Àudios i lletres de les cançons - Barcanova

Cançó de l’ós mandrós (52 i 53)
Sóc un ós dormilega,
diu que toca ja llevar-se, és primavera.
Sóc un ós dormilega,
durant tot l’hivern faig el mandra dins el cau.
Sóc un ós dormilega,
haig de treure’m bé la son de les orelles.
Sóc un ós dormilega,
sols la gana fa aixecar-me del meu jaç.
Ja sé que a fora desglaça,
sento el cantar dels ocells.
Però perdoneu-me si penso
que aquí al llit s’hi està molt bé.
Anirem a París (56 i 57)
Anirem a París
a cavall d’un mosquit
i els francesos diran:
«Quin cavall més bonic!».
Al pas, al pas, al pas, al pas.
Anirem a París
a cavall d’un mosquit
i els francesos diran:
«Quin cavall més bonic!».
Al trot, al trot, al trot, al trot.
Anirem a París
a cavall d’un mosquit
i els francesos diran:
«Quin cavall més bonic!».
Al galop, al galop, al galop, al galop.
Anirem a París
a cavall d’un mosquit
i els francesos diran:
«Quin cavall més bonic!».
Jo sóc el rei (54 i 55)
Jo sóc el rei!, que duu capell
i vol que tothom sigui feliç com ho és ell!
L’hem de mirar, l’hem d’imitar;
tots els qui fem rotllana farem el que ell fa!
La, la, la, la; la, la, la, la;
la, la, la, la, la, la, la; la, la, la, la, la.
Al pas, al pas, al pas, al pas.
Al trot, al trot, al trot, al trot.
Al galop, al galop, al galop, al galop.
15
16