14.07.2013 Views

Musiche furlane - La Patrie dal Friûl

Musiche furlane - La Patrie dal Friûl

Musiche furlane - La Patrie dal Friûl

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Speciâl <strong>Musiche</strong><br />

LE DISCOGRAFIE DI ALDO ROSSI:<br />

Aldo Rossi<br />

intune foto<br />

di Luca<br />

d’Agostino<br />

1990 Par iei - Aldo Rossi e i Salvadis<br />

1994 Cemût Manuela (par Manuela di Centa<br />

regjne di Lillehammer) - Aldo Rossi<br />

e i Salvadis<br />

2006 Miôr curte - Cjançons in mancul<br />

di tre minûts<br />

2006 Exportazion (presentade a “Carnia canta”)<br />

2006 Udinese facci un gol (sigle a Telefriuli)<br />

2007 Tocai a si pò (videocurte sul Tocai)<br />

2007 Furlan - 14 new songs in marilenghe<br />

language<br />

Butìnle in… satire<br />

<strong>La</strong> cjançon parodistiche e umoristiche<br />

<strong>furlane</strong> e sclope di salût e ridadis<br />

Zuan, Pauli, Zorç e Rico. A son i<br />

moschetîrs <strong>dal</strong> furlan e a doprin la<br />

marilenghe cun braure par confermâ<br />

il furlan come lenghe vive e juste di stâ<br />

a pet cu la tradizion e, soredut, la rivisitazion.<br />

Il progjet Beât Lès al à principalmentri une<br />

funzion sociâl e al nas de idee de associazion<br />

no-profit Mission Team. I Fab4 a cjapin, a<br />

tradusin, a riviodin e a ricjantin lis cjançons<br />

dai cusins Beatles, mantignint la musiche<br />

origjinâl, ma cumbinânt dut cu la identitât<br />

<strong>furlane</strong>. Sîs albums realizât fint cumò par un<br />

sucès che nol è fin a se stes, ma di sburt par<br />

zovin musiciscj furlans.<br />

VINCJ AGNS DI RIDADIS_Sdrindule al è chel<br />

des fufignis di Fritz e Striz. Par vêr, Ermes Di<br />

Lenardo, al è un dai plui grancj composidôr<br />

furlans dai ultinis vincj agns. Lis sôs cjançons<br />

a son classics de musiche <strong>furlane</strong>. Satire ma<br />

la patrie <strong>dal</strong> friûl _ DICEMBAR 2007 _ 14<br />

Vegnin sù i cjargnei di Udin<br />

Il gnûf cd e la cariere di Aldo Rossi, di Udin ae<br />

Cjargne: un ex dj ae scjalade de classifiche<br />

Cjantautôr furlan simpri plui sù te<br />

classifiche de musiche <strong>furlane</strong>, Aldo<br />

Rossi al à vût grant sucès un an indaûr cul<br />

cd “Miôr curte – Cjançons in mancul di<br />

trê minûts” cjançons nassudis sul moment<br />

tignint cont <strong>dal</strong> fat di cronache. Pe int, Aldo,<br />

al jere chel de istant song, pronte a cjapâ<br />

pal boro chest o chel argoment, chest o chel<br />

personaç (il president Strassoldo al sa alc).<br />

Cumò al è tornât tes buteghis cun “Furlan”,<br />

pront a dimostrâ di jessi un cjantautôr di<br />

marcje. Aldo al viaze su plui gjenars musicâi<br />

cun riflession, intimitât, cence colâ inte<br />

brutece. “Furlan” al è bielzà un grant sucès<br />

sielt <strong>dal</strong> osservatori dai gjornaliscj di musiche<br />

<strong>furlane</strong>, come une de sîs miôr produzion in<br />

marilenghe <strong>dal</strong> 2007. Ma cui isal Aldo? Nassût<br />

a Udin, a 8 agns si è trasferîts in Cjargne e<br />

chest al à segnât la sô vite. Al è un Furlan<br />

denantdaûr: pal solit a jerin i Cjargnei che<br />

si trasferivin a Udin, cussì al è simpri stat<br />

considerât masse furlan par jessi calcolât<br />

tant che vêr Cjargnel dai Cjargnei, ma ancje<br />

viodût masse Cjargnel dai Furlans. Chest i à<br />

TIZIANO GUALTIERI<br />

ancje riflessions, ridadis ma ancje<br />

malinconie: Sdrindule di Valbrune<br />

al è bravissim tal messedâ chescj<br />

sintiments. Artist indiscutibil, il so<br />

sucès al è leât al cabaret, a un spirit<br />

spontani tirât dongje cun cjançons<br />

di une dolcece antighe. Impussibil<br />

descrivi il so stîl o di fâ un confront cun<br />

cualchi comic talian: Sdrindule al è furlan e<br />

noaltris o sin contents di vêlu tra di nô.<br />

LA VERSION DI TONI_In cheste carelade di<br />

musiciscj furlans satirics, a voltis, nol podeve<br />

mancjâ Toni Merlot. Che al tiri sù la man<br />

cui che nol à sbacanât cun chescj personâi<br />

simbui de demenzialitât <strong>furlane</strong>. Ator pal<br />

mont cu lis sôs furlanadis, Toni Merlot, al fâs<br />

un miscliçot de cjançons de hit-parade cu<br />

la savietât dai nonos cun peraulis fuartis ma<br />

cence volgaritât. <strong>Musiche</strong>, test, musicants,<br />

TIZIANO GUALTIERI<br />

permetût di vê un voli particolâr par viodi<br />

cuntun altri pont di viste vizis e virtûts dai<br />

Furlans e de Furlanetât in gjenerâl. <strong>La</strong> sô<br />

cariere al scomence come Diretôr Artistic di<br />

emitents radiofonichis locâls cul pseudonim<br />

di “Aldo Giorgi”. Dal 1986 al 1996 al è lat ator<br />

pes sagris e fiestis in place come leader <strong>dal</strong><br />

grup musicâl “I Salvadis” e po a cjaval dai<br />

agns 2000 al à tentât il grant salt cu la musiche<br />

dance internazionâl. Tal 2004 la decision di<br />

tornâ indaûr e tacâ cu la publicazion di album<br />

solits in lenghe <strong>furlane</strong>. Mieç montanâr e<br />

mieç citadin, un miscliçot esplosîf di satiris<br />

nostalgjichis lontanis de robis di casson, ma<br />

pontant su la concretece dai problemis. Tant<br />

che cuant, cu la istant song, si è imbatût cu<br />

la fin <strong>dal</strong> Tocai e cul scandul <strong>dal</strong> pat segret<br />

Strassoldo-Tavoschi. De prime storie al è<br />

nassude “Tocai a si pò”, tal secont “Scambio”,<br />

dôs cjançons che a contin de frustrazion dai<br />

furlans bandonâts de istituzion, ma no di<br />

Aldo Rossi che al denuncie dut ce che nol va,<br />

no nome in musiche ma ancje tal so blog:<br />

www.aldorossi.splinder.com<br />

I Beât Lès: Zuan, Pauli, Zorç e Rico. A çampe intune<br />

parodie de famose foto dai Beatles<br />

cjançons di riviodi par furlan style e no son<br />

mai par câs: a son sieltis meticolosementri,<br />

visionade – se al è il câs – mendade di<br />

professôrs universitaris. Toni Merlot al à al<br />

so atîf cuatri album e une vore di cjançons:<br />

de storiche “Scaravente un tai” al embleme<br />

de voie di riscatâ la marilenghe cjantade in<br />

“Fevelìn furlan” parcè che al è “onôr e no<br />

vergogne”.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!