissime regis Ioannis, predessoris quoque nostri,
date Barchinone, septima die iulii anni millesimi quadringentesimi
sexagesimi, cum quibus revocari mandat quasdam ordinationes et
capitula facta super forma solutionis frumentorum que in pristinis ad
molendum traduntur vel alias.
Que la ciutat puga fer mo- /197/ neda de or, argent y altres
matalls.
Item, privilegium eiusdem serenissimi regis Ioannis, datum Cesarauguste,
die vigesima septima septembris, anno millesimo quadringentesimo
sexagesimo tercio, cum quo dicte civitati licentiam cudendi
monetam auri argenti et aliorum matallorum concedit.
Item, privilegium supradicti serenissimi et catholici regis Ferdinandi,
datum in civitate Barchinone, die tercia mensis novembris, anno
millesimo quadringentesimo octuagesimo primo, in quo undecim capitula
inserta sunt, quorum primum continet remissionem per eum
factam civibus dicte civitatis de pena quam incurrerent illi qui privilegiis,
ordinationibus ac estatutis eiusdem ad illud usque tempus contravenissent,
remanentibus tamen illis in futurum in suis robore et
effectu. In secundo autem consentit quod is qui aliquod officium dicte
civitatis obtinuerat, possit ad ipsum officium, transacto biennio, admitti.
In tercio autem disponitur quod auditor compotorum legere et scribere
sciat. Et in quarto electionem edilis seu, ut vulgo vocant, mostasaf
quotiescumque ea ius vaccationis advenerit, concilio generali dicte
civitatis elargitur. In quinto namque decretat et concedit quod tertia
pars emolumentorum officii dicti edilis provinentium dicte civitati

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 535
aplicetur, quodque memoratus edilis nulli teneatur rationem reddere
dictorum emolumentorum preterque iuratis dicte civitatis. In sexto vero
ex dictis capitulis loca vicarie Gerunde iurisdictioni et exercitio
offficialium regiorum dicte civitatis restituenda et supponenda esse
decernit. Et in septimo de prohibitione de alimoniarum sive victualium
loquitur. In octavo capite assentitur quod dux sive capitaneus
rerum bellicarum se intromitere non valeat in iis qui ad iurisdictionem
ordinariam vicarii, baiuli et aliorum officialium dicte civitatis pertinebunt
seu spectabunt. In nono vero prohibet per se per iudicem ordinarium
accipi salarium 4 de firmis iuris vel aliis in dicto capitulo
contentis. Cum capitulo decimo confirmat privilegium inibi insertum
per serenissimum regem Petrum circa provisionem victualium dicte
civitati concessum. Undecimum et ultimum formam electionis baiuli
dicte civitatis exprimit.
Que no·s puga exigir morabatí dels habitants de la present
ciutat qui seran encarcerats.
Item, privilegium dicti serenissimi regis Ferdinandi, datum Barchinone,
octava die iulii anni millesimi quadringentesimi nonagesimi
tercii, cum quo alia privilegia in eo inserta confirmat, quibus cautum
est quod pro custodiendis civibus dicte civitatis in carcere aut alias non
possit exhigi ius morabatini vel aliud ibi expressum.
Item, privilegium eiusdem catholici regis Ferdinandi, sub dato in
oppido Montissoni, die trigesima prima novembris, anno millesimo
quingentesimo decimo, in quo sunt quatuor capitula exhibita et porrecta
pro dicte civitatis parte. In quorum priore quedam franquitatum /197v/
privilegia in eo inserta, cum certis modificationibus observari percipit.
Et in secundo permittit iuratis facere ordinationes et statuta contra
blasfemos5 et tafurerios cum potestate exequendi penas, si regii officiales
requisiti id facere neglexerint. Tertium capitulum continet electionem
officii de mostasaff dicte civitatis. In quarto concedit omnibus
de vicaria et baiulia Gerunde quod sint franchi de iure morabatini ad
instar civium et habitantium dicte civitatis.
Item, privilegium concessum dicte civitati per serenissimam
reginam Germanam, tanquam locumtenentem generalem supradicti
serenissimi catholici regis Ferdinandi, eius viri, cum septem capitulis,
quorum primum de impositionibus agit. Secundum, de electione consulis
maris. Tercium, de examinandis chirurghis. Quartum, de cauponis
estabulis et macellis forencibus. Quintum, disponit quod serventur
privilegia antiqua circa electiones baiuli, subbaiuli, haedilis sive
mostasaffi vel alicuius ipsorum. Sextum, quod non possit fieri empara
in tabula assecurata civitatis prefate. Septima, vero et ultimum, quod
pecunie dedicate ad exoneranda censualia dicte civitatis non possint
per tempus ibi expressum in alios usus converti. Quod quidem privi-

536
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
legium fuit datum Montissoni, die trigesimo augusti, millesimo quingentesimo
duodecimo.
Item, privilegium ab invictissimo Carolo quinto, romanorum
imperatore, felicis recordationis genitore nostro colendissimo, datum
Montissoni, die vigesima nona mensis decembris, anno millesimo
quingentesimo trigesimo quarto, cum quo provisionem serenissimi regis
Alfonsi in eo insertam ac dicte civitati concessam circa exonerationem
victualium que deferentur in nevigiis per quasvis partes suorum marium
transeuntibus, confirmat.
Item, aliud privilegium eiusdem caesaris genitoris nostri, datum
in civitate Toleti, octava die novembris, anno millesimo quingentesimo
octavo, cum insertione trium capitulorum dicte civitati concessorum,
cum quorum primo prohibet posse per officiales dicte civitatis in casibus
ibi expressis guidatica concedi. In secundo vero statuit quod non possint
preoccupari sive, ut vulgo vocant, agaballar victualia per quempiam
preterque per iuratos dicte civitatis. Et in tertio et ultimo, cum certis
modificationibus, confirmat quedam capitula dicte civitati concessa per
serenissimum regem Ioannem ipsius et nostrum predecessorem.
Supplicatum magestati nostre humiliter fuit per supradictos
Raphaelem Vivet et Andream Vilaplana, quo supra nomine, ut privilegia
rescripta sive provisiones et capitula desuper designata et annotata
confirmare de nostra solita clementia dignaremur. Nos autem, predicte
civitatis Gerunde ac civium et habitatorum ipsius innatam fidem et
animi affectum, quibus serenissimos predecessores nostros ac nos
semper prosequuti sunt, conciderantes, visis prius et recognitis in dicto
nostro sacro supremo regio consilio privilegiis ac provisionibus et
rescriptis memoratis, ipsorum petitioni benigne duximus annuendum.
Igitur tenore presentis, deque nostra certa scientia et auctoritate,
deliberate et consulto ac ex gracia spaciali, eadem privilegia, provisiones,
rescripta et /198/ capitula ac omnia et singula contenta et descripta
in eisdem et unoquoque ipsorum, que pro tam expressis haberi volumus
ac si de verbo ad verbum presentibus essent inserta, supradicte civitati
Gerunde ac civibus et habitatoribus eiusdem laudamus, aprobamus,
rattificamus et confirmamus et, quatenus opus sit, novo concedimus,
nostreque huiusmodi laudationis, approbationis, rattificationis, confirmationis
et nove concessionis munimine seu presidio roboramus et
validamus, auctoritatemque nostram, quatenus opus sit, interponimus
et decretum iuxta illorum seriem, formam, continentiam et thenorem
pleniores, prout et quemadmodum illis et contentis in eis ipsorum
quolibet melius et plenius hactenus usi, gavisi et potiti fuerunt ac in
presentiarum sunt in possessione eorumdem. Insuper ad maioris gratie
cumulum, privilegio superius in priori loco annotato et calendato, cum
quo prefatus serenissimus rex 6 Petrus precipit et mandat ut omnes illos
et singulos de quibus iurati civitatis iamdicte testimonium facient quod
cives vel vicini dicte civiatis existant, pro civibus et vicinis ipsius

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 537
habeant, addimus et volumus quod parrochia, ubi dicti cives moram
traxerint, pro baiulia ipsorum respectu habeatur et repputetur. Volentes 7
et decernentes expresse quod nostra huiusmodi confirmatio et additio
sit et esse debeat prefatis civibus et habitatoribus ac universitati dicte
civitatis, presentibus scilicet et futuris, stabilis, realis, valida atque firma
nullumque in iudicio sentiat diminutionis incommodum, dubietatis
obiectum aut noxe cuiuslibet alterius detrimentum, sed in suo semper
robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippo, principi
Asturiarum et Gerunde, ducique Calabrie et Montisalbi, filio primogenito
nostro charissimo, et post felices et longevos dies nostros in omnibus
regnis et dominiis nostris, Deo propitio, immediato heredi et legittimo
succesori, intentum aperientes nostrum, sub paterne benedictionis
obtentu dicimus eumque rogamus, futuro vero locumtenenti et capitaneo
generali nostro, cancellario, vicecancellario, regenti cancellariam
et doctoribus nostre regie audientie gerentibusque vices nostri generalis
gubernatoris, magistro rationali et eius locumtenentis, baiulo generali,
regiis procuratoribus, vicariis, baiulis, subvicariis, algutziriis, virgariis,
portariis, ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis
nostris, maioribus et minoribus, in nostris principatu Cathalonie et
comittatibus Rossilionis et Ceritanie constitutis et constituendis, dictorumque
officialium locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis
dicimus, precipimus et iubemus, ad incursum nostre regie indignationis
et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris
inferendorum erariis, quod nostram huiusmodi confirmationem, laudationem
et approbationem omniaque et singula desuper contenta teneant
firmiter et observent tenerique et observari faciant per quoscumque,
cauti secus agere fierive permittere ratione aliqua sive causa, si dictus
serenissimus princeps nobis morem gerere, ceteri autem officiales et
subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et
indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In
cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostro regio comuni
sigillo pendenti munitam.
Datum in oppido Montissoni, die vigesima sexta mensis novembris,
anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto,
regnorumque nostrorum ultra citerioris Sicilie et Hierusalem trigesimo
secundo, Hispaniarum vero, ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo,
Portugallie vero sexto.
Yo el rey.
Vidit Frigola, vicecancellarius. Vidit Sapena, regens. /198v/ Vidit
Comes, generalis thesaurarius. Vidit Quintana, regens. Vidit Campi,
regens.
Dominus rex mandavit mihi Ioanni Marie Serra. Visa per Frigola,
vicecancellarium; Comittem, generalem thesaurarium; Sapena, Campi
et Quintana, regentes cancellariam.

538
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
In diversorum decimo octavo, ffolio octuagesimo primo.
Registrata.
1. Caplletra ornamentada. 2. Lo privilegi del rey en Pere dels ciutedans forans
és en lo libre Vert foli 332 escrit al marge esquerre. 3. Privilegium regis Ioannis in
presenti capitulo [...] 8 datum est in libro viridio sub folio 402 escrit al marge
esquerre. 4. Fermas de dret escrit al marge dret. 5. Segueix un espai de 12 lletres
aprox. cancel·lat. 6. ciutedans forans escrit al marge dret. 7. ampliatio per los
ciutadans forans escrit al marge esquerre. Dibuix d’un dit assenyalant el manuscrit.
8. Segueix un espai de 5 lletres aprox. il·legible perquè s’ha esvaït la tinta.
203
1585 novembre 29. Montsó
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip I als síndics de la ciutat de Girona, amb
motiu de la Cort de Montsó, en què hi ha diversos capítols.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 198v-200v.
Privilegi concedit per la sacra, cesàrea, règia magestat del rey
Philip en les corts celebrades en Monçó ab insertió de molts
capítols. 1585
Nos1 Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, Legionis, utriusque
Sicilie, Hiersusalem, Portugalie, Ungarie, Dalmatie, Croatie, Navarre,
Toleti, Valentie, Galletie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube,
Corsice, Murtie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris, insularum
Canarie, Indiarum orientalium et occidentalium, insularum et terre
firme maris occeani, archidux Austrie, dux Burgundie, Brabantie,
Mediolani, Athenarum et Neopatrie, comes Abspurgi, Flandrie, Tirolis,
Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristani et Gotiani.
Cum per dilectos nostros Raphaelem Vivet et Andream Vilaplana,
syndicos, ad interveniendum in curiis, quas de presenti regnicolis et
vassallis huiusmodi nostrorum regnorum corone Aragonum celebramus,
missos et destinatos per iuratos et concilium generale civitatis nostre
Gerunde principatus nostri Cathalonie, exhibita et presentata fuerint
quedam capitula, bonum dicte civitatis et habitatorum ipsius regimen
et tranquillum statum respictentia, que sunt thenoris sequentis:
Sacra, cesàrea, règia, magestat: Rafel Vivet y Andreu Vilaplana,
síndichs de la ciutat de Gerona del principat de Cathalunya, enviats
per acsistir en estas corts generals, que vostra magestat celebra en la
present vila de Monsó, diuen ab exprés orde y instructió dels jurats
e universitat de la dita ciutat que per al servey de nostre senyor Déu
y de vostra magestat conservatió y bon govern de la cosa pública de
dita ciutat y son bisbat y per obviar a alguns abusos e inconvenients
que en aquella han succehit, convé y suppliquen que vostra magestat

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 539
sia servit manar provehir en les coses que devall representaran, les quals
són les següents:
Que lo syndich puga comprar blats per tota Cathalunya.
Primerament, exposen a vostra magestat que moltes voltes se
esdevé que en la ciutat y ha falta de manteniments y patexen los poblats
de aquella. Suppliquen per ço a vostra magestat los fassa mercè de
concedir particular privilegi que lo syndich de la ciutat de Gerona puga
líberament anar a comprar en qualsevol terres de vostra magestat
qualsevol sort de vitualles per la provisió de dita ciutat, y que los
habitants en ella pugan anar per tota la diòcesi de aquella per a portarlas
en la dita ciutat sens incorriment de penes y no obstant qualsevol
prohibitions fetes y faedores.
Plau a sa magestat que pugan comprar per tota Cathalunya los
blats que hauran menester per provisió de sa ciutat, restant emperò
los llochs de hont trauran dits blats provehits.
Que la ciutat se puga aturar les carns y bestiars que seran
comprats dins lo bisbat de Gerona per lo tall de /199/ dita ciutat.
Ítem, suppliquen a vostra magestat que, atès que moltes vegades
patexen per falta de carns, sie servit dar-los licèntia y consentir ab son
reial privilegi, que sens prejudici dels que té ja dita ciutat, ans bé lloant
y confirmant aquells, se pugan retenir y aturar per la provisió y propri
ús y menester de la dita ciutat per lo tall de aquella tots los moltons,
bous, vedells, vedelles, porchs, cabres, cabrits y altres gèneros de bestiars
y altres vitualles y provisions que·s compren en lo bisbat de Gerona,
axí com pot y li és lícit fer per privilegis reals dels vaxells carregats
de forment e altres vitualles que passen en lo port o mar de la
vila de Sant Feliu de Guíxols, i açò no obstant qualsevol privilegis reals
consentits a altres universitats y singulars personas, per les quals dit
bestiar y provisions fossen comprades, puix és axí conforme a l’orde
de caritat.
Plau a sa magestat que puga aturar la ciutat dites carns y bestiars
que seran comprades y comprats dins los bisbat de Gerona per lo tall
de dita ciutat y en lo demés que·s confirmen dits privilegis en quant
stan en possessió.
Que no obstant qualsevol crides y prohibitions y sens altra
licència puguen comprar qualsevol sumes de forments y altres
vitualles.
Ítem, suppliquen a vostra magestat que per quant lo principal
manteniment y més necessari és la provisió dels forments, dels quals
fretureja la dita ciutat més que altres vitualles, per causa que moltes

540
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
voltes se erren les anyades, los fassa vostra magestat merçè ab son real
privilegi permetre a la dita ciutat que per lo menester y provisió de
sos poblats, e sens altra licèntia o impediment, puga comprar o fer
comprar y traure y aportar o fer portar per terra o per mar o aygua
dolça de qualsevol llochs del present principat qualsevol suma o
quantitats de forments, blats o altres qualsevol grans o llegums,
provisions y vitualles, axí com altres se són provehides, de les quals
és estat menester, y açò no obstant qualsevol redes, crides o prohibitions
fetes y fahedores en contrari.
Plau a sa magestat, restant provehits los llochs de hont hauran
comprat.
Que no puga ésser jutge ordinari de la present ciutat algun
doctor que no tinga edat de XXX anys y que no haja tingut studi
ubert per temps de sinch anys.
Ítem, com lo offici de jutge ordinari de dita ciutat de Gerona sie
official de molta importància y en poder de aquell vinguen negossis
de molta qualitat, tant civils com criminals, y axí requeresca ser home
de madura edat, scièntia i experiència, suppliquen per tal humilment
a vostra magestat los dits syndichs sie servit consentir per privilegi
special que ningun doctor puga ésser jutge ordinari de dita ciutat de
Gerona ni concórrer en dit offici de jutge, ans sie tingut per inhàbil,
que no tingua complida edad de trenta anys y advocat en dita ciutat
almenys per temps de sinch anys tenint studi hubert ans de la extractió
de dit offici.
Plau a sa magestat.
Que si dins dos mesos aprés que los officials hauran dexats
los officis no seran provehits los jutges de taula, puga la ciutat
fer extractió de aquells. 2
Ítem, per quant lo loctinent general de vostra magestat en lo
principat de Cathalunya elegeix los jutges de taula de dita ciutat de
Gerona y per no conèxer-los o per importunitat dels qui los y representen
són elegides per a dits officials /199v/ persones per les quals no són
bé administrats, com serien si aquelles fossen extretes de sach o per
sort, per tant suppliquen a vostra magestat que per lo bon govern de
aquells y de dita ciutat y perquè cessen los inconvenients que fins assí
han succehit, sie servit provehir y ordenar ab son real privilegi que en
dita ciutat de Gerona fassan bosses particulars hont se posen per los
jurats de dita ciutat, o la major part de aquells, perçones abtes y
sufficients y temeroses de Déu ara y en cas de mort o vaccatió, y de
aquelles sien extretes per via de rodolí los dits jutges de taula, pus per
esta via cessaria qualsevol importunitat y respecte y és axí conforme
a l’ús y stil de la ciutat de Barcelona y assò sens prejudici dels qui fins

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 541
assí son stats y vuy són jutges de taula en dita ciutat de Gerona, declarant
expressament que los dits jutges, que de assí avant seran extrets de dites
bosses, tinguen lo matex exercici y tal y tanta potestat, auctoritat y
preheminència com han tingut y tenen los qui fins assí són stats
provehits de dits officis.
Plau a sa magestat que, si dins dos mesos aprés que los officials
reals hauran dexat los officis no seran provehits los jutges de taula,
puga dita ciutat fer extractió de dits jutges de taula con se supplica.
Que los ciutadans honrats de Gerona gaudescan de tots los
privilegis que gaudexen los ciutadans honrats de la ciutat de
Barcelona.
Ítem, per quant la dita ciutat de Gerona té privilegi de ciutadans
honrats com té la ciutat de Barcelona, a la qual fonc atorgat per lo
sereníssim y cathòlich rey don Ferrando en esta vila de Montsó a trenta
y hu de agost, mil cinch-cents y deu, y confirmat per la cesàrea magestat,
que està en lo cel, ab son real privilegi dats en Molins de Reig a set
de desembre, mil cinch-cents quaranta y set, confirmat també per vostra
magestat, los quals privilegis són més moderns y algun tant més ampliats
que·l de Gerona y a bé que poria aquella gozar de dit privilegi de
ciutadans honrats, com pot dels demés de Barcelona en virtut de
concessions reals, per ço, a major cauthela, suppliquen a vostre magestat
sie servit atorgar-los nou privilegi de ciutadans honrats ab què, ampliant
lo que tenen de ciutadans honrats, com està dit, puguen gozar y fruir
dels sobredits de Barcelona de la matexa forma y manera y ab les
matexes prerrogatives e altres que gozen los ciutadans de Barcelona
en virtut de dits privilegis, dels quals abesta sensa ostentió.
Plau a sa magestat que ysen de la mercè que tenen y que sien
conservats en la possessió que vuy stan.
Que lo balle de la present ciutat tingua salari de centsinquanta
lliures annuals.
Ítem, per quant lo balle de la ciutat de Gerona és offici
preheminent y principal y per causa del poch salari que té, que no són
més de cent lliures annuals, no·s troba persona principal zelosa de la
bona administració de la justícia, a respecte del dit poch salari, que
accepte ni vulla acceptar aquell aprés de ésser estat extret en terna com
los altres officis de dita ciutat, y axí no se administra la justícia com
convé al servey de nostre senyor Déu y de sa magestat pau y tranquilitat
dels poblats en dita ciutat, per tant suppliquen a vostra magestat los
dits syndichs per lo bon govern y administració de dita justícia sie servit
provehir y ordenar ab son real privilegi que dit offici de balle sie crescut
altres cent lliures més per any, axí que ço tenie cent lliures per any
ne tingua dos-centas.

542
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Plau a sa magestat que dit salari sie de cent-sinquanta lliures.
Quibus quidem capitulis nobis exhibitis et presentatis et in dicto
nostro sacro supremo regio consilio /200/ lectis, visis et recognitis, fuit
magestati nostre humiliter supplicatum per supradictos Raphaelem
Vivet et Andream Vilaplana, nomine quo supra, ut dicta preincerta
capitula et unumquodque ipsorum confirmare, auctoritzare, decretare
ac pro eorum observantia nostrum opportunum privilegium expediri
mandare de nostra solita benignitate dignaremur. Nos autem, qui
honestis precibus libenter annuere consuevimus, supplicationi prefate
benigne duximus annuendum. Igitur tenore presentis, de nostris scientia
et auctoritate, deliberate et consulto, dicta et preincerta capitula et
omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta iuxta decretationes
positas in fine uniuscuiusque ipsorum prefate civitati et singularibus
eiusdem perpetuo confirmamus, decretamus et concedimus auctoritatemque
nostram eisdem et unicuique illorum interponimus pariter
et decretum. Volentes et decernentes quod nostra huiusmodi concessio,
auctoritzatio et decretatio sit et esse debeat prefate civitati et singularibus
eiusdem, presentibus et futuris, stabilis et firma, nullumque in iuditio
aut extra sentiat diminutionis incommodum, dubietatis obiectum aut
noxe cuiuslibet alterius detrimentum, sed in suo semper robore et
validitate persistat. Serenissimo propterea Philippo, principi Asturiarum
et Gerunde, ducique Calabrie et Montis Albi, filio primogenito nostro
charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis
et dominiis nostris, Deo propitio, immediato heredi et legitimo
successori, intentum aperientes, nostrum sub paterne benedictionis
obtentu dicimus eumque rogamus, futuro vero locumtenentis et
capitaneo generali, nostro cancellario regenti cancellariam, et doctoribus
nostre regie audientie gerentibusque vices generalis gubernatoris,
magistro rationali et eius locumtenenti, baiulo generali, regiis procuratoribus,
vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, algutziris, vigariis
et portariis ceterisque demum universis et singulis officialibus et
subditis nostris, maioribus et minoribus, in nostris principatu Cathalonie
et comittatibus Rossilionis et Ceritanie constitutis et constituendis,
dictorumque officialium locatenentibus seu officia ipsa regentibus,
presentibus et futuris, dicimus et districte precipiendo mandamus, sub
ire et indignationis nostre incursu penaque florenorum auri Aragonum
mille a bonis cuiusvis contrafacientis vel venientis irremissibiliter
exhigendorum et nostris inferendorum erariis, quod preincerta capitula
et unumquodque eorum et in eis contenta iuxta decretationes in fine
ipsorum positas perpetuo teneant firmiter et observent, tenerique et
inviolabiliter observari faciant per quos deceat, et non contrafaciant vel
veniant aut aliquem contrafacere vel venire permitant ratione aliqua
sive causa, si dictus serenissimus princeps nobis more gerere, ceteri
autem officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam
habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preapositam

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 543
cupiunt evitare. In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus
nostro regio comuni sigillo pendenti munitam.
Datum in oppido Montissoni, die vigesimo nono mensis novembris,
anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto,
regnorum nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem trigesimo
secundo, Castelle autem, Aragonum, ulterioris Sicilie et aliorum
trigesimo, Portugallie tamen sexto.
Yo el rey.
Vidit Frigola, vicecancellarius. Vidit Terça, regens. Vidit Varaona,
pro generali thesaurario. Vidit Quintana, regens. Vidit Marzilla, regens.
Dominus rex mandavit michi Ioanni Marie Serra. Visa per Frigola,
vicecancellarium, Varaona, pro generali thesaurario, Terça, Marzilla et
/200v/ Quintana, regentes cancellariam.
Probata.
In diversorum vigesimo, ffolio LVI.
Registrata.
1. Caplletra ornamentada. 2. Jutge de taula escrit al marge dret.
204
1587 gener 19. Barcelona
SENTÈNCIA de Jeroni Manegat, doctor en drets, sagristà i comanador
perpetu de la sagristia de la Seu de Tortosa i canceller reial, en el
contenciós entre l’Audiència Reial, d’una part, i la Cort Eclesiàstica
de Girona, de l’altra, sobre la venda de pa a persones laiques per
part del flequer del Capítol.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 200v-201v.
Sentèntia y declaratió per lo il·lustre y molt reverend senyor
canceller donada en la contentió de jurisdictió sobre lo pastisser
del reverend capítol en favor de la cort secular. 1
Iesu Christi ac beatissime Virginis nominibus humiliter imploratis.
Admodum2 illustris dominus Hieronymus Manegat, iuris utriusque
doctor, sacrista et seu perpetuus comendatarius sacristie ecclesie
Dertusse, conciliarius regius in facto contentionis iurisdicctionis orte
inter curiam secularem regie audientie, ex una, et curiam ecclesiasticam
officialis Gerunde, partibus ex altera, ratione firme iuris in curia seculari
iudicis ordinarii civitatis Gerunde per Petrum Pasqual, syndicum, et eo
nomine eiusdem civitatis primum facte et deinde, instante eodem
Pasqual dicto nomine, ad Regiam Audientiam evocate monitoriis quibusdam
litteris ab eadem curia ecclesiastica, instantibus Raphaele
Cortada, canonico ecclesie Gerunde ac syndico, et eo nomine capituli

544
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
eiusdem ecclesie, ac Michaele Antist, pistore, expeditis, datis decima
quarta marcii millesimi quingentesimi octuagesimi sexti, in et cum
quibus fuerunt iurati, syndicus et alii officiales eiusdem civitatis moniti,
ne sub censuris et aliis paenis dictum capitulum et Michaelem Antist,
eius pistorem, turbarent aut inquietarent in possessione et exequutione
pinsendi panes pro dictis canonicis et aliis ecclesiasticis personis
neque ea ratione libertatem ecclesiasticam impedirent nec lederent; visis
literis curie secularis datis decima septima marcii millesimi quingentesimi
octuagesimi sexti, in et cum quibus requiritur dicta curia ecclesiastica
quodad comminata eum dictis monitoriis litteris non procedat,
cum iurati et alii officiales dicte civitatis non intendant procedere contra
dictum Antist, eo quod panes pro dictis canonicis et aliis ecclesiasticis
personis pistet, nec contra libertatem ecclesiasticam aliquid facere, sed
eo quod idem Antist laycus, comercium mere laicum et seculare exercens,
dictorum canonicorum auxilio fretus palam et publice frumentum
ex propriis pecuniis emat, panes excopistet et omni ementi vendat contra
ordinationes dicte civitatis et in preiudicium iurium impositum illius;
visis aliis binis litteris curie secularis cum eadem arbitri electione, datis
vicesima nona marcii et decima quinta aprilis millesimi quingentesimi
octuagesimi sexti; visis litteris citatoriis et inhibitoriis regie audientie
post evocatam ad eam causam firme iuris per dictum Pasqual dicto
nomine in curia iudicis ordinarii Gerunde factam datis decima maii
millesimi quingentesimi octuagesimi sexti; visa declaratione seu sententia,
die vigesima septima augusti proxime lapsi a se lata, cum qua fuit
declaratum dictam curiam ecclesiasticam teneri ad firmandam contentionem
et ad respondendum cum arbitri electione litteris curie
secularis de superchalendatis; visis litteris curie ecclesiastice cum arbitri
electio- /201/ ne directis iudici ordinario civitatis Gerunde, datis
vigesima secunda septembris proxime lapsi; visa alia declaratione seu
sententia die decima novembris proxime lapsi a se lata, in et cum qua
fuit declaratum contentionem eo modo quo post evocationem dicte
cause firme iuris ad regiam audientiam facte per dictam curiam
ecclesiasticam formata fuit non procedere; visis litteris curie secularis
regie audientie cum arbitri electione, cum quibus requiritur dicta curia
ecclesiastica quod respondeat litteris eiusdem curie cum arbitri electione
intra dies tres cum cominatione occupationis temporalitatum; visis
litteris responsivis curie ecclesiastice Barchinone directis excellentissimo
domino locumtenenti generali cum insertione litterarum subsidiarum
curie ecclesiastice Gerunde cum arbitri electione; visis tribus declarationibus
aliis per alios regios cancellarios factis per eosdem fisci
procuratores respective productis; visis articulis per fisci procuratorem
curie ecclesiastice coram se oblatis et testium attestationibus coram se
receptis; visis aliis articulis per fisci procuratorem curie secularis coram
se oblatis et testium attestationibus super illis receptis, maxime eorum
qui atestantur dictum Antist, laycum, palam et publice ante fores domus

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 545
sue habitationis in via publica panes, non solum secundarios vulgo
rossos nuncupatos, sed etiam precipuos et altos, coctos venales habere,
ac eos omnibus emere volentibus vendere, et pistare quotidie et coquere
sex migerias frumenti plus minus et pro eius arbitrio pensum panis
variasse et variare; visa provisione prorogationis instantie huius cause
contentionis de consensu fisci procuratorum dictarum curiarum respective
die decima nona dezembris proxime lapsi, per quindecim dies
ab ultima die computandos facte; visis etiam videndis meritisque
processus attentis et aliis, pronunciat, sententiat et declarat firme iuris
per dictum Pasqual, syndicum dicte civitatis Gerunde, et eo nomine
in dicta curia seculari facte quoad effectum ut non impediatur dicta
curia secularis quominus procedat contra eundem Antist, laycum,
ratione dicti notabilis ac publici et notorii excessus ab eo comissi, pro
nunc locum fuisse et esse. Manegat, cancellarius. Vidit de Tamarit. Vidit
Amell. Vidit Sabater. Vidit Guardiola. Vidit Sunyer. Vidit Oliva. Lata
et in his precedentibus scriptis promulgata fuit huiusmodi sententia,
pronunciatio et declaratio per dictum dominum consiliarium et cancellarium
regium in aula quadam domus sue residentie scite in vico
de la Cucurella presentis civitatis Barchinone, pro tribunali sedentem,
et de sue dominationis mandato lecta et publicata per me Michaelem
Macia, presbyterum, oriundum ville Bisulduni diocesis Gerundensis,
auctoritate apostolica notarium publicum et causarum contentionum
scribam infrascriptum die decima nona mensis ianuarii, anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo octuagesimo septimo, presentibus
pro testibus ad ista voccatis specialiter et assumptis nobili domino
Ioanne de Ycart, baiulo generali Cathalonie, et Bernardo Macip, regio
scriba mandati et aliis quamplurimis in multitudine copiosa.
Copia huiusmodi propria manu scripta /201v/ sumpta fuit a suo
originali et cum eodem correcta et comprobata per me Michaelem
Macia, notarium et scribam supra memoratum. Quare, ut eidem copie
ad omnibus ubique fides indubia adibeatur, ego idem notarius et scriba
propria etiam manu me subscripsi, et meum solitum cum supraposito
in linea sexta secundae paginae, ubi supra ponitur «ad eam» apposui
sig+num.
1. Segueix Sobre lo notable públich y notori excés que fa en vendrer en la porta
de sa casa, pans blanchs y rossos, a 19 janer 1587. 2. Vide aliam in presenti libro
sub folio 193. Vide aliam in presenti libro sub folio 204. Vide aliam in dicto libro sub
folio 246. Vide aliam super carnisseria reverendi capituli in presenti libro sub folio 192.
Vide aliam super dicta carnisseria, folio 192. Vide aliam super pastisseria monialium
monasteri Sancti Danielis in dicto presenti libro, folio 192. Vide inquam libro
privilegium comuni reverendo capitulo sedis super carniceria et pastisseria dicti capituli
sub folio 247. Vide aliam contencionem super dicta pastiseria capituli in presenti libro,
folio 248 escrit al marge esquerre.

546
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
205
1590 octubre 22. Barcelona
SENTÈNCIA de Frederic de Setantí, doctor en teologia i canonge de la
Seu de Barcelona, en el contenciós entre la Cort Eclesiàstica de
Girona, d’una part, i la Cort Reial de la mateixa ciutat, de l’altra,
sobre la condició de ciutadà forà de Girona d’Antic Estanyol, habitant
a la Bisbal.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 212v-213.
Contentió declarada en favor de la Cort Real per los
procehiments fets per dita Cort Real per la recuperatió de Antic
Stanyol, ciutedà forà, habitant en la Bisbal.
Christi nomine invocato. Illustris et admodum reverendus dominus
Federicus de Setanti, sacre theologie doctor, canonicus ecclesie
Barchinone, et Tertius causarum contentionum electus /213/ ac nominatus
et caetera, in facto contentionis orte inter curiam ecclesiasticam
episcopi Gerundensis et curiam secularem regiam vicarii ac baiuli
eiusdem civitatis super instata repetitione Antici Stanyol, civis foranei
civitatis predicte, in villa de Episcopali commorantis, et procedimentis
causarum contra subbaiulum dicte civitatis per dictum iudicem
ecclesiasticum factis, visis litteris a curia ecclesiastica emanatis et dicte
curie seculari regie respective presentatis cum arbitri electione, visis
litteris responsivis a dicta curia seculari regia vicarii Gerundensis
emanatis cum arbitri electione in forma solita contentionis et dicte curie
ecclesiastice respective presentatis die vigesima prima septembris
proxime lapsis, visis processibus ambarum curiarum ac omnibus aliis
quibuscumque videndis, visis et attendendis attentis, dictus illustris et
admodum reverendus dominus Tertius pronuntiat, sententiat et declarat
iuris firme facte in dicta curia ecclesiastica per procuratorem fiscalem
dicte curie locum non esse nec fuisse, sed causam ad iudicem secularem
et eius curiam fore et esse remittendam, prout cum presenti remitit.
Setanti, Tertius. Vidit de Tamarit. Vidit Amell. Vidit Guardiola.
Vidit Sunyer.
Lata et promulgata fuit huiusmodi sententia, pronuntiatio et
declaratio per dictum illustrem et admodum reverendum dominum
Federicum de Setantis, sacre theologie doctorem, canonicum ecclesie
Barchinone, ac Tertium causarum contencionum electum, sedentem
more solito iudicis recte iudicantis in quadam cathedra in aula quadam
domus seu habitationis scite iuxta plateam sancte Anne presentis
civitatis Barchinone, et de eius mandato lecta et publicata per me
Ioannem Malloll, auctoritate regia notarium publicum, civem Barchinone,
ac dictarum causarum contentionum scribam, die lune, vigesima
secunda mensis octobris, anno a nativitate Domini millesimo quingen-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 547
tesimo nonagesimo, inter quartam et quintam horas post meridiem
ipsius diei, presentibus et ad hec voccatis et spacialiter assumptis
testibus Petro Pellicer, studente ville de Carsia, diocesis Dertusensis,
et Andrea Cruanyes, studente ville de Corsa, diocesis Gerundensis,
Barchinone habitantibus, et aliis. Que fuerunt instrumentata et notariata
et caetera.
Copia huiusmodi in presenti papiri foleo manu propria scripta
sumpta et extracta fuit a suo vero originali et cum eodem veridice
correcta et comprobata per me Ioannem Mallol, auctoritate regia notarium
publicum ac scribam causarum contentionum, civem Barchinone.
Quare ut eidem copie in iudicio et extra ab omnibus fides indubia
attribuatur, ego notarius et scriba prefatus hic propria etiam manu me
subscribo et meum solitum, quo in publicis claudendis instrumentis
utor, appono sig+num.
206
1593 octubre 26. [Girona]
DECLARACIÓ del bisbe de Girona, a instància dels jurats i del Consell
General de la ciutat de Girona, on trasllada la festa de Sant Narcís
del 29 d’octubre al 18 de març.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 213v.
Commutatió de vot y que la festa de sant Narcís se fassa a
XVIII de mars quiscun any. 1593.
Die XXVI octobris, M D LXXXXº tertio, reverendissimus dominus
episcopus, inclinatus supplicationibus dilectorum magnificorum
dominorum iuratorum et proborum hominum concilii generalis civitatis
Gerundensis, sue dominationi die erina inscriptis et iam alias verbo cum
dominis oratoribus in forma solita porrectis, quia sic pro bono regimine
ac pauperum eiusdem civitatis utile esse quodque ex hoc non minus
sed magis venerabitur et visitabitur gloriosum corpus sancti Narcissi
martiris asceruerunt, celebrationem et observationem dicti festi per
suam dominationem alias indictam et ad preces eorundem dominorum
iuratorum quotannis die XXVIIII octobris dictum festum observari
iussum ac votum processionis faciende factum per dictos iuratos et
consilium generale, transfert ad diem XVIII mensis marcii, qua die in
presenti civitate dictus sanctus palmam martirii accepit, ita quod de
cetero dicta die quotannis dictum festum celebretur, observetur et
colatur, prout et quemadmodum fuerat per suam dominationem dicta
die XXVIIII octobris observari, coli et celebrari mandatum et per dictos
dominos iuratos et consilium generale votatum, reliquis tunc per dictam
suam dominationem indictis et mandatis in suo robore et validitate

548
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
permanentibus, observacione ieiunii tantum accepta, quod non sub
precepto et obedientia sed sub cuiuslibet devotione esse voluit. Et
litteras pro predictis stillatas expediri et publicari iussit. Processionem
vero quoad presentem annum ad primam dominicam proxime venturam,
prout ordinatum fuit in capitulo, quo vero ad alios annos die quo
ordinabitur in eodem ad beneplacitum transtulit. Exortantur tamen
Christi fideles quod eadem die XXVIIII octobris, cessante impedimento,
audient missam et corpus dicti sancti visitent insequentes vestigia
suorum predecessorum.
Iacobus, episcopus Gerundensis.
Vivet, assessor. Sebastianus Iunama, notarius vicariatus
Gerundensis.
207
1594 desembre 17. Barcelona
SENTÈNCIA de Bernardí de Cárdenas, duc de Maqueda, marquès d’Elx,
lloctinent reial i capità general del Principat de Catalunya i comtats
de Rosselló i Cerdanya, entre els jurats de Girona, d’una part, i el
Capítol de la Seu de Girona, sobre la facultat de gravar amb
imposicions la farina, carn, pa, vi, mercaderies, peix, sal i altres coses.
A. AHCG. Pergamí núm. 2147.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 214v-218v.
Sentencia latta in Regia Audientia in favorem civitatis
Gerunde super causa imponendi impositiones absque consensu
reverendi capituli et canonicorum ecclesie Gerundensis.
Nos Philippus, Dei gracia rex Castelle, Aragonum et caetera, comes
Barchinone et caetera.
Iesu Christi eiusque gloriossissime virginis Marie matris nominibus
humiliter imploratis. Pateat universis quod nos Bernardinus de Cardenes,
dux de Maqueda, marchio Delche, sacre, cesaree et regie magestatis
consiliarius, locumtenens et capitaneus generalis in principatu Cathalonie
et comittatibus Rossilionis et Ceritanie, in causa seu questione que in
regia et nostra ducta extitit audiencia inter partes subscriptas nostram
die et anno infrascriptis tulimus sentenciam sive declaracionem sub
forma sequenti:
Christi nomine invocato. Excellentissimus dominus locumtenens
generalis et caetera. Visa supplicatione coram spectabile gerente vices
generalis gubernatoris Cathalonie tunc presidente, oblata per Paulum
Vila, causidicum, civem Barchinone, ut syndicum et eo nomine universitatis
civitatis Gerunde, die decima nona octobris, millesimo
quingentesimo nonagesimo, in et cum qua deducit quod per privilegia
regia dicte civitati Gerunde concessa et constitucionibus Cathalonie

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 549
confirmata iurati et consilium Gerunde habent liberam et plenissimam
potestatem et facultatem ad eorum liberam voluntatem imponendi
imposiciones super farinis, carnibus, pane, vino, mercibus, piscibus, sale
et aliis quibuscumque rebus, dictis iuratis et consilio generali ad eorum
libitum voluntatis bene visum et dicti iurati et consilium generale in
vim dictorum regiorum privilegiorum et dictarum constitucionum et
consuetudinum, semper et quotienscumque illis expediri visum fuit 1
imposuerunt imposiciones et alia onera super predictis rebus et aliis
quibuscumque, cuiuscumque generis et speciei essent, fuerint et sint,
taliter quod nunquam per aliquam personam, capitulum, universitatem
nec dominum regem contradictum scivit nec contradici potuit nec
aliorum unquam fuit nec est necessarius assensus nec consensus, sed
solummodo dictorum iuratorum et consilii generalis Gerunde, nichilominus
tamen noviter capitulum sedis Gerunde sine aliqua causa
seu ratione iactat velle se intromittere de dictis impositionibus et ius
sibi competere in dicendis et imponendis dictis imposicionibus dicte
civitatis Gerunde, et quod iurati nec consilium generale dicte civitatis
possunt dictas imposiciones imponere, etiam regia annuente voluntate,
sine expresso consensu et voluntate dicti capituli, res quidem inaudita,
et que non solum est contra dicta regia privilegia et constituciones
Cathalonie et consuetudinem antiquissimam, sed etiam contra ius
canonicum prohibens clericis ne de imposicionibus seu vectigalibus ullo
modo se intromittant et seu quod negociis secularibus non se impliciant
nec immiscant. Ex quibus iactatis leditur auctoritas regia et dicte
civitatis, cum imposicio dictarum imposicionum sit regia regalia et
solum dicte civitati Gerunde communicata et non dicto capitulo. Quare
et alias syndicus dicte civitatis, intentando remedium legis diffamari,
etsi contendat seu alias, eo meliori modo, via et forma quibus potest
et utilius sibi sit et de iure licitum et permissum, supplicat dictum
capitulum condempnari, cogi et compelli ad cessandum a dictis iactatis
/215/ et diffamacione, et declarari ac sentenciari nullum ius dicto
capitulo competere, nec eius consensum nec voluntatem requeri in
inponendis dictis imposicionibus, et quatenus opus sit, dictus syndicus
firmat ius et de iure pro decem solidis cum augmento et iuxta styllum
in posse dicti gerentis vices generalis gubernatoris et regie audiencie
dicto capitulo super predictis, supplicans dictam iuris firmam admitti
et dicto capitulo terminum prefigi ad suam dandam petitionem super
predictis iactatis et causam huiusmodi a notorio maiorem tercentarum
librarum et etiam, quia agitur de observancia regiorum privilegiorum
et constitucionum generalium Cathalonie, ad se suamque audienciam
evocare et super iactatis informacionem recipi mandari et illam comitti
alicui magnifico doctori regii consilii qui audiat, colligat et refferat et
super intermediis et aliis opportunis et necesariis remediis et de litteris
citatoriis et inhibitoriis cum clausula prefixionis termini dicto capitulo
ad suam dandam petitionem super predictis iactatis debite provideat

550
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
et iusticiam in omnibus ministret. Visa evocatione dicte cause, pretextu
quo fuit supplicatum, et illius comissione facta Ioanni Castello, relatori
infrascripto, ad audiendum, colligendum et refferendum et super intermediis
et aliis debite providendum. Visa provisione, relatore infrascripto
refferente facta dicta die decima nona octobris, millesimo quingentesimo
nonagesimo, quod reciperetur informacio super contentis in dicta
supplicatione. Visa informacione inde recepta. Visa provisione per
eundem relatorem inde facta die vigesima secunda octobris, millesimo
quingentesimo nonagesimo, facto verbo in regia audientia quod fierent
littere citatorie et inhibitorie, servatis constitucionibus. Visis litteris
citatoriis et inhibitoriis in vim dicte provisionis expeditis et illarum
presentacionum instrumento. Visa scedula loco petitionis et demande
oblata per dictum Paulum Vila, dicto nomine, die quinta dezembris,
millesimo quingentesimo nonagesimo. Visa supplicatione oblata per
Ioannem Fabregas, syndicum seu econonum et eo nomine capituli
canonicorum ecclesiastice Gerundensis, die duodecima ianuarii, millesimo
quingentesimo nonagesimo primo, cum ea deductum quod dictum
capitulum fuit spoliatum per iuratos et consilium civitatis Gerunde
possessionis seu quasi in qua erat, ne dicti iurati et consilium imponerent
aliquam imposicionem super carnibus arietum que venduntur
in dicta civitate Gerunde sine consensu dicti capituli et alias, sicuti in
processu inter predictas partes actitato ad relacionem magnifici
Michaellis Ferrer, Regie Audiencie doctoris, fuit deductum, fuissentque
ad relacionem dicti Ferrer predicti iurati et consilium comdempnati ad
restituendum et reintegrandum dictum capitulum in possessione seu
quasi in qua erant, que restitucio hactenus facta non fuit, immo in
contemptum dicte regie sentencie recusarunt ei obtemperare. Quare,
quia spoliatus ante omnia venit restituendus, non potuit nec potest dicta
civitas Gerunde intentare et prossequi causam petitorii quam contra
dictum capitulum noviter ad relacionem dicti Castello contra dictum
capitulum, quin prius dictum capitulum fuerit et sit plene in sua
possessione restitutum. Opponens igitur syndicus dicti capituli de
predictis in modum exceptionis littis ingressum et progressum impedientis
et seu alias omni meliori modo et forma, quibus possit et debeat,
supplicat pronunciari et declarari in dicta causa petitorii per dictos
iuratos et consilium intentata non fore procedendum donec et quousque
dictum capitulum fuerit et sit plene et integre satisfactum et sic vel
aliter ius et iusticiam fieri et ministrari, etsi et quatenus tempus ad
ponendum dictam excepcionem elapsum sit, beneficium restitucionis
in integrum, quod expresse imploravit, supplicavit /215v/ sibi concedi.
Visis articulis per dictum Ioannem Fabregas dicto nomine oblatis die
decima octava ianuarii, millesimo quingentesimo nonagesimo primo.
Visis testibus super dictis articulis in civitate Gerunde receptis in vim
litterarum compulsorialium ab excellentissimo locumtenenti generali
et Regia Audiencia emanetarum. Visa scedula oblata per dictum Paulum

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 551
Vila, dicto nomine, die decima nona ianuarii, millesimo quingentesimo
nonagesimo primo, qua contradicit petitis per aliam partem in proxime
dicta supplicatione et petit iustitiam ministrari. Viso instrumento
syndicatus per capitulum canonicarum ecclesie Gerunde firmati dicto
Ioannni Fabregas penes Benedictum Reig, notarium publicum Gerunde,
die nona septembris, millesimo quingentesimo octuagesimo sexto. Visa
regia sententia per dictum Ioannem Fabregas dicto nomine exhibita
abstracta ab originali processu cause vertentis in Regia Audiencia inter
dictas partes ad relacionem magnifici Michaellis Ferrer, Regie Audientie
doctoris, lata per gerentem vices gubernatoris, seu in eius personam
per illius assessorem, die prima octobris, millesimo quingentesimo
nonagesimo. Viso instrumento syndicatus per iuratos et universitatem
ac singulares civitatis Gerunde firmati dicto Paulo Vila, die prima iulii,
millesimo quingentesimo octuagesimo octavo. Visa evocatione dicte
cause vertentis prius in audiencia gubernatoris Cathalonie facta ad
Regiam Audienciam et illius commissione eidem Ioanni Castello, relatori
infrascripto, facta die decima quarta marcii, millesimo quingentesimo
nonagesimo primo, ad instanciam dicti Ioannis Fabregas,
dicto nomine. Visis duobus instrumentis requisicionum presentatarum
per Ioannem Bassegoda, tanquam syndicum procuratorem seu econonum
dicti capituli ecclesie Gerunde, Bernardo Castello, scribe Curie Regie
Gerunde, et Francisco Ferrer, iurium doctori, iudici ordinario Gerunde,
nona maii, millesimo quingentesimo nonagesimo primo, penes Michaellem
Savarres, notarium Gerunde, productis per dictum Ioannem
Fabregas, dicto nomine. Visa provisione per relatorem infrascriptum
facta die sexta iulii, millesimo quingentesimo nonagesimo primo, qua
fuit provisum et declaratum fore et esse supercedendum in hac petitorii
causa, donec et quousque legittime constet de purgacione dicti spolii
per declarationem super eo faciendam per dictum magnificum Michaellem
Ferrer in causa exequtionis predicte regie sentencie, prout cum
dicta provisione supercederi fuit mandatum. Visa evocacione ad instansciam
dicti Pauli Vila, dicto nomine, de dicta causa facta ad gerentem
vices gubernatoris tunc presidentem et ad eius audienciam die duodecima
maii, millesimo quingentesimo nonagesimo secundo. Visa provisione
per dictum magnificum Michaellem Ferrer in dicta causa possessorii
coram eo vertente facta, die quinta marcii, millesimo quingentesimo
nonagesimo secundo, et per dictum syndicum Gerunde in hac causa
producta, qua, facto verbo, in Regia Audiencia fuit provisum et declaratum
plene pro parte civitatis Gerunde fuisse 2 obtemperatum dicte
sentencie per gerentem vices gubernatoris late prima octobris, millesimo
quingentesimo nonagesimo. Visa evocatione dicte cause facta ad dictum
excellentissimum locumtenens et eius regiam audienciam ad
supplicacionem dicti Pauli Vila, dicto nomine, et illius comissione facta
dicto et infrascripto relatori. Viso memoriali expensarum extracto a
dicto processu ducto ad relacionem dicti magnifici Michaellis Ferrer

552
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
inter easdem partes producto decima octava augusti, millesimo quingentesimo
nonagesimo secundo. Visa partita tabule cambii Barchinone
facta die vigesima sexta septembris, mil- /216/ lesimo quingentesimo
nonagesimo secundo, quantitatis quadraginta librarum duodecim
solidorum sex denarium, producta per dictum Paulum Vila, dicto
nomine. Visis articulis per dictum Paulum Vila, dicto nomine, oblatis
secunda octobris, millesimo quingentesimo nonagesimo secundo. Viso
privilegio per dominum regem Ferdinandum concesso civitati Barchinone
et aliis civitatibus et villis Cathalonie, ne possint evocari ad Regiam
Audienciam cause imposicionum et arrendamentorum quacumque
auctoritate, dato in villa Montissoni, die decima septima iulii, millesimo
quingentesimo decimo, producto per dictum Paulum Vila, dicto nomine,
in proxime dictis articulis. Visa copia auctentica privilegii domini regis
Petri concessi universitatibus civitatum, villarum et locorum regalium
Cathalonie, ut possint facere imposiciones et ponere iura super dictis
universitatibus et alias, dato Cesarauguste, quarta marcii, millesimo
trecentesimo quinquagesimo septimo, eciam per dictum Paulum Vila,
dicto nomine, producto in et cum proxime dictis articulis. Visa alia copia
auctentica sive translato auctentico cuiusdam privilegii alterius domini
regis Petri concessi civitatibus, villis et locis regnorum Valencie et
Maioricarum ac comitatibus Barchinone et totius principatus Cathalonie,
quibus cum eo concessit licenciam et facultatem imponendi colligendi,
exhigendi et recipiendi imposiciones et alias, dato in Montessono,
decima octava ianuarii, millesimo trecentesimo sexagesimo tercio,
producto quoque in proxime dictis articulis per dictum Paulum Vila,
dicto nomine. Visis aliis articulis per dictum Paulum Vila, dicto nomine
productis seu oblatis trigesima prima octobris, millesimo quingentesimo
nonagesimo secundo. Visis septem articulis seu instrumentis imposicionum
seu incarricamentorum imposicionum factarum diversis
terminis per iuratos et universitatem civitatis Gerunde omnibus clausis
sive subsignatis per Raphaellem Albert, notarium publicum Gerunde,
ac scribam et secretarium iuratorum et consilii civitatis Gerunde,
productis per dictum Paulum Vila, dicto nomine. Visis articulis per
dictum Ioannem Fabregas, dicto nomine, oblatis die decima tercia
ianuarii, millesimo quingentesimo nonagesimo tercio. Visa supplicatione
per dictum Ioannem Fabregas, dicto nomine, oblata die vicesima
ianuarii, millesimo quingentesimo nonagesimo tercio, et provisione in
illius calse, facta facto verbo, in Regia Audiencia quod aliquis et regiis
algutziriis accederet ad civitatem Gerunde una cum scriba cause, et
ibi ad manus suas apprehenderet libros in dicta supplicacione designatos,
et ex eis scriba predictus extraheret acta designanda seu eorum copiam
auctenticam vel fidem facientem, et in dicta extractione seu designatione
assistere valeret aliqua persona instructa in negocio pro parte dicti
capituli Gerunde, et pro his fierent littere opportune directe alicui regio
algutzirio. Viso originali processu facto de deliberacionibus in vim dicte

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 553
provisionis et litterarum vigore illius expeditarum cum assistencia
Anthici Puig, regii algutzirii et comissarii ad id electi ad instanciam
syndici seu economi dicti capituli canonicorum Gerunde, per scribam
cause extractis a primo manuali negociorum iuratorum et consilii civitatis
Gerunde de anno millesimo quingentesimo quinquagesimo
quinto, et de pluribus partitis extractis a quodam magno libro Petri
Cerda, quondam, draperii Gerunde, exhistente et reperto in posse
Ioannis Cerda, filii dicti Petri Cerda, et signanter generali consilio die
vigesima prima ianuarii, millesimo quingentesimo quinquagesimo quinto
celebrato per iuratos et universitatem Gerunde, et alio consilio per
eosdem iuratos et universitatem Gerunde tento seu celebrato die decima
octava febru- /216v/ arii, millesimo quingentesimo quinquagesimo
quinto. Visa supplicacione per dictum Paulum Vila, dicto nomine, oblata
die decima octava ianuarii, millesimo quingentesimo nonagesimo tercio,
et provisione in eius pede seu calce per relatorem factis de litteris
inde in vim dicte provisionis expeditis. Visis articulis per dictum Paulum
Vila, dicto nomine, addendo prioribus oblatis die decima nona
februarii, millesimo quingentesimo nonagesimo tercio. Visa comissione
de dicta causa, durante infirmitate dicti Ioannis Castello, relatoris, facta
ad instanciam seu supplicacionem dicti Pauli Vila, dicto nomine, nobili
Ludovico de Paguera, dicti regie audiencie doctori, die trigesima prima
marcii, millesimo quingentesimo nonagesimo tercio. Visis articulis per
dictum Ioannem Fabregas, dicto nomine, oblatis prima aprillis, millesimo
quingentesimo nonagesimo tercio. Visis testibus per scribam
cause Barchinone receptis super articulis primo et secundo locis oblatis
per syndicum civitatis Gerunde. Visis litteris compulsoriis et comissionis
facte Francisco Matabous, notario de comuni partium consensu electo
seu nominato, ad recipiendum testes. Visis testibus per dictum Franciscum
Matabous in vim dicte sibi facte comissionis receptis super
articulis per utramque partem oblatis superiusque diversi modo
calendatis et super interrogatoriis per syndicum Gerunde oblatis
vigesima septima ianuarii, millesimo quingentesimo nonagesimo tercio.
Visis articulis obiectoriis per dictum Ioanem Fabregas, dicto nomine,
oblatis decima septima maii, millesimo quingentesimo nonagesimo
tertio. Visis articulis obiectatoriis per dictum Paulum Vila, dicto nomine,
oblatis die trigesima prima maii, millesimo quingentesimo nonagesimo
tercio. Visis testibus super dictis articulis obiectatoriis utriusque partis
receptis. Visis duodecim certificatoriis, partim imposicionum factarum
et oneratum per iuratos et consilium Gerunde super diversis iuribus
et rebus dicte universitatis, partim vero arrendamentorum aliquarum
dictarum imposicionum, productis per dictum Paulum Vila, syndicum
dicte universitatis, ad effectum probandi quod iurati et universitas
dicte civitatis a tempore immemoriali et in vim regiorum privilegiorum
et alias soliti sunt inponere et incarricare diversas imposiciones absque
interventu neque vocato capitulo canonicorum sedis Gerunde. Visis

554
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
pluribus partitis diversarum quantitatuum solutarum receptori luytionum
Gerunde, extractis a libro luytionum facto per dictam civitatem,
exhistente apud Ioannem Cerda, civem Gerunde, productis per dictum
Fabregas, dicto nomine. Visis transactione et concordia inhibitis et
firmatis per et inter capitulum canonicorum ecclesie Gerunde, ex una,
ac iuratos et consilium dicte civitatis, partibus ex altera, die vigesima
quarta madii, millesimo quingentesimo vigesimo quinto. Visis deliberacionibus
et ordinacionibus factis per comissarios tam ecclesiasticos
quam seculares, luytionum et exoneracionum imposicionum Gerunde
super diminuenda imposicione carnium, decima tercia ianuarii, millesimo
quingentesimo vigesimo quinto, et die vigesima quinta novembris,
millesimo quingentesimo septuagesimo sexto. Viso regio privilegio per
reverendissimum excellentissimumque Phedericum de Portugalia, Ciguntenencium
episcopum, locumtenentem generalem in vim comissionis
et mandati sibi ad id spacialiter per regiam magestatem facti, concesso
canonicis et capitulo ecclesie ac iuratis et universitati Gerunde, dato
Barchinone vicesima quarta ianuarii, millesimo quingentesimo vigesimo
sexto. Visis capitulis, pactis et conventionibus inhibitis, convectis et
concordatis per et inter comissarios ecclesiasticos et seculares luytionum
seu exoneracionum imposicionum Gerunde septima desembris, millesimo
quingentesimo /217/ quadragesimo septimo, et die trigesima prima
desembris, millesimo quingentesimo quadragesimo octavo. Visis aliis
deliberacionibus et ordinacionibus per comissarios ecclesiasticos et
seculares dictarum luytionum factis vigesima sexta iunii, millesimo
quingentesimo octuagesimo nono. Visa exposicione facta die vigesima
secunda ianuarii, millesimo quingentesimo quinquagesimo quinto per
Franciscum Andreu et Laurencium Domenach, ex parte iuratorum
Gerunde, in capitulo canonicorum Gerunde, de quadam deliberacione
imposicionum per dictos iuratos et consilium facta, cum responsionibus
et replicis inde sequtis. Visa concordia per et inter administratores
luycionum censualium Gerunde, ex una, et Anthonium Prats, canonicum
et archidiaconum Bisuldunensis ecclesie Gerunde, partibus ex altera,
facta et firmata die vigesima iunii, millesimo quingentesimo trigesimo
sexto, una cum apocha et diffinicione factis per Petrum Cerda, depositarium
et receptorem pecuniarum et emolumentorum luytionum
censualium et creditorum Gerunde, Ioanni Font et Ioanni Fulla de
ducentis libris, per eos tamquam fideiuissores dicti Anthonii Prats
solutis, ad complementum quadringentarum librarum, vigesima dezembris,
millesimo quingentesimo trigesimo septimo. Visa imposicione
piscium facta per episcopum et canonicorum capitulum ac per iuratos
et consilium generale Gerunde, die vigesima secunda ianuarii, millesimo
quingentesimo octuagesimo secundo. Visis articulis et testium deposicionibus
per scribam cause ad instanciam dicti Ioannis Fabregas, dicto
nomine, extractis ab originali processu cause ducte in Regia Audiencia
ad relacionem magnifici, quondam, Michaellis Ferrer, illius doctoris

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 555
inter partes in hac causa contrahentes, super indicio possesoris per
dictum Ioannem Fabregas, dicto nomine, productis. Visa denunciacione
processus facta inter causas maiores die trigesima prima augusti,
millesimo quingentesimo nonagesimo tercio. Visis dictis partium deductionibus.
Viso denique toto processu et eius meritis attentis. Visa
assignacione ad sentenciam ad diem certam cum sequentium continuacione
facta. Visa comparicione postea facta in hac causa per
Anthicum Solis, subsyndicum et, eo nomine, dicte civitatis Gerunde.
Viso instrumento sindicatus per iuratos et universitatem civitatis Gerunde
facti et firmati Ioanni Ferrer, scribe Curie Regie Gerunde, cum
expressa facultate substituendi. Visa substitucione per dictum Ioannem
Ferrer, syndicum dicte universitatis, facta et firmata dicto Anthico Solis.
Visa supposicione per dictum Anthicum Solis, dicto nomine, oblata
decima octava apprillis, millesimo quingentesimo nonagesimo quarto,
qua, implorato beneficio restitucionis in integrum, supplicat capitulacionem
et concordiam per aliam partem pretensam et exhibitam
rescindi et anullari. Visa supposicione per dictum Ioannem Fabregas,
dicto nomine, oblata vigesima aprillis, millesimo quingentesimo nonagesimo
quarto, qua contradicit restitucioni in integrum, per aliam
partem implorata. Visis videndis, sacrosanctis Dei quattuor Evangeliis
coram sua excellentia positis et illis reverenter inspectis, ut de Dei vultu
suum rectum procedat iudicium et mentis oculi cernere valeant
equitatem, sua excellentia, insequendo conclusionem in Regia Audiencia
factam, pronunciat, sentenciat et declarat in modum sequentem:
Attento quia ex meritis presentis processus et aliis constat
civitatem Gerunde et consilium generale illius ex privilegiis regiis posse
imposiciones indicere sine consensu alicuius alterius et in eo consistere
maximam utilitatem et conservationem dicte civitatis, et constat ex
proposicione et conclusione in consilio generali dicte civitatis Gerunde
facta die vigesima prima februarii, millesimo quingentesimo vigesimo
quinto, et alias non fuisse intencionem dicti consilii conferre potesta-
/217v/ tem iuratis, qui tunc erant dicte civitatis, disponendi super
libertate et iure quod habebat dicta civitas libere indicendi imposiciones
super carne, farina, vino, ovis et rebus aliis sine alicuius alterius
consensu, presertim in diminucionem et lessionem dicte libertatis et
iuris, cum hoc non sufficeret verbis generalibus sed spacialibus disponere
tanquam super re maxima et magni momenti, quod etiam
iuvatur ex capitulacione facta inter comissarios nominatos pro parte
dicte civitatis, ex una, et nominatos pro parte dicte capituli, ex altera,
paulo post dictam proposicionem et conclusionem in dicto consilio
generali factam nempe die vigesima quarta maii, millesimo quingentesimo
vigesimo quinto, presentata regie magestati ad obtinendum illius
decretum, namque in ea nullum verbum fit de potestate diminuendi
aut ledendi ius competens dicte civitati. Et est certum quod, si dictum
consilium generale dicte civitatis aliam quam supradictam intencionem

556
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
habuisset, tunc precipue super ea re inter dictos comissarios conventio
facta fuisset, presertim quia eo tempore res adhuc integra erat et
consensus capituli ad obtinendum a Sede Apostholica graciam quorumdam
reddituum causarum piarum ad luytionem censualium, ad que
erat obnoxia dicta civitas, desiderebantur. Et non minus est certum quod
dicta civitas in ea re ita curasset interponi regium decretum sicuti in
aliis de eius voluntate peractis curavit et obtinuit. Constat etiam
capitulationes duas, quibus innititur pars dicti capituli, factas, primam
scilicet die septima dezembris, millesimo quingentesimo quadragesimo
septimo, et alteram die trigesima prima dezembris anni millesimi
quingentesimi quadragesimi octavi, continentes pactum quod non
possent, iterum de novo constitui in dicta civitate imposiciones ex
quacunque causa et necessitate, etiamsi esset cum auctoritate et licencia
regia, sine expresso consensu et voluntate dicti capituli aut maioris
partis illius, fuisse firmatas viginti et duobus annis elapsis post dictam
primam capitulacionem et quando iam elapsum erat tempus viginti
annorum, per quod concessi eram a Sede Apostolica redditus quarundam
causarum piarum ad redemptionem censualium dicte civitatis, necnon
etiam fuisse firmatas pro parte dicte civitatis per personas de quarum
potestate legittima non constat saltem ad firmandum et conveniendum
predictum pactum, quod constat esse in maximum preiudicium et
enormem lessionem dicte civitatis, habentis liberam facultatem indicendi
imposiciones, non requisito nec spectato alicuius alterius consensu, et
continere speciem alineationis et renuntiationis iuris, quod competebat
dicte civitati, super quo in viam iuris erat necessarium superioris
decretum ut valeret, quod constat non intervenisse in dictis duabus
capitulacionibus anni millesimi quingentesimi quadragesimi septimi, et
anni millesimi quingentesimi quadragesimi octavi. Et licet pretendatur
pro parte dicti capituli factis saltem fuisse rattificatum dictum pactum
pro parte dicte civitatis et consilii generalis illius, petendo aliquoties
consensum et voluntatem dicti capituli ad imposiciones constituendum,
constat tamen dictam pretensam ratificacionem non fuisse factam,
ut opus erat, ad validandum legittime dictum pactum in dictis capitulacionibus
contentum. Nam in viam iuris ratificacio facienda est cum
eisdem solempnitatibus cum quibus est faciendus ipse actus principalis
et quod fiat per eum quem constet tenuisse sci /218/ enciam actus
qualitatis, nullitatis factique et iuris, que omnia in dicto casu non constat
adfuisse et, quamquam adfuissent, ex aliis eciam causis invalidum esse
dictum pactum constat iam nempe, quia est contra iuris disposicionem
prohibentem clericos immisceri se negociis secularibus, de quorum
numero sunt imposiciones que tantum spectant ad rem publicam
secularem 3 non auctem ad clericos, qui curare tantum debent de his
que spectant ad rem publicam spiritualem, et ab earum imposicionum
solucione sunt dicti clerici omnes exempti, quam etiam, quia est factum
dictum pactum in expressum emolutionem regie magesttis preminentie

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 557
et auctoritatis, quam solum constat sufficere in factis spectantibus ad
administracionem rei publice secularis, et non licet subditis contra
dictam auctoritatem et regiam preminentiam quidquam statuere aut
facere. Attento etiam quia constat die decima octava apprillis millesimo
quingentesimo nonagesimo quarto fuisse petitam parte dicte civitatis
Gerunde restitucionem in integrum adversus dictum pactum et pretensam
rattificationem et quamcumque lezionem. Et constat quod, si valida et
firma remanerent predicta, cum illis enormiter admodum lederetur
dicta civitas, ut est supradictum. Et sic constat concedendam esse restitucionem
in integrum imploratam, non obstante pretendatur quod
fuerit lapsum quadriennium a die pretense rattificacionis, quod in viam
iuris non tantum conceditur rei publice enormiter admodum lese ad
petendam restitucionem in integrum sed et multo longius. His et aliis
meritis processus attentis et alias insequendo dictam conclusionem in
Regia Audiencia factam, concesso beneficio restitucionis in integrum,
pro parte dicte civitatis implorato, in quantum sit opus, pronunciat,
sentenciat et declarat libere posse dictam civitatem Gerunde et illius
consilium generale constituere imposiciones super carne, farina, vina,
vindimia et aliis rebus sine alicuiius alterius consensu et voluntate, et
consequenter non teneri in imposicionibus constituendis seu indicendis
petere consensum dicti capituli, non obstantibus contentis in dictis
capitulacionibus anni millesimi quingentesimi quadragesimi septimi et
anni millesimi quingentesimi quadragesimi octavi, et aliis quibuscumque
in contrarium deductis, allegatis et probatis pro parte dicti capituli sedis
Gerunde, neutram partem in expensis condempnando. Sed pro bistractis
exequtionem fieri sua excellentissima mandat.
Vidit Castello.
Lata fuit seu promulgata huiusmodi sentencia seu declaracio per
nos seu in nostram personam per magnificum Michaelem Cordelles,
iuris utriusque doctorem, Regiam Cancellariam regentem, et de nostro
seu ipsius mandato lecta et publicata per dilectum regium Montserratum
Carbonell, regium mandati scribam ac notarium publicum Barchinone,
populatum in vico vulgo dicto sancti Petri inferiori, die videlicet partibus
ad audiendum nostram immo regiam sentenciam seu declaracionem
assignata, intitulata decima septima mensis dezembris, anno a nativitate
domini millesimo quingentesimo quarto, regnorum autem regiorum
videlicet citerioris Sicilie anno quadragesimo primo, ulterioris vero
Sicilie, Hispaniarum et aliorum trigesimo nono, Portugalie auctem
decimo quinto, presente, instante et dictam sentenciam seu declaracionem
ferri et publicari humiliter petente et supplicante Anthico Solis, nomine
quo in processu, pro una parte altera vero parte absente, presentibus
testibus Ludovico de Gravalosa, domicel- /218v/ lo, Iacobo Fenes,
notario, et Magino Favara, portario, civibus Barchinone, et pluribus aliis
in multitudine copiosa.
Cordelles, regens.

