Gizarte eta nazio errepresentazioa telebista-albistegietan - Euskara

sense Estat a Europa posa de manifest, a més a més, que aquest
Estats estan més disposats a defensar un espai comú (l'espai
europeu) que l'espai de les respectives cultures minoritzades a
l'interior del seu propi territori jurisdiccional. L’experiència de
Catalunya en matèria de polítiques nacionals de comunicació
demostra l'estricta relació entre espais comunicatius i espais
polítics. Si es vol, i en termes estratègics, es por dir que la lluita per
un espai comunicatiu és la mateixa lluita que cal menar per un espai
polític" (ibidem, 1988:12)
Esandakoaren ildotik, komunikabideek, eta gure kasuan telebistak,
komunikazio eta errezepzio esparru bat mugatzen dutenean, definizio horren
inplikazioak politiko-komunitatiboak ere badira. Izan ere, komunikazio eremua
definitzeak lurralde horren barruko elementuen parte-hartzea ere antolatzen
delako (pribatu-kolektiboa, interaktibitatea, zentralizazio mailak...) eta,
kanpokoa eta barrukoa zer den definitzen delako.
Gainera, Moragasek azpimarratzen duenez, komunikazio esparruaren
definizioaren inplikazioak hortik gorakoak ere zabalagoak dira, izan ere,
komunikabideek instituzio kultural gisa funzionatzen dutelako eta bertakoak
diren merkatu eta espazio kulturalak sortzeko balio dutelako.
Telebistak bere eragin gunea (eragin esparrua/estaldura) markatzen
duenean bere barruko elementuak definitu eta bertakoentzako arauak
markatzen ditu. Komunikazio esparru hori definitzea, lurralde eta aginte
politikoaren artekoa eremua, garrantzitsua da oso.
"Quan a Catalunya afirmàvem, amb tanta convicció i encert,
que no hi hauria autonomia política sense autonomia comunicativa,
afirmàvem que a la delimitació d'un espai polític o cultural havia de
correspondre la delimitació d'un espai comunicatiu, perquè en ell, i
a través de la mediació comunicativa que aquest espai permet, es
fa possible la dinàmica política i social correspondent."(Ibidem: 42)
Moragasek idazten duenez, komunikazio esparruak definitzearena ez da
gauza estatiko bat, zeren eta, artefaktotasun hori aurrerapen teknikoen bitartez
ere demostra baitaiteke. Esate baterako, 60. hamarkadan, Estatuaren botere
komunikatiboaren "urrezko urteetan", telebista eta irratiaren zabalpena zirela
medio, Estatuek modu errazez definitu eta kontrolatzen zuten territorioa zen.
"Aquest espai àudio-visual era de fàcil control per part dels
Estats, quan ells mateixos eren els responsables de la difusió dels
seus senyals i de la delimitació del territori que els pertanya."
(Ibidem: 24)
Gauzak dexente aldatu ziren sateliteen garaia heltzean, Estatu zein
komunikazio esparruen mugak, lurraldearen hasiera eta amaierak markatuz
jarritakoek ez dute lehen zuten eragina
"La novetat consisteix en l'existència d’àmbits comunicatius
transnacionals instantanis, superadors de les fronteres
(geogràfiques) estatals, en plena coordinació amb els blocs militars
i amb les necessitats de transmissió de la publicitat i la cobertura
dels nous mercats."(Ibidem: 25)
Europar batasunaren inguruan idatzi diren testu legaletan, alderdi
ekonomikoari garrantzia eman zaio, nola ez. Muga ekonomikorik gabeko
____________________________________________________________
GIZARTE ETA NAZIO ERREPRESENTAZIOA TELEBISTA-ALBISTEGIETAN.
Euskal Herria Teleberri, Telenavarra eta Telenorte albistegietan. 29