Gizarte eta nazio errepresentazioa telebista-albistegietan - Euskara

"Naturalment, la màxima afirmació del 'nosaltres' en un sentit ple
és l'exercici de la sobirania, màxima afirmació política de la identitat. De
tota manera, aquí m'interessa remarcar especialment el fet de
l'afirmació com a acte d'enunciació de la identitat, acta que es realitza
oral, però també gestual, iconic, etc., i també del llenguatges molt més
especialitzats como el fílmic, el radiofònic o l'informatic, per exemple. En
altres paraules, l'afirmació d'una identitat és una acte de comunicació
fundacional per a la col.lectivitat (xom ho és per a l'individu), a través de
qual aquesta col.lectivitat:
-s'expressa i expressa la seva voluntat de futur compartit
-notifica als altres grups la determinació presa
-informa sobre allò que constitueix el seu projecte de futur.
En una paraula, constitueix i construeix el seu propi espai de
comunicació, espai eminentment cultural, però que pressuposa un espai
geopolític. (GIFREU, 1989: 13)"
Nortasun propioaren (gizabanakoa zein kolektibitatearena) gauzatze eta
azpimarratzea izaten da sozializazio prozedura desberdinen zereginetako bat.
Egungo sozializazio tresnen artean, komunikabideak, eta telebista bereziki,
garrantzitsuena ez bada nagusienen multzoan dago (Halloran, 1974; Sanabria,
1974; Martin Serrano, 1982; Martinez, 1989).
"La televisión puede considerarse como un posible maestro del
comportamiento adecuado para una variedad de posiciones,
condiciones y situaciones (...) juega un papel en el proceso de
socialización que anteriormente era llevado a cabo por otros agentes."
(HALLORAN, 1974: 57)
"Nazioa komunikazio komunitate modura" ulertzen du Schlesinger-ek
(1989) eta nortasun nazionala definitzeko orduan komunikabideen garrantzia
azpimarratzen du:
"...el papel de la comunicación (en el sentido más amplio) es el
de ser el principio integrativo dentro de un determinado grupo"
(SCHLESINGER, 1989: 65)
Schlesingerrek, Hägerstrand-en 1 erreflexioak erabiliz, bi integrazio moeta
daudela dio: integrazio territoriala (hurbileko komunikazio moetak posible
direnekoetan) eta integrazio funtzionala (mezua zirkulazio globala posible den
sistemetan).
"El punto central es que, de acuerdo con este punto de vista, el
manejo del espacio audiovisual tiene consecuencias importantes para la
construcción de la identidad social. Hägerstrand argumenta en favor del
uso de los medios para despertar y reforzar un sentido e historia local,
de tiempo y lugar."
"Un punto que vale la pena notar es que el 'espacio audiovisual' y
la identidad (sociocultural) no necesitan ser consideradas como términos
opuestos o sustituibles, sino más bien, pueden ser usados en conjunción y plausiblemente
en un marco analítico como el de Hägerstrand. " (SCHLESINGER, 1989: 54)
1 Ikus HÄGERSTRAND, T., "Descentralization and Radio Broadcasting: On the
'Possibility Space' of a Communication Technology". European Journal of
Communication 1 (1) zkia. 1986: 7-26.
____________________________________________________________
GIZARTE ETA NAZIO ERREPRESENTAZIOA TELEBISTA-ALBISTEGIETAN.
Euskal Herria Teleberri, Telenavarra eta Telenorte albistegietan. 39