558
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Sig+num Bernardini de Cardenes, ducis Maquede, marchionis
Delche, sacre, cesaree et regie magestatis consiliarii, locumtenentis et
capitanei generalis in principatu Cathalonie et comittatus Rossilionis
et Ceritanie, qui hanc sentenciam tulimus eidemque sigillum regium
impendens iussimus apponendum.
Sig+num meum Iacobi Pallicer, sacre, cesaree et regie magestatis
scribe, mandato eiusque auctoritate notarii publici, Barchinone populati,
qui hanc sentenciam, prolationi cuius interfuit dilectus regius Monserratus
Carbonell, conscriba meus, in hanc publicam redigens formam, aliena
manu scribi feci et clausi.
Iacobus Pallisser, ex sentencia in Regia Audiencia latta et fuit
probata cum sceda.
In sentenciarum locumtenencie XIIIIº, ffolio CLXVIII.
XXXXII, registro.
Registrata.
Approbo ego notarius et secretariusque infrascriptus.
Copia hec, in huiusmodi quatuor papiri pergameneis cum dimidio
huius maioris forme alieno calamo exarata, sumpta extitit a suo vero
originali sentencie regie suprainserte iuxta stillum Regie Cancellarie
expedite et registrate, ut in ea lacius est videre, fuitque cum dicto suo
vero originali sentencie veraciter auscultata et comprobata per me
Raphaelem Albert, notarium publicum regia auctoritate substitutum ab
herede seu successore Iacobi de Campolongo, quondam, publico
civitatis, baiulie et vicarie Gerunde suarumque pertinentiarum notario,
secretariumque admodum magnificorum dominorum iuratorum et
consilii dicte civitatis, de premissis fidem facientem meque subscribentem
et meum solitum artis notarie apponentem4 sig- (signe) num.
1. Segueix un espai de 4 lletres aprox. cancel·lat. 2. Segueix un espai de 3
línies aprox. cancel·lat. 3. Segueix un espai de 95 lletres aprox. cancel·lat. 4. Lo
original de dita sentència y exequutorials de aquella són en la caixa de privilegis escrit
al marge esquerre.
208
1597 setembre 5. Girona
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip I als jurats de la ciutat de Girona, on
disposa que el salari anual dels esmentats jurats augmenti a 200
lliures.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 218v-219v.
Privilegi real ab què lo salari dels jurats de Gerona pot ser
augmentat fins a CC lliures per quiscú.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 559
Nos Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum et caetera, comes
Barchinone et caetera.
Nos Laurentius Suares de Figeroa et de Corduba, dux Ferie,
marchio de Villalba, sacre, cesaree et regie magestatis consiliarius,
locumtenens et capitaneus generalis in principatu Cathalonie et
comitatibus Rossilionis et Ceritanie. Quia regalis favor tum debet esse
propentior et amplior cum iustis populorum supplicationibus imploratur,
hiis precipue que ipsorum populorum commodum utilitatem rescipiunt,
hinc est quod pro parte dilectorum regiorum Iosephi Cerda et Ioannis
Ferrer, syndicorum vestrorum iuratorum universitatis et proborum
hominum civitatis Gerunde, fuit nobis oblata et in scriptis presentata
supplicatio quedam tenoris huiusmodi:
Excel·lentíssim senyor don Ferrando de Toleto, prior de Castella,
lloctinent y capità general en ese principat: A supplicatió dels jurats
de Gerona concedí privilegi a dita ciutat de reduhir lo nombre dels jurats
a quatre, assenyalant-los ab aquell salari de cent-sinquanta lliures per
any a quiscun, la data del qual és en Barcelona a vint-y-hu de nohembre,
mil sinch-cents setanta-sis, y fonch confirmat per la magestat del rey
nostre senyor en Monçó en lo any mil sinch-cents vuytanta-sinch, los
quals auctèn- /219/ tichs se exhibexen a vostra excel·lència. E com sia
públich y notori que dit salari sia tant tènuo que no abasta a pagar
les robes que per dit effecte necessàriament se han de fer, ans bé són
forçats haver-hi de posar del llur, y axí és causa que moltes persones
se scusan de dit offici y de aquí evidentment se veu los negocis de la
dita ciutat patexen en gran manera, per tant y altrement per obviar
a dits inconvenients, que són grans, supplican los jurats de la dita ciutat
e los syndichs de aquella, quant humilment poden, a vostra excel·lència
se servesca ab son oportú privilegi atorgar y fer mercè special a dita
ciutat en donar-li facultat y plen poden de poder créxer lo dit salari
en una o moltes voltes, fins en suma de tres-centes lliures a quiscú de
dits jurats per quiscun any, conforme los aparexerà convenir al benefici
y utilitat de dita ciutat majorment, pus és cosa pública y notòria que
dita ciutat té emoluments per a supportar dits gastos còmmodament
y pus és cosa molt conforme a rahó que qui altar serveix de altar viure
deu, y assò ab clàusula expressa que qualsevol extret en jurat hàbil
conforme las ordinations y privilegis de dita ciutat haja de acceptar
a pena de dos-centes lliures aplicadora, conforme està disposat ab lo
dit chalendat privilegi, encara que fos lo dia de la extracció extra regnum.
Y si acàs lo tal extret tardava en venir per spay de dos mesos comptadors
del dia de la extractió en avant, que en tal cas dita ciutat puga fer nova
extractió de jurat o jurats per los llochs dels tal jurat o jurats, axí absents,
restant sempre tots los privilegis a dita universitat concedits en la força
y valor, que ademés tot redundarà en major servey de nostre senyor
Déu y de sa magestat, benefici y utilitat de la cosa pública, los dits
supplicants ho reputaran en molt particular gràtia y mercè, qual se spera

560
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
de vostra excel·lència. Lo offici et cetera. Que licet et cetera. Altissimus
et cetera.
Plau a sua excel·lència que la dita ciutat de Gerona puga
augmentar los dits salaris de jurats de aquella fins en quantitat de doscentes
lliures per cada hu y no més avant per quiscun any y que en
lo restant sia servada la forma en dita supplicatió designada. Y assò
sia durant la mera y líbera voluntat de sa magestat y de sa excel·lència
e sos successors.
Fuimusque per dictos syndicos, dicto nomine, humiliter supplicati
ut contenta in dicta supplicatione vobis dictis iuratis universitati et
singularibus hominibus dicte civitatis Gerunde, qui nunch estis et pro
tempore fueritis, concedere dignaremur. Nos itaque, animadvertentes
supplicata predicta vera esse et rationi consona bonumque, utilitatem
et commodum dicte civitatis et singularium eiusdem concernere, prout
nobis constitit et constat relatione nobis facta per magnificum et
dilectum consiliarium regium Ioannem Sabater, utriusque iuris doctorem,
Regiam Cancellariam in dictis principatu et comittatibus regentem,
concedere decrevimus iuxta decretacionem in calce dicte supplicationis
appositam et non alias, aliter nec alio modo, prout per presentem de
nostra certa scientia deliberate et consulto concedimus, laudamus et
approbamus ac nostre imo regie conmissionis munimine et presidio
roboramus, validamus et confirmamus. Quocirca gerentibus vices
generalis gubernatoris in dictis Cathalonie principatu et comittatibus,
vicariis, baiulis, subbaiulis ceterisque universis et singulis officialibus,
tam regiis quam aliis, presentibus et futuris, quibus spectet, requirendos
requirentes, aliis vero ad penam florenorum auri Aragonum mille a
bonis contrafacientium irremissibiliter exhigendorum regioque erario
aplicandorum, dicimus, iniungimus, precipimus et mandamus quatenus
omnia et /219v/ singula in presenti carta regia contenta iuxta
decretationem in calce dicte supplicationis appositam, et non aliter nec
alio modo, mera et libera prefate regie magestatis et nostra voluntate
durantibus, teneant firmiter et observent tenerique et observari
inviolabiliter faciant per quoscumque et contrarium non faciant fierique
permittant ratione aliqua sive causa, pro quanto gratiam regiam
charam habent preapositamque cupiunt evitare penam. In cuius rei
testimonium presentem fieri iussimus regio impendenti comuni sigillo
munitam.
Datum Gerunde, die quinto mensis septembris, anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo nonagesimo septimo, regnorumque
autem regiorum videlicet citerioris Scicilie et Hierusalem anno
quadragesimo quarto, ulterioris vero Scicilie, Hispaniarum et aliorum
quadragesimo secundo, Portugalie autem decimo octavo.
El duque de Feria.
Vidit Sabater, regens. Vidit Mur, regens thesaurariam.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 561
Dominus locumtenens generalis mandavit michi Gabrieli Olzina.
Visa per Sabater, regentem cancellariam, et Mur, regentem thesaurariam.
In itinerum locumtenentie V, folio LXII.
R.R.A.A.
209
1599 gener 29. Barcelona
SENTÈNCIA de Lorenzo Suárez de Figueroa y de Córdoba, duc de Feria,
marquès de Villalba, lloctinent reial i capità general del Principat
de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya, en la causa vista
a l’Audiència Reial de Catalunya, entre els jurats de la ciutat de
Girona, d’una part, i el Capítol de la Seu, de l’altra, sobre la custòdia
i la possessió de les claus del portal de Sant Cristòfol.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 227-229.
Sentèntia real proferida en la Real Audiència sobre la custòdia
y claus del portal de Sant Cristòfol en favor de la ciutat de Gerona
y contra lo reverend capítol de aquella.
Nos1 Philippus, Dei gracia rex Castelle, Aragonum et caetera,
comes Barchinone, et caetera. Iesu Christi nomine, humiliter invocato.
Pateat universis quod nos Laurencius Suares Figaroa et de Corduba,
dux Ferie, marchio Villalbe, sacre, cesaree et regie magestatis consiliarius,
locumtenens et capitaneus generalis in principatu Cathalonie et
comittatibus Rossilionis et Ceritanie, in causa seu questione, que in regia
ducta extitit audientia inter partes infrascriptas, nostram imo regiam
die et anno insfrascriptis tulimus sententiam seu declarationem sub
forma sequenti:
Iesu Christi nomine humiliter invocato. Excellentissimus dominus
locumtenens generalis, visa in primis supplicatione oblata per Anthicum
Solis, causidicum, civem Barchinone, procuratorem, syndicum et
actorem universitatis civitatis Gerunde, trigesimo octobris, millesimo
quingentesimo nonagesimo quinto, qua deducitur quod, licet custodia
murorum, vallium, portalium ac portarum dictorum murorum civitatis
Gerunde, tam ex regiis privilegiis iuratis et univesitati /227v/ dicte civitati
concessi quam ex eo quod dicti muri fuerunt edificati per dictos iuratos
et universitatem, et pro conservatione et exactione imposicionum et
aliorum iurium dicte civitatis et alias, solum pertinet et spectet ad
iuratos et universitatem dicte civitatis nomine domini regis, et dicti muri
et portalia sint de patrimonio dicti domini regis, nihilominus capitulum
sedis Gerunde et eius ministri iactant se ius competere dicto capitulo
custodiendi portale, vulgo dictum Sancti Christofori, dictorum murorum

562
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
et civitatis et apperiendi et claudendi portas dicti portalis et claves
dictarum portarum custodiendi, in grave quidem dampnum et preiudicium
dicti domini nostri regis et dictorum iuratorum et universitatis
Gerunde et boni publici eiusdem; et cum inde defraudari possint
imposiciones et iura dicte civitatis in preiudicium et dampnum patrimonii
domini regiis et aliis, quare et alias syndicus dicte civitatis eo
meliori modo, via et forma, quibus potest et utilius sibi sit, de iure
licitum est et permissum tam in vim remedii legis disfamari et seu lex
si contendat et alias, firmavit ius et de iure pro decem solidis cum iuris
augmento et clausulis assuetis, iuxta stillum dicto capitulo et eius
pretensis ministris et cuicumque alteri ius pretendenti super predictis
supplicando dictam iuris firmam admiti et dicto capitulo et eius
ministris terminum prefigi, intra quem suas pretensas actiones intentent,
et alias condempnari, cogi et compelli ad cessandum a dictis iactatis
et declarari et sentenciari nullum ius competere dicto capitulo nec
eius ministris in custodiam dicti portalis Sancti Christofori, nec in iure
apariendi et claudendi portas dicti portalis, nec custodiendi claves dicti
portalis, nec de dicta custodia aliquo modo se intromittendi et solitum
ius dicte custodie et appertura et clausura illius ac custodia clavium
dictis iuratis et universitati dicte civitatis nomine domini regis competere,
cum compdempnatione expensarum dicti capituli dictamque
causam maiorem a notorio tercentarum librarum, cum ageretur de
viribus et observantia de interpretacione regiorum privilegiorum et
de patrimonio domini regis, de quibus solum regia audiencia cognoscere
potest et quia in dicta civitate sunt pupille, vidue et alie miserabiles
persone, ad regiam audientiam evocari, prout lacius in dicta supplicacione
continetur; visa comissione de dicta causa facta magnifico Francisco
des Camps, eo tunch et regie audientie doctori; visa informacione super
maioritate dicte cause recepta et provisione per eundem relatorem facta;
visis litteris citatoriis et inhibitoriis inde expeditis et illarum presentacione
facta decimo septimo novembris, millesimo quingentesimo nonagesimo
quinto; visa sedula per dictum Solis dicto nomine oblata prima
decembris, millesimo quingentesimo nonagesimo quinto, qua loco libella
exhibet et producit supplicationem evocatoriam alias oblatam,
litteras citerioras et inhibitorias, cum earum presentacione petens inseri
et iusticiam sibi ministrari; visa potestate Iacobis Ferrer, sibi attributa
per universitatem civitatis Gerunde octavo augusti, millesimo quingentesimo
nonagesimo, de qua fidem facit Raphael Albert, notarius
Gerunde; visa potestate dicti Anthici Solis, sibi attributa per dictum
Ioannem Ferrer, dicto nomine, vigesimo octauo ianuarii, millesimo
quingentesimo nonagesimo quarto, de qua fidem facit dictus Raphael
Albert, notarius; visa potestate Ioannis Fabregas, sibi attributa per
capitulum canonicorum ecclesie Gerunde tercio setembris, millesimo
quingentesimo nonagesimo primo, de qua fidem facit Sagismundus Sola
/228/ propter absenciam Ioannis Michaellis Savarres, connotarii sui; visa

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 563
evocatione de dicta causa facta ad audienciam spectabilis gerentis vices
generalis gubernatoris Cathalonie, vice regia presidentis, decimo nono
ianuarii, millesimo quingentesimo nonagesimo sexto; visis articulis per
dictum Solis dicto nomine oblatis et evocatione de dicta causa facta
ad audienciam dicti spectabilis gerentis vices generalis gubernatoris
Cathalonie, decimo quinto februarii, millesimo quingentesimo nonagesimo
sexto; visa oblatione facta per Ioannem Ferrer, syndicum
Gerunde, capitulo canonicum ecclesie eiusdem civitatis vigesimo tercio
augusti, millesimo quingentesimo nonagesimo quinto; visis articulis per
dictum Ioannem Fabregas dicto nomine oblatis vigesimo nono apprillis,
millesimo quingentesimo nonagesimo sexto; visis aliis articulis per
dictum Solis dicto nomine oblatis vigesimo septimo maii, millesimo
quingentesimo nonagesimo sexto; visis aliis articulis per dictum Fabregas
dicto nomine oblatis decimo nono iunii, millesimo quingentesimo
nonagesimo sexto; visa supplicatione per dictum Solis dicto nomine
oblata trigesima prima iulii, millesimo quingentesimo nonagesimo
sexto; visa evocatione de dita causa facta ad regiam audienciam decima
septima augusti, millesimo quingentesimo nonagesimo sexto; visa alia
supplicatione per dictum Solis dicto nomine oblata decima octava
septembris, millesimo quingentesimo nonagesimo sexto; visa comissione
de dicta causa propter assumptione dicti des Camps in regentem regiam
cancellariam facta Iosepho Dalmau, eiusdem regie audiencie doctori,
nona octobris, millesimo quingentesimo nonagesimo sexto; visa alia
supplicatione oblata per dictum Solis dicto nomine decima septima
octobris, millesimo quingentesimo nonagesimo sexto; visa processus
denuntiatione inter causas maiores facta octava ianuarii, millesimo
quingentesimo nonagesimo septimo, a qua per dictum Ioannem Fabregas
dicto nomine fuit contrario imperio supplicatum et postea
decima octava ianuarii, millesimo quingentesimo nonagesimo septimo,
fuit per eundem Ioannem Fabregas dicto nomine renunciatum dicte
cause supplicationis continui imperii; visa assignatione ad sentenciam
cum dicta continuacione facta quinta februarii, millesimo quingentesimo
nonagesimo septimo, ad quam iterum ad cauthelam assignat; visa
supplicacione per dictum Fabregas, dicto nomine oblata trigesimo iunii,
millesimo quingentesimo nonagesimo septimo; viso privilegio per serenissimam
reginam Mariam concesso vigesimo quarto februarii, millesimo
quadringentesimo trigesimo sexto; visa alia supplicatione per dictum
Fabregas dicto nomine oblata vigesima sexta novembris, millesimo
quingentesimo nonagesimo octavo, et partitis cum dicta supplicatione
exhibitis; visis testibus ab utraque parte ministratis et eorum dictis et
deposicionibus diligenter attentis et consideratis; viso privilegio per
serenissimum regem Martinum concesso decimo septimo maii, millesimo
trecentesimo nonagesimo octavo; visa clausula extracta a privilegio per
sacram, cesaream et regiam magestatem Caroli quinti, romanorum
imperatoris, regis nostri, concesso decima octava ianuarii, millesimo

564
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
quingentesimo vigesimo; visa declaratione contencionis facta decimo
nono ianuarii, millesimo quingentesimo vigesimo tercio, visa declaratione
contencionis facta vigesima quarta dezembris, millesimo quingentesimo
nonagesimo primo; visis pluribus partitis extractis a diversis libris
per dictum Solis dicto nomine exhibitis; visis pluribus ordinacionibus,
preconitzacionibus et aliis actis exhibitis; visa sentencia in regia
audiencia, refferente magnifico Raphaelle Alzina, eiusdem regie /228v/
audientie doctore, lata vigesima nona iulii, millesimo quingentesimo
nonagesimo quinto, inter partes in presenti processu contentas; visa
assignacione ad sentenciam ad diem et horam presentem facta, ad quam
iterum ad cautelam assignat; visis videndis sacrosanctis Dei Evangeliis
coram possitis, ut de vultu directum procedat iudicium; facta relacione
per Iosephum Dalmau, regie audiencie doctorem, relatorem infrascriptum
in regia audiencia, et conclusione inde sequta, sua excellencia, dictam
insequendo conclusionem, pronunciat, sentenciat et declarat; attento
ex privilegio serenissimi regis Martini, decimo sexto maii, millesimo
trecentesimo nonagesimo octavo, iuratis civitatis Gerunde concesso,
constat dictis iuratis per dictum serenissimum regem fuisse datam
facultatem, dum dicto domino regi placeret, reficiendi et seu construendi
menia, turres, portalia et alia ad utilitatem predictam dictis iuratis vel
maiori parti illorum benevisa statuendi et ordinandi, prout in dicto
privilegio regio hec et alia lacius continetur, et constat per locumtenentes
generales presentis principatus fuisse scriptum dictis iuratis cum binis
epistolis quatenus curam haberent portalium dicte civitatis, illa tempore
guerre claudendo, et per dictos iuratos diversas ordinationes et
desliberationes factas fuisse circa clausuram et custodiam dictorum
portalium et signanter circa portale Sancti Christofori, prout lacius in
dictis epistolis, ordinacionibus et desliberacionibus latius continetur,
ad quas fit relacio constat etiam iuxta privilegium, per serenissimam
reginam Mariam dicto capitulo canonicorum ecclesie concessum, quod
fuit datum Montissoni, die quarta februarii, millesimo quingentesimo
trigesimo sexto, dictos iuratos astrictos esse tenere apertum dictum
portale Sancti Christofori, excepto tempore guerre vel talis eminentis
et vigentis necessitatis, qua tunch maior pars omnium portalium
eiusdem civitatis, que alio tempore claudi non solent, claudenda sint
et non alias nec alio modo, prout hec et alia in dicto regio privilegio
latius contineatur, ad quod habetur relacio; his et aliis meritis processus
attentis et aliis, sua excellentia pronuntiat, sententiat et declarat ius
competisse et competere iuratis civitatis Gerunde custodiendi dictum
portale Sancti Christofori et claves illius habendi et tenendi durante
beneplacito domini regis, dictisque canonicis ecclesie Gerunde in et per
eos petitis et pretensis adversus et contra dictos iuratos civitatis Gerunde
circa custodiam dicti portalis Sancti Christofori et claves illius tenendi
et habendi silentium imponendum fore et esse, sicuti cum presenti
imponit, hoc intellecto et declerato: quod dicti iurati civitatis Gerunde

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 565
teneantur dictum portale aperire et appertum tenere saltem de die,
excepto tempore guerre vel talis eminentis et vigentis necessitatis, in
qua tunch maior pars omnium portalium eiusdem civitatis, que alio
tempore claudi non solent, claudenda sint et non alias nec nec alio
modo, itaque dictum portale Sancti Christofori clausum non /229/ maneat,
postquam alia portalia, que clausa fuerunt, aperiri contingat,
quinimo de primis ex tunch aperiendis dictum portale Sancti Christofori
primum aperiatur, servata in omnibus forma privilegii predicti serenissime
regine Marie, neutram partem in expensis condempnando pro bistractis
tamen sua excellencia exequtionem fieri mandat.
Vidit Dalmau.
Lata et publicata fuit huiusmodi sentencia seu declaracio per nos
seu in nostri personam per magnificum et dilectum consiliarium regium
Iosephum Mur, utriusque iuris doctorem, regiam cancellariam regentem,
in quadam aula domorum sue solite residencie, quam fovet in presenti
civitate Barchinone iuxta templum sanctorum Iusti et Pastoris, et de
nostro seu ipsius mandato lecta et publicata per dilectum scribam
mandati Michaellem Ioannem Amat, per totam terram et dicionem
suam notarium publicum, Barchinone populatum, die videlicet vigesimo
nono mensis ianuarii, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
nonagesimo nono, ad audiendum dictam sentenciam partibus assignata
regnorum auttem regiorum anno secundo, presente, instante et dictam
sentenciam ferri et promulgari petente Anthico Solis nomine quo in
processu, pro una parte, altera vero parte absente, et presentibus etiam
ibidem pro testibus Ioanne Montaner, virgario Regie Audiencie, et
Hieronimo Çiurana, cive Barchinone, et aliis plurimis in multitudine
copiosa.
Rovirola, cancellarius.
Sig- (signe) num nostri Laurencii Suares Figueroa et de Cordova,
ducis Ferie, marchionis Vilalbe, sacre, cesaree et regie magestatis
consiliarii, locumtenentis et capitanei generalis in principatu Cathalonie
et comittatibus Rossilionis et Ceritanie, qui hanc nostram imo regiam
protulimus sentenciam sive declerationem, eidemque regium sigillum
impendenti iussimus apponenda.
Sig+num meum, Michaellis Ioannis Amat, sacre, cesaree et regie
magestatis scribe, mandato eius per totam terram et dicionem suam
notarii publici, Barchinone populati, qui hanc sentenciam, in cuius
prolatione presens interfui, in hanch publicam redigens formam scribi
feci et clausi. Constat de addito in decima nona linea ubi legitur «visa
decleracione contencionis facta decimo nono ianuarii millesimo quingentesimo
nonagesimo tercio», et de raso et correcto in linea decima
ubi legitur «vigesimo».
Michael Ioannes Amat, ex sentencia in Regia Audiencia lata et
fuit probata cum sceda.

566
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
In sententiarum locumtenentie XXIIII, folio CCLXXIIIIº.
Registrata.
Probata.
1. Caplletra ornamentada.
210
1599 juny 30. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on
disposa que qualsevol quantitat dipositada a la taula de canvi de
Girona i consignada a nom d’un creditor, constitueixi la liquidació
d’un deute de la mateixa manera que si se n’hagués signat àpoca.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 219v-220.
Privilegi concedit a dita ciutat que los diners deposats en la
taula de la dita ciutat a alguna persona sia vera y real paga.
Nos Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, Legionis,
utriusque Scicilie, Hierusalem, Portugalie, Hungarie, Dalmatie, Croacie,
Navarre, Granate, Toleti, Vallentie, Galletie, Maioricarum, Hispalis,
Sardinie, Cordube, Corcisse, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris,
insularum Canarie, necnon Indiarum orientalium et occidentalium,
insularum ac terre firme maris oceani, archidux Austrie, dux
Burgundie, Brabantie, Medielani, Attenarum et Neopatrie, comes
Abspurgii, Flandrie, Tiroli, Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, marchio
Oristanni et comes Goceani.
Quia regalis favor tum debet esse propentior et amplior cum iustis
populorum supplicationibus imploratur, hiis precipue quibus ipsorum
populorum commodum et utilitatem respiciunt. Hinc est quod cum
per fideles nostros Raphaelem Capmany et Raphaelem Albert, syndicos
civitatis nostre Gerunde, de cuius syndicatu et potestate plene nobis
constitit et constat, fuerit nobis oblata et in scriptis humiliter presentata
supplicatio quedam tenoris sequentis:
Sacra, cesàrea y règia magestat: Com la taula de cambi y comuns
depòsits de la ciutat de Gerona, aprés de la de Barcelona, sia la més
principal taula de las de Cathalunya y de Rosselló y Cerdanya, y de
contíno vaja augmentant, per ço y per major tuïtió y seguretat dels qui
en aquella deposen diner y giren diners a altres, y per llevar tot dubte,
suppliquen a vostra règia magestat los syndichs de dita ciutat de Gerona
sie de son reyal servey concedir a dita ciutat privilegi que los depòsits
que se faran en dita taula per qualsevol deudors a llurs crehedors sien
haguts /220/ per paga real tant com si de aquells se hagués firmada
àpocha, sens poder-se fer ninguna manera de exceptió ni contradictió

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 567
a dits depòsits, conforme lo té la ciutat de Barcelona y dita ciutat de
Gerona ho tindrà a molt assenyalada mercè. Que licet et caetera.
Altissimus et cetera.
Plau a sa magestat.
Supplicantes nobis humiliter ut omnia et singula in preinserta
supplicatione contenta, que visa et recognita fuit per magnificum et
dilectum consiliarium nostrum Hieronimum Torner, utriusque iuris
doctorem, ex cuius relatione nobis constitit et constat de bono
regimine dicte civitatis et eius singularium, eius supplicationibus inclinati,
omnia et singula in preinserta supplicatione contenta iuxta decretationem
et respontionem in ea factas et eius singularibus, presentibus
et futuris, concedere decrevimus, prout per presentem de nostra certa
sciencia deliberate et consulto concedimus, laudamus et approbamus
ac nostre regie concessionis munimine et presidio roboramus et validamus
auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum.
Quocirca illustribus spectabilibus, venerabilibus, nobilibus et magnificis
consiliariis nostris quibuscumque, locumtenentibus et capitaneis generalibus
in dictis nostris regnis Aragonum et Valentie ac principatu
Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie, cancellario, vicecancellario,
regenti cancellariam, doctoribus nostre Regie Audiencie,
regenti offitium nostri generalis gubernatoris et gerentibus vices
eiusdem, baiulis generalibus et procuratoribus regiis necnon prothonotario
nostro et eius locumtenentis, vicariis, baiulis, subvicariis,
subbaiulis, alguatziriis, virgariis et portariis ac ceteris quibuscunque
officialibus nostris, constitutis et constituendis, et eorum locatenentibus
seu officia ipsa regentibus, presentibus et futuris, precipimus et
iubemus, ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque
florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis, quod
preinsertam supplicationem et omnia et singula in ea contenta dicte
civitate Gerunde et eius singularibus, presentibus et futuris, tenenat
firmiter et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per
quos decet, cauti secus agere fierive permitere aliqua ratione seu causa,
si dicti officiales et subditi nostri preter ire et indignationis nostre
incursum penam preapositam cupiunt evitare. In cuius rei testimonium
presentem fieri iussimus nostro regio comuni sigillo, quo nostri
locumtenentes et capitanei generales presentis principatus Cathalonie
et comittatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur, impendenti munitam,
quia in promptu non est sigillum regium comune nostrum.
Datum in nostra civitate Barchinone, die ultimo mensis iunii, anno
a nativitate Domini millesimo quingentesimo nonagesimo nono, regnorum
autem nostrorum anno secundo.
Yo el rey.
Vidit Covarruvias, vicecancellarius. Vidit Fontanet, pro generali
thesaurario. Vidit Sabater, regens. Vidit Franquesa, conservator generalis.

568
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Dominus rex mandavit mihi don Petro Franquesa. Visa per
Covarruvias, vicecancellarium, Sabater, regentem cancellariam et
Fontanet, pro generali thesaurario, et me conservatorem generalem.
In diversorum locumtenentie XXVII, folio III.
R.R.A.A.
211
1599 juny 30. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on
confirma privilegis anteriors que faculten els jurats per establir
imposicions.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 223v-226.
Confirmations de privilegis que los jurats puguen posar
qualsevols impositions.
Nos Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, Legionis, utriusque
Scicilie, Hierusalem, Portugalie, Hungarie, Dalmatie, Croatie,
Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Galletie, Maioricarum, Sardinie, Cordube,
Corcisse, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris, insularum
Canarie, necnon Indiarum orientalium et occidentalium, insularum et
terrae firme maris oceani, archidux Austrie, dux Burguntie, Mediolani,
Atthenarum et Neopatrie, comes Abspurgii, Flandrie, Tirolis, Barchinone,
Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristanni et comes Goceani.
Que per serenissimos Aragonum reges, predecessores nostros,
subditis et vassallis suis concessa et indulta sunt, libenter approbare
et confirmare solemus. Hinch est quod, cum per fideles nostros Raphaelem
Capmany et dez Coll et Raphaelem Albert, syndicos vestrorum
iuratorum et proborum hominum civitatis nostre Gerunde fuerint
coram nobis oblata et presenta nonnulla originalia privilegia per serenissimos
Aragonum reges, predecessores nostros divi recordii, dicte
civitati et eius singularibus concessa, quorum quidem privilegiorum
tenores, unus post alium, seriatim sic se habent:
Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum,
Sardinie et Corcisse, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie.
Pensantes nos dudum pro evidenti utilitate et necesitate dictorum
regnorum nostrorum Valentie et Maioricarum ac dicti comittatus
Barchinone et totius principatus Cathalonie et insularum suarum, et
ut facilius exsolverent inmensas pecunie quantitates, de quibus nos in
subsidiis guerrarum et alias necessario pervenerunt, concessisse civitatibus,
villis et locis regnorum et comittatus et principatus predictorum
licentiam et facultatem plenariam imponendi, colligendi, exhigendi et

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 569
recipiendi impositiones seu cisas ac pro victualibus, mercibus et aliis
nonnullis rebus in regnis, civita-/224/ tibus et locis predictis per
quoscumque homines emendis, vendendis et aliter contractandis sub
certis modis, pactis et conditionibus in dictis nostris concessionibus
circumscriptis, et nos ad hec iuramento medio astringisse et promisisse
omnia et singula agere, facere et promittere et procurare, que circa
dictas cisas seu impositiones colligendas, exhigendas et habendas
per dictas universitates et unamquamque earum ab omnibus et singulis
personis in eis solvere et contribuere debentibus et consuetis, prout per
nos promissum et conventum extitit et firmatum, utilis et necessaria
fuerit ac etiam oportuna; considerantes inquam nunch pro parte syndicorum
et procuratorum nonnullarum civitatum, villarum et locorum,
regalium predictorum in presenti curia, quam universis nostris subditis,
excepto regno Sardinie et Corsisse, in loco de Montessono celebramus,
sistentium fuisse nobis humiliter supplicatione monstratum ut,
cum multi homines intra regna et terras nostras populati et alii
fraudulenter et tam palam quam occulte illicite penes se retineant ius
dictarum impositionum et cisarum predictarum, pretendentes aliquas
frivolas rationes, per quas se creduntur a premissis esse exemptos, ob
quod eos per consiliarios, iuratos, patiarios, consules et probos homines
civitatum, villarum et locorum iamdictorum eorum officialibus et
ordinariis eorundem in causam trahi convenit, qui officiales multotiens,
hec ut aliena negotia gerentes, renuunt consiliariis et iuratis et aliis
supradictis vel emptoribus et collectoribus dictarum impositionum et
cisarum instanciam facere celerem, ut deberent, quod re vera in detrimentum
et diminutionem impositionum et cisarum iamdictarum, que
mere regalie nostre existunt, noscitur nemini dubium redundare, et quia
futura discriminia inevitabilia facta constituunt; timentes rationabiliter
ne forte in tanta necessitate constituti pretextu guerre quam habemus
cum rege Castelle ad nonnullorum inhiantium et pretentium importunitatem,
tam videlicet prelatorum quam baronum militum et aliorum
regnorum et terrarum nostrarum a solutionibus dictarum impositionum
et cisarum se exemptos fore plurimum appetentium aliqua ravite de
necessitate coacti, facere aut concedere et admittere haberemus que
facienda et admittenda non essent in diminutionem et deteriorationem
regaliarum et impositionum iamdictarum, idcirco predictis et aliis in
presentibus incongruitatibus, prout officii nostri debitum exhigit,
obviantes, tenore presentis decreti nostri firmiter valituri concedimus
vobis universis et singulis universitatibus civitatum, villarum et locorum
nostrorum regalium, in regno Valentie et Maioricarum ac insule et
adiacentibus et comittatu ac principatu Cathalonie constitutis, quod ille
vel illi quem vel quos dicte universitates et quilibet vestrorum semel
et pluries eligeritis et volueritis et non aliquis alius officialis noster, qui
est vel fuerit, vel eius locumtenens sua propia auctoritate, ex quo
per vos electa fuerint, et absque aliqua alia requisitione, licentia et

570
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
monitione nostri vel quorumcumque officialium nostrorum predictorum,
postquam per eos vel eorum aliquem breviter et incontinenti sine scriptis
per sumariam informationem semel decissum et terminatum fuerit,
possint quoscumque terrarum et aliarum, cuiuscumque legis gradus,
status, preheminentie, dignitatis aut conditionis existant, quos intra
civitates, villas vel loca predicta et eorum terminos seu alias reperuerint
in personis et bonis compellere ad solvendum vobis emptoribus seu
collectoribus impositionum predictarum quicquid ipsa dicta solvere
teneantur eis modo et forma quibus impositione solvi sunt solite usquequaque,
quocumque /224v/ edicto, provisione vel concessione contra
huius mentem factis et concessis et etiam faciendis vel concedendis,
que presentis serie nunch pro tunch revocamus et nullius valoris existere
decernimus et sancimus, minime obsistentibus, nec ea vos seu aliqua
ex vobis dictis universitatibus ullatenus teneamini observare, quinimmo
si per officiales nostros quoscumque, cuiuscumque status seu preheminentie
existant, seu etiam alias personas vobis obstaculis aliquod
dicto vel facto super dictis impositionibus exhigendis et recipiendis
factum vel opportunum fuerit, liceat vobis eis resistere et ab ipsis
obstaculis eos cohibere. Nos enim super predictis compulsionibus et
exactionibus impositionum et cisarum predictarum et super omnibus
et singulis exinde dependentibus, incidentibus et emergentibus ac eis
coherentibus et annexis concedimus et conferimus vobis et unicuique
dictarum universitatum ac in vos totaliter transportamus omnem
compulsionem et districtum et omnem iurisdictionem et potestatem
compellendi omnes et singulos supradictos, qui aliquid vendiderint,
emerint vel negotiaverint vel contractaverint intra terminos cuiuslibet
dictarum universitatum vel alias teneantur ad solvendum, contribuendum
in dictis impositionibus et cisis, prout imposite existant et ordinate sunt
vel fuerint, exhigi et levari. Et nullus officialis noster, cuicumque existat,
eiusque locumtenens, qui est vel fuerit, durantibus temporibus dictarum
impositionum de predictis nullatenus se intromittant seu intromittere
presumat. Nos enim cum hac eadem dictis nostris officialibus et
cuilibet eorum iniungimus, quatenus, quocumque mandato per nos
contra provisionem huiusmodi facto vel faciendo, quod nunch pro tunch
nullius efficatie et valoris existere decrevimus et sanximus, minime
obsistente, iurisdictionem hanc et compulsiones prefatas quoad impositiones
predictas exhigendas et recipiendas et ad alia omnia abinde
dependentia et emergentia per vos dictas universitates et unamquamque
vestrarum, seu illos qui per vos ad hec electi fuerint, libere fieri
et exerceri permitant comissionesque et provisionem nostram huiusmodi,
quam vim et auctoritatem legis pactionate volumus obtinere, causa
cognita et pro evidenti utilitate totius rey publice regnorum, comittatus
et principatus predictorum et conservatione regaliarum nostrarum
factam et editam, teneant firmiter et observent et contra eius mentem
non veniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione, sub

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 571
pena fidelitatis qua nobis astricti existunt et sub pena etiam mille
aureorum de eorum bonis nobis, quotiens contrafecerint, adquirendorum.
Et nihilominus cum hac eodem procuratori generali nostro ac eius
vicesgerentibus ac aliis officialibus nostris, excepto tamen inclito infante
Ioanne, pimogenito nostro charissimo, duce Gerunde et comitte Cervarie,
et quibuscumque eorum, presentibus et futuris, eorumque locatenentibus
super his adidimus et ab eis auferimus omnem iurisdictionem,
compulsionem et districtum, quas haberet seu haberent super vobis
dictis universitatibus et qualibet vestrarum nechnon super aliis quibuscumque
personis, extraneis et privatis, predictis que in dictis impositionibus
solvere tenerentur et consueverunt. Nolentes imo expresse
eis inhibentes ne dictis iurisdictionibus in aliquo utantur quoad impositiones
et cisas predictas per vos dictas universitates, ut pretagintur,
exhigendas et colligendas. Et si per vos vel alteram vestrarum requisiti
fuerint, prestent vobis super predictis auxilium, consilium vel favorem,
iurantes sponte per dominum Deum et eius sancta quattuor Evangelia,
manibus /225/ nostris corporaliter tacta, predicta omnia et singula
attendere et complere, tenere et observare et contra ea vel aliqua earum
non facere vel venire aliqua ratione. Et volumus ex certa scientia et
vobis dictis universitatibus concedimus quod, si per nos in aliquo
contrafactum vel anantatum fuerit, vos vel alia vestrarum illud minime
teneamini observare, nec ad ea 1 servanda astringamini, neque vos
compelli possimus aliqua ratione. In cuius rey testimonium presentem
vobis fieri iussimus nostro sigillo pendenti munitam.
Datum in Montesono, octava die ianuarii, anno a nativitate Domini
millesimo trecentesimo sexagesimo tertio.
Rex Petrus.
Nos Germana, Dei gratia regina Aragonum, Scicilie citra et ultra
Farum, Hierusalem, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corcisse, comitissa
Rossilionis et Ceritanie, marchionissa Oristanni et Goceani,
locumtenens generalis serenissimi et catholici domini regis, domini et
viri mei cholendissimi. Fuerunt per dilectum nostrum 2 Gabrielem
Sunyer, civem et syndicum civitatis Gerunde, magestati nostre oblata
supplicatio et capitula, in quorum fine fuerunt de mandato nostro
adicete et posite decretationes et responsiones, quorum omnium tenor
talis est:
Molt alta y poderosa y cathòlica reyna y senyora: Lo syndich de
la ciutat de Gerona humilment supplica a vostra magestat, per lo bé
y redrés de la dita ciutat, vulla atorgar a la dita ciutat los capítols
següents:
Primo, supplique com totes les universitats reals de Cathalunya
tinguen privilegi de impositions ab plena potestat y jurisdictió, los quals
privilegis són confirmats ab acte de cort fet en la altre cort en la vila
de Monçó, donant plena potestat e jurisdictió e executió a les dites
universitats, e abiectió de potestat e inhibitió a la Real Audièntia e

572
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
governador e altres officials, que sia dada facultat a major cauthela a
la dita ciutat de crear y tenir deffenedor, capdeguayta e porter o altres
officials, de qualsevol nom sia nomenats, e segons serà vist als jurats
de la dita ciutat, qui són o seran per temps, als quals sobre les dites
impositions e executió de penes, totes e sengles coses dependents e
emergents de les dites impositions puxen dar plen poder o a vida o
a temps, segons als dits jurats o altres succesors serà vist fahedor.
Plau a sa magestat atogar-ho en la manera que la ciutat de
Barcelona ho té y ab les matexes facultats que la dita ciutat de Barcelona
ho té.
Ítem, que la electió de cònsols de mar et cetera.
Fuitque per dictum syndicum magestati nostre humiliter supplicatum
ut preinserta capitula et omnia et singula in eis et quolibet eorum
contenta iuxta decretationes et responsiones per nos in fine cuiuslibet
eorum factas eidem syndico et civitati concedere de nostra solita
benignitate dignaremur. Atque nos habentes respectum ad plura grata
et accepta servitia et ad fidelitatem per cives et incolas dicte civitatis
serenissimo domino regi et condomini Aragonum, tenore presentis
privilegii cunctis emptoribus firmiter et perpetuo valituri, de nostra certa
scientia, deliberate et consulto, preinserta capitula et omnia et singula
in eis et quolibet eorum contenta, iuxta modificationes et resposiones
/225v/ in fine cuiuslibet eorum appositas, dicto syndico et civitati
Gerunde concedimus, laudamus et approbamus nostreque huiusmodi
laudationis, approbationis et concessionis munimine et presidio roboramus
et validamus. Quapropter nobili magnifico consiliario, dilectis
et fidelibus nostris gerenti vices generalis gubernatoris in Cathalonie
principatu, vicario insuper Gerunde et Bisulduni, ceterisque universis
et singulis officialibus et personis, ad quos ad quas spectet, dicimus
et districte precipiendo mandamus, pena florenorum auri mille adiecta,
quatenus preinserta capitula, iuxta illarum decretationes et respontiones,
et omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent
tenerique et inviolabiliter, per quos deceat, faciant et non contrafaciant
vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant ratione aliqua
sive causa, si preter ire et indignationis regie incursum penam preapositam
cupiunt evitare. In cuius rey testimonium presentem fieri
iussimus regio comuni sigillo inpendenti munitam.
Datum Montissoni, die tricesima mensis augusti, anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo duodecimo, regnorumque dicti domini
regis, domini et viri mei colendissimi, videlicet Scicilie ultra Farum anno
quadragesimo quinto, Aragonum vero et aliorum tricesimo quarto,
Scicilie autem citra Farum et Hierusalem decimo.
La Reyna.
Vidit Augustinus, vicecancellarius. Vidit Petrus Celdran, pro
generali thesaurario.
In diversorum XVI, folio CXXVII.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 573
Domina regina, locumtenens generalis, mandavit mihi Michaeli
Velasques Climent. Visa per Augustinum, vicecancellarium, et Celdran,
pro generali thesaurario.
Humiliter supplicando ut privilegia preinserta et omnia et singula
in eis et unoquoque eorum contenta laudare, approbare, ratificare et
confirmare de nostra solita benignitate dignaremur. Nos vero,
predecessorum nostrorum vestigia cupientes imitari, tenore huiusmodi
carte nostre, de nostra certa scientia, deliberate et consulto, predicta
et preinserta privilegia et omnia et singula in eis et quolibet eorum
contenta, a prima linea usque ad ultimam, eorumdem, laudamus,
approbamus, ratificamus et confirmamus, prout melius et plenius
consules et singulares homines universitatis dicte nostre civitatis
Gerunde hactenus usi fuerint et sunt in possessione eorumdem,
nostreque huiusmodi laudationis, approbationis, ratificationis et
confirmationis munime roboramus et validamus, volentes et expresse
decernentes quod nostra huiusmodi confirmatio, ut prehabetur, dictorum
privilegiorum regiorum desuper insertorum et cuiuslibet eorum sic dicte
universitati dicte civitatis nostre Gerunde et singularibus eiusdem, tam
in dictis quam extra, semper et ubique stabilis, realis et firma, nullum
sentiens diminutionis incomodum, impugnationis obiectum aut noxe
alterius detrimentum, sed in suo semper robore et firmitate persistat,
supplentes de eadem certa scientia regiaque auctoritate omnes et
quoscumque deffectus et solempnitatuum omissiones, si qui vel que in
premissis et eorum singulis intervenerint aut annotate fuerint in
similibus requirantur. Illustribus propterea spectabilibus, venerabilibus,
nobilibus et magnificis dilectis consiliariis nostris, quibuscumque
locumtenentibus et capitaneis generalibus nostris in dictis nostris regnis
Aragonum et Valentie et principa- /226/ tu Cathalonie et comitatibus
Rossilionis et Ceritanie, cancellario, vicecancellario, regenti cancellariam,
doctoribus nostre regie audientie, regenti offitium nostri generalis
gubernatoris et gerentibus vices eiusdem, baiulis generalibus et procuratoribus
regiis, nechnon prothonotario nostro et eius locumtenentibus,
vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, alguasiriis, virgariis, portariis
ac ceteris quibuscumque officialibus nostris, constitutis et constituendis,
et eorum locatenentibus seu offitia ipsa regentibus, presentibus et
futuris, precipimus et iubemus, ad incursum nostre regie indignationis
et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum
erariis, quod preinserta privilegia et eorum quodlibet ac omnia et singula
in eis et quolibet eorum contenta dicte universitati dicte civitatis
Gerunde ac singularibus eiusdem teneant firmiter et observent ac teneri
et observari inviolabiliter faciant, per quos decet, cauti secus agere
fierive permittere aliqua ratione seu causa, si dicti officiales et subditi
preter ire indignationis nostre incursum penam preapositam cupiunt
evitare. In cuius rey testimonium presentem fieri iussimus nostro regio
comuni sigillo, quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis

574
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
principatus Cathalonie et comittatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur,
impendenti munitam, quia in promptu non est sigillum regium comune.
Datum in civitate nostra Barchinone, die ultimo mensis iunii, anno
a nativitate Domini millesimo quingentesimo nonagesimo nono, regnorumque
nostrorum anno secundo.
Yo el Rey.
Vidit Covarruvias, vicecancellarius. Vidit Fontanet, pro generali
thesaurario. Vidit Sabater, regens. Vidit Franquesa, conservator generalis.
Dominus rex mandavit mihi don Petro Franquesa. Visa per Covarruvias,
vicecancellarium, Sabater, regentem cancellariam, Fontanet,
pro generali thesaurario, et me, conservatorem generalem.
In diversorum locumtenentie primo, folio LXXVIIII.
R.R.A.A
1. Segueix un espai de 8 lletres aprox. cancel·lat. 2. Segueix un espai de 9
lletres aprox. cancel·lat.
212
1599 juliol 13. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on
concedeix permís per fabricar 10.000 lliures de menuts, per subvenir
el cost de la construcció d’un nou pont sobre el riu Onyar.
[A]. Original perdut.
B. AHCG Llibre Vermell, f. 220v-221v.
Privilegi real concedit a dita ciutat de poder fer y fabricar
deu mília lliures franchas en menuts.
Nos Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, Legionis, utriusque
Scicilie, Hierusalem, Portugalie, Hungarie, Dalmatie, Croatie,
Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Galletie, Maioricarum, Hispalis,
Sardinie, Cordube, Corcisse, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris,
insularum Canarie, necnon Indiarum orientalium et occidentalium,
insularum et terre firme maris oceani, archidux Austrie, dux
Burgundie, Bravantie, Mediolani, Atthenarum et Neopatrie, comes
Abspurgii, Flandrie, Tiroli, Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, marchio
Oristanni et comes Gociani. Inter cetera regimine presidentis incumbentia
ea siquidem que suis subiectis dignoscuntur esse ac commoda debet
incessanti studio querere et perinde supplicantium vota favorabiliter
exaudire. Hinc est quod per fideles nostros Raphaelem Capmany et dez
Coll et Raphaelem Albert, syndicos civitatis nostre Gerunde, de quorum
potestate ad plenum nobis legittime constitit et constat, fuerit et in
scriptis humiliter presentata oblata supplicatio quedam tenoris huiusmodi:

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 575
Sacra, cesàrea y règia magestat: Per lo mig de la ciutat de Gerona
passa un riu nomenat de Onyar, lo qual impedeix lo pas y trànsit de
una part de ciutat a altre, de manera que no·s pot còmmodament passar,
si no és per un sol pont que hi ha edifficat sobre lo àlveo de dit riu,
lo qual està a part del cos y major comerç de la ciutat y és causa que·s
dexa de poblar molta part de aquella que·s poblaria si·s feyhe altre pont
sobre dit riu en lo qual pas que ix a la plassa de les Cols cerca de les
mesures y lloch a hont serven lo forment y altres grans y passa en lo
carrer dit d’en Barrot que va a la sglésia parroquial de santa Susanna
de Mercadal. Del qual pont, si se fabricava en dit lloch, no sols ne
redundaria dit beneffici, però encara molts altres, y senyaladament si
se’n facien rixes y morts, que ab facilitat se poden causar aguardant
ab què volran danyar en dit pont, que essent sol y no podent-se passar
per altre part, mayorment en temps que·s guarda per pesta que tancan
tots los altres passos que van de una part de dita ciutat a l’altre, estan
segurs que si és persona la que volen danyar que ha de passar de una
part de dita ciutat en altre, la trobaran en dit pont. Y també fora y
molt cerca de dita ciutat hi ha un altre riu anomenat Ter, lo qual
acostuma de fer grandíssimes crescudes y ab elles causar grandíssims
danys als poblats en dita ciutat y circunvehins de aquella, y per aguardar
dits danys y apartar de la ciutat lo dit riu, ha gastat la ciutat de Gerona
en moltes voltes més de vuytanta mil lliures, y ara ab algunes crescudes
que de alguns anys ensà ha fetes, se és tant acostat ab les muralles
de dita ciutat que no està lluny d’elles sinquanta passos, y està 1 /221/
vuy ab molt gran perill la ciutat que ab alguna de les crescudes, que
dit riu acostuma de fer, no adarroque molta part de les muralles y moltes
altres cases de la dita ciutat, y que no cause molts altres notables danys
als habitant en ella, los quals danys no·s poden evitar si no és gastant
molts diners per a fer reparos y deffenses per a què lo riu se aparte
y no·s puga més acostar a dita ciutat. Y per molts gastos que ab altres
reparos, que com és dit ha fets dita ciutat per apartar-se dit riu y també
ab les monitions grans y armes que en lo any mil sinch-cents norantaset
envià per socórrer la vila de Perpinyà y per deffensar los altres llochs
del comptat de Rosselló dels enemichs francesos, no té possibilitat ni
modo de poder fer dit reparo ni deffensar-se de dit riu ni fer dit pont.
Y los menuts que en lo temps passat se són fabricats en la ciutat de
Gerona, valen y se reben per tot lo principat de Cathalunya. Per ço
y altrement los syndichs de la ciutat de Gerona supplican a la magestat
sia de son real servey concedir llicèntia y facultat als jurats de dita ciutat
de poder fer y fabricar en ella deu mil lliures de menuts franchs de
tots gastos a dita ciutat, de la matexa forma y pes que són los que són
estats fets en dita ciutat y que vuy se usen y despenen en aquella. Que
la dita ciutat ho tindrà a molt senyalada mercè. Que licet et caetera.
Altissimus et caetera.

576
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Plau a sa magestat.
Supplicando nobis humiliter ut supplicationem preinsertam et
omnia et singula 2 in eadem contenta sibi, dicto nomine, et seu dicte
universitati predicte civitatis Gerunde et eius singularibus, presentibus
et futuris, concedere dignaremur. Nos itaque animavertentes preinertam
supplicationem, que visa et recognita fuit per magnificum et dilectum
consiliarium nostrum Iacobum Pineda, utriusque iuris doctorem, ex
cuius relatione nobis constitit et constat pro bono regimine dicte civitatis
et eius singularium expedire, eius supplicationibus inclinati, supplicationem
preinsertam et omnia et singula in ea contenta iuxta decretationem
et responsionem in ea factas dicte universtitati et eius
singularibus, presentibus et futuris, concedere decrevimus, prout per
presentem de nostra certa scientia deliberate et consulto concedimus,
laudamus et approbamus ac nostre regie concessionis munimine et
presidio roboramus auctoritatemque nostram regiam interponimus
pariter et decretum. Quocirca illustribus, spectabilibus, venerabilibus,
nobilibus, magnificis et dilectis consiliariis nostris, quibuscumque
locumtenentibus et capitaneis generalibus nostris in dictis nostris regnis
Aragonum et Valentie et principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis
et Ceritanie, cancellario, vicecancellario, regenti cancellariam, doctoribus
nostre Regie Audiencie, regenti offitium nostri generalis gubernatoris
et gerentibus vices eiusdem, baiulis generalibus et procuratoribus regiis,
necnon prothonotario nostro et eius locumtenenti, vicariis, baiulis,
subvicariis, subbaiulis, alguziriis, virgariis et portariis ac ceteris quibuscumque
officialibus nostris, constitutis et constituendis, et eorum
locatenentibus seu officia ipsa regentibus, presentibus et futuris,
precipimus et iubemus, ad incursum nostre regie indignationis et ire
peneque florennorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis,
quod preinsertam supplicationem /221v/ et omnia et singula in ea
contenta dicte universitati civitatis Gerunde et singularibus eiusdem,
presentibus et futuris, teneant firmiter et observent tenerique et
observari inviolabiliter faciant, per quos decet, cauti secus agere fierive
permittere aliqua ratione seu causa, si dicti officiales et subditi preter
ire et indignationis nostre incursum penam preapositam cupiunt evitare.
In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostro regio comuni
sigillo, quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis
principatus Cathalonie et comittatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur,
impendenti munitam, quia in promptu non est sigillum regium comuni
nostrum.
Datum in nostra civitate Barchinone, die decimo tertio mensis
iulii, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo nonagesimo
nono, regnorum autem nostrorum anno secundo.
Yo el rey.
Vidit Covarruvias, vicecancellarius. Vidit Fontanet, pro generali
thesaurario. Vidit Sabater, regens. Vidit Franquesa, conservator generalis.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 577
Dominus rex mandavit mihi don Petro Franquesa. Visa per
Covarruvias, vicecancellarium, Sabater, regentem cancellariam, Fontanet,
pro generali thesaurario, et me, conservatorem generalem.
In diversorum locumtenencie primo, folio LXXXXI.
R.R.A.A.
1. Diu que lo riu de Ther és a 50 passos dels murs escrit al marge inferior.
2. Segueix et omnia et singula repetit.
213
1599 juliol 13. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on
concedeix permís per redimir diverses lleudes.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 221v-222v.
Privilegi concedit a dita ciutat de poder quitar algunes lleudes.
Nos Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, Legionis, utriusque
Scicilie, Hierusalem, Portugalie, Hungarie, Dalmacie, Croacie,
Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Galletie, Maioricarum, Hispalis,
Sardinie, Cordube, Corcisse, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris,
insularum Canarie, necnon Indiarum orientalium et occidentalium,
insularum ac terre firme maris oceani, archidux Austrie, dux Burgundie,
Bravantie, Mediolani, Athenarum et Neopatrie, comes Abspurgii,
Flandrie, Tiroli, Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristanni
et comes Gociani.
Quia regalis favor tum debet esse propentior et amplior cum iustis
supplicationibus imploratur, hiis praecipue que ipsorum populorum
commodum et utilitatem rescipiunt, hinc est quod cum per fidelem
nostrum Raphaelem Albert, syndicum universitatis et singularium
hominum nostre civitatis Gerunde, fuit oblata et in scriptis humiliter
presentata quedam supplicatio, cuius tenor sequitur sub his verbis:
Sacra, cesàrea y real magestat: En la dita ciutat de Gerona se
exhigexen diversos drets de lleudes, vulgarment dits reals, y altres que
possehexen certs particulars de dita ciutat, les quals se entén que per
los predecessors de vostra real magestat /222/ són stats empenyats
per certes summes, y lo real patrimoni dels sobredits drets no reb utilitat
ninguna. Supplican los syndichs de dita ciutat humilment a vostra
magestat, en consideratió dels serveys que dita ciutat ha fet sempre
als predecessors de vostra magestat y últimament en lo any mil sinchcents
noranta y set, per ocasió de la entrada del francès en lo comptat
de Rosselló, sia de son real servey en concedir a dita ciutat lo dret de
lluir y poder quitar los sobredits drets de lleudes, offerint de pagar los

578
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
càrrechs ordinaris als quals los particulars que vuy las possehexen són
obligats y altres càrrechs a què dites lleudes sien obligades, conforme
vostra magestat té feta la matexa mercè a la ciutat de Barcelona, lo
que representarà a singular gràtia y mercè. Et licet et cetera. Altissimus
et cetera.
Plau a sa magestat com las tinga la ciutat de la matexa manera
las tenen los que vuy las possehexen.
Supplicando nobis humiliter ut preinsertam supplicationem et
omnia et singula in ea contenta sibi, dicto nomine, seu dicte universitati
et singularibus eiusdem, presentibus et futuris, concedere dignaremur.
Nos itaque animadvertentes preinsertam supplicationem, que visa et
recognita fuit per magnificum et dilectum consiliarium nostrum Hieronimum
Torner, utriusque iuris doctorem, ex cuius relatione nobis
constitit et constat pro bono regimine dicte universitatis et singularium
eiusdem expedire, eius supplicationibus inclinati, supplicationem
preinsertam et omnia et singula in ea contenta, iuxta decretationem
et responsionem in calce dicte supplicationis appositam, ut premititur,
factam, dicte universitati civitatis nostre Gerunde et eius singularibus,
presentibus et futuris, concedere decrevimus, prout per presentem de
nostra certa sciencia deliberate et consulto concedimus, laudamus et
approbamus ac nostre regie concessionis numinime et presidio roboramus,
validamus auctoritatemque nostram regiam interponimus pariter
et decretum. Quocirca illustribus, spectabilibus, venerabilibus, nobilibus
et magnificis et dilectis conciliariis nostris, quibuscumque locumtenentibus
et capitaneis generalibus in dictis principatu Cathalonie ac
comittatibus Rossilionis et Ceritanie, cancellario, vicecancellario, regenti
cancellariam, doctoribus nostre regie audiencie, regenti officium nostri
generalis gubernatoris et gerentibus vices eiusdem, baiulis generalibus
et procuratoribus regiis, necnon prothonotario nostro et eius
locumtenenti, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, alguaziriis, virgariis,
portariis et ceteris quibuscumque officialibus nostris constitutis et
constituendis et eorum locatenentibus seu officia ipsa regentibus, presentibus
et futuris, precipimus et iubemus, ad incursum regie indignationis
et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris
inferendorum erariis, quod preinsertam supplicationem et omnia et
singula in ea contenta dicte universitati civitatis nostre Gerunde et eius
singularibus, presentibus et futuris, teneant firmiter et observent tenerique
et inviolabiliter observari faciant, per quos decet, cauti secus
agere fierive permittere aliqua ratione seu causa, si dicti officiales et
subditi nostri preter ire et indignationis nostre incursum penam praepositam
cupiunt evitare. In cuius rei testimonium presentem fieri
iussimus nostro regio comuni sigillo, quo nostri locumtenentes et
capitanei generales presentis principatus Cathalonie et comitatuum
Rossilionis et Ceritanie utuntur, impendenti munitam, quia in promptu
non est sigillum regium comuni nostrum.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 579
Datum Barchinone, die decimo tertio mensis iulii, anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo nonagesimo nono, regnorumque
nostro- /222v/ rum anno secundo populorum suorum.
Yo el rey.
Vidit Covarrubias, vicecancellarius. Vidit Fontanet, pro generali
thesaurario. Vidit Sabater, regens. Vidit Franquesa, conservator generalis.
Dominus rex mandavit mihi don Petro Franquesa. Visa per
Covarrubias, vicecancellarium, Sabater, regentem cancellariam, Fontanet,
pro generali thesaurario, et me, conservatorem generalem.
In diversorum locumtenencie primo, ffolio LXXXVII.
R.R.A.A.
214
1599 juliol 13. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on
concedeix la facultat que, en temps de pesta, els guardes dels portals
i de les muralles puguin portar insígnia reial i verga, símbols
d’autoritat.
A. AHCG. Pergamí núm. 2093.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 222v-223v.
Privilegi concedit a dita ciutat que en temps de morbo los
portalers y guardes puguen portar vara o insígnia de rey. 1
Nos Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, Legionis, utriusque
Scicilie, Hierusalem, Portugalie, Hungarie, Dalmatie, Croatie, Navarre,
Granate, Toleti, Valentie, Galletie, Maioricarum, Sardinie, Cordube,
Corcisse, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris, insularum
Canarie, necnon Indiarum orientalium et occidentalium, insularum ac
terre firme maris oceani, archidux Austrie, dux Burgundie, Bravantie,
Mediolani, Atthenarum et Neopatrie, comes Abspurgii, Flandrie, Tiroli,
Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristanni et comes
Goceani.
Quia regalis favor tum debet esse propentior et amplior cum iustis
populorum supplicationibus imploratur, hiis precipue que ipsorum populorum
commodum et valitatem rescipiunt, hinc est quod per fidelem
nostrum Raphaelem Capmany et dez Coll, syndicum et procuratorem
universitatis civitatis nostre Gerunde, de cuius syndicatu et potestate
ad plenum constare vidimus, fuit nobis oblata supplicatio quedam
tenoris sequentis:
Sacra, cesàrea y real magestat: A la ciutat de Barchinona fou
concedit privilegi real per lo sereníssim rey don Ferrando, de gloriosa
recordatió, de què en temps de morbo los consellers de aquella, a qui

580
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
toque y s’esguarda la custòdia de la ciutat, seguint-se cas de pestilència
en qualsevol ciutat, viles, axí de la corona real de vostra real magestat
com en qualsevol parts fora de dita corona, havent-se de guardar dita
ciutat, tinguessen pròpriament la custòdia de aquella y poguessen fer
electió de tantes persones com a dits consellers y consell aparegués.
Y que dites persones eletes, per ser millor conegudes, poguessen portar
insígnies ho verga e usar de tota compulsió y cohertió necessària per
dita guarda, concedint a la dita ciutat y consell de aquella per dit cas
plena y líbera facultat, sens que per lo lloctinent general, governador
e altres officials reals s’els pogués fer impediment ni contradictió
ninguna, ans en tot cas necessari sent requirits fossen /223/ tinguts en
afavorir y ajudar en tot lo que dits consellers y consell haguessen
determinat asserca de dita guarda conforme ab dit real privilegi, còpia
auctèntica del qual se exhibeix prout ecce. Y com als jurats de Gerona
sia també ab reals privilegis concedida la guarda y custòdia de aquella
y gaudesquen també per exprés privilegi de tots los privilegis que gose
dita ciutat de Barcelona, suppliquen los syndichs de dita ciutat
humilment a vostra real magestat sia de son real servey concedir a dita
ciutat y jurats de aquella privilegi real, de la matexa manera y conforme
per dit sereníssim rey don Ferrando fou concedit a dita ciutat de
Barcelona, perquè occorrent dit cas de pestilèntia, lo qual nostre senyor
Déu no permeta per sa infinita misericòrdia, puguen usar per la custòdia
de dita ciutat de la matexa facultat que usen los dits consellers de
Barcelona, lo que tindran en compte de mercè molts particulars.
Plau a sa magestat.
Supplicando nobis humiliter ut omnia et singula in preinserta
supplicatione contenta eisdem, dicto nomine, et seu dicte universitatis
civitatis nostre Gerunde, et eius iuratis et singularibus, presentibus et
futuris, concedere dignaremur. Nos itaque, animadvertentes omnia
et singula in preinserta supplicatione contenta, que visa et recognita
fuerunt per magnificum et dilectum consiliarium nostrum Ioannem
Castello, utriusque iuris doctorem, ex cuius relatione nobis constitit et
constat pro bono regimine dicte civitatis et illius singularium expedire,
eorum supplicationibus inclinati, omnia et singula in preinserta supplicatione
contenta iuxta decretationem et respontionem in calce preinserte
supplicationis factas dicte universitati et eius iuratis et singularibus,
presentibus et futuris, concedere decrevimus, prout per presentem de
nostra certa siciencia deliberate et consulto concedimus, laudamus et
approbamus ac nostre regie concessionis munimine et presidio roboramus
auctoritatemque nostram regiam interponimus pariter et decretum.
Quocirca illustribus propterea spectabilibus, venerabilibus, nobilibus et
magnificis, dilectis consiliariis nostris in dictis nostris regnis Aragonum
et Valentie et principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis et
Ceritanie, vicecancellario, regenti cancellariam, doctoribus nostre regie
audientie, regenti offitium nostri generalis gubernatoris et gerentibus

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 581
vices eiusdem, baiulis generalibus et procuratoribus regiis, necnon
prothonotario nostro et eius locumtenenti, vicariis, baiulis, subvicariis,
subbaiulis, alguaziriis, virgariis, portariis, ceterisque officialibus nostris
in dictis regnis, principatu et comittatibus constitutis seu constituendis,
et eorum locatenentibus seu officia ipsa regentibus, presentibus et
futuris, precipimus et iubemus, ad incursum nostre regie indignationis
et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum
erariis, quod omnia et singula in preinserta supplicatione contenta, iuxta
decretationem et responsionem predictam, vobis dictis iuratis et probis
hominibus dicte civitatis nostre Gerunde teneant firmiter et observent
ac tenere et observari inviolabiliter, per quos decet, cauti secus agere
fierive permittere aliqua ratione seu causa, si dicti officiales et subditi
nostri preter ire et indignationis nostre incursum penam preapositam
cupiunt evitare. /223v/ In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus
nostro regio comuni sigillo, quo nostri locumtenentes et capitanei
generales presentis principatus Cathalonie et comittatuum Rossilionis
et Ceritanie utuntur, impendenti munitam, quia in promptu non est
sigillum regium comune nostrum.
Datum in civitate nostra Barchinone, die decimo tertio mensis
iulii, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo nonagesimo
nono, regnorumque nostrorum anno secundo.
Yo el Rey.
Vidit Covarruvias, vicecancellarius. Vidit Fontanet, pro generali
thesaurario. Vidit Sabater, regens. Vidit Franquesa, conservator generalis.
Dominus rex mandavit mihi don Petro Franquesa. Visa per
Covarruvias, vicecancellarium, Sabater, regentem cancellariam, Fontanet,
pro generali thesaurario, et me, conservatorem generalem.
In diversorum locumtenencie primo, ffolio LXXXXVIIIIº.
R.R.A.A.
1. Altre folio 230 escrit sota la rúbrica.
215
1599 juliol 13. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip II, a favor del Capítol de la Seu de Girona,
on disposa que els jurats de la ciutat no puguin sancionar el carnisser
i el flequer del Capítol de la Seu si alguna persona laica anava a
comprar a la seva carnisseria i fleca.
[A]. original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 247-248.
Privilegi concedit al reverent capítol de la Seu en favor dels
carnicer y pastisser de aquell, ab la súpplica del qual donada per

582
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
dit reverent capítol diu que los jurats de la present ciutat poden
fer prohibitions penals als qui van a comprar pa y carn a dits
carnicer y pastisser.
Nos Philippus, Dei gratia rex Castellae, Aragonum, Legionis
uttriusque Ciciliae, Hierusalem, Portugaliae, Ungariae, Dalmatiae,
Croaciae, Navarrae, Granatae, Toleti, Valentiae, Galiciae, Maioricarum,
Hispalis, Sardiniae, Cordubae, Corcicae, Murciae, Guiennis, Algarbii,
Algezire, Gibreltaris, insularum Canariae, nechnon Indiarum orientalium
et occidentalium insularum ac terrae firmae maris oceani, archidux
Austriae, dux Burgundiae, Bravanciae /247v/ et Mediolani, Athenarum
et Neopatriae, comes Auspurgui, Flandriae, Tirolis, Barcinone,
Rossilionis et Ceritaniae, marchio Oristanni et comes Gotiani, illa
libenter placidoque vultu concedere solemus quae pro bono publico ac
vultu divino1 stabilita et ordinata esse comperimus. Sane per venerabilem
et dilectum nostrum Petrum Tomas, canonicum, sacristani secundum
et sindicum capituli canonicarum sedis Gerundensis, de cuius
sindicatu plene nobis constitit et constat, fuit oblata et magestati nostra
in scriptis humiliter presentata supplicatio quedam tenoris sequentis:
Sacra, cesàrea, règia magestat: Lo capítol y canonges de la Seu
de Gerona de temps immemorial tenen en la ciutat de Gerona un
carnicer per llur provisió y de sa família, y un pastisser per a pastar
les porcions tenen en pa. Y per quant los jurats de dita ciutat fan
prohibitions penals manant als dits carnisser y pastisser no vengan carn
ni pa a persones layques habitants en dita ciutat y és cosa fàcil dits
carnicer y pastisser encórrer en dites penes per no poder ab facilitat
conèxer a tos los qui van a comprar per a poder saber si són criats
o de la família dels ecclesiàstichs de dita ciutat, del que se segueix que
ab gran difficultat troben carnicer ni pastisser, y los dits jurats tenen
altre remey còngruo fahent les dites prohibitions penals als qui van a
comprar lo pa y carn, per tant los dits capítol y canonges supplican
humilment a vostra magestat sie de son real servey manar-los concedir
privilegi prohibint que los jurats ni concell de Gerona o altre qualsevol
persona no puga imposar semblants penes ni fer dites prohibitions als
dits carnicer y pastisser, que los dits supplicans o tindran a singular
mercè, com de la real mà de vostra magestat speren. Altissimus.
Plau a sa magestat.
Supplicando nobis humiliter ut contenta in dicta supplicatione
vobis dicto sindico et seu dicto capitulo canonicorum dictae Sedis
Gerundae de nostra solita benignitate concedere et impartiri dignaremur.
Nos itaque, animadvertentes preincertam supplicationem, quae visa et
recognita fuit per magnificum et dilectum consiliarium nostrum Hieronymum
Torner, utriusque iuris doctorem et nostrae regiae audientiae
doctorem, ex cuius relatione nobis constitit et constat predicta omnia
et singula in dicta supplicatione contenta fore et esse concedenda, eius

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 583
supplicationibus inclinati, ea concedere decrevimus, prout per presentem,
de nostra certa scientia, deliberate et consulto, regiaque auctoritate
contenta in preinserta supplicatione iuxta decretationem et respontionem
factam in ipsius calce concedimus, laudamus et approbamus ac nostrae
regiae concessionis munimine et reficio roboramus et validamus.
Quocirca illustribus venerabilibus nobilibus magnificis et dilectis consiliariis
nostris, futuro locumtenenti, capitaneo generali in principatu
Cathaloniae et comitatibus Rossilionis et Ceritaniae, cancellario, regenti
cancellariam et doctoribus nostrae regiae audientiae, gerentibus vices
nostri generalis gubernatoris, magistro racionali, baiulo generali, regiis
procuratoribus, advocatis, procuratoribus fiscalibus et patrimonialibus,
vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, algutziriis, virgariis, portariis
ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris,
maioribus et minoribus, in dictis principatu et comitatibus constitutis
et constituendis, ipsorumque generalium locumtenentium seu offitia
ipsa regentibus et subrogatis et eorum cuilibet dicimus, precipimus et
iubemus, ad incursum nostrae regiae indignationis et irae penaeque
florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis, quod
contenta in preinserta supplicatione vobis dicto sindico et seu dicto
capitulo canonicorum dictae Sedis Gerundae teneant firmiter /248/ et
observent tenerique inviolabiliter et observari faciant per quoscunque,
cauti secus agere fierive permitere ratione aliqua sive causa, si dicti
officiales et subditi preter ire et indignationis nostre incursum penam
preappositam cupiunt evitare. In cuius rei testimonium presentem fieri
iussimus nostri comuni sigillo, quo locumtenentes et capitanei generales
presentis principatus Cataloniae et comitatuum Rossilionis et Ceritaniae
uttuntur, pendenti munitam, quia in promptu non est sigillum regium
commune.
Datum in nostra civitate Barchinone, die decimo tercio mensis
iulii, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo nonagesimo
nono, regnorumque autem nostrorum anno secundo.
Yo el Rey.
Vidit Covarubies, vicecancellarius. Vidit Fontanet, pro generali
thesaurario. Vidit Franquesa, conservator generalis. Vidit Sabater,
regens.
Dominus rex mandavit michi don Pedro Franquesa. Visa per
Covarubies, vicancellarium, Sabater, regentem cancellariam, Fontanet,
pro generali thesaurario, et me, conservatorem generalem.
In diversorum locumtenentie XXX, foleo CLXIII.
R.R.A.A.
Locus sigilli.
1. Segueix et ratllat.

584
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
216
1599 juliol 13. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on
disposa que el clavari pugui embargar els deutors de les imposicions
de la ciutat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 226-227.
Privilegi concedit a dita ciutat que lo clavari de aquella pugue
executar los deutes se deuran de coses de impositions a dita ciutat.
Nos Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum, Legionis,
utriusque Scicilie, Hierusalem, Portugalie, Hungarie, Dalmatie, Croatie,
Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Galletie, Maioricarum, Sardinie,
Cordube, Corcisse, Murcie, Giennis, Algarbii, Algezire, Gibraltaris, insularum
Canarie, necnon Indiarum orientalium et occidentalium, insularum
et terre firme maris oceani, archidux Austrie, dux Bur- /226v/
gundie, Brabantie, Mediolani, Atthenarum et Neopatrie, comes Abspurgii,
Flandrie, Tirolis, Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristanni
et comes Gociani.
Quia regalis favor tum debet esse propentior et amplior, cum iustis
populorum supplicationibus imploratur, hiis praecipue que ipsorum populorum
commodum et utilitatem rescipiunt, hinc est quod per fideles
nostros Raphaelem Campmany dez Coll et Raphaelem Albert, syndicos
vestrorum iuratorum et proborum hominum universitatis civitatis
nostre Gerunde, fuerunt nobis oblata et in scriptis humiliter presentata
in viam supplicationis capitula quedam, quorum tenores unus post
alium seriatim sic se habent:
Sacra, cesàrea y règia magestat: Los syndichs de la ciutat de
Gerona, en nom y per part de dita ciutat, supplican a vostra magestat,
per lo bé augment y conservatió de les impositions de dita ciutat y major
facilitació en la exactió de aquelles, sia de son real servey concedir y
otorgar en forma de real privilegi, los capítols següents:
Primo, que vostra magestat sia servit concedir a dita ciutat que
de assí al devant puga lo clavari de aquella, qui ara és y per temps
serà, executar los debitors y fraudants dites impositions per son porter,
si y conforme ho acostuma de fer lo1 clavari de la ciutat de Barcelona.
Plau a sa magestat.
Ítem, concedir al clavari, portaler dels portals de dita ciutat,
receptors y ministres de dites impositions, en nom dels jurats de aquella,
que puguen gozar del matexos privilegis, prerogatives y consuetuts
gosen los de dita ciutat de Barcelona, com axí sia concedit per la
sereníssima reyna dona Germana a dita ciutat de Gerona, fent fe a vostra
magestat dels dits privilegis reals prout ecce. Lo que en dit nom
reputaran a singular gràtia y mercè lo real offici de vostra magestat
et cetera. Et licet et caetera. Altissimus et caetera.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 585
Plau a sa magestat.
Supplicando nobis humiliter ut capitula preinserta et unumquodque
eorum eisdem dicto nomine et seu dicte universitati civitatis nostre
Gerunde et eius singularibus, presentibus et futuris, concedere
dignaremur. Nos itaque, animadvertentes preinserta capitula, que visa
et recognita fuerunt per magnificum et dilectum consiliarium nostrum
Iacobum Pineda, utriusque iuris doctorem, ex cuius relatione nobis
constitit et constat pro bono regimine dicte civitatis et illius singularium
expedire, eorum supplicationibus inclinati, capitula predicta et unumquodque
eorum iuxta decretationes et responsiones in calce cuiusque
eorum factas dicte universitati et eius singularibus, presentibus et
futuris, concedere decrevimus, prout per presentem de nostra certa
scientia deliberate et consulto concedimus, laudamus et approbamus
ac nostre regie concessionis munimine et presidio roboramus, auctoritatemque
nostram regiam interponimus pariter et decretum, quocirca
illustribus propterea spectabilis venerabilibus, nobilibus et magnificis
dilectis consiliariis nostris, quibuscumque locumtenentis et capitaneis
generalibus nostris in dictis nostris regnis Aragonum et Valentie et
principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie, cancellario,
vicecancellario, regenti cancellariam, doctoribus nostre regie audientie,
regenti officium nostri generalis guberna- /227/ toris et gerentibus vices
eiusdem, baiulis generalibus et procuratoribus regiis nechnon
prothonotario nostro et eius locumtenenti, vicariis, baiulis, subvicariis,
subbaiulis, alguaziriis, virgariis, portariis ceterisque quibuscumque
officialibus nostris in dictis regnis, principatu et comittatibus constitutis
et constituendis et eorum locatenentibus seu officia ipsa regentibus,
presentibus et futuris, precipimus et iubemus, ad incursum nostre regie
indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris
inferendorum erariis, quod preinserta capitula et eorum quodlibet iuxta
decretationes et responsiones predictas vobis dictis iuratis et universitati
dicte civitatis nostre Gerunde teneant firmiter et observent ac teneri
et observari inviolabiliter faciant, per quos decet, cauti secus agere
fierive permittere aliqua ratione seu causa, si dicti officiales et subditi
nostre preter ire et indignationis nostre incursum penam preapositam
cupiunt evitare. In cuius rey testimonium presentes fieri iussimus nostro
regio sigillo, quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis
principatu Cathalonie et comitatum Rossilionis et Ceritanie utuntur,
impendenti munitam, quia impromptu non est sigillum regium comuni.
Datum in civitate nostra Barchinone, die decima tertia mensis iulii,
anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo nonagesimo nono,
regnorumque nostrorum anno secundo.
Yo el rey.
Vidit Covarruvias, vicecancellarius. Vidit Fontanet, pro generali
thesaurario. Vidit Sabater, regens. Vidit Franquesa, conservator generalis.

586
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Dominus rex mandavit mihi don Petro Franquesa. Visa per Covarruvias,
vicecancellarium, Sabater, regentem cancellariam, Fontanet,
pro generali thesaurario, et me, conservatorem generalem.
In diversorum locumtenentie XXX, ffolio CXVIII.
Pineda.
R.R.A.A.
1. Lo privilegi predit és supra folio 205 escrit al marge esquerre.
217
1601 febrer 10. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, sobre
la manera d’incloure nous noms a la bossa de mà major per al govern
de la ciutat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 231v-232.
Privilegi concedit a dita ciutat que los jurats de aquella pugan
enbossar a quatre persones juntes ya nomenades per al govern de
dita ciutat.
Nos Phillippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum et caetera, comes
Barchinone et caetera.
Nos Laurentius Suares de Figueroa et de Corduba, dux de Feria,
marchio de Villalva, sacre, cesaree et regie magestatis consiliarius,
locumtenens et capitaneus generalis in principatu Cathalonie et comittatibus
Rossilionis et Ceritanie. Quia regalis favor tunch debet esse
propentior et amplior cum iustis populorum supplicationibus imploratur,
iis precipue que ipsorum populorum commodum et utilitatem rescipiunt,
hinc est quod per fidelem regium Ioannem Ferrer, notarium et sindicum
civitatis Gerunde, fuit reverenter oblata et presentata supplicatio
quedam tenoris huiusmodi:
Excel·lentíssim senyor: Ab la forma y solemnitat requerida segons
serie del real privilegi a la ciutat de Gerona concedit per don Fernando
de Tholedo, prior de Castella, aleshores lloctinent general de Cathalunya,
la data del qual és en Barcelona als vint-y-dos de novembre de l’any
mil sinch-cents setanta-sis, és stat habilitat y agraduat per a ciutedà
de la mà major micer Andreu Camps, lo qual dexen los jurats de dita
ciutat de insecular y posar en la bossa de dita mà per haver-hi ya en
dita bossa inseculats vuyt doctors en drets, pretenent que segons tenor
del privilegi real per lo reverendíssim archabisbe de Ceragossa, aleshores
lloctinent general en lo present principat, a dita ciutat concedit als vinty-sinch
de agost de mil sinch-cents trenta-dos, ab lo qual està disposat
que en dita bossa puguen ésser inseculats vuyt juristes tant solament,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 587
no·u poden fer. E com molts de dits vuyt doctors inseculats sien fills
e decendents de ciutedans habilitats e graduats para dita mà major ab
la matexa forma y solemnitat ab les quals habiliten y agraduen tots
los altres ciutedans de dita mà major, y per consegüent se pretenga
per alguns que los vuyt juristes inseculats qui són ciutedans no
ocuparien ningú dels vuyt llochs dels juristes de què fa mentió dit
privilegi, pretenent que altrament les lletres, en lloch de excelsar y
honrar una persona servirien per contrari effecte y avui pretenen que
dit privilegi se ha de entendre dels juristes inseculats, los quals no sien
fills de ciutedanes ni ciutedans habilitats e agraduats com los altres
ciutedans, per llevar tot dubte lo syndich de dita ciutat humilment
supplica a vostra excel·lència sia servyt concedir plena facultat als jurats
de dita ciutat, qui vuy són y per temps seran, de què sempre que volran
ells o la major part de aquells pugan insecular y posar en la bossa de
dita mà major a dit micer Andreu Camps, sens emperò prejudici ni
derogatió del dit real privilegi, antes bé aquell y los altres privilegis de
dita ciutat restants en llur força e valor e per lo semblant ab la dita
forma e solempnitat de dit real privilegi en diversos anys passats, són
estats habilitats e agraduats per a ciutedans de mà menor Pere Gardeny,
Joan Croses y Bernat Comes. Y los aleshores jurats dexaren de insecular
y posar aquells en la bossa de dita mà per llurs propis respectes. E
per ésser e qui és lo acte de dita inseculatió y de posar en les bosses
acte merament voluntari y no forçat, y en dita bossa de mà menor en
un any no·s pussa insecular ni posar més de un menor novament
habilitat, segons forma del /232/ real privilegi del emperador don Carles,
datat en Monçó, als denou de dezembre, mil sinch-cents trenta-tres,
y lo jurat de dit bras cascun any anomenat per dita mà y habilitada
la tal persona procure, com és rahó, que la dita persona sia insaculada
y dits Gardeny, Croses y Comes, cascú per sa part, procuren ab
diligènties la dita inseculatió y de aquí insurgeixen entre los jurats algunes
differènties, per les quals se són dexats de fer per los jurats los
actes de insaculations en dany de la cosa pública e desminutió del
nombre de les persones del govern de dita ciutat, per ço y altrement
lo dit syndich humilment supplica a vostra excel·lència sie servit de
concedir als dits jurats, qui vuy són e per temps seran, facultat de poder
sempre que volran ells o la major part d’ells, insacular y posar en la
bossa de dita mà menor los dits Pere Gardeny, Joan Croses y Bernat
Comes, tots plegats en un matex any y no-res-manco pugan també
insacular y posar en les bosses de les mans mayor, mijana y menor
los ciutedans que en virtut de privilegis reals los és permès, axí com
si les insaculations dels alt nomenats no fossen stades fetes, y assò per
esta vegada tantsolament y sens derogatió del dit privilegi y dels altres
privilegis a dita ciutat concedits, antes bé restants aquells en sa força
y valor, lo real offici de vostra excel·lència humilment implorant. Que
licet et caetera. Altissimus et caetera.

588
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Fontanet.
Plau a sa excel·lència per aquesta vegada tant solament y sens
prejudici, novatió ni derogatió dels privilegis reals a dicta ciutat de
Gerona concedits y atorgats, antes bé restants aquells en sa força,
firmesa y valor.
Supplicando nobis humiliter ut contenta in dicta supplicatione
dicte civitati Gerunde concedere et impartiri dignaremur. Nos vero,
attendentes supplicata predicta fore iusta dictamque civitatem favore
prossequi gratioso volentes, annuere decrevimus. Tenore igiturpresentis,
de nostra certa scientia, deliberate et consulto ac pro hac vice tantum
et dumtatxat, ac sine preiudicio quorumcumque regiorum privilegiorum
dicte civitati Gerunde concessorum, immo illis in suis robore et valore
permanentibus, omnia et singula in preinserta supplicatione contenta
et expressa dicte civitati Gerunde et illius iuratis, presentibus et futuris,
concedimus, laudamus et approbamus nostreque huiusmodi laudationis
et approbationis ac concessionis munimine roboramus autoritatemque
nostram regiam interponimus pariter et decretum. Quocirca gerentibus
vices generalis gubernatoris in dictis principatu Cathalonie et comittatibus
Rossilionis et Ceritanie, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis ceterisque
demum universis et singulis officialibus, tam regiis quam aliis, in eisdem
constitutis et constituendis, dicimus et mandamus ad incursum regie
indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille regiis
inferendorum erariis, requirendos tamen requirentes, quatenus presentem
cartam regiam et omnia et singula precontenta dicte civitati Gerunde
et illius iuratis, presentibus et futuris, teneant firmiter et observent
tenerique et observari faciant inviolabiliter per quoscumque, nec secus
agant fierive permitant ratione aliqua sive causa, si gratia regia eis cara
est et preter ire et indignationis regie incursum penam preapositam
cupiunt evitare. In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus regio
comuni sigillo pendenti munitam.
Datum Barchinone, die decima mensis februarii, anno a nativitate
Domini millesimo sexcentesimo primo, regnorum autem regiorum anno
quarto.
El duque de Feria.
Vidit Rovirola, cancellarius. Vidit don Franciscus de Agullana et
Calders, regens thesaurariam.
Dominus locumtenens generalis mandavit mihi Gabriel Olzina.
Visa per Rovirola, cancellarium, et Agullana, regentem thesaurariam.
In diversorum locumtenencie VI, folio LV.
RRAA.
Probata.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 589
218
1601 abril 29. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on
disposa l’entrada del braç militar en el govern de la ciutat, amb la
insaculació de dotze membres d’aquest estament a la bossa
corresponent.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 232v-235.
Privilegi concedit a dita ciutat que en lo govern de aquella
puguen entrar dotze militars.
Nos Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum et caetera, comes
Barchinone et caetera.
Nos Laurentius Suares de Figuerola et de Corduba, dux de Feria,
marchio de Vilalva sacre, cesaree et regie magestatis consiliarius, locumtenens
et capitaneus generalis in principatu Cathalonie et comittatibus
Rossilionis et Ceritanie. Quia regalis favor tunch debet esse
propentior et amplior cum iuste populorum supplicationibus imploratur
iis precipue que ipsorum populorum commodum et utilitatem rescipiunt,
hinc est quod per fidelem regium Ioannem Ferrer, notarium et syndicum
civitatis Gerunde, ad effectum infrascriptum nobis specialiter destinatum,
ex deliberatione consilii generalis dicte civitatis Gerunde die quarta
infrascripti mensis aprilis tenti et celebrati, prout nobis constitit publico
instrumento in papiro exarato, clauso et tabellionato per Raphaelem
Albert, notarium publicum dicte civitatis et secretarium iuratorum eiusdem,
fuerunt nobis exhibita et humiliter presentata in viam supplicationis
capitula quaedam, que decretari iussimus et mandavimus, prout in calce
cuiuslibet eorum continetur. Quorum quidem capitulorum et decretationum
tenor est huiusmodi:
Excel·lentíssim senyor: Com la varietat del temps sie justa causa
de què lo que en un temps està statuït se dega en altre manera statuir
e mudar, principalment concorrent evident utilitat, e com de gran temps
ensà en lo govern de la ciutat de Gerona solament hagen entrevingut
les persones que estaven inseculades en les tres bosses de tres staments
de les persones de dita ciutat, ço és, de ciutedans honrats de mà major
y de ciutedans de mà mijana y tercera de ciutedans de mà menor, y
no·y haya hagudes bossa de persones militars, y per llevar molts plets
y qüestions indecisses, que·s porten en la Real Audiència entre la dita
ciutat, de una, y lo stament militar, de altra, asserca de la solutió de
les impositions de dita ciutat y de altres càrrechs y mals, de les quals
littes se són suscitades moltes dissentions e odis entre les persones de
dita ciutat y dit stament militar, les quals coses cessarà si dit stament
militar és admès al govern de dita ciutat; E com també les persones
de dit stament militar sien persones principals e de molta honor e

590
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
idòneas per al govern de dita ciutat, y acomulades dites persones militars
ab les altres persones dels dits tres brassos que ya entrevenen en lo
govern, és versemblant que lo govern de dita ciutat anirà en augment
com millor convé per al servey de Déu nostre senyor y de sa magestat
y bé públich dels habitants en dita ciutat, los jurats de dita ciutat y
consell general de aquella per quietut, repòs y augment de dita ciutat
y altrement servint-se vostra excel·lència de concedir lo privilegi que
ab esta suppliquen, han deliberat que los nobles y cavallers 1 sien
admesos en lo govern de aquella ab los pactes, modos y formes baix
en los capítols subsegüents exprimits y exprimides y no de altre manera,
los quals pactes y apuntaments són stats comunicats al stament militar
y aquells dit stament /233/ militar ha acceptat, lloat y aprovat. Per
ço y altrament Joan Ferrer, syndich de dita ciutat, en dit nom humilment
supplica a vostra excel·lència sia servyt ab son real privilegi fer mercè
a dita ciutat de que los nobles y cavallers de dita ciutat sien admesos
en lo govern de aquella ab los dits y baix scrits apuntament, forma
y pactes següents, y concedir e decretar cascú de dits e debaix scrits
capítols conforme en cascú de ells se supplica que són los següents:
Primerament, supplica dit syndich a vostra excel·lència sia de son
real servey concedir a la dita ciutat de Gerona que los nobles y cavallers
domiciliats en dita ciutat puguen entrevenir en lo govern y regiment
de aquella fins en nombre de dotze persones, y que per dit effecte sia
feta una bossa de tela verda intitulada bossa de jurats del bras militar,
y que en dita bossa pugan ser insaculats nobles e cavallers habitants
en dita ciutat fins en dit nombre de dotze y no més.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, perquè en dita bossa sien ensaculades les persones militars
més idòneas y sufficients per al govern de dita ciutat, supplica dit
syndich a vostra excel·lència que les dites persones que han de entrevenir
en lo govern de dita ciutat se hagen de nomenar y elegir y ensacular
per los jurats y consell general de la dita ciutat per via de scrutini secret,
procehint jurament en la forma acostumada. D’esta manera que se haya
de donar llista dels nobles y militars per dits jurats a ells y a les persones
de consell de tots los nobles y cavallers domiciliats en dita ciutat,
que seran emperò hàbils per a poder ser insaculats, y los nobles y
militars, los noms dels quals seran trobats en major nombre de billets
o vots, sien ensaculats en dita bossa fins en dit nombre de dotze, la
qual insaculatió se puga fer lo dia que aparexerà a dits jurats o a
la major part de aquells, y de aquí al devant, vagant hu o molts llochs
de dits nobles y militars, se hage de fer insaculatió per a dits llochs ab
la matexa forma per dits jurats y consell per via de scrutini lo primer
dia del mes de jener ans de fer extractió de jurats o altres officis o
altre die abans entre any, y lo qui serà trobat amb més vots sia insaculat
y posat en dita bossa. Y axí se haya de fer y servar per a sempre y
no pugan ésser insaculats dits nobles y militars en dita bossa de jurats

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 591
de altra manera. E si acàs los jurats per descuyt dexaven de fer posar
en la llista de dits militars alguns nobles o militars hàbils, puga dit
consell fer posar a dita llista aquells.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, com per privilegi de la nova forma de extractions de jurats
a dita ciutat concedit per lo prior don Ferrando de Toledo, olim
lloctinent general, lo nombre de jurats de dita ciutat sia stat reduhit
a quatre, y per no haver-hi aleshores sinó tres brassos, sia estat ordenat
per servar entre brassos igualtat, que la primera vegada fossen elegits
dos ciutadans de la mà major e un de la mà mijana e un de la mà
manor, y l’altre vegada un ciutedà de la mà major, dos de la mà mijana
e un de la mà menor, y la tercera vegada hu de la mà major e altre
de la mà mijana e dos de la mà menor, y vuy entrant los dits militars
en lo govern de dita ciutat hi haurà quatre brassos, ço és, bras de militar
y bras de ciutadans honrats, los quals dos brassos són bras major, y
bras de mercaders de mà mijana y bras menor, y per consegüent cessarà
la causa per la qual se elegien cascun any dos jurats de un bras, y axí
dit syndich supplica a vostra excel·lència se servesca que d’esta hora
al devant, lo dia acostumat de fer-se extractió de jurats de dita ciutat,
que és lo primer dia del mes de jener quiscun any, sien elegits y extrets
quatre jurats, ço és, hu de la bossa de dits militars, altre de la bossa
dels ciutedans honrats, altre de la bossa de mà mijana y altre de la
bossa de mà menor, de tal modo que quiscun any sien quatre jurats,
ço és hu de cada hu de dits /233v/ quatre brassos.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, com los ciutedans honrrats de mà major sien estats sempre
jurats en cap de dita dita ciutat y no altres, y stà de rahó que les persones
militars entrant en lo govern de dita ciutat sien també jurats en cap
un any part altre, per llevar tot dubte y qüestions de precedènties entre
los militars y ciutadans honrats, supplica dit syndich a vostra excel·lència
se servesca de concedir que lo un any haya de ser jurat en
cap de dita ciutat un ciutadà honrrat, y lo altre any haya de ser jurat
en cap un noble o militar dels insaculats en la bossa de jurats, y axí
se haya de fer y observar sempre interpol·ladament. Y perquè los militars
no són pràtichs de les cerimònies y negocis de ciutat, que lo jurat en
cap la primera extractió sie ciutadà, y lo altre any sie jurat en cap hu
del bras militar, y lo altre any aprés següent sie jurat en cap ciutadà
honrrat. Y axí aprés interpol·ladament se haya perpetuament observar.
Y que lo any que serà jurat en cap ciutadà honrrat, en totes precedènties,
axí de portar lo tàlem embaxades y en lo votar en consell y en
les advintions y en tot lo demés, haien de precehir los militars. Y lo
any que serà jurat en cap de dita ciutat persona noble o militar, per
contrari hagen de precehir los ciutadans honrrats en totes dites
precedènties, entenent-ho dels nobles militars y ciutadans qui no seran
jurats. Y que est orde de prececèntia no·s puga mudar en ningun temps.

592
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Plau a sa excel·lència.
Ítem, perquè quiscun any, lo primer dia del mes de jener, en lo
qual se fa extractió de jurats y de persones per a consell general de
dita ciutat, se hagen de traure a sort de rodolí de la bossa de jurats
dels dits militars sis persones per a consellers de dita ciutat. Y només
les quals sien de consell general de dita ciutat que sien hàbils y tinguen
les qualitats requisides per poder ser de consell, conforme los
privilegis de dita ciutat. Y que no puguen ésser estretes més de dites
sis persones de consell y assò sens diminutió dels nombres dels altres
brassos per privilegis a dita ciutat consentits. Y que lo dit nombre de
sis de consell no·s puga augmentar en temps algú.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, que dits nobles y militars sien admesos en totes les
adventions de dita ciutat d’esta manera: ço és, en cada una d’elles dos
persones nobles o militars de les inseculades en la bossa de jurats, y
en dites advintions sien elegides ab la matexa forma y manera que se
elegexen los adjunts dels altres brassos ultra dels nombres que vuy són
de les persones dels altres brassos, exceptat emperò las adiuntions de
corts generals de Cathalunya, en la qual no·y puguen entrevenir dites
persones militars. Y que lo jurat de dit bras militar no puga assistir
en adiuntions de corts. Y axí dits jurats y persones militars de consell
general, tant quant se tractarà de negocis tocants a corts, no puguen
entrevenir en consell general ni en dites adiuntions y que no puguen
tanpoch ser insaculades a la bossa de missatgers de cort en temps algú.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, en dita bossa de jurat del bras militar no puga ser insaculada
ni posada persona alguna noble o militar per ésser jurat o de consell
ni altres officis, que no sie col·locada en matrimoni o ja ser estat casat
y no fadrí, y que haya de tenir trenta anys complits, y tenir també llur
habitació ab sa família dins la present ciutat, en la forma y manera
que tots los ciutadans inseculats són tinguts y obligats de tenir, y que
no pugan ésser dits nobles y cavallers jurats o de consell ni tenir officis
alguns en dita ciutat que no tingan les dites qualitats y que no hagen
stat y habitat en dita ciutat per temps de sis mesos abans del dia de
la extractió de dits officiis y al die de dites extractions la tinguessen,
conforme està disposat per privilegis reals a dita ciutat concedits en
/234/ les persones dels altres brassos.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, que en la bossa de offici de mostasaf de dita ciutat puguen
y hagen de ésser insaculades y posades per los jurats de dita ciutat o
major part d’ells sis persones, nobles o militars, de les insaculades en
la bossa de jurats de bras militar d’esta manera: que los jurats, qui vuy
són y per temps seran, hagen de donar un lloch de mostesaf que poden
donar de nou, no vagant-n’i, a una de dites persones, quiscun any fins
a tant hi hagen enseculades dites sis persones militars; y després vagant

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 593
lloch de aquells, se haya de posar en dita bossa en lloch de dita persona
militar, vagant altre persona militar, de les insaculades de la bossa de
jurat; y no puguen posar-hi altre en lloch de aquella qui no sie militar;
y vagant hu o molts llochs de mostesaf, ciutadans o mercaders, no
havent-hi persones hàbils per ser insaculades en dita bossa, dits jurats
hagen de insecular en dits llochs persones militars fins a tant sien
insaculades y posades en dita bossa totes sis persones militars.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, com fins assí se sie observat que los obrés de dita ciutat
sien estats un ciutadà honrat y un ciutadà de la mà mijana, y hoydors
de comptes una persona de cada bras, que d’esta hora en avant sien
obrés de la dita ciutat, un bieni, una persona noble o militar y un ciutadà
de la mà menor, y l’altre bieni, un ciutadà honrrat y un ciutadà de la
mà mijana; y hoydors de comptes, un bieni sie ciutadà honrrat y altre
un noble o militar ensemps ab les dos altres persones dels altres brassos,
les quals se hagen de traure de les bosses de jurats de dits brassos.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, que dits nobles y militars sien insaculats y posats en les
bosses de clavari y botiguers majors de dita ciutat y en la bossa de
l’offici de administrador de la taula de aquella d’esta manera: açò és,
en la bossa de clavari quatre persones de les insaculades a bossa de
jurats, y en la bossa de botiguers tres, ultra del nombre dels ciutadans
de dites bosses qui vuy és, les quals puguen insacular los jurats de dita
ciutat o major part de aquells, conforme fan ab los ciutadans honrrats,
y en la bossa de administrador de dita taula sien posades dos persones
de dit bras militar. Y dita insaculatió se fassa ab la matexa forma y
manera que·y son insaculades y posades les altres persones per officis
de dita taula.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, que qualsevol persona de dits nobles y cavallers que serà
extreta en offici de jurat, haya de acceptar dit offici e residir en la dita
ciutat, conforme los altres jurats dels altres brassos són obligats, sots
pena de dos-centes lliures barceloneses per quiscun e per quiscuna
vegada que serà fet lo contrari, conforme està disposat per privilegi real
a dita ciutat consentit. Y que haya de prestar lo sagrament y homenatge
en poder del balle de dita ciutat y lo mateix sagrament y homenatge
hagen de prestar en poder del dit balle per qualsevol officiis que
seran extrets.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, que plàsia a vostra excel·lència concedir que, ans que los
dits nobles y militars puguen ésser admesos ab effecte en lo govern
de dita ciutat y antes de la exequtió del present privilegi, sien obligats
ab effecte de renuntiar als drets, littes y causes que aporten en la Real
Audièntia contra dita ciutat asserca de la solutió de les impositions
imposades e imposadores per la dita ciutat y a la prosequtió de aquelles,

594
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
abdicant-se la potestat y facultat de prosseguir aquelles, y prometre de
assí al devant de pagar y contribuir en pagar totes les impositions
imposades e imposadores per dita ciutat y en pagar y contribuir en
tots los mals y càrrechs en los quals són obligats contribuir y contribuhexen
los altres ciutadans y habitants de dita ciutat. Y axí matex
han /234v/ de prometre y guardar y observar totes les ordinations fetes
y fahedores per dits jurats, axí com los altres brassos de dita ciutat
són obligats, la qual promesa han de fer ab acte a de part sens periuhí
de la obligatió que ya hi tenen.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, que dits nobles y cavallers que seran trobats hàbils per ser
insaculats en la bossa de jurats, tant en la primera insaculatió com en
les demés altres insaculations, que perpetuament se faran abans que
pugan ser insaculats y posats en dita bossa de jurats, sien obligats a
prometre y jurar en mà y poder del jurat en cap de dita ciutat de observar
lo present privilegi y les coses contengudes en ell y lo acte de promesa
y renuntiatió fahedor per lo dit bras militar y axí bé de servar tots los
altres privilegis que acostumen de jurar quiscun any les persones de
consell de dita ciutat. Y de assò se’n·haya de fer acte. Y recusant lo
tal noble o militar de prestar dit jurament, no puga aquell tal ser insaculat
en dita bossa y se puga procehir en habilitar altre o altres e
insacular aquells.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, que dits nobles y cavallers no puguen en ningun temps ésser
insaculats ni posats en les bosses de offici de balle ni de prom mercader
ni obtenir algú de dis officis.
Plau a sa excel·lència.
Ítem, que totes y qualsevol exceptions y causes, les quals tant per
privilegis com per ordinations fetes y fahedores de dita ciutat y altrement
impedexen e de qui al devant impediran als ciutadans honrrats de mà
major a obtenir officis e honors de dita ciutat, comprenguen e impedesquen
axí matex als dits nobles y militars per a no poder obtenir
dits officis y honors, del matex modo y manera que impedexen e
impediran als dits ciutadans. Y que dits nobles y militars sien tinguts
y obligats en observar los privilegis concedits y concedidors a dita ciutat,
axí com hi són y seran tinguts los ciutedans de dita ciutat. Y assò se
supplica sens prejudici dels altres privilegis a la universitat de dita ciutat
concedits, sinó en quant fossen contraris al present privilegi, ans bé
que tots y qualsevol de dits privilegis resten i stigan en llur força y valor.
Y la dita ciutat ho reputarà a molt singular merçè, lo real offici de vostra
excel·lència humilment implorant. Et licet et cetera. Altissimus et cetera.
Vives, Çaconomina, Fontanet.
Plau a sa excel·lència durant la mera y líbera voluntat de sa
magestat y de sa excel·lència y de llurs successors.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 595
Quibus quidem supplicatione et capitulis sic exhibitis et presentatis
per nos ut supra decretatis, fuit nobis per dictum syndicum dicte civitatis
Gerunde humiliter supplicatum ut pro illorum observantia privilegium
in forma expediri mandari dignaremur. Nos vero subditorum regie
magestatis presertim de se bene meritorum votis benigne annuentes,
tenore presentis, de nostra certa scientia, deliberate, consulto, sine
tamen preiuditio, novatione et derogatione quorumcumque regiorum
privilegiorum, dicte civitate Gerunde concessorum, imo illis in suo
robore et valore permanentibus, nisi in quantum presenti aliquo modo
contrarientur, quibus in hoc casu et ad supradictum effectum ex regie
potestatis plenitudine derogamus, omnia et singula in preinsertis
supplicatione et capitulis et unoquoque eorum contenta et expressa,
iuxta decretationes in calce cuiuslibet eorum appositas et non alias nec
alio modo, meraque et libera voluntate prefate regie magestatis et nostra
perdurantibus, dicte universitati civitatis Gerunde concedimus, consentimus
et liberaliter elargimur, nostreque huiusmodi concessionis et
elargitionis munimine roboramus, auctoritatemque nostram imo regiam
interponimus pariter et decretum. Quocirca reverendo magnificis
et dilectis consiliariis regiis, cancellario, regenti cancellariam, et doctoribus
regie audiencie gerentibus vices generalis gubernatoris, magistro
rationali, baiulo, gerentibus regiis procuratoribus, vicariis, baiulis,
subvicariis, subbaiulis, ceterisque /235 demum universis et singulis
officialibus et subditis regiis, in eisdem principatu et comitatibus constitutis
et constituendis, presentibus et futuris, dicimus, precipimus et
iubemus, ad incursum regie indignationis et ire peneque fflorenorum
auri Aragonum mille regiis inferendorum erariis, quatenus privilegium
nostrum huiusmodi et omnia et singula precontenta dicte universitati
civitatis Gerunde et illius iuratis et singularibus, presentibus et futuris,
teneant firmiter et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant,
et non contrafaciant vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire
permitant aliqua ratione seu causa, si gratia regia eis chara est et preter
ire et indignationis regie incursum penam preapositam cupiunt evitare.
In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus regio comuni sigillo
impendenti munitam.
Datum Barchinone, die vigesima nona mensis aprilis, anno a
nativitate Domini millesimo sexcentesimo primo, regnorum autem
regiorum anno quarto.
El duque de Feria.
Vidit don Iosephus de Mur, regens. Vidit don Franciscus de
Agullana et Calders, regentes thesaurariam.
Dominus locumtenens generalis mandavit mihi Gabrieli Olzina.
Visa per Mur, regentem cancellariam, et Agullana, regentem thesaurariam.
In diversorum locumtenentie VII, folio LVI.

596
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
RRAA
1. Segueix un espai de 14 lletres aprox. cancel·lat.
219
1602 agost 14. Barcelona
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on
disposa que els ciutadans honrats de Girona i els seus descendents
tinguin els mateixos privilegis, llibertats i prerrogatives que els
ciutadans honrats de Barcelona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 236v-238v.
Privilegi concedit als ciutadans honrats de la ciutat de Gerona,
vulgarment dits de mà mayor.
Nos Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum et caetera, comes
Barcinone et caetera.
Nos1 Ioannes Teres, miseratione divina archiepiscopus Tarrachonensis,
sacre cesaree et regie magestatis, consiliarius, locumtenens
et capitaneus generalis in principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis
et Ceritanie. Decet reges atque principes eos favoribus condignis
prossequi quos propria eorum virtus meritaque extollunt, et quo
ampliora fidelioraque sunt subditorum in regem suum studia et obsequia
eo in eosdem subditos principis voluntas liberalior et beneficentior
esse debet, ut hii in bene merendi instituta confirmentur et alii in
huiusmodi exemplo ad fidem et devotionem regiam ipsiusque virtutis
cumulum ac preclara agendum excitentur. Cum itaque per dilectos et
fideles regios iuratos civitatis Gerunde fuerit nobis transmissa epistola
quedam tenoris huiusmodi videlicet in eius epigrama:
Al excel·lentíssim senyor archabisbe de Tarragona, lloctinent y
capità general en lo principat de Cathalunya. Intus vero Excel·lentíssim
senyor: Los grans y notables serveys que2 esta ciutat y los ciutadans
honrrats de aquella en totes occasions han fet a la real magestat, tant
en defensió de sa real corona com altrament, són tant patents y de
aquells té vostra excel·lència tant plena notícia, que sense representar
aquells en consideratió dels quals, quant humilment podem, a vostra
excel·lència suplican se servesca ab son opportun privilegi fer mersè
y atorgar als ciutadans honrats d’esta ciutat, que vuy són y per temps
seran, y als descendents de aquells, nats y naxedors, que gosen ab degut
effecte de tots los privilegis, libertats y prerogatives que gosen y stant
concedits y en sdevenidor se concediran per qualsevol via ni manera
als ciutadans honrats d’exa ciutat de Barcelona, o que·s servís vostra
excel·lència intercedir a vostra magestat per a què·s fes esta mercè, com
més sia de servey de vostra excel·lència, pus ab tant eficax y saludable

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 597
remedi speran rebre tota mercè en totes occasions y resterant com
sempre obligats en tot lo que sia del servey de vostra excel·lència, la
vida y stat del qual lo altíssim Déu conserve y augmente per llarchs
anys ab felicíssim regiment com pot y se supplica. En Gerona y juliol
als tres de mil sis-cents y dos, de vostra excel·lència molt obedients
y effectats servidors los jurats de la ciutat de Gerona.
Et fuit nichilominus, tam pro eorum parte quam per dilectum
regium Hieronimum ça Conomina, civem honorarium dicte civitatis
Gerunde, ad dictum effectum nobis specialiter destinatum, nobis reverenter
exhibita suplicatio quedam, quam decretari iussimus, prout
in illius calce continetur tenoris sequentis:
Excel·lentíssim senyor: Cosa molt pròpria és de tots /237/ los
príncipes y de sos lloctinents generals, qui representen llurs persones,
fer mersès y gràcies a sos súbdits, conforme los matexos súbdits se
procuren ab sos serveys y requer la magnimitat dels qui semblants
gràcias concedexen. Y axí com los ciutadans honrats de la ciutat de
Gerona de moltíssims anys a esta part hagen procurat senyalar-se
sempre en totes les occasions en serveys dels sereníssims reys de Aragó,
de immortal memòria sos senyors naturals, particularment quan lo rey
Phelip de França, en lo any mil dos-cents vuytanta-sinch, posà siti stret
a dita ciutat lo qual dits ciutadans junctament ab los altres que staven
en guarda de dita ciutat patiren grandíssims treballs, aprés dels quals
lo sereníssim rey en Pere segon, vulgarment anomenat dels francesos,
ab son exèrcit y per medi del famosíssim miracle de les mosques que
isqueren del cos del gloriós sanct Narcís, patró de aquella ciutat, alcansà
victòria senyalada contra aquell poderós exèrcit de francesos, qui havia
posat dit siti y fets molts grans danys en molts llochs del present
principat; y quant en lo any mil quatre-cents sexanta-dos, los sereníssims
reys dona Joana, muller del sereníssim rey don Joan lo segon, y lo
Cathòlic rey don Ferrando, son fill, aleshores príncep de Gerona y
primogènit de Aragó, estant molt confiats de la fidelitat ab què los havia
servit y entenia servir dita ciutat, se retiraren y empararen en ella y
allà foren asitiats per llurs enemichs, defensant-los ab molt gran ànimo
y lealtat los de aquella ciutat, assenyalant-se en defensa de llurs personas
reals los ciutadans honrats de dita ciutat, com també se’n senyalaren
en altres occasions que se oferiren durant aquelles perturbacions que·y
hagé en vida del mateix rey don Joan; y també quant en lo any mil
sinch-cents quoranta-dos, essent vingut lo delfí de França ab camp
poderós sobre la vila de Perpinyà y acodint al socorro de dita vila la
dita ciutat de Gerona, anaren en dit socorro molts de dits ciutadans
honrrats, vulgarment dits de mà major, y Pere Terrades, que ere hu
d’ells, per capità de la dita gent, los quals no podent arribar en dita
vila de Perpinyà per star ya asitiada y star presos tots los passos,
prengueren la defensa del pas del coll del Partús a llur càrrech, no
donant lloch a què lo enemich pogués entrar en lo Empurdà; y quant

598
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
en lo any mil sinch-cents sexanta-nou, essent-se rebel·lats los moriscos
de Granada contra la magestat del rey don Phelip primer, de gloriosa
memòria, gaudint a servir-lo en dita guerra, molta gent de aquest
principat acudiren, entre ells ab molta voluntat molts de dits ciutadans
honrrats y alguns d’ells ab càrrech de capità y altres officis de
importàntia; y quant a la entrada que en lo any mil cinch-cents norantaset,
essent lo duch de Fèria lloctinent y capità general, fou Alfonso Corso,
capità de francesos en la dalt dita vila de Perpinyà, enviant la dita ciutat
de Gerona en socorro de dita vila de Perpinyà una molt bona companyia
de infanteria ab moltas monitions de pólvora y pilotas a gastos
de la dita ciutat, acudiren també entre dits molts de dits ciutadans
honrrats, vulgarment dits de mà major, anant per capità de dita
compenyia Joan Bas, hu dels dits ciutadans honrrats, los quals se
donaran tanta pressa y marxaren ab tanta diligèntia que fou /237v/
aquella companyia dels primers que entraren y socorregueren dita vila
y de la qual tingué tanta satisfactió lo lloctinent de capità general, qui
en aquells comptats residia, per venir tant ben armada y a punt que
encontinent la posà en guarda del castell major de aquella vila; y
finalment tant en lo servey que sa magestat ha demanat lo corrent any
a les ciutats, viles y llochs reals de Cathalunya, en lo qual la ciutat de
Gerona, aprés de la de Barcelona, ha més allargat la mà que ninguna
universitat, y en moltes y diverses occasions que serien llargues de
comptar, tant de guerres que·y ha hagut en Spanya com fora d’ella,
en Itàlia, França, Flandes y altres parts, han procurat sempre acudir
y assenyalar-se dits ciutadans honrrats de Gerona en serveys de sa
magestat, y axí bé tant los que vuy són com los predecessors se an
sempre acostumat tractar i·s tracten honradament casant y aparentantse
molts d’ells ab persones militars y entrant y essent admesos en justes,
torneixs y altres exercicis militars com és molt notori. Y perquè ab més
ànimo los dits ciutadans honrrats, vulgarment anomenats de mà major,
que vuy són y sos descendents y los altres qui per havan seran
matriculats en la forma prefigida per privilegis reals concedits a dita
ciutat, y los descendents de aquells pugan continuar y encara augmentar
sos serveys en altres semblants y major occations per ells y llurs
predecessors, com dalt és dit fets, suppliquen a vostra excel·lència los
jurats de Gerona y los ciutadans honrrats de la dita ciutat, vulgarment
anomenats de mà major, tant coniunctament com divisa, sens prejudici
de altres privilegis a dits supplicants coniunctament com divisa concedits
tant en y sobre la inseculatió y administratió dels oficis de jurats
y altres de dita ciutat y dels llochs que los del dit stament an de ocupar
en les bosses y administratió de dita ciutat y sobre la forma que se
a de guardar en la matrícula de dits ciutadans com altrament, los quals
per privilegi y observansa de aquells resten no-res-menys en sa força
y valor, sia de son real servey fer-los gràtia y mercè que los dits ciutadans
honrrats, vulgarment dits de mà major, qui són, ço és, Francesch Bas

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 599
Ferrer, Francesch Bahurt, Rafel Vivet, Miquel Ferrer, Hierònim Ferrer,
Joan Rafel de Belloch, Joan Bas, Rafel Ferrer, Hierònim Andreu, micer
Francesch Ferrer, Rafel de Raset, Hierònim de Raset, micer Pau
Vergés, micer Bernat Valancas, micer Joan Fontanet, Hierònim Vedruna,
Francesch Sant Seloni, micer Làtzer ça Conomina, micer Miquel
Abrich, micer Andreu Camps, Hivo Ornós, micer Jaume Vives, Guerau
Scura, Làtzer Scura, micer Hierònim Sagrera, Rafel Sagrera, micer Joan
Vivet, Rafel Campmany, Jaume Campmany, Hierònim ça Conomina,
Miquel ça Conomina y Jaume ça Conomina y altres ciutadans honrrats
matriculats, vulgarment dits de mà major, si alguns n·i ha de dita ciutat
fills y tots los altres decendents de aquells, presents y sdevenidors y
tots los que per havant seran matriculats per los ciutadans honrrats,
vulgarment dits de mà major, de dita ciutat lo primer dia de desembre
de quiscum any, que·s lo dia per ço assenyalat, servada la forma
prefigida de dits privilegis reals, y tots los fills y altres /238/ decendents
del que per havant seran axí matriculats gosen de tots y sengles
privilegis, honrres, gràties, prerogatives y mercès fins lo dia present
concedits als ciutadans honrrats matriculats de la dita ciutat de
Barcelona, y del que per havant se’ls concediran y assenyaladament dels
privilegis concedits per lo mateix rey Cathòlich la data del qual fou
en la vila de Monçó a trenta-hu del mes de agost, any de nostre Senyor
de mil sinch-cents y deu, y del privilegi concedit també a dits ciutadans
honrrats de Barcelona per lo emperador Carlos quint, la data del qual
fonch en lo lloch de Molins de Rey a set del mes de desembre, any
mil sinch-cents y desanou, y de tots los altres privilegis a dits ciutadans
honrrats de Barcelona concedits y concedidors com si de mot en mot
stiguessen en dita concessió insertats. Y fent-se dita mercè, los
suplicants y llurs successors restaran més obligats de continuar en
emplear sas vides y haziendas en servey de sa magestat y de sos
sereníssims successors lo real offici et cetera. Atlissimus et caetera.
Plau a sa excel·lència que los dits ciutadans honrrats, vulgarment
dits de mà major, de la dita ciutat de Gerona gozen dels mateixos
privilegis que los ciutadans honrrats de la ciutat de Barcelona gosen,
atesos los dits serveys són stats fets per la ciutat de Gerona y ciutadans
honrrats de aquella als sereníssims reys de Aragó, de immortal memòria,
y també a la magestat del rey nostre senyor ara felicíssimament regnat
y la confiansa que·s té los aniran continuant.
Qua quidem suplicatione nobis oblata et ut supra decretata,
fuimus per dictum Hieronimum ça Conomina, civem honoratum Gerunde,
humiliter suplicati quatenus pro illius observantia privilegium
in forma expediri mandari dignaremur. Nos vero, atentis servitis in
preinserta supplicatione relatis per dictam civitatem Gerunde et illius
cives honoratos, vulgo dictos de mà major, tam serenissimis Aragonum
regibus indelebilis memorie, quam sue magestati prestitis et imperitis,
de quibus omnibus relatu fidedignarum personarum nobis plene cons-

600
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
titit et qui in futurum prestituros esse speramus, supplicationi predicta
benigne duximus annuendum. Tenore igitur presentis deque nostra
certa scientia et regie auctoritate, deliberate et consulto, predicta omnia
et singula in suprainserta suplicatione contenta et expressa iuxta decretationem
in illius calce appositam et non alias vobis dictis civibus
honoratis civitatis Gerunde, vulgo dictis de mà major, vestrisque filiis
et decendentibus natis et nascituris ceterisque omnibus et singulis
civibus honoratis dicte civitatis legitime ac iuxta formam assuetam
matriculatis ac in posterum per vos et successores vestros matriculandis
illorumque filiis et decendentibus, presentis et futuris, in perpetuum
concedimus, laudamus et aprobamus nostreque huiusmodi concessionis,
laudationis et approbationis munimime seu presidio roboramus eisdemque
auctoritatem nostram imo regiam interponimus pariter et
decretum, volentes et decernentes expresse quod nostra huiusmodi
concessio et elargitio sit et esse debeat stabilis, realis, valida atque firma,
nullumque in iudicio nec extra sentiat diminutionis obiectum, defectus
incommodum aut noxe alterius detrimentum, sed in suis semper robore
et firmitate persistat. Quocirca spectabilibus, nobilibus, /238v/ magnificis
consiliariis dilectis et fidelibus regiis gerentibus vices generalis
gubernatoris in dictis principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis
et Ceritanie, vicariis, baiulis, subvicaris, subbaiulis, ceterisque demum
universis et singulis officialibus et subditis regiis, maioribus et minoribus,
in eisdem principatu et comittatibus constitutis et constituendis,
dicimus et mandamus sub incursu regie indignationis et ire penaque
florenorum auri Aragonum mille regiis inferendorum erariis, quatenus
huiusmodi nostram gratiam et concessationem et omnia et singula
supracontenta vobis dictis civibus honoratis, vulgo dictis de mà major,
civitatis Gerunde, presentibus et futuris, vestrisque et eorum filiis et
decendentibus, teneant firmiter et observent tenerique et observari
inviolabiliter faciant per quoscumque, cauti secus agere fierive permittere
racione aliqua sive causa, pro quanto gratia regia eis chara est, preter
ire et indignationis regie incursum, penam preapositam cupiunt evitare.
In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus regio comuni sigillo
impendenti munitam.
Datum in Barcinona, die decima quarta mensis augusti, anno a
nativitate Domini millesimo secentesimo secundo, regnorum autem
regiorum anno quinto.
Lo arcabisbe de Tarragona.
Vidit Rovirola, cancellarius. Vidit don Franciscus de Agullana et
Calders, regentes thesaurariam.
Dominus locumtenens generalis mandavit mihi Gabrieli Olzina.
Visa per Rovirola, cancellarium, et Agullana, regentem thesaurariam.
Exemplum huiusmodi, aliena manu scriptum, sumptum fuit regio
regestro diversorum locuntenencie VI intitulato, folio CCXXVII, in
Regia Cancellaria recondito et custodito et cum dicto regestro fideliter

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 601
comprobatum per me Petrum Vilossa, sacre, cesaree et regie magestatis
petitioneque scribam eiusque auctoritate notarium publicum, Barcinone
populatum, de premissis fidem faciente, me subscribentem meumque
solitum artis notarie apponentem signum vigore mandati mihi facti ex
parte reverendi cancellarii die XX VI augusti M D C II ad instantiam
Ioannis Ferrer, syndici civitatis Gerunde. Et constat de raso in linea
XXIIII prime pagine folii quarti, ubi legitur «perrogatives», et in linea
VIIII presentis clausure cancellarii «die XXVI». 3
1. Huiusmodi privilegium non habuit effectum et fuit lineatum vigore precepti
scribis regestri Regie Cancellarie facte per magnificum regentem cancellariam, die 14
mensis aprilis 1606, quod quidem mandatum est registratum diversorum locumtenentie
regestro XI, folio CLXXXII, ad quos habetur relatio escrit al marge esquerre. 2. que
omès al manuscrit. 3. És revocat lo dit privilegi ab sentèntia escrit al final del
document.
220
1603 maig 6. Aranjuez
PRIVILEGI atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on
modifica diversos aspectes del procés d’elecció dels jurats i membres
del Consell General de la ciutat.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 235-236.
Privilegi real concedit a dita ciutat que a bé que dos o més
extrets en jurats se trobaran de un cognom de casa, puguen ser
jurats, y que qualsevol habilitat sia posat en continent a la bossa
y matrícula sens haver-se de fer acte algú. 1603.
Nos Phillippus, Dei gratia rex Castellae, Aragonum, Legionis, utriusque
Sciciliae, Hierusalem, Portugalliae, Hungariae, Dalmatiae, Croatiae,
Navarrae, Granatae, Toleti, Vallentiae, Galletiae, Maioricarum, Hispalis,
Sardiniae, Cordubae, Corcisae, Murtiae, Giennis, Algarbii, Algezirae,
Gibraltaris, insularum Canariae, necnon Indiarum orientalium et occidentalium,
insularum ac terrae firmae maris oceani, archidux Austriae,
dux Burgundiae, Bravantiae, Mediolani, Athenarum et Neopatriae,
comes Abspurgi, Flandriae, Tirolis, Barchinonae, Rossilionis et Ceritaniae,
marchio Oristanni et comes Goceani. Fuit insuper magestati nostre
et in nostro sacro, supremo, regio Aragonum consilio per dilectum
nostrum Ioannem Ferrer, civitatis nostrae Gerundae syndicum et procuratorem,
ad nos specialiter destinatum a iuratis, consilio et probis
hominibus predictae civitatis, exhibita et presentata supplicatio quedam,
duo capitula in se continens, quam et quae decretari iussimus et
mandavimus, prout in calce utriusque ex dictis capitulis /235v/ continetur,
tenoris sequentis:

602
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Senyor Joan Ferrer, syndich de la ciutat de Gerona, en nom d’ella
diu que per privilegi real concedit per la sereníssima reyna dona Maria
a aquella ciutat, capítol coranta-hu, la data del qual fonch en Valèntia
a tretze de febrer, mil quatre-cents coranta-sinch, està disposat que no
elegiran jurats ensemps pare y fill, sogre e gendre, oncle y nebot, ni
dos germans o cosins germans, ne dos que sien de un cognom de casa
no puguen ésser jurats, y és fer y causar gran agravi dels qui són extrets
aprés de jurat primer. Per ço lo dit syndich de Gerona supplica a vostra
magestat sia de son real servey que, a bé que dos extrets o més se
trobaran exir jurats encara que fossen de un cognom, pus no sien dels
aparentats, conforme ho disposa lo dit capítol, no obstant lo dit real
privilegi, pugan ser jurats, restant los demés de dit capítol y privilegi
en sa força y valor.
Plau a sa magestat durant sa mera voluntat.
Ítem, com per lo privilegi concedit a dita ciutat per lo prior don
Ferrando de Toleto, aleshores llochtinent y capità general, datat en
Barcelona a vint-i-dos de novembre, mil sinch-cents setanta-sis, confirmat
per la magestat del rey don Phelip, pare de vostra magestat, estiga
disposat y donada forma en les habilitacions que s’han de fer de les
persones de mans mayor, mà mijana y mà menor, la qual sempre se·s
servada, y com se haya vist per experièntia que algunes vegades, aprés
de ésser estats alguns habilitats, estaven molts anys de ensacular-los
y posar-los en les bosses de jurats, per les quals eren estats habilitats,
per causa de les divisions que·y havia entre los jurats, divident-se dos
a dos, lo que ha causats molts inconvenients a dita ciutat. Supplica
per ço y altrament a vostra magestat dit syndich, en confirmatió y
corroboratió de dit privilegi y sens derogatió de aquell, sia de son real
servey manar que, encontinent que algú serà estat habilitat, sia hagut
per inseculat y embossat en la bossa de jurats y consellers, per la qual
serà estat habilitat, sens haver-se de fer acte algú de inseculatió ni altre
per dits jurats, sinó que encontinent se pose son nom en la bossa y
matrícula.
Plau a sa magestat durant sa mera voluntat.
Quibusquidem capitulis sic, ut predicitur, exhibitis et presentatis
et per nos ut supra expeditis et decretatis, fuit nobis pro parte dicti
syndici nomine et pro parte dictorum iuratorum et consilii civitatis
nostre Gerundae, humiliter supplicatum ut pro ipsorum observantia de
his privilegium in forma expediri mandare dignaremur. Nos vero habita
ratione servitiorum et meritorum dicte civitatis et singularium eiusdem
illius votis benigne annuentes, tenore presentis, ex nostra certa sciencia
regiaque auctoritaque, deliberate et consulto ac matura penes nos
yamdicti assistentis concilii accedente deliberatione, preinserta duo
capitula et utramque eorum iuxta decretationum respontionum nostrarum
in fine utriusque ipsorum appositarum tenorem, a prima eorum
linea usque ad ultimam dictis iuratis, concilio, universitati et probis

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 603
hominibus predictae nostrae civitatis Gerundae, nostra tamen et
successorum nostrorum in dicto principatu Cathaloniae mera et libera
voluntate perdurante, concedimus, consentimus et liberaliter elargimur
nostraeque concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboramus
et validamus auctoritatemque nostram eisdem interponimus
pariter et /236/ decretum, volentes et expresse decernentes quod nostra
huiusmodi gratia, concessio et elargitio sit et esse debeat dictis iuratis,
concilio et universitati et probis hominibus dictae nostrae civitatis
Gerundae, nostra et successorum mera et libera voluntate perdurante,
stabilis, realis, valida atque firma nullumque in iudicio aut extra sentiat
dubietatis obiectum, deffectus incommodum aut noxe alterius detrimentum,
sed in suo semper robore et firmitate persistat. Quapropter
admodum reverendo in Christo patri archiepiscopo Tarrachonensi,
venerabilibus, nobilibus, magnificis dilectisque conciliariis et fidelibus
nostris locumtenentibus et capitaneo generali nostro in principatu
Cathaloniae et comitatibus Rossilionis et Ceritaniae, cancellario, regenti
cancellariam, doctoribus nostrae regiae audientiae, gerentibusque vices
nostri generalis gubernatoris, magistro racionali, baiulo generali, regenti
regiam thesaurariam, advocatis et procuratoribus fiscalibus et patrimonialibus,
vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, algutziriis quoque
virgariis et portariis ceterisque demum universis et singulis officialibus
et subditis nostris, tam mayoribus quam minoribus, in dictis principatu
Cathaloniae et comitatibus Rossilionis et Ceritaniae constitutis et
constituendis, eorumdemque officialium locatenentibus seu officia ipsa
regentibus et subrrogatis et eorum cuilibet dicimus, precipimus et iubemus,
ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florennorum
auri Aragonum mille nostris regiis inferendorum erariis, quatenus
preinserta duo capitula et omnia et singula in eis et utroque eorum,
a prima linea usque ad ultimam, contenta et specificata, iuxta formam
et tenorem decretationum et responsionum nostrarum in fine utriusque
iparum appositarum, dicta nostra et successorum nostrorum mera et
libera voluntate durante, eisdem iuratis, concilio, universitati et probis
hominibus civitatis nostrae Gerundae, presentibus et futuris, tenenant
firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari faciant per
quoscumque iuxta ipsorum seriem et tenorem pleniores, contrarium
nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa, si omnes officiales et
subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter irae
et indignationis nostrae incursum penam preapositam cupiunt evitare.
In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostro regio comuni
sigillo pendenti munitam.
Datum in domo nostra de Aranxuez, die sexto mensis maii, anno
a nativitate Domini millesimo sexcentesimo tertio, regnorumque
nostrum sexto.
Yo el rey.

604
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Vidit Covarruvias, vicecancellarius. Vidit Comes, generalis
thesaurarius. Vidit Clavero, regens. Vidit Nuñez, regens. Vidit don
Monserratus de Guardiola, regens. Vidit don Ioannes Sabater, regens.
Dominus rex mandavit mihi Hyeronimo Gassol. Visa per
Covarruvias, vicecancellarium, Comitem, generalem thesaurarium,
Guardiola, Clavero, Sabater et Nuneny, regentes cancellariam.
In diversorum tertio, folio CCLVI.
Locus sigilli.
R.R.A.A.
221
1604 agost 7. Barcelona
SENTÈNCIA ARBITRAL de Rafael de Rovirola, bisbe de Barcelona; Joan
Castelló, regent de la Cancelleria Reial; Joan Gallego, Jeroni Astor,
Jeroni Santjust, Francesc Bonet i Jaume Puigmitjà, doctors en drets
i membres de l’Audiència Reial de Catalunya; entre els síndics de
la ciutat de Girona, d’una part, i els ciutadans honrats de Girona,
de l’altra, amb la qual es revoca el privilegi que havia estat concedit
a aquests darrers el 14 d’agost de 1602, que els equiparava als
ciutadans honrats de Barcelona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 238v-242.
Sentèntia arbitral donada contra los dits ciutadans honrats,
ab la qual revocan lo dalt dit privilegi a ells concedit.
En nom de nostre senyor Déu Jesucrist y de la gloriosa y humil
verge Maria, mare sua, y de tots los sancts y sanctes humilment invocats.
Nosaltres don Rafel de Rovirola, per la sacra, cesàrea y real magestat
canceller y bisbe de Barcelona, miser Joan Castelló, regent la real
cancellaria, Joan Gallego, Hierònim Astor, Hierònim Senjust, Francesch
Bonet y Jaume Puigmijà, doctors1 en quiscun dret y de la Real Audièntia
doctors àrbitres, en via de dret tan solament en sententiar y declarar
arbitradors y amigables composidors en procehir, colegir y referir per
les parts baix scrites elegits y nomenats en lo acte de compromís firmat
per Galceran de Cartellà, donzell, en la ciutat de Gerona domiciliat,
Josep Cerdà, /239/ mercader de la dita ciutat, com a syndichs, procuradors
y actors de la dita ciutat substituts de Seraphí Sunyer, Pere
Galí y Joan Campolier, aleshores jurats de dita ciutat, Pere Desbach,
donsell, y altres syndichs de la dita ciutat constituïts per lo consell
general de la dita ciutat, axí com en dit acte de compromís per dites
parts fermat, al qual se ha relatió, està contingut, de una part, Francesch
de Gualbes, donzell, en Barcelona domiciliat, com a procurador,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 605
junctament ab altres y tot sol, constituït de Joan Miquel Savarres,
ciutadà honrrat de dita ciutat, també de una, Rafel Vivet, Hierònim
ça Conomina, Garau Scura, doctor en medicina, en llurs noms propis
y com ha procuradors de Làtzer ça Conomina, Joan Fontanet, Miquel
Abrich, Jaume Vives, Hierònim Sagrera, Joan Bas, Francesch Ferrer,
Rafel Sagrera, Yvo Ornós, Jaume ça Conomina, Miquel ça Conomina,
Joan Rafel Campmany y des Coll, Joan Rafel Ferrer, Hierònim
Andreu, Miquel Ferrer, Hierònim Ferrer, Hierònim Vedruna, Francesch
Bahurt, Làtzer Scura, Hierònim Raset, Cicília Valencas, Dorotea Camps
y també com a procurador de Joan Vivet, Francesch Bas Ferrer, Antich
Rafel de Raset y Joan Roure, notari, ciutadà de Barcelona, com a
procurador de Pau Vergés, ciutadans honrrats de la dita ciutat, de part
altre, per les causes y rahons en dit acte de compromís contengudes,
lo qual fonch fet en Barcelona a divuyt de desembre, mil sis-cents y
tres, en poder de Álvaro Fort, scrivà de manament y notari públich,
en Barcelona populat, en lo qual per dites parts foren anomenats per
àrbitres en dret, sententiant, pronuntiant y declarant arbitradors,
llohadors y amigables composidors en possehir, col·legir y referir sobre
la impetració o validitat o invaliditat del privilegi real per dits ciutadans
honrrats del quòndam il·lustríssim y excel·lentíssim don Joan Terés,
archabisbe de Tarragona, aleshores lloctinent y capità general, en llur
favor obtengut, a catorse de agost, mil sis-cents y dos, y sobre de les
lites y causes de aquell mogudes y vertents entre les dites parts y
assenyaladament entre dit Làtzer Scura, doctor en medicina, de una,
Galceran de Cartellà, donsell, y Benet Anglasell, mercader de dita ciutat,
sobre lo ofici de administrador de la taula de la dita ciutat, de part
altre, en la Real Audièntia una relatió de dit magnífich micer Hierònim
Senjust, altre, en causa de suplicatió a relació del relador debaix
scrit y l’altre a relació de dit magnífich Francesch Bonet en causa de
suplicació o recors, tant en poder de Pere Vilossa, scrivà peticioner ordinari
y notari públich, en Barcelona populat, com de Jaume Bas, notari
real, ciutadà de Barcelona, respectivament y sobre les pretencions en
los processos de dites causes per dites parts devant de nosaltres deduïdes
y al·legades, incidents y dependents y emergents de aquelles; Vista la
nominatió feta per les dites parts en relador de la present causa a dit
Jaume de Puigmijà; vistos los articles per Antich Solís, causídich,
ciutadà de Barcelona, subsyndich de la dita ciutat de Gerona, a desaset
de fabrer, mil cinch-cents y quatre, en primer lloch donats; vistos los
articles per Pere Real, causídich ciutadà de Barcelona, com ha procurador
dels dits ciutadans honrrats, als vuyt de mars de dit any en
primer lloch donats; vista la sèdula y articles per dit Real, en dit nom,
en segon lloch donats a trenta de dit mes y any; vista la scèdula per
dit Solís, en dit nom, a set de abril de dit any donada; vista la sèdula
per dit Real, en dit nom, a vuyt de dit mes y any donada; vist lo memorial
de actes per part de dits ciutadans produhit ab dita sèdula; vista la sèdula

606
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
per dit Solís, en dit nom, a dotze dels dits mes y any donada; vist lo
/239v/ acte de porregatió de la present causa a nou de dit mes y any,
rebut en poder de Pere Vilossa, scrivà de la present causa, per a pendre
testimoni; vista la sèdula per dit Pere Real, en dit nom, a catorse de
dit mes y any donada; vista la sèdula per dit Real, en dit nom, a vinty-quatre
de dit mes y any donada; vista la sèdula per dit Solís, en dit nom,
dit dia donada; vista altra sèdula per dit Solís, en dit nom, a vint-ysis
de dit mes y any donada; vista la sèdula per dit Real, en dit nom,
a vint-y-vuyt de dit mes y any donada; vista la sèdula per dit Solís, dicto
nomine, a vint-y-nou de dit mes y any donada; vistes les lletres per a
traure actes expedides a instàntia de dit Real, en dit nom, dit dia; vistes
les lletres compulses derigidas al scrivà de la present causa per a pendre
testimonis per quiscuna de les parts despedides, a trenta de dits mes
y any; vistos los articles per dit Solís, en dit nom, a sinch de maig de
dit any en segon lloch donats; vista la sèdula per dit Real, en dit nom,
a vuyt de dit mes y any donada; vista la sèdula per dit Solís, en dit
nom, a deu de dit mes y any donada; vistos los articles per dit Real,
en dit nom, a onse de dits mes y any en terser lloch donats; vista la
sèdula per dit Pere Real, en dit nom, a tretse de dits mes y any donada;
vistes les lletres per a traure actes a instàntia de dit Real, en dit nom
expedites dit dia, vista la sèdula per dit Solís, en dit nom, a vint-y-sinch
de dit mes y any donada; vista la sèdula per dit Real, en dit nom, a
dos de juny de dit any donada; vista la sèdula per dit Solís, en dit nom,
a quatre de dits mes y any donada; vista la sèdula per dit Real, en dit
nom, a nou de dit mes y any donada; vista la potestat de micer Pere
Boix, doctor en quiscun dret, y de dit Pere Real per Làtzer ça Conomina,
Joan Fontanet y altres ciutadans honrrats de ditat ciutat a ells feta,
a nou de maig de dit any, en poder de Pere Canals, notari públich de
la dita ciutat; vist lo syndicat de Seraphí Sunyer, Pere Galí, Jaume
Campolier, jurats aleshores de dita ciutat; don Francisco de la Meça,
Galceran de Cartellà, donsells; Hierònim Costa, Miquel Despí, Benet
Anglasell, Pere Galí, Joan Ferrer, scrivà, Miquel Amat, menor, argenter;
Miquel Guardiola, chirurgià y dit Jaume Campolier, per los jurats y
consell general de dita ciutat a ells firmat, a vint-y-hu de octubre mil
sis-cents y tres, en poder de Rafel Albert, secretari de dits jurats y notari
públich de dita ciutat; vista la substitució feta per Francesch Despuig,
Miquel Casas y Joan Bas, jurats lo present any de dita ciutat, a Antich
Solís, causídich, ciutadà de la present ciutat de Barcelona, a sinch de
juny pròxim passat, mil sis-cents y quatre; vista la sèdula per dit Solís,
en dit nom, a tres de juliol de dit any donada; vista altra sèdula per
dit Solís, en dit nom, a tretze de dit mes y any donada; vista la sèdula
per dit Real, en dit nom, a denou de dit mes y any donada; vista altre
sèdula per dit Real, en dit nom, a vint de dit mes y any donada; vist
lo jurament per Francesch Ferrer, Jaume Vives, doctors en quiscun dret
y ciutadans honrrats de Gerona; Narcís Andreu, mercader, y Joan Fexat,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 607
notari públich de dita ciutat, com a tudors de les persones 3 y béns de
Bernat Valencas y Narcís Valencas, impúbers, fills de Bernat Valencas,
quòndam, doctor en quiscun dret y ciutadà honrat, y Cicília Valencas
y Raset, sa muller, prestat en poder de Llàtzer Amat, doctor en
quiscun dret y jutge ordinari de la Cort Real de Gerona, a quinse de
juny de dit any; vist lo altre jurament per Christòfol Miquel, canonge
de Seu de Gerona, tudor de les persones y béns de Bernat Valencas
y Narcís Valencas, impúbers, fills de Bernat Valencas, quòndam, doctor
en quiscun dret y ciutadà honrrat de dita ciutat, y de Cicília Valencas
y Raset, sa muller, prestat en poder de Monserrat Guilló, canonge de
la seu de Gerona y /240/ vicari general y official per lo molt reverend
don Francisco Arevolo de Cuaço, bisbe de Gerona, a setze de juny proppassat;
vista la potestat de dit Pere Boix y Pere Real per Hierònim Ferrer,
Hierònim Vedruna y Francesch Bahurt, ciutadans honrrats de dita
ciutat, a ells feta; vista altra potestat de dit Pere Boix y Pere Real per
Christòfol Miquel, canonge de la seu de dita ciutat, Francesch Ferrer,
Jaume Vives, doctors en quiscun dret, ciutadans honrrats; Joan Fexat,
notari públich y Narcís Andreu, blanquer, tudors testamentaris de les
persones y béns de Bernat y Narcís, impúbers, fills legítims y naturals
de Bernat Valencas y Cicília, cònjuges, defunts, a ells feta a vinty-sinch
de juliol de dit any; vista altre potestat de dit Pere Boix y Pere
Real per Francesch Bas Ferrer, ciutadà honrrat de la dita ciutat a ells
feta, a vint-y-sis de dits mes y any; vista la acceptació feta per Joan
Fontanet y Andreu Camps, doctors en drets y ciutadans honrrats de
dita ciutat del privilegi real, del qual se litigue, concedits a dits ciutadans
honrrats; vistos los testimonis per quiscuna de les parts rebuts y
examinats y lo que han dit y deposat y atès lo se havia de considerar;
vistes algunes instruccions que·s daren al syndich de la ciutat de Gerona
per les corts celebrades en la vila de Monsó en lo any mil sinch-cents
vuytanta-sinch, per dit Real, en dit nom exhibides y produïdes; vistes
altres instruccions donades a Rafel Albert, syndich de dita ciutat, per
les corts celebrades en la vila de Monsó en lo any mil cinch-cents
vuytanta-sinch, per lo dit Real, en dit nom, exhibides y produïdes; vistes
altres instructions donades a Rafael Albert, syndich de dita ciutat per
les corts celebra sa magestat en la present ciutat de Barcelona en lo
any mil sinch-cents noranta-nou; vist lo syndicat de Albert per a
comparèxer en dites corts per Hierònim Civera y Charol, Rafel March,
Bernat Tarroja, spaser y Barthomeu Rocha, jurats aleshores, y lo consell
de dita ciutat a ell fermat a set de jener mil cinch-cents noranta-nou;
vist un privilegi, vulgarment dit d’en provensal, per lo serníssim rey don
Pedro a la ciutat de Gerona concedit, a vuyt de febrer, mil dos-cents
vuytanta-tres, y per dit Real, en dit nom, produhit; vista la requesta
presentada a instàntia de Llàtzer Scura, doctor en medecina, als jurats
de dita ciutat, a vint-y-hu de febrer mil sis-cents y tres, per dit Real,
en dit nom, produïda; vist lo privilegi de sereníssim rey don Pere, a

608
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
dita ciutat de Gerona concedit en la vila de Monsó, a dotze de agost,
mil tres-cents vuytanta-tres, per dit Real, en dit nom, produhit; vist un
capítol tret del privilegi de sereníssimo rey don Ferrando, a dita ciutat
de Gerona concedit, a trenta-hu de agost, mil sinch-cents y deu, en la
vila de Monsó per dit Real exhibit; vist lo privilegi del excel·lentíssim
lloctinent y capità general en lo present principat de Cathalunya don
Joan Terés, archabisbe de Tarragona, als ciutadans honrrats de Gerona
concedit, a catorse de agost, mil sis-cents y dos, per dit Real, en dit
nom, exhibit; vista la provisió per dit magnífich micer Hieronni Senjust,
doctor del real consell, a dotze de desembre mil sis-cents y dos feta
y per dit Real, en dit nom, produhida; vista la sentència real donada
per lo relador infrascrit entre les dites parts, a catorse de mars mil siscents
y tres, per dit Real, en dit nom, produhida; vist lo capítol cent
y quinse, vulgarment dit chrestià, tret de un llibre recondit en lo arxiu
més baix de la casa de la ciutat de Gerona per dit Real, en dit nom,
produhit; vist lo privilegi militar de Guillem Sunyer, doctor en quiscun
dret, Francesch de Sanct Seloni, Francesch Sebastià de Terrades,
Galcerà Desllor /240v/ y Lluís Desllor per lo sereníssim emperador don
Carlos a ells concedit, a denou de juliol mil sinch-cents y vint-y-vuyt;
vist altre privilegi del dit sereníssim emperador don Carlos, concedit
a Pere Terrades, ciutadà de Gerona, a vint de novembre, mil sinch-cents
quoranta-dos; vist altre privilegi del sereníssim rey don Phelip, concedit
a Rafel Raset y Pere Cerdà, ciutadans honrrats de dita ciutat, a set
de desembre mil sinch-cents quoranta-set; vist altre privilegi de dit
sereníssim emperador don Carlos, concedit a Ivo y Pere Ornós, ciutadans
de Gerona, a nou de octubre mil sinch-cents quoranta-dos; vista
la acceptació feta per los ciutadans honrrats de dita ciutat del privilegi,
los concedí lo excel·lentíssim archabisbe de Tarragona, lloctinent y
capità general, a vint y sinch de agost, mil sis-cents y dos, per dit Real,
en dit nom, produhida; vistes les cartes reals del sereníssim rey nostre
senyor don Felip, dirigides la una al dit excel·lentíssim archabisbe de
Tarragona, lloctinent y capità general, altra al dit lloctinent y doctors
de la Real Audiència, altra al advocat fiscal patrimonial, sots chalendari
de vint-y-vuyt de abril, mil sis-cents y tres per dit Solís, en dit nom,
exhibides; vista la desliberatió feta en lo consell general de la dita ciutat
de Gerona, a dotse de febrer, mil sis-cents y dos; vista la carta real
del sereníssim don Jaume, concedida al balle de dita ciutat de Gerona
y a son lloctinent, a las chalendas de octubre, mil tres-cents vint-y-dos,
per dit Solís, en dit nom, produhida; vist lo privilegi del sereníssim rey
en Pere, concedit a dita ciutat de Gerona a sis 4 de mil tres-cents
sinquanta-quatre, per dit Solís en dit nom, produhit; vista altra carta
del sereníssim rey don Alfonso, concedida als jurats de dita ciutat a
set dels idus de juny, mil tres-cents vint-y-vuyt; vista altra carta del dit
sereníssim rey don Alfonso, als dits jurats concedida, a dotse de las
calendas de desembre, mil tres-cents trenta-dos; vista una capitulatió

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 609
feta y fermada per y entre el sereníssim rey don Martí, de una, y los
jurats de dita ciutat, de part altra, a setse de jener, mil tres-cents norantanou,
per dit Solís, en dit nom, produhida; vista la desliberatió feta en
lo consell general de la casa de la ciutat de Gerona, celebrat a vinty-sis
de jener, mil sis-cents y dos per dit Solís, en dit nom, produïda;
vist lo privilegi del serníssim rey don Ferrrando a dita ciutat concedit,
a setse de juliol, mil sinch-cents y deu, per dit Solís, en dit nom, produhit;
vistos molts capítols o exemplars de extractions de jurats y altres officis
de casa de la ciutat de Gerona, fets al primer de desembre, mil sinchcents
vuytanta-nou, per dit Solís, en dit nom, produhit; vist lo privilegi
concedit per lo excel·lentíssim don Llorens Çuares, duch de Feria,
lloctinent y capità general, al bras militar a la ciutat de Gerona concedit,
a vint-y-hu de abril, mil sis-cents y dos, per dit Solís, en dit nom, produït;
vista la admissió feta de dotse militars de dita ciutat, en virtut de dit
privilegi, a catorse de maig, mil sis-cents hu, per dit Solís, en dit nom,
produhida; vist lo privilegi del dit sereníssim rey don Ferrando concedit
als ciutadans honrrats de la present ciutat de Barcelona, a trenta-hu
de agost, mil sinch-cents y deu, per dit Solís, en dit nom, exhibit; vist
altre privilegi del sereníssima reyna dona Maria concedit a dita ciutat
de Gerona, a tretse de febrer, mil quatre-cents quoranta-y-sinch, per
dit Solís, en dit nom, produhit; vista una suplicatió presentada en lo
consell general de casa de dita ciutat, a instància dels doctors, tant en
lleis com en medecina, a vint-y-sis de jener, mil sis-cents y dos, per
dit Solís, en dit nom, produhida; vist lo privilegi de l’excel·lentíssim don
Ferrando de Toleto, prior de Castella, lloctinent y capità general del
present principat, concedits als jurats de dita ciutat de Gerona, a vinty-dos
de novembre, mil sinch-cents setanta-sis, per dit Solís, en dit nom,
produhit; vist lo privilegi del sereníssim rey don Joan a dita ciutat
concedit y la presentatió de aquell feta lo primer de octubre, mil siscents
y dos; vist altre privilegi del dit sereníssim rey don Joan a dita
ciutat concedit, /241v/ als divuyt de mars, mil quatre-cents sinquantaset;
vistes les instruccions donades de manament dels dits jurats de dita
ciutat y altres del consell ha Alexandre de Cartellà, donsell, y a Joan
Ferrer, síndichs o embaxadors de dita ciutat de Gerona, sobre la
revocatió de dit privilegi concedit per lo excel·lentíssim archabisbe de
Taragona; vista la confirmatió de molts privilegis concedits per lo dit
sereníssim rey don Philip y altres sereníssims reys predecessors seus,
a vint-y-sis de novembre, mil sinch-cents vuytanta-sinch, per dit Solís,
en dit nom, produhits; vistos dos originals processos, hu a relatió de
dit magnífich micer Hieronny Sentjust y altres a relatió de dit magnífich
micer Francesch Benet, doctors de la Real Audièntia, entre dites parts
vertents; vista la scèdula per lo fisch y procurador patrimonial donada,
a deu de juny, mil sis-cents y tres, per dit Solís, en dit nom, produhida;
vists tots los demés actes per totes les parts exhibits y oydes plenament
les parts y llurs advocats en tot lo que han volgut dir y al·legar; vista

610
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
la assignació de sentèntia ab continuatió de dies ab provisió feta a tres
de agost de dit any mil sis-cents y tres; vist lo demés que·s tenia de
veure y altrament tenint nostre senyor Déu y als seus quatre sants
Evangelis devant, nosaltres seguint la via de dret, sententiam, arbitram
y declaram en lo modo que·s segueix:
Attès els mèrits del procés y altrament consta Hierònym
Çaconomina, ciutedà honrat de mà major de la ciutat de Gerona, haver
impetrat del il·lustríssim don Joan Teres, archabisbe de Tarragona,
lloctinent y capità general en lo principat de Cathalunya y comptats
de Rosselló y Cerdanya aleshores, a catorse de agost, mil sis-cents y
dos, privilegi que los ciutedans honrats de dita ciutat, dits de mà major,
nomenats en aquell y llurs descendents gaudescan de tots los privilegis,
gràcies y prerogatives concedits als ciutedans honrats y matriculats de
la ciutat de Barcelona y assenyaladament del privilegi del sereníssim
rey Cathòlich, concedit a trenta-hu de agost, mil sinch-cents y deu, y
de l’emperador, de immortal memòria, a set de octubre, mil sinch-cents
y denou, y haver impetrat aquell ab intercessió y petició dels jurats de
dita ciutat de Gerona ab carta missiva per part de dits jurats tramesa,
sots data de tres de juliol, mil sis-cents y dos, en remuneració dels
serveys fets per dita ciutat y ciutadans de mà major de aquella als serníssims
reys de Aragó y particularment del servey del préstich de les
sis mília lliures en dit any fet a sa magestat o més llargament en dit
privilegi, al qual se ha relatió, està contengut. Consta lo consell de dita
ciutat de Gerona no haver volgut acceptar dit privilegi, ans encontinent
haver entradit y haver intendada litte y causa contra dits ciutedans,
pretenent aquell ere nul·lo y invàlido y ab obreptió y subreptió impetrat,
y que era prejudici als privilegis reals de dita ciutat y al bé públich
de aquella, y no ésser se pogut impetrar per dits jurats y ciutedans sens
determinatió del consell de aquella per moltes causes y rahons en lo
procés deduhides, y demana ésser declaratió ésser estada la intentió
de dit lloctinent general concedir aquell y ésser revocat y anul·lat. Consta
contra forma acostumada servar per dita ciutat e impetració de privilegis
remuneratius ésser obtingut dit privilegi. Consta que ab la desliberatió
del consell general de dita ciutat feta, a dotse de febrer, mil sis-cents
y dos, ab la qual se desliberà que·s fes lo servey a sa magestat del préstich
de les sis milia lliures, ésser estada donada forma y restreta la facultad
als jurats de poder supplicar ha sa magestat fes remuneratió de dit
servey, de les coses apareguera més convenients al benefici y utilitat
de dita ciutat sens intercessió y parer de les onse persones nomenades
en dita determinatió per /241v/ adjunts de dits jurats, o de la major
part de aquells, per executió de dita desliberatió, com consta més
estesament ab aquella, a la qual se ha relatió. Consta que la causa que
mogué a dit lloctinent general en la concessió de dit privilegi fonch
fer mercè a dita ciutat en remuneració dels serveys pretesos per ella
y per los ciutedans predits fets y representats, y consta que altrament

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 611
no hauria dit lloctinent general concedit dit privilegi. Per ço y altrament
los mèrits del procés attesos et alias, sententiam, arbitram, sententiam,
pronuntiam y declaram lo predit y prechalentat privilegi, per dit
lloctinent general concedit a catorse de agost, ésser estat nul·lament
impetrat y ésser invàlido, nul·lo y inefficàs y per consegüent de aquell
no poder-se valer ni aprofitar en ningun temps ni en ninguna forma
dits ciutedans, sens emperò prejudici tàcit ni ex-prés de qualsevol dret
ni prerogatives competescan a dits ciutedans abans de la impetra de
dit privilegi.
Íttem, per quant dels mèrits del procés y altrament consta dits
ciutedans, dits de mà major, inseculats en la bossa del consell de dita
ciutat que fan bras major en aquella, estaven en lo temps de la litte
mota per lo síndich de dita ciutat contra dits ciutedans sobre la
invaliditat de dit privilegi en possessió seu quasi de entrevenir y assistir
en votar en los consells generals adjuntions prohomenades y de
concórrer en officis de jurats y altres officis y regir aquells y entrevenir
en habilitacions y en inseculations de jurats y de officis de regiment
y en negocis del govern y de la taula de dita ciutat, de la matexa manera
entrevenian los altres braços mijà y menor. Consta per provisió real
feta per lo magnífich Hierònym Senjust a dotse de setembre, mil siscents
y dos, inseguint la conclusió feta en lo real consell ésser estat
provehit dits ciutedans littigants en la causa ab dit síndich haver de
ésser conservats en dita possessió seu quasi, en la qual eren, y conservats
en aquella poder entrar en los consells y altres congregations y
adiunctions de dita ciutat y entrevenir y los officis del regiment obtenir
y exercir y no poder ésser durant la litte de dites coses repel·lits ni
remoguts, entès emperò que no entrevinguessen en los consells o
congregations en los quals se tractàs mèrits tocants a dita litte. Y consta
dita provisió ésser estada confirmada en la causa de supplicatió de
aquella interposada per dit síndich ab sentèntia real inseguint la
conclusió feta en la Real Audièntia a relació del magnífich Jaume
Puigmijà, conforme està en aquella contengut, a la qual se ha relació,
y en virtud de aquella ésser estades expedides lletres exequtorials y
presentades als jurats y consell de dita ciutat al primer de janer, mil
sis-cents y tres. Consta que, no obstant dites coses en contrafactió de
dites reals provisions, los jurats y consell de dita ciutat no haver admès,
ans haver repel·lits del consell de dita ciutat los ciutedans littigants en
dita causa contra dit síndich en turbatió de dita possessió e o quasi
estaven, y haver prohibit no entrevinguessen ni fossen admesos en los
officis del regimén alguns de dits ciutedans foren extrets y haver fetes
inseculations sens interventió de jurat, ciutedà y de ciutedans de mà
major de alguns officis y llochs vagants del regiment de dita ciutat y
de la administratió de la taula, conforme consta de les dites coses en
los actes produhits y insertats en lo procés aportat ha relació del
magnífich Francesch Bonet, relador de la causa de appel·latió interposada

612
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
per part de dits ciutedans de dits procehiments y altrament. Per ço,
los mèrits del procés attesos y alias, arbitram, sententiam, pronuntiam
y declaram los dits procehiments /242/ per dits jurats y consell de dita
ciutat fets, axí de inseculatió de officis, adjuntions de dit regiment y
de la administració de dita taula y altres sens interventió de jurat,
ciutedà y de ciutedans de mà major contra sèrie y thenor de actes, reals
provisions ésser nul·las y de ningun effecte y en quant de fet han procehit
ésser revocats y anul·lats com ab la present revocam y anul·lam cum
omnibus inde sequutis, liquidació y explicatió reservada, tornant les
parts en lo estat y punt estaven en lo temps de la impetratió de dit
privilegi quant emperò ha la demanda feta per Garau y Llàtzer Escuras,
ciutadans de mà major. Per quant dels mèrits del procés consta dit
Garau Escura, doctor en medecina, y altre de dits ciutedans col·litigants
al primer de janer mil sis-cents y tres, ésser estat extret en jurat de
dita ciutat de Gerona y prestat per ell lo sòlit jurament y oyda sentèntia
de excomunicatió ésser estat posat en la possessió e o quasi de dit offici
y axí bé en dit temps Làtzer Scura, doctor en medicina, y altre de dits
ciutedans col·litigants, ésser estat estret en lo offici de administrador
de la taula de dita ciutat y haver prestat lo jurament acostumat per
exercir dit càrrech y ésser estat impedit dit Làtzer sens causa justa per
los jurats de dita ciutat de exercir aquell y no consta los salaris de dits
officis demanats per dits Escuras y a ells respective deguts ésser los
estats pagats, per ço, los mèrits del procés attesos y altrement, arbitram,
sententiam, pronuntiam y declaram y lo dit síndich y universitat de
Gerona condempnam a pagar als predits Garau y Làtzer Scuras respective
lo salari a quiscú de ells deguts per rahó de dits offiicis liquidatió
reservada.
Ítem, arbitram, sententiam y declaram y a les parts predictes
condempnam en pagar la part a cada una de elles tocarà a pagar del
salari, a nosaltres dits àrbitres degut per la present nostra arbitral
sentèntia, al notari del compromís lo que justament li serà degut del
procés o altrement.
Íttem, arbitram, sententiam y declaram y a nosaltres dits àrbitres
per la facultad a nós donada en lo acte del compromís nos reservam
temps de dos mesos per ajustar, corregir, interpretar o commutar la
present nostra arbitral sentèntia y liquidar los caps dalt reservats.
Íttem, arbitram, sententiam, pronuntiam y declaram y les dites
parts condempnam en lloar y emologar purament y sens conditió tot
lo contengut y declarat en la present arbitral sentèntia y de observar
tot lo contengut y declarat en aquella y en son cas tot lo que serà declarat
e arbitrar dins lo temps per rearbitrar reservat sots les penes y jurament
en lo acte del compromís contengudes.
Rovirola, episcopus Barcinone, cancellarius arbiter, Castello R,
arbiter, Gallego, arbiter, Astor, arbiter, Sentjust, arbiter, Bonet, arbiter,
Puigmijà, arbiter.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 613
És estada donada la present sentèntia arbitral per nosaltres don
Rafel de Rovirola, per la sacra cesàrea et real magestat canceller y bisbe
de Barcelona, micer Joan Castelló, regent la Real Cancellaria, Joan
Gallego, Hierònym Astor, Hierònym Sentjust, Francesch Bonet y Jaume
Puigmijà, en quiscun dret y de la Real Audièntia doctors àrbitres, per
les dites parts anomenats y publicada per mi Pere Vilossa, donsell y
notari públich, en Barcelona domiciliat, a set del mes de agost, mil siscents
y quatre, a instància de Antich Solís, sotssíndichs de dita ciutat
de Gerona, presents per testimonis los venerables Gastó Garau, prevere
y vicari de Valldonzella, y Baldiri Vedrinyans, prevere de la vila de Prada
de Conflent del bisbat de Elna.
Sig+num Petri Vilossa, domicelli, auctoritate regia notarii publici,
Barcinone populati, qui huiusmodi sententiam ar- /242v/ bitralem, in
cuius prolatione presens interfui, in hanc publicam redigens formam
per alium scribi feci et requisitus clausi.
1. doctors omès al manuscritt. 2. Segueix Gerona ratllat en el lloc on se suposa
hi hauria d’anar el mes. 3. Segueix persones repetit. 4. Segueix Gerona ratllat.
222
1605 maig 29. Roma
LLETRA APOSTÒLICA atogada pel papa Pau V al sagristà major de la
Seu de Girona i a l’abat de Sant Feliu de Girona, on ratifica els
privilegis concedits a l’Estudi General de Girona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 245-246v.
Conservatòria apostòlica dels privilegis concedits als dits
studis generals de la dita ciutat de Gerona.
Paulus, 1 episcopus, servus servorum Dei, 2 dilectis filiis sacristae
maiori et praecentori etiam maiori nuncupatis ac abbati sancti Felicis
similiter nuncupato ecclesiae Gerundensis, salutem et apostolicam
benedictionem.
Hodie a nobis emanarunt litterae thenoris subsequentis:
«Paulus, episcopus, servus servorum Dei, ad perpetuam rei memoriam
aequum reputamus et congruum ut ea quae de Romani
Pontificis gratia processerunt, licet eius superveniente obitu litterae
apostolicae desuper confectae non fuerint, suum sortiantur effectum.
Dudum siquidem felicis recordationis Sixto papae V, praedecessori
nostro, pro parte tunc existentium iuratorum ac communitatis et
hominum civitatis Gerundensis exposito quod de anno Domini millesimo
quadringentesimo quadragesimo sexto, clarae memoriae Alphonsus,
Aragonum rex, qui etiam princeps Cathaloniae existebat, eorum supplicationibus
sibi /245v/ desuper porrectis motus, publicaeque utilitati et

614
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
commoditati intendens, ac etiam dictae civitatis amenitatem annonae
abundantiam caeli clementiam considerans, iuratis et communitati
preteritis, tunc existentibus et futuris, quod si et quandocunque eis bene
visum foret, ipsi in eadem civitate et quocunque illius loco ad id idoneo
unum studium generale in morali et naturali scientia ac utriusque iuris
et cuiuslibet alterius facultatis doctrina fundare, instituere et ordinare
valerent, licentiam et facultatem, quantum in se erat, concesserat ac
eidem studio generali, postquam sic fundatum et institutum foret,
eiusque rectori, consiliariis, cancellario, magistris, doctoribus, bachallaureis
ceterisque scholaribus et 3 studentibus, pro tempore existentibus,
quodque omnibus et singulis honoribus, prerogativis, favoribus,
libertatibus, immunitatibus, exemptionibus, franquitiis et privilegiis,
quibus alia studia generalia per eius praedecessores Aragonum reges
in regnis Valentiae et dicto principatu fundari permissa, ac in eis
habitantes seu studentes uti, frui, gaudere de iure, usu et consuetudine
vel alias consueverunt similiter uti, frui, potiri et gaudere possent etiam,
quantum in se erat, indulserat, easdemque immunitates, prerogativas
et gratias etiam concesserat. Et deinde licentiae et facultatis huiusmodi
vigore iurati ac comunitas et homines tunc existentes in dicta civitate
unum collegium seu scholas pro publicis lectionibus habendis fundaverant
et extruxerant studiumque generale ibidem a pluribus annis 4 introductum
et usu receptum ac in eo lectiones publicae habitae et posterius
fundatio atque institucio studii generalis necnon concessio privilegiorum
huiusmodi per similis memoriae Philipum secundum, Hispaniarum
regem Catholicum, tunc in humanis agentem, approbatae et confirmatae
fuerant, prout in Alphonsi et Philipi, regum predictorum, patentibus
litteris desuper confectis plenius dicebatur contineri. Ac eidem praedecessori
pro parte iuratorum ac comunitatis et hominum predictorum
humiliter supplicato quatenus fundationi et institucioni huiusmodi pro
illarum subsistencia robur apostolicae confirmationis adiicere ac aliis
in premissis opportune providere de benignitate apostolica dignaretur,
praedictus praedecessor, qui proinde considerans inter ceteras felicitates
in hac labili vita ab immortali Deo hominibus concessas eam non
mediocrem esse quod per asiduum litterarum studium, tenebrosa errorum
caligine profligata, valerent adipisci scientiae Margaritam, per
quam militantis ecclesiae res publica gerebatur divinique nominis et
catholicae fidei cultus propagabatur, veritas cognoscebatur, iusticia
colebatur et reliquae virtutes illustrabantur omnisque humanae prosperitatis
conditio augebatur hiis que pro litterarum et studiorum huiusmodi
propagatione et incremento proinde facta atque concessa fuisse
dicebantur, ut perpetuo firma et illibata persisterent, libenter apostolici
muniminis firmitate adyciebat ac alias desuper pastoralis offici sui
partes favorabiliter interponebat, prout eorum et locorum qualitatibus
debite pensatis conspiscebat in Domino salubriter expedire, ac iuratos
et homines predictos eorumque ac comunitatis huiusmodi singulares

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 615
personas a quibusvis excomunicationis, suspensionis et interdicti aliisque
ecclesiasticis sententiis, censuris et paenis a iure vel ab homine
quavis occasione vel causa latis, si quibus quomodolibet innodati
exhistebant, ad effectum inferendorum dumtaxat consequendum, absolvens
et absolutos fore censens necnon erectionis et institutionis studii
literarumque patentium huiusmodi tenore pro expressis habens,
posterioribus suppli- /246/ cationibus predictis inclinatus, sub datto
chalendas novembris pontifficatus sui anno tertio fundationem et
institutionem studii generalis necnon concessionem indultorum, privilegiorum,
immunitatum, exemptionum et prerogativarum huiusmodi
quoad ea que sacris canonibus et consilii Tridentini decretis non contrariebatur
ac in quorum pacifica posssessione rector et scholares studii
generalis huiusmodi exhistebant, apostolica auctoritate approbavit et
confirmavit illisque per presens et inviolabilis firmitatis robur adiecit
ac omnes et singulos, tam iuris quam facti, deffectus, si qui intervenissent,
in eisdem supplicavit. Et nichilominus in eadem civitate universitatem
studii generalis cuiuscumque facultatis et scientie licite sub cura et
directione unius rectoris cum scholis, officinis et cathedris ac etiam
doctoratus, licenciature et bachallaureatus et magisterii gradus ac
insignia, previo debito examine et servatis servandis, conferendi aliisque
facultatibus necnon officialibus et ministris necessariis, ita ut inibi
generale studium in qualibet licita facultate perpetuo haberetur et
vigeret, dicta auctoritate, perpetuo sine alicuius preiudicio erexit
et instituit ac universitati sic erecte illiusque rectori, doctoribus,
scholaribus et personis, pro tempore exhistentibus, necnon illis quos
inibi ad doctoratus, licenciaturae, magisterii et alios gradus pro tempore
promoveri contingeret, ut omnibus et singulis privilegiis, immunitatibus,
libertatibus, exemptionibus, facultatibus, preheminenciis, antelationibus,
prerogativis, honoribus, favoribus, gratiis, concessionibus et indultis,
tam a iure comuni quam ex concessionibus apostolicis ac etiam
imperialibus et regiis, vel aliis quomodolibet in genere et in speciae
Salamantinensis, Complutensis, Illerdensis ac quorumcumque aliorum
studiorum generalium universitatibus illarumque doctoribus, scholaribus
et personis ac in eis ad gradus huiusmodi pro tempore promotis quomodolibet
concessis et concedendis, non tamen sub ullis revocacionibus
comprehensis ac quibus ille utebantur, potiebantur et gaudebant ac uti,
potiri et gaudere poterant, similiter uti, potiri et gaudere libere et licite
possent et deberent in omnibus et per omnia perinde ac si illa eidem
universitati studii Gerundensis huiusmodi illiusque rectoribus, doctoribus,
scholaribus et personis ac in illa pro tempore promotis specialiter et
nominatim concessa forent, auctoritate predicta et perpetuo indulsit.
Necnon rectori et doctoribus pro tempore exhistentibus ipsius universitatis
studii Gerundensis pro illius prospero et felici regimine quecumque
statuta et ordinationes licita tamen et honesta ac sacris canonibus et
dicti concilii decretis minime contraria condendi et faciendi ac illa

616
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
postmodum prout rerum et temporum qualitas requireret, confirmandi
et mutandi que postquam condita, reformata, mutata et alterata ac a
loci ordinario examinata et approbata forent, toties eo ipso dicta
auctoritate confirmata exhisterent, licentiam et facultatem eadem auctoritate
concessit. Decernens ita per quoscunque iudices, ordinarios et
delegatos, et causarum palatii apostolici auditores, sublata eis et eorum
cuilibet quavis aliter iudicandi et interpretandi facultate et auctoritate,
ubique iudicari et diffiniri debere irritum quoque et inane quiquid secus
super his a quoquam quavis auctoritate, scienter vel ignoranter,
contingeret attentari. Non obstantibus premissis ac constitutionibus et
ordinationibus apostolicis necnon civitatis et quarumcumque aliarum
universitatum predictarum iuramento confirmatione apostolica vel
quavis firmitate alia roboratis, statutis et consuetudinibus, privilegiis
quoque indultis et literis apostolicis illis eorumque personis, rectoribus,
scholaribus et studentibus sub quibuscumque tenoribus et formis, etiam
motu proprio, et ex certa scientia ac consistorialiter et alias in contrarium
quomodolibet concessis, approbatis et innovatis. Quibus omnibus
predictus Sixtus predecessor etsi pro illorum sufficienti derogatione
alias de illis illorumque totis tenoribus specialis, specifica, expressa et
individua ac de verbo ad verbum, non autem per clausulas generales 5
idem importantes mentio seu quevis alia expressio habenda aut aliqua
alia exquisita forma ad id servanda foret illis alias in suo robore
permasuris ea via dumtaxat specialiter 6 et expresse derogavit ceterisque
contrariis quibuscunque. Ne autem de absolucione, aprobacione, confirmacione,
adiectione, suppletione, erectione, institucione, indulto,
concessione et decreto Sixti predecesoris huiusmodi, pro eo quod super
illis ipsius Sixti predecessoris eius superveniente obitu, littere confecte
no fuerint, valeat quomodolibet hesitari dictique iurati ac comunitas
et homines illorum frustentur effectu, volumus et similiter apostolica
auctoritate predicta decernimus quod absolutio, approbacio, confirmacio,
adiectio, suppletio, erectio, institutio, /246v/ indultum, concessio et
decretum Sixti predecessoris huiusmodi proinde a dicta die chalendas
novembris suum sortiantur effectum, ac si super illis ipsius Sixti
predecessoris literis sub eiusdem diei dati confecte fuissent, prout superius
enarratur, quodque presentes litere ad probandum plene absolutionem,
approbationem, confirmationem, adiectionem, suppletionem,
erectionem, institutionem, indultum, concessionem et decretum Sixti
predecessoris huiusmodi ubique sufficiant nec ad id probationis alterius
adminiculum requiratur. Nulli ergo ommino huiusmodi liceat hanc
paginam nostram voluntatis et decreti infringere vel ei ausu temerario
contrarie. Si quis autem hec attentare presumpserit, indignationem
omnipotentis Dei ac beatorum Petri et Pauli, apostolorum eius, se
noverit incursum. Dattum Romae, apud Sanctum Petrum, anno incarnacionis
Dominicae millesimo sexcentesimo quinto, quarto chalendas
iunii, pontifficatus nostri anno primo».

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 617
Quocirca discretioni vestras per apostolica scripta mandamus
quatenus vos vel duo aut unus vestrum per vos vel alium seu alios literas
predictas et in eis contenta, quecumque ubi et quando opus fuerit ac
quoties, pro parte iuratorum ac comunitatis et hominum predictorum
seu alicuius eorum desuper fueritis requisiti, solempniter publicantes
eisque in premissis efficaciis deffensionis presidio assistentes, faciatis
auctoritate nostra literas ipsas et in eis contenta huiusmodi ad omnibus,
ad quos spectat et pro tempore spectabit, inviolabiliter observari
ipsosque iuratos ac comunitatem et homines iliis pacifice frui et
gaudere, non permitentes eos vel eorum quempiam quomodolibet
indebite molestari, contradictores quoslibet et rebelles per sententias,
censuras et penas ecclesiasticas aliaque oportuna iuris et facti remedia,
appellacione postposita, compescendo ac legitimis super his habendis
processibus, sententias censuras et penas ipsas et iteratis vicibus
aggravando, invocato etiam ad hoc si opus fuerit 7 auxilio brachii secularis,
non obstantibus piae memoriae Bonifacii papae octavi, etiam
predecessoris nostri, qua cavetur ne quis extra suam civitatem vel
diocesim nisi in certis exceptis casibus et in illis ultra unam dietam
a fine sue diocesis ad iudicium evocetur seu ne iudices a sede predicta
deputati extra civitatem vel diocesim, in quibus deputati fuerint, contra
quoscumque procedere aut alii vel aliis vices suas committere audeant
vel presumant etiam de duabus dietis in concilio generali aedito,
dummodo ultra tres dietas extra suam civitatem vel diocesim aliquis
ad iudicium contrahatur et aliis apostolicis constititionibus necnon
omnibus supradictis sensi aliquibus comuniter aut divisim ab eadem
sit sede indultum quod interdiu suspendi vel excomunicari non
presumpserint per litteras apostolicas, non facientes plenam et expressam
ac de verbo ad verbum de indulto huiusmodi mentionem.
Dattum Romae, apud Sactum Petrum, anno incarnationis Dominicae
millesimo sexcentesimo quinto, quarto chalendas iunii, pontificatus
nostri anno primo.
Signum J. Zianus, M. Vecchiarillis, F. Berterius, C. Pamphilius.
Vidit Carlettus, Iacobus Hieronimus Miletus, J. Bombellus.
1. Caplletra ornamentada. 2. Segueix un espai de 9 lletres aprox.
cancel·lat. 3. Segueix un espai de 7 lletres aprox. cancel·lat. 4. Segueix un espai
de 8 lletres aprox. cancel·lat. 5. generales interlineat. 6. specialiter interlineat.
7. si opus fuerit interlineat.
223
1605 juny 10. Roma
CONFIRMACIÓ apostòlica atorgada pel papa Pau V, a favor dels jurats
de la ciutat de Girona, on reconeix els honors, prerrogatives, llibertats,
immunitats, exempcions, franqueses i privilegis reials concedits
per diversos monarques a l’Estudi General de Girona.

618
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 243v-245.
Confirmació apostòlica dels privilegis reals concedits als
studis generals de la ciutat de Gerona.
Paulus, 1 episcopus, servus servorum Dei, ad perpetuam rei
memoriam aequum reputamus et congruum ut ea quae de Romani
Pontificis gracia processerunt, licet eius superveniente obitu litterae
apostolicae desuper confectae non fuerint, suum sortiantur effectum.
Dudum siquidem felicis recordationis Sixto papae V, predecesori nostro,
pro parte tunc existentium iuratorum ac communitatis et hominum
civitatis Gerundensis exposito quod de anno Domini millesimo quadringentesimo
quadragesimo sexto, clarae memorie Alphonsus, Aragonum
rex, qui etiam princeps Cathalonie existebat, eorum suplicationibus
sibi desuper porrectis motus, publicaeque utilitati et comoditati
intendens, ac etiam dictae civitatis amenitatem annonae abundantiam
caeli clementiam considerans, iuratis communitati preteritis, tunc
existentibus et futuris, quod si et quandocunque eis bene visum foret,
ipsi in eadem civitate et quocunque illius loco ad id idoneo unum
studium generale in morali et naturali scientia ac utriusque iuris et
cuiuslibet alterius facultatis doctrina fundare, instituere et ordinare
valerent, licenciam et facultatem, quantum in se erat, concesserat ac
eidem studio generali, postquam sic fundatum et institutum foret,
eiusque rectori, cancellario, consiliariis, magistris, doctoribus, bachallaureis
ceterisque scholaribus et studentibus, pro tempore existentibus,
quodque omnibus et singulis honoribus, prerogativis, favoribus,
libertatibus, immunitatibus, exemptionibus, franquiciis et privilegiis,
quibus alia studia generalia per eius predecessores Aragonum reges in
regnis Valenciae et dicto principatu fundari permissa, ac in eis habitantes
seu studentes uti, frui et gaudere de iure, usu et consuetudine
vel alias consueverant similiter uti, frui, potiri et gaudere possent etiam,
quantum in se erat, indulserat, easdemque immunitates, prerogativas
et gratias etiam concesserat. Et deinde licentiae et facultatis huiusmodi
vigore iurati ac comunitas et homines tunc existentes in dicta civitate
collegium unum seu scholas pro publicis lectionibus habendis fundaverant
et extruxerant studiumque generale ibidem a pluribus annis
introductum et usu receptum ac in eo lectiones publicae habitae et
posterius fundatio atque institutio studii generalis necnon concesio
privilegiorum huiusmodi per similis memoriae Philippum II, Hispaniarum
regem Catholicum, tunc in humanis agentem, approbatae et confirmatae
fuerant, prout in Alphonsi et Philipi, regum predictorum, patentibus
litteris desuper confectis plenius dicebatur contineri. Ac eidem predecessori
pro parte iuratorum ac communitatis et hominum predictorum
humiliter supplicato quatenus fundationi /244/ et institutioni huiusmodi
pro illarum subsistentia robur apostolicae confirmationis adiicere ac

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 619
aliis in praemissis oportune providere de benignitate apostolica provideretur,
predictus predecessor, qui proinde considerans inter ceteras
felicitates in hac labili vita ab inmortali Deo hominibus concessas 2 eam
non mediocrem esse quod per assiduum litterarum studium, tenebrosa
errorum caligine profligata, valerent adipisci scientiae Margaritam, per
quam militantis ecclesiae res publica gerebatur divinique nominis et
catholicae fidei cultus propagabatur, veritas agnoscebatur, iustitia
colebatur et reliquae virtutes illustrabantur omnisque humanae properitatis
conditio augebatur hisque pro litterarum et studiorum huiusmodi
propagatione et incremento proinde facta atque concessa fuisse
dicebantur, ut perpetuo firma et illibata persisterent, libenter apostolici
muniminis firmitatem adiciebat ac alias desuper pastoralis officii sui
partes favorabiliter interponebat, prout rerum et locorum qualitatibus
debite pensatis conspiciebat in Domino salubriter expedire, ac iuratos
et homines predictos eorumque ac communitatis huiusmodi singulares
personas a quibusvis excomunicationis, suspensionis et interdicti
aliisque ecclesiasticis sententiis, censuriis et paenis a iure vel ab homine
quavis occasione vel causa latis, si quibus quomodolibet innodati
existebant, ad effectum inferendorum dumtaxat consequendum, absolvens
et absolutos fore censens necnon erectionis et institutionis studii
litterarumque patentium huiusmodi thenores pro expressis habens,
posterioribus supplicationibus predictis inclinatus, sub dato Romae,
idus novembris, pontificatus sui anno tertio fundationem et institucionem
studii generalis necnon concessionem indultorum, privilegiorum, immunitatum,
concessionum, exemptionum et praerogativarum huiusmodi
quoad ea quae sacris canonibus et consilii Tridentini decretis non
contrariebantur ac in quorum pacifica possessione rector et scholares
studii generalis huiusmodi existebant, apostolica auctoritate approbavit
et confirmavit illisque per presens et inviolabilis firmitatis robur adiecit
ac omnes et singulos, tam iuris quam facti, deffectus si qui intervenissent,
in eisdem supplevit. Et nichilominus in eadem civitate universitatem
studii generalis cuiuscumque facultatis et scientiae licite sub cura
et directione unius rectoris cum scholis, officinis et cathedris ac etiam
doctoratus, licenciaturae, bachallaureatus et magisterii gradus ac insignia,
praevio debito examine et servatis servandis, conferendi aliisque
facultatibus necnon officialibus et ministris necessariis, ita ut inibi
generale studium in qualibet licita facultate perpetuo haberetur et
vigeret, dicta auctoritate, perpetuo sine alicuius praeiudicio erexit
et instituit ac universitati sic erectae illiusque rectori, doctoribus, scholaribus
et personis pro tempore existentibus, necnon illis quos inibi ad
doctoratus, licentiaturae, magisterii et alios gradus pro tempore
promoveri contingeret, ut omnibus et singulis privilegiis, immunitatibus,
libertatibus, exemptionibus, facultatibus, praeheminentiis, antelationibus,
prerogativis, honoribus, favoribus, gratiis, concessionibus et indultis,
tam a iure communi quam ex concessionibus apostolicis ac etiam

620
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
imperialibus et regiis, vel aliis quomodolibet in genere et in specie
Salamantinensis, Complutensis, Illerdensis ac quorumcumque aliorum
studiorum generalium, universitatibus illlarumque /244v/ doctoribus,
scholaribus et personis ac in eis ad gradus huiusmodi pro tempore
promotis quomodolibet concessis et concedendis, non tamen sub ullis
revocationibus comprehensis ac quibus illae utebantur, potiebantur et
gaudebant ac uti, potiri et gaudere poterant, similiter uti, potiri et
gaudere libere et licite possent et deberent in omnibus et per omnia
perinde acti illa eidem universitati studii Gerundensis huiusmodi
illiusque rectoribus, doctoribus, scholaribus et personis ac in illa pro
tempre promotis specialiter et nominatim concessa forent, auctoritate
predicta et perpetuo indulsit. Necnon rectori et doctoribus pro tempore
existentibus ipsius universitatis studii Gerundensis pro illius prospero
et felici regimine quaecunque statuta et ordinationes licita et honesta
ac sacris canonibus et dicti consilii decretis minine contraria condendi
et faciendi ac illa postmodum, prout rerum et temporum qualitas
requiret, et reformandi et mutandi quae postquam condita, reformata,
mutata et alterata ac a loci ordinario examinata et approbata forent,
toties eo ipso dicta auctoritate confirmata existerent, licenciam et
facultatem 3 eadem auctoritate concessit. Decernens ita per quos iudices,
ordinarios et delegatos, et causarum palatii apostolici auditores, sublata
eis et eorum cuilibet quavis aliter indicandi et interpretandi facultate
et auctoritate, ubique iudicari et diffiniri debere irritum quoque et inane
quicquid secus super his a quoquam quavis auctoritate, scienter vel
ignoranter, contigerit attentari. Non obstantibus praemissis ac constitutionibus
et ordinationibus apostolicis necnon civitatis et quarumcunque
aliarum universitatum predictarum iuramento confirmatione apostolica
vel quavis firmitate alia roboratis, statutis et consuetudinibus, privilegiis
quoque indultis et litteris apostolicis illis eorumque personis, rectoribus,
scholaribus et studentibus sub quibuscunque thenoribus et formis et
motu proprio et ex certa scientia ac consistorialiter et alias in contrarium
quomodolibet concessis, approbatis et innovatis. Quibus omnibus
predictus Sixtus praedecessor etsi pro illarum sufficienti derogatione
alias de illis eorumque totis thenoribus specialis, specifica, expressa et
individua ac de verbo ad verbum, non autem per clausulas generales
idem importantes mentio seu quaevis alia expressio habenda aut aliqua
alia exquisita forma ad id servanda foret illis alias in suo robore
permansuris ea vice dumtaxat specialiter et expresse derogavit ceterisque
contrariis quibuscunque. Ne autem de absolutione, approbatione,
confirmatione, adiectione, suppletione, erectione, institutione, indulto,
concessione et decreto Sixti praedecessoris huiusmodi, pro eo quod
super illis ipsius Sixti praedecessoris eius superveniente obitu litterae
confectae non fuerint, valeat quomodolibet haesitari dictique iurati ac
communitas et homines illorum frustentur effectu, volumus et similiter
auctoritate apostolica predicta decernimus quod absolutio, approbatio,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 621
confirmatio, adiectio, suppletio, erectio, institutio, indultum, concessio
et decretum Sixti praedecessoris huiusmodi proinde a dicta die idus
novembris suum sortiantur effectum, ac si super illis ipsius Sixti praedecessoris
litterae sub eiusdem diei datti confectae fuissent, prout
superius /245/ enarratur, quodque presentes litterae ad probandum
plene absolutionem, approbationem, confirmationem, adiectionem,
suppletionem, erectionem, institutionem, indultum, concessionem et
decretum Sixti praedecessoris huiusmodi ubique sufficiant nec ad id
probationis alterius adminiculum requiratur. Nulli ergo omnino hominum
liceat hanc paginam nostrae voluntatis et decreti infringere vel ei ausu
temerario contraire. Si quis autem hoc attentare presumpserit, indignationem
omnipotentis Dei ac beatorum Petri et Pauli, apostolorum
eius, se noverit incursurum.
Dattum Romae, apud Sanctum Petrum, anno incarnationis
Dominicae millesimo sexcentesimo quinto, quarto idus iunii, pontificatus
nostri anno primo.
J. Zianus, F. Berterius, M. Albons, pro pre-[...]. 4 Henricus Gilttus,
pro magistris. Iacobus Hieronimus Miletus, Bomballus, M. Vechiarillis,
C. Pamphilius. Vidit Carlettus. Expedivitque Iacobus Hieronimus Miletus.
Probata.
1. Caplletra ornamentada. 2. Segueix un espai d’11 lletres aprox. cancellat.
3. Segueix un espai de 33 lletres aprox. cancel·lat. 4. Segueix un espai de 4
lletres aprox. il·legible perquè s’ha esvaït la tinta.
224
1605 desembre 16. Barcelona
EXECUTÒRIA d’Hèctor Pignatelli, duc de Montlleó, comte de Borrell i dels
Sants Àngels, conseller reial i capità general del principat de
Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya, adreçada a tots el oficials
reials, on els comunica una sentència arbitral emesa per Rafael de
Rovirola, bisbe de Barcelona, Joan Castelló, regent de la Cancelleria,
i Joan Gallego, Jeroni Astor, Jeroni Santjust, Francesc Bonet i Jaume
Puigmitjà, doctors en drets i membres de l’Audiència Reial de
Catalunya, entre els síndics de la ciutat de Girona, d’una part, i els
ciutadans honrats de Girona, de l’altra, amb la qual es revoca el
privilegi que havia estat concedit a aquests darrers el 14 d’agost de
1602, que els equiparava als ciutadans honrats de Barcelona.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 242v-243.
Exequtòria de la dalt dita sentèntia donada contra dits
ciutadans honrats.

622
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Philippus, Dei gratia rex Castelle, Aragonum et caetera, comes
Barcinone et caetera, Hector Pignatellus, dux Montisleonis comesque
Burrelli ac Sancti Angeli Lombardorum, sacre, cesaree et regie magestatis
consiliarius, locumtenens et capitaneus generalis in principatu
Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus
regiis universis et singulis officialibus, tam regiis quam aliis, ad quos
spectet, ipsorumque offitialium locatenentium, presentibus et futuris,
salutem et dilectionem.
In causa decreti execuutionis, que in regia ducta extitit audientia,
sententiae arbitralis in causa compromissi firmati inter partes suscriptas
late per arbitros inter dictas partes electos et nominatos, die septima
augusti, anni millesimi sexcentesimi quarti, que in regia extitit audientia
sub examine magnifici et dilecti consiliarii regii Hieronimi Astor,
utriusque iuris doctoris et de regia audientia, inter sindicum civitatis
Gerunde, ex una, et cives de manu mayori eiusdem civitatis Gerunde,
partibus ex altera, causis et rationibus apud acta ipsius cause contentis,
die duodecima infrascriptorum, mensis et anni, legitimo preheunte
processu, dictoque magnifico Hieronimo Astor relatore refferente,
factaque per eum relatione in dicta regia audientia et conclusione inde
sequuta, attento ex processus meritis constat in dicta causa compromissi
firmati inter dictas partes fuisse per arbitros inter dictas partes electos
et nominatos latam dictam arbitralem sententiam dicta die septima
augusti anni millesimi sexcentesimi quarti, cum qua inter alia fuit
pronuntiatum et declaratum privilegium impetratum ad instantiam
Hieronimi ça Conomina die decima quarta augusti, millesimo sexcentesimo
secundo, a tunch excellentissimo locumtenenenti generali in
principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie, in favorem
civium honoratorum sive manu mayoris illius civitatis Gerunde fuisse
nullum et invalidum et nulliter obtentum sive impetratum, et consequenter
non posse dictos cives ullo tempore dicto privilegio uti, frui aut gaudere,
sine tamen preiuditio quorumcumque iurium et prerrogativarum
competentium eisdem civibus ante impetrationem dicti privilegii, prout
hec et alia latius dicto laudo sive sententia arbitrali continetur, ad quam
habetur relatio, de quo Petrus Vilossa, domicellus et notarius publicus,
facit fidem. Et constat ad instanciam dicti sindici fuisse petitam et ad
regiam evocatam dictam causam executionis dicte sententie arbitralis,
quam fieri supplicant, in dicto capite liquido et sibi favorabili, prestita
tamen cautione ad effectum obtinendi dictam executionem, cum pars
alia appellaverit, ab eademque cautionem non constat fuisse impugnatam,
propter que possit vel debeat denegari petita execuutio. His igitur et
aliis processus meritis attentis et aliis dictam conclusionem insequendo
sententiavimus, pronuntiavimus et declaravimus quod dicta arbitralis
sententia, die septima augusti, anni predicti, millesimi sextodecimi
quarti, executioni demandaretur, itaque dicte sententie in capite supra
relato execuutio iuxta illius seriem et tenorem, attenta cautione predicta,

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 623
et quod gerantur ad id litere execuutoriales et comissiones oportunae
solito iure sigilli, neutram partem in expensis condempnando, sed pro
bistractis execuu- /243/ tionem fieri mandabimus. Postea autem die
decima quarta infrascriptorum mensis et anni, legitimo preheunte
processu, procurator dictorum civium Gerunde scedula quaddam per
eum oblata se obtulit obtentare dicte arbitrali sententie necnon sententie
decreti execuutionis illius in capite liquido revocationis privilegii
sine preiuditio iurium et prerrogativarum competentium dictis civibus
honoratis iam ante dicti privilegii impetrationem, prout in dictis setentiis,
ad quas reffertur, continetur, non intendens ullo unquam tempore
valere frui neque gaudere dicti privilegii, predicta dicens sine dicto
privilegio et sic non consentyt quod dicte litere exequutoriales provise
nullatenus expedirentur, imo expresse illarum expeditioni discet partes
si pars dicti sindici petit dictas litteras sic expensis suis et non alias.
Denique autem die dati presentium, cum per dictum sindicum dicte
civitatis Gerunde fuerit oblata quedam scedula, qua in effectu deductum
et fuit acceptata offertione per partem alias factas quantas pro dicto
sindico facit et non alias scribe cause mandari literas execuutoriales
in continenti pro nunch expensis dicti sindici expediri, eodem magnifico
Hieronimo Astor relatore refferente, providimus quod mandaretur
notario, ut petitur expensis petentis et solito iure sigilli, prout in dictis
regia et arbitrali sententia ac provisionibus est videre et continetur. Et
quoniam parum prodesset sententias ferri et proviones faceri, nisi
illarum debita sequeretur executio, idcirco, dicto sindico nobis humiliter
supplicante, tenore presentium, ad penam florennorum auri Aragonum
quingentorum regii inferendorum erariis, vobis dicimus et mandamus
quatenus instati et requisiti pro parte dicti sindici prechalendatas imo
regias sententiam et provisiones ac sententiam arbitralem in dicto capite
liquido teneatis et observetis, et omnia et singula in eis et earum qualibet
contenta modo predicto exequamini et compleatis seu teneri, servari,
exequire et compleri faciatis et mandetis operis per effectum iuxta
illarum et cuiuslibet illarum seriem et thenorem, iuris ordine in exequendo
servato, et cautte secus agere fierive permitere, si gratiam
regiam caram habetis et preapositam cupitis evitare penam.
Datum Barcinone, die decima sexta mensis decembris, anno a
nativitate Domini millesimo sexcentesimo quinto.
Torner, regens.
In sententiarum locumtenentie VIII, foleo CLXXXV.
Vidit Astor, scriba pro collegio. Bosch, notarius.

624
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
225
1624 març 19. Barcelona
SENTÈNCIA de Pere de Puigmarí i Funes, doctor en drets, abat de Sant
Miquel de Cuixà i canceller reial, en el contenciós entre la Cort
Eclesiàstica de Girona, d’una part, i Bernat Valenques, batlle de
Girona, Rafael Mascarós, verguer dels jurats, Antoni Castanyer,
Narcís Fàbrega i Francesc Puigvert, de l’altra, motivat pel fet que
els darrers havien penyorat a diverses persones pa que havien
comprat a la fleca del Capítol de la Seu.
[A]. Original perdut.
B. AHCG. Llibre Vermell, f. 248r-v.
Sentèntia y declaratió de contenció en favor de la ciutat sobre
lo poder, per part de la ciutat, penyorar los llahichs comprant pa
al pastisser de la canonja, ab notable èxit als 19 mars 1624.
I ha concòrdia entre los comuns sobre lo poder e per dit pastisser
vendre ab lo modo en ella expressat e als. 1 Maig 1701. En poder de
mi Ramon Vila, secretari.
Iesu Christi eiusque purissimae matris et virginis Mariae nominibus
invocatis. Admodum illustrissimus reverendus admodumque
reverendissimus dominus don Petrus a Puigmari et Funes, utriusque
iuris doctor, abbas sancti Michaelis de Cuixano, ordinis claustralis divi
Benedicti nullius diocesis, regius conciliarius et cancellarius, in facto
contentionis iurisdictionis ortae inter curiam ecclesiasticam reverendissimi
episcopi Gerundensis, ex una, et curiam secularem regiae
audientiae, ex altera parte, occasione firme iuris in curia seculari iudicis
ordinarii civitatis Gerunde per Narcisum Fabrega, syndicum, et Raphaelem
Mascaros, virgarium, et Anthonium Castanyer, aedilem dictae
civitatis, primum factae et deinde ad instantiam dicti Mascaros, nomine
proprio et uti sindicum dicte civitatis et procuratorem2 Bernardi
Valencas, baiuli, dicti Castanyer, aedilis, dicti Fabrega, sindici, et
Francisci Puigvert, virgarii officialium dicte civitatis, ad dictam regiam
audientiam evocate ratione procedimentorum contra dictos in dicta
curia ecclesiastica factorum ad instantiam syndici capituli et canonicorum
sedis Gerundae ob pignoramenta et apprehentiones panis per dictos
officiales respective facta et factas diebus scilicet nona, decima, undecima
et duodecima octobris proxime lapsi, contra Salvatorem Serra,
Ioannem Carbonell, Franciscum Auger, Germanam Balle, Antonium
Borras, Margaritam Rabella, Thomam Carreras, Raphaelem Franch et
Eulaliam Rigava, ementes contra preconia civitatis panes, tam albos
quam rossos nuncupatos, a Michaele Comelles, pistore dicti capituli
et canonicorum, in dicta venditione notabilem, publicum et notorium
excessum commitente, a die prima octobris iamdicti, a quo incepit
exercere offitium pistoris dicti capituli et toto tempore quo illud exer-

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 625
cuit, visa litera in forma contentionis et cum electione arbitri, tam a
dicta curia seculari regiae audientiae quam a dicta curia ecclesiastica
emanatis cum eidem debitis presentationibus; visis literis a curia
seculari iudici ordinarii Gerunde cum electione arbitri et in forma
contentionis, tam primo quam secundo, tertio et quarto loco antea
emanatis; visis articulis pro parte syndici dictae civitatis Gerundae
coram supradicto domino sexta decembris proxime lapsi oblatis; et visis
depositionibus testium super ipsis in vim literarum compulsoriarum
extra urbem receptarum; visis articulis pro parte syndici seu economi
dicti capituli ac canonicorum dicte sedis Gerunde coram supradicto
domino duodecima decembris dicti oblatis, in et cum quibus constet
fuisse obtentum privilegium exemptionis pignorandi pistorem dicti
capituli in casu /248v/ excessus per eum in venditione panis comissi;
visis depositionibus testium super dictis articulis in vim literarum
compulsoriarum extra urbem receptorum; visis declarationibus per
admodum reverendos cancellarios in aliis causis factis et pro utraque
parte exhibitis; visis processibus et procedimentis per ambas partes
respective exhibitis; visis prorogationibus termini ad declarandum
presentis contentionis causam factis usque ad diem primam mensis
aprillis proxime venturi: viso toto processu; visis denique videndis et
attentis attendendis, sententiat, pronunciat et declarat firmae iuris per
dictos Narcisum Fabrega, syndicum, Anthonium Castanyer, aedilem,
Bernardum Valencas, baiulum, Raphaelem Mascaros, Franciscum
Puigvert, virgarios dicte civitatis Gerunde, in dicta curia seculari factae
ad effectum ut non impediatur dicta curia secularis quominus procedere
possit contra dictos laycos ementes panes venditos a dicto Comelles,
pistore, eum dicto notabili, publico et notorio excessu rebus ut nunc
locum fuisse et esse.
Don Petrus a Puigmari, cancellarius.
Vidit Gomis. Vidit Aguilo. Vidit Rocha.
Latta et promulgata fuit huiusmodi sententia, pronunciatio seu
declaratio per dictum admodum illustrissimum et admodum reverendissimum
dominum et dilectum conciliarium ac cancellarium regium,
don Petrum a Puigmari et Funes, in quadam aula domorum suae
propriae habitationis, quas fovet in presenti civitate Barchinone et in
vico dicto lo carrer Ample, et de ipsis mandato lecta et publicata per
me Paulum Marques, auctoritatibus apostolica attque regia notarium
publicum et causarum contentionum scribam, Barchinone commorantem,
die decima nona mensis martii, anno a nativitate Domini millesimo
sexcentesimo vigesimo quarto, presentibus pro testibus Iosepho Callavet,
regio mandati scriba, Barchinone populato, et Hieronymo Bosch, notario
publico, cive Barchinone, ad hec voccatis specialiter et assumptis,
prout superius continetur.
Copia huiusmodi sententiae propria manu scripta, sumpta et
extracta fuit ab eius originali posito et contento in originali processu

626
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
causae contentionis vertentis inter supradictas partes et cum eodem
veridice comprobata per me, dictum Paulum Marques, notarium et
scribam supra memoratum, haec etiam propria scribentem manu et in
fidem et testimonium premissorum meum solitum apponentem sig+num.
1. Segueix un espai de 4 lletres aprox. en blanc. 2. Segueix un espai d’11 lletres
aprox. cancel·lat.

Rúbriques
RÚBRIQUES DEL PRESENT LIBRE, APEL·LAT LIBRE VERMELL, ON SÓN SCRITS DIVERSOS
PRIVILEGIS ATORGATS A LA CIUTAT DE GERONA.
Masells.
Donació que lo senyor rey Ildefons féu al spital dels masells de VIII
squellades de fforment censals sobre lo monar de Gerona. En cartes, I
Concessió dels límits de la ciutat dins los quals los habitants en aquella
fossen franchs de exorquia. En cartes, I
Amarar cànem.
Provisió ab la qual lo senyor rey en Jacme mena e ordona que algun
no gosàs enaygar cànem ne lin en lo riu de Onyar. En cartes, II
Sant Feliu de Guíxols.
Concessió de certa imposició o vectigal de mercaderies qui·s porten de
la ciutat de Gerona a Sant Ffeliu de Guíxols. En cartes, II
Provisió sobre los pesos de la ciutat. En cartes, III
Lo senyor rey atorga a·n Pere de Cardonets, son porter, que fos
regonexedor e senyador dels pesos e mesures, e hagués lo terç de les penes
e bans. En cartes, III
Concessió e stabiliment fets a·n Pere de Cardonets dels pesos e mesures.
En cartes, IIII
Exequtòria sobre la terça part de bans e penes de pesos e mesures,
atorgada a·n Pere de Cardonets. En cartes, V

628
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Exequtòria atorgada a·n Pere de Cardonets sobre pesos e mesures e la
terça part de bans e penes d’aquells. En cartes, V
Provisió atorgada a·n Pere de Cardonets sobre pesos e mesures, que
neguns officials no·ls regoneguessen. En cartes, VI
Provisió exequtòria en favor d’en Pere de Cardonets sobre pesos e mesures.
En cartes, VII
Concessió feta a·n Pere de Cardonets que pusqués elegir un saig en cascun
lochs del bisbat de Gerona per regonèxer e senyar pesos e mesures. En cartes,
VII
Concessió feta en favor d’en Pere de Cardonets sobre lo terç de bans e
de penes de pesos e mesures, comeses en les vegaria e batlia de Busulduni.
En cartes, VII
Exequtòria atorgada a·n Pere de Cardonets de haver lo terç de bans e
penes de pesos e mesures en tot lo bisbat de Gerona. En cartes, VIII
Carta de venda per los hereus d’en Pere de Cardonets, feta a l’honrat en
Guillem dez Castell, mercader de Gerona, del dret de pesos e mesures. En cartes,
VIIII
Carta de venda per en Guillem dez Castell feta als jurats, a ops de la
ciutat de Gerona, de l’ofici de senyar e affinar pesos e mesures. En cartes, XII
Moderatió de salaris.
Lo senyor rey féu edicte e statut que los regidors de cascuna ciutat de
Cathalunya moderassen salaris a tots machànichs e a missatgés, scuders e
sirventes e a altres logaters. En cartes, XIII
Exequtòria sobre lo edicte de tatxar salaris e loguers a logaters e a altres.
En cartes, XV
Fer pont a Teer.
Lo senyor rey atorga als jurats e pròmens de la ciutat de Gerona que
pusquen fer un pont de pedra en lo riu de Teer, a conaguda de dites persones
elegidores per los jurats, e de una persona de cascuna parròquia dellà lo riu
de Teer. En cartes, XV
Que tots aquells qui han alberchs contiguus al mur de la ciutat sien forçats
enderrocar los dits alberchs, aytant com són contiguus als murs. En cartes,
XV
Lo bisbe de Gerona promès als jurats contribuir, per ell e per los clergues
de la ciutat, per obres del mur, sinch-cents florins, per los quals lo senyor rey,
dient que tots axí lechs com clergues qui deuen contribuir, mane ésser feta
exequció. En cartes, XVI
De imposicions.
Lo senyor rey, declarant que ab sagrament és obligat a no tocar res de
les imposicions, mane al vaguer que torn ço que·n hage pres. En cartes, XVI

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 629
Torbadors.
Exequtòria menada per lo senyor rey contra aquells torbadors de no
contribuir en les obres dels murs. En cartes, XVII
Murs.
Provisió ab què lo senyor rey mane al batle de Gerona que en los murs
façe fer aquelles obres que ordoneran mestre Bernat ça Riera, en Pere dez Prat
e en Ffrancesch Santceloni. En cartes, XVII
EN LIBRE VERT, CXXXXV, ALTRE PRIVILEGI SOBRE LOS MURS AB LA VEGARIA.
Confirmació de la sentència del jutge ordinari, entre los pagesos y la ciutat,
sobre les obres dels murs, foli CCCLXXXXIIII.
Murs.
Sobre la concòrdia entre los capítol, ciutat e vegaria.
Capítols concordats sobre la contribució per les universitats de les batlia
e vegueria de Gerona faedora en les obres dels murs, e la sentència sobre açò
donada per lo jutge ordinari de Gerona. En cartes, XVII
Murs.
Sentència reyal ab la qual lo senyor rey declara la sentència donada per
lo jutge sobre les obres dels murs ésser justament donada. En cartes, XXII
Sentència o declaració feta sobre lo pati del verger d’en Ffrancesch
Santceloni, fora lo portal de Sant Pere de Galligants. En cartes, XXIII
Imposicions.
Que los ciutedans stants fora la ciutat sien forçats a pagar e contribuir
lur part en les imposicions. En cartes, XXV
Talles.
Com los consellers de Barchinona, responents a letra a ells feta per los
jurats de Gerona, dien que metges de física e de cirurgia contribuien en pagar
certa taylle deiús mencionada. En cartes, XXV
Com lo senyor rey prohibeix que·ls officials no reeben res de comenar
offici de saig, e que no donen licència a algun de no anar a les hosts, e que
los saigs no hagen sinó ço que deuen haver per Constitucions de Cathalunya.
En cartes, XXV
Impositions.
Altre concessió de les imposicions e fou la primera, és en cartes XXXI,
ut infra.

630
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Com lo senyor rey mane que los leuders, faueters o compradors de leudes
hagen anar a les hosts, si donchs no·n mostren special privilegi. En cartes, XXVI
Com lo senyor rey féu comissió al vaguer de conèxer si los hòmens de
Juyà devien ésser forçats de recullir-se en Gerona. En cartes, XXVII
Imposicions.
Privilegi per lo senyor rey atorgat, de les imposicions a les universitats
de les ciutats, viles e lochs de Cathalunya, València e Mallorques. En cartes,
XXVII
Talles.
Com lo senyor mane que tots deutors, qui degen res a la ciutat, sien forçats
de pagar simplament e de pla, sens figura de iuy. En cartes, XXX
Talles.
Altra provisió semblant a la prop dita. En cartes, XXX
Imposicions.
Super eodem, en cartes CC XXVI.
Capítols fets e concordats entre lo senyor rey e les universitats de
Cathalunya sobre les imposicions. En cartes, XXXI
Com lo senyor rey ordona que lo capità de la ciutat de Gerona pogués
elegir certs hòmens d’armes a deffençó de la ciutat. En cartes, XXXVII
Com lo senyor rey revoca una crida que negun no faés dampnatges a
contra mossèn Bernat Guillem de Fuxà. En cartes, XXXVIII
Com lo senyor rey mena ésser observat lo privilegi que no sien fets
allongaments de deutes deguts a drapers o a altres de la ciutat. En cartes,
XXXVIII
Com lo senyor rey mane que cristià no sia pres per deute de juheu. En
cartes, XXXVIIII
Provisió feta per lo senyor rey sobre servitut de host e cavalcada, que
mossèn Huc de Santa Pau pretenia haver en los hòmens del castell de Ffinestres.
En cartes, XXXVIIII
Com lo senyor rey mane ésser revocades totes inhibicions que alguns
faessen en lurs lochs e castells com fer-les se pertany al senyor rey tensolament.
En cartes, XXXXII
Imposicions.
Com lo senyor rey mane als officials que no obeesquen a qualsevol letres
qui sien contra privilegis. En cartes, XXXXII

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 631
Que no sien dats trasllats de privilegis.
Que los officials no manen ne consenten a instància d’algun ésser donat
translat d’alguns privilegis, franqueses e immunitats o altres concessions de la
ciutat, si donchs los jurats de la dita ciutat no·y són apel·lats e oyts. En cartes,
XXXXIII
Barca.
Concòrdia de la pagua és en libre Verd, en cartes CCXXVIIII.
Que en Roca de sa barcha sia tengut als ciutedans de Gerona passar la
barcha segons la covinença entre la ciutat e ell feta. En cartes, XXXXVIIII
Vitualles.
Que los jurats de Gerona satisfaessen lo preu de certa quantitat d’ordi
pres per provisió de la ciutat. En cartes, XXXXVIIII
Que lo batle de Gerona sie tengut forçar tots ciutedans, forans e altres,
a fermar en obligacions de qualsevol censals e violaris venuts e venadors. En
cartes, XXXXVIIII
Que los hòmens dels lochs e parròchies de les vegaria e batlia, on no
ha castells ne fortaleses, se haien a recullir dins la ciutat e hagen a contribuir
en les obres dels murs. En cartes, XXXXVIIII
Concessió feta si los hòmens de la vegaria deuen e han acustumat recullirse
en la ciutat. En cartes, L
De la Pera.
Que nulltemps los habitadors de la Pera se reculleguen en lo loch de la
Pera, ans se recullen dins la ciutat, o en aquell loch que lo capità o veguer
de Gerona dirà, e que en lo dit loch no sia construyt mur. En cartes, LI
Sentència reyal que los hòmens de les vegaria e batlia contribuesquen
en les obres dels murs. En cartes, LII
Exequtòria de la sentència de les obres dels murs. En cartes, LII
Que en Pere Ferrer, síndich de la ciutat, tenga totes ordinacions per rahó
del sindicat per la universitat faedores. En cartes, LIII
Que en Narçís de Gornau, clavari, prengués en compte pensions de censals
en paga prorata d’açò que los reebents los censals deguessen. En cartes, LIII
Altra provisió semblant a la prop dita. En cartes, LIIII
Imposicions.
Que·ls compradors de les imposicions, fermances e altres obligats paguen
los preus d’aquelles al clavari, axí com de coses fiscals, no admeses fermes de
dret, apel·lacions ne opposicions ne altres rahons, e que los officials d’açò façen
sasgrament e homenatge. En cartes, LIIII

632
Elecció consili.
80 fan consell.
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
E aquí és lo que juren los del consell en què deuen molt mirar e atendre.
Privilegi que LXXX persones eletes per los jurats, o la major part d’elles,
façen consell general en la festa de Ninou. En cartes, LV
Que cascun any, lo die de Ninou, sien elets jurats, consellers, mostaçaff,
sobraposats e reebedors de comptes. En cartes, LVII
Que los jurats sien jutges e conexedors de tots salaris qui sien demenats
a la ciutat e examinadors e decisidors de totes qüestions per la rahó sien. En
cartes, LVII
Que los jurats poden fer ordinacions e statuts, e bans imposar, e declarar
qui seran cayguts en los dits bans, si n’és fet dupte, enclosos bans d’armes,
e los jurats poden declarar les armes ésser restituïdes a aquell qui no sia caygut
en ban hi hage fet contra ordinacions de jurats, e que los batle e sotsbatle hagen
a tenir e servar les dites coses. En cartes, LVIII
Que alguns mercaders o altres de la ciutat e de la vila de Sant Ffeliu,
per deutes de les dites ciutat e vila deguts al senyor rey e a altres qualsevol
persona, no pusquen ésser penyorats, mercats o detenguts, si donchs no eren
en nom de principals o de fermances obligats. En cartes, LVIIII
Maridatge.
Que per rahó del maridatge de dona Iohana d’Aragó, qui fou comtessa
de Ffoix, no fossen demenats sinó sis-cents-cinquanta florins a la ciutat ne a
Sant Ffeliu. En cartes, LX
De la Pera.
Sentència ab la qual és declarat que los hòmens de la Pera no·s pusquen
recollir en lo loch de la Pera ni fer hun mur ne altre fortalesa. En cartes, LXI
Exequtòria de la sentència dada contra los hòmens de la Pera. En cartes,
LXII
Sant Feliu de Guíxols.
Confirmació feta per lo senyor rey en Martí dels privilegis, franqueses,
libertats e bons usos de la ciutat de Gerona e de la vila de Sant Ffeliu de Guíxols.
En cartes, LXII
Loament fet per la senyora reyna, com a procuradriu del rey de Sicília,
de la confirmació dels privilegis. En cartes, LXII
Qui debent aliquod civitati non possunt eligi ad officia.
Que algun ciutedà o habitador de la ciutat, qui dege alguna quantitat
a la dita ciutat, no pusque ésser elet en conseller ne a altres officis, honors
o benifficis de la dita ciutat. En cartes, LXIII

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 633
Maridatge.
Que per la subvenció feta per lo maridatge del rey de Sicília no sia fet
prejudici a les libertats, franqueses o privilegis de la ciutat. En cartes, LXIIII
Que los officials reyals forçen tots síndichs, clavaris e levedor de taylles
de retra compte. En cartes, LXIIII
Mostessaf.
Que abans que los mosteçaffs sien admesos a l’offici, presten sagrament
e homenatge e donen fermançes ydonees que, finit l’any de lur regiment, retran
compte dins un mes, e dins altre mes pagaran a la ciutat la part pertanyent
dels emoluments de la mostaçaffia. En cartes, LXV
Tafuraria.
Que·ls officials no prejudiquin a les ordinacions dels jurats sobre taffuraria
e los officis de sobraposadeschs e de mostaçaffia. En cartes, LXV
Afirmando in sindicatu.
Que los officials forçen tots singulars de la ciutat nomenadors per los
jurats, a fermar en sindicats de la ciutat. En cartes, LXVI
Impositions.
Que cascun capellà e religiosos per totes vitualles, exceptades so-lament
aquelles que rahonablement se despendran en son monas-tir o en sa casa,
contribuescha en les imposicions axí com con si fos lech, e sien eletes dues
persones, una per la ciutat e altre per los clergues, qui vegen e renogueguen
tots abusos qui se’n façen. En cartes, LXVII
Murs.
Que los officials forçen de pagar les universitats e singulars de les vegaria
e batlia en les obres dels murs de la ciutat. En cartes, LXVII
Que persones, posat sien tenguts en deutes de taylles a la ciutat, pusquen
ésser de consell. En cartes, LXVII
Carnicers.
Que los jurats pusquen fer avinençes ab carnicers stranys, que tenguen
la ciutat opulent de carns per lo preu convengut, e que lo batle, a raquesta
dels jurats, inhibescha a altres carnicers que durant la dita avinença no pusquen
vendre carn en la dita ciutat. En cartes, LXVIII
En aquests capítols és lo privilegi de ordenar sobre bandositats. Cartes,
LXXV.
E aquí ha capítol que dispon que sia feta exequció per los oficials
ordinaris, no sperat consell de jutge, de los qui deuen per imposicions.

634
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Capítols concordats entre lo senyor rey e los jurats, quant li donaren la
jurisdicció de diverses parròquies de la vegaria deiús nomenades, e entre los
altres. Ab lo XXV capítol done gran poder als jurats de fer ordinacions sobre
bandositats. En cartes, LXVIII
De imposicions.
Que algun sia tengut pagar drets o imposicions a la ciutat, no gos fer
camín per lochs o rius entorn la ciutat no entrant en aquella, e açò per una
leuga luny, e si contraferà pach lo dret e les penes deval scrites. En cartes,
LXXXV
Maridatge.
Que lo senyor rey no demenerà per rahó de maridatge de ses filles sinó
ço qui és stat acustumat per sos predecessors, e d’allò remet dos mília florins.
En cartes, LXXXV
La erecció del principat de Gerona. En cartes, LXXXVI
De consilio.
Que·l officials forçen tots los elets de consell que presten lo jurament
acustumat e que sien al consell quan se tendrà. En cartes, LXXXXII
Que lo senyor rey mana que los oficials a instància de Joan Dacda, de
qui·s diu ésser lo bordell, compel·lesquen les dones vils a star en lo dit loch,
ab pena ací contenguda. En cartes, LXXXII
Com los honorables jurats de Gerona, o la major part d’ells, poden elegir
un scolà qui sia provehit en lo col·legi instituït per l’onorable mestre Ramon
Carol, és transladat lo capítol per l’onrat mestre Ramon ordonat. En cartes,
CII
Com l’onrat en Jacme Beuda, quòndam, mercader, ciutadà de Gerona,
ordona que de sos béns cascun any fos donada elmoyna de drap a noranta
pobres de la ciutat de Gerona. En cartes, CII
Per les fadrines de l’hospital ordinatió d’en Jacme Beuda.
Com l’onrat en Jacme Beuda mana ésser dats, en ajuda de maridar
poncelles filles del spital, C sous o en CC sous. En cartes, CII
Són continuats totes les dites coses. En cartes CII
Lo privilegi e los capítols del sagramental. En cartes, LXXXXII
Exequtòria sobre un capítol del privilegi del sagramental, que·ls hòmens
de la vegueria compresos al sagramental pusquen fer talles per les despeses
del dit sagramental. En cartes, LXXXXVI
Revocació de una letra e provisió ab què la senyora reyna declarava lo
sagramental no haver loch contra los ecclesiàstichs. En cartes, LXXXXVII
Provisió de la senyora reyna, ab la qual mana al governador e altres
officials, que cessacen alguna inquisició feta contra los jurats de Gerona per
rahó de elecció de jurats, cessant tot lo que era stat fet contra dits jurats. En
cartes, LXXXXVII

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 635
Ítem una abilitació del fet del mig any sobre el dit privilegi. En cartes,
XXXXVI
Privilegi ab lo qual és dada novella forma e pràtica de fer elecció de jurats
e altres officis de la ciutat ab rodolins. En cartes, LXXXXVIII
Consolat de mar.
Lo privilegi del consolat de mar de Gerona. En cartes, C
Exequtòria del dit privilegi. En cartes, CI
Privilegi e nova forma de eligir jurats e altres officis de la ciutat per la
senyora reyna Maria atorgat. En cartes, CII
La senyora reyna volch que la primera elecció de consell e jurats se fahés
d’ací fins al dimenge de Pasqüetes, e puys tostemps los dies dels Innocens e
de Ninou. En cartes, CVII
Tavernes.
Privilegi que mige leuga entorn la ciutat no·s puixen tenir tavernes,
carniceries, ne vendre pa ne vi. En cartes, CVIII
Exequtòria del dit privilegi de tavernes. En cartes, CXII
Taula.
Privilegi e capítols ab lo qual és consentit que·n la ciutat de Gerona puixe
haver una taula assegurada de depòsits. En cartes, CVIII
Àpocha de D VII lliures, per la concessió del privilegi de tenir taula
assegurada. En cartes, CXI
Licència dada a la universitat de Gerona que, per si e sos síndichs, pusquen
vendre censals dels diners deposats en la taula, qui serien convertits en
reemences de preus de censals a què la dita universitat serà obligada. En cartes,
CXII
Vitualles.
Libre Vert, cartes 315. Altre 296. Que los jurats pugan ordenar traure
vitualles en la batlia y vagaria en lo present libre, 136
Translat del privilegi en què és insertada una crida que negun no trasque
vitualles del bisbat de Gerona. En cartes, CXII
Licència a deu anys de manlevar e vendra censals. En cartes, CXIII
Studi general.
Privilegi atorgat de fer studi general. En cartes, CXIII
Mediona.
Potestat donada per la universitat de Gerona a micer Narcís de Sentdionís
e Pere dez Prat sobre la qüestió que era entre la dita universitat e en Ramon

636
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
de Bóixols, per rahó com feya vendra pa, vi e carns al castell de Geronella.
En cartes, CXIIII
Translat de memòria de la leuda d’en Mediona. En cartes, CXV
Mostessaf.
Mostessaf en la vegaria.
Provisió com la senyora reyna vol que lo mostaçaf puixe exercir e usar
de l’offici en la vegueria sen licència del veguer ne d’altra official, e pot portar
hu o dos missatgers ab si. En cartes, CXVII
Concessió de cullir lo dret de les barres a XV anys e a XXX anys. En
cartes, CXVII
Licència atorgada a la ciutat de Gerona de fundar e construir pont de
pedra en lo riu de Teer. En cartes, CXVII
Provisió ab què la senyora reyna recita la confirmació que féu dels
privilegis e libertats de la ciutat de Gerona. En cartes, CXVIII
Ordinacions.
Provisió ab què la senyora reyna mana als officials de Gerona que serven
e exequten les ordinacions per los jurats fetes. En cartes, CXVIII
Pesos y mesuras tocan al mostassaph.
Mostessaf extensió en la batlia.
Extensió la batllia.
Que los officials reyals no s’entrameten dels qui defrauden pesos e
mesures, ans permeten açò al mostaçaf. En cartes, CXVIII
Exequtòria del privilegi qui revoca la unió feta del loch de la Pera, de
Pedrinyà, Cassà de Pelràs, a la baronia de Torroella e que los hòmens dels dits
tres llochs contrabuesquen en les obres dels murs e valls de la ciutat, e lo veguer
de Gerona ús en los dits lochs. En cartes, CXVIIII
Murs.
Declaració feta entre lo clero, ciutat e hòmens forans de la vegueria e
batlia de Gerona sobre les obres dels murs, valls, fortaleses e deffensió de la
ciutat. En cartes, CXVIIII
Exequtòria del senyor rey sobre la dita declaració. En cartes, CXX
Pont.
De fer pont a Teer, concessió altre en lo present libre, en cartes XV.
Altra qüestió de fer pont en lo riu de Teer.
Privilegi que alguns manestrals poblats en los límits contenguts en los
capítols del dit privilegi sien tenguts a pagar imposició. En cartes, CXXI

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 637
Que·l mostaçaf puixe pendre hun missatgé del veguer e batle ab lo qual
exercesqua son offici. En cartes, CXXI
Imposicions.
Sentència reyal dada contra en Pere Riera, Pere Domènech e Anthoni
Morell, ab què és declarat ells ésser de la contribució de les im-posicions de
la ciutat com altres ciutedans. En cartes, CXXI
Exequtòria de la dita sentència. En cartes, CXXII
Translat de una requesta feta en la cort en temps que era síndich mossèn
Joan Cavalleria. En cartes, CXXII
Translat de suplicació feta per la cort. En cartes, CXXIII
Altra translat portat de la cort. En cartes, CXXVI
Sachs o bosses.
En cartes XXXXVI del present privilegi és la abilitació sobre·l mig any.
Privilegi e forma de eligir jurats e altres officials de la ciutat, iuxta forma
dels sachs o bosses. En cartes, CXXVII
Pasturar.
Carniceries per pastures.
Concessió que los carnicers de Gerona puixen pasturar llur bestiar en
les montanyes, selves, guarrigues, boschs e lochs erbosos de la vegueria e batlia,
e en altres lochs de la senyoria del rey, però si lo dit bestiar fa dan o mal a
blats que sia satisfet al qui és feta la tala a notícia de dos hòmens. En cartes,
CXXVIIII
Coronatge.
Provisió ab la qual lo senyor rey manava exequtar lo dret de coronació
en lo principat de Cathalunya, exceptant-ne Gerona e Vich. En cartes, CXXVIIII
Censals.
Forma de pagar los censals que fa la universitat segons valen los
emoluments de les imposicions. En cartes, CXXVIIII
Leuda.
Lezda de Mediona.
Sentència reyal obtenguda en favor de la ciutat per la leuda de Mediona.
En cartes, CXXX
Exequtòria de la dita sentència. En cartes, CXXXI

638
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Batre moneda d’or, argent.
Que en la ciutat de Gerona se puixe batre moneda d’or, d’argent e d’altres
metaylls. En cartes, CXXXI
Fires.
De tres fires de la ciutat de Gerona tenedores.
Concessió de tres fires cascun any en Gerona celebradores. En cartes,
CXXXI
Declaració que aquells qui aprés la partida de la senyora reyna són venguts
e han aturat ésser bons e leyals. En cartes, CXXXII
Capitans.
Que no haja capitans en Cathalunya.
Ordinació que en alguna ciutat ni loch de Cathalunya no haja capitans
e, revocant aquells, vol que los ordinaris exercesquen lur jurisdictió. En cartes,
CXXXII
Leuda.
Sentència reyal obtenguda en favor de la ciutat que de rossins, muls, àsens
de passatge no paguen leuda per passar. En cartes, CXXXII
Sentència reyal dada per lo rey ab què és declarat que·n Joan Montrós,
ciutedà de Barchinona, jatsia que tingués molts béns en la vila de Tàrrega, no
ésser tengut en les taylles de la dita vila de Tàrrega. En cartes, XXXXIIII
Memòria sobre el pes de la farina, consentit a sexanta anys, qual dia e
any dits LX anys comencen. En cartes, XXXXIIII
Regadiu.
Batle general.
Provisió reyal per lo regadiu e possessió de les aygües de fora e de dins
la ciutat. En cartes, XXXXIIII
Jurament prestat per los senyors rey e reyna, don Ferrando e Elisabet,
de servar los privilegis. En cartes, XXXXIIII
Surrogar.
Altre fòleo 136.
Com lo mostaçaf en cert cas de impediment pot subtituir. En cartes,
XXXXVI
Los jurats són obrers de les muralles e valls.
Portals, LXXXIII.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 639
Que los jurats són obrers de les muralles, portals e valls, e ab plen poder
de ordenar, que los officials obesquen. En cartes, LXXXIII
Professó a Sent Feliu.
Com la professó de Gerona anà a Sant Feliu a Sent Feliu de Guíxols ab
lo cap de Sanct Feliu per raó de la secada. En cartes, XXXXVI
Privilegi dels sachs, en cartes CXXVII del present libre.
Abilitació feta per lo senyor rey del privilegi dels sachs o bosses sobre
un cap disponent del mig any, e és ordenat que lo mig any sia o continuu,
o per intervall. En cartes, XXXVI
En la migera de Gerona, en la mesura de la plaça del blat e en la de
la casa del consell de la ciutat, ha LXVII cossos e mig.
Mesura de forment per Gerona e per Sent Feliu.
In libro Nicholau Roca, notario.
En la mesura de la vila de Sanct Feliu de Guíxols ha LXXII cossos e
mig, e açò és stat mesurat e vist, present Nicolau Roca, quòndam, notari,
continuat en lo manual XI e XII sots tanda de canalar, a XVIIII de deembre
any MCCCCLVIII.
Sobre·ls ciris del Corpus com deuen anar.
In libro Petri Pinós, notario.
A XXXI de maig, any MCCCCXVIIII, en un manual d’en Pere Pinós, notari,
en què ha dessús senyal delà, és la concòrdia entre lo bisbe e capítol, de una
part, e los jurats, de la part altre, e que los siris de la ciutat que porten los
fadrins seran a la festa del Corpus, van a mà esquerra, e los del bisbe a mà
dreta, però aquí a part que los jurats puguen fer portar XII ciris blanchs sens
senyal entorn la custòdia.
Privilegi reyal del senyor rey don Ferrando atorgat a la ciutat en l’any
MCCCC LXXXI, en lo qual ha molts capítols. En cartes, CXXXIIII
Lo primer capítol és a modo de remissió sobre les elections e actes passats.
Cartes, CXXXIIII
Ítem altra capítol que puguen ésser jurats pus hagen vagat per dos anys.
Cartes, CXXXV
Oydor de comptes.
Ítem que algú no pugue ésser oydor si no sab ligir e scriure. Cartes, CXXXV
Ítem capítol que lo senyor rey fa gràcia a la dita ciutat del terç de l’offici
de mostasaf. Cartes, CXXXV
Ítem revocatió de les batlies de Hostoles, Viladezens e Fallines. Cartes,
CXXXV

640
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Barons.
Ítem capítol tocant la veda de vitualles que fan los barons. Cartes, CXXXV
Ítem capítol ab què és ordenat que lo capità, en cas que se’n haja posar,
no·s pugue entrametre de la jurisdicció ordinària. Cartes, CXXXVI
Causes verbals.
Ítem capítol tocant les causes verbals. Cartes, CXXXVI
Vitualles.
Ítem altra capítol sobre les vedes que fan los jurats de vitualles ab
confirmació de privilegis antichs. Cartes, CXXXVI
Ítem capítol sobre la remissió als qui havien tenguts officis triennals.
Cartes, CXXXVI
Aquest és revocat, aprés ne és stat consentit altre. És en cartes CXLII.
Ítem capítol sobre·l modo de eligir batle e sotsbatle. Cartes, CXXXVII
Provisió reyal sobre·ls spays dels arenys, e facultat que té la ciutat en
los dits arenys en favor de la ciutat. Cartes, CXXXVIII
Molins de Miquel de Cruïlles són de la ciutat, en lo any 1589 los comprà.
Ítem altra provisió tocant los molins qui·s diuen d’en Caramany. Cartes,
CXXXVIII
Privilegi reyal de la franquesa del morabatí. Cartes, CXXXVIIII
Governador.
Provisió reyal en favor dels officials ordinaris tocant, que no obstants
inibitions del governador en absència de aquell usen de lur offici. Cartes, CXXXX
Privilegi reyal novament atorgat per lo senyor rey don Ferrando en què
ha molts capítols. Cartes, CXLI
Presons.
Primo que les presons són de la ciutat. Cartes, CXLI
Ítem altra capítol sobre la jurisdicció dels comensals de l’hospital. Cartes,
CXLI
Carniceries y tavernes foranes.
Ítem altra capítol sobre les carniceries e tavernes foranes. Cartes, CXLI

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 641
Oydors de comptes.
Ítem que los oydors de comptes stiguin tres anys, e cascun any ne sia
elet un. Cartes, CXII
Capítol de eligir batle e sotsbatle. Cartes, CXLII
La contentió del portal de Sant Cristòfol. Cartes, CLX
Batle general.
Ítem, capítol dels prejudicis que fa lo batle general. Cartes, CXLII
Censals.
Ítem, facultat de manlevar censals per luir-ne altres. Cartes, CXLIII
Ab concessió dels aygualeixos.
Aygualeixos de Ter en lo libre Vert, en cartes 404 y 405.
Ítem capítol molt bo en favor de la ciutat de les obres de Teer ab inibició
als oficials que no s’entrameten. Cartes, CXLIIII
Privilegi altra del senyor rey ab molts capítols. CXLV
Ítem, un capítol sobre les franqueses ab extensió e inserció de privilegis
antichs. Cartes, CXLV
Tafuraria.
Ítem, que per joch si los oficials requests no feran exequció, que aquella
tinguen los jurats. Cartes, CXLV
Mostasaf y obrers.
Ítem, altra capítol sobre la potestat e jurisdicció dels mostasaf e obrers
ab extensió d’aquelles, axí en la ciutat com en los térmens. CXLVI
Ítem, altra ab lo qual és dada potestat als jurats sobre la abilitació de
les ordinacions e capítols de les confraries. CXLVII
Ítem, altra sobre la franquesa del morabatí ab extensió en los de la família
e de la vegueria. CXLVIII
Altre, helegir cap de goyta. CLVIIII
En lo manual XIII d’en Nicolau Rocha, quòndam, notari e scrivà del
consell, que és de l’any XL ha insertada una provisió del rey don Joan, provehint
sobre la convenció feta per los senyors sobre la forma de la paga de la moltura
dels blats, e fou publicada en cartes CLIII al present libre, ne és feta anotació
e és insertada mot a mot en lo present libre. CLV.
Jurisdicció del clavari. 226
Jutge de taules. 199
Que los officials reals hagen tenir casa parada. 157
Salvaguarda real. CLXVII

642
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Los oficialls han de servar les ordinacions de jurats e altres privilegis.
CLXXVIIIIº
Que los jurats pugan pendra los forments passaran per los conreus.
CLXVIII
Solen fer procurador de consell. En altre privilegi del Pont Major.
CLXXXIIII
Sobre crear un oficial y exequtar las impositions. CXXXXVIIII
Que en las bossas del bras major no puga haver sinó VIII doctors y en
la mà mijana VIII notaris. CLXVIIII
Que los jurats pugan presentar ternas dels officials al rey, virrey,
portantveus de general governador o al batle general de Cathalunya, o aquell
qui los apparrà. CLXVI
Altre semblant. En cartes, CLVIIII
Syndic de cort. En cartes, CLXX
Terna de jutge de apells. 1 CLIII
Morbo. CCXXII
1. Segueix Y en lo següent capítol apar y consta que lo die de Ninou en casa qui no·y
hage nombre de consell es pot fer extracció de jurats de consell. 153.

Apèndix 1
Fragments de privilegis, notes, índexs i altres anotacions fetes pel copista
A
Clausura per privilegi.
Copia hec huiusmodi et inprecedenti papiri folio [...] 1 minoris
forme fideliter scripta sumpta fuit a libro virmilio nuncupato, recondito
in dicte archivio me scrivania publica domus consilii civitatis Gerunde,
in quo huiusmodi et alia que plurima et privilegia, gratie et libertates
universitati et civibus dicte civitatis concesse registrate existunt fuitque
cum suo originale unde sumpta extitit fidelem dicti continuate
auscultata per me Andream Vilaplana, notarii publici auctoritate regia,
sustituto et herede seu successore Iacobi de Campolongo, quondam,
publico civitati, baiulie et vicarie Gerunde suarumque privilegiorum
notarium, scrivam etiam consilii et magnificorum iuratorum Gerunde
de premissis fidem facientem hic notarium et meum solitum artis
notarie apponentem. Sig+num.
1. Segueix un espai de 5 lletres aprox. il·legible perquè s’ha esvaït la tinta.
Clausura per algun capítol de privilegi.
Copia hec in huiusmodi papiri pagina manu aliena scripta fuit
a quodam capitulo posito et contento inter alia capitula privilegii per
Catholicum et memorie felicis Ferdinandum, regem Aragonum et
comittem Barchinone, concessi universitati civitatis Gerunde. Datum
in villa Montissoni die tali et annno tali. Inserti et registrati in libro

644
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
virmilio nuncupato, recondito in scribania publica domus consilii dicte
civitatis, folio centessimo quadragesimo primo, in quo que plurima
privilegia gratie et libertates regie dicte civitati concesse registrate
existunt fuitque cum suo originali unde sumpta extitit fidelem comprovata
per me Andream Vilaplana, notarium publicum.
1611
A sis de març se concorda la ciutat ab lo reverend capítol com
seria la differèntia de les vares acustumen de anar a totes les proffessons
y concordaren al reverend Capítol y a la proffessó de sant Narcís y axí
se anà a la matexa com de abans.
1. Segueix un espai de 50 mm. aprox. il·legible perquè s’ha esvaït la tinta.
Ciutedans forans, 198
Ternas.
Per la presentatió de las ternas de balle y de jutge ordinari de
Gerona, vide privilegium imperatoris don Caroli, in folio 159, huius libri
continuatum. Foli 159
B
Privilegi de la leuda.
Llibre Verd, folis 6, 22, 25 26, 29, 402, 408, 285.
Llibre Vermell, folis 62, 145, 159, 130, 206, 132.
Obrers.
folis 146 y181
foli 128.
Notari, 190.
C
Ballia General.
Privilegi per pretentions del lloctinent de balle general:
• Libre Vert, foli 10-11-25. Se pague 2 sous per lliura de foriscapi.
• Llibre Vermell, que és lo present, foli 65-66-83-141-143-144-146-
156-178.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 645
Ítem al primer febrer 1580 y a nou de dits, ferma de dret la ciutat
al balle general, o son lloctinent, sobre los llímits.
Lleuda d’en Mediona y Sant Feliu de Guíxols a 28 abril 1567, ne
fa menció.
D
En lo manual de l’any M CCCCLX e·s una letra del senyor rey
don Joan, en ocasió de les causes de imposicions encara que sien contra
persones ecclesiàstiques.
En l’any M DLXII per lo abús que se fehia en la draperia foren
venguts los jurats a passar la draperia en casa la ciutat y se [...] 1 de
dits draps, per açò és feta memòria per temps sdevenidor.
1. Segueix un espai de 9 lletres aprox. il·legible perquè s’ha esvaït la tinta.
Prom mercader, 153.
Rúbrica dels privilegis per a poder ordenar los magnífichs
jurats de Gerona:
• Primo, lo privilegi de la reyna Maria, foli 118.
• Ítem, altre privilegi, foli 154.
• Ítem, altre privilegi, foli 180.
• Altre, 152.
• Ítem, in libro Viridio foleo 361 est privilegium regiis Petri quo
habetur quod officiales contra ordinationes iuratorum non firmatur
sub pena centum aureorum, et quod non possint licenciam
concedere et de facto concessa est invalida et iuratis, folio
361.
• Ítem, alia in dicto libro Viridio foleo1 V.
• Ítem, altre privilegi en lo present libre Vermell concedit per lo
rey don Joan a 20 agost 1390, foli 58.
• Lo poder ordenar en rahó de confraries en lo present llibre,
foli 147.
1. Segueix octavo capitulo ratllat.
Per les imposicions, veure present libre, cartes XVI.
• Ítem, en cartes XXV
• Ítem, en cartes XXVII
• Ítem, en cartes XXXI
• Ítem, en cartes LIIII

646
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Confirmatió per dites impositions.
• En lo libre Vert, cartes CLXX
• En dit libre Vert, cartes CCCCXXIIII
• Més hun acte de cort, 425 libri Viridi.
• Sentència real acerca de impositions contra la pretenció del
capítol, 214.
• Privilegi per taxar als ecclesiàstichs los aliments en present libre
Vermell, foli 66.
• Concordia dominorum iuratorum et hominum Ville Azinorum
et de Fallines, super contributione et expensarum fisci in curie
et aliis. 3 aprilis 1537
De privilegis de sobreposats e mostasaf. Memòria.
• Los privilegis que fan per los oficials dels obrers del mostasaf.
Primo libre Vert, cartes, XXV
• En lo dit libre, cartes, LXVI.
• En lo dit libre privilegis mostasaf. LXXXI.
• En lo dit libre Vert, cartes CLXXXXV.
• En lo mateix libre, cartes CCCXLI.
• Més en lo dit libre, cartes CCCLII.
• Més en lo present libre Vermell, cartes LXVI.
• Més en lo nou privilegi del rey, cartes CXLVI.
• Mostesaff conservant causa, altre, 127, 134, 181, 185.
• En lo privilegi del emperador don Carles ab què mane que no·s
pugue apel·lar de les sentències fetes per los jurats de les ciutat
portants devant [...] 1 foli 181
• Per mort de mostessaf se’n pot traura altre, 13
1. Segueix un espai de 8 mm aprox. il·legible perquè s’ha esvaït la tinta.
Preus de venda de vitualles.
• Privilegi en lo present libre Vermell, foli 136.
• Al libre Verd un rey Alfonso, foli 308
• En dit libre altre de dit rey, foli 296.
• En dit libre altre de dit rey, foli 395.
• En dit libre altre del rey en Jaume, cartes 265.
• En dit libre altre del rey en Pere, en cartes 315
• Més en lo libre Vert, cartes CCCLXXI
• En lo present libre Vermell crida de no traurer vitualles del
bisbat, foli 112.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 647
E
In quodam libro existanti in choro ecclesie Fratrum Minorum
Gerunde vocato collectario capitule et sunt scripta sequentia:
Anno Domini millesimo quadringentesimo quarto, ultima die
mensis madii, que erat dies sabbati et secunda hora noctis, fuit factum
magnum signum in civitate Gerunde, quia turris que vocabatur
Geronella, que erat magna grossior et pulcrior totius regni, sine vento
flante nec pluvia irruente sed tempore quiescente, dicta turris subito
cecidit in terram a summo usque deorsum de quo fuit magnus stupor
et maxima admiracio in tota ista patria circumquaque.
In eodem libro:
Anno Domini millesimo quadringentesimo undecimo et duodecima
iulii, turris de Geronella nuncupata fuit reedificata a fundamentis
incohata et in quatuor alnarum altitudine super muros elevata per
iuratos honorabiles civitatem tunc regentes et impreclara sapiencia
quorum digna est memoria. Ideo sunt subscripta hic eorum nomina:
Petrus de Burdillis, vir sapiens et subtilissimus.
Ioannes ça Riera, vir prudens et robustissimus.
Petrus ça Tria, urbanus et corpulentissimus.
Ludovicus Torti, vir sagacissimus. Ubique laudabiles sunt cives
isti venerabiles Ffranciscus Borraçani, pictor clarissimus.
Petrus Perpiniani in factis verissimus prefati igitur iurati de turris
reedificacione faciunt multum comendati nam populus urbis civitatis
nunquem credebat cernere quod iterato fieret opus tante nobilitatis
igitur talibus rectoribus promeritis congruentibus det coronam omnibus
Christus eum celi civibus. Amen.
F
Provisió de forments en temps de caristia.
En l’any mil cinch-cents e dos, en la present ciutat de Gerona hagué
gran carestia de forments, en tant que ja la migera de Gerona ere
montada a deenou e encare a vint sòlids, per la qual raó los honorables
jurats de la dita ciutat e algunes persones per lo Consell General de
la ciutat ja dita eletes, volents provehir la dita ciutat e los habitants
en aquella e encare los poblats en les batlia e vegueria de Gerona de
forments, dels béns de la botigua del forment e peccúnies de aquella,
compraren molts forments, e perquè les peccúnies de la dita botigua
eren poques manlevaren dits jurats e persones moltes peccúnies, les
quals part en préstich graciós e part en censals, les peccúnies
manlevades montaven en summa de més de sexanta mília sòlids, e axí
compraren de les parts de Urgell molts forments, los quals per via de
mar per la vila de Sanct Feliu de Guíxols faeren portar a la botiga del

648
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
forment, e aquí lo aforaren e veneren a diversos fors e lo preu de la
migera no monta més de setze sòlids, e fou ventura que en la dita restà
una quantitat de forment la qual meteren per cases segons més e menys,
e part neteigen creents que los de la vegueria e batlia prenguessen del
dit forment, attès que ja més los dits jurats no havien recusat forment
a vendre a algú de les dites batlia i vegueria, faeren pregar e convidarlos
de les dites batlia e vegueria que prenguessen del dit forment, lo
que los dits hòmens de les dites vegueria e batlia no han volgut fer
ans ho han recusat e no han hagud sguard al bé útil e cortesia que
han rebuda de la dita ciutat ab los béns propris e despeses de aquella,
car ab dits manlevatoris e per conservar lo for se ha feta en dit any
diminució gran dels béns de la dita botiga. Totes les dites coses són
continuades en los libres del dit any e per memòria foren en lo present
libre continuades. Los dits jurats e persones manlevaren en noms lurs
propris e dins dit any fou donat orde que dites peccúnies foren
restituïdes e pagades als qui prestades les havien.
G
Dimenge de matí, que·s comptave X de octubre, any M CCCC
XXXXV, los rius de Ter, de Onyar, de Güell e Galligans vingueren ab
tantes aygües que muntà l’aygua fins lo pou de la scala de Sanct Mertí.
Galligans embaçà a la falça en tal manera que omplí d’aygua la yglésia
e monestir de Sanct Pere. Onyar derrocà un pont de bruchs qui ere
sobre dit riu del portal de Bonaventura al Mercadal, i també derrocà
un gran tros de les cases d’en Comelles y d’en Altimir, prop Fra Menors.
L’aygua entrà per tota la yglésia de Fra Menors. Féu grans danys en
Gerona e plogué nou dies.
A dia de Sanct Lluch de l’any M D LII en la nit, los dits rius tornaren
a venir ab major impetut e pujaren més alt de l’altre vegada. E tornà
Galligans ensorrar o embaçar en tal manera que s’empliren dit monestir
de Sanct Pere y los del Carme y de Sanct Francesch. [...] 1 ciutat tenia
molts llibres perquè y havia set palms de alt d’aygua e no haia vinguda
tanta aygua en tant poca hora perquè no havia plogut més de dos dies.
Meté una biga de càrrech dins la yglésia de Sanct Ffrancesch, tot lo
següent estiu ab barches se navega fins al Pont de Pedra des del Portal
de Sanct Feliu y caygueran las dos cases de la pobilla Fullana de las
Balastarias.
A XXIII de dezembre M D LXX VIIIIº, cresqueren tant les aygües
dels rius de Ter y Onyar que muntà l’aygua una cana en alt dins del
cansell de la Taula de la present ciutat y pujà sobre lo Pont Major,
y derrocà les vores dels dos caps de dit Pont Major.
A XXV de octubre 1599, sols per aver plugut algunes setze horas
contínuas, entrà Onyar tant prest en ciutat que arribà a l’arxiu que hi

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 649
avia alguns sinch palms de aygua. Féu molt mal per aver trobada la
gent ab descuyt y per la fúria que aportava aderocà tres cases envers
Onyar junt al pont y lo endemà ne varen caure tres més devant la plasa
de mossèn Borró a la part de Onyar, y no morí ningú laós ha Déu.
Dilluns a XV de novembre de dit any 1599 vingué altra vegada
gros lo riu de Ter, no venint lo riu de Onyar, però aportà Ter tanta
aigua y ab tanta fúria que embassà la aigua de Onyar per la major
part de ciutat, aderrocà lo riu de Ter totes les vores del Pont Major
sens restar en ell sinó en lo mig del pont a la part de vall una o dos
canes. Les cases de part dessà del pont tenian aigua les de una part
y altra fins en sinc palms. Donà dit riu molt gran dany a la resclosa,
rech y molins nous de la ciutat, que la resclosa y rechs reals a molts
particulars, y no·s sap de ningú, llahós a Déu, patís en persona.
1. Segueixen 5 línies il·legibles perquè s’ha esvaït la tinta.

Apèndix II
Relació de documents segons la seva disposició
en el Llibre Vermell
1. 1188 abril. Girona. Donació que lo senyor rey Ildefons féu al spital dels
masells de VIII squellades de forment censals sobre lo monar de Girona.
(f. 1)
2. 1194 octubre. Girona. Concessió dels límits de la ciutat dins los quals
los habitants en aquella fossen franchs de exorquia. (f. 1-2)
3. 1304 març 15. Calataiud. Provisió ab la qual lo rey en Jacme mena e
ordona que algun no gosàs enaygar cànem ne lin en lo riu de Onyar.
(f. 2r-v)
4. 1322 desembre 4. Girona. Concessió de certa imposició o vectigal de
mercaderies qui·s porten de la ciutat de Gerona a la vila de Sant Ffeliu
de Guíxols. (f. 2v-3)
5. 1320 gener 28. Tarragona. Provisió sobre los pesos de la ciutat. (f. 3r-v)
6. 1338 març 7. València. Lo senyor rey atorga a·n Pere de Cardonets, son
porter, que fos regonexedor e senyador dels pesos e mesures, e hagués
lo terç de les penes e bans. (f. 3v-4)
7. 1337 maig 4. Saragossa. Concessió e stabliment fets a·n Pere de Cardonets
dels pesos e mesures. (f. 4-5)
8. 1339 juny 23. Barcelona. Exequtòria sobre la terça part de bans e penes
de pesos e mesures, atorgada a·n Pere de Cardonets. (f. 5r-v)
9. 1343 setembre 11. Barcelona. Exequtòria atorgada a·n Pere de Cardonets
sobre pesos e mesures e la terça part de bans e penes d’aquells.
(f. 5v-6)

652
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
10. 1345 gener 20. Perpinyà. Provisió atorgada a·n Pere de Cardonets sobre
pesos e mesures que neguns officials no·ls regoneguessen. (f. 6r-v)
11. 1341 desembre 19. València. Provisió exequtòria en favor d’en Pere de
Cardonets sobre pesos e mesures. (f. 7)
12. 1345 desembre 27. Girona. Concessió feta a·n Pere de Cardonets que
posqués elegir un saig en cascun loch del bisbat de Gerona per regonèxer
e senyar pesos e mesures. (f. 7r-v)
13. 1346 juliol 29. Girona. Concessió feta en favor d’en Pere de Cardonets
sobre lo terç de bans e penes de pesos e mesures comeses en les vegaria
e batlia de Bisulduni. (f. 7v-8)
14. 1347 abril 10. Girona. Exequtòria atorgada a·n Pere de Cardonets de haver
lo terç de bans e penes de pesos e mesures en tot lo bisbat de Gerona.
(f. 8-9)
15. 1349 desembre 5. Girona. Carta de venda per los hereus d’en Pere de
Cardonets, feta a l’honrat en Guillem dez Castell, mercader de Gerona,
del dret de pesos e mesures. (f. 9-11v)
16. 1351 octubre 22. Girona. Carta de venda per en Guillem dez Castell feta
als jurats, a ops de la ciutat de Gerona, de l’offici de senyar e affinar
pesos e mesures. (f. 12-13v)
17. 1349 juliol 18. València. Lo senyor rey féu edicte e statut que los regidors
de cascuna ciutat de Cathalunya moderassen salaris a tots machànichs
e a missatgés, scuders e sirventes e a altres logaters. (f. 13v-15)
18. 1349 juliol 18. València. Exequtòria sobre lo edicte de tatxar salaris e
loguers a logaters e a altres. (f. 15)
19. 1352 gener 5. Girona. Lo senyor rey atorga als jurats e prohòmens de
la ciutat de Gerona que pusquen fer un pont de pedra en lo riu de Teer,
a conaguda de dues persones elegidores per los jurats e de una persona
de cascuna parròquia dellà lo riu de Teer. (f. 15r-v)
20. 1361 setembre 19. Barcelona. Que tots aquells qui han alberchs contiguus
al mur de la ciutat sien forçats enderrocar los dits alberchs aytant com
són contiguus als murs. (f. 15v-16)
21. 1362 juliol 29. Barcelona. Lo bisbe de Gerona promès als jurats
contribuir, per ell e per los clergues de la ciutat, per obres del mur, sinchcents
florins, per los quals lo senyor rey, dient que tots axí lechs com
clergues qui deuen contribuir, mane ésser feta exequció. (f. 16r-v)
22. 1362 juliol 29. Barcelona. Lo senyor rey, declarant que ab sagrament
és obligat a no tocar res de les imposicions, mane al vaguer que torn
ço que·n hage pres. (f. 16v-17)
23. 1369 abril 28. Tortosa. Exequtòria menada per lo senyor rey contra tots
aquells torbadors de no contribuir en les obres dels murs. (f. 17)
24. 1363 setembre 19. Sarinyena. Provisió ab què lo senyor rey mane al batle
de Gerona que en los murs façe fer aquelles obres que ordoneran mestre
Bernat ça Riera, en Pere dez Prat e en Ffrancesch Santceloni. (f. 17v)

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 653
25. 1390 gener 24. Girona. Capítols concordats sobre la contribució per les
universitats de les batlia e vegaria de Gerona faedora en les obres dels
murs e la sentència sobre açò donada per lo jutge ordinari de Gerona.
(f. 17v-22)
26. 1390 juliol 4. Girona. Sentència reyal ab la qual lo senyor rey declara
la sentència donada per lo jutge sobre les obres dels murs ésser justament
donada. (f. 22-23v)
27. 1397 gener 27. Girona. Sentència o declaració feta sobre lo pati del verger
d’en Ffrancesch Santceloni, fora lo portal de Sant Pere de Galligans.
(f. 23v-25)
28. 1366 octubre 11. Monestir de Montserrat. Que los ciutedans stants fora
la ciutat sien forçats a pagar e contribuir lur part en les imposicions.
(f. 25)
29. […] setembre 19. Barcelona. Com los consellers de Barchinona,
responents a letra a ells feta per los jurats de Gerona, dien que metges
de física e de cirurgia contribuïen en pagar certa taylle deiús mencionada.
(f. 25r-v)
30. 1349 novembre 14. València. Com lo senyor rey prohibeix que·ls officials
no reeben res de comenar offici de saig, e que no donen licència a algun
de no anar a les hosts, e que los saigs no hagen sinó ço que deuen haver
per Constitucions de Cathalunya. (f. 25v-26v)
31. 1367 febrer 23. Saragossa. Com lo senyor rey mane que los leuders,
faueters o compradors de leudes hagen anar a les hosts, si donchs no·n
mostren special privilegi. (f. 26v)
32. 1372 maig 29. Barcelona. Com lo senyor rey féu comissió al vaguer de
conèxer si los hòmens de Juyà devien ésser forçats de recullir-se en
Gerona. (f. 27r-v)
33. 1363 gener 18. Montsó. Privilegi per lo senyor rey atorgat, de les
imposicions a les universitats de les ciutats, viles e lochs de Cathalunya,
València e Mallorques. (f. 27v-30)
34. 1362 juny 28. Perpinyà. Com lo senyor mane que tots deutors, qui degen
res a la ciutat, sien forçats de pagar simplament e de pla, sens figura
de iuy. (f. 30r-v)
35. 1362 octubre 22. Girona. Altra provisió semblant a la propdita. (f. 30v)
36. 1357 març 4. Saragossa. Capítols fets e concordats entre lo senyor rey
e les universitats de Cathalunya sobre les imposicions. (f. 31-37v)
37. 1362 agost 17. Barcelona. Com lo senyor rey ordonà que lo capità de
la ciutat de Gerona pogués elegir certs hòmens d’armes a deffençó de
la ciutat. (f. 37v-38)
38. 1358 octubre 15. Barcelona. Com lo senyor rey revoca una crida que
negun no faés dampnatges contra mossèn Bernat Guillem de Fuxà.
(f. 38r-v)

654
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
39. 1363 novembre 19. Barcelona. Com lo senyor rey mena ésser observat
lo privilegi que no sien fets allongaments de deutes deguts a drapers o
a altres de la ciutat. (f. 38v-39)
40. 1358 setembre 26. Barcelona. Com lo senyor rey mane que cristià no
sia pres per deute de juheu. (f. 39r-v)
41. 1365 desembre 2. Barcelona. Provisió feta per lo senyor rey sobre servitut
de host e cavalcada, que mossèn Huc de Santa Pau pretenia haver en
los hòmens del castell de Ffinestres. (f. 39v-42)
42. 1334 març 11. Terol. Com lo senyor rey mena ésser revocades totes
inhibicions que alguns faessen en lurs lochs e castells, com fer-les se
pertany al senyor rey tensolament. (f. 42v)
43. 1338 octubre 12. València. Com lo senyor rey mane als officials que no
obeesquen a qualsevol letres qui sien contra privilegis. (f. 42v)
44. 1342 juny 6. Barcelona. Que los officials no manen ne consenten a
instància d’algun ésser donat translat de alguns privilegis, franqueses e
immunitats o altres concessions de la ciutat, si donchs los jurats de la
dita ciutat no·y són apel·lats e oyts. (f. 42v-43)
45. 1374 novembre 15. Barcelona. Sentència reyal dada per lo rey ab què
és declarat que en Joan Montrós, ciutedà de Barchinona, jatsia que
tingués molts béns en la vila de Tàrrega, no ésser tengut en les taylles
de la dita vila de Tàrrega. (f. 43-44)
46. 1501 març 6. Girona. Memòria sobre·l pes de la farina, consentit a LX
anys, qual die dits LX anys comencen. (f. 44)
47. 1475 setembre 18. Barcelona. Provisió reyal per lo regadiu e possessió
de les aygües de fora e de dins la ciutat. (f. 44v)
48. 1493 setembre 7. Girona. Jurament prestat de servar los privilegis de
la dita ciutat per lo senyor rey e reyna. (f. 44v-45)
49. 1496 abril 6. Tortosa. Concessió que lo mostassaf pugue substituir en
cert cas. (f. 45v)
50. 1459 juny 22. Quart de Poblet. Abilitació del privilegi dels sachs per lo
fet del mig any. (f. 46r-v)
51. 1507 setembre 11. [Girona]. Professó qui anà a Sent Feliu de Guíxols
ab lo cap de Sent Feliu. (f. 46v-47)
52. 1364 gener 26. Girona. Que en Rocha de sa barcha sia tengut als ciutedans
de Gerona passar la barcha segons la convinença entre la ciutat e ell
feta. (f. 49)
53. 1372 febrer 20. Barcelona. Que los jurats de Gerona satisfaessen lo preu
de certa quantitat d’ordi pres per provisió de la ciutat. (f. 49r-v)
54. 1366 desembre 7. Barcelona. Que lo batle de Gerona sie tengut forçar
tots ciutedans, forans e altres, a fermar en obligacions de qualsevol
censals e violaris venuts e venadors. (f. 49v)

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 655
55. 1377 agost 28. Barcelona. Que los hòmens dels lochs e parròquies de
les vegaria e batlia, on no ha castells ne fortaleses, se hagin a recollir
dins la ciutat e haien a contribuir en les obres dels murs. (f. 49v-50v)
56. 1390 setembre 30. Barcelona. Concessió feta si los hòmens de la vegaria
deuen e han acustumat recullir-se en la ciutat. (f. 50v-51)
57. 1390 maig 27. Girona. Que nulltemps los habitadors de la Pera se
recúlleguen en lo loch de la Pera, ans se recullen dins la ciutat, o en
aquell loch que lo capità o veguer de Gerona dirà, e que en lo dit loch
no sia construyt mur. (f. 51-52)
58. 1390 juny 17. Girona. Sentència reyal que los hòmens de les vegaria e
batlia constribuesquen en les obres dels murs. (f. 52r-v)
59. 1390 juliol 4. Girona. Exequtòria de la sentència de les obres dels murs.
(f. 52v-53)
60. 1379 març 25. Barcelona. Que en Pere Ferrer, síndich de la ciutat, tenga
totes ordinacions per rahó del sindicat per la univesitat faedores.
(f. 53r-v)
61. 1379 juny 8. Girona. Que en Narçís de Gornau, clavari, prengués en
compte pensions de censals en paga prorata d’açò que los reebents los
censals deguessen. (f. 53v-54)
62. 1380 octubre 10. Sant Feliu de Llobregat. Altra provisió semblant a la
propdita. (f. 54)
63. 1389 abril 2. Montsó. Que·ls compradors de les imposicions e altres
obligats paguen los preus d’aquelles al clavari, axí com de coses fiscals,
no admeses fermes de dret, apel·lacions ne opposicions ne altres rahons,
e que los officials d’açò façen sagrament e homenatge. (f. 54-55v)
64. 1393 febrer 22. València. Privilegi que LXXX persones eletes per los
jurats, o la major part d’elles, façen consell general en la festa de Ninou.
(f. 55v-57)
65. 1393 novembre 29. Tortosa. Que cascun any, lo die de Ninou, sien elets
jurats, consellers, mostaçaff, sobraposats e reebadors de comptes. (f. 57rv)
66. 1393 febrer 22. València. Que los jurats sien jutges e conexedors de tots
salaris qui sien demenats a la ciutat e examinadors e decisidors de totes
qüestions qui per la dita rahó sien. (f. 57v-58)
67. 1390 agost 20. Barcelona. Que los jurats poden fer ordinacions e statuts,
e bans imposar, e declarar qui seran cayguts en los dits bans, si n’és
dubte, enclosos bans d’armes, e los jurats poden declarar les armes ésser
restituïdes a aquell qui no sia caygut en ban ni hage fet contra ordinacions
de jurats, e que los batle e sotsbatle hagen a tenir e servar les dites coses.
(f. 58-59)
68. 1393 febrer 22. València. Que alguns mercaders o altres de la ciutat e
de la vila de Sant Ffeliu, per deutes de les dites ciutat e vila deguts al

656
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
senyor rey e a altres qualsevol persona, no pusquen ésser penyorats,
mercats o detenguts, si donchs no eren en nom de principals o de
fermançes obligats. (f. 59-60)
69. 1395 maig 26. Barcelona. Que per rahó del maridatge de dona Johana
d’Aragó, qui fou comtessa de Foix, no fossen demenats sinó DCL florins
a la ciutat ne a Sant Ffeliu. (f. 60r-v)
70. 1398 agost 16. Saragossa. Sentència ab la qual és declarat que los hòmens
de la Pera no·s pusquen recollir en lo loch de la Pera ni fer un mur
ne altre fortalesa. (f. 61-62)
71. 1398 agost 16. Saragossa. Exequtòria de la sentència dada contra los
hòmens de la Pera. ( f.62)
72. 1405 març 17. Barcelona. Confirmació feta per lo senyor rey en Martí
dels privilegis, franqueses, libertats e bons usos de la ciutat de Gerona
e de la vila de Sant Ffeliu de Guíxols. (f. 62r-v)
73. 1405 març 18. Barcelona. Loament fet per la senyora reyna, com a
procuradriu del rey de Sicília, de la confirmació dels privilegis. (f. 62v-
63)
74. 1401 gener 24. Barcelona. Que algun ciutedà o habitador de la ciutat,
qui dege alguna quantitat a la dita ciutat, no pusque ésser elet en conseller
del consell ne a altres officis, honors o benifficis de la dita ciutat. (f.
63-64)
75. 1405 març 30. Barcelona. Que per la subvenció feta per lo maridatge
del rey de Sicilia no sia fet prejudici a les libertats, franqueses o privilegis
de la ciutat. (f. 64r-v)
76. 1405 març 17. Barcelona. Que los officials reyals forçen tots síndichs,
clavaris e levedor de taylles de retre compte. (f. 64v-65)
77. 1404 desembre 20. Barcelona. Que abans que los mosteçaffs sien admesos
a l’offici, presten sagrament e homenatge, e donen fermançes ydònees
que, finit l’any de lur regiment, retran compte dins un mes, e dins altre
mes pagaran a la ciutat la part pertanyent dels emoluments de la
mostaçaffia. (f. 65v)
78. 1402 gener 12. Mallén. Que·ls officials no perjudiquen a les ordinacions
dels jurats sobre taffuraria e los officis de sobraposadeschs de mostaçaffia.
(f. 65v-66)
79. 1402 març 1. Burriana. Que los officials forçen tots singulars de la ciutat
nomenadors per los jurats, a fermar en sindicats de la ciutat. (f. 66r-v)
80. 1407 setembre 27. València. Que cascun capellà e religiós per totes
vitualles, exceptades solament aquelles que rahonablement se despendran
en son monastir o en sa casa, contribuescha en les imposicions axí com
si fos lech, e sien eletes dues persones, una per la ciutat e altre per los
clergues, qui vegen e regoneguen tots abusos qui se’n fassen. (f. 66v-67)

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 657
81. 1403 gener 9. València. Que los officials forçen de pagar les universitats
e singulars de les vegaria e batlia en les obres dels murs de la ciutat.
(f. 67r-v)
82. 1401 març 24. Barcelona. Que persones, posat sien tenguts en deutes
de taylles a la ciutat, pusquen ésser de consell. (f. 67v)
83. 1397 març 26. Barcelona. Que los jurats pusquen fer avinençes ab
carnicers stranys, que tenguen la ciutat opulent de carns per lo preu
convengut, e que lo batle, a raquesta dels jurats, inhibesca a altres
carniçers que durant la dita avinença no pusquen vendre carn en la dita
ciutat. (f. 68r-v)
84. [1399 gener 16. Saragossa]. Capítols concordats entre lo senyor rey e
los jurats, quant li donaren la juridicció de diverses parròquies de la
vegaria deiús nomenades, e entre los altres. Ab lo XXV capítol done gran
poder als jurats de fer ordinacions sobra bandositats. (f. 68v-82)
85. 1399 gener 16. Saragossa. Laudació e confirmatió dels dits capítols. (f.
82r-v)
86. 1427 juliol 5. Blanes. Que lo senyor rey mana que los oficials, a instància
d’en Joan Dacda, de qui·s diu ésser lo bordell, compel·lesquen les dones
vils a star en lo dit loch, ab pena ací contenguda. (f. 82v-83)
87. 1398 maig 17. Saragossa. Com los jurats són obrers de les muralles,
portalls e valls, ab gran potestat de ordenar, e que tots oficials obeesquen
y que pugan obrar en les muralles et aliis y compel·lir ab penes als
jornalers. (f. 83r-v)
88. 1413 juliol 24. Barcelona. Que algun qui sia tengut pagar drets o
imposicions a la ciutat, no gos fer camin per lochs o rius entorn la ciutat
no entrant en aquella, e açò per una leuga luny, e si contraferà pach
lo dret e les penes devall scrites. (f. 85r-v)
89. 1416 febrer 19. Girona. Que lo senyor rey no demenerà per rahó de
maridatges de ses filles sinó ço qui és stat acustumat per sos predecessors,
e d’allò remet dos mília florins. (f. 85v-86)
90. 1416 febrer 19. Girona. La erecció del Principat de Gerona. (f. 86-89v)
91. 1416 octubre 12. Barcelona. Que·ls officials forçen tots los elets de consell
que presten lo jurament acustumat e que sien al consell quant se tendrà.
(f. 92)
92. 1430 octubre 31. Lleida. Lo privilegi e los capítols del Sagramental. (f.
92v-96v)
93. 1430 octubre 31. Lleida. Exequtòria sobre hun capítol del privilegi del
sagramental, que·ls hòmens de la vegueria compresos al sagramental
pusquen fer talles per les despeses del dit sagramental. (f. 96v-97)
94. 1436 juliol 2. Barcelona. Revocació de una letra e provisió ab què la
senyora reyna declarava lo sagramental no haver loch contra los ecclesiàstichs.
(f. 97r-v)

658
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
95. 1436 febrer 13. Montsó. Provisió de la senyora reyna ab la qual mana
al governador e altres officials, que cessacen alguna inquisició feta contra
los jurats de Gerona per rahó d’elecció de jurats, cessant tot lo que era
stat fet contra dits jurats. (f. 97v-98)
96. 1437 gener 9. Barcelona. Privilegi ab lo qual és dada novella forma e
pràtica de fer eleccions de jurats e altres officis de la ciutat ab rodolins.
(f. 98-100v)
97. 1385 octubre 14. Barcelona. Lo privilegi del Consolat de Mar de Gerona.
(f. 100v-101)
98. 1407 març 11. València. Exequtòria del dit privilegi. (f. 101r-v)
99. 1393 setembre 11. [Sense rúbrica].
100. 1398 desembre 24. Girona. [Sense rúbrica].
101. 1398 desembre 24. [Girona]. Com l’onrat en Jacme Beuda mana ésser
dats en ajuda de maridar poncelles filles del spital, C sous o CC sous, en
la forma que contengut és en un capítol de la tenor següent. (f. 102r-v)
102. 1445 febrer 13. València. Privilegi e nova forma de eligir jurats e altres
officis de la ciutat, per la senyora reyna Maria atorgat. (f. 102v-107v)
103. 1445 febrer 13. València. La senyora reyna volch que la primera elecció
de consel e jurats se faés d’ecí fins al dimenge de Pasqüetes, e puys
tostemps los dies dels Innocents e de Ninou. (f. 107v-108)
104. 1445 febrer 13. València. Privilegi que mige leuga entorn la ciutat no·s
puixen tenir tavernes, carniceries, ne vendre pa ne vi. (f. 108r-v)
105. 1443 gener 23. Tortosa. Privilegi e capítols ab lo qual és consentit que·n
la ciutat de Gerona puixe haver una taula assegurada de depòsits. (f.
108v-111)
106. 1443 gener 25. Tortosa. Àpocha de DVII lliures, XVIII sous, VIII diners,
per la concessió del privilegi de tenir taula assegurada. (f. 111r-v)
107. 1445 febrer 13. València. Exequtòria del privilegi que entorn Gerona mige
leuga, no sien fetes carniceries ni tavernes ni altres tendes. (f. 111v)
108. 1443 gener 23. Tortosa. Licència dada a la universitat de Gerona que,
per si e per sos síndichs pusquen vendre censals dels diners deposats
en la taula, qui serien convertits en reemences de preus de censals a
què dita universitat serà obligada. (f. 111v-112)
109. 1445 febrer 13. València. Exequtòria del privilegi de les tavernes. (f. 112v)
110. 1313 novembre 14. Girona. Translat de privilegi en què és insertada una
crida que negun no trasque vitualles del bisbat de Gerona. (f. 112v-113)
111. 1446 octubre 27. Barcelona. Licència a deu anys de manlevar e vendra
censals. (f. 113r-v)
112. 1446 maig 9. Nàpols. Privilegi atorgat de fer studi general. (f. 113v)
113. 1366 desembre 11. Girona. Potestat donada per la universitat de Gerona
a micer Narcís de Sentdionís e Pere dez Prat sobre la qüestió que era

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 659
entre la dita universitat e en Ramon de Bóxols, per raó com feya vendra
pa e vi e carns al castell de Geronella. (f. 114-115)
114. 1222 gener 21. Translatum memorie de lezdis, vocatum d’en Mediona.
(f. 115-116v)
115. 1447 març 17. Barcelona. Provisió com la senyora reyna vol que lo
mostaçaf puixe exercir e usar de l’offici en la vegueria sens licència del
veguer ne d’altres officials, e pot portar hu o dos missatgers ab si. (f.
117)
116. 1448 agost 22. Girona. Concessió de cullir lo dret de les barres a XV
anys, e aprés a XXX anys, e aprés a beneplàcit reyal. (f. 117r-v)
117. 1448 agost 22. Girona. Licència atorgada a la ciutat de Gerona de fundar
e construhir pont de pedre en lo riu de Teer. (f. 117v-118)
118. 1448 agost 10. Girona. Provisió de la senyora reyna ab què recita la
confirmació que féu dels privilegis e libertats de la ciutat de Gerona.
(f. 118r-v)
119. 1448 agost 22. Girona. Provisió ab què la senyora reyna [mana] als
officials de Gerona que serven e exequten les ordinacions per los jurats
fetes. (f. 118v)
120. 1448 agost 22. Girona. Que los officials reyals no s’entrameten dels qui
defrauden pesos e mesures, ans permeten açò al mosteçaf. (f. 118v-119)
121. 1431 setembre 18. Barcelona. Exequtòria del privilegi que revoca la unió
feta dels lochs de la Pera, de Pedrinyà e Cassà de Pelràs a la baronia
de Torroella. E que los hòmens dels dits III lochs contribuesquen en
les obres del mur e valls de la ciutat, e lo veguer de Gerona ús en los
dits lochs. (f. 119r-v)
122. 1442 setembre 7. Girona. Declaració feta entre lo clero, ciutat e hòmens
forans de la vegueria e batlia de Gerona, sobre les obres dels murs, valls,
fortaleses e deffenció de la ciutat. (f. 119v-120)
123. 1450 juny 5. Perpinyà. Exequtòria del senyor rey sobre la dita declaració.
(f. 120)
124. 1451 maig 12. Barcelona. Privilegi que alguns manestrals poblats en los
límits contenguts en los capítols del dit privilegi sien tenguts a pagar
imposició. Altre concessió de fer pont en lo riu de Teer. (f. 120v-121)
125. 1451 maig 12. Barcelona. Que·l mostaçaf pugua pendra hun missatge
del veguer o batle, ab lo qual exercesqua son offici. (f. 121)
126. 1451 juliol 23 [Barcelona]. Sentència reyal dada contra Pere Riera, Pere
Domènech e Anthoni Morell, ab què és declarat ells ésser de la contribució
de les imposicions de la ciutat com altres ciutedans. (f. 121v-122)
127. 1451 juliol 23. Barcelona. Exequtòria de la dita sentència. (f. 122)
128. 1450 maig 4. Perpinyà. Translat de una requesta feta en la cort en temps
que era síndich mossèn Joan Cavalleria. (f. 122-123v)

660
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
129. 1451 setembre 7. Barcelona. Translat de suplicació feta per la cort.
(f. 123v-125v)
130. [1451]. Barcelona. Altra translat portat de la cort. (f. 126-127)
131. 1457 març 18. Barcelona. Privilegi e forma de eligir jurats e altres officials
de la ciutat, iuxta forma dels sachs o bosses. (f. 127-129)
132. 1339 maig 25. Barcelona. Concessió que los carnicers de Gerona puguen
pasturar lo llur bestiar en les montanyes, selves, guarrigues, boschs e
lochs erbosos de la vegaria e batlia, e en altres lochs de la senyoria del
rey, però si lo dit bestiar fa dan o mal a blats, que sia satisfet als qui
és feta la tala, a notícia de dos hòmens. (f. 129r-v)
133. 1414 març 30. Saragossa. Provisió ab la qual lo senyor rey manava
exequtar lo dret de coronació en lo Principat de Cathalunya, acceptantne
Gerona e Vich. (f. 129v)
134. 1476 setembre 3. Vitòria. Forma de pagar los censals que fa la univesitat
segons valen los emoluments de les imposicions. (f. 129v-130)
135. 1451 gener 4. Perpinyà. Sentència reyal obtenguda en favor de la ciutat
per la leuda d’en Mediona. (f. 130-131)
136. 1451 gener 4. Perpinyà. Exequtòria de la dita sentència. (f. 131)
137. 1463 setembre 27. Saragossa. Que en la ciutat de Gerona se puixe batre
moneda d’or, d’argent e d’altres metaylls. (f. 131r-v)
138. 1463 setembre 27. Saragossa. Concessió de tres fires cascun any en
Gerona celebradores. (f. 131v-132)
139. 1463 setembre 27. Saragossa. Declaració que aquells qui aprés la partida
de la senyora reyna són venguts e han aturat, ésser bons e leyals.
(f. 132)
140. 1479 setembre 23. Barcelona. Ordinació que en alguna ciutat ni lochs
de Cathalunya no haja capitans e, revocant aquells, vol que los ordinaris
exercesquen lur jurisdicció. (f. 132r-v)
141. 1480 desembre 20. Barcelona. Sentència reyal obtenguda en favor de la
ciutat que de rossins, muls, àsens de passatge no paguen leuda de propi
ús. (f. 132v-134)
142. 1480 desembre 20. Barcelona. Exequtòria dicte sentencie. (f. 134)
143. 1481 novembre 3. Barcelona. Privilegi reyal del senyor rey don Fferrando
atorgat a la ciutat en l’any M CCCCLXXXI, en lo qual ha molts capítols.
(f. 134v-138)
144. 1484 octubre 15. Girona. Provisió reyal sobre·ls spais dels arenys e
facultat que té la ciutat en los dits arenys. (f. 138r-v)
145. 1489 novembre 28. Tarragona. Provisió tocant los molins d’en Caramany.
(f. 139)
146. 1493 juliol 8. Barcelona. La franquesa de morabatí, ab confirmació del
privilegi antic. (f. 139v-140)

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 661
147. 1488 setembre 11. Barcelona. Provisió reyal en favor dels oficials
ordinaris tocant que no obstants inibicions de governador usen de lurs
officis. (f. 140-141)
148. 1510 juliol 16. Montsó. Privilegi atorgat per lo senyor rey en què ha molts
capítols. (f. 141v-144v)
149. 1510 agost 31. Montsó. Privilegi altra del senyor rey ab molts capítols.
(f. 144v-148)
150. 1510 agost 30. Montsó. Privilegi. (f. 148-149)
151. 1512 novembre 13. Logronyo. Que ningú puga ésser admès en exhamen
de notari que primerament no haja praticat per temps de quatre anys
contínuos o per intervall. (f. 149v-150)
152. 1512 novembre 13. Logronyo. Que lo jutge de apells que do fermances
e tingue taula. (f. 150v)
153. [Posterior a 1460 novembre 13]. Provisió sobre les concòrdies dels
moners. (f. 151)
154. 1512 abril 2. Burgos. Confirmatió del privilegi de la taula de Gerona.
(f. 151r-v)
155. 1512 setembre 14. Montsó. Com deuen ésser compel·lits los administradors
de la taula en acceptar los officis de dita taula. (f. 151v-152)
156. 1515 desembre 14. Lleida. Privilegi de la senyora reyna dona Germana,
lochtinent general del senyor rey, continent alguns privilegis e gràcies
en los devall scrits capítols contengudes. (f. 152-153v)
157. 1515 febrer 14. Barcelona. Privilegi del senyor arcabisbe de Çaragossa,
loctinent general del senyor rey, ab molts capítols. (f. 153v-155)
158. 1460 juny 7. Barcelona. Provisió reyal provehint sobre la agabellació que
fan los senyors dels molins per les moltures. (f. 155r-v)
159. 1524 març. Girona. Participació en los sufragis e beneficis spirituals de
tot l’orde dels Frares Menors e monges de Sancta Clara i de la Verge
Maria Anunciada e de la Concepció i del terç orde, consentida als jurats.
(f. 155v)
160. 1520 gener 18. Barcelona. Privilegi del rey don Carles en què ha molts
capítols. (f. 156-158v)
161. 1515 novembre 24. Lleida. Privilegi de elegir un cap de guayta. (f. 158v-
159)
162. 1520 gener 16. Barcelona. Privilegi del rey don Carles sobre les
presentacions de les ternes per als officis de balle y jutge. (f. 159-160)
163. 1523 gener 19. Barcelona. Sentèntia en favor de la ciutat contra lo capítol,
sobre lo tapar del portal de Sanct Cristòfol. (f. 160r-v)
164. 1526 gener 24. Barcelona. Privilegi reyal sobre·l negoci de la luïtió. (f.
160v-164v)

662
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
165. 1533 desembre 19. Montsó. [Sense rúbrica]. (f. 164v-167)
166. 1533 desembre 23. Montsó. Que los jurats y altres assí nomenats estan
en salvaguarda real. (f. 167-168)
167. 1534 desembre 29. Montsó. Que la ciutat puga fer aturar y sacrestar tots
navilis aportant vitualles y aquelles fer vendre a preu competent, dada
primer requesta al senyor del dit blat. (f. 168-169)
168. 1532 agost 25. Barcelona. Que en les bossas de mà major no puga haver
sinó VIII doctors en dret y en la mijana VIII notaris. (f. 169r-v)
169. 1537 novembre 16. Montsó. [Sense rúbrica]. (f. 170-172)
170. 1536 agost 2. Barcelona. Que no·s puga vendre peix desà Salrrà,
Madremanya, Ridellots de la Creu, Sanct Gregori, Bascanó, Ayguaviva,
Ridellots de la Selva y a la capella de Arols. (f. 172v-173)
171. 1538 novembre 8. Toledo. [Sense rúbrica]. (f. 173v-174v)
172. 1538 novembre 8. Toledo. Orde e forma de la ronda han de fer los batle,
sotsbatle e capdeguaytes cada nit. (f. 175r-v)
173. 1538 novembre 8. Toledo. Que se hajan acceptar los officis de juradesch
per força. (f. 175v-177)
174. 1539 gener 24. Toledo. Que lo primer qui serà extret de cascuna de les
tres bosas de jurats pus no sien compresos en alguna de las excepcions
sien obligats a acceptar lo offici de jurat. (f. 177v-178v)
175. 1542 octubre 9. Montsó. [Sense rúbrica]. (f. 178v-183)
176. 1516 gener 8. Barcelona. Letra que fan los consellers de Barcelona
responent als jurats de Gerona sobre·l fet de l’orde e poder dels
capdegoytes. (f. 183-184)
177. 1516 gener 8. Barcelona. Lettra del veguer de Barcelona sobre·ls
capdeguaytes. (f. 184)
178. 1547 desembre 7. Montsó. [Sense rúbrica]. (f. 184-185)
179. 1553 desembre 27. Montsó. [Sense rúbrica]. (f. 185v-187)
180. 1576 novembre 22. Barcelona. Reducció del nombre de jurats a quatre,
e facultat de créxer lo salari fins a summa de CL lliures a quiscú y nova
forma de abilitar y agraduar los brassos major, mijà e menor. (f. 187-
188v)
181. 1428 març 8. Terol. Privilegi que les fires comensen lo endemà dels dias
aprés de l’endemà de sant Narcís y sant Feliu y sant Domingo y sant
Nicholau. (f. 188v-189v)
182. 1575 març 10. Madrid. Que ningú puga ésser admès a examen de art
de notaria que primer no haja praticat quatre anys menjant, bevent y
dormint en casa de notari de Gerona. (f. 190r-v)
183. 1575 juliol 20. Girona. Licènsia de mudar les carniseries hont y tantes
quantes volran los magnífichs jurats. (f. 191r-v)

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 663
184. 1577 novembre 23. Barcelona. Sentènsia y declaratió per lo molt
il·lustríssimo y reverendisimo senyor canceller donada en la contensió
de jurisdicció sobre lo carniser del reverend capítol y clero de Gerona
en favor de la cort secular. (f. 191v-192)
185. 1575 juliol 14. Barcelona. Altra sentènsia y declaració per lo illustrísim
y molt reverendísim senyor canceller donada en la contensió de
jurisdicció sobre lo pastiser de les monjes de sant Daniel. (f. 192r-v)
186. 1562 juny 9. [Barcelona]. Altra sentènsia o provisió per lo dit il·lustre
y reverend canceller feta sobre la ferma de dret per lo syndich del reverend
capítol de la Seu interposada devant lo lloctinent de balle general sobre
negossis de carnisseries en favor del dit lloctinent obtinguda. (f. 192v-
193)
187. 1544 juliol 12. Barcelona. Altra sentènsia e declaració per lo molt il·lustre
y reverend senyor canceller, promulgada sobre la contensió de jurisdicció
entre la cort ecclesiàstica e la cort secular de Gerona, sobre lo dret de
la fleca, en favor de la dita cort secular et impositió de farina y pa ros
de la canonge a 12 de juliol 1544. (f. 193r-v)
188. 1585 setembre 28. Montsó. Confirmatió del privilegi de la reductió del
nombre de jurats a quatre y altres coses, ab ampliació que en lloch dels
dos jurats supprimits pugan traure altres dos de les bosses de mà mijana
y menor, y també que sien obligats acceptar lo offici de jurat a pena
de dos-centes lliures, si dons aquell dia de la extracció no·s trobara fora
lo present principat de Cathalunya aquell tal extret. 1585. (f. 193v-196)
189. 1585 novembre 26. Montsó. Confirmació de molts privilegis feta per la
sacra, cesàrea, règia magestat del rey Philip en las corts celebrades en
la vila de Monçó en lo any de 1585. (f. 196-198v)
190. 1585 novembre 29. Montsó. Privilegi concedit per la sacra, cesàrea, règia
magestat del rey Philip en les corts celebrades en Monçó ab inserció de
molts capítols. 1585. (f. 198v-200v)
191. 1587 gener 19. Barcelona. Sentèntia y declaratió per lo il·lustre y molt
reverend senyor canceller donada en la contentió de jurisdictió sobre
lo pastisser del reverend capítol en favor de la cort secular. (f. 200v-201v)
192. 1581 novembre 15. Barcelona. Sentència donada en la Real Audiència
contra dels militars de la present ciutat en favor de la present ciutat sobre
de pagar les imposicions. (f. 201v-202)
193. 1582 setembre 27. Barcelona. Lletras exequtòries de la susescrita
sentència dirigidas als officials d’esta ciutat y a altres. (f. 202r-v)
194. 1582 maig 18. Barcelona. Altra sentèntia donada en la Real Audièntia
contra dits militars en favor de dita ciutat sobre pagar las imposicions.
(f. 203r-v)
195. 1583 gener 11. Barcelona. Lletras exequutòrias de la susescrita sentèntia,
dirigidas als officials de la present ciutat y altres. (f. 203v-204)
196. 1561 setembre 6. Barcelona. Lletra de sa excel·lència ab què mana a
un comissari real no enpache mil rasers de blat, la ciutat havia com-

664
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
prat de un galió, no obstant fos vingut per la ciutat de Barcelona.
(f. 204r-v)
197. 1581 febrer 28. Barcelona. Declaratió del canceller contra la cort
ecclesiàstica sobre lo pagar imposició del forment y farina procehïts de
rendas ecclesiàsticas venut a laychs. A 28 febrer 1581. (f. 204v)
198. 1510 juliol 17. Montsó. Privilegi real atorgat a la dita ciutat de Barcelona
y a les altres ciutats y viles de Cathalunya en lo qual atorga que causes
de impositions e arrendaments per ninguna qualitat se puguen evocar
a la Règia Audiència. E lo mateix rey se’n lleve la llibertat y la abdica
a son lloctinent general y dóna la conexensa a dites ciutats. (f. 204v-
206)
199. 1478 març 5. [Girona]. Sentència donada en favor dels ciutedans forans
de Gerona per lo balle general sobre la leuda. (f. 206v-208)
200. 1460 juliol 1. Barcelona. Letra real en favor de les impositions contra
los militars et altres. (f. 208-210)
201. 1459 maig 7. Sant Feliu de Guíxols. Transactió y concòrdia entre la ciutat
de Gerona, de una part, e la vila de Sant Feliu de Guíxols, de part altre.
(f. 210-212v)
202. 1590 octubre 22. Barcelona. Contentió declarada en favor de la Cort Real
per los procehiments fets per dita Cort Real per la recuperatió de Antich
Stanyol, ciutedà forà, habitant en la Bisbal. (f. 212v-213)
203. 1593 octubre 26. [Girona]. Commutació de vot y que la festa de sant
Narcís se fassa a XVIII de mars quiscun any. 1593. (f. 213v)
204. 1578 octubre 17. [Girona]. Sentència i restitutió de causa de imposicions
feta en favor dels senyors jurats, als quals toca. (f. 213v-214v)
205. 1594 desembre 17. Barcelona. Sentencia latta in Regia Audientia in
favorem civitatis Gerunde super causa imponendi impositiones absque
consensu reverendi capituli et canonicarum ecclesie Gerundensis. (f.
214v-218v)
206. 1597 setembre 5. Girona. Privilegi real ab què lo salari dels jurats de
Gerona pot ser augmentat fins a CC lliures per quiscú. (f. 218v-219v)
207. 1599 juny 30. Barcelona. Privilegi concedit a dita ciutat que los diners
deposats en la taula de la dita ciutat a alguna persona sia vera y real
paga. (f. 219v-220)
208. 1599 juliol 13. Barcelona. Privilegi real concedit a dita ciutat de poder
fer y fabricar deu mília lliures franchas en menuts. (f. 220v-221v)
209. 1599 juliol 13. Barcelona. Privilegi concedit a dita ciutat de poder quitar
algunes lleudes. (f. 221v-222v)
210. 1599 juliol 13. Barcelona. Privilegi concedit a dita ciutat que en temps
de morbo los portalers y guardes puguen portar vara o insígnia de rey.
(f. 222v-223v)
211. 1599 juny 30. Barcelona. Confirmations de privilegis que los jurats
puguen posar qualsevols impositions. (f. 223v-226)

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 665
212. 1599 juliol 13. Barcelona. Privilegi concedit a dita ciutat que lo clavari
de aquella pugue executar los deutes se deuran de coses de imposicions
a dita ciutat. (f. 226-227)
213. 1599 gener 29. Barcelona. Sentèntia reyal proferida en la Real Audiència
sobre la custòdia y claus del portal de Sant Cristòfol en favor de la ciutat
de Gerona y contra lo reverend capítol de aquella. (f. 227-229)
214. 1510 juliol 17. Montsó. Privilegi de morbo concedit a la ciutat de
Barcelona, del qual goza esta ciutat de Gerona, y també que lo clavari
execute los debitors de les imposicions y que no·s pugan evocar a la Real
Audièntia et alias. (f. 229v-231)
215. 1601 febrer 10. Barcelona. Privilegi concedit a dita ciutat que los jurats
de aquella pugan enbossar a quatre persones juntes ya nomenades per
al govern de dita ciutat. (f. 231v-232)
216. 1601 abril 29. Barcelona. Privilegi concedit a dita ciutat que en lo govern
de aquella puguen entrar dotze militars. (f. 232v-235)
217. 1603 maig 6. Aranjuez. Privilegi real concedit a dita ciutat que a bé que
dos o més extrets en jurats se trobaran de un cognom de casa, puguen
ser jurats, y que qualsevol habilitat sia posat en continent a la bossa
y matrícula sens haver-se de fer acte algú. 1603. (f. 235-236)
218. 1602 agost 14. Barcelona. Privilegi concedit als ciutadans honrats de la
ciutat de Gerona, vulgarment dits de mà mayor. (f. 236v-238v)
219. 1604 agost 17. Barcelona. Sentència arbitral donada contra los dits
ciutadans honrats, ab la qual revocan lo dalt dit privilegi a ells concedit.
(f. 238v-242)
220. 1605 desembre 16. Barcelona. Exequtòria de la dalt dita sentència donada
contra dits ciutadans honrats. (f. 242v-243)
221. 1605 juny 10. Roma. Confirmació apostòlica dels privilegis reals concedits
als studis generals de la ciutat de Gerona. (f. 234v-245)
222. 1605 maig 29. Roma. Conservatòria apostòlica dels privilegis concedits
als studis generals de la dita ciutat de Gerona. (f. 245-246v)
223. 1571 desembre 24. [Barcelona]. Sentència y declaració feta per lo senyor
abat del Stany, elegit en tercer per sa excel·lència, en la contenció de
jurisdicció sobre lo pastisser del reverend capítol de la Seu a 24 de dezembre
1571. (f. 246v-247)
224. 1599 juliol 13. Barcelona. Privilegi concedit al reverend capítol de la Seu
en favor dels carnicer y pastisser de aquell, ab la súpplica del qual donada
per dit reverend capítol diu que los jurats de la present ciutat poden
fer prohibitions penals als qui van a comprar pa e carn a dits carnicer
y pastisser. (f. 247-248)
225. 1624 març 19. Barcelona. Sentència i declaració de contenció en favor
de la ciutat sobre lo poder, per part de la ciutat, penyorar los llahichs
compran pa al pastisser de la canonja, ab notable èxit als 19 de mars
1624. (f. 248r-v)

Edició Cartulari
Apèndix III
Ordre cronològic dels documents
1 1 1188 abril. Girona
2 2 1194 octubre. Girona
3 114 1222 gener 21
4 3 1304 març 15. Calataiud
5 110 1313 novembre 14. Girona
6 5 1320 gener 28. Tarragona
7 4 1322 desembre 4. Girona
8 42 1334 març 11. Terol
9 7 1337 maig 4. Saragossa
10 6 1338 març 7. València
11 43 1338 octubre 12. València
12 132 1339 maig 25. Barcelona
13 8 1339 juny 23. Barcelona
14 11 1341 desembre 19. València
15 44 1342 juny 6. Barcelona
16 9 1343 setembre 11. Barcelona
17 10 1345 gener 20. Perpinyà
18 12 1345 desembre 27. Girona
19 13 1346 juliol 29. Girona
20 14 1347 abril 10. Girona
21 17 1349 juliol 18. València
22 18 1349 juliol 18. València
23 30 1349 novembre 14. València
24 15 1349 desembre 5. Girona
25 16 1351 octubre 22. Girona
26 19 1352 gener 5. Girona

668
Edició Cartulari
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
27 36 1357 març 4. Saragossa
28 40 1358 setembre 26. Barcelona
29 38 1358 octubre 15. Barcelona
30 20 1361 setembre 19. Barcelona
31 34 1362 juny 28. Perpinyà
32 21 1362 juliol 29. Barcelona
33 22 1362 juliol 29. Barcelona
34 37 1362 agost 17. Barcelona
35 35 1362 octubre 22. Girona
36 33 1363 gener 18. Montsó
37 24 1363 setembre 19. Sarinyena
38 39 1363 novembre 19. Barcelona
39 52 1364 gener 26. Girona
40 41 1365 desembre 2. Barcelona
41 28 1366 octubre 11. Montserrat
42 54 1366 desembre 7. Barcelona
43 113 1366 desembre 11. Girona
44 29 […] setembre 19. Barcelona
45 31 1367 febrer 23. Saragossa
46 23 1369 abril 28. Tortosa
47 53 1372 febrer 20. Barcelona
48 32 1372 maig 29. Barcelona
49 45 1374 novembre 15. Barcelona
50 55 1377 agost 28. Barcelona
51 60 1379 març, 25. Barcelona
52 61 1379 juny 8. Girona
53 62 1380 octubre 10. Sant Feliu de Llobregat
54 97 1385 octubre 14. Barcelona
55 63 1389 abril 2. Montsó
56 25 1390 gener 24. Girona
57 57 1390 maig 27. Girona
58 58 1390 juny 17. Girona
59 26 1390 juliol 4. Girona
60 59 1390 juliol 4. Girona
61 67 1390 agost 20. Barcelona
62 56 1390 setembre 30. Barcelona
63 64 1393 febrer 22. València
64 66 1393 febrer 22. València
65 68 1393 febrer 22. València
66 99 1393 setembre 11. [Girona]
67 65 1393 novembre 29. Tortosa
68 69 1395 maig 26. Barcelona
69 27 1397 gener 27. Girona
70 83 1397 març 26. Barcelona
71 87 1398 maig 17. Saragossa
72 70 1398 agost 16. Saragossa
73 71 1398 agost 16. Saragossa
74 100 1398 desembre 24. Girona
75 101 1398 desembre 24. [Girona]
76 84 [1399 gener 16. Saragossa]

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 669
Edició Cartulari
77 85 1399 gener 16. Saragossa
78 74 1401 gener 24. Barcelona
79 82 1401 març 24. Barcelona
80 78 1402 gener 12. Mallén
81 79 1402 març 1. Burriana
82 81 1403 gener 9. València
83 77 1404 desembre 20. Barcelona
84 72 1405 març 17. Barcelona
85 76 1405 març 17. Barcelona
86 73 1405 març 18. Barcelona
87 75 1405 març 30. Barcelona
88 98 1407 març 11. València
89 80 1407 setembre 27. València
90 88 1413 juliol 24. Barcelona
91 133 1414 març 30. Saragossa
92 89 1416 febrer 19. Girona
93 90 1416 febrer 19. Girona
94 91 1416 octubre 12. Barcelona
95 86 1427 juliol 5. Blanes
96 181 1428 març 8. Terol
97 92 1430 octubre 31. Lleida
98 93 1430 octubre 31. Lleida
99 121 1431 setembre 18. Barcelona
100 95 1436 febrer 13. Montsó
101 94 1436 juliol 2. Barcelona
102 96 1437 gener 9. Barcelona
103 122 1442 setembre 7. Girona
104 105 1443 gener 23. Tortosa
105 108 1443 gener 23. Tortosa
106 106 1443 gener 25. Tortosa
107 102 1445 febrer 13. València
108 103 1445 febrer 13. València
109 104 1445 febrer 13. València
110 107 1445 febrer 13. València
111 109 1445 febrer 13. València
112 112 1446 maig 9. Nàpols
113 111 1446 octubre 27. Barcelona
114 115 1447 març 17. Barcelona
115 118 1448 agost 10. Girona
116 116 1448 agost 22. Girona
117 117 1448 agost 22. Girona
118 119 1448 agost 22. Girona
119 120 1448 agost 22. Girona
120 128 1450 maig 4. Perpinyà
121 123 1450 juny 5. Perpinyà
122 130 [1451]. Barcelona
123 135 1451 gener 4. Perpinyà
124 136 1451 gener 4. Perpinyà
125 124 1451 maig 12. Barcelona
126 125 1451 maig 12. Barcelona

670
Edició Cartulari
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
127 126 1451 juliol 23. [Barcelona]
128 127 1451 juliol 23. Barcelona
129 129 1451 setembre 7. Barcelona
130 131 1457 març 18. Barcelona
131 201 1459 maig 7. Sant Feliu de Guíxols
132 50 1459 juny 22. Quart de Poblet
133 158 1460 juny 7. Barcelona
134 200 1460 juliol 1. Barcelona
135 153 [Posterior a 1460 novembre 13]
136 137 1463 setembre 27. Saragossa
137 138 1463 setembre 27. Saragossa
138 139 1463 setembre 27. Saragossa
139 47 1475 setembre 18. Barcelona
140 134 1476 setembre 3. Vitòria
141 199 1478 març 5. [Girona]
142 140 1479 setembre 23. Barcelona
143 141 1480 desembre 20. Barcelona
144 142 1480 desembre 20. Barcelona
145 143 1481 novembre 3. Barcelona
146 144 1484 octubre 15. Girona
147 147 1488 setembre 11. Barcelona
148 145 1489 novembre 28. Tarragona
149 146 1493 juliol 8. Barcelona
150 48 1493 setembre 7. Girona
151 49 1496 abril 6. Tortosa
152 46 1501 març 6. Girona
153 51 1507 setembre 11. [Girona]
154 148 1510 juliol 16. Montsó
155 198 1510 juliol 17. Montsó
156 214 1510 juliol 17. Montsó
157 150 1510 agost 30. Montsó
158 149 1510 agost 31. Montsó
159 154 1512 abril 2. Burgos
160 155 1512 setembre 14. Montsó
161 151 1512 novembre 13. Logronyo
162 152 1512 novembre 13. Logronyo
163 157 1515 febrer 14. Barcelona
164 161 1515 novembre 24. Lleida
165 156 1515 desembre 14. Lleida
166 176 1516 gener 8. Barcelona
167 177 1516 gener 8. Barcelona
168 162 1520 gener 16. Barcelona
169 160 1520 gener 18. Barcelona
170 163 1523 gener 19. Barcelona
171 159 1524 març. Girona
172 164 1526 gener 24. Barcelona
173 168 1532 agost 25. Barcelona
174 165 1533 desembre 19. Montsó
175 166 1533 desembre 23. Montsó
176 167 1533 desembre 29. Montsó

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 671
Edició Cartulari
177 170 1536 agost 2. Barcelona
178 169 1537 novembre 16. Montsó
179 171 1538 novembre 8. Toledo
180 172 1538 novembre 8. Toledo
181 173 1538 novembre 8. Toledo
182 174 1539 gener 24. Toledo
183 175 1542 octubre 9. Montsó
184 187 1544 juliol 12. Barcelona
185 178 1547 desembre 7. Montsó
186 179 1552 desembre 27. Montsó
187 196 1561 setembre 6. Barcelona
188 186 1562 juny 9. [Barcelona]
189 223 1571 desembre 24. [Barcelona]
190 182 1575 març 10. Madrid
191 185 1575 juliol 14. Barcelona
192 183 1575 juliol 20. Girona
193 180 1576 novembre 22. Barcelona
194 184 1577 novembre 23. Barcelona
195 204 1578 octubre 17. [Girona]
196 197 1581 febrer 28. Barcelona
197 192 1581 novembre 15. Barcelona
198 194 1582 maig 18. Barcelona
199 193 1582 setembre 27. Barcelona
200 195 1583 gener 11. Barcelona
201 188 1585 setembre 28. Montsó
202 189 1585 novembre 26. Montsó
203 190 1585 novembre 29. Montsó
204 191 1587 gener 19. Barcelona
205 202 1590 octubre 22. Barcelona
206 203 1593 octubre 26. [Girona]
207 205 1594 desembre 17. Barcelona
208 206 1597 setembre 5. Girona
209 213 1599 gener 29. Barcelona
210 207 1599 juny 30. Barcelona
211 211 1599 juny 30. Barcelona
212 208 1599 juliol 13. Barcelona
213 209 1599 juliol 13. Barcelona
214 210 1599 juliol 13. Barcelona
215 224 1599 juliol 13. Barcelona
216 212 1599 juliol 13. Barcelona
217 215 1601 febrer 10. Barcelona
218 216 1601 abril 29. Barcelona
219 218 1602 agost 14. Barcelona
220 217 1603 maig 6. Aranjuez
221 219 1604 agost 17. Barcelona
222 222 1605 maig 29. Roma
223 221 1605 juny 10. Roma
224 220 1605 desembre 16. Barcelona
225 225 1624 març 19. Barcelona

Apèndix IV
En aquesta relació indiquem la numeració, la data de concessió
i el regest de cada privilegi, seguint l’ordre cronològic que hem utilitzat
en la present edició.
1. 1188 abril. Girona
Donació atorgada pel rei Alfons I el Cast, a favor de l’Hospital de Pedret,
a Girona, d’una renda anual de vuit esquitllades de forment sobre els
molins reials de la ciutat. Trasllat de 30 de desembre de 1318, fet a partir
d’un altre trasllat de 6 de maig de 1270.
2. 1194 octubre. Girona
Enfranquiment atorgat pel rei Alfons I el Cast, a favor dels habitants
de Girona, on els declara lliures d’eixorquia i fixa els límits territorials
d’aplicació d’aquesta exempció.
3. 1222 gener 21. […]
Memòria dels pagaments exigibles a la lleuda anomenada d’en Mediona.
Trasllat de 21 de febrer de 1447.
4. 1304 març 15. Calataiud
Provisió atorgada pel rei Jaume II el Just, on prohibeix als ciutadans
de Girona cultivar cànem i lli a l’areny del riu Onyar.
5. 1313 novembre 14. Girona
Preconització feta pel rei Jaume II el Just a tothom de la vegueria de
Girona i Besalú, on anuncia l’obligatorietat d’observar l’ordinació dels
jurats, que mana no treure gra ni vitualles de la ciutat i vegueria de

674
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Girona. Ordinació dels jurats i prohoms de Girona, sobre la carestia de
vitualles. Trasllat de 5 d’abril de 1318.
6. 1320 gener 28. Tarragona
Revocació feta pel rei Jaume II el Just d’una ordinació dels jurats sobre
els pesos de la ciutat.
7. 1322 desembre 4. Girona
Concessió atorgada per l’infant Alfons, a favor dels jurats, prohoms i
mercaders de la ciutat de Girona, d’una imposició sobre les diferents
mercaderies que es transporten de Girona a Sant Feliu de Guíxols,
aplicable a les despeses de construcció i manteniment de la carretera
que uneix ambdues localitats.
8. 1334 març 11. Terol
Ordinació del rei Alfons III, al veguer de Girona i Besalú, on li mana
revocar els permisos concedits per exportar proveïments fora d’aquesta
vegueria, cosa que el rei havia prohibit prèviament.
9. 1337 maig 4. Saragossa
Confirmació atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor de Pere de
Cardonets, de la concessió i establiment que li havia fet Ferrer de Lillet,
batlle general de Catalunya, dels pesos i mesures de la ciutat de Girona,
per una entrada de 50 sous i un cens d’un parell de capons.
10. 1338 març 7. València
Concessió atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor de Pere de
Cardonets, porter reial, del càrrec d’inspector dels pesos i mesures de
la ciutat de Girona, amb assignació de la tercera part dels ingressos
derivats de les penes i penyores imposades.
11. 1338 octubre 12. València
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona i Besalú
i als altres oficials reials, manant-los que consideressin nuls els
documents que, encara que aparentment haguessin emanat de la Cort
Reial, siguin contraris a les llibertats i privilegis de la ciutat de Girona.
12. 1339 maig 25. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor dels carnissers
i propietaris de bestiar de Girona, on es concedeix permís per poder
pasturar els seus ramats a qualsevol lloc de la vegueria i batllia de Girona.
13. 1339 juny 23. Barcelona
Lletra executòria atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor de Pere
de Cardonets, de la concessió dels pesos i mesures de la ciutat de Girona
i dels llocs de la jurisdicció reial del bisbat de Girona, amb l’aplicació

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 675
de la tercera part dels bans i penes imposats per contravenció a la
concessió esmentada. Trasllat del 24 de desembre de 1340.
14. 1341 desembre 19. València
Provisió executòria atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós a favor de
Pere de Cardonets, on recorda als oficials reials la concessió que el rei
Alfons havia fet a aquest dels pesos i mesures de la ciutat de Girona
i dels llocs reials del bisbat de Girona.
15. 1342 juny 6. Barcelona
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona i Besalú
i a tots els altres oficials reials, manant-los que no donessin trasllat del
text de privilegis i altres concessions a la ciutat de Girona, quan els fos
demanat per particulars, si no era amb l’aquiescència prèvia dels jurats
de la ciutat.
16. 1343 setembre 11. Barcelona
Lletra executòria atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor de Pere
de Cardonets, de la concessió dels pesos i mesures de diversos llocs del
bisbat de Girona dels quals s’havia alienat la jurisdicció, amb l’aplicació
de la tercera part dels bans i penes imposats per contravenció a la
concessió esmentada. Trasllat de 8 de març de 1345.
17. 1345 gener 20. Perpinyà
Provisió atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor de Pere de
Cardonets, inspector dels pesos i mesures de la ciutat de Girona i dels
llocs reials del bisbat de Girona, de l’exclusivitat en aquest ofici, de
manera que cap oficial reial en fes les funcions. Trasllat de 8 de març
de 1345.
18. 1345 desembre 27. Girona
Llicència atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor de Pere de
Cardonets, de la facultat de designar un saig a cada lloc de jurisdicció
reial del bisbat de Girona, per aplicar la concessió dels pesos i mesures
que té atorgada.
19. 1346 juliol 29. Girona
Manament fet per Ramon Totzó, militar, governador de Girona, a Bernat
Esquert, lloctinent de procurador reial a la vegueria i batllia de Besalú,
on li ordena que reconegués la concessió feta a Pere de Cardonets dels
pesos i mesures del bisbat de Girona.
20. 1347 abril 10. Girona
Executòria atorgada per Francesc Amargós, adjunt de Ramon Totzó,
militar, governador de Girona, a favor de Pere de Cardonets, on li recorda
el seu dret a percebre la tercera part de les penyores imposades per raó
de pesos i mesures al bisbat de Girona.

676
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
21. 1349 juliol 18. València
Provisió atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona i
Besalú, al batlle i altres oficials reials, on els mana prendre mesures per
tal de taxar i disminuir el valor dels salaris, jornals, lloguers i altres
emoluments, que s’havien multiplicat fins a quatre i cinc vegades a causa
de l’escassetat de mà d’obra causada per la pesta negra.
22. 1349 juliol 18. València
Executòria atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona
i Besalú i altres oficials reials, on els faculta per aplicar la provisió reial
del document anterior.
23. 1349 novembre 14. València
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona i Besalú
i a tots els altres oficials reials, on els mana que acabin amb els abusos
comesos en els nomenaments de saig, en l’atorgament d’exempcions
d’anar a les hosts, en la imposició i repartiment de les penyores i en
altres qüestions.
24. 1349 desembre 5. Girona
Venda atorgada pels hereus de Pere de Cardonets, que són el monestir
de framenors, l’Almoina del Pa de la Seu i l’Hospital Nou, de Girona,
a favor de Guillem de Castell, mercader de Girona, com a millor postor
a l’encant fet a l’efecte, de l’ofici d’inspector dels pesos i mesures de la
ciutat, batllia i vegueria de Girona, amb els drets i salaris corresponents,
pel preu de mil cinc-cents sous barcelonesos.
25. 1351 octubre 22. Girona
Venda atorgada per Guillem de Castell, ciutadà de Girona, a favor de
la ciutat de Girona, de l’ofici d’inspector dels pesos i mesures de la ciutat,
batllia i vegueria de Girona, amb els drets i salaris corresponents, pel
preu de vuitanta-cinc lliures barceloneses de tern.
26. 1352 gener 5. Girona
Llicència atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor dels jurats de
la ciutat de Girona, per fer un pont de pedra sobre el riu Ter.
27. 1357 març 4. Saragossa
Concòrdia i capitulació feta entre el rei Pere III el Cerimoniós i els
representants de les universitats de les ciutats, viles i llocs reials de
Catalunya, congregats en corts, on acorden un subsidi al rei de setanta
mil lliures, i el rei concedeix a les esmentades universitats la facultat
de posar imposicions i emetre censals, entre d’altres, per tal de recaptar
la citada quantitat. Trasllat de 10 de març de 1416.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 677
28. 1358 setembre 26. Barcelona
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al veguer i al batlle de Girona
i als altres oficials reials, on els mana que observin una provisió del rei
Alfons, concedida el 26 d’abril de 1330, que prohibeix que cap cristià
sigui empresonat per tenir deutes amb jueus.
29. 1358 octubre 15. Barcelona
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al veguer i altres oficials reials
de Girona, que declara injusta i revoca una preconització feta contra
Bernat Guillem de Foixà.
30. 1361 setembre 19. Barcelona
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al batlle de Girona i als seus
lloctinents, on disposa la demolició de les cases i altres construccions
adossades a les muralles.
31. 1362 juny 28. Perpinyà
Provisió reial atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós, com a legítim
administrador de l’infant Joan, primogènit seu i duc de Girona, a favor
dels jurats de la ciutat de Girona, on els atorga la facultat de constrenyir
i penyorar els deutors de la ciutat de forma executiva i sense necessitat
de judici.
32. 1362 juliol 29. Barcelona
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al veguer, sotsveguer i batlle
de Girona, on els mana compel·lir el bisbe i clergues de Girona a pagar
una contribució de cinc-cents florins per les obres de la muralla vella
de la ciutat, que havia estat acordada amb el bisbe anterior.
33. 1362 juliol 29. Barcelona
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al batlle i al jutge ordinari de
Girona, on els mana que ni ells ni cap oficial despenguin els fons
provinents de l’arrendament de les imposicions municipals.
34. 1362 agost 17. Barcelona
Privilegi concedit pel rei Pere III el Cerimoniós als jurats de Girona i
prohoms de la ciutat, on els faculta per designar un capità i un grup
d’homes per a la defensa de la ciutat.
35. 1362 octubre 22. Girona
Executòria feta pel rei Pere III el Cerimoniós al lloctinent a Girona del
governador general de Catalunya i a tots els altres oficials reials, on els
mana aplicar una provisió reial de 28 de juny del mateix any, sobre
els deutors de la ciutat.

678
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
36. 1363 gener 18. Montsó
Privilegi atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós, a les universitats de les
ciutats, viles i llocs de Catalunya, on els concedeix llicència per posar
imposicions sobre les compres, vendes i altres. Trasllat de 10 de març
de 1460.
37. 1363 setembre 19. Sarinyena
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al batlle de Girona, on mana
fer obres de reparació als llocs de la muralla vella de la ciutat on s’hi
han adossat construccions posteriors.
38. 1363 novembre 19. Barcelona
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona i Besalú,
al batlle de Girona i als altres oficials reials, on els mana que observin
el privilegi de no concedir ajornaments dels deutes que es tinguin amb
drapers i altres comerciants de la ciutat.
39. 1364 gener 26. Girona
Ordinació der l’infant Joan, governador general, a favor de Berenguer
Roca, de Fontajau, on li mana que apliqui els acords a què havia arribat
amb els jurats de Girona sobre el servei de passar el riu Ter amb la
seva barca.
40. 1365 desembre 2. Barcelona
Provisió atorgada pel rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona i
Besalú, on li mana que obligui els homes de Sant Esteve de Llémena,
Sant Andreu de Sobre-roca i Sant Aniol de Finestres a prestar la servitud
d’host i cavalcada al noble Hug de Santa Pau, senyor del castell de
Finestres, ja que hi estaven obligats.
41. 1366 octubre 11. Monestir de Montserrat
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al batlle de Girona, on li mana
instar els ciutadans forans de Girona a contribuir al pagament de les
imposicions de la ciutat.
42. 1366 desembre 7. Barcelona
Ordinació de l’infant Joan, governador general, al batlle de Girona, on
li mana forçar els ciutadans veïns de Girona a fer fermança dels censals
i violaris venuts amb ocasió de la guerra contra Castella.
43. 1366 desembre 11. Girona
Concòrdia entre la ciutat de Girona, d’una part, i Ramon de Bóixols,
senyor del castell de Gironella del Pla, de l’altra, feta per Narcís de
Santdionís i Pere de Prat, àrbitres designats pel Consell General de la
ciutat de Girona, en la qüestió suscitada pel fet que en l’esmentat castell
de Gironella es venia pa, farina, vi, carn i altres vitualles, sense pagar
les imposicions preceptives.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 679
44. [...] setembre 19. Barcelona
Lletra dels consellers de Barcelona adreçada als jurats de Girona, en
resposta a una consulta d’aquests sobre la contribució de determinats
grups a una talla recaptada per pagar les despeses de la guerra amb el
rei de Castella.
45. 1367 febrer 23. Saragossa
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona, on li mana
no aplicar cap exempció d’anar a les hosts als compradors de lleudes,
ja que no hi ha cap privilegi que ho contempli.
46. 1369 abril 28. Tortosa
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona, on li mana
detenir i portar a la Cort de Girona els habitants de diversos llocs de
la vegueria que s’havien negat a contribuir a les obres de les muralles
de la ciutat.
47. 1372 febrer 20. Barcelona
Ordinació de l’infant Joan, governador general, als jurats i prohoms de
la ciutat de Girona, on els mana pagar el preu d’una càrrega d’ordi a
Romeu de Comabella, mercader de Barcelona, ja que li va ser confiscada
per a provisió de la ciutat de manera improcedent, quan la transportava
des de Banyoles a Sant Feliu de Guíxols.
48. 1372 maig 29. Barcelona
Ordinació del rei Pere III el Cerimoniós al veguer de Girona, on li mana
aclarir si els habitants de Juià han de contribuir al finançament de les
muralles de Girona, ja que aquests, encapçalats per Ramon de Juià,
pretenen estar-ne exempts.
49. 1374 novembre 15. Barcelona
Sentència reial donada pel rei Pere III el Cerimoniós, a favor de Joan
de Mont-ros, ciutadà de Barcelona, on el declara exempt de pagar les
talles a la vila de Tàrrega, malgrat posseir molts béns en aquesta vila,
ja que pagava les talles de Barcelona.
50. 1377 agost 28. Barcelona
Ordinació de l’infant Joan, governador general, a Jaume de Monell,
sotscanceller, on el faculta per obligar a contribuir a les obres de les
muralles de Girona els habitants dels llocs de la vegueria de Girona on
no hi hagi castells ni fortaleses, en virtut d’un privilegi atorgat pel rei
Pere III, que permet als habitants d’aquests llocs recollir-se a Girona en
temps de guerra.
51. 1379 març 25. Barcelona
Ordinació de l’infant Joan, adreçada a Pere Ferrer, síndic de la ciutat de
Girona, en l’afer de la venda de censals morts per recaptar fons destinats

680
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
al pagament de les pensions dels censals i violaris existents, on li mana
que compleixi les ordinacions del Consell General de Girona.
52. 1379 juny 8. Girona
Ordinació de l’infant Joan, governador general, adreçada a Narcís
Gornau, clavari de la ciutat de Girona, on l’autoritza a compensar les
pensions dels censals que la ciutat havia de pagar als particulars, amb
deutes que aquests mantenien amb la ciutat per raó de talles o altres
exaccions.
53. 1380 octubre 10. Sant Feliu de Llobregat
Ordinació de l’infant Joan, governador general, adreçada al clavari de
la ciutat de Girona, on es renova una ordinació precedent, de 8 de juny
de 1379, que l’autoritzava a compensar les pensions dels censals que la
ciutat havia de pagar als particulars, amb deutes que aquests man-tenien
amb la ciutat per raó de talles o altres exaccions.
54. 1385 octubre 14. Barcelona
Privilegi atorgat per l’infant Joan, lloctinent del rei Pere III, a la ciutat
de Girona, on concedeix la institució de Consolat de Mar. Trasllat de
3 de juny de 1387.
55. 1389 abril 2. Montsó
Provisió atorgada pel rei Joan I al veguer i al sotsveguer de Girona i
als altres oficials reials, on es regula l’arrendament de les imposicions
introduïdes enguany a la ciutat de Girona per pagar les pensions i
amortitzar els censals i violaris de la ciutat.
56. 1390 gener 24. Girona
Concòrdia entre la ciutat de Girona, d’una part, i les universitats i
parròquies foranes de la vegueria i batllia de Girona, de l’altra, sobre
la contribució a les despeses de construcció de les noves muralles del
Mercadal. Segueix una sentència donada per Guillem Domenge, doctor
en lleis, jutge ordinari de la ciutat, batllia i vegueria de Girona sobre
aquesta mateixa qüestió.
57. 1390 maig 27. Girona
Ordinació del rei Joan I al governador general de Catalunya, al capità
general i al veguer i sotsveguer de Girona, on disposa que els habitants
de la Pera es recullin a la ciutat de Girona en temps de guerra.
58. 1390 juny 17. Girona
Sentència atorgada pel rei Joan I, en resolució d’una apel·lació dels
habitants de la vegueria i batllia de Girona contra una sentència anterior
de Guillem Domenge, jutge ordinari de Girona, en el plet entre aquests
i els jurats de la ciutat, en què disposa que els habitants de la vegueria
i batllia de Girona hauran de contribuir a les obres de les muralles

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 681
de la ciutat, amb facultat d’elegir un oïdor de comptes per comprovar
les despeses realitzades.
59. 1390 juliol 4. Girona
Sentència i executòria atorgades pel rei Joan I, que ratifica una sentència
anterior de Guillem Domenge, jutge ordinari de la ciutat, batllia i vegueria
de Girona, d’una part, i les universitats i parròquies foranes de la batllia
i vegueria de Girona, de l’altra, sobre la contribució a les despeses de
construcció de les noves muralles del Mercadal. Trasllat de la mateixa
data.
60. 1390 juliol 4. Girona
Executòria feta pel rei Joan I de la sentència atorgada per ell mateix,
on resol una apel·lació dels habitants de la vegueria i batllia de Girona
contra una sentència anterior de Guillem Domenge, jutge ordinari de
Girona, en el plet entre aquests i els jurats de la ciutat, en què disposava
que els habitants de la vegueria i batllia de Girona havien de contribuir
a les obres de les muralles de la ciutat, amb facultat d’elegir un oïdor
de comptes per comprovar les despeses realitzades.
61. 1390 agost 20. Barcelona
Ordinació del rei Joan I als jurats de Girona, on confirma la potestat
d’aquests per fer ordinacions i imposar penyores sobre la tinença i
utilització d’armes dins la ciutat.
62. 1390 setembre 30. Barcelona
Ordinació del rei Joan I al capità general, veguer i sotsveguer de Girona,
on disposa que els habitants de les parròquies, llocs i castells de la
vegueria de Girona, que en temps de guerra se solien recollir a la ciutat
de Girona per major seguretat, hagin de fer-ho a partir d’ara quan ho
disposin els esmentats capità general, veguer i sotsveguer.
63. 1393 febrer 22. València
Privilegi atorgat pel rei Joan I als jurats i prohoms de Girona, en què
autoritza a escollir vuitanta persones el dia d’Any Nou, per així constituir
el Consell General que els assistirà durant l’any següent en el govern
de la ciutat.
64. 1393 febrer 22. València
Ordinació del rei Joan I als jurats de la ciutat de Girona, on els dóna
la potestat de fixar els salaris d’aquells que fessin treballs per encàrrec
de la ciutat i resoldre totes les qüestions i diferències que se’n poguessin
derivar.
65. 1393 febrer 22. València
Provisió atorgada pel rei Joan I als jurats i prohoms de la ciutat de Girona
i la vila de Sant Feliu de Guíxols, on disposa que els mercaders d’aquestes

682
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
poblacions no puguin ser penyorats o detinguts per deutes de l’esmentada
ciutat de Girona o de la vila de Sant Feliu de Guíxols a la hisenda reial,
llevat que fossin els titulars del deute o n’haguesssin fet fermança.
66. 1393 setembre 11. [Girona]
Capítol de l’acta d’institució del col·legi de Ramon Querol, de Girona,
on disposa el sistema per escollir deu escolans amb dret a ingressar en
l’esmentat col·legi.
67. 1393 novembre 29. Tortosa
Ordinació del rei Joan I als jurats i prohoms de Girona, on els faculta
per realitzar, cada any, el dia d’Any Nou, l’elecció dels nous jurats,
consellers, mostassaf, sobreposats d’obres, oïdors de comptes i altres
oficials municipals.
68. 1395 maig 26. Barcelona
Ordinació del rei Joan I a Emmanuel de Rajadell, oficial reial, on li mana
que retorni un carregament de trenta-dues peces de teixit, o el seu valor,
que havia estat penyorat a Barcelona per pagar la quota de Girona i
Sant Feliu de Guíxols al maridatge de la seva néta, Joana d’Aragó, atès
que aquest ja havia estat pactat en la quantitat de sis-cents cinquanta
florins.
69. 1397 gener 27. Girona
Declaració de Guillem Arnau, jurat de Girona, Andreu Figuera, que havia
estat jurat l’any anterior, i Arnau Ramada, blanquer de Girona,
comissionats pels jurats de Girona, a instància de Francesc de Santceloni,
ciutadà de Girona, sobre la propietat d’un espai de terreny situat prop
del portal de la muralla nova del burg de Sant Pere de Galligants. Aquest
terreny, que pertanyia a una finca de Francesc de Santceloni, havia estat
utilitzat en part per fer-hi el fossat de la muralla.
70. 1397 març 26. Barcelona
Ordinació de la reina Maria, lloctinent del rei Martí I, als jurats i prohoms
de la ciutat de Girona, on els autoritza per arribar a acords amb carnissers
de fora la ciutat i així assegurar-hi el proveïment de carn.
71. 1398 maig 17. Saragossa
Ordinació del rei Martí I l’Humà als jurats de Girona, on els nomena
obrers de la ciutat.
72. 1398 agost 16. Saragossa
Sentència atorgada pel rei Martí I l’Humà, en el litigi entre els
representants de la universitat de la Pera, d’una part, i els jurats de la
ciutat de Girona, de l’altra, en què es declara que els habitants de
l’esmentat poble, en cas de guerra, no es poden fer forts ni construir
muralles o fortaleses a la seva localitat.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 683
73. 1398 agost 16. Saragossa
Executòria de la sentència atorgada pel rei Martí I l’Humà, en el litigi
entre els representants de la universitat de la Pera, d’una part, i els jurats
de la ciutat de Girona, de l’altra, en què es declara que els habitants
de l’esmentat poble, en cas de guerra, no es poden fer forts ni construir
muralles a la seva localitat.
74. 1398 desembre, 24. Girona
Capítol de l’acta d’institució del col·legi d’en Beuda i d’altres causes pies,
atorgada per disposició testamentària de Jaume Beuda, mercader de
Girona, davant de Pere de Pinós, notari públic de Girona, en què es
disposa un repartiment anual als pobres de roba per fer vestits.
75. 1398 desembre 24. [Girona]
Capítol d’una acta atorgada per disposició testamentària de Jaume Beuda,
mercader de Girona, davant de Pere Pinós, notari públic de Girona, en
què s’institueix un dot anual per casar donzelles pobres de l’Hospital Nou
de Girona.
76. [1399 gener 16. Saragossa]
Capitulació entre el rei Martí I l’Humà i els jurats de Girona, sobre la
redempció de les jurisdiccions alienades de la vegueria i batllia de Girona.
77. 1399 gener 16. Saragossa
Confirmació atorgada pel rei Martí I l’Humà dels capítols concordats
entre ell mateix i els jurats de Girona sobre la redempció de les
jurisdiccions alienades de la vegueria i batllia de Girona.
78. 1401 gener 24. Barcelona
Provisió feta pel rei Martí I l’Humà als jurats de Girona, al governador
general de Catalunya, al veguer i al batlle de Girona i altres oficials reials,
on disposa que els ciutadans de Girona deutors de la hisenda municipal
no puguin ser escollits membres del Consell General de la ciutat ni per
a altres oficis públics.
79. 1401 març 24. Barcelona
Ordinació del rei Martí I l’Humà als jurats i prohoms de Girona, que
rectifica una disposició anterior del mateix rei, donada a Barcelona el
24 de gener de 1401 en què es prohibia que els deutors de la ciutat fossin
membres del consell, en què disposa que les persones que només tinguin
deutes en concepte de talles puguin ser admeses excepcionalment a
l’esmentat consell.
80. 1402 gener 12. Mallén
Ordinació del rei Martí I l’Humà al batlle, sotsbatlle, jutge ordinari i altres
oficials reials de la ciutat de Girona, on els mana que respectin les

684
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
ordinacions dels jurats, particularment les referides al joc i als oficis de
sobreposat i mostassaf.
81. 1402 març 1. Burriana
Ordinació del rei Martí I l’Humà al veguer, batlle i altres oficials reials
de la ciutat de Girona, on els mana que en cas que la ciutat fes sindicat
per alguna causa, obliguin a tothom a signar-lo.
82. 1403 gener 9. València
Ordinació del rei Martí I l’Humà al veguer, sotveguer, batlle, jutge
ordinari de Girona i altres oficials reials, on els mana que obliguin a
pagar a les universitats i particulars de la vegueria i batllia de Girona
que no vulguin satisfer la seva contribució a les obres de les muralles
de la ciutat.
83. 1404 desembre 20. Barcelona
Ordinació del rei Martí I l’Humà al veguer i al batlle de Girona, on els
mana que vetllin per l’aplicació estricta del privilegi del mostassaf de
Girona, fent presentar als candidats les fermances necessàries abans de
començar el seu ofici, i retre’n comptes durant el mes següent a la seva
finalització, a més de pagar a la ciutat els emoluments derivats del seu
exercici.
84. 1405 març 17. Barcelona
Confirmació del rei Martí I l’Humà, als jurats i prohoms de la ciutat
de Girona i de la vila de Sant Feliu de Guíxols, de totes les llibertats,
franqueses, concessions, immunitats, privilegis i usos que els havien estat
atorgats pels seus predecessors.
85. 1405 març 17. Barcelona
Ordinació del rei Martí I l’Humà al governador general de Catalunya,
al batlle, sotsbatlle, jutge ordinari de Girona i altres oficials reials, on
els mana que, a requeriment dels jurats de Girona, obliguin els síndics,
clavaris o llevadors de talles de la ciutat a donar compte de la seva
administració i a tornar les quantitats que se’n derivin.
86. 1405 març 18. Barcelona
Ratificació feta per la reina Maria de la confirmació del rei Martí I
l’Humà, a favor dels jurats i prohoms de la ciutat de Girona i de la vila
de Sant Feliu de Guíxols, de totes les llibertats, franqueses, concessions,
immunitats, privilegis i usos que els havien estat atorgats pels seus
predecessors.
87. 1405 març 30. Barcelona
Provisió atorgada pel rei Martí I l’Humà, a favor dels jurats i prohoms
de Girona i Sant Feliu de Guíxols, on confirma les lliberats, immunitats
i privilegis concedits a les esmentades ciutat i vila pels seus predecessors

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 685
i per ell mateix, tot agraint el maridatge acordat amb motiu del casament
del rei de Sicília, primogènit de l’atorgant.
88. 1407 març 11. València
Executòria atorgada pel rei Martí I l’Humà, a favor dels cònsols i el jutge
d’apel·lacions del consolat de mercaders de la ciutat de Girona, del
privilegi de Consolat de Mar de Girona.
89. 1407 setembre 27. València
Provisió atorgada pel rei Martí I l’Humà al veguer de Girona, als seus
oficials i al bisbe de Girona, on els recorda que els clergues i religiosos
de la ciutat han de pagar imposicions per les vitualles quan aquestes
no són per al consum de casa seva o en els seus monestirs, a més de
disposar la formació d’una comissió paritària entre el bisbat i la ciutat
per impedir els abusos que es feien.
90. 1413 juliol 24. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Ferran I d’Antequera, a favor de la ciutat de
Girona, on disposa que tothom que estigui en trànsit hagi de pagar drets
o imposicions a la ciutat i hagi de travessar la ciutat obligatòriament,
no podent vorejar-la per camins apartats amb ànim d’eludir el pagament.
91. 1414 març 30. Saragossa
Provisió reial atorgada pel rei Ferran I d’Antequera a tots els oficials
reials, on els informa de l’inici del cobrament del dret de coronatge
corresponent a la seva coronació, amb les habituals penyores i execucions
de béns contra aquells llocs que no vulguin fer aquest pagament o
l’ajornin, amb instruccions de no procedir contra les ciutats de Girona
i Vic per aquesta raó.
92. 1416 febrer 19. Girona
Conveni entre el rei Ferran I d’Antequera, d’una part, i els jurats i prohoms
de la ciutat de Girona, de l’altra, sobre la quantitat a pagar pel maridatge
de les filles del rei, que queda fixat en dos mil florins.
93. 1416 febrer 19. Girona
Privilegi atorgat pel rei Ferran I d’Antequera a Alfons, fill primogènit
seu, on institueix el Principat de Girona i l’en nomena príncep.
94. 1416 octubre 12. Barcelona
Ordinació del rei Alfons IV el Magnànim al batlle, sotsbatlle, jutge
ordinari i altres oficials reials de Girona, per tal que, en virtut del privilegi
que regula l’elecció anual de vuitanta persones pel consell de la ciutat,
obliguin a prestar el jurament preceptiu i assistir a les reunions del consell
als qui hagin sortit escollits i recusin fer-ho.

686
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
95. 1427 juliol 5. Blanes
Ordinació del rei Alfons IV el Magnànim al veguer, sotsveguer, batlle,
jutge ordinari de Girona i altres oficials reials, on els mana que obliguin
a romandre en el bordell les dones que exerceixen la prostitució en un
altre lloc de la ciutat. Trasllat de 28 d’agost de 1443.
96. 1428 març 8. Terol
Privilegi atorgat pel rei Alfons IV el Magnànim, a favor dels jurats de
Girona, on fixa les dates de començament de les fires que se celebren
a Girona i la seva durada.
97. 1430 octubre 31. Lleida
Privilegi atorgat pel rei Alfons IV el Magnànim, a favor de la ciutat de
Girona, on institueix el sagramental o sometent.
98. 1430 octubre 31. Lleida
Ordinació del rei Alfons IV el Magnànim al seu lloctinent i a tots els
oficials reials, on desenvolupa el capítol referent a les talles del privilegi
del sagramental o sometent.
99. 1431 setembre 18. Barcelona
Lletra executòria atorgada pel rei Alfons IV el Magnànim, adreçada a
tots els oficials reials, on mana observar un privilegi del rei Martí I l’Humà
que desvincula els llocs de la Pera, Pedrinyà i Cassà de Pelràs de la baronia
de Torroella de Montgrí, passant-los a la jurisdicció reial i a la vegueria
de Girona.
100. 1436 febrer 13. Montsó
Provisió atorgada per la reina Maria, lloctinent del rei Alfons IV, al
governador general de Catalunya i altres oficials reials, on disposa que
cessi un procés judicial que hom havia obert contra els jurats de Girona
d’aquell any.
101. 1436 juliol 2. Barcelona
Revocació feta per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, adreçada a tots els oficials reials, d’una provisió d’ella mateixa, datada
a Montsó el 4 de febrer de 1436, en què declarava que el sagramental
no era aplicable a la jurisdicció eclesiàstica.
102. 1437 gener 9. Barcelona
Privilegi atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i prohoms de la ciutat de Girona, on disposa una nova
manera de fer l’elecció anual de vuitanta persones per al Consell General
de la ciutat, dels jurats i altres càrrecs, amb rodolins.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 687
103. 1442 setembre 7. Girona
Declaració feta per Dalmau de Raset, ardiaca major de la Seu de Girona,
com a representant de l’església de Girona; Pere Sessala i Bernat de
Vilarmau, ciutadans de Girona, com a representants de la ciutat, i Pere
Corones, de Montfullà, com a representant de la part forana de la vegueria
i batllia de Girona, sobre els comptes de les obres fetes a les muralles
de la ciutat.
104. 1443 gener 23. Tortosa
Privilegi atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i prohoms de la ciutat de Girona, on els concedeix la facultat
d’obrir una taula de dipòsits assegurada.
105. 1443 gener 23. Tortosa
Llicència atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i prohoms de Girona, on autoritza a utilitzar els diners
dipositats a la taula de canvi per amortitzar censals emesos per la ciutat.
106. 1443 gener 25. Tortosa
Àpoca feta per Mateu Pujades, militar, conseller del rei i tresorer general
seu, als jurats i prohoms de la ciutat de Girona, per la quantitat de 507
lliures, 18 sous i 8 diners barcelonesos, rebuts de Nicolau Roca, escrivà
de Girona, en qualitat de primera entrega dels 1.000 florins d’or d’Aragó
que la ciutat de Girona havia de pagar pel privilegi de la concessió de
la taula de canvi.
107. 1445 febrer 13. València
Privilegi atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, a la ciutat de Girona, on dóna nova forma a l’elecció dels jurats i
altres oficis de la ciutat.
108. 1445 febrer 13. València
Privilegi atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i Consell General de la ciutat de Girona, en què s’estableix
un termini per fer elecció de jurats i altres oficis de la ciutat per primera
vegada i es fixa que, en successives vegades, l’elecció es farà els dies dels
sants Innocents i any Nou.
109. 1445 febrer 13. València
Privilegi atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i prohoms de Girona, on disposa que, en un sector de mitja
llegua entorn les muralles de la ciutat de Girona, l’establiment de tavernes,
carnisseries i botigues d’altres queviures és privativa del municipi.

688
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
110. 1445 febrer 13. València
Executòria atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei
Alfons IV, a favor del lloctinent del governador general de Catalunya,
al veguer, batlle, jutge ordinari de Girona i als altres oficials reials, on
mana aplicar el privilegi de la mitja llegua.
111. 1445 febrer 13. València
Executòria atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei
Alfons IV, a favor del lloctinent del governador general de Catalunya,
al veguer, batlle, jutge ordinari de Girona altres oficials reials, on mana
aplicar el privilegi de la mitja llegua.
112. 1446 maig 9. Nàpols
Privilegi atorgat pel rei Alfons IV el Magnànim als jurats de la ciutat
de Girona, on concedeix la facultat d’erigir un estudi general.
113. 1446 octubre 27. Barcelona
Llicència atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i prohoms de Girona, on els autoritza a subscriure
préstecs i vendre censals durant deu anys.
114. 1447 març 17. Barcelona
Provisió atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, a favor dels jurats de Girona, on disposa que el mostassaf
d’aquesta ciutat pugui exercir el control dels pesos i mesures a tota la
vegueria de Girona, ajudat per un o dos saigs, i sense necessitar el permís
del veguer o dels altres oficials reials.
115. 1448 agost 10. Girona
Provisió atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, a instància dels jurats de Girona i fent acte de presència al portal
dels Albadiners, una de les entrades de la ciutat de Girona, per la qual
fa confirmació dels privilegis, llibertats, costums i bons usos atorgats
pels seus predecessors a la ciutat.
116. 1448 agost 22. Girona
Provisió atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, a favor dels jurats i prohoms de la ciutat de Girona, on concedeix
la facultat de recaptar el dret de les barres, per un període de quinze
anys prorrogable a trenta anys més, amb la finalitat d’obtenir recursos
per mantenir en bon estat les vies públiques i els ponts.
117. 1448 agost 22. Girona
Provisió atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, a favor dels jurats i prohoms de Girona, on amplia la llicència
per construir un pont de pedra sobre el riu Ter, que ja havia estat

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 689
concedida pel rei Pere, amb la facultat de cobrar dret de pontatge per
finançar les obres.
118. 1448 agost 22. Girona
Provisió atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als oficials reials de Girona, on mana que compleixin i facin
efectives les ordinacions fetes pels jurats de Girona.
119. 1448 agost 22. Girona
Provisió atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, a favor dels jurats de Girona, on reserva al mostassaf el control
del frau en els pesos i mesures i mana que els oficials reials no hi
interfereixin.
120. 1450 maig 4. Perpinyà
Requisició feta per Joan Cavalleria, síndic de la ciutat de Girona, a la
cort que se celebra a Perpinyà, on s’acredita com a representant de la
ciutat de Girona, juntament amb Jaume de Santceloni, en aquell moment
absent, i fent constar que no es podrà actuar sense la seva presència.
Trasllat de 19 de maig de 1450.
121. 1450 juny 5. Perpinyà
Lletra executòria atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del
rei Alfons IV, sobre la declaració feta per Dalmau de Raset, ardiaca major
de la Seu de Girona, com a representant de l’església de Girona, Pere
Sassala i Bernat de Vilarmau, ciutadans de Girona, com a representants
de la ciutat; i Pere Corones, de Montfullà, com a representant de la part
forana de la vegueria i batllia de Girona, sobre els comptes de les obres
fetes en les muralles de la ciutat.
122. [1451]. Barcelona
Privilegi atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als membres dels estaments militar i reial, sobre la manera
d’executar la recaptació dels coronatges, butlles i altres exaccions.
123. 1451 gener 4. Perpinyà
Setència reial dictada per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei
Alfons IV, en el contenciós entre la ciutat de Girona, d’una part, i els
recaptadors de la lleuda de Mediona, de l’altra, on reafirma el fet que
els gironins estaven exempts de pagar-ne la part del rei.
124. 1451 gener 4. Perpinyà
Executòria de la sentència reial dictada per la reina Maria de Castella,
lloctinent del rei Alfons IV, en el contenciós entre la ciutat de Girona,
d’una part, i els recaptadors de la lleuda de Mediona, de l’altra, on
reafirma el fet que els gironins estaven exempts de pagar-ne la part del
rei.

690
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
125. 1451 maig 12. Barcelona
Privilegi atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als síndics de la ciutat de Girona, on disposa que tots els
menestrals amb ofici que habitin fora de les muralles de la ciutat, però
dins una demarcació més àmplia, que el mateix privilegi estableix, hagin
de pagar les imposicions igual que els habitants de la ciutat. A més,
concedeix permís per fer un nou pont sobre el riu Ter, aplicant el dret
de pontatge que es cobra per passar el Pont Major, durant trenta anys,
a les despeses de construcció.
126. 1451 maig 12. Barcelona
Privilegi concedit per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, als jurats i prohoms de la ciutat de Girona, on concedeix la
facultat que el mostassaf pugui disposar d’un saig del veguer o del batlle,
en l’exercici del seu ofici.
127. 1451 juliol 23. [Barcelona]
Sentència feta per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei Alfons
IV, en el contenciós entre els jurats de Girona, i Pere Llavanera
i Jaume Guardiola, recaptadors de les imposicions del vi, d’una part,
contra Pere Riera, Pere Martí, àlies Domènec, i Antoni Morell, de l’altra,
que els declara subjectes a aquesta imposició, contràriament al que
pretenien, al·legant habitar fora dels límits de la ciutat.
128. 1451 juliol 23. Barcelona
Lletra executòria atorgada per la reina Maria de Castella, lloctinent del
rei Alfons IV, de la sentència atorgada per ella mateixa, en el contenciós
entre els jurats de Girona, i Pere Llavanera i Jaume Guardiola,
recaptadors de les imposicions del vi, d’una part, contra Pere Riera, Pere
Martí, àlies Domènec, i Antoni Morell, de l’altra, que els declara subjectes
a aquesta imposició, contrariàment al que pretenien, al·legant habitar
fora dels límits de la ciutat.
129. 1451 setembre 7. Barcelona
Capítol de Cort atorgat per la reina Maria de Castella, lloctinent del rei
Alfons IV, en la Cort reunida a Barcelona, on adquireix el compromís
de no aplicar una butlla del papa Nicolau V referida al cobrament
d’exaccions impositives, que havia aixecat una gran oposició popular.
Inclou la transcripció de l’esmentada butlla, datada a Roma el 16 de juny
de 1451. Trasllat de la mateixa data.
130. 1457 març 18. Barcelona
Privilegi atorgat per l’infant Joan, lloctinent del rei Alfons IV, a favor
de la ciutat de Girona, d’elegir els membres del Consell General, els jurats
i altres càrrecs, pel sistema de la insaculació.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 691
131. 1459 maig 7. Sant Feliu de Guíxols
Concòrdia entre els jurats i Consell General de Girona, representant
aquesta ciutat, d’una part, i els jurats i Consell General de Sant Feliu
de Guíxols, representant l’esmentada vila, de l’altra, sobre les imposicions
a pagar per les mercaderies comprades per provisió de la ciutat de Girona
i portades a través del port de Sant Feliu de Guíxols.
132. 1459 juny 22. Quart de Poblet
Ordinació del rei Joan II al lloctinent del governador general de
Catalunya, al veguer, batlle, jutge de Girona, a la resta d’oficials reials
i als jurats i consell de Girona, on mana observar el precepte del privilegi
de la insaculació que disposa que els candidats a ser escollits han de
residir a la ciutat, com a mínim, mig any abans de l’elecció.
133. 1460 juny 7. Barcelona
Provisió atorgada pel rei Joan II a tots els oficials reials, on anul·la un
acord pres pels senyors i posseïdors de molins de la ciutat de Girona,
en què es fixava la forma i les quantitats a pagar per moldre blat, perquè
les condicions es consideren abusives.
134. 1460 juliol 1. Barcelona
Lletra reial del rei Joan II al governador general de Catalunya, veguer,
batlle, jutge ordinari de Girona i altres oficials reials, sobre el pagament
d’imposicions per part dels militars.
135. [Posterior a 1460 novembre 13]
Nota referent a la provisió atorgada pel rei Joan II, a favor de la ciutat
de Girona, sobre els molins reials de Girona i la mòlta de blats, donada
el 7 de juny de 1460 a Barcelona.
136. 1463 setembre 27. Saragossa
Privilegi atorgat pel rei Joan II, a favor de la ciutat de Girona i en
reconeixement del suport que aquesta ciutat li va donar en ocasió dels
aixecaments de 1462, on concedeix la facultat d’encunyar moneda d’or
i d’argent.
137. 1463 setembre 27. Saragossa
Privilegi atorgat pel rei Joan II, a favor de la ciutat de Girona, on autoritza
la celebració de tres fires anuals de deu dies cadascuna, per les festes
de Sant Narcís, de Santa Maria del mes de febrer i Sant Domènec.
138. 1463 setembre 27. Saragossa
Declaració del rei Joan II, adreçada als jurats i prohoms de Girona, que
les persones que han arribat a la ciutat i hi han establert el seu domicili,
després de la partida de la reina, siguin considerats com a bons i fidels
vassalls.

692
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
139. 1475 setembre 18. Barcelona
Provisió atorgada pel rei Joan II, adreçada al batlle general de Catalunya
i al seu lloctinent a la ciutat i batllia de Girona, on els mana que revoquin
qualsevol prohibició o impediment fet als habitants de Girona per
utilitzar les aigües del riu Ter.
140. 1476 setembre 3. Vitòria
Ratificació feta pel rei Joan II, a favor de la ciutat de Girona, del
procediment que aquesta utilitza per pagar les pensions dels censals
creats durant el temps de la proppassada guerra civil.
141. 1478 març 5. [Girona]
Sentència de Francesc Lloveres, lloctinent del batlle general de Catalunya,
en el contenciós entre Francesc Camós, mestre en arts i medicina, de
Girona, senyor útil de la lleuda vulgarment anomenada de la plaça dels
Porcs, d’una part, i Joan Lliura, de Palol d’Onyar, de l’altra, sobre si els
ciutadans forans han de pagar l’esmentada lleuda. Trasllat de la mateixa
data.
142. 1479 setembre 23. Barcelona
Provisió atorgada pel rei Ferran II el Catòlic, a totes les ciutats, viles
i llocs de Catalunya, on mana que a cap població hi hagi persones amb
títol de capità o que exerceixin alguna jurisdicció civil o criminal,
destituint-los en cas que hi siguin, i retornant aquestes potestats als
oficials ordinaris, tal com era abans de “l’època de les torbacions”.
143. 1480 desembre 20. Barcelona
Sentència atorgada pel rei Ferran II el Catòlic, en el contenciós entre
la ciutat de Girona, d’una part, i els recaptadors de la lleuda anomenada
del passatge, de l’altra, on reconeix que els animals de treball i transport
que circulin per a usos de la ciutat o els seus habitants, no hauran de
pagar l’esmentada lleuda.
144. 1480 desembre 20. Barcelona
Executòria de la sentència reial atorgada pel rei Ferran II el Catòlic, en
el contenciós entre la ciutat de Girona, d’una part, i els recaptadors de
la lleuda anomenada del passatge, de l’altra, on reconeix que els animals
de treball i transport que circulin per a usos de la ciutat o dels seus
habitants no hauran de pagar l’esmentada lleuda.
145. 1481 novembre 3. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Ferran II el Catòlic, a favor de la ciutat de Girona,
on aprova diferents disposicions referents als proveïments de la ciutat
i a la seva organització política.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 693
146. 1484 octubre 15. Girona
Provisió atorgada per l’infant Enric, lloctinent del rei Ferran II, a favor
dels jurats de la ciutat de Girona, on recorda la prohibició de construir
qualsevol mena d’edifici a l’areny del riu Onyar, que en el seu moment
va ser establert pel rei Pere III.
147. 1488 setembre 11. Barcelona
Provisió atorgada per l’infant Enric, lloctinent del rei Ferran II, a favor
del veguer i altres oficials reials de Girona, on els ordena la recerca de
diversos malfactors, malgrat la inhibició que els havia fet el governador
general.
148. 1489 novembre 28. Tarragona
Provisió atorgada per l’infant Enric, lloctinent del rei Ferran II, a favor
dels oficials reials de Catalunya, on mana complir la sentència per ell
dictada en el contenciós entre Beatriu de Corbera, vídua, d’una part, i
la ciutat de Girona, de l’altra, sobre la reconstrucció de la resclosa d’uns
molins que l’esmentada senyora posseeix a Girona.
149. 1493 juliol 8. Barcelona
Confirmació atorgada pel rei Ferran II el Catòlic als síndics de la ciutat
de Girona assistents a la Cort de Barcelona, d’un privilegi atorgat pel
rei Joan II en què es concedeix a la ciutat franquesa de la imposició
anomenada del morabatí.
150. 1493 setembre 7. Girona
Jurament prestat pel reis Ferran II i Isabel de Castella de servar els
privilegis i altres drets de la ciutat de Girona, realitzat en un acte públic
davant del portal dels Albadiners d’aquesta ciutat.
151. 1496 abril 6. Tortosa
Concessió atorgada pel rei Ferran II el Catòlic als jurats de Girona, on
autoritza que el mostassaf, en cas d’absència o impediment, pugui exercir
el seu ofici mitjançant un substitut.
152. 1501 març 6. Girona
Memòria sobre el pes de la farina de Girona.
153. 1507 setembre 11. [Girona]
Relació de la processó convocada pels jurats de Girona i els capítols de
la Seu i de Sant Feliu, que va anar a Sant Feliu de Guíxols amb motiu
de la sequera existent.
154. 1510 juliol 16. Montsó
Privilegi atorgat pel rei Ferran II el Catòlic, a favor dels síndics de la
ciutat de Girona assistents a la Cort de Montsó, on aprova diferents
disposicions.

694
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
155. 1510 juliol 17. Montsó
Privilegi atorgat pel rei Ferran II el Catòlic, a favor de les universitats,
viles i llocs de Catalunya, València i Mallorca, on disposa que no es puguin
portar a l’Audiència Reial de Catalunya les causes originades per les
imposicions i el seu arrendament.
156. 1510 juliol 17. Montsó
Privilegi atorgat pel rei Ferran II el Catòlic, a favor de les ciutats de
Barcelona i Girona, sobre l’execució dels deutes de les imposicions i les
mesures de protecció de les ciutats en temps de contagi de pesta.
157. 1510 agost 30. Montsó
Privilegi atorgat per la reina Germana de Foix, lloctinent del rei Ferran
II, a favor del síndic de la ciutat de Girona assistent a la Cort de
Montsó, on aprova diferents disposicions.
158. 1510 agost 31. Montsó
Privilegi atorgat pel rei Ferran II el Catòlic, a favor dels síndics de la
ciutat de Girona assistents a la Cort de Montsó, on aprova diferents
disposicions.
159. 1512 abril 2. Burgos
Confirmació feta pel rei Ferran II el Catòlic adreçada, a tots els oficials
reials, del privilegi de tenir taula de canvi assegurada a la ciutat de Girona.
160. 1512 setembre 14. Montsó
Notificació de la reina Germana de Foix, lloctinent del rei Ferran II, a
tots els oficials reials, on els notifica que el rei ha confirmat el privilegi
concedit a la ciutat de Girona de tenir taula de canvi assegurada.
161. 1512 novembre 13. Logronyo
Confirmació atorgada pel rei Ferran II el Catòlic, d’una ordinació dels
jurats de Girona que estableix les condicions que han de reunir els
aspirants a notari per presentar-se a l’examen d’admissió per a aquest
ofici.
162. 1512 novembre 13. Logronyo
Provisió atorgada pel rei Ferran II el Catòlic, a favor dels jurats i el Consell
General de la ciutat de Girona, on declara que el jutge d’apel·lacions
d’aquesta ciutat, en el moment de prendre possessió del seu càrrec, hagi
de donar les fermances necessàries per quan calgui passar comptes de
la seva gestió.
163. 1515 febrer 14. Barcelona
Privilegi atorgat per Alfons d’Aragó, arquebisbe de Saragossa i València,
lloctinent del rei Ferran II, a favor de la ciutat de Girona, en què es
disposen mesures per al foment de la producció tèxtil gironina.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 695
164. 1515 novembre 24. Lleida
Privilegi concedit per la reina Germana de Foix, lloctinent del rei Ferran
II, a favor de la ciutat de Girona, on dóna llicència per nomenar un
cap de guaita el dia de Carnestoltes de cada tres anys.
165. 1515 desembre 14. Lleida
Privilegi atorgat per la reina Germana de Foix, lloctinent del rei Ferran
II, sobre temes diversos.
166. 1516 gener 8. Barcelona
Lletra dels consellers de la ciutat de Barcelona als jurats de la ciutat
de Girona, en resposta a una consulta d’aquests sobre el procediment
per elegir el capdeguaita, la seva jurisdicció i funcions.
167. 1516 gener 8. Barcelona
Lletra del veguer de Barcelona als jurats de la ciutat de Girona, en
resposta a una consulta d’aquests sobre el procediment per elegir el
capdeguaita, la seva jurisdicció i funcions.
168. 1520 gener 16. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Carles I, a favor dels síndics de la ciutat de Girona,
sobre la manera de proposar les ternes de batlle i de jutge, a més de
disposar que els oficials reials puguin intervenir en aquesta ciutat per
detenir els que hagin vulnerat les lleis.
169. 1520 gener 18. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Carles I, a favor de la ciutat de Girona, sobre
diverses qüestions.
170. 1523 gener 19. Barcelona
Fragment de la declaració feta pel reverend Joan Miquel Mai, abat de
Sant Salvador de la Plana, canceller reial, en el contenciós sobre el
tancament del portal de Sant Cristòfol de Girona, entre el Capítol de
la Seu, d’una banda, i els jurats de la ciutat de Girona, de l’altra.
171. 1524 març. Girona
Lletra de fra Francesc dels Àngels, general de l’orde dels Framenors, als
jurats de Girona, fent-los partícips dels sufragis i beneficis espirituals
de l’orde esmentat, del de Santa Clara, del de la verge Maria Anunciada,
del de la Concepció i el tercer orde.
172. 1526 gener 24. Barcelona
Privilegi atorgat per Frederic de Portugal, bisbe de Sigüenza, lloctinent
del rei Carles I, a favor de la ciutat de Girona, sobre la lluïció del deute
de la ciutat.

696
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
173. 1532 agost 25. Barcelona
Privilegi atorgat per Frederic de Portugal, arquebisbe de Saragossa,
lloctinent del rei Carles I, a favor dels jurats de la ciutat de Girona, on
disposa que, en aplicació del privilegi de la insaculació, s’augmenti de
quatre a vuit el nombre de noms de doctors en dret a la bossa de mà
major, i de sis a vuit el nombre de noms de notaris a la bossa de mà
mitjana.
174. 1533 desembre 19. Montsó
Privilegi atorgat pel rei Carles I, a favor dels síndics de la ciutat de Girona,
sobre diverses matèries.
175. 1533 desembre 23. Montsó
Privilegi concedit pel rei Carles I, a favor dels jurats de la ciutat de Girona,
on declara la salvaguarda i protecció reial a la ciutat esmentada, als jurats,
adjunts, síndics, escrivà del consell, clavaris, obrers, sobreposat de les
obres, mostassaf i altres oficials de l’administració municipal.
176. 1534 desembre 29. Montsó
Privilegi atorgat pel rei Carles I, a favor dels síndics de la ciutat de Girona,
on es confirma i ratifica un privilegi del rei Alfons IV sobre el proveïment
de forment i altres vitualles a la ciutat de Girona (Barcelona, 31 d’agost
de 1424), afegint-hi la facultat discrecional, en cas de necessitat, d’obligar
a vendre al mercat de Girona i al preu corrent les vitualles que es trobin
de pas per la ciutat.
177. 1536 agost 2. Barcelona
Privilegi atorgat per Frederic de Portugal, arquebisbe de Saragossa i
lloctinent del rei Carles I, a favor de la ciutat de Girona, on reitera la
prohibició de vendre peix en tot el territori entorn de la ciutat de Girona,
fins a Celrà, Madremanya, Riudellots de la Creu, Sant Gregori, Bescanó,
Aiguaviva, Riudellots de la Selva i Erols, amb pena de cinquanta lliures
barceloneses.
178. 1537 novembre 16. Montsó
Privilegi atorgat pel rei Carles I, a favor de la ciutat de Girona, sobre
la nova forma d’elegir els síndics de la ciutat, les penes a aplicar als
falsificadors de moneda i sobre el pagament de les despeses d’encunyació
d’una emissió local de menuts.
179. 1538 novembre 8. Toledo
Privilegi atorgat pel rei Carles I a Francesc Andreu, síndic de la ciutat
de Girona, sobre l’aplicació dels guiatges, la manera d’evitar que
s’acumulin vitualles per especular en la seva venda, i la confirmació d’uns
capítols sobre bandositats, concedits a la ciutat pel rei Joan II.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 697
180. 1538 novembre 8. Toledo
Ordinació del rei Carles I al batlle i sotsbatlle de Girona, capdeguaites
i altres oficials reials de la ciutat, on mana fer cada nit una ronda per
tota la ciutat de Girona amb l’objectiu de detenir les persones que trobin
armades.
181. 1538 novembre 8. Toledo
Privilegi atorgat pel rei Carles I al seu conseller i sotscanceller Miquel
Mai, doctor en drets, on disposa que sigui obligatori acceptar el càrrec
de jurat a les persones que n’hagin sortit escollides, tret que estiguin
compreses en les excepcions ja establertes.
182. 1539 gener 24. Toledo
Privilegi atorgat pel rei Carles I, a favor de la ciutat de Girona, on modifica
un privilegi anterior sobre l’obligatorietat d’acceptar el càrrec de jurat,
fet a Toledo el 8 de novembre de 1538.
183. 1542 octubre 9. Montsó
Privilegi atorgat pel rei Carles I, a favor dels jurats de la ciutat de Girona,
on aprova diferents capítols sobre aspectes diversos del govern de la
ciutat.
184. 1544 juliol 12. Barcelona
Sentència de Joan de Cardona, bisbe de Barcelona i canceller reial, en
el contenciós entre la Cort Eclesiàstica de Girona, d’una part, i la Cort
Reial de Girona, de l’altra, sobre la venda de pa a la fleca eclesiàstica
a persones laiques sense pagar les imposicions.
185. 1547 desembre 7. Montsó
Privilegi atorgat pel príncep Felip, primogènit del rei Carles I, a favor
dels síndics de la ciutat de Girona, on disposa que els habitants del Pont
Major, fins al molí de la Garriga, hagin de pagar impostos sobre les
mercaderies igual que si es trobessin dins la ciutat de Girona, per evitar
els abusos que es feien en aquest veïnat venent pa, vi i altres vitualles
sense pagar les exaccions preceptives. A més, es disposa que els corredors
d’orella, per exercir a Girona, hagin d’ésser catalans i veïns de la ciutat.
186. 1553 desembre 27. Montsó
Privilegi atorgat pel príncep Felip, primogènit del rei Carles I, a favor
dels síndics de la ciutat de Girona, on declara inhàbils els fills bastards
per formar part del consell de la ciutat o exercir la judicatura i altres
oficis reials; que els deutors de la ciutat no puguin exercir oficis públics;
que els candidats a batlle, jutge, sotsbatlle, mostassaf i prohom mercader
hagin d’estar domiciliats a la ciutat el dia de l’elecció i almenys haverhi
residit durant l’any anterior, i finalment que el mostassaf pugui delegar
aquest ofici en cas d’absència o malaltia.

698
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
187. 1561 setembre 6. Barcelona
Lletra del príncep i duc de Francavila, lloctinent reial a Catalunya, a
Mateu Soler, comissari reial, on li mana que permeti als jurats de Girona
disposar d’un carregament de mil rasers de blat d’un galió procedent
de Sardenya i atracat al port de Palamós.
188. 1562 juny 9. [Barcelona]
Sentència de Macià Sorribes, doctor en drets, abat del monestir de Sant
Salvador de Breda i canceller reial, en el contenciós entre la Cort
Eclesiàstica de Barcelona, d’una part, i la Cort del Batlle General de
Catalunya, de l’altra, sobre qüestions relacionades amb les carnisseries.
189. 1571 desembre 24. [Barcelona]
Sentència de Carles de Cardona, abat del monestir de Santa Maria de
l’Estany, canceller reial, en el contenciós entre la Cort Eclesiàstica
de Girona, d’una part, i el mostassaf de Girona, de l’altra, sobre el fet
que Miquel Real, flequer del Capítol de la Seu, vengués al públic en
general diverses classes de pa exclusiu dels eclesiàstics.
190. 1575 març 10. Madrid
Privilegi atorgat pel rei Felip I, a favor dels jurats de la ciutat de Girona,
on disposa que, abans d’accedir a l’exament d’habilitació com a notari,
els candidats hagin de realitzar un aprenentatge de quatre anys en alguna
de les notaries de la ciutat.
191. 1575 juliol 14. Barcelona
Sentència de Francesc Montaner, doctor en drets, ardiaca major de la
Seu de Barcelona i canceller reial, en el contenciós entre la Cort
Eclesiàstica de Girona, d’una part, i la Cort Reial de Girona, de l’altra,
derivat d’un procediment fet en la Cort Reial contra Miquel Antist, flequer
del monestir de Sant Daniel de Girona.
192. 1575 juliol 20. Girona
Llicència atorgada per Miquel Mont-roig, lloctinent del batlle general de
Catalunya a la ciutat, batllia i vegueria de Girona i Besalú, a favor dels
jurats de la ciutat de Girona, on faculta a emplaçar les carnisseries al
lloc que considerin convenient i canviant-ne l’emplaçament quan calgui.
193. 1576 novembre 22. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Felip I, a favor dels jurats de la ciutat de Girona,
on redueix el nombre de jurats de sis a quatre i augmenta el salari
d’aquests de vint a cent cinquanta lliures, a més de disposar altres canvis
de detall en el procés electiu dels jurats.
194. 1577 novembre 23. Barcelona
Sentència de Joan Dimas Loris, bisbe de Barcelona i canceller reial, en
el contenciós entre la Cort Reial de Girona, d’una part, i la Cort

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 699
Eclesiàstica de Girona, de l’altra, sobre la facultat de la carnisseria
eclesiàstica de vendre carn a persones laiques.
195. 1578 octubre 17. [Girona]
Sentència de Miquel Abric, doctor en drets, jutge ordinari de Girona,
en el contenciós entre els membres del braç militar, d’una part, i els
jurats de Girona, de l’altra, sobre l’obligatorietat del pagament de les
imposicions municipals per part dels primers.
196. 1581 febrer 28. Barcelona
Sentència de Joan Dimas Loris, bisbe de Barcelona i canceller reial, en
el contenciós entre la Cort Eclesiàstica de Girona, d’una part, i la Cort
Reial de Girona, de l’altra, sobre el pagament de l’impost del blat i la
farina en el cas de vendes a laics procedents de rendes eclesiàstiques.
197. 1581 novembre 15. Barcelona
Sentència de l’Audiència Reial de Catalunya en el contenciós entre els
membres del braç militar de la ciutat de Girona, d’una part, i la mateixa
ciutat, de l’altra, sobre l’obligatorietat de pagar les imposicions per part
de l’estament militar.
198. 1582 maig 18. Barcelona
Sentència de l’Audiència Reial de Catalunya en el contenciós entre els
membres del braç militar de la ciutat de Girona, d’una part, i la mateixa
ciutat, de l’altra, sobre l’obligatorietat del pagament de les imposicions
per part de l’estament militar.
199. 1582 setembre 27. Barcelona
Lletres executòries atorgades pel rei Felip I i adreçades als oficials reials
de la ciutat, batllia i vegueria de Girona, on es disposa l’aplicació de
la sentència de l’Audiència Reial de Catalunya en el contenciós entre els
militars de la ciutat de Girona, d’una part, i la mateixa ciutat, de l’altra,
sobre l’obligatorietat de pagar les imposicions per part de l’estament
militar.
200. 1583 gener 11. Barcelona
Lletres executòries atorgades pel rei Felip I i adreçades als oficials reials
de la ciutat, batllia i vegueria de Girona, on es disposa l’aplicació de
la sentència de l’Audiència Reial de Catalunya en el contenciós entre els
militars de la ciutat de Girona, d’una part, i la mateixa ciutat, de l’altra,
sobre l’obligatorietat de pagar les imposicions per part de l’estament
militar.
201. 1585 setembre 28. Montsó
Confirmació atorgada pel rei Felip I d’un privilegi, que ell mateix havia
concedit, a favor dels jurats de la ciutat de Girona, on reduïa el nombre
de jurats de sis a quatre i augmentava el salari d’aquests de vint a cent

700
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
cinquanta lliures, a més de disposar altres canvis de detall en el procés
electiu dels jurats.
202. 1585 novembre 26. Montsó
Confirmació atorgada pel rei Felip I als síndics de la ciutat de Girona,
amb motiu de la Cort de Montsó, que valida diversos privilegis anteriorment
concedits a la ciutat de Girona.
203. 1585 novembre 29. Montsó
Privilegi atorgat pel rei Felip I als síndics de la ciutat de Girona, amb
motiu de la Cort de Montsó, en què hi ha diversos capítols.
204. 1587 gener 19. Barcelona
Sentència de Jeroni Manegat, doctor en drets, sagristà i comanador
perpetu de la sagristia de la Seu de Tortosa i canceller reial, en el
contenciós entre l’Audiència Reial, d’una part, i la Cort Eclesiàstica de
Girona, de l’altra, sobre la venda de pa a persones laiques per part del
flequer del Capítol.
205. 1590 octubre 22. Barcelona
Sentència de Frederic Setantí, doctor en teologia i canonge de la Seu
de Barcelona, en el contenciós entre la Cort Eclesiàstica de Girona, d’una
part, i la Cort Reial de la mateixa ciutat, de l’altra, sobre la condició
de ciutadà forà de Girona d’Antic Estanyol, habitant a la Bisbal.
206. 1593 octubre 26. [Girona]
Declaració del bisbe de Girona, a instància dels jurats i del Consell
General de la ciutat de Girona, on trasllada la festa de Sant Narcís del
29 d’octubre al 18 de març.
207. 1594 desembre 17. Barcelona
Sentència de Bernardí de Càrdenes, duc de Maqueda, marquès d’Elx,
lloctinent reial i capità general del principat de Catalunya i comtats de
Rosselló i Cerdanya, entre els jurats de Girona, d’una part, i el Capítol
de la Seu de Girona, de l’altra, sobre la facultat de gravar amb imposicions
la farina, carn, pa, vi, mercaderies, peix, sal i altres coses.
208. 1597 setembre 5. Girona
Privilegi atorgat pel rei Felip I als jurats de la ciutat de Girona, on disposa
que el salari anual dels esmentats jurats augmenti a 200 lliures.
209. 1599 gener 29. Barcelona
Sentència de Llorenç Suárez de Figueroa i de Córdoba, duc de Feria,
marquès de Villalba, lloctinent reial i capità general del principat de
Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya, en la causa vista a l’Audiència
Reial de Catalunya, entre els jurats de la ciutat de Girona, d’una part,
i el Capítol de la Seu, de l’altra, sobre la custòdia i la possessió de les
claus del portal de Sant Cristòfol.

LLIBRE VERMELL DE LA CIUTAT DE GIRONA (1188-1624) 701
210. 1599 juny 30. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on disposa
que qualsevol quantitat dipositada a la taula de canvi de Girona i
consignada a nom d’un creditor, constitueixi la liquidació d’un deute de
la mateixa manera que si se n’hagués signat àpoca.
211. 1599 juny 30. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on confirma
privilegis anteriors que faculten els jurats per establir imposicions.
212. 1599 juliol 13. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on
concedeix permís per fabricar 10.000 lliures de menuts, per subvenir el
cost de la construcció d’un nou pont sobre el riu Onyar.
213. 1599 juliol 13. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on
concedeix permís per poder redimir diverses lleudes.
214. 1599 juliol 13. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on
concedeix la facultat que, en temps de pesta, els guardes dels portals
i de les muralles puguin portar insígnia reial i verga, símbols d’autoritat.
215. 1599 juliol 13. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Felip II, a favor del Capítol de la Seu de Girona,
on disposa que, els jurats de la ciutat no puguin sancionar el carnisser
i el flequer del Capítol de la Seu si alguna persona laica anava a comprar
a la seva carnisseria i fleca.
216. 1599 juliol 13. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on disposa
que el clavari pugui embargar els deutors de les imposicions de la ciutat.
217. 1601 febrer 10. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, sobre
la manera d’incloure nous noms a la bossa de mà major per al govern
de la ciutat.
218. 1601 abril 29. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on disposa
l’entrada del braç militar en el govern de la ciutat, amb la insaculació
de dotze membres d’aquest estament a la bossa corresponent.
219. 1602 agost 14. Barcelona
Privilegi atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on disposa
que els ciutadans honrats de Girona i els seus descendents tinguin els

702
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
mateixos privilegis, llibertats i prerrogatives que els ciutadans honrats
de Barcelona.
220. 1603 maig 6. Aranjuez
Privilegi atorgat pel rei Felip II, a favor de la ciutat de Girona, on modifica
diversos aspectes del procés d’elecció dels jurats i membres del Consell
General de la ciutat.
221. 1604 agost 7. Barcelona
Sentència arbitral de Rafael de Rovirola, bisbe de Barcelona; Joan
Castelló, regent de la Cancelleria Reial; Joan Gallego, Jeroni Astor, Jeroni
Santjust, Francesc Bonet i Jaume Puigmitjà, doctors en drets i membres
de l’Audiència Reial de Catalunya entre els síndics de la ciutat de Girona,
d’una part, i els ciutadans honrats de Girona, de l’altra, amb la qual es
revoca el privilegi que havia estat concedit a aquests darrers el 14 d’agost
de 1602, que els equiparava als ciutadans honrats de Barcelona.
222. 1605 maig 29. Roma
Lletra apostòlica atorgada pel papa Pau V al sagristà major de la Seu
de Girona i a l’abat de Sant Feliu de Girona, on ratifica els privilegis
concedits a l’Estudi General de Girona.
223. 1605 juny 10. Roma
Confirmació apostòlica atorgada pel papa Pau V, a favor dels jurats de
la ciutat de Girona, on reconeix els honors, prerrogatives, llibertats,
immunitats, exempcions, franqueses i privilegis reials concedits per
diversos monarques a l’Estudi General de Girona.
224. 1605 desembre 16. Barcelona
Executòria d’Hèctor Pignatelli, duc de Montlleó, comte de Borrell i dels
Sants Àngels, conseller reial i capità general del principat de Catalunya
i comtats de Rosselló i Cerdanya, adreçada a tots els oficials reials, on
els comunica una sentència arbitral emesa per Rafael de Rovirola, bisbe
de Barcelona; Joan Castelló, regent de la Cancelleria, i Joan Gallego,
Jeroni Astor, Jeroni Santjust, Francesc Bonet i Jaume Puigmitjà, doctors
en drets i membres de l’Audiència Reial de Catalunya; entre els síndics
de la ciutat de Girona, d’una part, i els ciutadans honrats de Girona,
de l’altra, amb la qual es revoca el privilegi que havia estat concedit a
aquests darrers el 14 d’agost de 1602, que els equiparava als ciutadans
honrats de Barcelona.
225. 1624 març 19. Barcelona
Sentència de Pere de Puigmarí i Funes, doctor en drets, abat de Sant
Miquel de Cuixà i canceller reial, en el contenciós entre la Cort Eclesiàstica
de Girona, d’una part, i Bernat Valenques, batlle de Girona, Rafael
Mascarós, verguer dels jurats, Antoni Castanyer, Narcís Fàbrega i
Francesc Puigvert, de l’altra, motivat pel fet que els darrers havien
penyorat a diverses persones pa comprat a la fleca del Capítol de la Seu.

A
Adri (Canet d’Adri) [Adrio]. 56
Aiguaviva [Aquaviva, Aygaviva, Ayguaviva].
56, 76, 147, 174, 177
Albadiners, portal dels (Girona)
[Albadiners, portale]. 115, 150
Alcalá de Henares, Universitat
Complutense [Complutensis, universitatis].
222, 223
Almoina del Pa de Santa Maria de
la Seu (Girona) [Elemonine Panis
Sedis Gerunde]. 24
Amer [Amer]. 147
Ample, carrer (Barcelona) [Ample,
carrer]. 225
Anglès [Angles]. 125
Aragó, corona d’ [Aragonum, corone].
201
Aragó, regne d’ [Aragonum, regnum].
27, 112, 151, 163, 168, 172, 173,
174, 175, 176, 177, 178, 179, 182,
183, 185, 186, 203
Aranjuez [Aranxuez]. 220
Areny, plaça de l’ (Girona) [Areny,
placea]. 141
Índex de topònims
B
Bages, el [Bagiarum]. 93
Banyoles [Balneolis, Banyolis, Banyoles].
7, 47, 74, 157
Barcelona [Barcinona, Barchinona,
Barchinone, Barsalona]. 2 , 3 , 5,
9, 12, 13, 15, 16, 21, 24, 27, 28,
29, 30, 32, 33, 34, 36, 38, 40, 42,
44, 47, 48, 49, 50, 51, 54, 61, 62,
65, 68, 70, 76, 78, 79, 83, 84, 85,
86, 87, 90, 94, 96, 99, 101, 102,
107, 113, 114, 120, 122, 123, 124,
125, 126, 128, 129, 130, 133, 134,
135, 139, 140, 142, 143, 144, 145,
147, 149, 154, 155, 156, 157, 158,
160, 163, 164, 166 , 167, 168, 169,
170, 172, 173, 176, 177, 178, 183,
184, 187, 189, 191, 193, 194 , 196,
197, 198, 199, 200, 201, 202, 203,
205, 207, 208, 209, 210, 211, 212,
213, 214, 215, 216, 217, 218, 219,
220, 221, 224, 225
Barcelona, carrer Ample [Ample,
carrer]. 225
Barcelona, carrer de la Cucurella
[Cucurella, vicus de la]. 204
Barcelona, carrer de Sant Just [Sanct
Just, vicus]. 170

742
Barcelona, carrer de Sant Pere Baix
[Sancti Petri Inferiori, vicus]. 198,
207
Barcelona, carrer del monestir de
Santa Maria de Jesús [Monasterii
Beate Marie de Ihesus, vicus].
127
Barcelona, comtat de [Barchinone,
comitatus]. 36, 99, 207, 211
Barcelona, consolat de [Barchinone,
consolatus]. 54, 204
Barcelona, convent de Santa Anna
[Sancte Anne, monasterium]. 122,
129
Barcelona, església de Sant Just i
Sant Pastor [Sanctorum Iusti et
Pastoris, templum]. 209
Barcelona, plaça d’en Camprodon
[Camprodon, platea d’en]. 197
Barcelona, plaça de Santa Anna
[Sancte Anne, platea]. 205
Barcelona, seca reial de [Barcelona,
Secha Real]. 178
Barcelona, taula de canvi [Tabula
Cambii]. 207
Barcelona, vegueria de [Barchinone,
vicaria]. 68
Barroca, la (Sant Aniol de Finestres)
[Sancto Andrea de Sobreroca]. 40
Barrot, carrer d’en (Girona) [Barrot,
carrer]. 212
Bas, vescomtat de [Basso, vicecomitatus].
18, 93
Bell-lloc, casa d’en Bernat de (Girona)
[Belloch, casa de micer Bernat de].
125
Berenguer del Pla, mas d’en (Girona)
[Berengario de Plano, mansum]. 2
Berga [Berge]. 93
Berguedà, el [Bergitani]. 93
Besalú [Bisulduni]. 93, 204
Besalú, vegueria de [Bisulduni,
vicaria]. 5, 68
Bescanó [Bascanó]. 76, 174, 177
Bescanó, Estanyol [Stanyol]. 76, 147
Bescanó, Montfullà [Muntfuyà]. 76,
103, 121
Bisbal d’Empordà, la [Bisbal, la]. 147
Blanes [Blanis]. 95
Bordils [Bordils]. 76
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Borgonyà (Cornellà del Terri) [Borgonya].
76
Borrassà [Borrasiano]. 74
Burgos [Burgorum]. 159, 160
C
Cabanelles, Espinavessa [Spinavessa].
74
Cadireta superior (Girona) [za kaderita
superiori]. 2
Calataiud [Calataiubii]. 4
Càller [Callari]. 143
Campdevànol, Sant Pere d’Auira
[Sancti Petri de Auro]. 93
Campllong [Campolongo; Camploch].
56, 76
Camprodon [Campirotundi]. 93
Camprodon, plaça d’en (Barcelona)
[Camprodon, platea d’en]. 197
Camprodon, vegueria de [Campirotundi,
vicaria]. 68
Canelles (Navata) [Canellis]. 74
Canet d’Adri [Caneto]. 56
Canet d’Adri, Adri [Adrio]. 56
Canet d’Adri, Montbó [Montebono].
56
Cardona [Cardona]. 3
Carme, monestir del (Girona) [Fratrum
Carmelo, monasterium;
Carme, lo]. 146, 153
Cartellà (Sant Gregori) [Cartiliano].
56
Cassà de la Selva [Caciano de Silva].
74
Cassà de Pelràs (Corçà) [Cassiano de
Piloraso]. 99
Castella, regne de [Castelle, regnum].
151, 168, 172, 173, 174, 175, 176,
177, 178, 179, 181, 182, 183, 185,
186, 203, 211
Castellar de la Selva (Quart) [Castellar].
76
Castellfollit de la Roca [Castrifolliti].
93
Castelló de la Plana, Burriana
[Burriane]. 81
Castelló de Mallorca [Castilionem de
Maioricis]. 49

Catalunya, Principat de [Cathalonia;
Cathalonie; Cathalunya, principat
de]. 9, 21, 22, 23, 27, 29, 36, 42,
46, 49, 50, 54, 62, 76, 91, 95, 97,
104, 112, 114, 120, 122, 125, 129,
140, 142, 145, 146, 147, 148, 154,
155, 157, 158, 159, 161, 162, 163,
164, 165, 168, 169, 172, 174, 179,
181, 182, 183, 185, 186, 195, 201,
202, 203, 207, 210, 211, 212, 218,
219
Catània [Cathanie]. 86
Caulés, camí de (Girona) [Caules,
camí de]. 125
Celrà [Cilrano, Salrà, Salrra]. 56, 76,
157, 174, 177
Cerdanya, comtat de [Ceritanie,
comittatus; Seritanie, comittatus].
91, 129, 158, 163, 169, 172, 179,
185, 186, 199
Cervera [Cervarie]. 21, 93, 129
Cervià de Ter [Cervià]. 76
Cistella [Cistella]. 74
Ciutadans, carrer dels (Girona)
[Ciutedans, vicus dels]. 141
Cols, plaça de les (Girona) [Cols,
platea de les]. 192, 212
Consell General (Girona) [Consilium
Generalis civitatis Gerundensis].
206
Consolat de Mar (Girona) [Consolat
de Mar]. 88
Constantins (Sant Gregori) [Contestins].
76
Corçà [Corsa]. 205
Corçà, Cassà de Pelràs [Cassiano de
Piloraso]. 99
Cornellà del Terri [Corneyllà]. 76
Cornellà del Terri, Borgonyà [Borgonya].
76
Cornellà del Terri, Corts [Corts]. 76
Cornellà del Terri, Pujals dels
Cavallers [Pujals des Cavallers].
76
Cornellà del Terri, Pujals dels Pagesos
[Pujals des Pageses]. 76
Cornellà del Terri, Sant Andreu del
Terri [Sancto Andrea Desterria].
56
Cornellà del Terri, Sords [Sorts]. 76
ÍNDEX DE TOPÒNIMS 743
Còrsega, regne de [Corsice, regnum;
Corsisse, regnum]. 36, 211
Cort Reial (Girona) [Curia Regia,
Cort Reyal]. 56, 145, 195, 205
Corts (Cornellà del Terri) [Corts]. 76
Cotlliure [Copliure]. 169
Cruïlles [Cruilles]. 147
Cucurella, carrer de la (Barcelona)
[Cucurella, vicus de la]. 204
Cúria Eclesiàstica (Girona) [Curia
ecclesiastica]. 170, 204, 205
E
Empordà, l’ [Empurdà]. 169, 219
Encies, les (les Planes d’Hostoles)
[Encies, ses]. 147
Enderrocades, convent de Nostra
Senyora de les (Girona) [Enderrocada,
casa de les hermites de
Nostra Dona de la]. 125
Erols, capella d’ (Llambilles) [Arols,
capella d’]. 157, 174, 177
Espanya [Spanya]. 219
Espinavessa (Cabanelles) [Spinavessa].
74
Estanyol (Bescanó) [Stanyol]. 76,
147
Estudi General (Girona) [Gerunde,
Studium Generalis; Gerona, Studis
Generals]. 222, 223
Estudi General (Lleida) [Studium
Generalis Illerdensis]. 222, 223
F
Fellines (Viladasens) [Ffellinis]. 56,
145
Figueres [Ffigueriis]. 93
Figueroles (Girona) [Figuerolas]. 2
Flaçà [Fflaciano]. 56
Flandes [Flandes]. 219
Fontajau (Girona) [Fonte Agello,
Fontajau]. 39, 125
Forallac, Peratallada [Petracissa].
131
Fornells de la Selva [Ffornellis]. 56
França [Francia, França]. 3, 219

744
G
Galligants, riu [Gallicantu, Gallicantus].
69, 146
Garriga, molí de la (Girona) [Garriga,
molí de la]. 185
Ginesta, creu d’en (Girona) [Ginesta,
creu d’en]. 125
Ginestar (Sant Gregori) [Ginestario].
56, 76
Girona [Gerunde, Gerona]. 1 , 2 , 4,
5, 6, 7, 9, 12, 18, 19, 20 , 22,
23, 24, 25, 26, 28, 29, 32, 34,
35, 39, 40, 43, 50, 52, 54, 55,
56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 64,
65, 66, 67, 68, 69, 72, 73, 74,
76, 77, 78, 80, 81, 82, 85, 90,
91, 92, 93, 95 , 96, 97, 98, 99, 100,
101, 103, 104, 105, 107, 108, 110,
111, 112, 115, 116, 117, 119, 120,
121, 123, 124, 125, 126, 127, 128,
130, 131, 132, 133, 134, 135, 136,
141 , 143, 144, 145, 146, 147, 148,
149, 150, 151, 152, 153, 154, 156,
157, 158, 159, 160, 161, 162, 163,
164, 165, 168, 169, 171, 172, 173,
174, 175, 176, 177, 178, 179, 180,
181, 182, 183, 184, 185, 186, 187,
188, 190, 191, 192, 193, 194, 195,
196, 197, 199, 201, 202, 203, 204,
207, 208, 209, 210, 211, 212, 213,
214, 215, 216, 217, 218, 219, 220,
221, 224, 225
Girona, Almoina del Pa de Santa
Maria de la Seu [Elemonine Panis
Sedis Gerunde]. 24
Girona, alou de Sant Pere de Galligants
[Sancti Petri de Gallicantu,
alodium]. 2
Girona, areny de l’Onyar [Undaris,
arinnio]. 150
Girona, baluard de Santa Caterina
[Sancta Catherina, baluard de;
Sancta Catherina, baluart de]. 169,
172
Girona, batllia de [Baiulia Gerunde,
batllia de Gerona]. 9, 24, 25, 31,
50, 56, 58, 59, 60, 61, 76, 77, 82,
97, 98, 103, 119, 120, 121, 126,
141, 145, 154, 158, 183, 186, 202
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Girona, bisbat de [Episcopatus
Gerunde, episcopatus gerundensis,
bisbat de Gerona]. 5, 14, 16, 18,
19, 20, 76, 97, 104, 153, 179, 203
Girona, burg de Sant Pere [Sant Pere,
burch de]. 69, 103
Girona, burg de Sant Pere de Galligants
[Sancti Petri de Gallicantu,
burgus]. 69
Girona, Cadireta superior [za kaderita
superiori]. 2
Girona, camí de Caulés [Caules, camí
de]. 125
Girona, capella de Sant Miquel [Sant
Miquel, capella de]. 125
Girona, Capítol de l’església de Sant
Feliu [Sent Ffeliu, capítol de]. 66
Girona, Capítol de la Seu [Capitulum
Sedis Gerunde, Capítol de la Seu
de Gerona]. 56, 66, 103, 107, 153,
154, 170, 172, 209, 215, 225
Girona, carrer d’en Barrot [Barrot,
carrer]. 212
Girona, carrer dels Ciutadans [Ciutedans,
vicus dels]. 141
(Girona), casa d’en Bernat de Belllloc
[Belloch, casa de micer Bernat
de]. 125
Girona, casa d’en Prunell [Prunell,
casa d’en]. 125
Girona, Consell General [Consilium
Generalis civitatis Gerundensis].
206
Girona, Consolat de Mar [Consolat
de Mar]. 88
Girona, convent de Nostra Senyora
de les Enderrocades [Enderrocada,
casa de les hermites de Nostra
Dona de la]. 125
Girona, convent de Sant Domènec
[Fratrum Predicatorum, conventus].
24
Girona, convent de Sant Francesc
[Fratrum Minorem, monasterium;
Fratrum Minorem, domus]. 43,
58, 59
Girona, convent de Santa Clara
[Sancte Clare, conventus]. 171
Girona, Cort Reial [Curia Regia, Cort
Reyal]. 56, 145, 195, 205

Girona, creu d’en Ginesta [Ginesta,
creu d’en]. 125
Girona, Cúria Eclesiàstica [Curia
ecclesiastica]. 170, 204, 205
Girona, diòcesi de [Diocesis gerundensis,
diòcesi de Gerona]. 9, 17,
18, 96, 97, 169
Girona, ducat de [Gerona, ducat de].
169
Girona, el Mercadal [Mercatalli]. 56,
146
Girona, església de Sant Feliu [Sancti
Felicis, ecclesia parrochiali; Sanct
Feliu, sglésia]. 96, 153
Girona, església de Sant Jaume dels
Sants [Sancti Iacobi dels Sants,
ecclesia; Sanct Jaume dez Sans,
capella de]. 117, 125, 127, 202
Girona, església de Santa Susanna
[Santa Susana de Mercadal, sglésia
de]. 212
Girona, Estudi General [Gerunde,
Studium Generalis; Gerona, Studis
Generals]. 222, 223
Girona, Figueroles [Figuerolas]. 2
Girona, font de Pedret [Pedreto, fons].
2
Girona, Fontajau [Fonte Agello, Fontajau].
39, 125
Girona, Gironella del Pla [Gerundella
de Plano]. 43
Girona, hospital de Sant Llàtzer
[Hospitalis Sancti Lazeri, Spital
dels Mesells, Hospital dels Mesells].
1, 154, 202
Girona, hospital de Santa Caterina
[Hospitalis Novus, Hospitale Novum
Gerunde, Hospitali Novo Gerunde,
Hospital Nou de Sancta
Catherina]. 24, 75, 146, 154, 161,
202
Girona, Hostal Nou [Hostal Nou].
157
Girona, mas d’en Berenguer del Pla
[Berengario de Plano, mansum].
2
Girona, mas Servià [Servià, mas].
125
Girona, molí de la Garriga [Garriga,
molí de la]. 185
ÍNDEX DE TOPÒNIMS 745
Girona, monestir de Sant Daniel
[Sanct Daniel, monestir]. 125
Girona, monestir del Carme [Fratrum
Carmelo, monasterium; Carme, lo].
146, 153
Girona, Montilivi [Montilibi]. 125
Girona, muralla de l’Onyar [Onyar,
muralla de]. 172
Girona, muralles de [Veteris muri,
muralles, murs, murus]. 40, 56,
72, 169
Girona, muralles del Mercadal [Mercatalli
muri, obres del Mercadal,
murs nous del Mercadal]. 56, 58,
59, 60, 76, 82, 103
Girona, notaria de [Gerona, notaria
de]. 107
Girona, Palau-sacosta [Palacio]. 56
Girona, Pedret [Padret]. 127, 143
Girona, pla de [Gerona, pla de]. 125
Girona, plaça de l’Areny [Areny,
placea]. 141
Girona, plaça de les Cols [Cols, platea
de les]. 192, 212
Girona, plaça dels Porcs [Porchs,
plaça dels]. 141
Girona, Pont Major [Ponte Maiore].
125, 177, 185
Girona, portal de Sant Cristòfol
[Sancti Christofori, portale]. 170,
209
Girona, portal dels Albadiners
[Albadiners, portale]. 115, 150
Girona, presó reial de [Gerona, càrcers
reyals]. 147
Girona, principat de [Gerunde, principatus].
93
Girona, província de [Gerunde, provincie].
161
Girona, rec Monar [Monar, regui].
117
Girona, resclosa d’en Santdionís
[Sant Dionís, resclosa de mossèn].
125
Girona, Sant Daniel [Sant Daniel].
125
Girona, Sant Ponç [Sanct Pons]. 125
Girona, Santa Eugènia de Ter [Sancta
Eugènia]. 125
Girona, Seu de [Seu]. 172, 188

746
Girona, taula de canvi [Taula de
Cambi y Comuns Dipòsits]. 210
Girona, torre d’en Miquel Vilar
[Miquel Vilar, torre d’en]. 125
Girona, torre Gironella [Gerundelle,
turre]. 2
Girona, vegueria de [Vicaria gerundensis,
vicaria Gerunde, vegueria
de Gerona]. 5, 9, 11, 24, 25, 31,
48, 50, 56, 57, 58, 59, 60, 62, 68,
72, 76, 77, 82, 97, 98, 99, 103, 104,
116, 119, 120, 121, 126, 141, 145,
154, 158, 159, 168, 169, 179, 183,
186, 202
Gironella del Pla (Girona) [Gerundella
de Plano]. 43
Gironella, torre (Girona) [Gerundelle,
turre]. 2
Goceà [Gociani]. 161
Granada [Granada]. 219
Granada, regne de [Granate, regnum].
151, 168, 172, 173, 174, 175, 176,
177, 178, 179, 181, 182, 183, 185,
186
H
Habsburg [Abspurgii]. 201, 202
Hispànics, regnes [Hispaniarum, regnorum].
190, 193, 201, 202
Hospital Nou de Girona. Vegeu Santa
Caterina, hospital de
Hostal Nou (Girona) [Hostal Nou].
157
I
Igualada [Aqualate]. 196
Itàlia [Italia]. 219
J
Jerusalem, regne de [Hierusalem,
regnum]. 163, 168, 172, 173, 174,
175, 176, 177, 178, 179, 181, 182,
183, 185, 186, 201, 202, 203
Juià [Iuyano, Juyà]. 48, 56, 76
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
L
Lladó [Letone]. 19
Llambilles [Lambilles, Lambillis]. 56,
76, 147
Llambilles, capella d’Erols [Arols,
capella d’]. 157, 174, 177
Llampaies (Saus) [Lampadiis, Lampayies].
56, 76
Lleida [Ilerde, Leride, Leyda]. 14, 27,
97, 98, 120, 129, 145, 164, 165,
168, 169
Lleida, Estudi General [Studium
Generalis Illerdensis]. 222, 223
Lleó, regne de [Legionis, regnum;
Leó, regne; Lleó, regne]. 151, 168,
172, 173, 174, 175, 176, 177,
178, 179, 181, 182, 183, 185,
186
Llor (Torreflor) [Lort]. 25
Llorà (Sant Martí de Llémena)
[Lorano, Loran]. 56, 76
Logronyo [Logronyo]. 161, 162, 190
M
Madremanya [Matremagna, Madramanya].
56, 76, 177
Madrid [Madriti]. 190
Mallén [Mallen]. 80
Mallorca [Maioricarum]. 129
Mallorca, castell dels reis de (Perpinyà)
[Perpiniani, castra Maioricarum].
123
Mallorca, regne de [Maioricarum,
regnum; Mallorques, regne de]. 36,
146, 147, 148, 155, 207, 211
Manresa [Minorise]. 93
Medinyà (Sant Julià de Ramis)
[Madinyà, Medinyà]. 76, 157, 174
Menorca [Minoricarum]. 129
Mercadal, el (Girona) [Mercatalli].
56, 146
Mercadal, muralles del (Girona)
[Mercatalli muri, obres del Mercadal,
murs nous del Mercadal]. 56,
58, 59, 60, 76, 82, 103
Mesells, hospital dels. Vegeu Sant
Llàtzer, hospital de

Milà [Mediolani]. 143, 190, 201, 202,
203
Molins de Rei [Molins de Reig]. 203,
219
Monar, rec (Girona) [Monar, regui].
117
Monells [Monells]. 147
Montblanc [Montisalbi, Muntblanch].
21, 27
Montbó (Canet d’Adri) [Montebono].
56
Montfullà (Bescanó) [Muntfuyà]. 76,
103, 121
Montilivi (Girona) [Montilibi]. 125
Montnegre (Quart) [Muntnegre]. 76
Montserrat, monestir de [Montisserratus,
monasterium]. 41
Montsó [Montesono, Montessono,
Montissoni, Montissono, Muntsó,
Monçó, Monsó]. 36, 44, 55, 100,
101, 107, 154, 155, 156, 157, 158,
159, 160, 162, 174, 175, 176, 177,
178, 183, 185, 186, 201, 202, 203,
207, 208, 209, 211, 217, 219, 221
N
Nàpols [Neapoli]. 112
Navarra, regne de [Navarre, regnum].
163, 168, 172, 173, 174, 175, 176,
177, 178, 179, 181, 182, 183, 185,
186
Navata [Navata]. 74
Navata, Canelles [Canellis]. 74
Navata, Taravaus [Taravaus]. 74
O
Onyar, areny de l’ (Girona) [Undaris,
arinnio]. 150
Onyar, muralla de l’ (Girona) [Onyar,
muralla de]. 172
Onyar, riu [Undaris]. 4, 69, 146, 212
Ordis [Ordeis]. 74
Osona [Ausonie]. 93
Osona, vegueria d’ [Ausonie, vicaria].
68
Osor [Osó]. 125
ÍNDEX DE TOPÒNIMS 747
P
Palamós [Palamos]. 153, 187
Palamós, carrer del Raval [Reval,
carrer del]. 153
Palau-sacosta, capella de Sant Miquel
(Girona) [Sant Miquel, capella
de]. 125
Palau-sacosta (Girona) [Palacio]. 56
Palol d’Onyar (Quart) [Palol de
Onyar]. 141
Palol de Revardit, Riudellots de la
Creu [Rridellots de la Creu]. 174,
177
Pals [Pals]. 93
Pedret, font de (Girona) [Pedreto,
fons]. 2
Pedret (Girona) [Padret]. 127, 143
Pedrinyà (la Pera) [Padrinyano]. 99
Pera, la [Piru]. 57, 72, 73, 99
Pera, la, Pedrinyà [Padrinyano]. 99
Peratallada (Forallac) [Petracissa].
131
Perpinyà [Perpiniani, Perpenyà]. 17,
31, 40, 63, 102, 107, 120, 121,
124, 125, 129, 181, 212, 219
Perpinyà, castell dels reis de Mallorca
[Perpiniani, castra Maioricarum].
123
Pertús, coll del [Partús, coll de]. 219
Planes d’Hostoles, les [Hostoles]. 145
Planes d’Hostoles, les, les Encies
[Encies, ses]. 147
Pont Major (Girona) [Ponte Maiore].
125, 177, 185
Porcs, plaça dels (Girona) [Porchs,
plaça dels]. 141
Portugal, regne de [Portugalie, regnum;
Portugallie, regnum; Portugallia,
regnum]. 197, 201, 202, 203
Prada de Conflent [Prada de Conflent].
221
Predicadors, convent dels frares
(Saragossa) [Fratrum Predicatorum,
domus]. 72
Provença [Proensa]. 131
Prunell, casa d’en (Girona) [Prunell,
casa d’en]. 125
Puigcerdà [Podiiceritani, Puigcerdà].
27, 129

748
Pujals dels Cavallers (Cornellà del
Terri) [Pujals des Cavallers]. 76
Pujals dels Pagesos (Cornellà del
Terri) [Pujals des Pageses]. 76
Quart [Quart]. 76, 147
Quart, Castellar de la Selva [Castellar].
76
Quart de Poblet [Quart, prope
Valenciam]. 132
Quart, Montnegre [Muntnegre]. 76
Quart, Palol d’Onyar [Palol de Onyar].
141
R
Raval, carrer del (Palamós) [Reval,
carrer del]. 153
Ripoll [Rivipulli]. 93
Ripollès, el [Rivipullensi]. 93
Riudellots de la Creu (Palol de
Revardit) [Rridellots de la Creu].
174, 177
Riudellots de la Selva [Rivolutorum
de Silva, Ridellots de la Selva,
Rridellots de la Selva]. 56, 74, 76,
174, 177
Roma [Roma]. 25, 26, 27, 29, 30, 45,
61, 129, 222, 223
Rosselló, comtat de [Rossilionis
comitattus]. 91, 129, 158, 163,
169, 172, 179, 185, 186, 199, 212,
213
Rosselló, el [Rossilionis]. 50, 182,
201, 202, 210
Rupià [Rupiano]. 141
S
Salamanca, universitat de [Salamantinensis
universitatis]. 222,
223
Salt [Salt]. 145
Sant Andreu del Terri (Cornellà del
Terri) [Sancto Andrea Desterria].
56
Sant Andreu Salou [Sancto Andrea
de Alodio; Sent Andreu Çalou].
56, 76
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Sant Aniol de Finestres [Sent Eniol
Ffenestris]. 40
Sant Aniol de Finestres, la Barroca
[Sancto Andrea de Sobreroca]. 40
Sant Aniol de Finestres, Sant Esteve
de Llémena [Sancto Stephano de
Lemena]. 40
Sant Cristòfol, portal de (Girona)
[Sancti Christofori, portale]. 170,
209
Sant Dalmai (Vilobí d’Onyar) [Sanct
Dalmai]. 147
Sant Daniel (Girona) [Sant Daniel].
125
Sant Daniel, monestir de (Girona)
[Sanct Daniel, monestir]. 125
Sant Domènec, convent de (Girona)
[Fratrum Predicatorum, conventus].
24
Sant Esteve de Llémena (Sant Aniol
de Finestres) [Sancto Stephano de
Lemena]. 40
Sant Feliu, capítol de l’església de
(Girona) [Sent Ffeliu, capítol de].
66
Sant Feliu de Guíxols [Sancti Ffelicis
Guixellensis, Sanct Feliu de
Guíxols, Sancti Ffelici de Guíxols,
Sancti Ffelicis]. 7, 47, 65, 68, 84,
87, 92, 93, 131, 153, 158, 169,
174, 203
Sant Feliu de Llobregat [Sancti
Ffelicis de Lupricato]. 53
Sant Feliu, església de (Girona)
[Sancti Felicis, ecclesia parrochiali;
Sanct Feliu, sglésia]. 96, 153
Sant Francesc, convent de (Girona)
[Fratrum Minorem, monasterium;
Fratrum Minorem, domus]. 43,
58, 59
Sant Gregori [Sanct Gregori]. 76,
174, 177
Sant Gregori, Cartellà [Cartiliano].
56
Sant Gregori, Constantins [Contestins].
76
Sant Gregori, Ginestar [Ginestario].
56, 76
Sant Jaume dels Sants, església de
(Girona) [Sancti Iacobi dels Sants,

ecclesia; Sanct Jaume dez Sans,
capella de]. 117, 125, 127, 202
Sant Joan de Mollet [Molleto]. 56
Sant Julià de Ramis [Sancto Iuliano
de Ramis]. 56
Sant Julià de Ramis, Medinyà
[Madinyà, Medinyà]. 76, 157, 174
Sant Just, carrer de (Barcelona)
[Sanct Just, vicus]. 170
Sant Just i Sant Pastor, església de
(Barcelona) [Sanctorum Iusti et
Pastoris, templum]. 209
Sant Llàtzer, hospital de (Girona)
[Hospitalis Sancti Lazeri, Spital
dels Mesells, Hospital dels Mesells].
1, 154, 202
Sant Martí de Llémena [Sancti
Martini de Lemena]. 56
Sant Martí de Llémena, Llorà
[Lorano, Loran]. 56, 76
Sant Mer (Vilademuls) [Sancto
Emeterio]. 56
Sant Miquel, capella de, Palausacosta
(Girona) [Sant Miquel,
capella de]. 125
Sant Pere Baix, carrer de (Barcelona)
[Sancti Petri Inferiori, vicus].
198, 207
Sant Pere, burg de (Girona) [Sant
Pere, burch de]. 103
Sant Pere d’Auira (Campdevànol)
[Sancti Petri de Auro]. 93
Sant Pere de Galligants, alou de
(Girona) [Sancti Petri de Gallicantu,
alodium]. 2
Sant Pere de Galligants, burg de
(Girona) [Sancti Petri de Gallicantu,
burgus]. 69
Sant Ponç (Girona) [Sanct Pons]. 125
Santa Anna, convent de (Barcelona)
[Sancte Anne, monasterium]. 122,
129
Santa Anna, plaça de (Barcelona)
[Sancte Anne, platea]. 205
Santa Caterina, baluard de (Girona)
[Sancta Catherina, baluard de;
Sancta Catherina, baluart de]. 169,
172
Santa Caterina, hospital de (Girona)
[Hospitalis Novus, Hospitale No-
ÍNDEX DE TOPÒNIMS 749
vum Gerunde, Hospitali Novo
Gerunde, Hospital Nou de Sancta
Catherina]. 24, 75, 146, 154, 161,
202
Santa Clara, convent de (Girona)
[Sancte Clare, conventus]. 171
Santa Eugènia de Ter (Girona)
[Sancta Eugènia]. 125
Santa Maria de Finestres. Vegeu
Sant Aniol de Finestres
Santa Maria de Jesús, carrer del
monestir de (Barcelona) [Monasterii
Beate Marie de Ihesus, vicus].
127
Santa Susanna, església de (Girona)
[Santa Susana de Mercadal, sglésia
de]. 212
Santdionís, resclosa d’en (Girona)
[Sant Dionís, resclosa de mossèn].
125
Saragossa [Cesarauguste, Çaragoça,
Çaragossa]. 9, 24, 27, 45, 71, 73,
77, 91, 99, 136, 137, 138, 143,
202, 207
Saragossa, convent dels frares
Predicadors [Fratrum Predicatorum,
domus]. 72
Sardenya [Cerdenya]. 131, 187
Sardenya, regne de [Sardinie,
regnum]. 36, 211
Sarinyena [Saranyena, Saranyene].
27, 37
Saus, Llampaies [Lampadiis,
Lampayies]. 56, 76
Savoia [Savoya]. 134
Servià, mas (Girona) [Servià, mas].
125
Seu, capítol de la (Girona) [Capitulum
Sedis Gerunde, Capítol de la Seu
de Gerona]. 56, 66, 103, 107, 153,
154, 170, 172, 209, 215, 225
Sicília [Ciscília, Scicilie, Sicilia, Sicilie
ultra Farum]. 129, 131, 163, 200
Sicília, regne de [Scicilie, regnum;
Sicilie, regnum]. 86, 87, 151, 168,
172, 173, 174, 175, 176, 177, 178,
179, 181, 182, 183, 185, 186, 190,
193, 197, 199, 201, 202, 203
Sobre-roca. Vegeu la Barroca
Sords (Cornellà del Terri) [Sorts]. 76

750
T
Taravaus (Navata) [Taravaus]. 74
Tarragona [Tarrachone, Terracone].
6, 148
Tàrrega [Tarrage, Tarrege]. 21, 27, 49
Taula de Canvi (Barcelona) [Tabula
Cambii]. 207
Taula de Canvi (Girona) [Taula de
Cambi y Comuns Dipòsits]. 210
Ter, riu [Ticeris, Tisseris, Teer, Ther].
26, 39, 107, 117, 125, 139, 146,
154, 169, 212
Terol [Turolii]. 8, 96
Toledo [Toleti]. 179, 180, 181, 182,
202
Torreflor, Llor [Lort]. 25
Torroella de Montgrí [Turricelle de
Montegrino]. 21, 22, 93, 129
Torroella de Montgrí, baronia de
[Turricelle de Montegrino, baronia].
99
Tortosa [Dertuse, Dertusse]. 46, 67,
104, 105, 106, 120, 129, 131, 151,
159
U
Universitat Complutense (Alcalá de
Henares) [Complutensis, universitatis].
222, 223
V
València [Valencie, Valentie]. 10, 11,
14, 20, 21, 22, 23, 40, 63, 64, 65,
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
82, 88, 89, 102, 107, 108, 109,
110, 111, 116, 129, 130, 202, 207,
220
València, regne de [Valencie, regnum;
Valentie, regnum; Valenciae,
regnum; Valentiae, regnum]. 27,
36, 112, 155, 163, 211, 222, 223
Vallès, el [Valles]. 97
Vic [Vici, Vich]. 91, 93
Vic, vegueria de [Vici, vicaria]. 68
Vilablareix [Vilablareix]. 76
Viladasens [Villa Asinorum, Viladezens].
56, 145
Viladasens, Fellines [Ffellinis]. 56,
145
Vilademuls, Sant Mer [Sancto
Emeterio]. 56
Vilademuls, Vilafreser [Vilafredario].
56
Vilafranca [Ville Franche, Villefranche,
Vilafrancha]. 9, 24, 27
Vilafranca de Conflent [Villeffranche
Confluentis]. 120, 129
Vilafreser (Vilademuls) [Vilafredario].
56
Vilagrassa [Villegrasse]. 21, 27
Vilanant [Villahonant]. 74
Vilar, torre d’en Miquel (Girona)
[Miquel Vilar, torre d’en]. 125
Vilobí d’Onyar [Vilobi]. 147
Vilobí d’Onyar, Sant Dalmai [Sanct
Dalmai]. 147
Vitòria [Bitorie]. 140

A
Abella, Pere d’ [Abella, Petrus de],
donzell domiciliat a Rupià. 141
Abric, Baudili [Abric, Baudilius],
notari. 173
Abric, Miquel [Abrich; Abrich, Miquel;
Abrich, Michael], ciutadà, doctor
en lleis i jutge ordinari de Girona.
195, 197, 219, 221
Abric, Miquel Martí [Abric, Michael
Martinus]. 188
Ader, Pere [Adero, Petrus], escrivà i
membre del Consell General de
Girona. 131
Adonis [Adonis], Diaca. 3
Adrià, Mateu [Adrianus, Matei],
escrivà reial. 146
Adroer, Francesc [Adroverii, Ffranciscus],
ciutadà, nunci i jurat de
Girona. 43, 72, 77
Agost, Gabriel [Agost, Gabriel], de
Cruïlles. 147
Agost, Ponç [Agost, Pons], de Cruïlles.
147
Aguilar, Joan Berenguer [Aguilar,
Ioannes Berengarius], conseller
en cap i síndic de Barcelona.
156
Aguiló [Aguilo]. 225
Índex d’antropònims
Agullana i Calders, Francesc d’
[Agullana et Calders, Franciscus
de], regent de la Tresoreria Reial.
217, 218, 219
Agullana, Joan d’ [Agullana, Ioannes;
Agullana, Iohannes], donzell de
Girona. 195, 197, 199
Agullana, Rafael [Agullana, Raphael],
síndic de Girona. 174, 176, 183,
186
Agustí [Augustinus, vicecancellarius],
sotscanceller. 157, 159, 160, 161,
162, 168, 169, 211
Agustí, Francesc [Augustini, Ffranciscus],
membre del Consell General
de Girona. 43
Agustí, Jaume [Augustini, Iacobus].
49
Agustí, Pere [Agosti, Petrus], membre
del Consell General de Sant Feliu
de Guíxols. 131
Aires, Pere Joan [Ayres, Petrus
Ioannes], secretari del conseller
reial. 184
Alemany de Cervelló, Ramon [Alamani
de Cervilione, Raymundus;
Alamanni de Cervilione, Raymundus].
63, 65
Albert, Pere [Albert, Pere], canonge
de la Seu de Girona. 172

704
Albert, Rafael [Albert, Raphael; Albert,
Rafel], notari, síndic i secretari
del Consell General de Girona i
escrivà del lloctinent del batlle
general de Catalunya a la ciutat,
batllia i vegueria de Girona i
Besalú. 141, 192, 207, 209, 210,
211, 212, 213, 216, 218, 221
Albertí, Arnau [Alberti, Arnaldus],
membre del Consell General de
Girona. 43
Albertí, Francesc [Alberti, Ffranciscus].
43
Albertí, Joan [Alberti, Iohannes],
membre del Consell General de
Girona. 43
Albertí, Pere [Alberti, Petrus], notari
de Barcelona. 27, 36
Albons, M. [Albons, M.]. 223
Alçamora, Francesc d’ [Alçamora,
Ffranciscus; Dalçamora, Ffranciscus;
Alçamora, Ffranciscus de],
doctor en lleis i escrivà reial. 54,
127, 129
Alda, Francesc d’ [Alda, Ffranciscus
d’], llicenciat en lleis. 49
Alemany, Benet [Alamany, Benedictus].
195
Alemany, Jaume [Alamanny, Iacobus].
129
Alemany, Roger [Alamanni, Rogerius].
129
Alest, Joan [Alest, Ioannes], membre
del Consell General de Sant Feliu
de Guíxols. 131
Alfons [Alfonsus]. 67
Alfons [Alfonsus], comte de Ribagorça
i Dénia. 61
Alfons [Alfonsus], infant, fill de
Ferran I i príncep de Girona. 90,
92, 93
Alfons [Alfonsus], infant, fill de Jaume
II. 7
Alfons d’Aragó [Alfonsus], arquebisbe
de Saragossa i València. 163
Alfons I de Catalunya-Aragó [Alfonsus;
Ildefonsus], rei. 1, 2
Alfons III de Catalunya-Aragó [Alfonsus,
Alfonso], rei. 8, 9, 10, 14,
16, 20, 28, 145, 163, 221
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Alfons IV de Catalunya-Aragó [Alfonsus,
Ildefonsus, Alfonso], rei.
94, 95, 96, 97, 98, 99, 112, 127,
129, 176, 202, 222, 223
[Alfonsus, Alfonso], rei. 129
[Alfonsus; Ildefonsus], rei. 127
Algesires, rei d’ [Algezire, rex; Algezira,
rey]. 142, 143, 144, 145, 149, 150,
151, 168, 169, 174, 175, 176, 178,
179, 180, 181, 182, 183, 190, 201,
202, 203, 210, 211, 212, 213, 214,
215, 216, 220
Algesires, reina d’ [Algezire, regina;
Algezira, reyna]. 150, 168, 169,
174, 175, 176, 178, 179, 180, 181,
182, 183
Alió, Arnau [Alioni, Arnaldus], ciutadà
de Girona. 9
Alou, Pere d’ [Alfodio, Petrus de].
3
Alou, Pere Francesc d’ [Alfodio, Petrus
Franciscus de]. 3
Alta-riba, Bernat Guillem d’ [Daltariba,
Bernardus Guillelmus de;
Altariba, Bernardus Guillermus de],
donzell, veguer i batlle de Girona.
134
Alta-riba, Ponç d’ [Daltariba, Poncius],
veguer de Girona i Besalú.
23
Alzina, Bernat [Alzina, Bernardus],
doctor de l’Audiència Reial. 195,
197
Alzina, Rafael [Alzina, Raphael], doctor
de l’Audiència Reial. 209
Amargós, Francesc [Amargos, Franciscus],
lloctinent del governador
de Girona. 20
Amat, Llàtzer [Amat, Llatzer], doctor
en drets, jutge ordinari de Girona.
221
Amat, Miquel [Amat, Michael; Amat,
Miquel], argenter. 185, 186, 221
Amat, Miquel Joan [Amat, Michael
Ioannes], militar i notari reial de
Barcelona. 197, 209
Amell [Amell]. 194, 196, 204, 205
Amer, Manuel d’ [Amerio, Mannele
de], notari públic de Barcelona i
notari reial. 120

Andreu [Andreas], vescomte d’Illa.
54
Andreu, Bernat [Andrea, Bernardus],
jurat de Girona. 153
Andreu, Bernat [Andrea, Bernardus],
paraire. 131
Andreu, Damià [Andree, Damiani],
jurat de Girona. 150
Andreu, Francesc [Andreu, Franciscus;
Andream, Franciscus],
notari i síndic de Girona. 179,
181, 183, 207
Andreu, Jeroni [Andreu, Hierònim],
ciutadà de Girona. 219, 221
Andreu, Miquel [Andreu, Michael].
195
Andreu, Narcís [Andreu, Narcís],
blanquer. 221
Andreu, Narcís [Andreu, Narcís],
mercader 221
Anglasell, Benet [Anglasell, Benet],
mercader de Girona. 221
Anglès, Bernat [Angles, Bernardus],
doctor en decrets de Girona. 130
Anglesola, Hug d’ [Angularia, Hugo
de], camarlenc. 63, 65
Antist, Miquel [Antist, Michael],
flequer del Capítol de la Seu de
Girona i flequer del monestir de
Sant Daniel. 191, 204
Aragó, Carles d’ [Carolus ab Aragonia],
duc de Terranova, príncep
de Castelvetrano i marquès d’Àvola.
197, 198, 199, 200
Aragó, rei d’ [Aragonum, rex; Aragó,
rey]. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20,
21, 22, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 30,
31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 40,
41, 46, 48, 49, 55, 57, 58, 59, 60,
61, 62, 63, 64, 65, 67, 68, 71, 72,
73, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83,
84, 85, 86, 87, 88, 89, 90, 91, 92,
93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 107, 112,
132, 133, 134, 136, 137, 138, 139,
140, 141, 142, 143, 144, 145, 149,
150, 151, 154, 155, 156, 158, 159,
161, 162, 163, 168, 169, 172, 173,
174, 175, 176, 177, 178, 179, 180,
181, 182, 183, 190, 193, 197, 198,
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 705
199, 200, 201, 202, 203, 207, 208,
209, 210, 211, 212, 213, 214, 215,
216, 217, 218, 220, 224
Aragó, reina d’ [Aragonum, regina;
Aragó, reyna]. 70, 86, 100, 101,
102, 104, 105, 107, 108, 109, 110,
111, 113, 114, 115, 116, 117, 118,
119, 121, 122, 123, 124, 125, 126,
127, 128, 129, 150, 157, 160, 163,
164, 165, 168, 169, 172, 173, 174,
175, 176, 177, 178, 179, 180, 181,
182, 183, 211
Arbussà, Berenguer d’ [Berengarius
de Albuciano]. 2
Arenys, Pere [Arenys, Petrus], jurat
de Girona. 115
Arévalo de Zuazo, Francesc [Arevolo
de Cuaço, Francisco], bisbe de
Girona. 221
Armanyac, Bernat [Arminiaci, Bernardus].
57
Arnau [Arnaldus]. 14
Arnau [Arnaldus], sotscanceller. 16,
17
Arnau, Guillem [Arnaldi, Guillemus],
jurat de Girona. 69
Arnau, Guillem [frater Arnaldus Guillelmus],
frare del convent de Sant
Domènec de Girona. 24
Arnaula [Arnaula]. 66
Astor [Astor], escrivà. 224
Astor, Jeroni [Astor, Hierònim; Astor,
Hieronimus], doctor en lleis i
membre de l’Audiència Reial de
Catalunya. 221, 224
Atenes, duc d’ [Atenarum, dux;
Athenarum, dux; Attenarum, dux;
Athenes, duch; Attenes, duc]. 87,
90, 91, 92, 93, 94, 95, 96, 97, 98,
99, 112, 132, 134, 136, 137, 138,
139, 140, 142, 143, 144, 145, 149,
150, 151, 154, 155, 156, 158, 159,
161, 162, 168, 169, 174, 175, 176,
178, 179, 180, 181, 182, 183, 190,
201, 202, 203, 210, 211, 212, 213,
214, 215, 216, 220
Atenes, duquessa d’ [Atenarum, ducissa;
Athenarum, ducissa; Attenarum,
ducissa; Athenes, duquessa;
Attenes, duquessa]. 100, 101, 102,

706
104, 105, 107, 108, 109, 110, 113,
114, 115, 116, 117, 118, 119, 121,
122, 123, 124, 125, 126, 127, 128,
150, 157, 160, 164, 165, 168, 169,
174, 175, 176, 178, 179, 180, 181,
182, 183
Audor, Bernat [Audor, Bernardus],
escrivà reial. 123
Auger, Francesc [Auger, Franciscus].
225
Àustria, arxiduc d’ [Austrie, archidux;
Austrie, archiduch]. 168, 169, 174,
175, 176, 178, 179, 180, 181, 182,
183, 190, 201, 202, 203, 210, 211,
212, 213, 214, 215, 216, 220
Àustria, arxiduquessa d’ [Austrie,
archiducisse; Austrie, archiduquessa].
154, 156, 158, 168, 169,
174, 175, 176, 178, 179, 180, 181,
182, 183
Avellaneda, Bartomeu d’ [Avellaneda,
Batholomeus; Avellaneda, Bartholomeus
de], ciutadà de Girona i
escrivà de la Cort. 56
Avinyó, Jaume d’ [Avinyó, Iacobus
d’]. 129
Avinyó, Joan d’ [Avinyó, Iohannes
d’]. 129
Avinyó, Manuel d’ [Davinyo, Mannuel],
notari públic de Barcelona.
129
B
Bacià, Guillem de [Bassia, Guillelmus
de], notari reial. 2
Bages, Pere de [Bages, Petrus de],
notari. 3
Balaguer, senyor de [Balagarii, dominus].
185
Banyils, Guillem [Banyils, Guillelmus].
56
Banyils, Pere [Banyils, Pere], jurat de
Girona. 141
Baraona [Varaona]. 203
Barcelona, batlle de [Barchinone,
baiulus]. 124
Barcelona, bisbe de [Barchinone,
episcopus]. 188, 189
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Barcelona, clavari de [Barchinone,
clavarius; Barcelona, clavari]. 155,
216
Barcelona, comte de [Barcinone,
comes; Barchinone, comes; Barchinonensis,
comes; Barchelona,
comte; Barcelona, compte]. 1, 2, 3,
4, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15,
16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 25, 26,
27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35,
36, 37, 38, 40, 41, 46, 48, 49, 55,
57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65,
67, 68, 71, 72, 73, 77, 78, 79, 80,
81, 82, 83, 84, 85, 86, 87, 88, 89,
90, 91, 92, 93, 94, 95, 96, 97, 98,
99, 107, 112, 132, 133, 134, 136,
137, 138, 139, 140, 142, 143, 144,
145, 149, 151, 155, 156, 159, 161,
162, 168, 169, 172, 173, 174, 175,
176, 177, 178, 179, 180, 181, 182,
183, 190, 193, 197, 198, 199, 200,
201, 202, 203, 207, 208, 209, 210,
211, 213, 214, 215, 216, 217, 218,
220, 224
Barcelona, comtessa de [Barcinone,
comitissa; Barchinone, comitissa;
Barchinonensis, comitissa; Barchelona,
comtessa; Barcelona,
comtessa]. 70, 86, 100, 101, 102,
104, 105, 107, 108, 109, 110, 111,
113, 114, 115, 116, 117, 118, 119,
121, 122, 123, 124, 125, 126, 127,
128, 150, 157, 160, 164, 165, 168,
169, 172, 173, 174, 175, 176, 177,
178, 179, 180, 181, 182, 183, 212
Barcelona, consellers de [Barchinone,
Concilii; Barcelona, consellers;
Barcelona, concellers]. 44, 155,
156
Barcelona, síndics de [Barcelona,
sindics]. 155
Barcelona, veguer de [Barchinone,
vicarius]. 124, 167
Barrachina, Gaspar [Barrachina,
Gaspar ]. 163
Barrat, Arnau [Barrati, Arnaldus],
membre del Consell General de
Girona. 43
Bartomeu [Bartholome], de Barcelona.
3

Bas Ferrer, Francesc [Bas Ferrer,
Francesch], ciutadà de Girona.
219, 221
Bas, Jaume [Bas, Jaume], de Barcelona,
notari reial. 221
Bas, Joan [Bas, Joan], ciutadà de
Girona. 219, 221
Bas, Pere Feliu [Bas, Petrus Felix],
barber, membre del Consell General
de Girona. 131
Bassegoda, Joan [Bassegoda, Ioannes],
síndic del capítol de la Seu
de Girona. 207
Batlle [Balle, Batlle], notari. 196,
199
Batlle, Germana [Balle, Germana].
225
Batlle, Jeroni [Batle, Hieronimus].
129
Batlle, Ramon [Baiuli, Raymundus],
lloctinent del protonotari. 102
Baucells, Pere [Baucells, Petrus],
notari reial. 123
Baürt, Bernat [Bahurt, Bernardus],
mercader i jurat de Girona. 192
Baürt, Francesc [Bahurt, Francesch],
ciutadà de Girona. 219, 221
Baürt, Joan [Bahurt, Iohannem],
síndic de Girona. 178
Baürt, Miquel [Bahurt, Michael], jurat
de Girona. 131
Begudà, Francesc [Bagudani, Ffranciscus],
nunci de Girona. 54
Bell-lloc, Bernat de [Belloch, Bernardus;
Belloc, Bernardus de;
Belloch, Bernardus de], doctor en
lleis, jurista i síndic del Consell
General de Girona. 130, 131, 159,
164, 165, 168, 169
Bell-lloc, Guillem de [Belloloco, Guillelmus
de], membre del Consell
General de Girona. 43
Bell-lloc, Joan Rafael de [Belloch,
Joan Rafel de], ciutadà de Girona.
219
Benet, Bartomeu [Benedicti, Bartholomeus],
membre del Consell
General de Girona. 43
Berenguer, Ferrer Joan [Ferrarius
Ioannes Berengarius]. 170
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 707
Bernat [Bernardus], bisbe de Girona.
129
Bernat, don [Bernardus, don]. 190
Bernat, Guillem [Bernardus, Guillelmus],
habitant de Girona. 24
[Berterius, F.]. 222, 223
Bertó, Bernat [Berthoni, Bernardus;
Bertoni, Bernardus], notari i procurador
reial a Girona. 9, 20,
24
Bertran, Miquel [Bertran, Michael],
jurat de Girona. 150
Besalú, batlle de [Bisulduni, baiulus].
10, 18, 19, 20
Besalú, jutge ordinari de [Bisulduni,
iudex ordinarius]. 19
Besalú, sotsveguer de [Bisulduni,
subvicarius]. 40
Besalú, veguer de [Bisulduni, vicarius].
8, 10, 11, 15, 16, 18, 20, 21,
22, 23, 26, 38
Beuda, Francesc [Beuda, Ffranciscus],
jurat de Girona. 56
Beuda, Guillem Bernat [Beuda,
Guillelmus Bernardus], membre
del Consell General de Girona.
43
Beuda, Jaume [Beuda, Jacme; Beuda,
Iacobus], mercader de Girona.
74, 75
Bisbe, Nicolau [Bisbe, Nicholaus],
síndic de Madremanya. 56
Biscaia, senyor de [Vizcaye, dominus;
Vizcaya, senyor]. 142, 143, 144,
145, 149, 150, 151, 168, 169, 174,
175, 176, 178, 179, 180, 181, 182,
183, 190
Biscaia, senyora de [Vizcaye, domina;
Vizcaya, senyora]. 150, 168,
169, 174, 175, 176, 178, 179, 180,
181, 183
Biure, Andreu de [Biure, Andreas de],
militar. 129
Biure, Guillem de [Biure, Guillermus
de], donzell. 127
Blanc, Jaume [Blanch, Iacobus],
escrivà de Girona. 192
Blanca [Blanche], reina de Sicília. 87
Blanes, Francesc de [Blanis, Ffranciscus
de]. 80

708
Bofill, Bartomeu [Boffill, Bartholomeus],
notari públic de Barcelona.
196
Bofill, Francesc [Boffill, Ffrancesc],
prevere de la Seu de Girona. 172
Boïl, Ramon [Boyl, Raymundus],
camarlenc. 97
Boix, Pere [Boix, Pere], doctor en
drets. 221
Boixadors, Joan de [Boxadors,
Iohnanes de]. 129
Bóixols, Ramon de [Boxols, Raymundus;
Boxols, Raymundus de],
ciutadà de Girona. 43, 77
[Bombellus, J.]. 222, 223
Bonet, Francesc [Bonet, Francesch],
doctor en drets i membre de
l’Audiència Reial de Catalunya.
221
Bonet, Guillem [Bonet, Guillermus],
síndic de Tortosa. 120
Bonet, Joan Antoni [Bonet, Joan
Anthoni], notari públic de Barcelona.
189
Bonfill, Bernat [Bonifilii, Bernardus],
escrivà. 43
Bonifaci VIII [Bonifacius], papa. 222
Bonsignori, Tadeu [Bonsignoribus,
Tadeus], de Milà. 143
Borc, Sanç de [Borch, Sanccii de]. 25
Bordils, Pere [Burdillis, Petrus],
membre del Consell General de
Girona. 43
Borgonya, duc de [Burgundie, dux;
Borgundie, dux; Burgundiae, dux;
Borgunya, duch; Borgonya, duc].
168, 169, 174, 175, 176, 178, 179,
180, 181, 182, 183, 190, 201, 202,
203, 210, 211, 212, 213, 214, 215,
216, 220
Borgonya, duquessa de [Burgundie,
ducisse; Borgundie, ducisse;
Burgundiae, ducisse; Borgunya,
duquessa; Borgonya, duquessa;
Burgunya, duquessa]. 154, 155,
156, 158, 161, 162, 168, 169, 174,
175, 176, 178, 179, 180, 181, 182,
183
Borràs, Antoni [Borras, Anthonius].
225
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Borrell, Rafael [Borrell, Rafael],
botiguer. 66
Bosc [Bosch], notari. 224
Bosc, Jeroni [Bosch, Hieronimus],
notari públic de Barcelona. 225
Bosc, Joan [Bosc, Ioannes], mercader
i síndic de Sant Feliu de
Guíxols. 131
Bossa, Jaume [Bossa, Iacobus], frare
del convent de Sant Domènec de
Girona. 24
Bou [Bou], notari. 200
Bou, Bernat [Bou, Bernardus], síndic
de Madremanya. 56
Brabant, duc de [Bravantie, dux;
Bravantis, dux; Bravanciae, dux;
Bravant, duch]. 168, 169, 174,
175, 176, 178, 179, 180, 181, 182,
183, 190, 201, 202, 203, 210, 212,
213, 214, 215, 216, 220
Brabant, duquessa de [Bravantie,
ducissa; Bravantis, ducissa; Bravanciae,
ducissa; Bravant, duquessa].
168, 169, 174, 175, 176,
178, 179, 180, 181, 182, 183
Brugada, Guillem Bernat de [Brugada,
Guillelmus Bernardus de],
secretari reial. 107
Bruguera, Ramon de [Brugueria,
Raymundus; Brugueria, Raymundus
de], notari públic de Girona.
25, 43
Bruniquer [Broniquer]. 147
Bufart [Bufart], de la Bisbal. 147
Buixó, Guillem de [Buxio, Guillelmus],
habitant de Girona. 24
Burguès, Francesc [Burgues, Ffranciscus],
síndic de Tortosa. 129
Burguès, Galceran [Burgues, Galcerandus],
arrendador de la lleuda.
123, 129
Burguès, Pere [Burguesii, Petrus],
ciutadà de Barcelona. 123
Busquets, Bernat [Busquetis, Bernardus],
membre del Consell
General de Girona. 43
Busquets, Guillem de [Busquetis,
Guillermus de; Busquets, Guillelmus
de], ciutadà i síndic de
Barcelona. 120, 129

Bussot, Francesc [Buçot, Franciscus],
militar. 143
C
Cabanes, Guillem de [Cabanes,
Guillermus de], notari públic de
Barcelona. 3
Cabrera, Bernat de [Capraria, Bernardus
de], comte d’Osona i
conseller reial. 61, 93
Cabruja, Joan [Cabruja, Ioannes],
notari públic de Barcelona. 191
Cadell, Jaume [Cadell, Iacobus]. 129
Calders, Lluís de [Calders, Ludovicus
de]. 129
Caldes, Ramon de [Calidis, Raimundus
de], degà de Barcelona. 2
Calvet, Guillem [Calveti, Guillelmus],
membre del Consell General de
Girona. 43
Calvet, Ramon [Calveti, Raymundus],
membre del Consell General de
Girona. 43
Calvó, Jaume Feliu [Calvo, Iacobus
Felix; Calvoni, Iacobus Felix], notari
i membre del Consell General
de Girona. 95, 131
Calvó, Pere Joan [Calvo, Petrus
Ioannes], mercader i membre del
Consell General de Girona. 131
Callauet, Josep [Callavet, Iosephus],
escrivà reial. 225
Callís, Jaume [Calliç, Iacobus],
conseller reial. 93
Camacho [Camaccius], regent. 185
Camós, Francesc [Camos, Franciscus],
mestre en arts i medicina
de Girona. 141
Camp [Campi], regent de la Cancelleria
Reial. 190, 202
Campllong, Arnau de [Campolongo,
Arnaldus de], membre del Consell
General de Girona. 43
Campllong, Bernat de [Campolongo,
Bernardus de], notari públic de
Girona. 95
Campllong, Bonanat de [Campolongo,
Bonanatus de], membre
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 709
del Consell General de Girona.
43
Campllong, Jaspert de [Campolongo,
Iaspertus; Campolongo, Iaspertus
de], notari públic de Girona. 33,
59, 69
Campllong, Jaume [Campolongo,
Iacobus; Campolongo, Iacobus de],
notari públic de Girona. 120
Campllong, Jaume de [Campolongo,
Iacobus; Campolongo, Iacobus de],
notari públic de Girona. 95, 141,
207
Campllong, Ramon de [Campolongo,
Raymundus de], doctor en lleis i
tresorer de la Seu de Girona. 24,
25
Campmany i Descoll, Joan Rafael
[Campmany y des Coll, Joan Rafel].
221
Campmany i Descoll, Rafael [Capmany
et dez Coll, Raphael; Campmany et
Dezcoll, Rafael], jurat i síndic de
Girona. 192, 211, 212, 214, 216
Campmany, Jaume [Campmany,
Jaume], ciutadà de Girona. 219
Campmany, Joan [Capmany, Ioannes],
síndic de Girona. 154, 158
Campmany, Rafael [Capmany, Raphael;
Campmany, Rafel], síndic
de Girona. 210, 219
Campolier, Jaume [Campolier, Jaume],
jurat de Girona. 221
Campolier, Joan [Campolier, Joan],
jurat de Girona. 221
Camprodon, batlle de [Campirotundi,
baiulus]. 10, 18, 20
Camprodon, veguer de [Campirotundi,
vicarius]. 10, 18, 20
Camps, Andreu [Camps, Andreu],
ciutadà i doctor en lleis de Girona.
217, 219, 221
Camps, Bernat de [Campis, Bernardus
de], canonge de la Seu de Girona.
56
Camps, Dorotea [Camps, Dorotea].
221
Canada, Bernat [Canada, Bernardus],
síndic de Sant Martí de Llémena.
56

710
Canals, Pere [Canals, Pere], notari
públic de Girona. 221
Canàries, rei de [Canariae, rex; Canarie,
rex; insularum Canarie, rex;
islas de Canaria, rey]. 149, 150,
151, 168, 169, 174, 175, 176, 178,
179, 180, 181, 182, 183, 190, 201,
202, 203, 210, 211, 212, 213, 214,
215, 216, 220
Canàries, reina de [Canariae, regina;
Canarie, regina; insularum Canarie,
regina; islas de Canaria,
reyna]. 150, 168, 169, 174, 175,
176, 178, 179, 180, 181, 182, 183
Canet, Guillem de [Caneto, Guillelmus
de], donzell, veguer de Girona
i Besalú. 33
Cantallops, Bernat de [Cantalupis,
Bernardus de], notari i membre
del Consell General de Girona.
43
Cantó, Nicolau [Canto, Nicolau]. 125
Cantó, Pere [Cantoni, Petrus], jurista
de Girona. 40
Canyelles, Arnau de [Canyelles, Arnaldus
de], regent de la Cancelleria
Reial. 81, 82
Canyelles, Bernat de [Canellis,
Bernardus de], llicenciat en lleis.
58, 59
Canyelles, Gabriel [Canyelles, Gabriel],
notari públic de Barcelona.
27, 36
Canyelles, Guillem [Canellis, Guillelmus],
escrivà reial. 58, 59
Canyelles, Jeroni Antic [Canyelles,
Hieronimus Antichus], notari
públic i escrivà major del Consell
de Barcelona. 155, 156
Capell, Andreu [Capell, Andreas], síndic
de Campllong. 56
Capella, Berenguer [Capella, Berengarius],
jurat de Girona. 69
Carbó, Berenguer [Carbonis, Berengarius],
clergue. 56
Carbonell, Joan [Carbonell, Ioannes].
225
Carbonell, Montserrat [Carbonell,
Montserratus], notari públic de
Barcelona. 197, 198, 207
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Cárdenas, Bernardí de [Cardenes,
Bernardinus de], duc de Maqueda,
marquès d’Elx i capità general
de Catalunya i dels comtats de
Rosselló i Cerdanya. 207
Cardona, Antoni de [Cardona, Anthonius
de]. 129
Cardona, Carles de [Carolus a Cardona],
abat del monestir de Santa
Maria de l’Estany. 189
Cardona i de Prades, comte de
[Cardona et de Prades, comes].
145
Cardona, Joan de [Cardona, Ioannes
de], bisbe de Barcelona i canceller
reial. 184
Cardonets, Francesc de [Cardonetis,
Ffranciscus de], fill de Pere de
Cardonets. 24
Cardonets, Pere de [Cardonets, Petrus
de; Cardonetis, Petrus de; Cardonetis,
Petrus; Cardonets, Petrus],
ciutadà de Girona i porter reial.
9, 10, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20,
24, 25
Carioso, Fortuny [Cariossus, Ffortunium],
secretari reial i notari de
Sicília. 86
Carles, Guillem [Carles, Guillermus],
corretger i col·lector de la imposició
de les mercaderies de
Girona. 134
Carles I d’Espanya i V d’Alemanya,
emperador [Carolus, imperator].
168, 169, 172, 173, 174, 175, 176,
177, 178, 179, 180, 181, 182, 183,
202, 209, 217, 219, 221
[Carlettus]. 222, 223
Carreres, Tomàs [Carreras, Thomas].
225
Cartellà, Alexandre [Cartella, Alexandre],
donzell i síndic de Girona.
221
Cartellà, Galceran [Cartella, Galceran],
donzell i síndic de Girona.
221
Casadevall, Pere de [Casadevall, Petrus
de], paborde de l’Almoina
del Pa de la Seu de Girona. 24,
25

Casanova, Llorenç de [Casanova,
Laurencius de], secretari i notari
reial. 104
Casanoves, Joan de [Casisnovis,
Iohannes], escrivà de Girona. 56
Cases, Joan [Cases, Ioannes]. 195
Cases, Joan [Cases, Ioannes], hostaler
de Girona. 134
Cases, Joan [Cases, Ioanni], doctor
en dret i jurat de Girona. 192
Cases, Miquel [Casas, Miquel], jurat
de Girona. 221
Cassà, Guillem de [Caçano, Guillelmus
de]. 29
Castanyer, Antoni [Castanyer, Anthonius],
membre del Consell
General de Girona. 225
Castell, Bernat [Castello, Bernardus],
escrivà de la Cort Reial de Girona.
195, 207
Castell, Bernat [Castello, Bernardus],
síndic de Perpinyà. 129
Castell, Francesc [Castello, Ffranciscus],
regent de la Cancelleria
Reial. 115, 116, 117, 118, 119
Castell, Guillem de [Castello, Guillelmus
de; Castello, Guillermus], mercader
i membre del Consell General
de Girona. 24, 25, 43
Castell, Joan [Castello, Ioannes],
doctor en drets. 207, 214
Castell, Narcís [Castelli, Narcissus],
notari reial. 72
Castell, Pere [Castello, Petrus]. 143
Castell, Pere de [Castello, Petrus de],
membre del Consell General de
Girona. 131
Castellà, Ramon de [Castlario, Raymundus],
capità de Girona. 69
Castella, rei de [Castelle, rex; Castellae,
rex; Castella, rey]. 27, 36, 44, 142,
143, 144, 145, 149, 150, 151, 168,
169, 172, 173, 174, 175, 176, 177,
178, 179, 180, 181, 182, 183, 190,
193, 197, 198, 199, 200, 201, 202,
203, 207, 208, 209, 210, 211, 212,
213, 214, 215, 216, 217, 218, 220,
224
Castella, reina de [Castelle, regina;
Castellae, regina; Castella, reyna].
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 711
150, 154, 155, 156, 158, 168, 169,
172, 173, 174, 175, 176, 177, 178,
179, 180, 181, 182, 183
Castelló, Francesc [Castilionis, Ffranciscus;
Castillionis, Ffranciscus],
doctor i professor en lleis. 58, 59,
123, 129
Castelló, Joan [Castello, Joan], regent
de la Cancelleria Reial. 221
Castelló, Macià [Castilionis, Mathias],
doctor en lleis. 72
Castillo, Bernat [Castillo, Bernardus],
escrivà de la Cort Reial de Girona.
207
Castro, Guillem Ramon de [Castro,
Guillermus Raymundus de]. 129
Castro, Pelegrí de [Castro, Peregrinus
de]. 3
Català, Andreu [Cathala, Andree], lloctinent
del tresorer general. 130
Catalunya, batlle general de [Cathalonie,
baiulus generalis; Catalonie,
baiulus generalis; Cathalunya, balle
general; Catalunya, batle general].
27, 96, 114, 144, 145, 151, 154,
155, 158, 168, 176, 179, 181, 188,
215, 220
Catalunya, canceller de [Cathalonie,
cancellarius; Cathalunya, canceller].
155, 156
Catalunya, capità general de [Cathalonie,
capitaneus generalis]. 198
Catalunya, governador general de
[Cathalonie, generalis gubernator;
Catalonie, generalis gubernator;
Cathalunya, governador general].
35, 76, 77, 78, 84, 85, 96, 100, 101,
104, 124, 133, 134, 155, 157, 158,
160, 164, 168, 170, 172, 173, 175,
176, 177, 178, 179, 181, 182, 193,
197, 200, 207, 215, 217
Catalunya, lloctinent general de [Cathalonie,
locumtenens generalis;
Cathalunya, loctinent general].
104, 107, 108, 109, 110, 121, 125,
175, 176, 178, 179, 181, 182, 199,
224
Catalunya, portantveu del governador
general de [Portantveus de
governador en lo Principat]. 147

712
Catalunya, procurador general de
[Cathalunya, procurador general].
27
Catalunya, regent de la Cancelleria
Reial de [Cathalonie, regens Cancellaria;
Cathalunya, regent
Cancelleria]. 155, 156
Catalunya, Rosselló i Cerdanya, capità
general de [Cathalonie, capitaneus
generalis; Cathalonie, Rossilionis et
Ceritanie, capitaneus generalis].
200, 214, 215, 216, 217, 220
Catalunya, sotscanceller de [Cathalonie,
vicecancellarius; Cathalunya,
vicecanceller]. 155, 156
Causa, Francesc [Causa, Ffranciscus],
síndic de Perpinyà. 120, 129
Cavaller, Miquel [Cavaller, Michael],
escrivà de Girona. 134
Cavalleria, Joan [Cavalleria, Iohannes],
jurat i síndic de Girona. 107,
108, 110, 111, 115, 120, 121, 125,
126, 129
Cavalleria, Lluís de la [Cavalleria, Ludovicus
de la], tresorer general.
132
Cavalleria, Nicolau [Cavalleria,
Nicholaus], membre del Consell
General de Girona. 43
Cebrià, Bernat [Cipriani, Bernardus],
jurista, membre del Consell General
de Girona. 43
Celdran [Celdran], regent de la
Tresoreria Reial. 178, 179, 180,
181, 182
Celdran, Pere [Celdran, Petrus;
Celdran, Perrenotus], escrivà. 157,
160, 211
Cella i de Tafurer, Joan [Cella et de
Tafurer, Ioannes]. 195
Cendra, Sebastià [Cendra, Sebastianus],
estudiant. 170
Centelles, Eimeric [Santillis, Emericus],
militar. 107
Centelles, Pere de [Santillis, Petrus
de], militar. 107
Cerdà, Joan [Cerda, Ioannes]. 207
Cerdà, Josep [Cerda, Iosephus],
mercader i síndic de Girona. 208,
221
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Cerdà, Pere [Cerda, Petrus; Sardà,
Petrus], mercader, draper i síndic
de Girona. 172, 185, 207
Cerdanya, comte de [Ceritanie, comes;
Cerdanya, compte; Cerdanya,
comte; Serdanya, comte]. 17, 18,
21, 22, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 30,
31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 40,
41, 46, 48, 49, 55, 57, 58, 59, 60,
61, 62, 63, 64, 65, 67, 68, 71, 72,
73, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83,
84, 85, 86, 87, 88, 89, 90, 91, 92,
93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 107, 112,
132, 133, 134, 136, 137, 138, 139,
140, 142, 143, 144, 145, 149, 151,
154, 155, 156, 159, 161, 162, 168,
169, 174, 175, 176, 178, 179, 180,
181, 182, 183, 190, 201, 202, 203,
210, 211, 212, 213, 214, 215, 216,
220
Cerdanya, comtessa de [Ceritanie,
comitissa; Cerdanya, comtessa;
Cerdanya, comtessa; Serdanya,
comtessa]. 70, 86, 100, 101, 102,
104, 105, 107, 108, 109, 110, 111,
113, 114, 115, 116, 117, 118, 119,
121, 122, 123, 124, 125, 126, 127,
128, 150, 157, 160, 164, 165, 168,
169, 174, 175, 176, 178, 179, 180,
181, 182, 183, 211
Cerdanya, governador de [Cerdanya,
governador]. 27
Cerir, Bonanat [Serir, Bonanat].
141
Cervelló, Arnau de [Cervilione,
Arnaldus de], militar i algutzir
reial. 63, 65
Cervelló, Berenguer Arnau de [Cerviliole,
Berengarius Arnaldus de],
militar. 84
Cervera, Pere Arnau de [Cervaria,
Petrus Arnaldus de], majordom
reial. 3
Cervera, Ramon de [Cerveria, Ramon
de], doctor en decrets i canceller
reial. 49
Cervià, Francesc de [Cerviano, Ffranciscus],
militar. 61
Cervià, Pere [Cerviani, Petrus], notari
públic de Girona. 95

Ciurana, Jeroni [Çiurana, Hieronimus],
de Barcelona. 209
Civera i Querol, Jeroni [Civera i Charol,
Hierònim], jurat de Girona.
221
Claramunt, Arnau de [Claramunt,
Arnaldus de]. 129
Clavero [Clavero], regent. 220
Cleves, duc de [Clevas, dux]. 143
Climent, Felip [Clemente, Philippus].
149
Climent, Miquel [Clementi, Michael].
178
Codina, Lleonard [Codina, Leonardus],
porter reial. 120
Codina, Pere [Cudina, Petrus], síndic
de Llorà. 56
Colobran, Antoni [Colobran, Antoni].
147
Colobran, Feliu [Colobran, Ffeliu].
147
Colomer, Arnau de [Columbario,
Arnaldus de], prevere de la Seu de
Girona. 56
Colomer, Tomàs [Colomer, Tomas],
de Girona. 147
Coll, Joan Bartomeu [Col, Ioannes
Bartholomeus; Coll, Ioannes
Bartolomeus]. 172, 173, 177
Coll, Llorenç de [Colle, Laurencius
de], notari reial de Barcelona. 27,
36
Comabella, Romeu [Comabella, Romeus],
mercader de Barcelona. 47
Comallonga, Joan de [Comallonga,
Ioannes de]. 175
Comelles, Joan de [Comellis, Ioannes
de], jurat de Girona. 131
Comelles, Miquel [Comelles, Michael],
flequer de la Seu de Girona. 225
Comes [Comes], tresorer general.
190, 201, 202, 220
Comes, Bernat [Comes, Bernat],
ciutadà de Girona. 217
Company, Antoni [Company, Antonius],
notari de Sant Feliu de
Guíxols. 131
Comte, Berenguer [Comitis, Berengarius],
prior del convent de Sant
Domènec de Girona. 24, 25
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 713
Comte, Pere [Comitis, Petrus]. 35
Conesa, Jaume [Conesa, Jacme],
secretari reial. 27
Corbera, Beatriu de [Corbaria, Beatrix
de]. 148
Corbera, Bernat de [Corbaria, Bernardus
de], militar. 99
Corbera, Joan de [Corbaria, Ioannes
de], governador de Catalunya.
143
Corbera, Joan de [Corbaria, Iohannes
de], militar i lloctinent del governador
general de Catalunya a
Girona. 102
Cordelles, Miquel [Cordellas, Michael;
Cordelles, Michael; Cordellas],
doctor en drets i regent de la Cancelleria
Reial. 197, 198, 199, 200,
207
Còrdova, rei de [Cordube, rex; Còrdova,
rey]. 142, 143, 144, 145,
149, 150, 151, 168, 169, 174, 175,
176, 178, 179, 180, 181, 182, 183,
190, 201, 202, 203, 208, 209, 210,
211, 212, 213, 214, 215, 216, 217,
218, 220, 221
Còrdova, reina de [Cordube, regina;
Còrdova, reyna]. 150, 168, 169,
174, 175, 176, 178, 179, 180, 181,
182, 183
Corella, Pere [Corella, Petrus], militar
i comte de Cocentaina. 129
Cornell, Eiximèn [Cornelii, Eximinus].
9
Cornell, Francesc de [Corneyl, Franciscus
de], membre del Consell
General de Girona. 131
Cornellà, Bernat de [Corniliano, Bernardus],
veguer de Girona. 56
Coromina, Nicolau [Coromina, Nicholaus;
Coromina, Nicolaus],
escrivà de la Cort Reial de Girona.
131, 134
Coromina, Salvador [Coromina, Salvator],
sabater i membre del Consell
General de Girona. 131
Coromines, Guerau [Coromines,
Garau], jurat de Girona. 153
Corones, Pere [Corones, Petrus], de
Montfullà. 103, 121

714
Còrsega, rei de [Corsice, rex; Corcicae,
rex; Còrsegua, rey]. 6, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21,
22, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31,
32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 40, 41,
46, 48, 49, 55, 57, 58, 59, 60, 61,
62, 63, 64, 65, 67, 68, 71, 72, 73,
76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83, 84,
85, 86, 87, 88, 89, 90, 91, 92, 93,
94, 95, 96, 97, 98, 99, 100, 107,
112, 132, 133, 134, 136, 137, 138,
139, 140, 142, 143, 144, 145, 149,
150, 151, 154, 155, 156, 158, 159,
161, 162, 168, 169, 174, 175, 176,
178, 179, 180, 181, 182, 183, 190,
201, 202, 203, 210, 211, 212, 213,
214, 215, 216, 220
Còrsega, reina de [Corsice, regina;
Corcicae, regina; Còrsegua, reyna].
70, 86, 101, 102, 104, 105, 107,
108, 109, 110, 111, 113, 114, 115,
116, 117, 118, 119, 121, 122, 123,
124, 125, 126, 127, 128, 150, 157,
160, 164, 165, 168, 169, 174, 175,
176, 178, 179, 180, 181, 182, 183,
211
Corso, Alfons [Corso, Alfonso], capità
francès. 219
Cortada, Rafael [Cortada, Raphaelem],
canonge i síndic del Capítol
de la Seu de Girona. 204
Cortdevall, Ramon de [Cortdevall,
Ramon], del Llor. 25
Costa, Guillem [Costa, Guillermus],
nunci de Girona. 195
Costa, Jeroni [Costa, Hierònim]. 221
Costa, Narcís [Costa, Narcis], jurat
de Girona. 153
Cotxa, Joan [Cotxa, Ioannes; Cotxa,
Iohannes]. 161, 162
Cotxa, Narcís [Cotxa, Narcissus],
notari i membre del Consell
General de Girona. 131
Covarrúbias [Covarruvias, Covarubies],
sotscanceller. 210, 211, 212,
213, 214, 215, 216, 220
Creixell, Dalmau de [Crexello,
Dalmacius de]. 2
Crespià, Guillem [Crespia, Guillermus],
síndic de Vilafranca de
Conflent. 120
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Croàcia, rei de [Croaciae, rex; Croacie,
rex; Croatie, rex; Croàcia, rey].
174, 175, 178, 179, 180, 181, 182,
183, 190, 201, 202, 203, 210, 211,
212, 213, 214, 215, 216, 220
Croàcia, reina de [Croaciae, regina;
Croacie, regina; Croatie, regina;
Croàcia, reyna]. 174, 175, 178,
179, 180, 181, 182
Croses, Joan [Croses, Joan], ciutadà
de Girona. 217
Cruanyes, Andreu [Cruanyes, Andrea],
estudiant de Corçà. 205
Cruïlles, Crisòstom de [Crutillis,
Grigosonus de]. 129
D
Dacda, Joan [Dacda, Joan; Dacda
Ioannes]. 95
Dalmàcia, rei de [Dalmacie, rex; Dalmatie,
rex; Dalmatiae, rex; Dalmàcia,
rey]. 174, 175, 176, 178, 179,
180, 181, 182, 183, 190, 201, 202,
203, 210, 211, 212, 213, 214, 215,
216, 220
Dalmàcia, reina de [Dalmacie, regina;
Dalmatie, regina; Dalmatiae,
regina; Dalmàcia, reyna]. 174, 175,
176, 178, 179, 180, 181, 182
Dalmau [Dalmacius]. 89
Dalmau [Dalmacius, archiepiscopus,
cancellarius], arquebisbe de Saragossa
i canceller. 102
Dalmau [Dalmacius, cancellarius],
canceller. 101
Dalmau [Dalmacius, vicecomes
Rochabartini], vescomte de Rocabertí.
54
Dalmau, Joan [Dalmacii, Iohannes].
129
Dalmau, Josep [Dalmau, Iosephus],
doctor de l’Audiència Reial.
209
Dalmau, Miquel [Dalmau, Miquel],
de Monells. 147
Deig, Domènec [Decho, Dominicus;
Decho, Domenicus]. 136, 137, 138
Desbac, Anna [Desbach, Anne]. 195

Desbac, Pere [Desbach, Petrus;
Desbach, Pere], donzell i síndic de
Girona. 195, 221
Descamps, Francesc [Camps, Franciscus
des]. 209
Descamps, Pere [Camps, Petrus dez],
síndic de Llorà. 56
Descoll, Guillem [Coll, Guillem, dez],
ciutadà de Girona. 160
Desllor, Galceran [Llor, Galcerandum
dez; Llor, Galceran dez; Desllor,
Galceran], síndic de Girona. 168,
169, 221
Desllor, Lluís [Desllor, Lluís]. 221
Desllor, Marc [Llor, Marchus dez].
129
Despí, Guillem [Pi, Guillermus dez],
mercader, membre del Consell
General de Girona. 131
Despí, Miquel [Despi, Miquel]. 221
Despiules, Berenguer [Despiulis,
Berengarius]. 3
Despiules, Eimeric [Despiulis, Aymericus].
3
Desplà, Joan [Pla, Joan dez]. 91
Despuig, Francesc [Despuig, Francesch],
jurat de Girona. 221
Despuig, Narcís [Puig, Narcissus dez],
jurat de Girona. 172
Despuig, Ramon [Puig, Raymundus
dez], síndic de Girona. 145
Déu, Francesc de [Deo, Ffranciscus
de], frare del convent de Sant
Domènec de Girona. 24
Déu, Guillem de [Deo, Guillermus
de], jutge ordinari de Girona. 5
Deulonder, Nicolau [Deulonde,
Nicholaus], espaser i membre
del Consell General de Girona.
131
Dexea, de la Bisbal. 147
Díez, M. [Diez, M.]. 149, 151
Díez, Nicolau [Dies, Nicolaus],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Dionís, Bernat [Dionisii, Bernardus].
3
Dolcet, Guillem [Douceti, Guillelmus],
baster i membre del Consell
General de Girona. 43
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 715
Domènec [Dominicus]. 201
Domènec, Joan [Domenech, Ioannes],
fuster. 194
Domènec, Llorenç [Domenach, Laurencius].
207
Domènec, Pere [Domenech, Petrus].
127
Domènec, Pere (Martí, Pere) [Martini,
Petrus, alias Domenech]. 127,
128
Domenge, Guillem [Domenge, Guillelmus;
Domenge, Guillermus],
doctor en lleis, cònsol, jutge ordinari
de Girona i membre del
Consell General de la ciutat. 24,
25, 43, 56, 58, 59, 60, 76
Domingo, Joan [Domingo, Ioannes],
membre del Consell General de
Girona. 131
Domingo, Miquel [Domingo, Michael],
jurat i síndic de Girona.
131, 164, 165
Domingo, Pere [Domingo, Pere],
draper de Girona. 141
Dorca, Pere [Dorcha, Petrus], notari.
3
Durfort [Durfort], batlle reial. 3
Dusai, Joan [Dusay, Ioannes], doctor
en lleis. 143
E
Eimeric, Berenguer [Aymerici,
Berengarius], membre del Consell
General de Girona. 43
Eimeric, Bernat [Aymarich, Bernardus],
síndic de Sant Joan de
Mollet. 56
Eimeric, Joan [Aymerich, Ioannes],
mestresala. 145
Eimeric, Joan [Eymerici, Iohannes],
militar i veguer de Barcelona,
Igualada, València i Moià. 27,
36
Eimeric, Nicolau [Eymerici, Nicholaus],
frare del convent de Sant
Domènec de Girona. 24
Eimeric, Pere Jaume [Aymerici, Petrus
Iacobus], mercader i mem-

716
bre del Consell General de Girona.
131
Eixolí, Miquel [Exoli, Michael].
172
Empúries, comte d’ [Emporiarum,
comes; Empúries, comte]. 146,
147, 148
Enric [Enricus, infans; Enrich, infant],
infant d’Aragó i de Sicília,
nebot d’Alfons IV. 146, 147, 148
Enríquez, Enric [Enriquez, Enricus],
majordom major. 145
Erill, Antoni d’ [Darill, Anthonius].
143
Ermengol [Ermengaudus], prevere i
escrivà públic de Girona. 2
Escala, Jaume [Scala, Iacobus; Scales,
Iacobus; Scala, Jaume], síndic de
Girona. 133, 143, 145
Escolà, Francesc [Scola, Ffranciscus],
jurat de Girona. 172
Escuder, Bernat [Scuder, Bernardus],
notari públic i membre del Consell
General de Girona. 131, 134
Escura, Guerau [Scura, Guerau;
Scura, Garau], doctor en medicina
de Girona. 219, 221
Escura, Llàtzer [Scura, Latzer], doctor
en medicina de Girona. 219,
221
Esperantdéu [Sperendeu]. 63, 64, 65,
68, 83, 85, 87
Esplugues, Bernat d’ [Espeluncis,
Bernardus de], notari públic i
escrivà del Consell de la ciutat de
Barcelona. 27, 36
Esplugues, Francesc d’ [Splugues,
Ffranciscus de], militar. 63, 65
Esquert, Bernat [Squert, Bernardus],
lloctinent del procurador reial
a la vegueria i batllia de Besalú.
19
Estanyol, Antic [Stanyol, Anticus],
ciutadà forà de Girona. 205
Estanyol, Bernat [Stanyol, Bernardus],
notari, síndic i membre del
Consell General de Sant Feliu de
Guíxols. 131
Estanyol, Pere [Stanyol, Petrus], jurat
de Girona. 56
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Esteve, Antoni [Stephani, Antonius],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Esteve, Bernat d’ [Stephani, Bernardus
de]. 2
Esteve, Jaume [Stephani, Iacobus],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Esteve, Joan [Stephano, Ioannes],
mercader de Girona. 134
Estrader, Pere [Strader, Petrus], síndic
de Fornells de la Selva. 56
Estruç, Berenguer [Strucii, Berengarius],
jurat de Girona. 43
Estruç, Lluís [Strucii, Ludovicus],
membre del Consell General de
Girona. 43
F
Fàbrega, Narcís [Fabrega, Narcissus],
síndic de Girona. 225
Fàbregues, Joan [Fabregas, Ioannes],
síndic del capítol de la Seu de
Girona. 207, 209
Faena, Joan Pere [Fahena, Iohannes
Petrus]. 129
Fage, Miquel [Fage, Michael; Fage,
Miquel], doctor en decrets i jurista
de Girona. 141, 144
Faixat, Joan [Fexat, Joan], notari
públic de Girona. 221
Falcó [Falco], regent. 146
Faner, Joan [Faner, Iohannes], notari
públic i escrivà del Consell de la
ciutat de Barcelona. 49
Favara, Magí [Favara, Maginus],
porter de Barcelona. 207
Feixes, Ramon de [Fexiis, Raymundus
de], membre del Consell General
de Girona. 43
Felip [Philippus, princeps; Philipus,
princeps], príncep d’Astúries i
de Girona i duc de Calàbria i de
Montblanc. 174, 176, 178, 179,
181, 182, 183, 185, 186, 201, 202,
203
Felip I de Catalunya-Aragó (II de
Castella) [Philippus, rex; Phelip,

ey; Felip, rey], rei. 190, 193, 197,
198, 199, 200, 201, 202, 203, 207,
208, 222
Felip II de Catalunya-Aragó (III de
Castella) [Philippus, rex; Phelip,
rey; Felip, rey], rei. 209, 210, 211,
212, 213, 214, 215, 216, 217, 218,
219, 220, 223, 224
Felip III [Phelip, rey], rei de França.
219
Fellines, Guillem de [Fallinis, Guillelmus;
Fallinis, Guillelmus de],
comanador de l’Hospital de Santa
Caterina de Girona. 24, 25
Fenes, Jaume [Fenes, Iacobus], notari.
207
Feria, duc de [Feria, duch de]. 219
Ferran [Ferdinandus, princeps], príncep
d’Astúries i de Girona i duc
de Calàbria i de Montblanc. 190
Ferran, Antoni Miquel [Ferran,
Antonius Michael]. 174, 176
Ferran, Bernat [Ferran, Bernardus],
síndic de Tàrrega. 49
Ferran de Toledo [Ferdinandus de
Toleto, Ferrando de Toleto,
Ferrando de Tholedo, Ferrando de
Toledo, Ferrando], gran prior de
Castella, de l’orde de Sant Joan
de Jerusalem, lloctinent i capità
general de Catalunya i comtats de
Rosselló i Cerdanya. 193, 201,
208, 217, 218, 220, 221
Ferran I de Catalunya-Aragó [Fferdinandus,
rex; Ferrando, rey], rei.
90, 91, 92, 93
Ferran II de Catalunya-Aragó [Ferdinandus,
rex; Fferdinandus, rex;
Ferrando, rey], rei. 142, 143, 144,
145, 149, 150, 151, 154, 155, 156,
158, 159, 161, 162, 163, 168, 169,
183, 190, 202, 203, 207, 214, 219,
221
Ferran, Joan [Ferran, Ioannes],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Ferran, Narcís [Ferran, Narcis],
mercader de Girona. 160
Ferrer [Ferrarius], bisbe de Barcelona.
12
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 717
Ferrer, Antoni [Ferrer, Antonius],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Ferrer, Apol·loni [Ferrer, Pollonius],
notari de Barcelona. 197
Ferrer, Bernat [Ferrarii, Bernardus],
draper i membre del Consell
General de Girona. 43
Ferrer, Bernat [Ferrarii, Bernardus],
escrivà i regent substitut de la
cort del veguer i del batlle de
Girona. 5
Ferrer, Caterina [Caterina, esposa de
Joan Ferrer]. 147
Ferrer, Francesc [Ferrer, Franciscus;
Ferrer, Francesch], doctor en drets,
jutge ordinari de Girona. 207,
219, 221
Ferrer i Depuig, Francesc [Ferrer et
Depuig, Franciscus], regent de la
Tresoreria Reial. 173
Ferrer i Despuig, Joan [Ferrer
Dezpuig, Ioannes]. 177
Ferrer, Jaume [Ferrarii, Iacobus],
jurat de Girona. 69
Ferrer, Jaume [Ferrer, Iacobus]. 209
Ferrer, Jaume [Ferrer, Iacobus],
regent de la Tresoreria Reial. 172
Ferrer, Jeroni [Ferrer, Hierònim],
ciutadà de Girona. 219, 221
Ferrer, Joan [Ferrer, Ioannes], mercader
de Girona. 184
Ferrer, Joan [Ferrer, Ioannes], notari
i síndic de Girona. 208, 209, 217,
218, 220
Ferrer, Joan [Ferrer, Johan], paraire.
147
Ferrer, Joan Rafael [Ferrer, Joan
Rafel]. 221
Ferrer, Miquel [Ferrer, Michael], doctor
en dret, regent de la Cancelleria
Reial i jutge de l’Audiència Reial.
197, 207
Ferrer, Miquel [Ferrer, Miquel],
ciutadà de Girona. 219, 221
Ferrer, Pere [Ferrarii, Petrus], mercader
i membre del Consell General
de Girona. 43
Ferrer, Pere [Ferrarii, Petrus], paraire
oriünd de Llampaies, membre

718
del Consell General de Girona.
43
Ferrer, Pere [Ferrarii, Petrus], síndic
de Girona. 51
Ferrer, Pere [Ferrarius, Petrus], cònsol
de l’Hospital Nou de Girona. 24,
25
Ferrer, Rafael [Ferrarius, Raffael;
Ferrer], regent de la Tresoreria
Reial. 102, 163, 165
Ferrer, Rafael [Ferrer, Rafel], ciutadà
de Girona. 219
Ferrer, Rafael [Ferrer, Raphael]. 188
Ferrer Sassala, Guillem [Ferrarii la
Sala, Guilleumus], membre del
Consell General de Girona. 43
Figuera, Andreu [Figuera, Andree],
jurat de Girona. 69
Figuera, Pere [Figuerie, Petrus], frare
del convent de Sant Domènec de
Girona. 24
Figueres [Figueres], de Cruïlles. 147
Figueres, batlle de [Ffigueriis, baiulus;
Figueriis, baiulus]. 10, 20, 21,
22
Fina, Pere [Fino, Petrus], frare del
convent de Sant Domènec de
Girona. 24
Fitó, Bernat [Fitoni, Bernardus],
procurador reial. 146
Fitor, Antoni [Fitor, Antoni]. 147
Fitor, Caterina [Caterina, esposa
d’Antoni Fitor]. 147
Flandes, comte de [Flandrie, comes].
168, 169, 174, 175, 176, 178, 179,
180, 181, 182, 183, 190, 201, 202,
203, 210, 211, 212, 213, 214, 215,
216, 220
Flandes, comtessa de [Flandrie,
comitissa]. 168, 169, 174, 175,
176, 178, 179, 180, 181, 182, 183
Fogassot, Francesc Guerau [Fogassot,
Franciscus Geraldus], escrivà
reial i notari públic de Barcelona.
170
Foixà, Bernat Guillem de [Fuxano,
Bernardus Guillelmus de], militar.
29
Foixà i de Bóixols, Galceran [Foxa
et de Boxols, Galcerandus]. 195
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Fonollera, Bernat de [Fonollario,
Bernardus de], lloctinent del procurador
reial a Catalunya. 7
Font i Pastor, Frederic [Font et
Pastor, Federicus; Font Pastor,
Federicus; Font Pastor, Phedericus],
doctor en dret. 191, 197,
198, 199, 200
Font, Joan [Font, Ioannes]. 207
Fontanet [Fontanet]. 210, 211, 212,
213, 214, 215, 216, 218
Fontanet, Joan [Fontanet, Joan],
ciutadà de Girona. 219, 221
Fonts, Artal de [Fontibus, Artaldus
de], militar. 61
Forn, Esteve del [Forn, Stepahanus
del], sabater de Girona. 184
Fort, Àlvar [Fort, Alvaro], notari reial
habitant de Barcelona. 221
Franc, F. [Franch, F.]. 147
Franc, Joan [Franch, Iohannes],
notari públic de Barcelona. 27, 36
Franc, Rafael [Franch, Raphael]. 225
França, delfí de [França, delfí de].
219
Francavilla, duc de [Francavila, duch
de], lloctinent i capità general de
Catalunya. 187
Francesc [Ffranciscus], canceller
reial. 88
Francesc [Franciscus]. 20
Francesc [Franciscus], regent de la
Cancelleria Reial. 163, 165
Francesc dels Àngels, fra [Franciscus
Angelorum, frater], general de
l’orde dels framenors. 171
Franquesa, Pere [Franquesa, Petrus],
conservador general. 210, 211,
212, 213, 215, 216
Frederic de Portugal [don Fadrique;
Federicus de Portugalia; Phedericus],
arquebisbe de Saragossa,
bisbe de Sigüenza i lloctinent
general de Carles I. 172, 173, 177,
207
Freixenet, Joan [Fraxanet, Ioannes],
notari reial i ciutadà de Barcelona.
194, 196
Frigola [Frigola], sotscanceller. 201,
202, 203

Frugell, Nicolau [Frugelli, Nicolaus],
mercader de Girona. 134
Frugell, Nicolau [Frugelli, Nicolaus],
notari públic de Girona. 95
Fullà, Joan, [Fulla, Ioannes]. 207
Fullà, Pere [Fuyani, Petrus], escrivà
de Girona. 24
Funes, de [Ffunes], sotscanceller. 99,
100
Fuster, Jaume [Fusterii, Iacobus],
membre del Consell General de
Girona. 43
G
Galí, Pere [Gali, Pere], jurat de Girona.
221
Galí, Sadurní [Gali, Saturninus], canonge
de la Seu de Girona. 196
Galícia, rei de [Galiciae, rex; Gallecie,
rex; Galletie, rex; Gallicie, rex; Gallitie,
rex; Gallicia, rey]. 142, 143,
145, 149, 150, 151, 168, 169, 174,
175, 176, 178, 179, 180, 181, 182,
183, 190, 201, 202, 203, 210, 211,
212, 213, 214, 215, 216, 220
Galícia, reina de [Galiciae, regina; Gallecie,
regina; Galletie, regina; Gallicie,
regina; Gallitie, regina; Gallicia,
reyna]. 150, 168, 169, 174, 175,
176, 178, 179, 180, 181, 182, 183
Galter, Miquel [Galter, Michael],
blanquer. 194
Gallego, Joan [Gallego, Joan], doctor
en drets i membre de l’Audiència
Reial de Catalunya. 221
Garau, Gastó [Garau, Gasto], prevere
i vicari de Valldonzella. 221
Garbí, Miquel [Garbi, Michael], notari
públic i jurat, síndic i escrivà del
Consell General de Girona. 66,
172, 174, 176, 184
Garbí, Pere [Garbi, Petrus], notari
públic de Girona. 172
Garcia [Garcias], bisbe de Lleida.
104
Garcia [Garcias], bisbe de Vic. 54
Garcia, Jaume [Garcia, Iacobus],
escrivà reial. 12, 91
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 719
Garcia, Joan [Garcia, Ioannes], brodador
i arrendador de la lleuda de
Girona. 196
Gardeny, Pere [Gardeny, Pere], ciutadà
de Girona. 217
Garnal, Pere de [Garnali, Petrus de].
1
Garraf, Jofre de [Garraff, Gofredus
de]. 3
Garriga, Joan [Garriga, Iohannes],
síndic de Campllong. 56
Gassol, Jeroni [Gassol, Hyeronimus].
220
Gelada, Berenguer [Gelati, Berengarius],
frare del convent de Sant
Domènec de Girona. 24
Germana de Foix [Germana, regina;
Germana, reyna], esposa i lloctinent
general del rei Ferran II.
157, 160, 162, 164, 165, 202, 211,
216
Gibert [Gibertus]. 170
Gibert, Marturià [Gibert, Marturianus],
clavari de la Seu de Girona.
172
Gibraltar, rei de [Gibraltaris, rex; Gibraltar,
rey]. 142, 143, 144, 145,
149, 150, 151, 168, 169, 174, 175,
176, 178, 179, 180, 181, 182, 183,
190, 201, 202, 203, 210, 211, 212,
213, 214, 215, 216, 220
Gibraltar, reina de [Gibraltaris, regina;
Gibraltar, reyna]. 150, 168,
169, 174, 175, 176, 178, 179, 180,
181, 182, 183
Gifre, Jaume [Griffra, Iacobus], membre
del Consell General de Girona.
43
Gifre, Pere [Cifra, Petrus], espaser i
membre del Consell General de
Girona. 43
Giginta [Giginta], regent de la
Cancelleria Reial. 186
Gil, Pere [Gili, Pere], hostaler de
Girona. 152
Gilabert, Joan [Gilabert, Iohannes],
síndic de Cervera. 129
Gilabert, Ramon [Gilaberti, Raymundus;
Gilebert, Raymundus], militar.
104, 106

720
Giltus, Enric [Gilttus, Henricus]. 223
Giner, Jaume [Giner, Iacobus], regent
de la Batllia General de Catalunya.
129
Giralt, Francesc [Geraldi, Ffranciscus],
frare del convent de Sant
Domènec de Girona. 24
Girgós, Joan [Girgos, Ioannes], notari
reial. 143
Girona [Gerunde, sacristae maiori
Ecclesia Gerundensis], sagristà
major de la Seu de. 222
Girona, batlle de [Gerunde, baiulus;
Gerona, batlle]. 4, 5, 7, 10, 15, 18,
20, 21, 22, 26, 28, 29, 30, 31, 32,
35, 37, 38, 42, 45, 54, 55, 63, 67,
70, 76, 77, 78, 80, 81, 82, 83, 84,
85, 95, 96, 97, 98, 100, 101, 102,
104, 107, 108, 109, 110, 111, 118,
121, 125, 126, 132, 133, 134, 136,
138, 144, 145, 147, 148, 151, 154,
158, 160, 161, 162, 164, 165, 168,
169, 172, 173, 174, 176, 177, 178,
180, 183, 186, 197
Girona, bisbe de [Gerunde, episcopus;
Gerona, bisbe]. 32, 56, 66, 103,
107, 129, 143, 154, 170, 189, 196,
225
Girona, capità de [Gerunde, capitaneus].
138
Girona, clavari de [Gerunde, clavarius;
Gerona, clavari]. 53, 55, 216
Girona, governador de [Gerunde,
gubernator]. 18
Girona i Besalú, veguer de [Gerunde
et Bisulduni, vicarius]. 104, 121,
157, 211
Girona, jurats de [Gerunde, iurati;
Gerona, jurats]. 21, 22, 31, 39, 41,
44, 45, 48, 54, 55, 56, 58, 59, 60,
61, 63, 66, 67, 70, 76, 77, 79, 87,
92, 94, 96, 97, 98, 102, 104, 105,
106, 107, 109, 112, 113, 117, 118,
119, 120, 125, 126, 127, 128, 130,
131, 132, 134, 137, 138, 143, 145,
146, 148, 151, 152, 154, 158, 166,
167, 169, 170, 172, 173, 175, 177,
181, 182, 183, 187, 190, 197, 199,
202, 206, 207, 208, 209, 214, 215,
216, 218, 219, 220, 221, 222, 223
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Girona, jutge de [Gerunde, iudex; Gerona,
jutge; Gerona, jutje]. 98, 121,
125, 132, 186
Girona, jutge ordinari de [Gerunde,
iudex ordinario; Gerona, jutge
ordinari]. 31, 55, 67, 76, 80, 81,
82, 85, 95, 100, 101, 107, 108,
109, 110, 111, 118, 133, 134, 145,
147, 148, 160, 161, 162, 169, 172,
196, 197, 199, 204
Girona, lloctinent del batlle general
de Catalunya a [Gerentivices Gerunde
baiulus generalis Cathalonie].
130, 145
Girona, lloctinent del governador general
de Catalunya a [gerentivices
Gerunde generalis gubernatoris
Cathalonie]. 148, 151, 209, 211
Girona, mostassaf de [Gerunde, mostaçaffius;
Gerona, mostaçaf]. 119,
158, 186, 189
Girona, nunci de [Gerunde, nuncius].
84, 86, 140
Girona, príncep de [Gerunde, princeps].
93
Girona, princesa de [Gerunde, princeps;
Gerona, princesa]. 154, 155,
156, 158
Girona, procurador fiscal de [Gerunde,
procurator fiscalis]. 100
Girona, síndic del Capítol de la Seu
de [Gerunde, sindicus reverendi
Capituli Gerundensis]. 189
Girona, síndics de [Gerunde, sindici;
Gerona, sindichs]. 33, 131, 148,
154, 158, 196, 200, 225
Girona, sotsbatlle de [Gerunde,
subbaiulus; Gerona, sotsbatle;
Gerona, sotsballe]. 55, 63, 67, 76,
77, 80, 81, 85, 96, 98, 100, 101,
102, 109, 118, 121, 133, 134, 144,
147, 148, 154, 158, 161, 162, 165,
169, 172, 173, 174, 176, 177, 178,
180, 183, 186, 197
Girona, sotsveguer de [Gerunde, subvicarius;
Gerona, sotsveguer].
15, 32, 55, 61, 62, 63, 76, 77,
81, 82, 95, 96, 98, 100, 101, 102,
109, 118, 121, 133, 134, 144, 147,
148, 154, 158, 161, 162, 169, 172,

173, 174, 176, 177, 178, 183,
197
Girona, veguer de [Gerunde, vicarius;
Gerona, veguer]. 5, 7, 8, 10, 11, 15,
16, 18, 20, 21, 22, 23, 26, 28, 29,
31, 32, 35, 38, 40, 45, 46, 48, 54,
55, 61, 62, 63, 76, 77, 78, 81, 82,
83, 84, 89, 95, 96, 97, 98, 99, 100,
101, 102, 107, 108, 109, 110, 111,
114, 118, 125, 126, 132, 133, 134,
136, 138, 144, 145, 147, 148, 151,
154, 158, 160, 161, 162, 164, 165,
168, 169, 172, 173, 174, 176, 177,
178, 183, 197
Gironella, Bernat de [Gerundella,
Bernardus de]. 2
Gironella, Ramon de [Geronella,
Raymundus de]. 1
Goixat, Pere [Goxat, Petrus], de
Llambilles. 56
Gomis [Gomis]. 225
Gònec, Guerau [Gonec, Geraldus],
mercader de Girona. 184
González, Lluís [Gonsalez, Ludovicus],
notari i secretari reial. 145
Gornau, Narcís de [Guarnau, Narcissus],
clavari de Girona. 52
Gorrea, Joan de [Gorrea, Iohannes
de], conseller reial i camarlenc. 54
Goceà, comte de [Gociani, comes;
Goceani, comes]. 142, 143, 144,
145, 149, 202, 210, 211, 212, 213,
214, 215, 216, 220
Goceà, marquès de [Gociani, marchio;
Gotiani, marchio; Gociano,
marquès; Gotiano, marquès]. 150,
151, 154, 155, 156, 158, 159, 161,
162, 168, 169, 174, 175, 176, 178,
179, 180, 181, 182, 183, 190, 201,
203
Goceà, marquesa de [Gociani, marchionissa;
Gotiani, marchionissa;
Gociano, marquesa; Gotiano,
marquesa]. 150, 157, 160, 164,
165, 168, 169, 174, 175, 176, 178,
179, 180, 181, 182, 183, 211, 212
Granada, rei de [Granate, rex; Granatae,
rex; Granada, rey]. 149,
150, 151, 154, 156, 158, 168, 169,
174, 175, 176, 178, 179, 180, 181,
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 721
182, 183, 190, 201, 202, 210, 211,
212, 213, 214, 215, 216, 220
Granada, reina de [Granate, regina;
Granatae, regina; Granada, reyna].
150, 155, 168, 169, 174, 175, 176,
178, 179, 180, 181, 182, 183
Gras, Bartomeu [Gras, Bartholomeus],
escrivà reial. 84
Gravalosa, Lluís [Gravalosa, Ludovicus],
donzell. 207
Gregori [Gregorius], diaca i cardenal
de l’església dels Sants Àngels. 2
Grum, Pere [Grumii, Petrus]. 3
Gualbes, de [Gualbis; Gualbis, de],
regent de la Cancelleria Reial i
sotscanceller. 90, 154, 155, 156,
158, 159, 161, 162, 168, 172, 173
Gualbes, Francesc de [Gualbes,
Francesch de], donzell domiciliat
a Barcelona. 221
Gualbes, Joan [Gualbis, Ioannes],
sotsbatlle de Girona. 134
Guardiola [Guardiola]. 204, 205
Guardiola, Antoni [Guardiola,
Antonius], membre del Consell
General de Sant Feliu de Guíxols.
131
Guardiola, Jaume [Gordiola, Iacobus],
col·lector de la imposició
del vi i altres impostos. 127, 128
Guardiola, Miquel [Guardiola,
Miquel], cirurgià. 221
Guardiola, Montserrat de [Guardiola,
Montserratus de], regent de la
Cancelleria Reial. 220
Guardiola, Pere [Guardiola, Petrus],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Guerau, Joan [Guerau, Joan], cirurgià.
147
Guerau, Miquel [Guerau, Miguel],
barber. 147
Guilana, Joan [Guilana, Joan]. 172
Guillem [Guillermus], abat del
monestir de Santes Creus. 107,
129
Guillem [Guillermus], arquebisbe de
Tarragona. 3
Guillem, Pere [Guillermi, Petrus],
prevere i notari. 3

722
Guilló, Montserrat [Guillo, Montserrat],
canonge de la Seu de
Girona. 221
H
Habsburg, comte d’ [Abspurgi, comes;
Abspurgii, comes; Auspurgui,
comes]. 203, 210, 211, 212, 213,
214, 215, 216, 220
Hongria, rei d’ [Hungariae, rex; Hungarie,
rex; Ungarie, rex; Ungria,
rey]. 112, 174, 175, 176, 178, 179,
180, 181, 182, 183, 190, 201, 202,
203, 210, 211, 212, 213, 214, 215,
216, 220
Hongria, reina d’ [Hungariae, regina;
Hungarie, regina; Ungarie, regina;
Ungria, reyna]. 104, 105, 107, 108,
109, 110, 111, 113, 114, 115, 116,
117, 118, 119, 121, 122, 123, 124,
125, 126, 127, 128, 174, 175, 176,
178, 179, 180, 181, 182, 183
Hospital, Berenguer d’ [Hospitali,
Berengarius de], membre del
Consell General de Girona. 43
Hospital, Francesc [Spital, Franciscus],
jurat de Sant Feliu de Guíxols.
131
Hospital, Pere [Spital, Pere], jurat de
Girona. 131
Hospital, Pere [Spital, Pere], prevere
i sagristà mitjà de la Seu de
Girona. 172
Hug [Hugo], canceller. 23, 63
I
Icart, Joan d’ [Ycart, Ioannes de],
batlle general de Catalunya. 204
Índies, rei de les [Indiarum, rex; Indiarum
orientalium et occidentalium,
rex; Índies, rey]. 168, 169,
174, 175, 176, 178, 179, 180, 181,
182, 183, 190, 201, 202, 203,
210, 211, 212, 213, 214, 215,
216, 220
Índies, reina de les [Indiarum, regi-
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
na; Indiarum orientalium et
occidentalium, regina; Índies,
reyna]. 168, 169, 174, 175, 176,
178, 179, 180, 181, 182, 183
Isabel I de Castella [Elizabet]. 150
J
Jaén, rei de [Giennis, rex; Jaennis,
rex; Jahen, rey]. 142, 143, 144,
145, 149, 150, 151, 168, 169,
174, 175, 176, 178, 179, 180,
181, 182, 183, 190, 201, 202,
203, 210, 211, 212, 213, 214,
215, 216, 220
Jaén, reina de [Giennis, regina;
Jaennis, regina; Jahen, reyna]. 150,
168, 169, 174, 175, 176, 178, 179,
180, 181, 182, 183
Jaume [Iacobus], abat del monestir
de Sant Salvador de Breda. 129
Jaume [Iacobus], bisbe de Girona.
206
Jaume [Iacobus], bisbe de Vic. 129
Jaume [Iacobus], canceller. 39, 42,
47
Jaume [Iacobus], cardenal de València.
63, 65
Jaume [Iacobus], infant, fill d’Alfons
III, comte d’Urgell i vescomte
d’Àger. 9, 19, 20
Jaume [Iacobus], sotscanceller. 51,
52
Jaume, Berenguer [Iacobus, Berengarius],
frare del convent de Sant
Domènec de Girona. 24
Jaume d’Aragó [Iacobus], fill del
comte d’Urgell. 84
Jaume, el mallorquí [Jacme lo
Mallorquí]. 147
Jaume I de Catalunya-Aragó [Iacobus,
rex], rei. 3, 123, 158
Jaume II de Catalunya-Aragó [Iacobus,
rex], rei. 4, 5, 6, 99, 127, 158,
221
Jerusalem, rei de [Hierusalem, rex;
Iherusalem, rex; Hierusalem, rey].
112, 154, 156, 158, 159, 161, 162,
168, 169, 174, 175, 176, 178, 179,

180, 181, 182, 183, 190, 201, 202,
203, 210, 211, 212, 213, 214, 215,
216, 220
Jerusalem, reina de [Hierusalem, regina;
Iherusalem, regina; Hierusalem,
reyna]. 104, 105, 107, 108,
109, 110, 111, 113, 114, 115, 116,
117, 118, 119, 121, 122, 123, 124,
125, 126, 127, 128, 155, 157, 160,
164, 165, 168, 169, 174, 175, 176,
178, 179, 180, 181, 182, 183
Joan [Ioannes], duc de Girona i
comte de Cervera. 211
Joan [Ioannes], fill de Ferran II,
príncep d’Astúries i de Girona.
145, 149, 151
Joan [Iohannes], abat de Santa Maria
la Reial de Perpinyà. 129
Joan [Iohannes], arquebisbe de
Càller. 61
Joan [Iohannes], batlle de Salses. 7
Joan [Iohannes], infant, fill de Ferran
I, governador general d’Aragó i
Sicília, duc de Nemours i Montblanc,
comte de Ribagorça i senyor
de Balaguer. 130
Joan [Iohannes], infant, fill de Pere
III, duc de Girona i comte de
Cervera. 25, 26, 28, 29, 30, 31, 34,
35, 36, 38, 39, 40, 42, 47, 48, 50,
51, 52, 53, 54, 61, 114
Joan [Iohannes, comes Pratarum],
comte de Prada. 129
Joan I de Catalunya-Aragó [Iohannes,
rex; Ioannes, rex], rei. 55, 57,
58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 67,
68, 72, 76, 77, 102, 104, 107, 202
Joan II de Catalunya-Aragó [Ioannes,
rex; Joan, rey], rei. 132, 133,
134, 135, 136, 137, 138, 139, 140,
145, 149, 179, 197, 201, 219,
221
Joan II de Navarra [Iohannes], rei.
130
Joan, Pere [Iohannes, Petrus; Iohanni,
Petrus]. 160, 168, 169
Joan, Pere, àlies Roig [Iohannes,
Petrus alias Roig]. 127
Joana [Ioanna, Ioanne, Iohanne,
Joanna], reina, filla de Ferran II.
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 723
154, 155, 156, 158, 161, 162, 168,
169, 172, 173, 174, 175, 176, 177,
178, 179, 180, 181, 182, 183
Joana d’Aragó [Iohanne], infanta,
néta de Joan I, comtessa de Foix.
68
Joana Enríquez [Ioanna, Joana],
esposa de Joan II. 145, 219
Jofre [Joffra; Joffre]. 188, 189, 191
Jonama, Sebastià [Iunama, Sebastianus],
notari de Girona. 206
Jordà, Guillem [Jordani, Guillermus;
Jorda, Guillelmus], síndic de Barcelona.
120, 129
Juià, Ramon de [Iuyano, Raymundus
de]. 48
Julià [Iuliani]. 3
Julià, Macià [Iuliani, Macianus], jurat
de Girona. 150
Julià, Ponç [Julia, Poncius], jurat de
Girona. 149
L
Ladrera, Sebastià [Ladrera, Sebastianus],
clergue beneficiat a la
Seu de Girona. 172
Lillet, Ferrer de [Lileto, Fferrarius de;
Lilleto, Ferrarius de; Lilleto,
Fferrarius de; Lilletus, Ferrarius],
batlle general de Catalunya. 9, 10,
18, 20, 24
Lledó, Guillem de [Letone, Guillelmus
de], notari de Barcelona. 24
Llagostera, Ferrer de [Locustaria,
Fferrarius de], donzell, batlle de
Girona. 41
Llançol, Pere Guillem [Lançol, Petrus
Guillermus]. 143
Llapart, Arnau Guillem de [Guillelmi
de Laparto, Arnaldus], frare del
convent de Sant Domènec de
Girona. 24
Llavanera, Pere [Levanera, Petrus;
Lavanera, Petrus], col·lector de la
imposició del vi i altres impostos.
127, 128
Llémena, Bernat de [Lemana, Bernardus
de], draper. 69

724
Lleó, rei de [Legionis, rex; Leó, rey].
142, 143, 144, 145, 149, 150, 151,
154, 155, 156, 158, 168, 169, 174,
175, 176, 178, 179, 180, 181, 182,
183, 190, 201, 202, 203, 210, 211,
212, 213, 214, 215, 216, 220
Lleó, reina de [Legionis, regina; Leó,
reyna]. 150, 168, 169, 174, 175,
176, 178, 179, 180, 181, 182, 183
Lleudes, Ramon [Leudis, Raymundus],
habitant de Girona. 24
Lliura, Guillem [Liure, Guillem]. 141
Lliura, Joan [Liura, Ioannes], de
Palol d’Onyar. 141
Lliures, Jaume [Liures, Iacobus],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Llobera, Bartomeu de [Lobera, Bartholomeus;
Lobera, Bartholomeus
de]. 179, 181, 182
Lloberes, Esteve [Lloberes, Stephanus],
mercader i jurat de Girona.
192
Lloberes, Francesc [Loberes, Francesch;
Loveres, Franciscus], lloctinent
del batlle general a la vegueria
de Girona. 139, 141
Llobet, Guillem [Lobeti, Guillelmus],
notari i membre del Consell
General de Girona. 43, 69
Llobet, Joan [Lobet, Ioannes],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Llobregat, Magdalena de [Llobregat,
Magdalene de]. 195
Llop, fra [Luppus, fra], abat del
monestir de Valldigna. 107
Llor, Lluís de [Lauru, Ludovicus de],
doctor en lleis. 172
Llorenç, Francesc [Laurencii, Ffranciscus],
calciner de Girona. 69
Llull, Joan [Lull, Iohannes], escuder
i síndic de Barcelona. 120, 129
Lope de Gurrea, Joan [Luppi de
Gurrea, Iohannes], batlle general
del regne d’Aragó. 97
Loris, Joan Dimas [Lloris, Ioannes
Dimas; Loris, Ioannes Dimas],
bisbe de Barcelona i canceller
reial. 194, 196
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Luna, Lope de [Luppus de Luna]. 9
Luna, Pere de [Luna, Petrus de]. 12
M
Macià [Matias], sotscanceller. 71, 72,
73, 77, 78, 79, 99
Macià, Miquel [Macia, Michael],
prevere de Besalú i notari públic.
204
Macip, Bernat [Macip, Bernardus],
escrivà reial. 187, 198, 204
Madrenys, Antoni [Madrenchs,
Antonius], membre del Consell
General de Sant Feliu de Guíxols.
131
Madrenys, Pere [Madrens, Petrus],
síndic d’Aiguaviva. 56
Mai, Joan Miquel [May, Ioannes
Michael], abat de Sant Salvador
de la Plana i canceller reial. 170
Mai, Miquel [May, Michael; Maius],
doctor en dret i sotscanceller.
174, 175, 176, 178, 179, 180, 181,
182, 183
Malet [Malet], advocat fiscal i regent.
146, 147, 148, 149
Mallol, Joan [Mallol, Ioannes], notari
públic de Barcelona. 205
Mallorca, rei de [Maioricarum, rex;
Mallorques, rey]. 16, 17, 18, 21,
22, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31,
32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 40, 41,
46, 48, 49, 55, 57, 58, 59, 60, 61,
62, 63, 64, 65, 67, 68, 71, 72, 73,
76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83, 84,
85, 86, 87, 88, 89, 90, 91, 92, 93,
94, 95, 96, 97, 98, 99, 107, 112,
132, 133, 134, 136, 137, 138, 139,
140, 142, 143, 144, 145, 149, 150,
151, 154, 155, 156, 158, 159, 161,
162, 168, 169, 174, 175, 176, 178,
179, 180, 181, 182, 183, 190, 201,
202, 203, 210, 211, 212, 213, 214,
215, 216, 220
Mallorca, reina de [Maioricarum,
regina; Mallorques, reyna]. 70, 86,
100, 101, 102, 104, 105, 107, 108,
109, 110, 111, 113, 114, 115, 116,

117, 118, 119, 121, 122, 123, 124,
125, 126, 127, 128, 150, 157, 160,
164, 165, 168, 169, 174, 175, 176,
178, 179, 180, 181, 182, 183, 211
Manegat, Jeroni [Manegat, Hieronimus],
doctor en dret, sagristà de
la Seu de Tortosa i conseller reial.
204
Marc, Francesc [March, Franciscus].
195
Marc, Rafael [March, Rafel], jurat de
Girona. 221
Marc, Simon [March, Simon], síndic
de Sant Mer. 56
Marcilla [Marzilla], regent de la
Cancelleria Reial. 201, 203
Marcó de Llobregat, Joan [Marcho
de Llobregat, Ioanni]. 188
Marcó, Jaume [Merchon, Jacme;
Marchoni, Iacobus], ciutadà i jurat
de Girona. 25, 66
Margarit, Joan de [Margarit, Joan
de], canonge i ardiaca major de
la Seu de Girona i bisbe de Girona.
172, 182
Marí, Joan [Mari, Iohannes]. 120, 127
Maria [Maria], reina, esposa i
lloctinent general del rei Alfons
IV. 100, 101, 102, 104, 105, 106,
107, 108, 109, 110, 111, 113, 114,
115, 116, 117, 118, 119, 121, 122,
123, 124, 125, 126, 127, 128, 129,
130, 141, 143, 159, 163, 174, 188,
202, 209, 220, 221
Maria [Maria], reina, esposa i
lloctinent general del rei Martí I.
70, 72, 86
Marimon, Joan [Marimundo, Iohannes],
síndic de Barcelona. 129
Mariner, Vidal [Marinerii, Vital]. 43
Marquès, Pau [Marques, Paulus],
notari públic de Barcelona. 225
Marquet, Bernat [Marqueti, Bernardus],
ciutadà de Barcelona. 123
Marquets, Joan [Marquets, Iohannes],
arrendador de la lleuda a Girona.
123
Marquets, Ramon [Marquets, Raymundus],
arrendador de la lleuda
a Girona. 123
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 725
Martí [Marti]. 147
Martí [Martinus], infant, fill de Pere
III, duc de Montblanc i governador
general de Catalunya. 63
Martí el Jove [Martinus], rei de
Sicília i duc d’Atenes i Neopàtria.
84, 86
Martí, Francesc [Martini, Ffranciscus],
notari de Barcelona. 3
Martí, Guillem [Martini, Guillermus],
síndic de Puigcerdà. 129
Martí I de Catalunya-Aragó [Martinus],
rei. 71, 72, 73, 76, 77, 78,
79, 80, 81, 82, 83, 84, 85, 86, 87,
88, 89, 99, 123, 158, 209, 221
Martí, Pere [Martini, Petrus], escrivà
reial. 49
Martí, Pere, àlies Domènec [Martini,
Petrus, alias Domenech]. 127, 128
Martin, García [Martini, Garcias]. 96
Mascaró, Simó [Mascaro, Simon],
canonge i procurador de l’abat
de Santa Maria de Vilabertran.
129
Mascarós, Rafael [Mascaros, Raphael],
verguer dels jurats de
Girona. 225
Mascó, Domènec [Maschonis, Dominicus],
doctor en lleis. 58, 59, 60
Mascort, Pere [Mascort, Pere]. 141
Masoliver, Francesc de [Manso Oliva,
Ffranciscus de], escrivà
habitant de Girona. 24
Massanes, Pere [Massanes, Petrus],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Matabous, Francesc [Matabous,
Franciscus], notari. 207
Mataplana, Hug de [Mataplana, Hugo
de]. 3
Mateu, Jaume [Mathei, Iacobus], barber
de Sant Feliu de Guíxols.
131
Mateu, Llorenç [Mathei, Laurentius],
jurat de Sant Feliu de Guíxols.
131
Maüll, Bartomeu [Mahull, Bartholomeus],
síndic de Lleida. 120, 129
Mediona, Guillem de [Mediona,
Guillermus de]. 3, 123

726
Medir, Ramon [Madirii, Raymundus],
membre del Consell General de
Girona. 43
Mendoza, Pere de [Mandoça, Petrus
de], cardenal d’Espanya. 145, 150
Mercader, Joan [Mercaderii, Iohannes],
doctor en lleis. 58, 59
Mercader, Pere [Mercader, Petrus],
tresorer reial. 106, 129
Mercader, Ramon [Mercader, Raymundus],
notari reial. 141
Mesa, Antoni de [Mesa, Anthonius
da; Mesa, Anthonius de; Mesa, da],
doctor en lleis i advocat fiscal.
123, 125, 126, 129, 130, 134
Mesa, Francesc de la [Mesa, Francisco
de la], donzell. 221
Milà, duc de [Mediolani, dux]. 210,
211, 212, 213, 214, 215, 216, 220
Milet, Jaume Jeroni [Miletus, Iacobus
Hieronimus]. 222, 223
Millars, Arnau de [Millariis, Arnaldus
de; Millars, Arnaldus de], notari
públic de Barcelona. 27, 36
Millars, Dimes de [Millars, Dime de].
197, 199
Millars, marquesa de [Millars, marquesa
de]. 195
Millars, Ponç [Millars, Poncius]. 49
Miquel, Bernat [Michaelis, Bernardus].
70, 86
Miquel, Bernat [Michaelis, Bernardus],
síndic de Vilafreser. 56
Miquel, Cristòfor [Miquel, Christofor],
canonge de la Seu de Girona. 221
Miquel, Francesc [Miquel, Ffrancesch],
doctor en ciència. 165
Miquel, Narcís [Michael, Narcissus],
jurat i síndic de Girona. 100
Miquel, Pere [Michaelis, Petrus],
jurista. 131
Mir, Pere [Mir, Petrus], notari públic
de Girona. 141
Mitjans, Antoni [Miians, Anthonius],
doctor en lleis. 127
Moles, Pere [Moles, Petrus], jurista i
membre del Consell General de
Girona. 43
Moles, Pere [Moles, Petrus], mostassaf
de Girona. 134
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Molina, senyor de [Moline, dominus;
Molina, senyor]. 142, 143, 144,
145, 149, 150, 151, 168, 169, 174,
175, 176, 178, 179, 180, 181, 182,
183, 190
Molina, senyora de [Moline, domina;
Molina, senyora]. 150, 168, 169,
174, 175, 176, 178, 179, 180, 181,
182, 183
Moltó, Guillem [Molto, Guillelmus],
jurat de Girona. 192
Monell, Jaume de [Monello, Iacobus
de], sotscanceller. 50
Moner [Moner]. 197
Moner, Gabriel [Mulner, Gabriel].
161, 162
Mont-roig, Miquel [Monroig, Michael],
lloctinent del batlle general
de Catalunya a la ciutat, batllia
i vegueria de Girona i Besalú.
192
Mont-ros, Joan de [Muntros, Iohannes
de], ciutadà de Barcelona. 49
Montaner [Montaner], regent. 187
Montaner, Francesc [Montaner, Franciscus],
doctor en dret, ardiaca
major de la Seu de Barcelona i
canceller reial. 191
Montaner, Joan [Montaner, Ioannes],
verguer de l’Audiència Reial. 209
Montanyans, Antoni Guillem de
[Montanyans, Anthonius Guillermus
de]. 129
Montblanc, duc de [Montis Albi,
dux]. 185
Montbui, Joan Berenguer de [Muntbuy,
Iohannes Berengarius de].
129
Montcada, Guillem Ramon de
[Montecateno, Guillelmus Raymundus
de; Montecatheno, Guillelmus
Raymundus de], senescal
major del regne de Sicília. 97, 102
Montcada, Guillem Rodó de [Montecatheno,
Guillelmus Rotundi de].
12
Montcada, Pere de [Montecatheno,
Petrus de]. 12
Montpeller, senyor de [Montis
Pussullani, dominus]. 3

Montull, Francesc [Muntull, Ffrancesch],
notari i escrivà reial. 122
Mora, Miquel [Mora, Michael], notari.
197
Morató, Francesc [Moratoni, Ffranciscus],
doctor en lleis. 49
Morell [Morell], d’Estanyol. 147
Morell, Antoni [Morell, Anthonius].
127, 128
Morell, Guillem [Morey, Guillelmus],
pedrer de Girona. 69
Mur [Mur], regent de la Tresoreria
Reial. 208
Mur, Josep de [Mur, Iosephus de],
regent de la Cancelleria Reial.
218
Múrcia, rei de [Murciae, rex; Murcie,
rex; Murtie, rex; Murcia, rey]. 4,
142, 143, 144, 145, 149, 150, 151,
168, 169, 174, 175, 176, 178, 180,
181, 182, 183, 190, 201, 202, 203,
210, 211, 212, 213, 214, 215, 216,
220
Múrcia, reina de [Murciae, regina;
Murcie, regina; Murtie, regina;
Murcia, reyna]. 150, 168, 169, 174,
175, 176, 178, 180, 181, 182, 183
Mut, Ramon [Mut, Raymunus], verguer
dels jurats de Girona. 172
N
Nadal, Bonanat [Natalis, Bonanatus],
notari públic de Girona. 56, 76,
77
Nadal, Pere [Natalis, Petrus], síndic
de Fornells de la Selva. 56
Nató, Antoni [Nato, Antonius], fuster
i membre del Consell General de
Girona. 131
Navarra, rei de [Navarrae, rex; Navarre,
rex; Navarra, rey]. 100, 132,
133, 134, 136, 137, 138, 139, 140,
161, 162, 168, 174, 175, 176, 178,
179, 180, 181, 182, 183, 190, 201,
202, 203, 210, 211, 212, 213, 214,
215, 216, 220
Navarra, reina de [Navarrae, regina;
Navarre, regina; Navarra, reyna].
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 727
164, 165, 168, 169, 174, 175, 176,
178, 179, 180, 181, 182, 183
Navers, Miquel de [Navers, Michael
de], conseller reial. 93
Nebot, Ramon [Nepotis, Raymundus].
37
Negre, Armand [Nigri, Ermandus],
notari. 123
Negre, Jaume [Negre, Iacobus], síndic
de Campllong. 56
Neopàtria, duc de [Neopatrie, dux;
Neopatria, duch]. 87, 90, 91, 92,
93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 112, 132,
134, 136, 137, 138, 139, 140, 142,
143, 144, 145, 149, 150, 151, 154,
155, 156, 158, 159, 161, 162, 168,
169, 174, 175, 176, 178, 179, 180,
181, 182, 183, 190, 201, 202, 203,
210, 211, 212, 213, 214, 215, 216,
220
Neopàtria, duquessa de [Neopatrie,
ducissa; Neopàtria, duquessa]. 100,
101, 102, 104, 105, 107, 108, 109,
110, 113, 114, 115, 116, 117, 118,
119, 121, 122, 123, 124, 125, 126,
127, 128, 150, 157, 160, 164, 165,
168, 169, 174, 175, 176, 178, 179,
180, 181, 182, 183
Nicolau V [Nicholaus], papa. 129
Nicolau, Pau [Nicholai, Paulus], notari
i secretari reial. 93
Nicolau, Pere [Nicholay, Petrus], saig
de la vegueria de Girona. 56
Nogueres, Antoni [Nogueres, Anthonius].
130
Nuneny [Nuneny], regent de la
Cancelleria Reial. 220
O
Olesa, Guillem d’ [Ollesa, Guillermus
de], notari. 3
Oliva [Oliva]. 204
Oliva, Pere [Oliva, Petrus], causídic
de Girona. 56, 58, 59
Oliver, Francesc [Oliver, Franciscus],
teixidor i membre del Consell
General de Girona. 131
Oliver, Jaume [Oliverii, Iacobus],
escrivà reial. 123

728
Oliver, Joan [Oliver, Ioannes], teixidor
i membre del Consell General de
Girona. 131
Olivera, Berenguer [Oliverii, Berengarius],
notari públic de Barcelona.
27, 36
Oliveres, Miquel [Oliveres, Miquel].
147
Oliveres, Narcís [Oliveres, Narcis],
prevere del Capítol de Girona.
129
Oliveres, Ramon d’ [Olivariis, Raymundus
de], frare del convent de
Sant Domènec de Girona. 24
Oliveres, Salvador [Oliveres, Salvador],
d’Amer. 147
Olives, Berenguer [Olives, Berenguer],
clergue. 141
Olzet, Bernat d’ [Bernardo de Olzeto],
batlle de Girona. 6
Olzina, Gabriel [Olzina, Gabriel]. 193,
201, 208, 217, 218, 219
Olzina, Joan [Olzina, Iohannes],
notari i secretari reial. 97
Olzinelles, Bernat d’ [Ulzinellis,
Bernardus de], doctor en lleis i
tresorer reial. 22, 27
Om, Berenguer d’ [Ulmis, Berengarius],
governador de Mallorca.
129
Om, Miquel d’ [Ulmo, Michael de]. 1
Orbea, Domènec d’ [Orbea, Dominicus
de], regent de la Tresoreria
Reial. 185, 186
Oriol, Antoni [Oriol, Anthonius], de
Càller. 143
Oristany, marquès d’ [Oristanni, marchio;
Oristani, marchio; Oristany,
marquès; Oristany, marquès]. 142,
143, 144, 145, 149, 150, 151, 154,
155, 156, 158, 159, 161, 162, 168,
169, 174, 175, 176, 178, 179, 180,
181, 182, 183, 190, 201, 202, 203,
210, 211, 212, 213, 214, 215, 216,
220
Oristany, marquesa d’ [Oristanni,
marchionissa; Oristani, marchionissa;
Oristany, marquesa; Oristany,
marquesa]. 150, 157, 160,
164, 165, 168, 169, 174, 175,
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
176, 178, 179, 180, 181, 182, 183,
211
Ornós, Iu [Ornós, Yvo; Ornós, Hivo;
Ornos, Yvonem], doctor en dret i
síndic de Girona. 190, 219, 221
Orpí, Miquel [Orpí, Michael], notari.
198
Orrit [Orrit], advocat fiscal. 160, 164,
165, 168
Ortigues, d’ [Ortigiis, de], regent i
sotscanceller. 91, 101
Ortigues, Francesc d’ [Ortigiis, Ffranciscus
de; Ortigiis, Ffranciscus],
llicenciat en decrets i auditor
reial. 58, 59
Osona, Joan [Osona, Iohannes],
notari públic de Barcelona. 129
Osona, Pere d’ [Ausonensis, Petrus
de], sagristà i jutge. 2
P
Pabia, Jaume [Pabia, Iacobus], membre
del Consell General de Girona.
43
Padrosa, Miquel [Padrosa, Michael].
188
Pagès, Joan [Pages, Iohannes; Pages,
Ioannes; Pages, Ioannem; Pages],
militar, doctor i professor en
drets i sotscanceller. 121, 123,
124, 127, 128, 129, 133, 134, 136,
138, 139, 141, 143, 144
Palamós, batlle de [Palamosio, baiulus;
Palamos, baiulus]. 16, 21, 22
Palol, Dalmau de [Palaciolo, Dalmacius
de]. 2
Palau, Joan [Palau, Ioannes], militar
de Barcelona. 194
Palau, Jordi [Palacii, Georgio],
habitant de Peratallada. 131
Palet, Onofre [Palet, Onofre], canonge
de la Seu de Girona. 172
Palou, Bernat de [Palou, Bernardus
de]. 34
Pallars, comte de [Pallariensis, comes].
138
Pallí, Pere [Pelli, Petrus], membre del
Consell General de Sant Feliu de
Guíxols. 131

Pamphilius, C. 222, 223
Panyó, Joan [Pano, Iohannes]. 129
Papí, Germà [Papi, Germanus], jurat
de Girona. 193, 201
Papiol, Joan [Papiol, Iohannes]. 129
Papiol, Ramon [Papiol, Raymundus;
Papiolo, Raymundus], doctor en
lleis. 127, 129
Parella [Perella]. 2
Pasqual [Pasqual]. 191
Pasqual, Pere [Pasqual, Petrus], notari
i síndic de Girona. 195, 197, 204
Pasquer, Joan [Pasquer, Ioannes],
verguer dels jurats de Girona. 172
Pastor [Pastor]. 170
Pau, Pere [Pauli, Petrus], verguer
dels jurats de Girona. 131
Pau V [Paulus], papa. 222, 223
Paulí, Jaume [Paulí, Iacobus],
advocat fiscal reial. 132
Pec, Jaume [Pech, Iacobus], jurat de
Girona. 143
Pedra, Pere [Pidra, Petrus], escrivà,
regent de l’escrivania de la Cort
Reial de Girona. 56
Pedrer, Miquel [Padrer, Miquel], de
Monells. 147
Pedrís de Pina, Ferran [Pedris de
Pina, Fferdinandus]. 3
Pedró, Francesc [Padron, Ffranciscus],
síndic de Llampaies. 56
Peguera, Andreu de [Pagaria, Andrea
de; Paguera, Andreas de], mestre
racional. 129, 145
Peguera, Lluís de [Paguera, Ludovicus
de], doctor de l’Audiència Reial.
207
Pelegrí [Pelegri]. 95, 96
Peller, Joan [Peller, Joan], paraire de
Cruïlles. 147
Pellicer, Jaume [Pallicer, Iacobus],
notari públic de Barcelona. 207
Pellicer, Pere [Pellicer, Petrus],
estudiant. 205
Perapertusa, Francesc de [Perapertusa,
Ffranciscus de]. 129
Pere [Pere], bisbe d’Osca. 27
Pere [Petrus]. 15
Pere [Petrus], arquebisbe de Saragossa
i canceller reial. 9
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 729
Pere [Petrus], arquebisbe de Tarragona.
129
Pere [Petrus], canceller. 28, 31, 38,
40, 93
Pere [Petrus], cardenal de Catània.
84
Pere [Petrus, Pere], infant, fill de
Jaume II, comte de Ribagorça i
Empúries. 12, 27
Pere, Bonanat [Petri, Bonanatus],
llicenciat en decrets. 72
Pere II de Catalunya-Aragó [Pedro,
rey; Pere, rey], rei. 219, 221
Pere III de Catalunya-Aragó [Petrus,
rex; Pere, rey], rei. 9, 10, 11, 12,
13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21,
22, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31,
32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 40, 41,
45, 46, 48, 49, 61, 63, 76, 77, 102,
104, 107, 109, 114, 117, 127, 141,
143, 145, 146, 155, 158, 163, 202,
207, 211, 221
Pere, Martí [Petri, Martinus], mestre
en medicina i membre del Consell
General de Girona. 131
Perelló, Francesc de [Perillionibus,
Ffranciscus de]. 129
Perles, Bernat de [Perlis, Bernardus
de], síndic de Vilafreser. 56
Perles, Guillem Bernat de [Perlis,
Guillelmus Bernardi de], majordom
del bisbe de Girona. 25
Perpinyà, abat de la Reial de
[Perpenyà, abbat de la Reyal]. 129
Perpunter de Montblanc, Bernat [Perpunter
de Montealbo, Bernardus].
9
Perrenotus. 174, 175, 176, 178, 179,
180, 181, 182
Pignatelli, Hèctor [Pignatellus, Hector],
duc de Montlleó, comte de
Borrell i dels Sants Àngels, capità
general de Catalunya i dels comtats
de Rosselló i Cerdanya. 224
Pineda, Jaume [Pineda, Iacobus],
doctor en drets. 212
Pinós, Francesc de [Pinos, Ffranciscus
de]. 129
Pinós, Galceran de [Pinosio, Galcerandus
de], vescomte d’Illa i de
Canet. 129

730
Pinós, Pere [Pinos, Petrus], notari i
membre del Consell General de
Girona. 43, 59, 66, 69, 74, 75
Pinya, Antoni [Pinya, Anthonius],
síndic de Perpinyà. 120
Pla [Pla], regent de la Cancelleria
Reial. 190
Plegamans, Ramon de [Plicamanibus,
Raymundus de]. 3
Poblet, abat del monestir de [Populeti,
abbas monasterium]. 97
Ponça Huga [Poncia Huga]. 3
Pons, Marturià [Pons, Marturianus],
prevere i beneficiat de la Seu de
Girona. 172
Pont, Bonanat de [Ponte, Bonanat
de], prevere de la Seu de Girona.
56
Pont, de [Ponte, de]. 50, 53
Pont de Sarrià, Guillem [Pontii de
Sarriani, Guillermus], notari. 3
Pont, Pere de [Ponte, Petrus de], secretari
reial. 63, 65, 107
Pontós, Berenguer [Pontos, Berengarius].
129
Ponts, Arnau Guillem [Ponts, Arnaldus
Guillermus]. 129
Ponts, Gispert de [Ponts, Gispertus
de]. 129
Port, Jaume de [Portu, Iacobus de].
3
Portugal, rei de [Portugaliae, rex; Portugalie,
rex; Portugallie, rex; Portugal,
rey]. 142, 201, 202, 203,
210, 211, 212, 213, 214, 215, 216,
220
Pou, Bernat de [Puteo, Bernardus],
corder i membre del Consell
General de Girona. 43
Pou, Nicolau de [Puteo, Nicholaus
de], síndic de Campllong. 56
Pou, Onofre [Pou, Noffre], veguer de
Barcelona. 167
Prat, Berenguer de [Prato, Berengarius
de]. 3
Prat, Bernat [Prat, Bernardus]. 129
Prat, Guillem de [Prato, Guillermus
de]. 3
Prat, Pere de [Prato, Petrus de],
jurista, jutge de Girona i membre
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
del Consell General de Girona.
16, 17, 37, 43, 71
Prat, Pere de [Prato, Petrus de],
notari, habitant de Barcelona. 24
Prats, Antoni [Prats, Antonius], canonge,
ardiaca de Besalú de la
Seu de Girona. 207
Prenyanosa, Joan [Prinyanosa,
Ioannes], prevere, beneficiat de la
catedral de Barcelona. 194
Preses, Miquel [Preses, Michael],
prevere de la Seu de Girona. 172
Pròixida, Olf [Proxida, Olfus],
conseller reial. 93
Provença, marquès de [Provincie,
marchio]. 1, 2
Prujó, Antoni [Pruio, Antonius],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Prujó, Bernat [Pruio, Bernardus],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Prujó, Joan [Pruio, Ioannes], membre
del Consell General de Sant Feliu
de Guíxols. 131
Prujó, Nicolau [Pruio, Nicholaus],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Pruners, Bernat [Pruners, Bernardus],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Puig, Antic [Puig, Anthicus], algutzir
reial. 207
Puig, Antoni [Puig, Anthonius; Puig,
Antonius], verguer dels jurats de
Girona. 131, 141
Puig, Esteve [Puig, Stephanus],
prevere. 194
Puig, Francesc [Puig, Franciscus]. 196
Puig, Francesc de [Podio, Ffranciscus
de], membre del Consell General
de Girona. 43
Puig, Gabriel de [Podio, Gabriel de],
notari reial. 106
Puig, Jaume [Puig, Iacobus], adroguer
de Girona. 197
Puig, Jaume [Puig, Iacobus], causídic
de Girona. 195
Puig, Pere [Puig, Pere], ardiaca de
l’Empordà de la Seu de Girona.
153

Puig, Ramon [Puig, Raymundus], de
Girona. 143
Puigmarí i Funes, Pere [Puigmari et
Funes, Petrus], doctor en drets i
abat de Sant Miquel de Cuixà.
225
Puigmitjà, Jaume [Puigmijà, Jaume],
doctor en drets i membre de
l’Audiència Reial de Catalunya.
221
Puigvert, Francesc [Puigvert, Franciscus],
verguer de Girona. 225
Pujades, Mateu [Pujades, Matheus],
militar i tresorer reial. 104, 106,
109
Pujol [Puiyol]. 3
Pujol, Jaume [Puiol, Iacobus], tintorer
i membre del Consell General
de Girona. 131
Q
Queixans del Forn, Guillem de [Caxanis
dez Forn, Guillelmus de],
paraire i membre del Consell General
de Girona. 43
Queixans, Guillem de [Caxanis, Guillelmus
de], membre del Consell
General de Girona. 43
Quer, Guillem de [Querio, Guillelmus
de], notari de Girona. 1
Queralt, Baltasar de [Queralto, Baltasar
de]. 129
Queralt, Dalmau de [Queralto, Dalmacius
de]. 129
Querol, Ramon [Carol, Raymundus],
mestre en medicina. 66
Quintana [Quintana], regent de la
Tresoreria Reial. 188, 193, 201,
202, 203
Quintana, Francesc de [Quintano,
Ffranciscus; Quintano, Ffranciscus
de], procurador dels jurats de
Girona. 56, 58, 59
R
Rabassa, Jaume [Rabassa, Iacobus],
porter reial. 40
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 731
Rabell, Margarida [Rabella, Margarita].
225
Rabinar, Bernat [Rabinar, Bernardus].
129
Rafael, Jaume [Raphaelis, Iacobus],
ciutadà de Girona. 141
Rafart, Arnau [Rafardi, Arnaldus;
Rafardus, Arnaldus], ciutadà i
cònsol de Girona. 24, 25
Rajadell, Emmanuel [Raiadell, Emmanuel].
68
Ramada, Arnau [Ramada, Arnaldus],
blanquer de Girona. 69
Ramadell, Antoni [Ramadell, Anthonius],
col·lector de la imposició
de les mercaderies de Girona. 134
Ramon [Raimundus], bisbe de
Girona. 2
Ramon [Raymundus]. 11, 18
Ramon [Raymundus], vescomte de
Perellós. 84
Ramon, Guillem [Raymundi, Guillelmus],
apotecari i membre del
Consell General de Girona. 43
Ramon, Pere [Raymundi, Petrus],
prevere de l’església de Sant Feliu
de Guíxols. 131
Ramon, Pere [Raymundus, Petrus],
porter. 1
Raset, Antic Rafael de [Raset, Antic
Rafel de]. 221
Raset, Dalmau de [Raset, Dalmacius
de], doctor en decrets i ardiaca
major de la Seu de Girona. 103,
121
Raset, Francesc [Raset, Ffranciscus],
jurat de Girona. 107, 108, 110,
111, 115
Raset, Jeroni [Raset, Hierònim],
ciutadà de Girona. 219, 221
Raset, Joan [Raset, Joan], jurat de
Girona. 153
Raset, Miquel de [Raset, Michael de].
195
Raset, Rafael de [Raset, Raphael;
Raset, Rafel de], ciutadà i síndic
de Girona. 185, 219
Raset, Ramon [Raset, Raymundus],
mercader i membre del Consell
General de Girona. 131

732
Ravat, Guillem de [Ravato, Guillelmus],
escrivà de Girona. 56
Real, Miquel [Real, Michael], flequer
del Capítol de la Seu de Girona.
189
Real, Pere [Real, Pere], causídic de
Barcelona. 221
Rei, Pere [Regis, Petrus], notari de
Girona. 24
Reig, Benet [Reig, Benedictus], notari
de Girona. 207
Reig, Domènec [Recho, Dominico].
132
Reig, Pere [Reig, Petrus], de Fornells
de la Selva. 56
Reixac, Bernat de [Rachaco, Barnardus],
lloctinent del batlle general
de Catalunya. 143
Reixac, Guillem Pere de [Rexaco,
Guillelmus Petrus de], canvista de
Girona. 24
Relat, Berenguer de [Relat, Berenguer
de]. 27
Renart, Miquel [Renard, Raphael],
síndic de Girona. 186
Renart, Pere [Renard, Petrus], jurat
de Girona. 172
Requesens, Galceran [Requesén, Galceran],
regent de la governació.
147
Resclosa, Guillem [Resclosa, Guillelmus],
saig de la vegueria de Girona.
56
Respart, Pere [Respart, Petrus], jurat
de Girona. 134
Ribalta, Pere de [Ribalta, Petrus de].
3
Ribes, Berenguer de [Rippis, Berengarius
de]. 41
Ribes, Joan [Ribes, Ioannes]. 189
Ribot, Bernat [Riboti, Bernardus],
membre del Consell General de
Girona. 43
Riembau, Joan [Riambau, Iohannes],
síndic de Lleida. 120, 129
Riera, Antoni [Riera, Anthonius]. 128
Riera, Berenguer [Riaria, Berengarius],
jurat de Girona. 25
Riera, Bernardus de [Riaria, Bernardus
de]. 33
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Riera, Bernat [Riera, Bernardus],
membre del Consell General de
Girona. 43
Riera, Bernat de [Riaria, Bernardus
de], cirurgià de Girona. 71
Riera, Joan [Riaria, Iohannes], jurat
de Girona. 56
Riera, Montserrat [Riera, Monserratus;
Riera, Montserrat], síndic
de Girona. 197, 198, 199, 200
Riera, Pere [Riera, Petrus]. 127
Rigau, Eulàlia [Rigaua, Eulalia]. 225
Riglos, Joan de [Riglos Iohannes;
Riglos, Iohannes de], escrivà reial.
58, 59
Rillo, Francesc de [Rillo, Ffranciscus
de]. 129
Ripoll, Andreu [Ripoll, Andrea],
escrivà de Girona. 134
Riudor, Rafael [Riudor, Raphael],
notari de Barcelona. 129
Rius, Joan [Rius, Ioannes]. 156
Robiol, Joan [Robiol, Iohannes],
escrivà reial. 54
Roca [Rocha]. 225
Roca, Bartomeu [Rocha, Barthomeu],
jurat de Girona. 221
Roca, Berenguer [Ruppe, Berengarius
de], de Fontajau. 39
Roca, Francí Agustí [Rocha, Ffranci
Augusti], jurat de Girona. 153
Roca, Jeroni [Rocha, Hieronimus],
doctor en lleis. 172
Roca, Nicolau [Rocha, Nicholaus;
Rocha, Nicolaus; Rocha, Nicolau;
Roca, Nicholaus], notari públic i
escrivà del Consell General de
Girona. 3, 104, 106, 120, 130, 131,
133, 135, 140, 150, 152
Rocabertí, Dalmau de, militar
[Ruppebertino, Dalmacius de]. 102
Rocabertí, Ramon de [Rochabertin,
Raymundus de]. 2
Roderic [Rodericus]. 21, 22
Roger, Ramon [Rogerii, Raymundus],
comte de Pallars. 9
Rogers, Romeu de [Roges, Romeus
de], habitant de Barcelona. 24
Roig, Bernat [Roig, Bernardus], de
Sant Feliu de Guíxols. 131

Roig, Pere (Joan, Pere) [Iohannes,
Petrus alias Roig]. 127
Roquera, Dalmau [Rochera, Dalmacius].
3
Ros, Blai [Ros, Blasio], porter reial.
120
Ros, Francesc [Ros, Ffranciscus],
síndic de Torroella de Montgrí.
129
Ros, Joan [Ros, Ioannes; Ros,
Iohannes], notari i síndic de
Girona. 123, 127
Ros, Joan [Ros, Iohannes], doctor en
lleis. 129
Rosano, Andreu de [Rosano, Andree
de], porter reial. 40
Rossell, Bernat [Rosselli, Bernardus],
saig de la vegueria de Girona. 56
Rosselló, comte de [Rossilionis, comes;
Rossello, compta; Rosselló,
comte]. 17, 18, 21, 22, 23, 25, 26,
27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35,
36, 37, 38, 40, 41, 46, 48, 49, 55,
57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65,
67, 68, 71, 72, 73, 76, 77, 78, 79,
80, 81, 82, 83, 84, 85, 86, 87, 88,
89, 90, 91, 92, 93, 94, 95, 96, 97,
98, 99, 107, 112, 132, 133, 134,
136, 137, 138, 139, 140, 142, 143,
144, 145, 149, 151, 154, 155, 156,
159, 161, 162, 168, 169, 174, 175,
176, 178, 179, 180, 181, 182, 183,
190, 201, 202, 203, 210, 211, 212,
213, 214, 215, 216, 220
Rosselló, comtessa de [Rossilionis,
comitissa; Rosselló, comtessa]. 70,
86, 100, 101, 102, 104, 105, 107,
108, 109, 110, 111, 113, 114, 115,
116, 117, 118, 119, 121, 122, 123,
124, 125, 126, 127, 128, 150, 157,
160, 164, 165, 168, 169, 174, 175,
176, 178, 179, 180, 181, 182, 183,
211
Rosselló, governador [Rosselo, governador].
27
Rotllan, Bernat [Rollan, Bernardus;
Rotlan, Bernardus], escrivà de la
Cort Reial de Girona. 134
Roure, Joan [Roure, Joan], notari de
Barcelona. 221
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 733
Rovira [Rovira], de Sant Dalmai. 147
Rovira, Francesc [Rovira, Ffranciscus],
guardià del monestir de
Sant Francesc de Girona. 150
Rovirola [Rovirola], canceller. 209,
217, 219
Rovirola, Rafael de [Rovirola, Rafel
de], bisbe de Barcelona. 221
Rubiol, Joan [Robiol, Iohannes; Rubiol,
Iohannes], notari reial. 58,
59
Ruisec [Ruisec]. 188
Ruiz de Calcena, Joan [Royz de
Calcena, Ioannes]. 155
S
Sabater [Sabater], regent de la
Cancelleria Reial. 204, 208, 210,
211, 212, 213, 214, 215, 216,
220
Sabater, Lluís [Sabaterii, Ludovicus],
llicenciat en drets i jutge ordinari
de Girona. 134
Sacalm, Pere [Calm, Petrus ça]. 57,
61, 62
Saclau, Prim [Saclau, Prims]. 3
Sacoma, Miquel [Coma, Michael ça],
notari reial. 127
Saconomina [Çaconomina]. 218
Saconomina, Jaume [Çaconomina,
Jaume], ciutadà de Girona. 219,
221
Saconomina, Jeroni [Çaconomina,
Hieronimus; Çaconomina, Hierònim],
ciutadà de Girona. 219,
221, 224
Saconomina, Llàtzer [Çaconomina,
Làtzer], ciutadà de Girona.
219, 221
Saconomina, Miquel [Saconomina,
Miquel; Çaconomina, Miquel],
ciutadà de Girona. 219, 221
Saconomina, Pere [Conomina, Petrus
ça; Conomina, Petrus], mercader
i jurat de Girona. 115, 172
Sacosta, Francesc [Sacosta, Ffranciscus;
Costa, Ffranciscus ça]. 49,
54

734
Sacosta, Pere [Costa, Petrus ça], batlle
general de Catalunya. 24, 143
Sagarra, Berenguer [Çagarra, Berengarius].
49
Sagrera, Jeroni [Sagrera, Hierònim],
ciutadà de Girona. 219, 221
Sagrera, Rafael [Sagrera, Rafel],
ciutadà de Girona. 219, 221
Sais, Pere [Says, Petrus], membre del
Consell General de Sant Feliu de
Guíxols. 131
Sala [Sala], escrivà. 191, 194, 200
Sala, Francesc [Sala, Franciscus; Sala,
Ffranciscus], doctor en lleis i
conseller reial. 198, 199, 200
Saldua, Gombald [Çaldua, Gombaldus],
escuder del batlle general. 9
Salmilles, Joan de [Salmilles, Ioannes],
escuder, habitant de Barcelona.
170
Salvador, Joan [Salvatoris, Ioannes],
mercader i jurat de Sant Feliu de
Guíxols. 131
Samsó, Bernat [Sampsonis, Bernardus],
membre del Consell General
de Girona. 43
Samsó, Francesc [Sampsonis, Franciscus],
membre del Consell General
de Girona. 131
Samsó, Miquel [Sampsó, Michael].
188
Samsó, Rafael [Sampso, Rafaelis],
jurat de Girona. 150
Samsó, Ramon [Sampsonis, Raymundus],
síndic de Girona. 100
Samuntada, Bernat [Muntada, Bernat
ça], escrivà reial. 61
Sanç [Sancçii]. 33
Sanç, Nunó [Sancii, Nunus], comte
de Rosselló. 3
Sánchez, Lluís [Sanches, Ludovicus;
Sanchez, Ludovicus; Sanchez],
regent de la Tresoreria Reial. 168,
169, 174, 175, 176
Sanespleda, Benet [Nespleda, Benet
sa], veguer de Girona. 153
Sant Feliu, abat de [Sancti Felici,
abbas; Sent Ffeliu, abat]. 66, 222
Sant Feliu de Guíxols, jurats de
[Sancti Ffelicis Guixellensis,
iurati]. 84, 87, 131, 158
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Sant Feliu de Guíxols, síndics de
[Sancti Felicis Guixellensis, sindici].
131
Sant Salvador de Breda, abat de
[Sancti Salvatoris de Brea, abbas].
129
Santacoloma, Francesc Joan, de,
[Sancta Coloma, Ffranciscus
Iohannes de]. 129
Santapau, Galceran [Sancta Pace,
Galcerandus], conseller reial.
93
Santapau, Hug de [Sancta Pace, Hugetus].
40
Santapau, Ponç de [Santa Pace, Poncius
de]. 40
Santceloni, Francesc de [Sancto Celedonio,
Ffranciscus; Sant Seloni,
Francesch; Sanct Seloni, Francesch
de; Santceloni, Ffranciscus], ciutadà,
jurat i síndic de Girona i
conseller reial. 37, 43, 56, 69, 90,
219, 221
Santceloni, Jaume de [Sancto Celedonio,
Iacobus; Santo Celedonio,
Iacobus de; Sent Celoni], ciutadà
i síndic de Girona. 120, 125, 126,
131
Santcliment, Francesc de [Sancto
Clemente, Ffranciscus], militar i
majordom reial. 50
Santcliment, Pere de [Sancto Clemente,
Petrus de], mestre racional.
102, 129
Santcugat, Pere de [Sancto Cucuphate,
Petrus], escrivà. 3
Santdionís, Dalmau de [Sancto
Dionisio, Dalmacius], doctor en
lleis i sotssíndic de Girona. 69, 72
Santdionís, Francesc de [Sancto
Dionisio, Ffranciscus de], jurat de
Girona. 43
Santdionís, Narcís de [Sancto
Dionisio, Narcissus de], doctor en
lleis i jutge ordinari de Girona.
33, 43
Santes Creus, abat de [Sanctes Creus,
abat]. 129
Santjust, Jeroni [Sentjust, Hierònim],
doctor en drets i membre de

l’Audiència Reial de Catalunya.
221
Santllorenç, Joan [Sancti Laurencii,
Iohannes], prevere. 129
Santmartí, Guillem [Sancti Martini,
Guillelmus], doctor en lleis i jutge
ordinari de Girona. 59
Santmartí, Jaume [Sanct Merti,
Iacobus]. 195
Santmartí, Jofre [Sancti Martini,
Iaufridus], membre del Consell
General de Girona. 43
Santmartí, Pere de [Sancto Martino,
Petrus de], donzell i membre del
Consell General de Girona. 129,
131, 134
Sapena [Sapena], regent de la
Cancelleria Reial. 190, 201, 202
Sapila, Bernat Sever [Pila, Bernardus
Ceverini ça], síndic de Barcelona.
156
Saragossa, arquebisbe de [Ceragossa,
archabisbe]. 129, 217
Sarçola, Francesc [Sarçola, Ffranciscus],
militar, doctor en lleis i
tresorer reial. 97
Sardenya, rei de [Sardinie, rex;
Cerdenya, rey]. 6, 8, 9, 10, 11, 12,
13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22,
23, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32,
33, 34, 35, 36, 37, 38, 40, 41, 46,
48, 49, 55, 57, 58, 59, 60, 61, 62,
63, 64, 65, 67, 68, 71, 72, 73, 76,
77, 78, 79, 80, 81, 82, 83, 84, 85,
86, 87, 88, 89, 90, 91, 92, 93, 94,
95, 96, 97, 98, 99, 107, 112, 132,
133, 134, 136, 137, 138, 139, 140,
142, 143, 144, 145, 149, 150, 151,
154, 155, 156, 158, 159, 161, 162,
168, 169, 174, 175, 176, 178, 179,
180, 181, 182, 183, 190, 201, 202,
203, 210, 211, 212, 213, 214, 215,
216, 220
Sardenya, reina de [Sardinie, regina;
Cerdenya, reyna]. 70, 86, 100, 101,
102, 104, 105, 107, 108, 109, 110,
111, 113, 114, 115, 116, 117, 118,
119, 121, 122, 123, 124, 125, 126,
127, 128, 150, 157, 160, 164, 165,
168, 169, 174, 175, 176, 178, 179,
180, 181, 182, 183
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 735
Sarriera, Bernat [Riera, Bernardus
ça], metge del rei. 37
Sarriera, Dalmau [Riera, Dalmacius
ça]. 129
Sarriera, Joan [Sariera, Joan; Çariera,
Ioannes; Çarriera, Ioannes; Riera,
Ioannes ça], cavaller, militar i
batlle general de Catalunya. 139,
141, 143, 195
Sarriera, Jofre [Riera, Iaufridus ça].
129
Sarriera, Pere [Riera, Petrus ça],
síndic de Llampaies. 56
Sarrovira, Ponç [Rovira, Poncius ça],
de Palau-sacosta. 56
Sassala, Pere [Sçala, Petrus ça],
ciutadà de Girona. 103, 121
Sastre, Martí [Sartre, Martinus],
escrivà. 131
Savarrés, Francesc de [Savarresio,
Ffranciscus de], jurat de Girona.
25
Savarrés, Joan Miquel [Savarres,
Ioannes Michael], notari de
Girona. 209, 221
Savarrés, Miquel [Savarres, Michael].
207
Segurioles, Ferrer de [Seguriolis,
Fferrarius], membre del Consell
General de Girona. 43
Segurioles, Francesc de [Seguriolis,
Franciscus de], jurat de Girona.
131
Sellent, Bartomeu [Sellent, Bartholomeus].
116, 117, 125
Sentís [Sentis], regent de la
Cancelleria Reial. 190
Sentmenat, Francesc de [Sancto
Moniato, Ffranciscus de]. 129
Serra [Serra]. 147, 188
Serra, Francesc [Serra, Franciscus],
jurat de Girona. 134
Serra, Joan Maria [Serra, Ioannes
Marie]. 201, 202, 203
Serra, Narcís [Serra, Narcís], de
Llambilles. 147
Serra, Pere de [Serra, Petrus de],
jutge ordinari de Girona. 13
Serra, Salvador [Serra, Salvator].
225

736
Sesoliveres, Narcís [Cessoliveres,
Narcissus], procurador del bisbe
de Lleida. 129
Setantí, Frederic de [Setanti, Federicus],
doctor en teologia i
canonge de la Seu de Barcelona.
205
Setmana, Miquel [Setmana, Michael;
Sepmana, Michael], mestre en
medicina, jurat i membre del
Consell General de Girona. 131,
150
Setmana, Narcís [Setmana, Narcissus],
jurat i membre del Consell
General de Girona. 115, 131
Sevilla, rei de [Hispalis, rex; Sivilla,
rey]. 142, 143, 144, 145, 149, 150,
151, 168, 169, 174, 175, 176, 178,
179, 180, 181, 182, 183, 190, 201,
202, 203, 210, 212, 213, 215, 220
Sevilla, reina de [Hispalis, regina;
Sivilla, reyna]. 150, 168, 169, 174,
175, 176, 178, 179, 180, 181, 183
Sibilla, Joan de [Sibilia, Iohannes
de], saig de la vegueria de Girona.
56
Sicília, rei de Ciciliae, rex; Ciscilie,
rex; Ciscilie citra et ultra Farum,
rex; Ciscilies, rex; Scicilie, rex;
Scicilie citra et ultra Farum, rex;
Sicilie, rex; Sicilie citra et ultra
Farum, rex; Sicilia, rey, Dos
Sicilias, rey]. 76, 87, 90, 91, 92,
93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 107, 112,
132, 133, 134, 136, 137, 138, 139,
140, 142, 143, 144, 145, 149, 151,
154, 155, 156, 158, 159, 160, 161,
162, 168, 169, 174, 175, 176, 178,
179, 180, 181, 182, 183, 190, 201,
202, 203, 210, 211, 212, 213, 214,
215, 216, 220
Sicília, reina de Ciciliae, regina;
Ciscilie, regina; Ciscilie citra et
ultra Farum, regina; Ciscílies,
regina; Scicilie, regina; Scicilie citra
et ultra Farum, regina; Sicilie,
regina; Sicilie citra et ultra Farum,
regina; Sicília, reyna, Dos Sicílias,
reyna]. 100, 101, 102, 104, 105,
108, 109, 110, 111, 113, 114, 115,
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
116, 117, 118, 119, 121, 122, 123,
124, 125, 126, 127, 128, 129, 150,
157, 164, 165, 168, 169, 174, 175,
176, 178, 179, 180, 181, 182, 183,
211
Simon, Jaume [Simon, Iacobus],
causídic i procurador. 198, 199,
200
Simon, Narcís [Simonis, Narcissus],
notari públic de Girona. 56
Sitjar, Bernat de [Citiario, Bernardus
de], jurat de Girona. 56
Sitjar, Ramon de [Cigiario, Ramon
de], jurat de Girona. 25
Sixte V [Sixtus], papa. 222, 223
Sogorb, duc de [Sogurbii, dux]. 146,
148
Solà, Segimon [Sola, Sagismundus],
notari i escrivà de Girona. 141,
192, 209
Soler, Felip [Soler, Philipus; Soler,
Philippus], escrivà i notari de
Barcelona. 198
Soler, Mateu [Soler, Matheu], comissari
reial. 187
Soler, Nicolau [Soler, Nicolaus],
mercader i membre del Consell
General de Girona. 131
Soler, Pere Dalmau [Soler, Petrus
Dalmatius], corretger i membre
del Consell General de Girona.
131
Soler, Requesens de [Soler, Requesen
de], militar i lloctinent del governador
general de Catalunya. 150
Solís, Antic [Solis, Anthicus; Solis,
Antich], causídic oriünd de Barcelona,
sotssíndic de Girona. 207,
209, 221
Sorribes [Sorribes], regent de la
Cancelleria Reial. 185
Sorribes, Macià [Sorribes, Mathias;
Sorribes], doctor en dret, abat de
Sant Salvador de Breda i canceller
reial. 188
Sors, Lleonard [Sors, Lehonard],
lloctinent del mestre racional. 91
Suárez de Figueroa i de Córdoba,
Lorenzo [Suares de Figueroa et de
Corduba, Laurentius; Suares

Figueroa, Laurencius; Çuares,
Llorenç], duc de Feria, marquès
de Villalba, lloctinent del rei i
capità general de Catalunya i dels
comtats del Rosselló i Cerdanya.
208, 209, 217, 218, 221
Subirats, Pere de [Sobirats, Petrus
de], escrivà reial. 72
Sunyer [Sunyer]. 188, 204, 205
Sunyer, Gabriel [Sunyer, Gabriel],
nunci dels jurats de Girona. 161,
162
Sunyer, Gabriel [Sunyer, Gabriel],
síndic de Girona. 157, 211
Sunyer, Guillem [Sunyer, Guillem],
militar i doctor en drets. 221
Sunyer, Guillem [Sunyerii, Guillelmus],
batlle i jurat de Girona.
33, 131
Sunyer, Martí [Sunyer, Martinus].
170
Sunyer, Pere [Sunyerii, Petrus],
ciutadà de Girona. 76, 77
Sunyer, Serafí [Sunyer, Seraphi], jurat
de Girona. 221
Sureda, Antoni [Sureda, Antonius],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
T
Tafurer, Antic [Tafurer, Anthicus].
195
Taialà, Bernat de [Toylano, Bernardus
de], notari de Girona. 13, 16, 17,
24, 25, 146
Taialà, Ramon Simon de [Toylano,
Raymundus Simonis de], notari
de Girona. 1
Talamantí, Miquel [Talamanteo,
Michael], escuder. 120
Tallada, Bernat [Tallada, Bernardus],
canonge i síndic del Capítol
d’Elna. 129
Tamarit, de [Temarit, de; Tamarit;
Temarit]. 194, 204, 205
Taravau, Jaume [Taravau, Iacobus],
professor en lleis. 123
Tarragona, arquebisbe de [Terraconensis,
archiepiscopus; Terrachone,
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 737
archiepiscopus; Tarragona, archebisbe].
129, 169, 220
Tarroja, Bernat [Tarroja, Bernat],
espaser i jurat de Girona. 221
Terés, Joan [Terés, Joan], arquebisbe
de Tarragona. 219, 221
Terrades, Francesc de [Terradis,
Ffranciscus de; Terradis, Franciscus
de], membre del Consell
General de Girona. 43, 131
Terrades, Francesc Sebastià de [Terrades,
Francesch Sebastià de]. 221
Terrades, Joan Vicenç de [Terrades,
Joan Vicens de], de Girona. 153
Terrades, Pere [Terrades, Pere], ciutadà
de Girona. 219, 221
Terrades, Pere de [Terrades, Petrus;
Terrades, Pere de], síndic de
Girona. 139, 149
Terrades, Pere de [Terradis, Petrus
de], jurat i síndic de Girona. 69
Terrassa, Guillem de [Terracia,
Guillermus de]. 3
Terreny, Francesc [Terreni, Ffranciscus],
escrivà de la Cort de la
vegueria de Barcelona. 27, 36
Tersa [Terça; Tersa], regent de la
Cancelleria Reial. 190, 201, 203
Tirol, comte de [Tiroli, comes; Tirolis,
comes; Tirol, comte]. 168, 169,
174, 175, 176, 178, 179, 180, 181,
182, 183, 190, 201, 202, 203, 210,
212, 213, 214, 215, 216, 220
Tirol, comtessa de [Tiroli, comitissa;
Tirolis, comitissa; Tirol, comtessa].
168, 169, 174, 175, 178, 179, 180,
181, 182, 183, 211
Toledo, rei de [Toleti, rex; Toleto, rex;
Toledo, rey]. 142, 143, 144, 145,
149, 150, 151, 168, 169, 174, 175,
176, 178, 179, 180, 181, 182, 183,
190, 201, 202, 203, 210, 212, 213,
214, 215, 216, 220
Toledo, reina de [Toleti, regina; Toleto,
regina; Toledo, reyna]. 150, 168,
169, 174, 175, 176, 178, 179, 180,
181, 182, 183, 211
Tomàs, Pere [Tomas, Petrus], canonge
i sagristà segon de la Seu
de Girona. 215

738
Torner, Guillem [Torner, Guillermus],
síndic de Girona. 143
Torner, Jeroni [Torner, Hieronimus],
doctor en drets i membre de
l’Audiència Reial de Catalunya.
210, 213, 215
Torra, Antoni [Torra, Anthonius],
menescal i membre del Consell
General de Girona. 131
Torra, Antoni [Torra, Antonius],
membre del Consell General de
Sant Feliu de Guíxols. 131
Torra, Jaume [Torra, Jacme], hostaler
de Girona. 152
Torra, Jaume de [Turri, Iacobus de],
mostassaf de Girona. 56
Torrelles, Joan [Torrelles, Johan], de
Puigcerdà. 27
Torrelles, Pere [Torrelles, Petrus],
conservador del patrimoni reial
en el regne d’Aragó. 132, 136, 138
Torrelles, Pere de [Turrillis, Petrus
de], militar. 84
Torrent [Torrent], regent de la
Cancelleria Reial. 149
Torres, Francesc de [Turribus, Ffranciscus
de], professor en lleis. 123
Torroella, Helena [Torroella, Alene].
195
Tortosa, Berenguer [Dertosa, Berengarius],
conseller reial i camarlenc.
54
Tortosa de Queixans, Ramon [Tortose
de Caxanis, Raymundus], jurat de
Girona. 25
Tost, Pere [Tost, Petrus], doctor en
decrets. 123
Totzó, Ramon [Totzoni, Raymundus],
militar i governador de Girona.
19, 20, 40
Tous, Bernat de [Thous, Bernat de].
27
Treserres, Berenguer de [Treserris,
Berengarius de], escrivà reial. 72
Tries, Joan [Trias, Ioannes], apotecari
d’Igualada. 196
Trobat, Francesc [Trobat, Ffranciscus],
síndic de Ginestar. 56
Trujillo, Ferran de [Truguillo, Ferdinandus
de], regent de la Tresoreria
Reial. 136, 138
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Trullars, Miquel [Truyars, Miquel].
66
Turell, Bernat [Turelli, Bernardus],
escrivà i notari de la Cort del
veguer i del batlle de Girona. 5
U
Umbert, Dalmau [Ombert, Dalmacius],
notari i síndic de Girona.
154, 158
Umbert, Miquel [Ombert, Miquel],
notari de Girona. 103
Urgellés [Urgellis; Urgelles], regent de
la Cancelleria Reial. 185, 186
V
Vagaresi, Francesc [Vagaresii, Franciscus],
membre del Consell General
de Girona. 43
València, rei de [Valencie, rex; Valentie,
rex; Vallencie, rex; Vallentie,
rex; Valencia, rey]. 4, 6, 8, 9, 10,
11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20,
21, 22, 23, 25, 26, 27, 28, 29, 30,
31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 40,
41, 46, 48, 49, 55, 57, 58, 59, 60,
61, 62, 63, 64, 65, 67, 68, 71, 72,
73, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83,
84, 85, 86, 87, 88, 89, 90, 91, 92,
93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 107, 132,
133, 134, 136, 137, 138, 139, 140,
142, 143, 144, 145, 149, 150, 151,
154, 155, 156, 158, 159, 161, 162,
168, 169, 174, 175, 176, 178, 179,
180, 181, 182, 183, 190, 201, 202,
203, 210, 211, 212, 213, 214, 215,
216, 220
València, reina de [Valencie, regina;
Valentie, regina; Vallencie, regina;
Vallentie, regina; València, reyna].
70, 86, 100, 101, 102, 104, 105,
107, 108, 109, 110, 111, 112, 113,
114, 115, 116, 117, 118, 119, 121,
122, 123, 124, 125, 126, 127, 128,
150, 157, 160, 164, 165, 168, 169,

174, 175, 176, 178, 179, 180, 181,
182, 183, 211
Valenques, Bernat [Valencas, Bernardus;
Valancas, Bernat; Valencas,
Bernat], batlle de Girona. 219, 225
Valenques, Bernat [Valencas, Bernat].
221
Valenques i Raset, Cecília [Valencas
i Raset, Cicília]. 221
Valenques, Narcís [Valencas, Narcís].
221
Vall, Berenguer de [Vallo, Berengarius
de], llicenciat en lleis. 72
Vall, Bertran de [Vallo, Bertrandus
de]. 48
Vallmanya, Antoni [Valmanya, Anthonius].
69
Vallseca [Vallesica]. 173, 177
Vallseca, Jaume de [Vallesicca, Iacobus
de]. 49
Vallseca, Joan de [Vallesicca, Iohannes
de]. 49
Varrell, Pere [Varrell, Petrus], síndic
de Sant Andreu Salou. 56
Vecchiarillis, M.; Vechiarillis, M. 222,
223
Vedrinyans, Baldiri [Vedrinyans, Baldiri],
prevere de Prada de Conflent.
221
Vedruna, Berenguer [Vedruna, Berengarius],
corredor públic de Girona.
24
Vedruna, Francesc [Vedruna, Franciscus],
botiguer i membre del
Consell General de Girona. 131
Vedruna, Jeroni [Vedruna, Hierònim],
ciutadà de Girona. 219, 221
Velázquez i Climent, Miquel [Velasques
Climent, Michael; Velasquez
Climent, Michael]. 151, 154,
157, 158, 159, 164, 165, 211
Vendrell, Pere [Vendrell, Pere]. 133
Ventalló, Bartomeu [Ventallo, Bartholomeus],
fuster i membre del
Consell General de Girona. 131
Verger, Antoni [Verger, Anthonius],
carnisser i membre del Consell
General de Girona. 131
Verger, Joan [Barger, Ioannes], mercader
i membre del Consell General
de Girona. 131
ÍNDEX D’ANTROPÒNIMS 739
Vergés, Francesc [Verges, Ffranciscus],
membre del Consell General
de Girona. 43
Vergés, Pau [Verges, Pau], ciutadà de
Girona. 219, 221
Via, Francesc de la [Via, Ffranciscus
de la], membre del Consell General
de Girona. 43
Via, Gabriel de la [Via, Gabriel de la],
doctor en decrets i membre del
Consell General de Girona. 131
Via, Gaspar de la [Via, Gaspar de la],
jurat de Girona. 115
Via, Narcís de la [Via, Narcissus de
la], ciutadà i nunci de Girona. 72,
77
Viader, Antoni [Viader, Anthonius],
síndic de Vilafranca de Conflent.
129
Viader, Pere [Viader, Petrus], saig de
la vegueria de Girona. 56
Viader, Pere [Viader, Petrus], síndic
d’Aiguaviva. 56
Viader, Ramon [Viaderii, Raymundus],
notari de Girona. 13, 16, 17
Vic, Bernat de [Vico, Bernardus de],
notari i jutge de Girona. 1
Vic, bisbe de [Vich, bisbe]. 129
Vicens, Pere [Vicens, Petrus], membre
del Consell General de Sant Feliu
de Guíxols. 131
Vidal, Francesc [Vitalis, Ffranciscus],
escrivà reial. 49
Vidal, Miquel [Vitalis, Michael],
secretari del rei. 141
Vidal, Pere [Vitalis, Petrus], escrivà
reial. 49
Vidal Samsó, Joan [Vitalis Sampso,
Ioannes], corredor d’orella i
col·lector de la imposició de les
mercaderies de Girona. 134
Vila, Guillem de [Villa, Guillelmus
de; Villa, Guillelmus], escrivà reial.
9, 24
Vila, Pau [Vila, Paulum], causídic de
Barcelona i síndic de Girona. 207
Vila, Ramon [Vila, Ramon], secretari.
225
Vilabertran, abat de [Vilabertran,
abbat]. 129

740
Viladecans, Galceran Burgès de
[Villadecans, Galcerandus Burges
de], militar. 129
Vilademuls, Ramon de [Villamulorum,
Raymundus de]. 1
Vilamalla, na [Vilamala, na], de les
Encies. 147
Vilamarí, Francesc [Vilamarino,
Ffranciscus], militar i algutzir. 72
Vilanna [Vilana], regent de la
Cancelleria Reial. 147, 193, 201
Vilanna, Adrià [Vilana, Adrianus].
191
Vilanna, Gaspar [Vilana, Gaspar],
doctor en lleis. 129
Vilanna, Jeroni [Vilana, Hieronimus].
189
Vilanova, Caterina de [Catherina].
134
Vilanova, Joan [Vilanova, Ioannes],
donzell domiciliat a Bescanó.
134
Vilaplana, Andreu [Vilaplana,
Andrea], síndic de Girona. 201,
202, 203
Vilar, Baudili [Vilar, Baldilius],
carnisser. 194
Vilar, Bernat [Vilar, Bernardus], jurat
de Girona. 43
Vilar, Miquel [Vilar, Michael], mercader
i membre del Consell General
de Girona. 131, 141
Vilar, Miquel de [Vilarius, Michael],
vicari del bisbe d’Elna. 129
Vilar, Pere [Vilar, Petrus], síndic de
Llambilles. 56
Vilaragut, Berenguer de [Vilaragut,
Berengarius], militar. 107
Vilarmau, Bernat [Vilarmau,
Bernardus]. 103, 121
Vilella, Narcís [Vilella, Narcissus],
escrivà reial. 50
Vilossa, Pere [Vilossa, Petrus], donzell
i notari reial de Barcelona. 219,
221, 224
Vinyoles, Guillem [Vinyoles, Guillermus],
jurat de Girona. 43
Vinyoles, Joan de [Vineolis, Iohannes
de], jurat de Girona. 56
GRISELDA JULIOL I ALBERTÍ
Vivers, Arnau de [Vivers, Arnaldus
dez]. 129
Vives [Vives]. 218
Vives, Bartomeu [Vives, Bartholomeus],
mercader de Girona i
habitant de Sant Feliu de Guíxols.
106
Vives, Bartomeu [Vives, Bartholomeus],
notari de Girona. 24, 25,
146
Vives, Baudili [Vives, Baudilius],
canonge de l’església de Sant
Feliu i procurador del monestir
de Sant Daniel. 191
Vives, Jaume [Vives, Jaume], ciutadà
de Girona. 219, 221
Vives, Leonarda [vives, Leonarda],
de Barcelona. 140
Vives, Miquel [Vives, Michael], jurat
de Girona. 192
Vives, Pere [Vives, Petrus], arrendador
de l’impost de la carn de
Girona. 194
Vivet [Vivet], assessor reial. 206
Vivet, Carles [Vivet, Carolus], doctor
en lleis. 172
Vivet, Joan [Vivet, Joan], ciutadà de
Girona. 219, 221
Vivet, Rafael [Vivet, Rafel; Vivet,
Raphael], ciutadà i síndic de
Girona. 201, 202, 203, 219, 221
Vivó, Bartomeu [Vivo, Bartholomeus],
membre del Consell
General de Sant Feliu de Guíxols.
131
X
Xammar [Xatmar]. 191
Xammar, Francesc [Xatmar,
Franciscus]. 195
Z
[Zianus, J.]. 222, 223